Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llibre Segon

Anterior Amunt

TÍTOL IV

Les relacions convivencials d’ajuda mútua

Article 240-1

Règim jurídic

Dues o més persones que conviuen en un mateix habitatge habitual i que comparteixen, sense contraprestació i amb voluntat de permanència i d’ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic, o ambdues coses, constitueixen una relació de convivència d’ajuda mútua, que es regeix pels acords que hagin estipulat o, si no n’hi ha, pel que estableix aquest títol.

Article 240-2

Requisits personals

1. Poden constituir una relació convivencial d’ajuda mútua les persones majors d’edat unides per vincles de parentiu en línia col·lateral sense límit de grau i les que tenen relacions de simple amistat o companyonia, sempre que no estiguin unides per un vincle matrimonial o formin una parella estable amb una altra persona amb la qual convisquin.

2. El nombre màxim de convivents, si no són parents, és de quatre.

Article 240-3

Constitució

Les relacions convivencials d’ajuda mútua es poden constituir en escriptura pública, a partir de la qual tenen plena efectivitat, o pel transcurs d’un període de dos anys de convivència.

Article 240-4

Acords

1. Els convivents poden regular vàlidament, amb llibertat de forma, les relacions personals i patrimonials, i els drets i deures respectius durant la convivència, sempre que aquests acords no perjudiquin terceres persones. En particular, hom pot acordar la contribució igual o desigual a les despeses comunes i, fins i tot, que el treball domèstic i la càrrega econòmica sigui assumida íntegrament per algun dels convivents.

2. En previsió d’una ruptura, els convivents poden pactar sobre els efectes de l’extinció de la relació convivencial d’ajuda mútua.

Article 240-5

Extinció de les relacions de convivència

1. Les relacions de convivència s’extingeixen per les causes següents:

a) L’acord de tots els convivents.

b) La voluntat unilateral d’un dels membres.

c) La mort d’un dels convivents.

d) Les pactades pels convivents.

2. Si la relació de convivència s’ha establert entre més de dues persones, la voluntat unilateral, el matrimoni, la constitució d’una parella estable o la mort de qualsevol dels convivents no extingeix la relació si els altres continuen convivint, sens perjudici de les modificacions que es consideri convenient de fer en els pactes reguladors de la convivència.

3. L’extinció de la relació de convivència deixa sense efecte els poders que un dels convivents hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres. Igualment, resten sense efecte els poders que un dels membres hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres o tingui atorgats a favor seu des que s’aparti de la convivència.

Article 240-6

Efectes de l’extinció de les relacions de convivència respecte a l’habitatge

1. Si l’extinció de les relacions de convivència es produeix en vida de tots els convivents, els que no siguin titulars de l’habitatge l’han d’abandonar en el termini de tres mesos.

2. Si l’extinció de les relacions de convivència es produeix per defunció del propietari de l’habitatge, els convivents el poden continuar ocupant durant sis mesos, llevat que hagin pactat una altra cosa.

3. Si la persona morta era arrendatària de l’habitatge, els convivents tenen dret a subrogar-se en la titularitat de l’arrendament pel termini d’un any, o pel temps que manqui per a l’expiració del contracte, si és inferior. Amb aquesta finalitat, els convivents ho han de notificar a l’arrendador, en el termini de tres mesos des de la mort de l’arrendatari.

Article 240-7

Pensió periòdica en cas de defunció

1. En cas d’extinció de la convivència per defunció d’un dels convivents, el convivent o els convivents que sobrevisquin, que eren mantinguts totalment o parcialment pel premort durant l’any previ a la defunció i que no tinguin mitjans econòmics suficients per a mantenir-se, tenen dret a una pensió alimentària, a càrrec dels hereus d’aquell, per un període màxim de tres anys.

2. Per a establir la quantia i la durada de la pensió periòdica en cas de defunció d’un dels convivents, s’han de tenir en compte:

a) El cost del manteniment.

b) El temps en què el convivent o els convivents supervivents van ésser mantinguts.

c) El cabal relicte.

3. La capitalització de la pensió periòdica en cas de defunció a l’interès legal del diner no pot excedir la meitat del valor del cabal relicte si els hereus són descendents, ascendents o col·laterals fins al segon grau de consanguinitat del causant.

Si els hereus són menors d’edat o discapacitats, el límit ha d’ésser la cinquena part del valor de l’herència.

4. No correspon dret a pensió periòdica en cas de defunció si s’ha pactat així en la constitució del règim de convivència, i es perd si durant el temps fixat el beneficiari es casa o passa a viure maritalment amb una altra persona o ha obtingut aliments de les persones obligades a prestar-li’n.

5. El dret a pensió periòdica en cas de defunció s’ha de reclamar en el termini d’un any a comptar de l’extinció de la relació de convivència.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Registre de patrimonis protegits

1. Es crea el Registre de patrimonis protegits, adscrit al departament competent en matèria de dret civil mitjançant el centre directiu que tingui atribuïda la competència.

2. En el Registre de patrimonis protegits s’hi han de fer constar:

a) Les escriptures de constitució de patrimonis protegits i llurs modificacions.

b) Les escriptures d’aportació de béns a patrimonis protegits constituïts i inscrits en el Registre.

c) Els canvis en la persona de l’administrador de patrimonis protegits inscrits en el Registre.

d) Les mesures adoptades judicialment, amb caràcter transitori o permanent, referides a l’administració de patrimonis protegits inscrits en el Registre.

3. L’organització, el funcionament i la publicitat del Registre de patrimonis protegits s’han d’establir per reglament.

Segona

Mesures de conciliació del treball i la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes que conviu en parella estable

1. Les mesures de conciliació del treball amb la vida familiar aplicables a les administracions públiques catalanes i que la legislació estableix a favor de convivents fan referència a la parella estable, que regula l’article 234-1 del Codi civil.

2. Als efectes d’acreditar l’existència d’una parella estable, es pot aportar l’escriptura pública a què fa referència l’article 234-1.c del Codi civil o una acta de notorietat que demostri la convivència ininterrompuda durant dos anys o durant un període inferior si una vegada iniciada la convivència els convivents han tingut un fill comú.

Tercera

Especialitats processals relatives a pretensions liquidatòries de règim econòmic exercides dins dels processos matrimonials

1. Per a determinar, en el procediment matrimonial, la compensació per raó de treball, i també la titularitat dels béns, si cal per a establir la procedència i la quantia de la compensació, s’han d’aplicar les regles següents:

a) La demanda o, si s’escau, la reconvenció s’ha d’acompanyar amb una proposta d’inventari que inclogui els béns propis i els de l’altre cònjuge, amb la indicació de llur valor, i l’import de les obligacions, i també amb la documentació de rellevància patrimonial que hom tingui. A petició de la part reconvinent, l’autoritat judicial pot ampliar motivadament el termini de contestació a la demanda en deu dies improrrogables, perquè la part reconvinent pugui preparar la proposta d’inventari.

b) Si les parts no han pogut tenir accés a informació rellevant per a fonamentar llurs pretensions, abans de la vista poden sol·licitar a l’autoritat judicial que l’obtingui emprant els mitjans de què disposa.

2. Per a determinar el crèdit de participació o per a liquidar els règims econòmics matrimonials de comunitat, s’ha de seguir el procediment que estableixen els articles 806 a 811 de la Llei de l’Estat 1/2000, del 7 de gener, d’enjudiciament civil. També s’ha d’aplicar aquest procediment per a dividir els béns en comunitat ordinària indivisa en el supòsit a què fa referència l’article 232-12.2.

Quarta

Especialitats processals relatives a pretensions economicomatrimonials exercides en els processos de liquidació i divisió de l’herència

1. En cas de dissolució del matrimoni per mort, el cònjuge supervivent pot exercir l’acció de divisió de cosa comuna respecte als béns que tinguessin en comunitat ordinària indivisa i demanar la determinació de la compensació econòmica per raó de treball, d’acord amb el procediment que estableixen els articles 782 a 789 de la Llei de l’Estat 1/2000, excepte en el cas de la compensació, que és regulada per l’article 232-11.2 del Codi civil.

2. L’acord a què s’arribi o la sentència que es dicti en el procediment de divisió d’herència ha d’incloure la determinació, la liquidació i la divisió dels béns que els cònjuges tinguessin en comunitat indivisa durant el matrimoni, i també, si escau, la compensació econòmica per raó de treball, concretada com a crèdit del cònjuge supervivent abonable pels qui resultin hereus.

Cinquena

Procediments relatius a la ruptura de la parella estable

1. Els procediments judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten, en allò no regulat expressament pel Codi civil, d’acord amb el que la Llei de l’Estat 1/2000 estableix en matèria de processos matrimonials. En aquests processos, les parts poden sotmetre les discrepàncies a mediació i l’autoritat judicial els pot remetre a una sessió informativa sobre mediació, d’acord amb el que estableix l’article 233-6 del Codi Civil.

2. Les reclamacions fonamentades en el que estableixen els articles 234-7 a 234-14 del Codi civil s’han d’acumular en un únic procés. En el mateix procés, qualsevol dels membres de la parella pot exercir l’acció de divisió de cosa comuna respecte als béns que tinguin en comunitat ordinària indivisa. Si hi ha diversos béns en comunitat ordinària indivisa i un dels membres de la parella ho demana, l’autoritat judicial els pot considerar com una massa comuna a efectes de la formació de lots i de llur adjudicació.

Sisena

Dictàmens pericials relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental

1. Els dictàmens pericials relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental tenen per objecte primordial esbrinar o apreciar l’existència en el menor, o en algun dels progenitors o en altres membres de la família que hi convisquin, d’una malaltia mental o d’anomalies de conducta que incideixin, perjudiquin o interfereixin en les relacions familiars, per a establir el règim de guarda i de relacions personals.

També poden tenir per objecte comprendre adequadament el sistema de relacions personals existent en la família o en els nous nuclis en què el menor s’ha d’integrar, i les mesures de seguiment que s’hagin d’adoptar per a garantir el dret dels menors a mantenir la normalitat en les relacions amb llurs progenitors.

2. Els dictàmens relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental que les parts aportin al procés equivalen als que elabora l’equip tècnic de suport judicial o els professionals que el jutge designa en lloc seu, sempre que el perit hagi estat designat per un col·legi professional o una entitat reconeguda per l’Administració a partir d’un cens d’especialistes i de manera que se’n garanteixi l’objectivitat, la imparcialitat i la capacitat tècnica.

3. Si els mitjans probatoris aportats per les parts relatius al règim de guarda, inclosa la compartida, i de relacions personals no ofereixen suficients elements de judici, el tribunal pot disposar que un perit judicial elabori un informe. El perit s’ha de designar entre els especialistes dels equips tècnics de suport judicial, de la clínica de medicina forense o dels col·legis professionals corresponents si els serveis públics d’assessorament no existeixen o no poden assumir la designació.

4. Els especialistes integrats en els equips tècnics que donen suport als tribunals o els designats en lloc d’aquells són auxiliars dels tribunals. Les autoritats i els organismes públics i privats, i els professionals que hagin intervingut prèviament amb la família, tenen el deure de col·laborar-hi. Si la col·laboració sol·licitada fa referència a aspectes protegits pel secret professional, pel dret d’intimitat o per la normativa relativa a dades personals, es requereix una resolució expressa del tribunal.

Setena

Supervisió del règim de relacions personals per la xarxa de serveis socials o el punt de trobada familiar

1. D’acord amb la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, l’autoritat judicial pot confiar la supervisió del règim de relacions personals a la xarxa de serveis socials, si hi ha una situació de risc social o de perill, perquè es faci un seguiment de la situació familiar.

2. L’autoritat judicial, si disposa la intervenció d’un punt de trobada familiar d’acord amb el que estableix l’article 233-13 del Codi civil, ha de concretar la modalitat d’intervenció. La supervisió pot consistir en el control dels lliuraments i les recollides, en la vigilància de la relació dins del centre, en l’assistència per a facilitar la relació o en qualsevol altra modalitat d’intervenció que sigui adequada.

3. Els responsables del punt de trobada familiar han de presentar a l’autoritat judicial un informe de seguiment cada tres mesos o, sense esperar al finiment del termini, sempre que calgui. Han de proposar la modificació de la modalitat d’intervenció si aprecien que hi concorren circumstàncies que ho aconsellen i, així mateix, han de proposar al jutjat el cessament de la mesura si entenen que la relació que es pretén garantir pot ésser perjudicial per al menor.

4. En els casos en què no hi hagi cap risc de violència, abusos o maltractaments, quan la relació parental es consolidi, els responsables del punt de trobada familiar poden proposar a l’autoritat judicial la derivació del cas a una sessió informativa de mediació familiar.

5. El tribunal pot delegar al servei tècnic de suport judicial el seguiment de les mesures adoptades respecte al compliment del règim de relacions personals i a la seva supervisió.

Vuitena

Intervenció d’especialistes com a auxiliars dels tribunals en el control de les institucions de protecció

Als efectes del que estableix l’article 221-5 del Codi civil, l’autoritat judicial pot requerir la intervenció d’especialistes en psicologia, psiquiatria, pediatria, geriatria, medicina de família, treball o educació social. L’autoritat judicial també pot requerir la intervenció d’agents de la propietat immobiliària, economistes, auditors o censors de comptes perquè facin el seguiment i el control de la gestió econòmica encarregada als òrgans tutelars i, específicament, perquè examinin la conveniència dels actes de disposició i gravamen de béns i drets de les persones protegides.

Novena

Informació sobre el pla de parentalitat

El Departament de Justícia, en col·laboració amb els col·legis professionals, ha de difondre la informació sobre el pla de parentalitat i ha de facilitar models per a elaborar-lo adaptats a les diferents etapes de la vida dels menors.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Institucions tutelars

1. Els règims de protecció constituïts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei se subjecten, quant a llurs efectes i a l’exercici dels càrrecs, a les disposicions del Codi civil. Les persones amb càrrecs tutelars els mantenen si no estan subjectes a una causa d’ineptitud d’acord amb el que estableix el Codi civil. Els protutors nomenats en virtut de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars, que continuaven en exercici de llurs càrrecs en aplicació de la disposició transitòria cinquena de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família, cessen en el càrrec, sens perjudici que l’autoritat judicial pugui adoptar les mesures necessàries de protecció del tutelat o del seu patrimoni.

2. Els poders en previsió d’una situació d’incapacitat atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei resten subjectes, quant a llur eficàcia i a llur règim d’exercici, al que estableix el Codi civil, llevat del que exigeix l’article 222-44.3.

[Aquest text ha estat modificat per la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm.6035, de 30 de desembre de 2011, p.66502). Per veure la versió antiga faci click aquí].

3. Els processos sobre nomenament de càrrecs tutelars i els adreçats a obtenir l’autorització judicial per a fer determinats actes s’han de substanciar d’acord amb la normativa vigent anteriorment, sempre que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, si bé, en cas de delació feta per un mateix, l’autoritat judicial pot prescindir de la designació si concorren les circumstàncies a què fa referència l’article 222-9 del Codi civil.

4. Els consells de tutela constituïts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es continuen regint per la Llei 9/1998.

Segona

Efectes del matrimoni

1. Les disposicions dels capítols I i II del títol III del llibre segon del Codi civil s’apliquen als matrimonis contrets i subsistents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria tercera quant als processos matrimonials iniciats abans i amb els efectes ja decretats per resolució judicial.

2. Els règims econòmics matrimonials i altres actes convinguts en capítols matrimonials que s’hagin atorgat d’acord amb la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei produeixen efectes d’acord amb la dita legislació anterior.

Conserven la validesa els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial adoptats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sempre que compleixin els requisits que establia la legislació vigent en el moment d’adoptar-los. Si aquesta legislació no emparava el contingut d’algun pacte, aquest és igualment eficaç si és vàlid d’acord amb les disposicions del Codi civil.

3. Els dots, les tenutes, els aixovars i els cabalatges, els esponsalicis o escreixos, els tantumdem, els pactes d’igualtat de béns i guanys i els altres drets similars constituïts abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei es continuen regint pel text refós de la Compilació del dret civil de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1984, del 19 de juliol.

Tercera

Efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial

1. En els processos matrimonials iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’aplica la normativa vigent en el moment de començar-los. No obstant això, si ambdues parts hi estan d’acord i ho manifesten en el moment processal oportú, es poden adoptar les mesures provisionals i definitives i, si escau, liquidar els béns comuns d’acord amb el que estableix el Codi civil.

2. Els efectes de la nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial decretats a l’empara de la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei es mantenen, amb la possibilitat de modificar les mesures per circumstàncies sobrevingudes en aplicació de les normes vigents en el moment d’adoptar-les. Aquests efectes es mantenen sens perjudici de l’aplicació del Codi civil en els processos matrimonials que es puguin entaular entre els mateixos cònjuges després de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

3. No obstant el que estableix l’apartat 2, a petició de part es pot acordar la revisió de les mesures adoptades amb relació a la cura i la guarda dels fills comuns o el règim de relacions personals, la substitució de la pensió compensatòria acordada amb anterioritat pel lliurament d’un capital en béns o en diners, i la substitució de l’atribució judicial de l’ús de l’habitatge familiar per l’abonament d’una prestació dinerària, d’acord amb el que estableixen els articles 233-10, 233-17 i 233-21 del Codi civil. La revisió s’ha de tramitar pel procediment establert per a la modificació de mesures definitives.

Quarta

Convivència estable en parella

1. El temps de convivència, entre persones del mateix o de diferent sexe, transcorregut abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys que fixa l’article 234-1.a del Codi civil.

2. Les disposicions del capítol IV del títol III del llibre segon del Codi civil s’apliquen a les parelles estables que, fins a l’entrada en vigor d’aquest llibre, es regien per la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella.

3. Els pactes entre convivents adoptats d’acord amb la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei produeixen efectes d’acord amb la dita legislació.

Conserven la validesa els pactes atorgats en previsió d’una ruptura abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sempre que compleixin els requisits establerts per la legislació vigent en el moment d’adoptar-los. Si aquesta legislació no emparava el contingut d’algun pacte, aquest és tanmateix eficaç si és vàlid d’acord amb les disposicions del Codi civil.

4. En els processos per al reconeixement d’efectes derivats de l’extinció d’una parella estable iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’aplica la normativa vigent en el moment de començar-los. No obstant això, si les dues parts hi estan d’acord i ho manifesten en el moment processal oportú, es poden adoptar mesures provisionals i definitives i, si escau, liquidar els béns comuns de què són titulars d’acord amb les disposicions del Codi civil.

5. Els efectes de l’extinció d’una parella estable que hagin estat establerts d’acord amb la normativa anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei es mantenen, incloenthi la possibilitat de modificar les mesures per circumstàncies sobrevingudes. No obstant això, a petició de part es pot acordar la revisió de les mesures adoptades amb relació a la cura i la guarda dels fills comuns o el règim de relacions personals, la substitució de l’atribució judicial de l’ús de l’habitatge familiar per l’abonament d’una prestació dinerària, i la substitució de la pensió alimentària acordada amb anterioritat per un capital en béns o en diners, d’acord amb el que estableixen els articles 234-7, 234-8 i 234-11 del Codi civil. La revisió s’ha de tramitar pel procediment establert per a la modificació de mesures definitives.

Cinquena

Filiació

1. Les disposicions del capítol IV del títol III del llibre segon del Codi civil tenen efectes retroactius, sigui quina sigui la data de determinació de la filiació.

2. Les accions de filiació nascudes a l’empara de la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han d’ajustar als terminis que fixa la dita legislació, llevat que el termini corresponent fixat pel Codi civil sigui més llarg. Pel que fa al règim jurídic i a la transmissibilitat, s’han de regir per la legislació que resulti més favorable al fill o a les persones legitimades per a exercir l’acció.

3. Les sentències fermes sobre filiació dictades a l’empara de la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei no impedeixen que es pugui exercir de nou una acció que es fonamenti en una disposició del Codi civil o en un fet o una prova només admissible a l’empara d’aquest.

Sisena

Adopció

1. Les adopcions constituïdes en aplicació de la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i les adopcions plenes constituïdes abans de la dita llei produeixen els efectes que el llibre segon del Codi civil estableix per a l’adopció.

2. Les adopcions simples o menys plenes subsisteixen amb els efectes que els reconeixia la legislació anterior a la Llei 37/1991. Si es compleixen els requisits exigits pel llibre segon del Codi civil, es pot promoure l’adopció, d’acord amb les seves disposicions, de les persones ja adoptades anteriorment en forma simple, sense que el fet que no hi hagi hagut acolliment preadoptiu hi sigui cap obstacle.

3. Els expedients d’adopció pendents de resolució davant els tribunals en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han de tramitar d’acord amb la legislació anterior.

Setena

Potestat parental

El termini que fixa l’article 236-6.2 del Codi civil, si es pretén fer valer com a causa de privació de la potestat parental, s’ha de computar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sens perjudici que es pugui acreditar l’existència d’una causa de privació de la potestat per qualsevol altre mitjà.

Vuitena

Relacions convivencials d’ajuda mútua

Les relacions convivencials d’ajuda múua constituïes d’acord amb la Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda múua, produeixen els efectes que estableix el títol IV del llibre segon del Codi civil, sens perjudici de la validesa dels pactes reguladors de la convivència atorgats d’acord amb la dita Llei 19/1998.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Es deroguen:

a) La Llei 9/1998, del 15 juliol, del Codi de família.

b) La Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella.

c) La Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mútua.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Modificació del llibre primer del Codi civil de Catalunya

1. Es modifica la lletra a de l’article 121-16 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:

“a) En les pretensions de les quals siguin titulars persones menors d’edat o incapaces, mentre no disposin de representació legal o mentre no hagin nomenat un apoderat, d’acord amb el que estableix l’article 222-2.1, en l’àmbit de les seves funcions”.

2. Es modifica la lletra c de l’article 121-16 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:

“c) En les pretensions entre els membres d’una parella estable, mentre es manté la convivència.”

3. S’afegeix una lletra, la f, a l’article 121-16 del Codi civil, amb el text següent:

“En les pretensions entre la persona protegida i l’apoderat, d’acord amb el que estableix l’article 222-2.1, en l’àmbit de les seves funcions”.

Segona

Modificació del llibre quart del Codi civil

1. Es modifiquen els articles 412-3 i 412-5 del Codi civil, en què l’expressió “unió estable” se substitueix per l’expressió “parella estable”.

2. Es modifiquen els articles 421-11, 422-13, 423-9, 424-1, 424-5, 424-10, 425-12, 431-2, 431-17, 441-2, 442-1, 442-2, 442-3, 442-4, 442-5, 442-6, 442-7, 451-16, 451-17, 451-26, 452-1, 452-2, 452-3, 452-4, 452-5, 452-6 i 463-2 del Codi civil, i també la rúbrica de la secció segona del capítol II del títol IV del llibre quart del Codi civil, en què l’expressió “unió estable de parella” se substitueix per l’expressió “parella estable”.

3. Es modifica l’article 422-13 del Codi civil, en què l’expressió “la unió” se substitueix per “la parella estable”.

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 461-9 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“1. Poden acceptar i repudiar l’herència les persones amb capacitat d’obrar. Per a repudiar-la, els menors emancipats i les persones posades en curatela han d’ésser assistits per les persones que complementen llur capacitat."

Tercera

Modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 531-9 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“4. Les donacions per raó de matrimoni i entre cònjuges i les donacions per causa de mort es regeixen, respectivament, per les disposicions del llibre segon i del llibre quart.”

2. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 531-15 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:

“d) La ingratitud dels donataris. Són causes d’ingratitud els actes penalment condemnables que el donatari faci contra la persona o els béns del donant, dels fills, del cònjuge o de l’altre membre de la parella estable, i també, en general, els que representen una conducta amb relació a les mateixes persones no acceptada socialment.”

3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 531-15 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“2. Les donacions oneroses únicament són revocables per incompliment de càrregues.”

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 531-19 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“1. El donant pot establir, a termini o condicionalment, que els béns reverteixin al mateix donant, al cònjuge, a l’altre membre de la parella estable o als seus hereus. La reversió que depèn de la simple voluntat dels donants s’entén que és condicional.”

5. Es modifica l’apartat 6 de l’article 531-19 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“6. Les reversions establertes a favor del donant, del cònjuge, de l’altre membre de la parella estable o dels seus hereus, en tot allò que no estableix aquest article, es regeixen per l’article 431-27, i les establertes a favor de terceres persones, pels preceptes relatius als fideïcomisos.”

6. Es modifica l’apartat 3 de l’article 531-20 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“3. L’exercici de la facultat de disposar, si s’ha condicionat a l’estat de necessitat del donant, de la seva família o de l’altre membre de la parella estable, o a l’autorització o el consentiment de persones determinades, s’ha d’atenir al que amb relació a aquests casos s’estableix per a l’usdefruit amb facultat de disposar.”

7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 531-21 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“2. Les donacions fetes amb gravàmens, càrregues o modes a persones en potestat parental o posades en tutela o un altre règim de protecció han d’ésser acceptades amb la intervenció o l’assistència de les persones que estableix el llibre segon.”

8. Es modifiquen les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 531-26 del Codi civil, que resten redactades de la manera següent:

“b) Contra el cònjuge o l’altre membre de la parella estable, mentre dura la convivència.

“c) Entre les persones vinculades per la potestat dels pares o per una institució tutelar, o entre la persona assistida i l’apoderat, d’acord amb el que estableix l’article 222-2.1, en l’àmbit de les seves funcions.”

9. Es modifica l’apartat 6 de l’article 552-11 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“6. Les comunitats ordinàries que hi ha entre els cònjuges, en els procediments de separació, divorci o nul·litat matrimonial, es poden dividir considerant com una sola divisió la totalitat o una part dels béns sotmesos a aquest règim, d’acord amb l’article 232-12. S’aplica el mateix criteri en els casos de separació de fet i de ruptura d’una parella estable.”

10. Es modifica l’apartat 1 de l’article 561-14 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“1. L’usdefruit vitalici constituït conjuntament i simultàniament a favor de cònjuges, de convivents en parella estable o de fills o germans del constituent no s’extingeix, llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa, fins a la mort de tots els titulars, de manera que la quota o el dret dels qui premorin incrementa el dels supervivents en la proporció corresponent.”

11. Es modifica l’apartat 2 de l’article 562-4 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“2. L’execució d’una hipoteca sobre el bé comporta l’extinció dels drets d’ús i habitació si llurs titulars van consentir a constituir-la, sens perjudici del que estableixen els articles 233-19 a 233-24 i 234-8, en matèria d’habitatge familiar.”

12. Es modifica la lletra c de l’article 565-16 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:

“c) En les adjudicacions de la finca per dissolució de comunitats matrimonials de béns, de comunitats ordinàries indivises entre esposos o convivents en parella estable o per cessió substitutiva de pensió, en casos de divorci, separació o nul·litat del matrimoni i d’extinció de la parella estable.”

13. Es modifica l’apartat 2 de l’article 569-29 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“2. Els menors d’edat i els incapacitats solament poden constituir una hipoteca si compleixen els requisits que aquest codi i les altres lleis estableixen per a l’alienació i el gravamen de llurs béns.”

14. Es modifica l’article 569-30 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“Article 569-30

”Hipoteca constituïda pels cònjuges

”La hipoteca constituïda sobre béns adquirits amb pacte de supervivència o sobre béns comuns en els règims matrimonials de comunitat requereix el consentiment d’ambdós cònjuges, llevat que hi hagi un pacte o una disposició que admeti expressament que un sol cònjuge disposi unilateralment dels béns immobles comuns.”

15. Es modifica l’article 569-31 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“Article 569-31

”Hipoteca sobre l’habitatge familiar o comú

”1. En les hipoteques constituïdes per un cònjuge o un convivent en parella estable sobre drets o participacions de l’habitatge familiar, l’altre cònjuge o convivent no titular hi ha de donar el consentiment. Si manca el consentiment, el cònjuge o convivent titular pot demanar l’autorització judicial d’acord amb el que estableix l’article 231-8.

”2. El cònjuge o el convivent en parella estable que hipoteca un habitatge, si aquest no té el caràcter de familiar, ho ha de manifestar expressament en l’escriptura de constitució de la hipoteca. La impugnació per l’altre cònjuge o convivent, en cas de declaració falsa o errònia de la persona que hipoteca, no pot perjudicar els creditors hipotecaris de bona fe.”

16. Es modifiquen la rúbrica i l’apartat 1 de l’article 569-32 del Codi civil, que resten redactats de la manera següent:

“Article 569-32

”Hipoteca de l’usdefruit universal

”1. L’usdefruit universal a què fa referència l’article 442-4 és hipotecable.”

17. Es modifiquen la rúbrica i els apartats 1 i 7 de l’article 569-36 del Codi civil, que resten redactats de la manera següent:

“Article 569-36

”Hipoteca en garantia de prestacions compensatòries en forma de pensió

”1. Els cònjuges amb dret a percebre una prestació compensatòria en forma de pensió o una pensió alimentària, en cas de nul·litat del matrimoni, divorci o separació judicial, poden exigir que se’ls en garanteixi la percepció per mitjà d’una hipoteca sobre els béns dels cònjuges deutors.”

“7. Hom s’ha d’atenir, en cas de mort de la persona obligada a pagar la pensió, al que estableix l’article 233-18.2.”

18. Es modifica l’article 569-37 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

“Article 569-37

”Hipoteca en garantia d’aliments

”L’autoritat judicial pot adoptar, entre les mesures necessàries per a assegurar l’obligació de prestar aliments als parents que hi tinguin dret d’acord amb el que estableix aquest codi i a petició d’aquests, la d’exigir a la persona obligada la constitució d’una hipoteca en garantia de l’obligació, la qual resta sotmesa a les normes de l’article 569-36 en tot allò que no s’oposi a la naturalesa específica del dret d’aliments.”

Quarta

Remissions de la Llei 21/2000

Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les remissions que l’article 7 de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, fa al Codi de família s’han d’entendre fetes al que l’article 212-22 del Codi civil estableix en matèria de consentiment informat.

Cinquena

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’1 de gener de 2011.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 2010

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Montserrat Tura i Camafreita

Consellera de Justícia

< Anterior Siguiente >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda