Capítol III
La curatela
Article 223-1
Casos de curatela
S’han de posar en curatela, si escau, les persones
següents:
a) Els menors d’edat emancipats, si els
progenitors han mort o han quedat impedits
per a exercir l’assistència prescrita per la llei, llevat del menor
emancipat per matrimoni amb una persona
plenament capaç.
b) Els incapacitats amb relació als quals no
s’hagi considerat adequada la constitució de
la tutela.
c) Els pròdigs.
Article 223-2
Constitució
1. Les persones obligades a instar la constitució
de la tutela han de demanar la de la
curatela, si escau.
2. L’autoritat judicial pot disposar la
constitució de la curatela, malgrat que hom
hagi demanat la de la tutela, d’acord amb les circumstàncies de la
persona afectada.
Article 223-3
Preexistència de tutela
Si s’ha de constituir la curatela d’un tutelat,
l’ha d’exercir la persona que n’és tutor o
administrador patrimonial, llevat que l’autoritat judicial disposi
una altra cosa.
Article 223-4
Contingut
1. El curador no té la representació de la persona
posada en curatela i es limita a completar-ne
la capacitat, sens perjudici del que estableix l’article 223-6.
2. Si el curador refusa, sense causa justificada,
prestar l’assistència en algun dels actes que
la requereixin, la persona posada en curatela pot demanar
l’autorització judicial per a actuar tota
sola.
3. La sentència que declari la prodigalitat o la
incapacitat relativa ha de determinar l’àmbit
en el qual la persona afectada necessita l’assistència del curador.
En qualsevol cas, aquesta assistència és
necessària per als actes a què fa referència
l’article 222-43 i per a atorgar capítols matrimonials.
Article 223-5
Curatela dels menors emancipats
La curatela dels menors emancipats només s’ha de
constituir, a instància d’aquests, quan
calgui la intervenció del curador.
Article 223-6
Curatela de les persones incapacitades
La sentència d’incapacitació pot conferir al
curador funcions d’administració ordinària de
determinats aspectes del patrimoni de la persona assistida, sens
perjudici de les facultats d’aquesta per a
fer els altres actes d’aquesta naturalesa per
ella mateixa.
Article 223-7
Conflicte d’interessos
Si hi ha conflicte d’interessos entre la persona
posada en curatela i el curador, i també en
el cas d’impossibilitat, l’autoritat judicial ha de designar un
defensor judicial.
Article 223-8
Manca de complement de capacitat
Els actes fets sense l’assistència del curador, si
és necessària, són anul·lables a instància
del curador, o de la persona posada en curatela en el termini de
quatre anys a partir del moment en què surt
de la curatela.
Article 223-9
Extinció
La curatela s’extingeix per les causes següents:
a) La majoria d’edat del menor emancipat.
b) El matrimoni del menor emancipat amb una
persona plenament capaç.
c) L’adopció de la persona posada en curatela.
d) La resolució judicial que deixa sense efecte la
declaració d’incapacitat, o que la modifica i
substitueix la curatela per la tutela.
e) La mort o la declaració de mort o d’absència de
la persona posada en curatela.
f) La resolució judicial que deixa sense efecte la
declaració de prodigalitat.
Article 223-10
Règim jurídic
S’apliquen a la curatela les normes de la tutela
en allò en què no s’oposin al règim propi
d’aquella, incloses les relatives a la rendició de comptes si el
curador té atribuïdes funcions
d’administració ordinària.
Capítol IV
El defensor judicial
Article 224-1
Defensor judicial
L’autoritat judicial ha de nomenar un defensor
judicial en els casos següents:
a) Si hi ha un conflicte d’interessos entre el
tutor i el tutelat, o entre el curador i la
persona posada en curatela.
b) Si ho exigeixen les circumstàncies de la
persona que ha d’ésser tutelada, mentre la
tutela no es constitueixi.
c) Mentre no es constitueixi la curatela de
pròdigs o de persones en situació
d’incapacitat relativa.
d) En els supòsits en què per qualsevol causa els
tutors o curadors no exerceixin llurs
funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona
per a l’exercici dels càrrecs.
e) En els altres casos determinats per la llei.
Article 224-2
Nomenament
1. L’autoritat judicial nomena defensor judicial,
d’ofici o a petició del ministeri fiscal, del
tutor, del curador, del mateix menor o de qualsevol persona amb un
interès legítim.
2. El nomenament ha de recaure en la persona que
l’autoritat judicial cregui més idònia,
tenint en compte el fet que determina el nomenament.
Article 224-3
Actuació
En els casos de conflicte d’interessos, l’actuació
del defensor judicial es limita als actes que
n’hagin determinat el nomenament. Si aquests actes requereixen
autorització judicial, s’entén que aquesta és
implícita en el nomenament.
Article 224-4
Ineficàcia dels actes en cas de conflicte
d’interessos
Els actes fets pel tutor, per l’apoderat nomenat
d’acord amb l’article 222-2.1 o per la
persona posada en curatela amb l’assistència del curador, en cas de
conflicte d’interessos, si no ha nomenat un
defensor judicial, són anul·lables d’acord amb el que
els articles 222-46 i
223-8 estableixen per a la tutela i la
curatela, respectivament.
Article 224-5
Règim jurídic
1. Són aplicables al defensor judicial les normes
relatives a l’aptitud per a exercir el càrrec
de tutor, a les excuses per a no exercir-lo, a les causes de remoció
i, si escau, a la remuneració. El defensor
judicial ha de donar compte de la seva gestió,
una vegada acabada, a l’autoritat judicial.
2. Si el defensor judicial, d’acord amb el que
estableix l’article 224-1, exerceix funcions
tutelars, se li apliquen les normes de la tutela o de la curatela,
segons que correspongui.
Capítol V
La guarda de fet
Article 225-1
Guardador de fet
És guardadora de fet la persona física o jurídica
que té cura d’un menor o d’una persona en la
qual es dóna una causa d’incapacitació, si no està en potestat
parental o tutela o, encara que ho estigui,
si els titulars d’aquestes funcions no les exerceixen.
Article 225-2
Obligació de comunicar la guarda
1. El guardador de fet que ha acollit
transitòriament un menor que ha estat desemparat
per les persones que tenen l’obligació de tenir-ne cura ho ha
de comunicar a l’entitat pública competent en
matèria de protecció de menors o a l’autoritat judicial
en el termini de setanta-dues hores des de l’inici de la
guarda.
2. En cas de guarda de fet d’una persona major
d’edat en la qual es dóna una causa
d’incapacitació, si aquesta està en un establiment residencial, la
persona titular de l’establiment residencial
ho ha de comunicar a l’autoritat judicial o al ministeri
fiscal en el termini que fixa l’apartat 1.
Article 225-3
Funcions del guardador de fet
1. El guardador de fet ha de tenir cura de la
persona en guarda i ha d’actuar sempre en
benefici d’aquesta. Si n’assumeix la gestió patrimonial, s’ha de
limitar a fer actes d’administració
ordinària.
2. En la guarda de fet de persones que estiguin en
potestat parental o en tutela, l’autoritat
judicial pot conferir al guardador, si ho sol·liciten aquelles
persones, les funcions tutelars, sempre que
hi concorrin circumstàncies que ho facin aconsellable.
Les funcions tutelars s’atribueixen en un
procediment de jurisdicció voluntària, amb
l’audiència de les persones titulars de la potestat o tutela si és
possible. Aquesta atribució comporta la
suspensió de la potestat parental o tutela.
Article 225-4
Indemnització
El guardador de fet té dret al reemborsament de
les despeses i a la indemnització per danys
per raó de la guarda, a càrrec dels béns de la persona protegida.
Article 225-5
Extinció
1. La guarda de fet s’extingeix per desaparició de
les causes que la van motivar, per la
declaració de desemparament del menor, pel nomenament de defensor
judicial o per la constitució del règim de
protecció pertinent.
2. En acabar la guarda de fet, l’autoritat
judicial pot disposar que el guardador li
reti comptes de la seva gestió si ho justifica la durada de la
guarda.
Capítol VI
L’assistència
Article 226-1
Nomenament d’assistent
1. La persona major d’edat que ho necessiti per a
tenir cura d’ella mateixa o dels seus béns, a causa de la disminució no
incapacitant de les seves facultats físiques o
psíquiques, pot sol·licitar a l’autoritat judicial
el nomenament d’un assistent, d’acord amb el que estableix aquest capítol, pel
procediment de jurisdicció voluntària.
2. L’autoritat judicial ha de respectar la
voluntat de la persona que s’ha d’assistir pel que fa al nomenament o l’exclusió d’alguna
persona per a exercir la funció d’assistència.
Article 226-2
Contingut de l’assistència
1. En la resolució de nomenament, l’autoritat
judicial determina l’àmbit personal o patrimonial de l’assistència i els interessos dels
quals ha de tenir cura l’assistent.
2. En l’àmbit personal, l’assistent ha de vetllar
pel benestar de la persona assistida, respectant-ne plenament la voluntat i les opcions
personals. En particular, correspon a l’assistent rebre la informació i donar el
consentiment a què fan referència, respectivament, els
articles 212-1 i
212-2, si la
persona assistida no pot decidir per ella mateixa sobre la realització d’actes i
tractaments mèdics i no ha atorgat un document de voluntats anticipades.
3. En l’àmbit patrimonial, l’assistent ha
d’intervenir, juntament amb la persona assistida, en els actes jurídics relacionats amb
les funcions de l’assistència. A petició de la persona assistida, l’autoritat judicial
també pot conferir a l’assistent funcions d’administració del patrimoni de la persona
assistida, sens perjudici de les facultats d’aquesta de fer actes d’aquesta naturalesa per
ella mateixa.
Article 226-3
Anul·labilitat dels actes de la persona assistida
Els actes jurídics que la persona assistida faci
sense la intervenció de l’assistent, si aquesta intervenció és necessària, són
anul·lables a instància de l’assistent o de la persona assistida. També ho són a instància del
tutor, si es constitueix la tutela, i dels hereus de la persona assistida, en el
termini de quatre anys a comptar de la posada en tutela o la mort d’aquesta.
Article 226-4
Modificació de l’assistència
1. A instància de part, inclosa la persona
assistida, l’autoritat judicial ha d’acordar la reducció o l’ampliació de l’àmbit de funcions
de l’assistent si és necessària ateses les circumstàncies.
2. Si l’assistent té coneixement de circumstàncies
que permeten l’extinció de l’assistència o la modificació del seu àmbit de
funcions, ho ha de comunicar a l’autoritat judicial.
Article 226-5
Extinció de l’assistència
1. L’assistència s’extingeix per les causes
següents:
a) Per la mort o la declaració de mort o
d’absència de la persona assistida.
b) Per la desaparició de les circumstàncies que la
van determinar.
c) Per la incapacitació de la persona assistida.
2. En el supòsit de l’apartat 1.b, l’autoritat
judicial, a instància de part, ha de declarar el fet que dóna lloc a l’extinció de
l’assistència i ha de deixar sense efecte el nomenament de l’assistent.
Article 226-6
Règim jurídic
En la mesura en què siguin compatibles amb la
funció d’assistència, s’apliquen a l’assistent les normes d’aquest codi en matèria
d’aptitud, excusa i remoció dels tutors, i també les relatives a la rendició de comptes si
l’assistent té atribuïdes funcions d’administració ordinària del patrimoni de la
persona assistida.
Article 226-7
Publicitat registral
1. L’assistència, mentre no s’inscrigui en el
Registre Civil, no és oposable a tercers.
2. La presa de possessió del càrrec d’assistent
s’ha d’inscriure en el Registre Civil del domicili de la persona assistida
mitjançant la comunicació de la resolució judicial.
Capítol VII
Protecció patrimonial de la persona discapacitada
o dependent
Article 227-1
Beneficiaris
1. Poden ésser beneficiàries de patrimonis
protegits constituïts d’acord amb aquest capítol les persones amb discapacitat
psíquica igual o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o
superior al 65%. També ho poden ésser les persones que estan en situació de dependència
de grau II o III, d’acord amb la legislació aplicable.
2. El grau de discapacitat o de dependència
s’acredita per mitjà del certificat emès per l’òrgan administratiu competent o per mitjà
d’una resolució judicial ferma.
Article 227-2
Patrimoni protegit
1. El patrimoni protegit comporta l’afectació de
béns aportats a títol gratuït pel constituent, i també dels seus rendiments i
subrogats, a la satisfacció de les necessitats
vitals del beneficiari. S’identifica mitjançant la
denominació que consta en l’escriptura de constitució i és un patrimoni
autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual el constituent, l’administrador i el
beneficiari no tenen la propietat ni cap altre dret real.
2. El patrimoni protegit no respon de les
obligacions del beneficiari, ni tampoc de les del constituent o de qui hi va fer
aportacions. Tanmateix, les aportacions fetes a un patrimoni protegit després de la data
del fet o de l’acte del qual neixi el crèdit no perjudiquen els creditors de la persona
que les va fer, si manquen altres recursos per a cobrar-lo. Tampoc no perjudiquen
els legitimaris.
Article 227-3
Constitució
1. Tota persona, inclosa la beneficiària, pot
constituir un patrimoni protegit. La constitució d’un patrimoni protegit en interès
d’una persona diferent del constituent requereix l’acceptació del beneficiari
o, si escau, la dels seus representants legals.
2. La constitució del patrimoni protegit es
formalitza per mitjà d’escriptura pública en què s’han de fer constar:
a) El constituent i els beneficiaris, i també les
circumstàncies d’aquests que autoritzen la constitució del patrimoni protegit.
b) L’expressió de la voluntat de constituir un
patrimoni protegit i d’afectar els béns que l’integren a la satisfacció de les
necessitats vitals dels beneficiaris.
c) La denominació del patrimoni protegit, que s’ha
de fer mitjançant l’expressió “patrimoni protegit a favor de” seguida del nom i
els cognoms del beneficiari.
d) La descripció dels béns objecte de l’aportació
i de la forma com es fa o es farà.
e) Les persones designades per a administrar el
patrimoni protegit, que no poden ésser els beneficiaris.
f) Les persones davant les quals s’han de retre
comptes en cas de conflicte d’interessos.
3. En l’escriptura de constitució s’hi pot fer
constar qualsevol altra disposició referent al patrimoni protegit, especialment les
normes d’administració dels béns que l’integren, les facultats de disposició i
administració conferides a l’administrador i les garanties que aquest ha de prestar. També hi
pot constar la destinació del romanent del patrimoni protegit per al moment en
què aquest s’extingeixi d’acord amb l’article 227-7.
4. Les successives aportacions a un patrimoni
protegit s’han de formalitzar en escriptura pública i llur administració s’ha de
subjectar al que s’hagi establert en l’escriptura de constitució, sens perjudici del
que estableix l’article 227-4.5 en matèria de modificació de les normes
d’administració.
Article 227-4
Administració del patrimoni protegit
1. L’administració del patrimoni protegit
correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptura pública de constitució.
Si la persona designada no pot o no vol acceptar, o renuncia a continuar en el
càrrec, qualsevol persona interessada o el ministeri fiscal poden sol·licitar a
l’autoritat judicial el nomenament d’un administrador.
Són aplicables als administradors del patrimoni
protegit les normes d’aquest codi en matèria d’aptitud, excusa i
remoció del tutor.
2. El constituent pot ésser administrador del
patrimoni protegit si no n’és alhora beneficiari.
3. L’administrador té el deure de conservar els
béns que l’integren, mantenirne la productivitat i aplicar-los, directament o per
mitjà de llurs rendiments, a la satisfacció de les necessitats vitals del
beneficiari.
4. L’administrador està legitimat per a defensar
processalment el patrimoni protegit i pot contreure obligacions a càrrec del
patrimoni per a complir la finalitat per a la qual es va constituir.
5. Si l’escriptura de constitució no estableix res
respecte a les facultats de disposició i administració sobre els béns afectats,
s’apliquen a l’administrador els articles 222-40 a 222-46, en matèria d’administració dels
béns del tutelat.
6. Si les normes d’administració que conté
l’escriptura de constitució del patrimoni protegit no serveixen adequadament la seva
finalitat, qualsevol persona interessada o el ministeri fiscal poden sol·licitar a
l’autoritat judicial que les modifiqui.
Article 227-5
Mesures de control de l’administració
1. En constituir el patrimoni protegit, es poden
designar persones que en supervisin l’administració i es poden adoptar les mesures de
control de la gestió de l’administrador que es considerin convenients.
2. Si els beneficiaris del patrimoni protegit són
menors d’edat o incapacitats, s’ha d’aplicar el que l’article 221-5 estableix
sobre la facultat de l’autoritat judicial d’acordar d’ofici les mesures que estimi
necessàries per al bon funcionament de l’administració del patrimoni protegit.
Article 227-6
Rendició de comptes
1. L’administrador ha de retre anualment comptes
davant del beneficiari o els seus representants legals. Si escau, els comptes
s’han de retre davant de la persona designada a aquest efecte d’acord amb l’article
227-3.2.f.
2. A més del que estableix l’apartat 1, la
rendició anual de comptes s’ha de fer davant de les persones especialment encarregades
de supervisar l’administració del patrimoni protegit i, si s’ha previst
expressament en l’escriptura de constitució, davant de la persona constituent o els seus
hereus.
3. En matèria de rendició dels comptes de la
tutela, són aplicables els articles 222-31 i
222-32, llevat que l’escriptura de
constitució del patrimoni protegit disposi una altra cosa.
Article 227-7
Extinció
1. El patrimoni protegit s’extingeix per les
causes següents:
a) Mort o declaració de mort del beneficiari.
b) Pèrdua de la condició de persona discapacitada
o en situació de dependència.
c) Renúncia de tots els beneficiaris.
d) Expiració del termini pel qual es va constituir
o compliment d’alguna condició resolutòria establerta en l’escriptura de
constitució.
2. A instància del constituent o dels seus hereus,
l’autoritat judicial ha de disposar l’extinció del patrimoni protegit si el
beneficiari incorre en una causa d’ingratitud envers el constituent, d’acord amb el que
estableix l’article 531-15.1.d en matèria de revocació de donacions.
3. L’extinció del patrimoni protegit comporta la
seva liquidació, que han de fer les persones designades en l’escriptura de
constitució o, si no n’hi ha, l’administrador.
4. L’extinció del patrimoni protegit per alguna de
les causes que estableix aquest article comporta l’obligació de l’administrador de
retre comptes finals de la seva gestió davant de la persona beneficiària o dels
seus hereus.
Article 227-8
Romanent
1. La persona que ha fet la liquidació del
patrimoni protegit ha de donar al romanent la destinació establerta en l’escriptura de
constitució, que pot incloure la reversió dels béns al constituent o als seus
hereus.
2. Si l’escriptura de constitució no estableix la
destinació dels béns o si aquesta no es pot complir, el romanent ha de revertir al
constituent o als seus hereus testamentaris o legals. En cas de successió per la Generalitat,
s’ha d’adjudicar a una entitat no lucrativa que tingui per finalitat la
protecció de persones amb discapacitats o en situació de dependència.
Article 227-9
Publicitat registral
1. Els béns que integren el patrimoni protegit són
inscriptibles en el Registre de la Propietat o en altres registres públics a favor
del mateix patrimoni amb la denominació que consta en l’escriptura de constitució d’acord
amb l’article 227-3.2.c.
2. En la inscripció dels béns que integren el
patrimoni protegit, s’han de fer constar les facultats conferides a
l’administrador, les causes d’extinció del patrimoni
protegit i la destinació establerta per al
romanent.
Capítol VIII
La protecció dels menors desemparats
Article 228-1
Menors desemparats
1. Es consideren desemparats els menors que estan
en una situació de fet en la qual els manquen els elements bàsics per al
desenvolupament integral de llur personalitat,
o que estan sotmesos a maltractaments físics o
psíquics o abusos sexuals, sempre que per a llur protecció efectiva calgui
aplicar una mesura que impliqui la separació del menor del seu nucli familiar.
2. L’entitat pública competent ha d’adoptar les
mesures necessàries per a assolir la protecció efectiva dels menors desemparats,
d’acord amb el que estableixen aquest codi i la legislació sobre la infància i
l’adolescència.
Article 228-2
Declaració de desemparament
La declaració de desemparament es regeix pel que
estableixen aquest codi i la legislació sobre la infància i l’adolescència en
allò que fa referència als indicadors de desemparament, el procediment, el règim
d’impugnació i la revisió per canvi de circumstàncies.
Article 228-3
Efectes de la declaració de desemparament
1. La declaració de desemparament comporta
l’assumpció immediata, per l’entitat pública competent, de les funcions
tutelars sobre el menor, mentre no es constitueixi la tutela per les regles ordinàries o
mentre el menor no sigui adoptat o reintegrat a qui en tingui la potestat o la
tutela, o mentre no s’emancipi o arribi a la majoria d’edat. Aquestes funcions comprenen les
mateixes facultats que la tutela ordinària, i s’hi aplica el que estableix el
capítol II, llevat d’allò que s’oposi a la regulació
específica del present capítol o al règim propi de
l’entitat pública, d’acord amb la legislació sobre la infància i
l’adolescència.
2. L’assumpció de les funcions tutelars implica la
suspensió de la potestat parental o de la tutela ordinària durant el temps
d’aplicació de la mesura.
3. L’entitat pública competent pot demanar, si
escau, la privació de la potestat parental o la remoció de la tutela i exercir les
accions penals corresponents.
4. La suspensió o la privació de la potestat
parental no afecten l’obligació dels progenitors o d’altres parents de fer tot el que
calgui per a assistir els menors ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.
Article 228-4
Dades biogenètiques
L’entitat pública competent, mentre exerceix les
funcions tutelars sobre el menor desemparat, pot sol·licitar les dades
biogenètiques dels progenitors d’aquest, en interès de la seva salut.
Article 228-5
Canvi de circumstàncies
Només si s’ha produït un canvi substancial en les
circumstàncies que van motivar la declaració de desemparament, els progenitors o
els titulars de la tutela que no hagin estat privats de la potestat o remoguts de
la tutela ordinària poden sol·licitar a l’entitat pública competent, dins el termini i
amb els requisits i el procediment que estableix la legislació sobre la infància i
l’adolescència, que deixi sense efecte la dita declaració.
Article 228-6
Guarda per l’entitat pública
1. L’entitat pública competent assumeix la guarda
dels menors si li ho demanen els progenitors o els titulars de la tutela perquè
hi concorren circumstàncies greus i alienes que els impedeixen temporalment complir
les funcions de guarda pròpies.
Pel que fa a la possibilitat d’aplicar una mesura
protectora, hom s’ha d’atenir al que estableix la legislació sobre la infància i
l’adolescència.
2. La guarda no afecta l’obligació dels
progenitors o d’altres parents de fer tot el que calgui per a assistir els menors ni la de
prestar-los aliments en el sentit més ampli.
Article 228-7
Mesures de protecció
Les mesures de protecció dels menors en situació
de desemparament, el procediment per a adoptar-les i revisar-les, el règim de
recursos i les causes de cessament són els que estableix la legislació sobre la
infància i l’adolescència.
Article 228-8
Règim de relacions personals
La declaració de desemparament i l’aplicació
consegüent d’una mesura de protecció no han d’impedir les relacions personals del menor
amb els seus familiars, llevat que l’interès superior del menor faci aconsellable
limitar-les o excloure-les.
Article 228-9
L’acolliment familiar com a mesura de protecció
del menor desemparat
1. En cas de desemparament d’un menor,
l’administració pública competent pot acordar com a mesura de protecció l’acolliment
familiar simple o permanent. La persona o família acollidora ha de vetllar pel
menor, tenir-lo en companyia seva, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació
integral, sempre sota la vigilància, l’assessorament i l’ajut de l’organisme competent.
2. La persona o família acollidora assumeix la
guarda i l’exercici ordinari de les funcions tutelars personals sobre el menor,
per delegació de l’administració pública competent.
3. El procediment per a formalitzar i revisar la
mesura d’acolliment familiar, el règim de recursos i les causes de cessament són
els que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.
|
