DRET PRIVAT TURÍSTIC

(Asignatura optativa)

 

(Segon semestre)

PROFESSOR

 

PROGRAMA

Lliçó 1. EL DRET PRIVAT DEL TURISME

Lliçó 2. EL CONTRACTE DE TRANSPORT

Lliçó 3. EL CONTRACTE DE FLETAMENT O XÀRTER AERI 

Lliçó 4. EL CONTRACTE D'ALLOTJAMENT

Lliçó 5. EL CONTRACTE D'ARRENDAMENT D'ALLOTJAMENT TURÍSTIC DE TEMPORADA

Lliçó 6. EL DRET D'APROFITAMENT PER TORNS DE BÉNS IMMOBLES D'ÚS TURÍSTIC

Lliçó 7. EL CONTRACTE D''ALLOTJAMENT EN RÈGIM DE CONTINGENT

Lliçó 8. EL CONTRACTE DE GESTIÓ HOTELERA

Lliçó 9. CONTRACTES RELATIUS A ALTRES SERVEIS TURÍSTICS

Lliçó 10. EL CONTRACTE DE VIATGE COMBINAT

Lliçó 11.CONTRACTES CELEBRATS ENTRE ORGANITZADORS I DETALLISTES DE VIATGES COMBINATS

Lliçó 12. LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

DESENVOLUPAMENT DE L'ASSIGNATURA

PROGRAMA

I. INTRODUCCIÓ

Lliçó 1. EL DRET PRIVAT DEL TURISME

1. El Dret privat del turisme. Idees generals. 2. Manca d'autonomia del Dret privat del turisme. 3. Les principals fonts reguladores

Bibliografia

E. ROCA ROCA/M. CEBALLOS MARTÍN/ R. PÉREZ GUERRA, La regulación Jurídica del Turismo en España, Almería, Universidad de Almería, 1998, pàgs.  24-34.

II. CONTRACTES RELATIUS AL TRANSPORT

Lliçó 2. EL CONTRACTE DE TRANSPORT

1. Concepte i característiques generals. 2. Modalitats de transport i regulació. 3. El document de transport i el taló d'equipatge. 4. Responsabilitat del transportista.

Bibliografia

 Teresa HUALDE MANSO, El Transporte de Viajeros por Carretera, Pamplona, Aranzadi, 1995, pàgs. 17-269.

Enrique MAPELLI, Hacia un nuevo enfoque práctico del problema del "overbooking", RDM, núm. 149, 1978, pàgs. 361-377.

Nicolás PÉREZ-URDAIBAI JIMÉNEZ, El contrato de transporte aéreo: revisión doctrinal y jurisprudencial, RGD, núm. 667, 2000, págs. 3767-3790.

Francisco J. SÁNCHEZ-GAMBORINO, La propuesta por IRU de modificar la Convención CVR sobre transporte internacional de viajeros, RDM, núm. 218, 1995,  pàgs. 1521-1560.

Luis TAPIA SALINAS, Derecho aeronáutico, 2a. ed., Barcelona, Bosch Casa Ed., 1993.

Rodrigo URÍA, Derecho mercantil, 29a.ed., Madrid, Marcial Pons, 2002.

Lliçó 3. EL CONTRACTE DE FLETAMENT O XÀRTER AERI

1. El contracte de fletament o xàrter aeri: concepte i  funció econòmica. 2. Fonts reguladores. 3. Elements del contracte. 3.1. Subjectes. 3.2. Objectes. 3.3. Forma. 4. Drets i obligacions de les parts. 5. La responsabilitat del fletant i el fletador.

Bibliografia

Fernando MARTÍNEZ SANZ, "El contrato de chárter aéreo", a Ricardo GARCÍA/ Andrés RECALDE (Dir), Lecciones de Derecho del Turismo, València, Tirant lo blanch, 2000, pàgs. 335-356.

Fernando RODRÍGUEZ ARTIGAS, El "charter aereo": una aproximación al estudio de su régimen jurídico, RDM, núm. 134, 1974, pàgs. 429-484.

 III. CONTRACTES RELATIUS A L'ALLOTJAMENT

Lliçó 4. EL CONTRACTE D'ALLOTJAMENT

1. Concepte i regulació. 2. Subjectes. 3. Formació del contracte. La reserva d'allotjament. 4. Contingut contractual. 5. Responsabilitat contractual de l'empresa d'allotjament per danys ocasionats a les coses del consumidor. 6. Extinció.

Bibliografia

Juan Manuel BÁDENAS CARPIO, "El contrato de hospedaje", a Ricardo GARCÍA/ Andrés RECALDE (Dir), Lecciones de Derecho del Turismo, València, Tirant lo blanch, 2000, pàgs.283-300.

María Matilde CEBALLOS MARTÍN/Raúl PÉREZ GUERRA, El contrato turístico de alojamiento hotelero, Comares, Granada, 2001, pàgs. 39-89.

Patricia LÓPEZ PELÁEZ, El crédito preferente del hotelero, RCDI, núm. 665, 2001, pàgs. 1137-1184. 

Alberto SÁENZ DE SANTA MARÍA VIERNA, Cajas de seguridad en hoteles, RDM, núm. 240, 2001, pàgs. 701-748.

Lliçó 5. EL CONTRACTE D'ARRENDAMENT DE TEMPORADA

1. Concepte i regulació. 2. Directrius generals de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, de Arrendamientos Urbanos en relació a l'arrendament d'edificis amb destí a un ús diferent a l'habitatge. 3. Durada del contracte. 4. Renda: fixació, modificació, actualització. Fiança. 5. Formalització de l'arrendament. 6.  Ús i conservació de la finca. 7. L'arrendament d'immobles per temporada i el Decret català 163/1998, de 8 de juliol, d'apartaments turístics. 8. Extinció del contracte.

Bibliografia

Fernando PANTALEÓN PRIETO (Dir.), Comentario a la Ley de Arrendamientos Urbanos (art. 3), Madrid, Civitas, 1995, pàgs. 76-78.

Etelvina VALLADARES, Arrendamiento de temporada. Sentencia del Tribunal Supremo de 26 de marzo de 1997, CCJC nº 44, abril-agosto 1997, pàgs. 815-822.

Lliçó 6. EL DRET D'APROFITAMENT PER TORNS DE BÉNS IMMOBLES D'ÚS TURÍSTIC

1. Concepte. 2. Qüestió terminològica i configuració jurídica. 3. Objecte. 4. Constitució. 4.1. Actuacions prèvies del propietari. 4.2. Actuació posterior del propietari. Promoció i transmissió dels drets. 4.3.Formalització en escriptura pública. 5. Forma escrita del contracte. Contingut mínim. 6. Facultat de desistiment. 7. Resolució del contracte. 8. Anul·labilitat del contracte. 9.  Pagament del preu. Prohibició d'avançaments i resolució del propietari. 10. Extinció. L'exclusió de la consolidació com a causa extintiva.

Text legal

Ley 42/1998, de 15 diciembre, sobre derechos de aprovechamiento por turno de bienes inmuebles de uso turístico y normas tributarias (BOE núm. 300, de 16.12.1998).

Bibliografia

Gema BOTANA GARCÍA/ Miguel RUÍZ MUÑOZ, Curso sobre protección jurídica de los consumidores, Madrid, McGrawHill, 1999, pàgs. 298-320.

José Manuel RUIZ-RICO RUIZ/Ana CAÑIZARES LASO (Directores), Multipropiedad y aprovechamiento por turno: comentarios sistemàticos a la ley sobre derechos de aprovechamiento por turnos, Madrid, Civitas, 2000, pàgs. 49-464.

Lliçó 7. EL CONTRACTE D'ALLOTJAMENT EN RÈGIM DE CONTINGENT

1. Concepte. 2. Regulació. Atipicitat. 3. Configuració jurídica. 4. Contingut contractual. 4.1. Obligacions de l'empresa d'allotjament. 4.2. Obligacions de l'operador turístic. 5. Garanties de l'empresa d'allotjament en el cobrament dels serveis. 6. Responsabilitat contractual.

Bibliografia

Apol·lònia MARTÍNEZ NADAL,  El contrato de reserva de plazas de alojamiento en régimen de contingente, Barcelona, J.M. Bosch Ed., 1995, pàgs. 17-92.

Mª Victoria PETIT LAVALL, El contrato de reserva de alojamiento en régimen de contingente, RGD, núms. 658-659, 1999, pàgs. 9445-9467. 

Lliçó 8. EL CONTRACTE DE GESTIÓ HOTELERA

1. Concepte. 2. Subjectes: la cadena hotelera i el titular de l'hotel gestionat. 3. Obligacions de les parts contractants. 4. Durada. 5. Extinció del contracte.

Bibliografia

Guillermo ALCOVER GARAU, Aproximación al régimen jurídico del contrato de gestión hotelera, RDM, núm. 237, 2000, pàgs. 1003-1025.

Aránzazu PÉREZ MORIONES, El contrato de gestión hotelera, València, Biblioteca Jurídica Cuatrecasas/Tirant lo Blanch, 1998, pàgs. 185-385.

 Francisco VICENT CHULIÁ, Introducción al Derecho mercantil, 14a.ed., València, Tirant lo blanch, 2001.

 IV. CONTRACTES RELATIUS A ALTRES SERVEIS TURÍSTICS

Lliçó 9. CONTRACTES RELATIUS A ALTRES SERVEIS TURÍSTICS

1. Servei de manutenció dels restaurants. 1.1. Règim general del contracte: el contracte de prestació de serveis. 1.2. La responsabilitat de l'empresa turística per intoxicació del consumidor. 1.3. El cobrament del preu. 2. La prestació de serveis de turisme actiu i esports d'aventura. En particular, el règim de responsabilitat de l'empresa prestadora..

Bibliografia

Norman G. COURNOYER/Anthony G. MARSHALL/Karen L. MORRIS, Hotel, Restaurant and Travel Law (A Preventive Approach), Boston, Delmar Publishers, 5th. ed., 1997, pàgs. 349-389. 

V. CONTRACTES RELATIUS A VIATGES COMBINATS

Lliçó 10. EL CONTRACTE DE VIATGE COMBINAT

1. Noció legal de viatge combinat. 2. Subjectes. 3. Deures d'informació. 3.1. Informació promocional prèvia al contracte: el fullet informatiu. 3.2. Formalització del contracte. 3.3. Contingut mínim del contracte. 4. Modificacions del contracte. 5. Cancel·lació del viatge. 6. El preu del viatge combinat. 6.1. Revisió del preu. 6.2. Venciment de l'obligació de pagar el preu. 7. Cessió de la reserva. 8. Desistiment del consumidor. 9.  Mesures enfont  l'incompliment de les obligacions de l'organitzador o el detallista. 9.1. Disminució del preu del viatge. 9.2. Resolució del contracte. 9.3. Responsabilitat contractual.

Textos legals

Ley 21/1995, de 6 de julio, reguladora de los viajes combinados (BOE núm.161, de 7.7.1995).

Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges (DOGC núm. 1924, de 22.71994, modificat pel Decret 210/1995, d’11 de juliol (DOGC núm. 2081, de 28.7.1995).

Bibliografia

Gema BOTANA GARCÍA/Miguel RUIZ MUÑOZ, Curso sobre protección jurídica de los consumidores, Madrid, McGrawHill, 1999, pàgs. 274-297.

Miquel MARTÍN CASALS, La responsabilidad civil derivada del contrato de viaje combinado,  RGD, núms. 658-659, 1999, pàgs. 9404-9443.

Miquel MARTÍN CASALS/Jordi RIBOT IGUALADA/Josep M. BECH SERRAT, "El contracte de viatge combinat",  a Àrea de Dret civil de la Universitat de Girona (Coord.), L'exercici de les competències sobre Dret civil de Catalunya (Materials de les Onzenes Jornades de Dret Català a Tossa), Tirant lo Blanch, València, 2002, pàgs. 301-358.

Lliçó 11. CONTRACTES CELEBRATS ENTRE ORGANITZADORS I DETALLISTES DE VIATGES COMBINATS

1. Contractes de gestió celebrats entre organitzadors i detallistes de viatges combinats. 1.1. Contracte de comissió. El seu predomini en el sector. 1.2. Altres contractes: agència i mediació. Notes comunes i distintives.

Bibliografia

Francisco VICENT CHULIÁ, Introducción al Derecho mercantil, 14a.ed., València, Tirant lo blanch,  2001, pàgs. 661-672.

 VI. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Lliçó 12. LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

1. Resolució de conflictes mitjançant arbitratge o per via judicial. 2. Procediment judicial. 2.1. Aspectes generals de la LEC. 2.2. Les accions processals col·lectives de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condiciones generales de la contratación. 3. L'arbitratge de consum. 4. L'arbitratge de transport. 5. La preparació de les proves.

Textos legals

Artículo 11 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil (BOE núm. 7, de 8 de enero del 2000).

Real Decreto 636/1993, de 3 de maig, por el que se regula el Sistema Arbitral de Consumo (BOE núm. 121, de 21.5.1993).

Ley 36/1988, de 5 de diciembre, de Arbitraje (BOE núm. 293, de 7.12.1988).

Bibliografia

Juan Manuel BÁDENAS CARPIO, "El arbitraje turístico", a Ricardo GARCÍA/ Andrés RECALDE (Dir), Lecciones de Derecho del Turismo, València, Tirant lo blanch, 2000, pàgs. 375-396.

Faustino CORDÓN MORENO, La protección de los derechos de los consumidores a partir de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios: la Ley de Condiciones Generales de la Contratación y el Proyecto de Ley de Enjuiciamiento Civil, Aranzadi Civil, 1999-II, pàgs. 1795-1814.

Juan F. GARNICA MARTÍN, Las acciones de grupo en la LEC 1/2000, La Ley, núm. 5391, 2001, pàgs. 1-13.

Ignacio QUINTANA CARLO/ Ángel BONET NAVARRO (Directores), El Sistema Arbitral de Consumo (Comentarios al Real Decreto 636/1993, de 3 de mayo), Pamplona, Aranzadi, 1997, pàgs. 43-248.

Octavio TOBAJAS GÁLVEZ, Aproximación a las acciones colectivas de la Ley 7/1998 sobre condiciones generales de la contratación, Actualidad Civil, núm. 6, 2001, pàgs. 201-232.

DESENVOLUPAMENT DE L'ASSIGNATURA

Objectius

Al final del període lectiu, l’alumne haurà d’estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l’assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades com a bibliografia bàsica i específica.

Classes teòriques i pràctiques

L’alumne assistirà tant a les classes amb els textos legals corresponents a l’assignatura. La major part dels textos es poden trobar en la web del Projecte “Norma Civil”. Les pràctiques tenen el caràcter d’integrades, és a dir, determinats temes o parts de temes es tractaran mitjançant l’exposició i resolució de casos pràctics i comentaris de sentències.

Proposta de desenvolupament

La docència s’organitza en funció del nombre de crèdits atribuïts a l’assignatura. En les seves exposicions, el professor seguirà el programa de l’assignatura i organitzarà la docència d’acord amb ell. L’alumne s’examinarà sempre de tot el programa.

Instruments

La lectura de les lleis corresponents és imprescindible. Es trobaran en els llocs indicats del BOE i del DOGC. Es poden consultar els següents reculls de legislació turística:

Ignacio QUINTANA CARLO (Dir.), Legislación turística básica, Madrid, Tecnos, 1997.
Eduardo ROCA ROCA/ María Matilde CEBALLOS MARTÍN/Raúl PÉREZ GUERRA, Código de turismo, Pamplona, Aranzadi, 2001.

També resulta fonamental l'ús del Codi Civil i, en el seu cas, el Codi de comerç (edició actualitzada de l’any 2002). Són recomanables les edicions publicades per les editorials Tecnos o Civitas.

La legislació civil catalana i gran part de normes civils estatals es poden consultar també a Internet, a la Pàgina del Projecte Norma Civil, que coordina l’Àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona. L’adreça és: http://civil.udg.edu/normacivil/

D’altra banda, l’estudiant no s’ha de limitar a estudiar apunts: ha de completar i contrastar críticament les exposicions de classe amb la bibliografia que s’indica al final de cada tema.

Sistemes d’avaluació

L’avaluació es durà a terme mitjançant una prova al final del semestre. També es valorarà positivament l’assistència i la participació en les classes.

Tipus i nombre de proves i treballs

La prova final mitjançant la qual es durà a terme l’avaluació consta de dos blocs:

1) Un primer bloc de preguntes curtes, amb la possibilitat que se’n pugui triar algunes (p. ex. sis preguntes a triar entre vuit). Aquestes preguntes es desenvoluparan en una extensió màxima d’una cara de full. Eventualment, alguna d’aquestes preguntes podrà consistir en desenvolupar un cas pràctic, sense limitació d’extensió en aquest cas.

2) Una pregunta tipus tema, sense possibilitat de triar, i que s’haurà de desenvolupar detalladament sense límit d’espai.

 

 
 

Assignatures de l'Àrea de Dret civil
©
Àrea de Dret civil - Departament de Dret privat -
Universitat de Girona - Webmaster: Dr. Albert Ruda
(Contactar)
Última actualització: 07/02/07