Llibre Segon

Article 237-1

S’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.

Article 237-2

1. Els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans estan obligats a prestar-se aliments.

2. Els deures d’assistència entre cònjuges i entre els progenitors i llurs fills es regulen per llurs disposicions específiques i, subsidiàriament, pel que estableix aquest capítol.

3. Els germans majors d’edat i no discapacitats només tenen dret als aliments necessaris per a la vida.

Article 237-3

Estan exemptes de prestar aliments entre parents les persones que tenen reconeguda la condició de discapacitades, excepte en el cas que previsiblement llurs possibilitats excedeixin llurs necessitats futures, tenint en compte llur grau de discapacitació.

Article 237-4

Té dret a reclamar aliments només la persona que els necessita o, si escau, el seu representant legal i l’entitat pública o privada que l’aculli, sempre que la necessitat no derivi d’una causa que li sigui imputable, mentre la causa subsisteixi.

Article 237-5

1. Hom té dret als aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial.

2. En el cas dels aliments als fills menors, es poden demanar els anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial, fins a un període màxim d’un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona obligada a prestar-los.

Article 237-6

1. La reclamació dels aliments, si escau i si hi ha diverses persones obligades, s’ha de fer seguint l’ordre següent:

Primer. Al cònjuge.

Segon. Als descendents, segons l’ordre de proximitat en el grau.

Tercer. Als ascendents, segons l’ordre de proximitat en el grau.

Quart. Als germans.

2. Si els recursos i les possibilitats de les persones primerament obligades no resulten suficients per a la prestació d’aliments, en la mesura que correspongui, en la mateixa reclamació es poden demanar aliments a les persones obligades en grau posterior.

Article 237-7

1. Si les persones obligades a prestar aliments són més d’una, l’obligació s’ha de distribuir entre elles en proporció a llurs recursos econòmics i llurs possibilitats.

Tanmateix, excepcionalment i tenint en compte les circumstàncies del cas, l’autoritat judicial pot imposar la prestació completa a una persona de les obligades durant el temps que calgui. Aquesta persona pot reclamar a cadascuna de les altres persones obligades la part que els correspongui amb els interessos legals.

2. Si l’obligació s’extingeix o la quantia de la prestació es redueix respecte a una de les persones obligades, la de les restants s’incrementa en la proporció que resulti d’aplicar els criteris que estableix l’apartat 1.

Si hi ha dues o més persones que reclamen aliments a una mateixa persona obligada a prestar-los i aquesta no disposa de mitjans suficients per a atendre-les totes, s’ha de seguir l’ordre de preferència que estableix l’article 237-6, llevat que hi concorrin el cònjuge i un fill en potestat de la persona obligada. En aquest cas, els fills han d’ésser preferits.

Article 237-9

1. La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los. Les parts, de mutu acord, o l’autoritat judicial poden establir les bases de l’actualització anual de la quantia dels aliments d’acord amb les variacions de l’índex de preus de consum o d’un índex similar, sens perjudici que s’estableixin altres bases complementàries d’actualització.

2. L’alimentat ha de comunicar a l’alimentant les modificacions de circumstàncies que determinin la reducció o la supressió dels aliments tan aviat com es produeixin.

Article 237-10

1. L’obligació d’aliments s’ha de complir en diners i per mensualitats avançades.

Si el creditor d’aliments mor, els seus hereus no han de tornar la pensió corresponent al mes en què s’hagi produït la defunció.

2. El deutor d’aliments pot optar per satisfer els aliments acollint i mantenint a casa seva la persona que té dret a rebre’ls, llevat que aquesta s’hi oposi per una causa raonable o que la convivència sigui inviable. Si hi ha diverses persones obligades i n’hi ha més d’una que vol acollir a casa seva el creditor, el jutge ha de decidir quina l’acull després d’escoltar l’alimentat i els diferents obligats. Si el creditor d’aliments té plena capacitat d’obrar i més d’una persona el vol acollir a casa seva, s’ha de tenir en compte preferentment la voluntat del creditor.

3. L’autoritat judicial, tenint en compte les circumstàncies, pot adoptar les mesures necessàries per a assegurar el compliment de l’obligació de prestar aliments, si la persona obligada ha deixat de fer efectiu puntualment més d’un pagament.

Article 237-11

1. L’entitat pública o privada o qualsevol altra persona que presti aliments, si la persona obligada no ho fa, pot repetir contra aquesta darrera o els seus hereus les pensions corresponents a l’any en curs i a l’any anterior, amb els interessos legals, i subrogar-se de ple dret, fins a l’import assenyalat, en els drets que l’alimentat té contra la persona obligada a prestar-los, llevat que consti que es van donar desinteressadament i sense ànim de reclamar-los.

2. A petició de l’entitat pública o privada o de les persones que presten els aliments quan la persona obligada no ho fa o del ministeri fiscal, l’autoritat judicial pot adoptar les mesures que estimi pertinents per a assegurar el reintegrament de les bestretes.

També pot adoptar les mesures que estimi pertinents per a assegurar el pagament dels aliments futurs, després d’escoltar l’alimentat i les persones obligades.

Article 237-12

1. El dret als aliments és irrenunciable, intransmissible i inembargable, i no es pot compensar amb el crèdit que, si escau, l’obligat a prestar-lo tingui respecte a l’alimentat.

2. L’alimentat pot compensar, renunciar i transigir les pensions endarrerides posteriors a la data de la seva reclamació judicial o extrajudicial, i també transmetre, per qualsevol títol, el dret a reclamar-les, tot sens perjudici del dret de repetició que reconeix l’article 237-11.1.

Article 237-13

1. L’obligació de prestar aliments s’extingeix per les causes següents:

a) La mort de l’alimentat o de la persona o les persones obligades a prestar-los.

b) El divorci i la declaració de nul·litat del matrimoni.

c) La reducció de les rendes i del patrimoni de les persones obligades, de manera que faci impossible el compliment de l’obligació sense desatendre les necessitats pròpies i les de les persones amb dret preferent d’aliments.

d) La millora de les condicions de vida de l’alimentat, de manera que faci innecessària la prestació.

e) El fet que l’alimentat, encara que no tingui la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheretament que estableix l’article 451-17.

f) La privació de la potestat sobre la persona obligada, si l’alimentat és un dels progenitors.

2. Les causes a què fa referència l’apartat 1.e no tenen efecte si consta el perdó de la persona obligada o la reconciliació de les parts.

Article 237-14

Les disposicions d’aquest capítol s’apliquen subsidiàriament als aliments ordenats en un testament o un codicil, als convinguts per pacte i als aliments legals que tenen regulació específica, en allò que no estableixen els testaments, els codicils i els pactes o la regulació corresponent.