Llibre quart
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya

Anterior Amunt Següent

 

TÍTOL III

La successió contractual i les donacions per causa de mort

CAPÍTOL I

Els pactes successoris


SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals




Article 431-1

Concepte de pacte successori

1. En pacte successori, dues o més persones poden convenir la successió per causa de mort de qualsevol d'elles, mitjançant la institució d'un o més hereus i la realització d'atribucions a títol particular.

2. Els pactes successoris poden contenir disposicions a favor dels atorgants, fins i tot de manera recíproca, o a favor de tercers.



Article 431-2

Atorgants

Hom pot atorgar pactes successoris només amb les persones següents:

a) El cònjuge o futur cònjuge.

b) La persona amb qui conviu en parella estable.

c) Els parents en línia directa sense limitació de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.

d) Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l'altre cònjuge o convivent.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]




Article 431-3

Terceres persones no atorgants

1. Les persones no atorgants d'un pacte successori a favor de les quals s'ha fet un heretament o una atribució particular no adquireixen cap dret a la successió fins al moment de la mort del causant.

2. Les disposicions a favor de tercers esdevenen ineficaces si l'afavorit premor al causant, llevat que el pacte successori disposi una altra cosa.



Article 431-4

Capacitat

Els atorgants d'un pacte successori han d'ésser majors d'edat i gaudir de capacitat d'obrar plena. Tanmateix, si un atorgant d'un pacte successori té només la condició d'afavorit i no li és imposada cap càrrega, pot consentir en la mesura de la seva capacitat natural o per mitjà dels seus representants legals o amb l'assistència del seu curador.



Article 431-5

Objecte del pacte successori

1. En pacte successori, es pot ordenar la successió amb la mateixa amplitud que en testament. Els atorgants hi poden fer heretaments i atribucions particulars, fins i tot d'usdefruit universal, i subjectar les disposicions, tant si es fan a favor d'ells com de tercers, a condicions, substitucions, fideïcomisos i reversions. També s'hi poden designar marmessors, administradors i comptadors partidors.

2. La renúncia a drets successoris només s'admet en els casos expressament previstos per aquest codi.



Article 431-6

Càrregues i finalitat del pacte successori

1. En pacte successori, es poden imposar càrregues als afavorits, que hi han de figurar expressament. Si escau, també s'hi ha de fer constar, si té caràcter determinant, la finalitat que es pretén assolir amb l'atorgament del pacte i les obligacions que les parts assumeixen a aquest efecte.

2. Les càrregues poden consistir, entre d'altres, en la cura i atenció d'algun dels atorgants o de tercers, i la finalitat, també entre d'altres, en el manteniment i la continuïtat d'una empresa familiar o en la transmissió indivisa d'un establiment professional.



Article 431-7

Forma del pacte successori

1. Els pactes successoris, perquè siguin vàlids, s'han d'atorgar en escriptura pública, que no cal que sigui de capítols matrimonials. L'escriptura de pacte successori pot contenir també estipulacions pròpies d'un protocol familiar i altres estipulacions no successòries, però no disposicions d'última voluntat.

2. En els pactes successoris atorgats amb caràcter preventiu o que contenen reserva per a disposar o donar, s'ha de fer constar l'hora de l'atorgament.

3. Els atorgants d'un pacte successori que no siguin causants de la successió futura poden delegar en poder especial la compareixença a l'acte de formalització del pacte, sempre que l'escriptura pública d'apoderament reculli el contingut complet de llur voluntat.



Article 431-8

Publicitat dels pactes successoris

1. Els pactes successoris s'han de fer constar en el Registre d'Actes de Darrera Voluntat en la forma, en el termini i amb l'abast que estableix la normativa que el regula. Amb aquesta finalitat, el notari que autoritza l'escriptura que els conté ha de fer la comunicació procedent.

2. Els heretaments i les atribucions particulars ordenats en pacte successori es poden fer constar en el Registre de la Propietat, en vida del causant, per mitjà de nota al marge de la inscripció dels béns immobles inclosos en l'heretament i que no hagin estat transmesos de present o dels béns immobles que siguin objecte d'una atribució particular.

3. Si els heretaments o atribucions particulars inclouen o tenen per objecte accions nominatives o participacions socials, es poden fer constar, en vida del causant, en els respectius assentaments del llibre registre d'accions nominatives o del llibre registre de socis.

4. Si la finalitat d'un pacte successori és el manteniment i la continuïtat d'una empresa familiar, se'n pot fer constar l'existència en el Registre Mercantil amb l'abast i de la manera que la llei estableix per a la publicitat dels protocols familiars, sens perjudici que hi constin, a més, les clàusules estatutàries que hi facin referència.



Article 431-9

Nul·litat dels pactes successoris i llurs disposicions

1. Són nuls els pactes successoris que no corresponen a cap dels tipus que estableix aquest codi, els atorgats per persones no legitimades, o bé sense observar els requisits legals de capacitat i de forma, i els atorgats amb engany, violència o intimidació greu.

2. Són nul·les les disposicions en pacte successori que s'han atorgat amb violència, intimidació greu, engany o error en la persona o en l'objecte. També ho són les que s'han atorgat amb error en la finalitat o els motius, si l'error és excusable i resulta del mateix pacte que l'atorgant que ha comès l'error no hauria atorgat la disposició si se n'hagués adonat.

3. Els pactes successoris i llurs disposicions no es poden impugnar en cap cas per causa de preterició ni revocar per supervivència o supervenció de fills, sens perjudici del dret dels legitimaris a reclamar llur llegítima.



Article 431-10

Acció de nul·litat

1. Abans de l'obertura d'una successió convinguda en pacte successori, només estan legitimats per a exercir l'acció de nul·litat els atorgants del pacte. Si la causa de nul·litat és la manca de capacitat o l'existència d'un vici del consentiment en l'atorgament del pacte o d'alguna disposició d'aquest, només està legitimada la part que ha incorregut en la manca de capacitat o ha patit el vici, que pot actuar, si escau, per mitjà dels seus representants legals.

2. L'acció de nul·litat per manca de capacitat o per vici del consentiment caduca al cap de quatre anys a comptar del moment en què la persona legitimada recupera la capacitat o en què el vici desapareix. En cas d'error, el termini compta des de l'atorgament del pacte.

3. Un cop oberta la successió, si no ha transcorregut el termini de caducitat que fixa l'apartat 2 o si hi concorre una altra causa de nul·litat, estan legitimats per a exercir l'acció les persones a qui pot beneficiar la declaració de nul·litat. En aquest cas, l'acció caduca al cap de quatre anys de la mort del causant.



Article 431-11

Conseqüències de la nul·litat

La nul·litat d'una disposició convinguda en pacte successori no determina la nul·litat de les altres disposicions fetes pel mateix atorgant o pels altres atorgants, llevat que es tracti de disposicions corespectives o que del context del pacte resulti que la disposició no hauria estat feta sense la disposició declarada nul·la.



Article 431-12

Modificació i resolució de mutu acord

1. El pacte successori i les disposicions que conté es poden modificar i deixar sense efecte mitjançant acord dels atorgants formalitzat en escriptura pública. La facultat de modificar i resoldre els pactes successoris de mutu acord s'extingeix després de la mort de qualsevol dels atorgants.

2. Si a l'atorgament del pacte successori han concorregut més de dues persones, per a modificar-lo o resoldre'l, només cal el consentiment d'aquelles a les quals afecta la modificació o la resolució.

3. Per a consentir els actes de modificació o resolució d'un pacte successori, s'ha de tenir capacitat d'obrar plena, llevat que es tracti d'una modificació que afavoreixi un atorgant menor o incapaç, cas en el qual s'aplica el que estableix l'article 431-4.2.

4. Si el pacte successori s'ha atorgat en capítols matrimonials, per a modificar-lo o resoldre'l, s'apliquen les regles sobre modificació o resolució d'aquests.



Article 431-13

Revocació per indignitat

1. L'atorgant d'un pacte successori que sigui futur causant de la successió pot, per la seva sola voluntat, revocar les disposicions fetes a favor d'una persona que hagi incorregut en alguna causa d'indignitat successòria.

2. La facultat de revocar caduca al cap d'un any comptat des del moment en què el causant coneix o pot conèixer raonablement la causa d'indignitat.

3. Si el causant mor sense haver pogut exercir l'acció o abans que caduqui el termini per a exercir-la, les persones legitimades per a fer valer les causes d'indignitat d'acord amb l'article 412-6 poden impugnar les disposicions a favor de l'indigne en el termini que fixa l'article 412-7.

4. La revocació per indignitat deixa sense efecte les disposicions corespectives fetes per l'indigne o les càrregues o obligacions assumides per aquest, si tenia la condició d'atorgant del pacte successori.



Article 431-14

Revocació per voluntat unilateral

1. Els atorgants d'un pacte successori poden revocar unilateralment el pacte o, si escau, les disposicions que conté:

a) Per les causes pactades expressament.

b) Per incompliment de les càrregues imposades a l'afavorit.

c) Per impossibilitat de compliment de la finalitat que va ésser determinant del pacte o d'alguna de les seves disposicions.

d) Per l'esdeveniment d'un canvi substancial, sobrevingut i imprevisible de les circumstàncies que en van constituir el fonament.

2. La facultat de revocació caduca al cap de quatre anys comptats des del moment en què es va produir el fet determinant d'aquesta.



Article 431-15

Exercici de la facultat de revocació

1. La voluntat unilateral de revocar el pacte successori o les seves disposicions s'ha de manifestar en escriptura pública i s'ha de notificar als altres atorgants del pacte.

2. La persona afectada per la revocació s'hi pot oposar en forma autèntica en el termini d'un mes a comptar de la recepció de la notificació. Si no s'hi oposa, el pacte o la disposició resten sense efecte.

3. Si la persona afectada per la revocació s'hi oposa o si se'n desconeix el parador, o si no ha estat possible la notificació, l'acció de revocació s'ha d'exercir davant l'autoritat judicial competent del seu domicili en el termini d'un any a comptar de l'oposició o de l'atorgament de l'escriptura de revocació.



Article 431-16

Efectes de la revocació

1. Si el pacte successori va comportar la transmissió de present d'un o més béns a la persona instituïda o afavorida, la seva revocació produeix, a manca de disposicions adoptades per mitjà d'un pacte reversional, els efectes propis de la revocació de donacions.

2. En cas de revocació del pacte o d'una disposició per impossibilitat de compliment de la finalitat o per canvi de circumstàncies, la part que ha complert càrregues o obligacions que han produït un enriquiment en l'altra part ha d'ésser degudament compensada.



Article 431-17

Incidència de crisis matrimonials o de convivència

1. La nul·litat del matrimoni, la separació matrimonial i el divorci, o bé l'extinció d'una
parella estable, de qualsevol dels atorgants no altera l'eficàcia dels pactes successoris, llevat que s'hagi pactat una altra cosa.

2. Com a excepció al que estableix l'apartat 1, els heretaments o les atribucions particulars fetes a favor del cònjuge o del convivent en
parella estable, o dels parents d'aquests, esdevenen ineficaces en els supòsits que regula l'article 422-13.1 i 2, llevat que s'hagi convingut el contrari o això resulti del context del pacte.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]




SECCIÓ SEGONA

Els heretaments




Article 431-18

Concepte d'heretament

1. L'heretament o pacte successori d'institució d'hereu confereix a la persona o persones instituïdes la qualitat de successores universals de l'heretant amb caràcter irrevocable, sens perjudici dels supòsits que regulen els articles 431-13, 431-14 i 431-21.

2. La qualitat d'hereu conferida en heretament és inalienable i inembargable.



Article 431-19

Heretament simple i cumulatiu

1. L'heretament és simple si només atribueix a la persona instituïda la qualitat d'hereva de l'heretant i no perd aquest caràcter encara que l'heretant també faci donació de present de béns concrets a la persona instituïda.

2. L'heretament és cumulatiu si, a més de conferir la qualitat d'hereu de l'heretant, atribueix a la persona instituïda tots els béns presents de l'heretant i no perd aquest caràcter encara que l'heretant exclogui béns concrets de l'atribució de present.

3. L'heretament cumulatiu no es presumeix mai i s'ha de pactar de manera expressa.



Article 431-20

Heretament mutual

1. L'heretament és mutual si conté una institució recíproca d'hereu entre els atorgants a favor del que sobrevisqui.

2. En els pactes successoris que contenen heretaments mutuals, es pot pactar que, quan el supervivent mori, els béns heretats facin trànsit a altres persones. L'elecció de l'hereu o hereus successius es pot encomanar al supervivent d'acord amb el que estableixen els articles 424-1 a 424-4.



Article 431-21

Heretament preventiu

1. L'heretament es pot pactar amb caràcter preventiu, cas en el qual és revocable unilateralment per mitjà d'un testament posterior, que ha d'ésser necessàriament notarial i obert, o un nou pacte successori.

2. La revocació unilateral de l'heretament preventiu, perquè sigui eficaç, s'ha de notificar notarialment als altres atorgants del pacte successori, llevat que els atorgants hagin dispensat el compliment d'aquest requisit.

3. El caràcter preventiu de l'heretament no es presumeix mai i s'ha de pactar de manera expressa, deixant-ne clara la revocabilitat.



Article 431-22

Reserva per a disposar i assignacions a les llegítimes

1. L'heretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en donació, codicil, memòria testamentària o un altre pacte successori, els béns, les quantitats de diners o la part alíquota del seu patrimoni que estableixi en l'heretament.

2. L'heretant pot assignar al pagament de llegítimes béns o diners, que s'exclouen de l'heretament. L'assignació no atribueix als legitimaris cap dret durant la vida de l'heretant, però, si aquest mor sense haver-los atribuït els béns o quantitats assignats, els legitimaris els adquireixen íntegrament encara que excedeixin l'import del que per llegítima els correspon.



Article 431-23

Eficàcia revocatòria

1. L'heretament vàlid revoca el testament, el codicil, la memòria testamentària i la donació per causa de mort anteriors al seu atorgament, encara que hi siguin compatibles.

2. Les disposicions per causa de mort posteriors a l'heretament només són eficaces si l'heretament era preventiu o en la mesura que ho permeti la reserva per a disposar.



Article 431-24

Transmissibilitat de la qualitat d'hereu

1. Si l'hereu instituït en heretament premor al causant, l'heretament esdevé ineficaç, excepte que s'hagi convingut altrament i en els supòsits que regula aquest article.

2. A manca d'una disposició expressa en contra, si l'hereu instituït en heretament és descendent del causant i premor a aquest deixant descendents cridats a la seva herència, transmet a aquests la seva qualitat d'hereu contractual, de la mateixa manera en què siguin els seus hereus. Si hi ha diversos fills o descendents hereus de l'hereu premort abintestat, l'heretant en pot escollir un, en escriptura pública irrevocable o en testament, com a substitut en l'heretament.

3. En l'heretament cumulatiu, els béns rebuts de present per l'hereu premort són transmesos als seus successors, llevat que s'hagi estipulat un pacte reversional. Respecte als béns no transmesos en vida per l'heretant, s'aplica a aquest heretament el que estableixen els apartats 1 i 2.



Article 431-25

Efectes de l'heretament en vida de l'heretant

1. L'heretament simple, i també el cumulatiu respecte als béns exceptuats de l'adquisició de present i als adquirits posteriorment per l'heretant, no limiten la facultat d'aquest per a disposar dels seus béns a títol onerós entre vius.

2. Si la finalitat de l'heretament és el manteniment o la continuïtat d'una empresa familiar o d'un establiment professional, es pot convenir que llur transmissió onerosa, o la de les accions o participacions socials que la representin, i també la renúncia al dret de subscripció preferent, s'hagi de fer amb el consentiment exprés de la persona instituïda, si és atorgant del pacte successori, o de tercers. També es poden establir normes sobre l'administració de l'empresa o l'establiment per l'heretant o l'hereu, que es poden incloure en els estatuts socials de l'empresa familiar i publicar en el Registre Mercantil.

3. L'heretant només pot disposar dels seus béns a títol gratuït amb el consentiment exprés de l'hereu, excepte si ho fa amb la finalitat de satisfer llegítimes o en la quantia superior que s'hagi fixat en l'heretament, i per a fer liberalitats d'ús. S'aplica la mateixa limitació per a la constitució de censos, censals o rendes vitalícies.

4. L'hereu instituït pot impugnar els actes dispositius en la mesura que es puguin considerar atorgats en dany o en frau de l'heretament, fins i tot en vida de l'heretant.



Article 431-26

Responsabilitat de l'hereu pels deutes de l'heretant

1. L'hereu instituït en heretament només respon dels deutes de l'heretant anteriors a l'heretament amb els béns transmesos de present i tan bon punt feta l'excussió dels béns i dels drets que l'heretant s'hagi reservat. Els creditors per aquests deutes són preferents als creditors de l'hereu.

2. Respecte als deutes posteriors a l'heretament, l'hereu no respon, en vida de l'heretant, amb els béns adquirits de present en virtut del mateix heretament, ni amb els seus béns propis. Un cop mort l'heretant, l'hereu pot excloure de responsabilitat els dits béns si s'acull al benefici d'inventari dins del termini i en la forma que estableix l'article 461-15.



Article 431-27

Pacte reversional

1. El pacte reversional produeix efectes en complir-se l'eventualitat prevista, de manera que retornen a l'heretant els béns transmesos o llurs subrogats, però sense obligació de restituir els fruits percebuts.

2. Si no s'ha previst l'abast de la reversió, s'entén que ha estat establerta per al cas que l'hereu premori a l'heretant sense deixar fills.

3. El pacte reversional no impedeix a l'hereu de reclamar la llegítima que li pugui correspondre.

4. La reversió pactada a favor de l'heretant no s'estén als seus hereus si no s'ha pactat expressament. La reversió pactada a favor de qualsevol altra persona resta sotmesa a les regles sobre l'herència fideïcomesa i no en pot ultrapassar els límits.

5. L'heretant pot deixar sense efecte, en qualsevol moment i unilateralment, el pacte reversional. S'entén que l'ha deixat sense efecte si, en escriptura pública, confirma com a lliure l'heretament o renuncia a la reversió.



Article 431-28

Efectes de l'heretament a l'obertura de la successió

1. Un cop mort l'heretant, l'hereu instituït en heretament no pot repudiar l'herència, llevat que es tracti d'una persona no atorgant del pacte, però pot gaudir del benefici d'inventari si manifesta aquesta voluntat dins del termini i la forma que estableix l'article 461-15. El temps s'ha de comptar des de la mort de l'heretant.

2. Els béns o la part dels béns que l'heretant es va reservar per a disposar i que no hagi transmès entre vius o per causa de mort s'incorporen a l'heretament.

3. Si l'heretament és cumulatiu, l'hereu, quan mor l'heretant, adquireix els béns exceptuats de l'adquisició de present i els adquirits per l'heretant després de l'atorgament de l'heretament.



SECCIÓ TERCERA

Pactes successoris d'atribució particular




Article 431-29

Modalitats

1. En pacte successori, es poden convenir atribucions particulars, a favor d'un dels atorgants o de tercers. Els atorgants poden convenir també atribucions particulars recíproques a favor del que sobrevisqui.

2. Les atribucions particulars en pacte successori es poden fer amb caràcter preventiu, aplicant el que estableix l'article 431-21.

3. Si en el pacte successori d'atribució particular hi ha transmissió de present de béns, l'acte es considera donació.



Article 431-30

Efectes de les atribucions particulars

1. El causant que atorga en pacte successori una atribució particular només pot disposar dels béns que en són objecte amb el consentiment exprés de l'afavorit o, si aquest no és part del pacte, amb el dels altres atorgants.

2. Si el bé atribuït es perd o es deteriora per causa imputable al causant o aquest l'aliena o el grava contravenint al que estableix l'apartat 1, l'afavorit en pot exigir a l'hereu el valor, llevat, en cas de deteriorament o de gravamen, que l'hereu estigui en condicions de complir en els termes convinguts.

3. En cas de premoriència de l'afavorit al causant, s'aplica el que estableix l'article 431-24.1.

4. En morir el causant, l'afavorit amb una atribució particular fa seus els béns independentment que l'hereu accepti l'herència i en pot prendre possessió per ell mateix.

5. A manca del que s'hagi convingut sobre les atribucions particulars, s'hi apliquen les normes dels llegats, en allò en què siguin compatibles amb llur naturalesa irrevocable.



CAPÍTOL II

Les donacions per causa de mort


Article 432-1

Donacions per causa de mort

1. Són donacions per causa de mort les disposicions de béns que el donant, en consideració a la seva mort, atorga en forma de donació acceptada pel donatari en vida seva, sense que el donant resti vinculat personalment per la donació.

2. Les donacions atorgades amb la condició suspensiva que el donatari sobrevisqui al donant tenen el caràcter de donacions per causa de mort i estan subjectes al règim jurídic d'aquestes, sens perjudici de les disposicions en matèria de pactes successoris.

3. La transmissió de la propietat de la cosa donada se supedita al fet que la donació sigui definitivament ferma, llevat que la voluntat de les parts sigui de transmissió immediata, amb reserva d'usdefruit pel donant o sense, sota la condició resolutòria de revocació o premoriència del donatari.



Article 432-2

Dret aplicable

1. Les donacions per causa de mort no poden ésser universals i es regeixen per les normes dels llegats relatives a:

a) La inhabilitat i la indignitat successòries del donatari.

b) El dret d'acréixer entre els donataris

c) La possibilitat de substitució vulgar del donatari.

d) Les condicions, els modes, les substitucions, els fideïcomisos i les altres càrregues imposats al donatari.

e) La pèrdua posterior dels béns donats.

f) El dret preferent dels creditors hereditaris per al cobrament de llurs crèdits.

2. En les qüestions a què no fa referència l'apartat 1, les donacions per causa de mort es regeixen per les normes de les donacions entre vius, en la mesura que ho permeti llur naturalesa especial.



Article 432-3

Capacitat per a atorgar donacions per causa de mort

1. Pot atorgar donacions per causa de mort qui té capacitat per a testar. Si no s'atorguen en escriptura pública, només són vàlides si el donant és major d'edat.

2. Pot acceptar donacions per causa de mort el donatari amb capacitat per a contractar o els seus representants legals.



Article 432-4

Adquisició pel donatari

1. En morir el donant, el donatari fa seus els béns donats, independentment que l'hereu accepti l'herència i de la validesa o subsistència del testament del donant o de les seves disposicions.

2. El donatari pot prendre possessió per ell mateix dels béns donats, sense necessitat que l'hereu o el marmessor els hi lliurin.



Article 432-5

Ineficàcia de les donacions per causa de mort

Les donacions per causa de mort resten sense efecte en els casos següents:

a) Si el donant les revoca expressament en escriptura pública, testament o codicil.

b) Si el donant aliena o llega els béns donats.

c) Si el donant atorga amb posterioritat heretament, des del moment en què aquest produeix efecte.

d) Si el donatari premor al donant.

e) Si el donant no mor en ocasió del perill especial determinant de la donació.

TÍTOL IV

La successió intestada

CAPÍTOL I

Disposicions generals


Article 441-1


Obertura de la successió intestada

La successió intestada s'obre quan una persona mor sense deixar hereu testamentari o en heretament, o quan el nomenat o els nomenats no arriben a ésser-ho.



Article 441-2

Crides legals

1. En la successió intestada, la llei crida com a hereus del causant els parents per consanguinitat i per adopció i el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent en els termes, amb els límits i en els ordres que estableix aquest codi, sens perjudici, si escau, de les llegítimes.

2. A manca de les persones a què fa referència l'apartat 1, succeeix la Generalitat de Catalunya.

3. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si no li correspon d'ésser hereu, adquireix els drets que estableix l'article 442-3.1.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]



Article 441-3

Parentiu

1. La proximitat del parentiu es determina pel nombre de generacions. Cada generació forma un grau, i cada sèrie de graus, una línia. La línia pot ésser directa o col·lateral.

2. La línia és directa si les persones descendeixen l'una de l'altra, i pot ésser descendent i ascendent. La descendent uneix el progenitor amb els qui en descendeixen. L'ascendent uneix una persona amb aquelles de les quals descendeix.

3. La línia és col·lateral si les persones no descendeixen l'una de l'altra però vénen d'un tronc comú.



Article 441-4

Còmput del parentiu

1. En la línia directa es computen els graus pel nombre de generacions, descomptant la del progenitor.

2. En la línia col·lateral es computen els graus sumant les generacions de cada branca que surt del tronc comú.



Article 441-5

Principi de proximitat de grau

En la successió intestada, el cridat de grau més pròxim exclou els altres, llevat dels casos en què és procedent el dret de representació.



Article 441-6

Successió per graus i ordres

1. Si cap dels parents més pròxims cridats per la llei no arriba a ésser hereu per qualsevol causa o és apartat de l'herència per indignitat successòria, l'herència es defereix al grau següent, i així successivament, de grau en grau i d'ordre en ordre, fins a arribar a la Generalitat de Catalunya.

2. Si solament un o alguns dels cridats no arriben a ésser hereus, la quota hereditària que els hauria correspost acreix la dels altres parents del mateix grau, llevat del dret de representació, si és aplicable.

3. El que estableix aquest article s'entén sens perjudici del dret de transmissió de l'herència deferida i no acceptada i dels altres casos en què aquest codi estableix un ordre de successió especial.



Article 441-7

Dret de representació

1. Per dret de representació, els descendents d'una persona premorta, declarada absent o indigna són cridats a ocupar el seu lloc en la successió intestada.

2. El dret de representació només s'aplica als descendents del causant, sense limitació de grau, i als nebots, però no s'estén als descendents d'aquests.

3. El representant que, per repudiació o per una altra causa, no arriba a ésser hereu del representat no perd el dret de representació.



Article 441-8

Divisió de l'herència

1. En la successió intestada, l'herència es divideix a parts iguals entre els cridats que l'han acceptada, llevat dels casos en què aquest codi estableix una altra cosa.

2. Si és aplicable el dret de representació entre descendents, l'herència es divideix per branques o estirps, i els representants de cada branca es reparteixen a parts iguals la porció que hauria correspost a llur representat.

3. Si és aplicable el dret de representació en la línia col·lateral, l'herència es divideix d'acord amb el que estableix l'article 442-10.2.

CAPÍTOL II

L'ordre de succeir

SECCIÓ PRIMERA

La successió en línia directa descendent


Article 442-1

Delació als fills

1. En la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent.

2. En cas de repudiació d'un dels cridats, la seva part acreix la dels altres del mateix grau.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]



Article 442-2

Delació als descendents de grau ulterior

1. Si tots els descendents cridats d'un mateix grau repudien l'herència, aquesta es defereix als descendents del grau següent, per dret propi, però dividint-la per estirps i a parts iguals entre els descendents de cada estirp.

2. L'herència no es defereix als néts o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien, en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n'és el progenitor comú.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


SECCIÓ SEGONA

La successió del cònjuge vidu i del convivent en parella estable supervivent
[Aquesta rúbrica ha estat modificada per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]



Article 442-3

Successió del cònjuge vidu i del convivent en parella estable supervivent

1. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d'aquests, té dret a l'usdefruit universal de l'herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l'opció de commutació que li reconeix l'article 442-5.

2. Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l'herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]




Article 442-4

Usdefruit universal

1. L'usdefruit universal del cònjuge o del convivent en parella estable s'estén a les llegítimes, però no als llegats ordenats en codicil, a les atribucions particulars ordenades en pacte successori a favor d'altres persones ni a les donacions per causa de mort.

2. Si el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent concorre a la successió amb hereus menors d'edat dels quals és representant legal, pot exercir llur representació per a l'acceptació de l'herència, sense que calgui la intervenció d'un defensor judicial, i adjudicar-se l'usdefruit universal.

3. L'usdefruit universal s'extingeix per les causes generals d'extinció del dret d'usdefruit i no es perd encara que es contregui nou matrimoni o es passi a conviure amb una altra persona.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]





Article 442-5

Commutació de l'usdefruit

1. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent pot optar per commutar l'usdefruit universal per l'atribució d'una quarta part alíquota de l'herència i, a més, l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar.

2. L'opció de commutació de l'usdefruit universal es pot exercir en el termini d'un any a comptar de la mort del causant i s'extingeix si el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent accepta de manera expressa l'adjudicació de l'usdefruit universal.

3. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent només pot demanar l'atribució de l'usdefruit de l'habitatge conjugal o familiar si aquest bé forma part de l'actiu hereditari i el causant no n'ha disposat en codicil o en pacte successori. Si el vidu o el convivent supervivent n'era copropietari juntament amb el causant, l'usdefruit s'estén a la quota que pertanyia a aquest. S'aplica a aquest usdefruit el que estableix l'article 442-4.3.

4. Per a calcular la quarta part alíquota de l'herència, es parteix del valor dels béns de l'actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se'n descompten els béns disposats en codicil o pacte successori i, si escau, el valor de l'usdefruit de l'habitatge que també s'atribueix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent, però no les llegítimes.

5. La quarta part alíquota de l'herència es pot pagar adjudicant béns de l'herència o amb diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]




Article 442-6

Manca de dret a succeir

1. El cònjuge vidu no té dret a succeir abintestat al causant si en el moment de l'obertura de la successió n'estava separat judicialment o de fet o si hi havia pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s'haguessin reconciliat.

2. El convivent en parella estable supervivent no té dret a succeir abintestat al causant si estava separat de fet del causant en el moment de la mort d'aquest.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]




Article 442-7

Atribució expressa en la declaració d'hereus

Els drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent en la successió intestada s'han d'atribuir expressament en les declaracions d'hereu abintestat, que es poden fer, en ambdós casos, per acta notarial de notorietat.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


SECCIÓ TERCERA

La successió en línia directa ascendent



Article 442-8

Delació als progenitors i ascendents

1. Si el causant mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent, l'herència es defereix als progenitors, a parts iguals. Si només en sobreviu un dels dos, la delació a aquest s'estén a tota l'herència.

2. Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge o convivent i sense progenitors, l'herència es defereix als ascendents de grau més proper. Si hi ha dues línies de parents del mateix grau, l'herència es divideix per línies i, dins de cada línia, per caps.


SECCIÓ QUARTA

La successió dels col·laterals



Article 442-9

Delació als col·laterals

Si el causant mor sense fills ni descendents, sense cònjuge o convivent i sense ascendents, l'herència es defereix als parents col·laterals.



Article 442-10

Germans i fills de germans

1. Els germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de representació, succeeixen al causant amb preferència sobre els altres col·laterals, sense distinció entre germans de doble vincle o de vincle senzill.

2. Si concorren a l'herència germans i fills de germans i hi ha una sola estirp de nebots, aquests perceben, per caps, el que correspon a l'estirp. Si n'hi ha dues o més, s'acumulen les parts que corresponen a les estirps cridades i tots els nebots que les integren succeeixen en el conjunt per caps.

3. Si es frustra la delació a algun dels nebots, la part vacant acreix la de tots els altres nebots per parts iguals. Si aquest nebot és únic en l'estirp o si es frustren totes les delacions a nebots d'una mateixa estirp, la part vacant acreix la dels germans vius del causant, si n'hi ha, i la dels altres nebots, amb aplicació de la regla de divisió que estableix l'apartat 2.

4. Si no hi ha germans, els nebots succeeixen al causant per dret propi i per caps.



Article 442-11

Crida als altres col·laterals

Si no hi ha germans ni fills de germans, l'herència es defereix als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau, per caps i sense dret de representació ni distinció de línies.


SECCIÓ CINQUENA

La successió de la Generalitat de Catalunya



Article 442-12

Successió a manca de parents dins del quart grau

1. Si manquen les persones que assenyala aquest capítol, succeeix la Generalitat de Catalunya.

2. En el cas a què fa referència l'apartat 1, l'herència és acceptada a benefici d'inventari mitjançant declaració judicial d'hereu prèvia.



Article 442-13

Destinació dels béns

1. La Generalitat de Catalunya ha de destinar els béns heretats o llur producte o valor a establiments d'assistència social o a institucions de cultura, preferentment del municipi de la darrera residència habitual del causant a Catalunya. Si no n'hi ha en el dit municipi, s'han de destinar als establiments o a les institucions de la comarca o, si tampoc no n'hi ha a la comarca, als de caràcter general a càrrec de la Generalitat.

2. Si en el cabal relicte hi ha finques urbanes, la Generalitat de Catalunya les ha de destinar preferentment al compliment de polítiques d'habitatge social, sia directament sia reinvertint el producte obtingut en alienar-les, segons llurs característiques.



CAPÍTOL III

La successió en cas d'adopció


Article 443-1

Principi d'equiparació

1. El parentiu per adopció produeix els mateixos efectes successoris que el parentiu per consanguinitat. Per tant, la persona adoptada i els seus descendents adquireixen drets successoris abintestat respecte a la persona adoptant i la seva família, i aquests respecte a aquells.

2. L'adopció extingeix els drets successoris abintestat entre l'adoptat i els seus parents d'origen, excepte en els casos que regulen els articles 443-2 a 443-4.



Article 443-2

Adopció de fills del cònjuge o de la persona amb qui l'adoptant conviu

En cas d'adopció de fills del cònjuge o de la persona amb qui l'adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, els fills adoptius i els ascendents del progenitor d'origen substituït per l'adopció conserven el dret a succeir-se abintestat.



Article 443-3

Adopció en la mateixa família

En cas d'adopció d'un orfe per un parent dins del quart grau, es mantenen els drets successoris abintestat entre l'adoptat i els seus ascendents de la branca familiar en què no s'ha produït l'adopció, amb les particularitats següents:

a) En la successió de l'adoptat i en la dels seus descendents, els dits ascendents d'origen només succeeixen si no hi ha ascendents dels pares adoptius.

b) En la successió dels dits ascendents d'origen, els fills adoptats per un parent de l'altra branca familiar només succeeixen si no hi ha fills o descendents del causant que no hagin estat adoptats per una altra persona.



Article 443-4

Successió dels germans per naturalesa

En els casos d'adopció que regulen els articles 443-2 i 443-3, els germans per naturalesa conserven el dret de succeir-se abintestat entre si.



Article 443-5

Supeditació a tracte familiar

Els drets successoris que regulen els articles 443-2 a 443-4 resten exclosos si s'acredita que el causant i el successor no han mantingut el tracte familiar.

CAPÍTOL IV

La successió de l'impúber


Article 444-1

Caràcter troncal dels béns

La successió intestada del causant impúber, si no hi ha substitució pupil·lar, es regeix per les normes següents:

a) En els béns procedents d'un progenitor, o dels altres parents d'aquest dins del quart grau, adquirits a títol gratuït, són cridats a la successió els parents més pròxims de l'impúber, per llur ordre, dins del quart grau en la línia de la qual els béns procedeixen.

b) Si sobreviu el progenitor de l'altra línia, conserva el seu dret a la llegítima sobre els dits béns.

c) En els altres béns de l'impúber, i també en els fruits dels béns troncals, la successió intestada es regeix per les regles generals, sense distinció de línies.


TÍTOL V

Altres atribucions successòries determinades per la llei

CAPÍTOL I

La llegítima

SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals


Article 451-1

Dret a la llegítima

La llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra manera.



Article 451-2

Naixement del dret a llegítima i acceptació

1. El dret a llegítima neix en el moment de la mort del causant. Abans d'aquest moment no es pot embargar per deutes dels presumptes legitimaris.

2. Es presumeix que la llegítima és acceptada mentre no s'hi renuncia d'una manera expressa, pura i simple.

3. El dret a percebre la llegítima es transmet als hereus del legitimari, excepte en el cas que regula l'article 451-25.2.


SECCIÓ SEGONA

Els legitimaris i la determinació de la llegítima



Article 451-3

Llegítima dels descendents i dret de representació

1. Són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals.

2. Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats per llurs respectius descendents per estirps.

3. El dret de representació només té per objecte el dret a la llegítima i no s'estén a les atribucions patrimonials que el causant hagi ordenat a favor del representat, llevat que el representant hi hagi estat cridat per via de substitució.

4. En cas d'adopció de fills del cònjuge o de la persona amb qui l'adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, l'adoptat no és legitimari del progenitor d'origen substituït per l'adopció i, si aquest ha mort, tampoc no ho és, per dret de representació, en la successió dels ascendents d'aquest. La mateixa regla s'aplica en l'adopció d'orfes per parents dins del quart grau respecte a la successió dels ascendents de la branca familiar en què no s'ha produït l'adopció.



Article 451-4

Llegítima dels progenitors

1. Si el causant no té descendents que l'hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat. Aquests no tenen dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes.

2. Si només sobreviu un progenitor o la filiació només està determinada respecte a un progenitor, li correspon el dret de llegítima íntegrament. Si sobreviuen tots dos però un d'ells ha estat desheretat justament o ha estat declarat indigne, la llegítima correspon només a l'altre. En aquest cas, s'ha d'aplicar el que estableix l'article 451-6.



Article 451-5

Quantia i còmput de la llegítima

La quantia de la llegítima és la quarta part de la quantitat base que resulta d'aplicar les regles següents:

a) Es parteix del valor que els béns de l'herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l'enterrament o la incineració.

b) Al valor líquid que resulta d'aplicar la regla de la lletra a, s'hi ha d'afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d'ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s'ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.

c) El valor dels béns objecte de les donacions o d'altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l'import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s'ha d'afegir al valor d'aquests béns l'estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor.

d) Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s'han perdut per culpa del donatari, s'afegeix, al valor líquid que resulta d'aplicar la regla de la lletra a, el valor que tenen o haurien tingut en el moment de la mort del causant.



Article 451-6

Llegítima individual

Per a determinar l'import de les llegítimes individuals, fan nombre el legitimari que sigui hereu, el que hi ha renunciat, el desheretat justament i el declarat indigne de succeir. No fan nombre el premort i l'absent, llevat que siguin representats per llurs descendents.


SECCIÓ TERCERA

L'atribució, la imputació, la percepció i el pagament de la llegítima




Article 451-7

Atribució a títol d'herència o de llegat

1. La institució d'hereu i el llegat a favor de qui resulti ésser legitimari impliquen atribució de llegítima, encara que no s'expressi així, i s'hi imputen pel valor dels béns en el moment de la mort si el causant no disposa una altra cosa, encara que el legitimari repudiï l'herència o renunciï al llegat. En aquests dos casos, s'entén que el legitimari renuncia també a la llegítima.

2. El llegat disposat en concepte de llegítima o imputable a aquesta que no sigui llegat simple de llegítima ha d'ésser de diners, encara que no n'hi hagi en l'herència, o de béns integrants del cabal relicte. Aquests béns han d'ésser de propietat exclusiva, plena i lliure, llevat que:

a) No hi hagi béns d'aquesta condició en l'herència, sense comptar a aquest sol efecte els béns mobles d'ús domèstic.

b) El legitimari sigui cotitular del bé llegat, en comunitat ordinària indivisa amb el causant.

c) El legitimari sigui titular d'un dret susceptible de produir la consolidació del domini conjuntament amb el que el causant li llega.

3. Si el llegat no compleix els requisits que estableix l'apartat 2, el legitimari pot optar entre acceptar-lo simplement o renunciar-hi i exigir allò que li correspongui per llegítima.

4. La llegítima es pot llegar en forma simple, emprant la fórmula .allò que per llegítima correspongui. o altres d'anàlogues o similars. En aquest cas, si el legitimari ha estat alhora instituït hereu o afavorit amb altres llegats, aquestes atribucions impliquen igualment la de la llegítima, sense que el llegat en forma simple li atorgui cap dret addicional.



Article 451-8

Imputació de donacions i atribucions particulars

1. Són imputables a la llegítima les donacions entre vius atorgades pel causant amb pacte exprés d'imputació o fetes en pagament o a compte de la llegítima. El caràcter imputable de la donació s'ha de fer constar expressament en el moment en què s'atorga i no es pot imposar amb posterioritat per actes entre vius ni per causa de mort.

2. Són imputables a la llegítima, llevat que el causant disposi una altra cosa:

a) Les donacions fetes pel causant a favor dels fills perquè puguin adquirir el primer habitatge o emprendre una activitat professional, industrial o mercantil que els proporcioni independència personal o econòmica.

b) Les atribucions particulars en pacte successori, les donacions per causa de mort i les assignacions de béns al pagament de llegítimes, fetes també en pacte successori, quan es facin efectives.

3. En l'herència dels avis, són imputables a la llegítima dels néts els béns rebuts pels progenitors representats que haurien estat imputables a llur llegítima en cas d'haver estat legitimaris.

4. Les donacions i les altres atribucions imputables a la llegítima es valoren d'acord amb el que estableix l'article 451-5, però llur imputació no està sotmesa al límit de deu anys que fixa la lletra b del dit article.

5. El causant pot deixar sense efecte la imputació a la llegítima en testament o codicil i també en pacte successori o per mitjà d'una declaració feta en un altre acte entre vius en escriptura pública. La dispensa d'imputació feta en escriptura pública és irrevocable i la feta en pacte successori només és revocable per les causes legals o acordades entre les parts.



Article 451-9

Intangibilitat de la llegítima

1. El causant no pot imposar sobre les atribucions fetes en concepte de llegítima o imputables a aquesta condicions, terminis o modes. Tampoc no pot gravar-les amb usdefruits o altres càrregues, ni subjectar-les a fideïcomís. Si ho fa, aquestes limitacions es consideren no formulades.

2. Com a excepció al que estableix l'apartat 1, si la disposició sotmesa a alguna de les limitacions a què fa referència el dit apartat té un valor superior al que correspon al legitimari per raó de llegítima, aquest ha d'optar entre acceptar-la en els termes en què li és atribuïda o reclamar només el que per llegítima li correspongui.

3. Si el legitimari accepta l'herència o el llegat sotmesos a alguna limitació, s'entén que renuncia a l'exercici de l'opció que estableix l'apartat 2.



Article 451-10

Suplement de llegítima

1. La institució d'hereu, el llegat, l'atribució particular en pacte successori i les donacions imputables a la llegítima no priven els afavorits de llur qualitat de legitimaris. Si el valor d'aquestes atribucions excedeix l'import de la llegítima, els legitimaris fan seu l'excés com a mera liberalitat.

2. Si el que han rebut els legitimaris pels conceptes a què fa referència l'apartat 1 és inferior a la llegítima que els correspon, poden exigir el que manqui com a suplement de llegítima, llevat que, després de la mort del causant, s'hagin donat per totalment pagats de la llegítima respectiva o hagin renunciat expressament al suplement.

3. Si després del pagament de la llegítima apareixen nous béns del causant, el legitimari té dret al suplement que li correspongui encara que s'hagi donat per totalment pagat de la llegítima o hagi renunciat al suplement.



Article 451-11

Pagament de la llegítima

1. L'hereu o les persones facultades per a fer la partició, distribuir l'herència o pagar llegítimes poden optar pel pagament, tant de la llegítima com del suplement, en diners, encara que no n'hi hagi a l'herència, o pel pagament en béns del cabal relicte, sempre que, per disposició del causant, no correspongui als legitimaris de percebre'ls per mitjà d'institució d'hereu, llegat o assignació d'un bé específic, atribució particular o donació.

2. En cas d'optar pel pagament de la llegítima o, si escau, el suplement en béns, l'hereu o la persona facultada per a pagar ha de complir els requisits que estableix l'article 451-7.2. Un cop feta l'opció i començat el pagament d'una manera determinada, el legitimari pot exigir que la resta li sigui pagada de la mateixa manera.



Article 451-12

Qualitat dels béns

1. Si les persones a què fa referència l'article 451-11 opten pel pagament en béns i el legitimari no es conforma amb els que hom li pretengui adjudicar, aquest pot recórrer a l'autoritat judicial competent, que ha de decidir amb equitat i pel procediment de jurisdicció voluntària.

2. L'autoritat judicial pot ordenar, en qualsevol cas, que es practiqui una prova pericial per a conèixer la qualitat i el valor dels béns que componen l'herència i del lot que hom pretengui adjudicar al legitimari.



Article 451-13

Valoració dels béns

Els béns de l'herència que serveixin com a pagament de la llegítima s'estimen per llur valor en el moment en què la persona legitimada per a pagar els elegeix o els adjudica i ho notifica al legitimari.



Article 451-14

Interessos

1. El causant pot disposar que la llegítima no meriti interès o en pot establir l'import.

2. A manca de disposicions del causant, la llegítima merita l'interès legal des de la mort del causant, encara que es pagui en béns de l'herència, llevat que el legitimari convisqui amb l'hereu o l'usufructuari universal de l'herència i a càrrec d'aquest.

3. El suplement de llegítima merita interès només des que és reclamat judicialment.

4. Si la llegítima es fa efectiva per mitjà d'un llegat de bé específic o una donació per causa de mort, el legitimari afavorit fa seus, en lloc d'interessos, els fruits que el bé produeix a partir de la mort del causant. La mateixa regla s'aplica a l'assignació de béns específics feta en pacte successori si els béns no han estat lliurats als legitimaris abans de la mort del causant.



Article 451-15

Responsabilitat

1. L'hereu respon personalment del pagament de la llegítima i, si escau, del suplement d'aquesta.

2. El legitimari pot demanar l'anotació preventiva de la demanda de reclamació de la llegítima i, si escau, del suplement en el Registre de la Propietat.

3. Si la llegítima s'atribueix per mitjà d'un llegat de béns immobles o d'una quantitat determinada de diners, el legitimari també pot demanar, si escau, l'anotació preventiva del llegat. El llegat simple de llegítima no té a aquest efecte la consideració de llegat de quantitat i no dóna lloc, per ell mateix, a cap assentament en el Registre de la Propietat.


SECCIÓ QUARTA

La preterició i el desheretament



Article 451-16

Preterició de legitimaris

1. És preterit el legitimari a qui el causant no ha fet cap atribució en concepte de llegítima o imputable a aquesta i que tampoc no ha estat desheretat. El legitimari preterit pot exigir allò que per llegítima li correspon.

2. Si el legitimari preterit és un descendent del causant que ha nascut o ha esdevingut legitimari després d'haver-se atorgat el testament o un descendent l'existència del qual el causant ignorava en el moment de testar, té acció perquè es declarin ineficaços el testament i, si escau, els codicils atorgats pel causant, per causa de preterició errònia. Se n'exceptuen els casos següents:

a) Si el causant ha instituït hereu únic, en tota l'herència, el cònjuge o el convivent en parella estable.

b) Si el causant ha instituït hereu únic, en tota l'herència, un fill o un altre descendent i en el moment d'atorgar testament tenia més d'un fill o almenys un fill i una estirp de fill premort.

c) Si la relació de filiació en virtut de la qual hom esdevé legitimari ha quedat legalment determinada després de la mort del causant.

3. El legitimari per dret de representació només pot exercir l'acció de preterició errònia si el representat, en cas d'haver sobreviscut al causant, ho hauria pogut fer.

4. El simple reconeixement genèric del dret de llegítima a qui correspongui o l'atribució d'un llegat simple de llegítima a favor de tots els fills no exclou el dret dels legitimaris a exercir l'acció de preterició errònia si escau d'acord amb els apartats 1 a 3.

5. L'acció per a impugnar el testament o els codicils per causa de preterició errònia caduca al cap de quatre anys de la mort del testador.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]

Article 451-17

Causes de desheretament

1. El causant pot privar els legitimaris de llur dret de llegítima si en la successió concorre alguna causa de desheretament.

2. Són causes de desheretament:

a) Les causes d'indignitat que estableix l'article 412-3.

b) La denegació d'aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l'obligació legal de prestar-los-en.

c) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.

d) La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.

e) L'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


Article 451-18

Requisits del desheretament

1. El desheretament s'ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l'expressió d'una de les causes que tipifica l'article 451-17 i la designació nominal del legitimari desheretat.

2. El desheretament no pot ésser ni parcial ni condicional.



Article 451-19

Reconciliació i perdó

1. La reconciliació del causant amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament, sempre que sigui per actes indubtables, i el perdó concedit en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament, tant si la reconciliació o el perdó són anteriors al desheretament com si són posteriors.

2. La reconciliació i el perdó són irrevocables.



Article 451-20

Impugnació del desheretament

1. Si el legitimari desheretat impugna el desheretament al·legant la inexistència de la causa, la prova que aquesta existia correspon a l'hereu.

2. Si el legitimari desheretat al·lega reconciliació o perdó, la prova de la reconciliació o del perdó correspon al desheretat.

3. L'acció d'impugnació del desheretament caduca al cap de quatre anys de la mort del testador.



Article 451-21

Desheretament injust

1. El desheretament és injust en els casos següents:

a) Si no es compleixen els requisits que estableix l'article 451-18.

b) Si no s'arriba a provar la certesa de la causa, en cas que el legitimari la contradigui.

c) Si el causant s'havia reconciliat amb el legitimari o l'havia perdonat.

2. El legitimari desheretat injustament pot exigir allò que per llegítima li correspon.


SECCIÓ CINQUENA

La inoficiositat



Article 451-22

Inoficiositat legitimària

1. Si amb el valor de l'actiu hereditari líquid no resten a l'hereu béns relictes suficients per a pagar les llegítimes, els llegats en concepte de tals o imputables a les llegítimes, i els suplements, i per a retenir la llegítima pròpia sense detriment, es poden reduir per inoficiosos els llegats a favor d'estranys o dels mateixos legitimaris, en la part que excedeixi llur llegítima, o es poden simplement suprimir per a deixar-la franca.

2. Als efectes de la reducció o la supressió, les donacions per causa de mort i les assignacions de llegítima que no s'han fet efectives en vida del causant tenen el mateix tractament que els llegats.

3. Si després de fer la reducció o la supressió a què fan referència els apartats 1 i 2, el passiu supera l'actiu hereditari o si aquest és encara insuficient, també es poden reduir o suprimir les donacions computables per al càlcul de la llegítima atorgades pel causant i les atribucions particulars fetes en pacte successori a favor d'estranys o, fins i tot, de legitimaris, en la part no imputable a la llegítima.

4. El legatari, el donatari i l'adquirent d'una atribució particular en pacte successori afectats per la inoficiositat poden evitar la pèrdua de la totalitat o d'una part del bé llegat, donat o atribuït en pacte successori pagant als legitimaris en diners l'import que hagin de percebre.



Article 451-23

Ordre de reducció

1. La reducció de llegats i d'altres atribucions per causa de mort es fa en proporció a llur valor, respectant les preferències de pagament que ha disposat el causant.

2. La reducció o la supressió de donacions i atribucions particulars en pacte successori comença per la més recent i segueix per la següent més recent, i així successivament, per ordre invers de data. Si la data coincideix o és indeterminada, les donacions i atribucions particulars es redueixen a prorrata.

3. El causant no pot alterar l'ordre de prelació en la reducció de donacions i atribucions particulars ni disposar que siguin reduïdes abans que els llegats.



Article 451-24

Acció d'inoficiositat

1. L'acció de reducció o supressió per inoficiositat de llegats, donacions i altres atribucions per causa de mort correspon solament als legitimaris i a llurs hereus, i als hereus del causant.

2. L'acció d'inoficiositat caduca al cap de quatre anys de la mort del causant.

3. Els creditors del causant no es poden beneficiar de la reducció o la supressió de donacions per inoficiositat, sens perjudici que puguin procedir contra l'hereu que no ha gaudit del benefici legal d'inventari i que resulti afavorit per la reducció o la supressió.


SECCIÓ SISENA

L'extinció de la llegítima




Article 451-25

Causes d'extinció de la llegítima

1. La renúncia a la llegítima, el desheretament just i la declaració d'indignitat per a succeir extingeixen la respectiva llegítima individual.

2. La llegítima dels progenitors s'extingeix si el creditor mor sense haver-la reclamada judicialment o per requeriment notarial després de la mort del fill causant.

3. La llegítima individual extingida s'integra en l'herència sense que acreixi mai la dels altres legitimaris, sens perjudici del dret de representació.



Article 451-26

Renúncia a la llegítima futura

1. Són nuls els actes unilaterals, les estipulacions en pacte successori i els contractes de transacció o de qualsevol altra índole atorgats abans de la mort del causant que impliquin renúncia al dret de llegítima o que en perjudiquin el contingut.

2. No obstant el que estableix l'apartat 1, són vàlids, si s'atorguen en escriptura pública:

a) El pacte entre cònjuges o convivents en parella estable en virtut del qual renuncien a la llegítima que els podria correspondre en la successió dels fills comuns i, especialment, el pacte de supervivència en què el supervivent renuncia a la que li podria correspondre en la successió intestada del fill mort impúber.

b) El pacte entre fills i progenitors pel qual aquests darrers renuncien a la llegítima que els podria correspondre en l'herència del fill premort.

c) El pacte entre ascendents i descendents estipulat en pacte successori o en donació pel qual el descendent que rep del seu ascendent béns o diners en pagament de llegítima futura renuncia al possible suplement.

3. La renúncia feta en pacte successori o donació d'acord amb l'apartat 2.c es pot rescindir per lesió en més de la meitat del just valor de la llegítima, atenent l'import que tindria la llegítima del renunciant en la data en què s'ha fet. L'acció es pot exercir en el termini de quatre anys a comptar de l'atorgament del pacte.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


Article 451-27

Prescripció

1. La pretensió per a exigir la llegítima i el suplement prescriu al cap de deu anys de la mort del causant.

2. La prescripció de les accions de reclamació de llegítima o de suplement contra un progenitor del legitimari resta suspesa durant la vida del primer, sens perjudici del termini de preclusió que estableix l'article 121-24. També resta suspesa, en cas de designació d'hereu pels parents d'acord amb l'article 424-5, fins que no es produeixi l'elecció.


CAPÍTOL II

La quarta vidual



Article 452-1

Dret a la quarta vidual

1. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable que, amb els béns propis, els que li puguin correspondre per raó de liquidació del règim econòmic matrimonial i els que el causant li atribueixi per causa de mort o en consideració a aquesta, no tingui recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats té dret a obtenir en la successió del cònjuge o convivent premort la quantitat que calgui per a atendre-les, fins a un màxim de la quarta part de l'actiu hereditari líquid, calculat d'acord amb el que estableix l'article 452-3.

2. Per a determinar les necessitats del cònjuge o del convivent creditor, s'ha de tenir en compte el nivell de vida de què gaudia durant la convivència i el patrimoni relicte, i també la seva edat, l'estat de salut, els salaris o rendes que estigui percebent, les perspectives econòmiques previsibles i qualsevol altra circumstància rellevant.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


Article 452-2

Exclusió del dret a la quarta vidual

El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent no té dret a reclamar la quarta vidual si, en el moment de l'obertura de la successió, està en alguna de les situacions que regula l'article 442-6.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]



Article 452-3

Còmput de la quarta vidual

Per a calcular la quarta vidual, es parteix del valor dels béns de l'actiu hereditari líquid en el moment de la mort del causant i se'n descompta només el valor dels béns de l'herència atribuïts al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. A la quantitat resultant s'ha d'afegir el valor dels béns donats o alienats pel causant per un altre títol gratuït, aplicant-hi les regles de l'article 451-5.b, c i d, però sense incloure-hi les donacions fetes al cònjuge vidu o al convivent supervivent.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]



Article 452-4

Reclamació i pagament de la quarta vidual

1. La quarta vidual confereix acció personal contra els hereus del causant al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent en el qual concorrin els requisits que estableix l'article 452-1.

2. L'hereu o les persones facultades per a fer el pagament poden optar per fer-lo en diners o en béns de l'herència, d'acord amb les normes sobre el pagament de la llegítima.

3. La quarta vidual merita interès des que és reclamada judicialment.

4. El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent pot sol·licitar que la demanda de reclamació de la quarta vidual s'anoti preventivament en el Registre de la Propietat.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]



Article 452-5

Reducció o supressió de llegats i donacions

1. Si el valor de l'actiu hereditari líquid no permet a l'hereu fer el pagament de la quarta vidual amb béns de l'herència o, si escau, per a retenir-la sense detriment, el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent i els hereus del causant poden exercir una acció per a reduir o suprimir llegats, donacions i altres atribucions per causa de mort.

2. No es poden reduir ni suprimir els llegats, les donacions i les altres atribucions fetes en concepte de llegítima o que hi siguin imputables, en la part corresponent a la quantia de la llegítima.

3. S'apliquen a l'acció de reducció o supressió de llegats, donacions o altres atribucions patrimonials les normes reguladores de l'acció d'inoficiositat legitimària.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


Article 452-6

Extinció de la quarta vidual

1. El dret a reclamar la quarta vidual s'extingeix:

a) Per renúncia feta després de la mort del causant.

b) Per matrimoni o convivència marital amb una altra persona, després de la mort del causant i abans d'haver-lo exercit.

c) Per la mort del cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent sense haver-lo exercit.

d) Per suspensió o privació de la potestat del cònjuge vidu o convivent en parella estable supervivent, per causa que li sigui imputable, sobre els fills comuns amb el causant.

2. La pretensió per a reclamar la quarta vidual prescriu al cap de tres anys de la mort del causant.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]

TÍTOL VI

L'adquisició de l'herència

CAPÍTOL I

L'acceptació i la repudiació de l'herència

SECCIÓ PRIMERA

Disposicions generals



Article 461-1

Exercici de la delació

1. El cridat a l'herència la pot acceptar o repudiar lliurement tan bon punt tingui coneixement que s'ha produït la delació a favor seu.

2. Si hi ha diversos cridats a l'herència, cadascun d'ells la pot acceptar o repudiar amb independència dels altres.

3. L'acceptació i la repudiació de l'herència són irrevocables.



Article 461-2

Requisits per a l'acceptació i la repudiació de l'herència

1. L'acceptació i la repudiació de l'herència no es poden fer parcialment, ni sotmeses a termini o condició. Les condicions i les restriccions a l'acceptació i la repudiació de l'herència es consideren no formulades.

2. Llevat que la voluntat del testador sigui una altra, s'entén que el cridat en quotes diferents que n'accepta qualsevol accepta també les restants, encara que li siguin deferides amb posterioritat per mitjà de substitució vulgar o per compliment de condicions suspensives.



Article 461-3

Formes d'acceptació de l'herència

L'acceptació de l'herència pot ésser expressa o tàcita.



Article 461-4

Acceptació expressa de l'herència

L'acceptació expressa s'ha de fer en document públic o privat, en el qual el cridat a l'herència ha de manifestar la voluntat d'acceptar-la o ha d'assumir el títol d'hereu.



Article 461-5

Acceptació tàcita de l'herència

S'entén que l'herència s'accepta tàcitament en els casos següents:

a) Si el cridat fa qualsevol acte que no pot fer si no és a títol d'hereu.

b) Si el cridat ven, dóna o cedeix el dret a l'herència a tots els cohereus, a algun d'ells o a un tercer, llevat que es tracti d'una donació o cessió gratuïta a favor de tots els altres en la proporció en què són hereus.

c) Si el cridat renuncia al dret a succeir a canvi d'una contraprestació o hi renuncia a favor de només algun o alguns dels cohereus.



Article 461-6

Repudiació de l'herència

1. La repudiació de l'herència s'ha de fer de manera expressa en document públic o mitjançant escrit adreçat al jutge competent.

2. S'entén que l'herència ha estat repudiada si el cridat hi renuncia gratuïtament a favor de les persones a les quals s'hauria de deferir la quota del renunciant, sempre que compleixi els requisits de forma que estableix l'apartat 1.



Article 461-7

Repudiació de l'herència en perjudici dels creditors

1. La repudiació de l'herència en perjudici dels creditors de l'hereu cridat no es pot oposar a aquests, que poden cobrar els crèdits de data anterior a la repudiació sobre els béns de l'herència o sobre la quota d'herència repudiada si manquen altres recursos per a cobrar-los.

2. El dret dels creditors caduca al cap d'un any de la repudiació.



Article 461-8

Acceptació forçosa de l'herència

El cridat que hagi sostret o ocultat béns de l'herència perd la facultat de repudiar-la i esdevé hereu pur i simple, encara que manifesti la voluntat de repudiar l'herència d'acord amb els requisits que estableix aquest llibre.



Article 461-9

Capacitat per a acceptar i repudiar l'herència

1. Poden acceptar i repudiar l’herència les persones amb capacitat d’obrar. Per a repudiar-la, els menors emancipats i les persones posades en curatela han d’ésser assistits per les persones que complementen llur capacitat.

2. Els pares o tutors necessiten l'autorització judicial per a repudiar les herències deferides als fills menors d'edat o a les persones posades en tutela.

3. Les persones jurídiques poden acceptar o repudiar les herències que els són deferides d'acord amb llurs normes reguladores. Per a acceptar una herència en forma pura i per a repudiar-la, si no hi ha una regla expressa, les persones jurídiques han d'observar les mateixes normes que per a fer un acte de disposició de béns.

[L'apartat primer d'aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


Article 461-10

Nul·litat per manca de capacitat o vicis del consentiment

1. Són nul·les l'acceptació i la repudiació fetes sense complir els requisits legals de capacitat o amb la voluntat viciada per error, violència, intimidació o dol. L'error només determina la nul·litat de l'acceptació o la repudiació si era excusable i va ésser determinant de la prestació del consentiment. S'entén que hi ha error si, amb posterioritat, apareixen altres disposicions d'última voluntat que eren desconegudes i que alteren substancialment el contingut del títol successori acceptat o repudiat.

2. L'acció de nul·litat per manca de capacitat caduca al cap de quatre anys de l'arribada a la majoria d'edat o de la recuperació de la capacitat. En cas de vici de la voluntat, l'acció caduca també al cap de quatre anys, que es compten, en cas d'error, des de la realització de l'acte; en cas de violència o intimidació, des que va cessar el vici, i en cas de dol, des del coneixement de l'engany.



Article 461-11

Pluralitat de crides

1. El cridat que repudia l'herència testamentària pot acceptar la intestada, però subjectant-se als llegats, els fideïcomisos, les condicions i les altres càrregues que el testador hagi imposat.

2. La repudiació d'una herència en la creença que era intestada no perjudica el repudiant si ha estat cridat a la successió en testament o pacte successori.



Article 461-12

Caducitat de la delació i interpel·lació judicial

1. El dret del cridat a acceptar o repudiar l'herència caduca al cap de trenta anys de la mort del causant.

2. Les persones interessades en la successió, incloent-hi els creditors de l'herència o del cridat, poden sol·licitar al jutge, un cop hagi transcorregut un mes a comptar de la delació a llur favor, que fixi un termini perquè el cridat manifesti si accepta o repudia l'herència. Aquest termini no pot excedir els dos mesos.

3. Un cop vençut el termini fixat pel jutge sense que el cridat hagi acceptat l'herència en escriptura pública o davant del jutge, s'entén que la repudia, llevat que sigui un menor d'edat o un incapaç, cas en el qual s'entén que l'accepta a benefici d'inventari.



Article 461-13

Dret de transmissió

1. Si el cridat mor sense haver acceptat ni repudiat l'herència deferida, el dret a succeir mitjançant l'acceptació de l'herència i el de repudiar es transmeten sempre als seus hereus.

2. Els hereus del cridat que hagi mort sense haver acceptat ni repudiat l'herència la poden acceptar o repudiar, però només si prèviament o en el mateix acte accepten l'herència del seu causant. Si els hereus que accepten aquesta segona herència són diversos, cadascun d'ells pot acceptar o repudiar la primera, independentment dels altres, i amb dret preferent d'acréixer entre ells.


SECCIÓ SEGONA

L'acceptació de l'herència pura i simple i a benefici d'inventari



Article 461-14

Acceptació de l'herència a benefici d'inventari

1. L'hereu pot adquirir l'herència a benefici d'inventari, sempre que en prengui inventari, abans o després d'acceptar-la, d'acord amb el que estableix l'article 461-15. L'hereu pot gaudir d'aquest benefici encara que el causant ho hagi prohibit i encara que accepti l'herència sense manifestar la voluntat d'acollir-s'hi.



Article 461-15

Presa d'inventari

1. L'inventari s'ha de prendre en el termini de sis mesos a comptar del moment en què l'hereu coneix o pot conèixer raonablement la delació.

2. L'inventari de l'herència s'ha de formalitzar davant notari o per escrit adreçat al jutge competent. Es pot aprofitar l'inventari pres per a detreure les quartes del fideïcomís o de l'herència gravada amb llegats. Tanmateix, l'inventari formalitzat per l'hereu en document privat que es presenti a l'administració pública competent per a la liquidació dels impostos relatius a la successió també produeix els efectes legals del benefici d'inventari.

3. En l'inventari s'han de ressenyar els béns relictes, sense que calgui valorar-los, i els deutes i les càrregues hereditaris, amb indicació de llur import.

4. L'inventari no es considera pres en forma si, a sabuda de l'hereu, no hi figuren tots els béns i deutes, ni si ha estat confeccionat en frau dels creditors.

5. Per a prendre l'inventari, no cal citar cap persona, però hi poden intervenir els creditors del causant i altres interessats en l'herència.

6. Si l'hereu manifesta la voluntat d'acceptar l'herència a benefici d'inventari abans de prendre'l, els legataris i els fideïcomissaris no poden iniciar cap acció contra l'herència fins que s'hagi formalitzat l'inventari o hagi transcorregut el termini legal per a fer-ho.



Article 461-16

Benefici legal d'inventari

Gaudeixen de ple dret del benefici d'inventari, encara que no l'hagin pres, els hereus menors d'edat, tant si estan emancipats com si no ho estan, les persones posades en tutela o curatela, els hereus de confiança, les persones jurídiques de dret públic, i les fundacions i associacions declarades d'utilitat pública o d'interès social. També en gaudeixen les herències destinades a finalitats d'interès general.



Article 461-17

Acceptació pura i simple de l'herència

1. Si l'hereu no pren l'inventari dins del termini i en la forma establerts, s'entén que accepta l'herència de manera pura i simple.

2. La mera manifestació feta per l'hereu d'acceptar l'herència de manera pura i simple no el priva d'aprofitar els efectes del benefici d'inventari, si l'ha pres dins del termini i en la forma establerts i compleix les regles d'administració de l'herència inherents a aquest benefici.


SECCIÓ TERCERA

Els efectes de l'acceptació de l'herència



Article 461-18

Efectes de l'acceptació pura i simple

Per l'acceptació de l'herència pura i simple, l'hereu respon de les obligacions del causant i de les càrregues hereditàries, no solament amb els béns relictes, sinó també amb els béns propis, indistintament.



Article 461-19

Càrregues hereditàries

Són càrregues hereditàries les despeses:

a) De darrera malaltia, d'enterrament o incineració i dels altres serveis funeraris.

b) De presa d'inventari i de partició de l'herència, i les altres causades per actuacions judicials, notarials o registrals fetes en interès comú.

c) De defensa dels béns de l'herència, mentre aquesta estigui jacent.

d) De lliurament de llegats, de pagament de llegítimes i de marmessoria, i les altres de naturalesa anàloga.



Article 461-20

Efectes de l'acceptació de l'herència a benefici d'inventari

L'acceptació de l'herència a benefici d'inventari produeix els efectes següents:

a) L'hereu no respon de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els béns propis, sinó únicament amb els béns de l'herència.

b) Subsisteixen, sense extingir-se per confusió, els drets i els crèdits de l'hereu contra l'herència, dels quals es pot fer pagament, i les obligacions de l'hereu a favor de l'herència.

c) Mentre no quedin completament pagats els deutes del causant i les càrregues hereditàries, no es poden confondre en perjudici dels creditors hereditaris ni de l'hereu els béns de l'herència amb els propis de l'hereu.



Article 461-21

Administració de l'herència beneficiària

1. El benefici d'inventari no impedeix a l'hereu d'adquirir l'herència, prendre'n possessió i administrar-la.

2. Abans de lliurar o complir els llegats, l'hereu ha de pagar els creditors coneguts del causant a mesura que es presentin, sota la seva responsabilitat, i ha de cobrar-se els seus crèdits amb els diners que trobi a l'herència o que obtingui de la venda dels béns de la mateixa herència, sens perjudici dels que pugui adjudicar en pagament.

3. Si, un cop pagats alguns o tots els legataris, apareixen creditors hereditaris desconeguts i el romanent hereditari no és suficient per a pagar-los, aquests creditors poden repetir contra els dits legataris.

4. Els creditors particulars de l'hereu no poden perseguir els béns de l'herència fins que tots els creditors coneguts del causant hagin estat pagats.

5. L'hereu que actua fraudulentament en els pagaments i realitzacions de béns i, en general, en l'administració de l'herència beneficiària perd el benefici d'inventari.



Article 461-22

Concurs de l'herència

L'hereu que gaudeix del benefici d'inventari, si es compleixen els requisits legals, té el deure de sol·licitar la declaració de concurs de l'herència i, un cop declarat, de procedir d'acord amb la legislació concursal.


SECCIÓ QUARTA

El benefici de separació de patrimonis




Article 461-23

Benefici de separació de patrimonis

1. Els creditors per deutes del causant i els legataris poden sol·licitar al jutge competent, en procediment de jurisdicció voluntària, que el patrimoni hereditari sigui considerat separat del privatiu de l'hereu, per a salvaguardar llur dret davant els creditors particulars de l'hereu. També ho poden sol·licitar els creditors de l'hereu, per a salvaguardar llur dret davant els creditors per deutes del causant.

2. Un cop pres l'inventari de l'herència, el jutge, amb la motivació adequada, concedeix el benefici de separació de patrimonis i adopta, si escau, les mesures necessàries per a fer-lo efectiu.

3. Els creditors del causant i els legataris que obtinguin el benefici de separació de patrimonis tenen dret preferent per a cobrar els crèdits i percebre els llegats respecte als creditors particulars de l'hereu, però, mentre no s'hagin pagat aquests creditors particulars, els dits creditors del causant i els legataris no poden perseguir els béns privatius de l'hereu. Aquest darrer efecte també es produeix si el benefici es concedeix a instància d'algun creditor de l'hereu.


SECCIÓ CINQUENA

Els béns adquirits per menors d'edat o incapacitats



Article 461-24

Administració de béns adquirits per menors d'edat o incapacitats

1. Els béns adquirits per títol successori per menors d'edat o incapacitats han d'ésser administrats per la persona que el causant hagi designat en pacte successori, testament o codicil. Si no hi ha designació o la persona designada no pot o no vol assumir l'encàrrec, els han d'administrar els progenitors que exerceixin la potestat parental o el tutor.

2. Si un progenitor ha estat declarat indigne o ha estat desheretat, resta exclòs de l'administració dels béns que corresponguin als seus fills menors d'edat o incapacitats. L'administració d'aquests béns correspon a l'administrador especialment designat pel causant o, si no n'hi ha, a l'altre progenitor si exerceix la potestat, al tutor o a l'administrador patrimonial en cas de tutela, o a la persona que designi l'autoritat judicial.

3. Per a la disposició o el gravamen de béns de menors d'edat i incapacitats adquirits per títol successori, s'apliquen les regles que hagi establert el causant, fins i tot en el cas que afectin la llegítima, i, si no n'hi ha, regeixen les normes generals per a fer aquests actes.

4. Si el causant és ascendent del menor d'edat o incapacitat, pot facultar l'administrador, un cop l'herència hagi estat acceptada, per a prendre possessió dels béns per ell mateix, amb l'obligació d'inventariar-los.


CAPÍTOL II

El dret d'acréixer




Article 462-1

Dret d'acréixer entre cohereus

1. Si hi ha instituïts dos o més hereus en una mateixa herència i per qualsevol causa algun d'ells no arriba a ésser-ho efectivament, la seva quota o part acreix la dels cohereus, encara que el testador ho hagi prohibit, llevat que siguin procedents el dret de transmissió, la substitució vulgar o el dret de representació. El mateix efecte es produeix respecte a la quota hereditària de la qual el testador no ha disposat.

2. Si hi ha instituïts conjuntament dos o més hereus en una mateixa quota o porció d'herència i un del mateix grup no arriba a ésser hereu, l'acreixement es produeix preferentment entre els altres del mateix grup. Solament a manca d'aquests la seva quota acreix la dels altres hereus.



Article 462-2

Efectes del dret d'acréixer

1. El cohereu que accepta la quota d'herència que li correspon directament adquireix també la que acreix a favor seu.

2. L'acreixement sempre és proporcional a les respectives quotes o parts hereditàries. Subsisteixen les condicions, els modes, els llegats, les substitucions i les altres càrregues que el causant hagi imposat al cridat a la quota vacant, encara que hagin estat imposades determinadament a càrrec d'ell, sempre que no siguin personalíssimes.

3. Els efectes del dret d'acréixer es retrotreuen al moment de la delació a favor dels hereus.

4. Els hereus per dret de transmissió, per substitució vulgar o per fideïcomís i els adquirents de l'herència es beneficien, respectivament, del dret eventual d'acréixer de llur causant, hereu anterior o transmitent, sigui quin sigui el moment en què es produeixi l'acreixement, llevat que el causant hagi disposat un efecte diferent en ordenar la substitució o en el títol de la transmissió s'hagi establert una altra cosa.



Article 462-3

Dret d'acréixer en els llegats

1. Entre els legataris cridats conjuntament a un mateix llegat és procedent el dret d'acréixer, si el testador no l'ha prohibit o no ha ordenat una substitució vulgar.

2. L'acreixement es produeix preferentment entre els legataris que, a més d'ésser cridats conjuntament a un mateix llegat, ho són en una mateixa clàusula.

3. En cas d'acreixement, subsisteixen les condicions, els modes, els subllegats, les substitucions i les altres càrregues no personalíssimes que el causant hagi imposat al legatari que no ho hagi arribat a ésser efectivament.

4. Si no pot tenir lloc el dret d'acréixer o el legatari hi ha renunciat, la part vacant del llegat resta en benefici de l'hereu, del legatari o de la persona gravada amb el dit llegat.



Article 462-4

Dret d'acréixer en els fideïcomisos

Llevat que la voluntat del causant sigui una altra, en els fideïcomisos ordenats a favor de diversos fideïcomissaris conjuntament, la quota de l'herència o del llegat fideïcomesos que hauria correspost a qui per qualsevol causa no ho arriba a ésser acreix la dels altres que ho arriben a ésser efectivament, sens perjudici, però, del dret de transmissió en els fideïcomisos a termini i de la substitució vulgar en fideïcomís, expressa o tàcita.


CAPÍTOL III

La comunitat hereditària



Article 463-1

Concurrència d'una pluralitat d'hereus

Si concorren a la successió, simultàniament, una pluralitat d'hereus, aquests adquireixen el patrimoni hereditari en proporció a les quotes respectives. No obstant això, les obligacions i les càrregues hereditàries es divideixen entre els cohereus en proporció a les quotes respectives, sense solidaritat entre ells.



Article 463-2

Durada de la comunitat

1. El causant pot ordenar, i els hereus acordar unànimement, que, tant respecte a l'herència com a béns concrets d'aquesta, no es faci la partició durant un termini que no pot excedir els deu anys a comptar de l'obertura de la successió.

2. El termini d'indivisió pot arribar als quinze anys respecte a l'immoble que sigui residència habitual d'un dels cohereus si aquest és cònjuge, convivent en parella estable o fill del causant.

3. Si el causant o els cohereus fixen un termini d'indivisió superior al que estableix, segons que correspongui, l'apartat 1 o l'apartat 2, se n'ha de reduir l'excés.

4. Encara que hi hagi una prohibició o un pacte d'indivisió, el jutge, a instància de qualsevol cohereu, pot autoritzar la partició o una bestreta parcial en béns de l'herència o en diners encara que no n'hi hagi, si sobrevé una causa justa.

[Aquest article ha estat modificat per la disposició final segona de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]


Article 463-3

Facultats d'ús i gaudi

1. Els cohereus poden usar els béns de la comunitat i apropiar-se'n els fruits i els rendiments d'acord amb el que estableix l'article 552-6.

2. L'ús i el gaudi exclusiu de determinats béns de la comunitat hereditària per part d'un o alguns dels cohereus no deixa aquests béns fora de la partició hereditària, llevat que hagin estat usucapits per llurs posseïdors en concepte de titulars exclusius.



Article 463-4

Administració de l'herència

1. Si no hi ha cap persona especialment legitimada per a administrar l'herència, el jutge pot, a instància de qualsevol interessat, adoptar les mesures que cregui oportunes per a conservar el cabal hereditari, fins i tot nomenar un administrador.

2. Si no hi ha una persona especialment legitimada pel causant o nomenada per l'autoritat judicial per a administrar l'herència, l'administració del cabal hereditari correspon als hereus, que l'exerceixen d'acord amb el que estableixen els articles 552-7 i 552-8.

3. Els cohereus estan legitimats individualment per a fer els actes necessaris de conservació i defensa dels béns.



Article 463-5

Disposició de béns hereditaris

1. Els actes de disposició de béns de la comunitat hereditària s'acorden per unanimitat.

2. Les contraprestacions i les indemnitzacions percebudes per raó d'actes de disposició o de la pèrdua o el menyscabament de béns de la comunitat hereditària, i també els béns adquirits a càrrec d'aquestes contraprestacions i indemnitzacions, s'integren en la comunitat per subrogació real.



Article 463-6

Disposició de la quota hereditària

1. Cada cohereu pot disposar de la seva quota hereditària.

2. En cas de compravenda o dació en pagament a favor de persona que no sigui cohereva, els altres cohereus poden exercir, en proporció a les quotes respectives, els drets de tanteig i retracte.

3. Els drets de tanteig i retracte s'exerceixen dins del termini i en la forma que estableix l'article 552-4.2.


CAPÍTOL IV

La partició i la col·lació

SECCIÓ PRIMERA

La partició




Article 464-1

Dret a la partició

Tot cohereu pot demanar, en qualsevol moment, la partició de l'herència, excepte en els supòsits d'indivisió ordenada pel causant o convinguda pels hereus d'acord amb la llei.



Article 464-2

Suspensió de la partició

La partició de l'herència se suspèn en els casos següents:

a) Si és cridat a l'herència un concebut, fins que s'esdevingui el part o l'avortament.

b) Si s'ha entaulat una demanda sobre filiació, fins que es dicti sentència ferma.

c) Si s'ha iniciat un expedient d'adopció, fins que aquest acabi amb resolució ferma.

d) Si el causant ha expressat la voluntat de permetre la fecundació assistida després de la mort, fins que s'esdevingui el part o venci el termini legal per a practicar-la.

e) Si és cridada a l'herència una persona jurídica que el causant ordena constituir en el testament, fins que es constitueixi vàlidament o es declari, d'acord amb la llei, la impossibilitat de constituir-la.



Article 464-3

Oposició dels creditors

Els creditors del causant es poden oposar que es faci la partició de l'herència fins que se'ls pagui o fianci l'import de llurs crèdits



Article 464-4

Partició pel causant

1. La partició la pot fer el causant mateix, per mitjà d'un acte entre vius o d'última voluntat i pot comprendre tota l'herència, o només una part del cabal, o béns concrets i determinats. El causant també pot establir regles vinculants per a la partició.

2. Si el causant fa la partició en el mateix acte en què disposa de l'herència i hi ha contradicció entre les clàusules de partició i les de disposició, prevalen les primeres. Si la partició es fa en acte separat, prevalen les clàusules dispositives, llevat que siguin revocables i puguin ésser revocades efectivament per l'acte que conté les clàusules particionals.



Article 464-5

Partició per marmessor o comptador partidor

El causant pot també encomanar la partició a un marmessor o un comptador partidor, que ha d'actuar d'acord amb les regles que el causant hagi establert i, en allò no previst, d'acord amb la llei.



Article 464-6

Partició pels cohereus

1. Els hereus poden fer la partició de comú acord, de la manera que creguin convenient, fins i tot deixant de banda les disposicions particionals establertes pel causant. A aquest efecte, si el causant no ho ha prohibit, poden acordar per unanimitat considerar l'atribució de prellegats com a operació particional del causant i prescindir-ne.

2. En cas que el causant hagi designat comptadors partidors, els hereus poden acordar unànimement fer la partició prescindint-ne, llevat que el causant hagi disposat expressament el contrari.

3. Els cohereus poden fer la partició provisional de l'herència, a tots els efectes legals, adjudicant béns concrets i deixant pendent l'adjudicació d'altres béns o la compensació en metàl·lic dels excessos. Mentre aquesta adjudicació o compensació no es produeixi, la partició definitiva queda ajornada.



Article 464-7

Partició arbitral o judicial

1. El causant, en previsió que els hereus no arribin a un acord per a fer la partició, pot instituir un arbitratge testamentari a aquest efecte. Els hereus també poden, de comú acord, sotmetre a arbitratge la realització de la partició o les controvèrsies que se'n derivin, fins i tot les relatives a les llegítimes.

2. Si els hereus no arriben a un acord per a fer la partició ni escau fer-la d'una altra manera, qualsevol d'ells pot instar la partició judicial.



Article 464-8

Regles d'adjudicació

1. En la partició s'ha de guardar igualtat en la mesura que sigui possible, tant si es fan lots com si s'adjudiquen béns concrets.

2. Les coses indivisibles o que desmereixen notablement en dividir-se i les col·leccions d'interès artístic, històric, científic o documental s'han d'adjudicar d'acord amb les regles de l'article 552-11, llevat de voluntat contrària del causant o de l'acord unànime dels cohereus.

3. La partició de l'herència ha de respectar els límits a la propietat en interès públic i privat, especialment la legislació urbanística, forestal i agrària, inclòs el règim de les unitats mínimes de conreu.



Article 464-9

Liquidació possessòria i despeses

1. Els cohereus s'han de reintegrar recíprocament, en proporció a llur haver, els fruits i els rendiments percebuts dels béns que componen l'herència. També s'han de reemborsar l'import de les despeses necessàries i útils que hagin fet en els béns i indemnitzar pels danys que hi hagin causat per causa que els sigui imputable.

2. Les despeses que la partició generi en interès comú dels hereus s'han de deduir de l'herència.



Article 464-10

Efecte de la partició

Per la partició, cada cohereu adquireix la titularitat exclusiva dels béns i drets adjudicats.



Article 464-11

Sanejament

1. Un cop feta la partició, els cohereus estan obligats, recíprocament i en proporció a llur haver, al sanejament per vicis ocults i evicció dels béns adjudicats, llevat que:

a) La partició hagi estat feta pel causant i el testament no disposi el contrari o permeti presumir-ho de manera clara.

b) Els cohereus l'excloguin expressament o hi renunciïn.

c) L'evicció procedeixi d'una causa posterior a la partició o la pateixi el cohereu adjudicatari per culpa pròpia.

2. En cas de sanejament per vicis ocults, l'adjudicatari té dret a ésser compensat en diners per la diferència entre el valor d'adjudicació del bé i el valor que efectivament tenia a causa del vici.

3. L'acció de sanejament per evicció prescriu al cap de tres anys de la privació del bé a l'adjudicatari per sentència ferma. L'acció de sanejament per vicis ocults només es pot exercir, llevat de pacte en contrari, si el vici apareix en els sis mesos següents a l'adjudicació del bé, i prescriu al cap de tres anys de l'aparició.



Article 464-12

Adjudicació de crèdits i rendes

1. Si s'adjudica a un cohereu un crèdit contra un tercer, els altres només responen de la insolvència d'aquest en el moment de fer-se la partició, llevat de pacte en contrari.

2. Si s'adjudica una renda periòdica, la garantia de la solvència del deutor dura tres anys des de la partició, llevat de pacte en contrari.



Article 464-13

Rescissió per lesió de la partició

1. La partició es pot rescindir per causa de lesió en més de la meitat del valor del conjunt dels béns adjudicats al cohereu, amb relació al de la seva quota hereditària, atès el valor dels béns en el moment que s'adjudiquen.

2. La partició feta pel causant no es pot rescindir per lesió, llevat que hagi manifestat o sigui presumible de manera clara la voluntat contrària.

3. L'acció de rescissió caduca al cap de quatre anys de la data de la partició i s'ha de dirigir contra tots els cohereus.



Article 464-14

Rectificació de la partició

1. Els cohereus demandats en exercici d'una acció de rescissió la poden evitar si rectifiquen la partició abonant al perjudicat, en diners, el valor lesiu, més els interessos comptats des de la data de la partició.

2. A més del que estableix l'apartat 1, la partició es pot rectificar si s'ha fet amb l'omissió involuntària d'algun cohereu. En aquest cas, els cohereus que han intervingut en la partició han d'abonar al cohereu omès la part que proporcionalment li pertoqui.



Article 464-15

Addició de la partició

1. La partició, si s'ha fet amb l'omissió d'algun bé, s'ha de completar amb l'addició d'aquest bé.

2. Si ha concorregut a la partició un hereu aparent, la part que se li ha adjudicat s'ha d'addicionar a la dels altres cohereus, si escau, en proporció a llurs quotes. Tanmateix, la majoria dels cohereus, segons el valor de llur quota, poden acordar deixar la partició sense efecte perquè es torni a fer.



Article 464-16

Responsabilitat dels cohereus

1. La partició de l'herència no modifica el règim de responsabilitat dels cohereus que estableix l'article 463-1.

2. El cohereu que abans de la partició ha pagat més del que li corresponia, segons la seva quota, pot reclamar als altres l'import que els pertoqui. L'acció de repetició prescriu al cap de tres anys de la partició.

3. El cohereu creditor del difunt pot reclamar als altres el pagament del seu crèdit, en la part que correspongui a cadascun d'ells, un cop deduïda la part que li correspon com a cohereu.


SECCIÓ SEGONA

La col·lació




Article 464-17

Béns col·lacionables

1. Els descendents que concorren com a cohereus en la successió d'un ascendent comú han de col·lacionar, als efectes de la partició de l'herència, el valor de les atribucions que el causant els ha fet per actes entre vius a títol gratuït, sempre que l'atribució s'hagi fet en concepte de llegítima o hi sigui imputable, o que el causant hagi establert expressament, en el moment d'atorgar l'acte, que l'atribució sigui col·lacionable.

2. El causant no pot ordenar, després d'haver atorgat un acte a títol gratuït, que l'atribució sigui col·lacionable, però pot dispensar la col·lació en testament, codicil o pacte successori i pot també excloure-la en la seva successió.

3. Un cop oberta la successió, els cohereus que serien beneficiaris de la col·lació poden renunciar a aprofitar-se'n.



Article 464-18

Col·lació en lloc d'ascendents

El nét hereu en la successió del seu avi ha de col·lacionar les atribucions a títol gratuït rebudes pel seu pare que aquest hauria hagut de col·lacionar en la mateixa successió si fos viu, sempre que el nét sigui també hereu d'aquest i amb relació a tots els béns o a la part d'aquests béns que hagi arribat al seu poder.



Article 464-19

Persones beneficiàries

La col·lació només beneficia els cohereus que són descendents del causant i no pot beneficiar els legataris ni els creditors de l'herència.



Article 464-20

Valoració de les atribucions col·lacionables

1. Les atribucions col·lacionables es computen pel valor que els béns tenen en el moment de morir el causant, aplicant-hi les regles de l'article 451-5.c i d.

2. El valor que resulti de la computació a què fa referència l'apartat 1 s'imputa a la quota hereditària del cohereu que ha de col·lacionar, però, si el valor excedeix la quota, l'hereu no ha de restituir l'excés, sens perjudici de la reducció o supressió de les donacions inoficioses.


CAPÍTOL V

La protecció del dret hereditari




Article 465-1

L'acció de petició d'herència

1. L'hereu té l'acció de petició d'herència contra qui la posseeix, en tot o en part, a títol d'hereu o sense al·legar cap títol, per a obtenir el reconeixement de la qualitat d'hereu i la restitució dels béns com a universalitat, sense haver de provar el dret del seu causant sobre els béns singulars que la constitueixen.

2. L'acció de petició d'herència és procedent també contra els successors de l'hereu aparent o del posseïdor i contra els adquirents de la totalitat de l'herència o d'una quota d'aquesta.

3. L'acció de petició d'herència és imprescriptible, salvats els efectes de la usucapió respecte als béns singulars.



Article 465-2

Règim jurídic de l'hereu aparent

1. L'hereu aparent o el posseïdor vençut per l'exercici de l'acció de petició d'herència ha de restituir a l'hereu real els béns de l'herència, aplicant les normes de liquidació de la situació possessòria i distingint si la possessió ha estat de bona fe o de mala fe.

2. S'exclouen de la restitució els béns adquirits a títol onerós per tercers de bona fe, d'acord amb el que estableixen la legislació hipotecària i les normes sobre la irreivindicabilitat dels béns mobles.

3. En els supòsits a què fa referència l'apartat 2, l'hereu aparent o el posseïdor vençut ha de lliurar a l'hereu real el preu o la cosa que ha obtingut com a contraprestació o els béns que ha adquirit amb aquests. Si la contraprestació encara no ha estat pagada, l'hereu real se subroga en les accions del transmitent per a reclamar-la.


Disposicions addicionals



Primera

Règim tributari

En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei d'harmonització de la normativa tributària vigent amb relació a les institucions successòries que regula el llibre quart del Codi civil, prenent com a referència, en tots els casos, les institucions del dret civil català.



Segona

Aplicació de mitjans per a suplir la discapacitat sensorial

Quan la legislació notarial faci possible la utilització del braille, la llengua de signes, la lectura labial o altres mitjans tècnics o electrònics per a suplir la discapacitat sensorial que afecti la comprensió oral, la lectura o l'escriptura, en l'atorgament de documents notarials s'han d'aplicar aquests mitjans amb els efectes que estableixen els articles 421-8, 421-10.2 i 421-14.5 del Codi civil de Catalunya.


Disposicions transitòries



Primera

Principi general

Es regeixen pel llibre quart del Codi civil les successions obertes i els testaments, els codicils, les memòries testamentàries i els pactes successoris atorgats després que hagi entrat en vigor.



Segona

Testaments, codicils i memòries testamentàries atorgats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei

1. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries atorgats d'acord amb la legislació anterior a l'entrada en vigor d'aquesta llei són vàlids si compleixen les formes que exigia la dita legislació. Si han de regir una successió oberta després de l'entrada en vigor d'aquesta llei, també són vàlids si compleixen els requisits formals i materials que estableix el llibre quart del Codi civil.

2. En les successions obertes després de l'entrada en vigor d'aquesta llei, però regides per actes atorgats abans, s'apliquen les regles merament interpretatives de la voluntat del causant que establia la legislació derogada. Tanmateix, s'ha d'aplicar a aquests actes el que estableixen els articles 422-13, 427-21 i 427-27 del Codi civil de Catalunya.



Tercera

Testament davant rector

Els testaments davant rector atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei caduquen si no es protocol·litzen en el termini de sis anys a partir del moment en què la llei entra en vigor, sempre que el causant hagi mort anteriorment. Si el causant ha mort després de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el termini de sis anys es compta des de la seva mort.

[Aquest article està redactat conforme al Decret llei 8/2012, de 27 de desembre, de modificació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (DOGC núm. 6282, de 28-12-2012, pp. 63952-63953). Per veure la redacció anterior, feu click aquí].



Quarta

Fideïcomisos

1. Els fideïcomisos es regeixen pel dret vigent en el moment de la mort del fideïcomitent.

2. Les normes del llibre quart del Codi civil relatives als efectes del fideïcomís mentre està pendent s'apliquen als fideïcomisos ordenats en successions obertes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei. Se n'exceptuen els fideïcomisos de residu i les substitucions preventives de residu, que es regeixen per les normes vigents en el moment de l'obertura de la successió.

3. Els assentaments en el Registre de la Propietat referents a fideïcomisos condicionals es poden cancel·lar, sense necessitat d'expedient d'alliberament de càrregues, en els casos següents:

a) Si s'acredita, mitjançant acta de notorietat, l'incompliment de la condició, sempre que els fets que el produeixen es puguin acreditar per aquest mitjà.

b) Si s'acredita, mitjançant acta de notorietat que contingui el certificat del Registre Civil i les altres proves documentals i testificals oportunes, que han transcorregut més de trenta anys des de la mort del fiduciari i que els hereus d'aquest o els seus causahavents han posseït de manera pública, pacífica i ininterrompuda els béns gravats amb el fideïcomís, sempre que no consti en el Registre de la Propietat cap inscripció o anotació a favor dels fideïcomissaris tendent a fer efectiu llur dret.



Cinquena

Retribució dels marmessors i dels hereus i legataris de confiança

Per a la retribució dels marmessors i dels hereus i legataris de confiança designats en actes atorgats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'aplica el que estableixen els articles 424-12.2 i 429-5.1 del Codi civil de Catalunya si la successió s'ha obert posteriorment, llevat que el causant hagués disposat expressament una altra remuneració o que el càrrec fos gratuït.



Sisena

Heretaments

1. Els heretaments atorgats d'acord amb els requisits de capacitat i forma que exigia el dret vigent en el moment de l'atorgament són vàlids encara que l'heretant mori després de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

2. Els pactes convinguts en heretaments atorgats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei són vàlids, fins i tot pel que fa a les persones que els convenen, si la llei anterior no els admetia però la llei vigent en el moment de la mort del causant els admet.

3. Els drets i les obligacions que resulten dels heretaments atorgats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es regeixen pel dret vigent en el moment de l'atorgament.

4. Els efectes de la successió diferents dels efectes als quals fan referència els apartats 1 a 3 estan sotmesos al dret vigent en el moment de la mort del causant.



Setena

Reserva

En les successions obertes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, si els fets que donaven lloc a reserva legal no s'han produït, cap bé no passa a tenir la qualitat de reservable i el cònjuge supervivent n'és propietari lliure.



Vuitena

Prescripció i caducitat

1. Els terminis que establia la legislació anterior s'apliquen a les successions obertes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, llevat que els terminis que estableix el llibre quart del Codi civil siguin més curts. En aquest darrer cas, la prescripció o la caducitat es consuma quan fineix el nou termini, que comença a comptar a partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei. Tanmateix, si el termini que establia la legislació anterior, tot i ésser més llarg, fineix abans que el termini que estableix el llibre quart, s'aplica aquell termini.

2. Les mencions legitimàries referents a successions obertes abans del 8 de maig de 1990 que constin en el Registre de la Propietat caduquen de manera immediata el dia de l'entrada en vigor d'aquesta llei.



Novena

Regla d'integració

En tot allò que les disposicions transitòries d'aquesta llei no regulen, les successions obertes abans de la seva entrada en vigor es regeixen per la llei aplicable en el moment de l'obertura de la successió, d'acord amb el que estableixen les disposicions transitòries del Decret legislatiu 1/1984, del 19 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Compilació del dret civil de Catalunya; de la Llei 9/1987, del 25 de maig, de successió intestada; de la Llei 11/1987, del 25 de maig, de reforma de les reserves legals, i de la Llei 40/1991, del 30 de desembre, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya.



Disposició derogatòria

Es deroguen:

a) La Llei 40/1991, del 30 de desembre, del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya.

b) Els articles 34 i 35 de la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d'unions estables de parella.

c) La lletra b de l'article 531-26.1 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. En conseqüència, les lletres c i d d'aquest article passen a ésser, respectivament, les lletres b i c.

d) L'article 569-40 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya.

e) Els apartats 5 i 7 de l'article 569-41 del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. En conseqüència, l'apartat 6 d'aquest article passa a ésser l'apartat 5.


Disposicions finals



Primera

Modificació de la Llei 29/2002

1. S'afegeix un nou article 7 a la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya, amb el text següent:

.Article 7. Tractament del gènere en les denominacions referides a persones

.En el Codi civil de Catalunya, s'entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se'n dedueixi el contrari..

2. L'antic article 7 de la Llei 29/2002 passa a ésser-ne l'article 8.



Segona

Modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya

Es fan les modificacions següents en el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya:

a) En l'article 511-3.1 se substitueix l'expressió .llur destinació. per .la seva destinació..

b) En l'article 521-6.1 se substitueix l'expressió .i que poden unir. per .i poden unir..

c) En l'article 531-9.4 se substitueix l'expressió .del Codi de successions per causa de mort. per .del llibre quart..

d) En l'article 531-18.2 se substitueix l'expressió .l'article 166 del Codi de successions. per .l'article 428-6..

e) En l'article 531-19.6 se substitueix l'expressió .pels articles del 87 al 89 del Codi de successions. per .per l'article 431-27..

f) En l'article 541-1.1 se substitueix l'expressió .a gaudir-n'hi i disposar-n'hi. per .a gaudir-ne i disposar-ne..

g) En l'article 541-2 se substitueix l'expressió .amb llur funció social. per .amb la seva funció social..

h) En l'article 544-6.2 se suprimeix la frase .En aquest cas, no cal que els actors provin la il·legitimitat de la pertorbació..

i) S'afegeix un apartat, el 3, a l'article 544-6, amb el text següent: .En l'exercici de l'acció negatòria no cal que els actors provin la il·legitimitat de la pertorbació..

j) En l'article 553-40.2 se substitueix l'expressió .els ocupants de l'element comú. per .els ocupants de l'element privatiu..

k) En l'article 561-1.2 se substitueix l'expressió .el Codi de successions. per .el llibre quart..

l) En l'article 561-13.2 se substitueix l'expressió .la nua propietat d'una finca hipotecada. per .la plena propietat d'una finca hipotecada..

m) En l'article 561-15 se substitueix l'expressió .l'article 204 del Codi de successions. per .l'article 426-10..

n) En l'article 568-18.1 se substitueix l'expressió .es pot exercir, en cas de venda o dació en pagament d'una finca rústica de superfície inferior a la de la unitat mínima de conreu, a favor. per .es pot exercir en cas de venda o dació en pagament d'una finca rústica de superfície inferior a la de la unitat mínima de conreu a favor..

o) En l'article 569-10.3 se substitueix el fragment de text .poden disposar lliurement del bé. En aquest cas, les càrregues preexistents subsisteixen, llevat que. per .poden disposar lliurement del bé, amb subsistència de les càrregues preexistents, llevat que..

p) En l'article 569-41.1 se substitueix l'expressió .si la caució a què fa referència l'article 207 del Codi de successions. per .si la garantia a què fa referència l'article 426-21..

q) En l'article 569-41.3 se substitueix l'expressió .els articles del 217 al 228 del Codi de successions. per .els articles 426-36 a 426-43..

r) En l'article 569-42.2 se substitueix l'expressió .d'iniciativa popular. per .d'iniciativa particular..



Tercera

Modificació de la Llei 9/1998

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 92 de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família, que resta redactat de la manera següent:

.1. Els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la muller, practicada amb el consentiment exprés del cònjuge formalitzat en document estès davant d'un centre autoritzat o en document públic, són fills matrimonials del cònjuge que ha prestat el consentiment..

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 97 de la Llei 9/1998, que resta redactat de la manera següent:

.1. Els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la mare són fills de l'home o de la dona que l'ha consentida expressament en document estès davant d'un centre autoritzat o en document públic..

3. Es modifica l'apartat 1 de l'article 113 de la Llei 9/1998, que resta redactat de la manera següent:

.1. Tota filiació produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels efectes específics de la filiació adoptiva en matèria de cognoms i de successió intestada, d'acord amb el Codi civil de Catalunya..

4. Es modifica l'apartat 1 de l'article 127 de la Llei 9/1998, que resta redactat de la manera següent:

.1. L'adopció origina relacions de parentiu entre l'adoptant i la seva família i la persona adoptada i els seus descendents, i produeix els mateixos efectes que la filiació per naturalesa..



Quarta

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'1 de gener de 2009, llevat de la disposició final tercera, que entra en vigor l'endemà de la publicació d'aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.





Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 10 de juliol de 2008

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Montserrat Tura i Camafreita

Consellera de Justícia

< Anterior Siguiente >
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda