|
Article únic
Aprovació del llibre cinquè del Codi
civil de Catalunya
S'aprova el llibre cinquè del Codi
civil de Catalunya, amb el contingut següent:
TÍTOL I
Dels béns
|
|
|
Article 511-1
Béns
1. Es consideren béns les coses i els drets
patrimonials.
2. Es consideren coses els objectes corporals
susceptibles d'apropiació, i també les energies, en la mesura que ho
permeti llur naturalesa.
3. Els animals, que no es consideren coses, estan
sota la protecció especial de les lleis. Només se'ls apliquen les regles
dels béns en allò que permet llur naturalesa.
|
|
|
Article 511-2
Béns immobles i mobles
1. Els béns, per llur naturalesa o per llur destinació, poden ésser
immobles o mobles.
2. Es consideren béns immobles:
a) El sòl, les construccions i les obres permanents.
b) L'aigua, els vegetals i els minerals, mentre no siguin separats o
extrets del sòl.
c) Els béns mobles incorporats de manera fixa a un bé immoble del qual
no poden ésser separats sense que es deteriorin.
d) Els drets reals i les concessions administratives que recauen sobre
béns immobles, ports i refugis nàutics, i també els drets d'aprofitament
urbanístic.
3. Es consideren béns mobles les coses que es poden transportar i els
altres béns que les lleis no qualifiquen expressament com a immobles.
|
|
| |
Article 511-3
Fruits
1. Els fruits d'una cosa són els seus productes i els altres rendiments
que se n'obtenen d'acord amb la seva destinació.
2. Els fruits d'un dret són els rendiments que se n'obtenen d'acord amb
llur destinació i els que produeix en virtut d'una relació jurídica.
[Aquest article ha estat modificat per la Llei 10/2008, de 10 de
juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya relatiu a les
successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure
l'antiga redacció feu click aquí]
|
|
| |
TÍTOL II
De
la possessió
Capítol I
Adquisició i
extinció
|
|
|
Article 521-1.
Concepte
1. La possessió és el poder de fet sobre una cosa o un dret, exercit per
una persona, com a titular, o per mitjà d'una altra persona.
2. L'exercici d'un poder de fet sobre una cosa o un dret sense la
voluntat aparent externa d'actuar com a titular del dret o la tinença
amb la tolerància dels titulars són supòsits de detenció, la qual només
produeix els efectes que per a cada cas concret estableixen les lleis.
|
|
|
Article 521-2
Adquisició de la possessió
1. La possessió s'adquireix:
a) Quan els posseïdors subjecten la cosa o el dret a l'àmbit del seu
poder.
b) Quan la cosa o el dret ha estat posat a disposició dels nous
posseïdors, segons es dedueix de la relació jurídica existent entre els
antics posseïdors i els nous.
2. La possessió no pot ésser clandestina. Tampoc no es pot adquirir mai
amb violència mentre els posseïdors anteriors s'hi oposin.
|
|
|
Article 521-3
Capacitat
1. Totes les persones amb capacitat natural poden adquirir la possessió.
2. Les persones menors i les incapacitades poden exercir les facultats
pròpies de la possessió amb l'assistència de llurs representants
legals.
|
|
|
Article 521-4
Pluralitat de possessions
1. Diferents persones poden posseir un mateix bé si els conceptes
possessoris són compatibles.
2. Si dues o més persones pretenen la possessió i els conceptes
possessoris no són compatibles, hom prefereix la persona que té la
possessió en el moment de la pretensió; si hi ha dos o més posseïdors,
el més antic; si les dates de les possessions coincideixen, qui presenti
un títol, i si totes aquestes condicions són iguals, l'objecte de la
possessió es diposita judicialment mentre se'n decideix la possessió o
la propietat d'acord amb el que estableixen les lleis.
|
|
|
Article 521-5
Copossessió
En cas de divisió d'un bé en situació de comunitat, es considera que
cada cotitular ha posseït de manera exclusiva, durant el temps que ha
durat la indivisió, la part que li ha correspost en l'adjudicació.
|
|
|
Article 521-6
Continuïtat en la possessió
1. Es presumeix que els posseïdors han posseït un bé de manera
continuada des que en van adquirir la possessió i poden unir llur
possessió a la dels seus causants.
2. Es presumeix que els posseïdors mantenen el mateix concepte
possessori que tenien quan van adquirir la possessió.
3. S'entén que la possessió és continuada encara que el seu exercici
sigui impedit o interromput temporalment, sens perjudici del que
estableix l'article 521-8.e.
[Aquest article ha estat modificat en el seu apartat primer per la Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya
relatiu a les successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p.
55923-56024). Per veure l'antiga redacció feu click aquí]
|
|
|
Article 521-7
Possessió de bona i mala fe
1. La bona fe en la possessió és la creença justificable de la
titularitat del dret. En cas contrari, la possessió és de mala fe.
2. La bona fe es presumeix sempre.
3. Els efectes de la bona fe cessen a partir del moment en què els
posseïdors saben, o poden saber raonablement, que no tenen dret a
posseir.
|
|
|
|
Article 521-8
Acabament de la possessió
La possessió es perd per les causes
següents:
a) La cessió voluntària dels béns que en
són objecte a una altra persona, en un
concepte incompatible amb la possessió
de la persona que fa la cessió.
b) L'abandonament.
c) La pèrdua o la destrucció total.
d) El fet de restar fora del tràfic
jurídic.
e) La possessió per una altra persona,
fins i tot adquirida contra la voluntat
dels anteriors posseïdors, si la nova
possessió dura més d'un any.
|
|
|
|
Article 522-1
Presumpció de titularitat
1. Es presumeix que els posseïdors són
titulars del dret en concepte del qual posseeixen el bé.
2. La presumpció de titularitat decau quan
la cosa o el dret posseïts estan inscrits en el Registre de la Propietat
o, si escau, en el Registre de Béns Mobles a favor d'una altra persona,
llevat que els posseïdors dels quals es presumeix la titularitat oposin
un altre títol que en justifiqui la possessió.
|
|
|
Article 522-2
Liquidació de la situació possessòria
Si els posseïdors perden la possessió a favor d'una altra persona que té
un millor dret a posseir, per qualsevol causa, la liquidació de la
situació possessòria s'ajusta al que estableixen els articles del 522-3
al 522-5, llevat de pacte o disposició en contra.
|
|
|
Article 522-3
Fruits
1. Els posseïdors de bona fe fan seus els fruits i han d'assumir les
despeses originades per a produir-los. Qui té un millor dret a posseir
pot fer seus els fruits pendents, però ha de pagar les despeses
originades per a produir-los.
2. Els posseïdors de mala fe han de restituir els fruits que s'han
produït a partir del dia en què es va iniciar la possessió de mala fe o
bé llur valor, però tenen dret al rescabalament de les despeses
necessàries que han fet per a obtenir-los, sens perjudici de la
indemnització per danys que, si escau, correspon a qui té un millor dret
a posseir.
|
|
|
Artículo 522-4
Gastos útiles
1. Quien tiene un mejor derecho a poseer debe pagar
los gastos extraordinarios de conservación hechos en el bien tanto por
los poseedores de buena fe como por los de mala fe.
2. Quien tiene un mejor derecho a poseer debe pagar
los gastos útiles hechos en el bien por los poseedores de buena fe si
las mejoras o el aumento de valor que han originado subsisten en el
momento de la liquidación.
3. Los poseedores, tanto de buena como de mala fe,
pueden optar por retirar las mejoras hechas siempre que no se deteriore
el objeto sobre el que recaen. Sin embargo, en el caso de los poseedores
de mala fe, quien tiene un mejor derecho a poseer puede hacer suyas las
mejoras pagando su valor.
|
|
|
Article 522-5
Deteriorament o pèrdua
1. Els posseïdors de bona fe no responen del deteriorament o la pèrdua
de la cosa o el dret posseïts, llevat que hagin actuat amb negligència o
dol des del moment en què se'ls ha notificat la reclamació basada en la
possible existència d'un millor dret a posseir.
2. Els posseïdors de mala fe responen sempre del deteriorament o la
pèrdua de la cosa o el dret posseïts a partir del moment en què es
notifica la reclamació a què fa referència l'apartat 1, fins i tot en el
cas que el dit deteriorament o la dita pèrdua s'esdevinguin de manera
fortuïta si ha endarrerit maliciosament el lliurament de la cosa als
posseïdors legítims.
|
|
|
Article 522-6
Possessió i usucapió
La possessió d'acord amb els requisits que estableix l'article
531-24 permet la usucapió del dret de la propietat o dels altres drets
reals possessoris.
|
|
|
Article 522-7
Protecció
1. Els posseïdors i els detentors tenen pretensió per a retenir i
recuperar llur possessió contra qualssevol pertorbacions o usurpacions,
d'acord amb el que estableix la legislació processal.
2. Els posseïdors poden recuperar, per mitjà de l'acció publiciana, la
possessió de la cosa o el dret davant dels posseïdors sense dret o de
pitjor dret. Qui usucapeix ha de provar que té millor dret a posseir, ha
de dirigir l'acció contra els posseïdors que tenen la possessió efectiva
i ha d'identificar la cosa o el dret objecte de la possessió.
|
|
| |
Article 522-8
Adquisició de bona fe de béns mobles
1. L'adquisició de la possessió d'un bé moble de bona fe i a títol
onerós comporta l'adquisició del dret en què es basa el concepte
possessori, encara que els posseïdors anteriors no tinguessin poder de
disposició suficient sobre el bé o el dret.
2. Els adquirents han de facilitar als propietaris inicials, si els ho
requereixen fefaentment, les dades que tinguin per a identificar les
persones que els van transmetre el bé. Altrament, responen de la
indemnització pels danys i perjudicis que els hagin ocasionat.
3. Els propietaris d'un bé moble perdut, furtat, robat o apropiat
indegudament el poden reivindicar dels posseïdors que en tenen la
possessió efectiva, tret que aquests l'hagin adquirit de bona fe i a
títol onerós en subhasta pública o en un establiment dedicat a la venda
d'objectes semblants al dit bé i establert legalment.
|
|
| |
TÍTOL III
De l'adquisició, la transmissió i
l'extinció del dret real
Capítol I
Adquisició
Secció primera
Disposició general
|
|
|
Article 531-1
Sistema d'adquisició
Per a transmetre i adquirir béns, cal, a més del títol d'adquisició, la
realització, si escau, de la tradició o dels actes o de les formalitats
que estableixen les lleis
|
|
|
Article 531-2
Concepte
La tradició consisteix en el lliurament de la possessió d'un bé pels
antics posseïdors als nous.
|
|
|
Article 531-3
Fonament de la tradició
La tradició, feta com a conseqüència de
determinats contractes, comporta la transmissió i l'adquisició de la
propietat i dels altres drets reals possessoris.
|
|
|
Article 531-4
Classes de tradició
1. La tradició d'un bé es produeix
quan és lliurat als adquirents i aquests en prenen possessió amb l'acord
dels transmitents.
2. El poder i la possessió d'un bé es
lliuren, a més del que estableix l'apartat 1, per:
a) L'atorgament de l'escriptura
pública corresponent, si del mateix document no en resulta altrament.
b) El pacte en què els transmitents
declaren que lleven del seu poder i possessió el bé i el transfereixen
als adquirents, facultant-los perquè el prenguin i es constitueixin
ínterim en els posseïdors en nom seu.
c) El lliurament de les claus del lloc
on estan emmagatzemats o desats els béns mobles als adquirents.
d) L'acord entre els transmitents i
els adquirents quan el bé moble objecte de disposició no es pot
traslladar al poder i a la possessió dels adquirents.
e) L'expressió en el contracte del fet
que els adquirents ja tenien el bé en llur poder per un altre títol.
|
|
|
Article 531-5
Tradició dels béns
incorporals
La tradició dels béns incorporals es
produeix pel lliurament dels títols, per la tradició instrumental o per
l'ús que en fan els adquirents amb consentiment dels transmitents
.
|
|
|
Article 531-6
Despeses
Les despeses de lliurament del bé transmès
són a càrrec dels transmitents. Les despeses de l'atorgament de
l'escriptura i de l'expedició de primera còpia i les altres despeses
posteriors a la transmissió són a càrrec dels adquirents, llevat que una
disposició especial o un pacte estableixin el contrari.
|
|
|
Article 531-7
Concepte
La donació és l'acte pel qual els donants
disposen a títol gratuït d'un bé a favor dels donataris, els quals
l'adquireixen si l'accepten en vida d'aquells.
|
|
|
Article 531-8.
Irrevocabilitat
1. La donació és irrevocable des del moment en què els donants coneixen
l’acceptació dels donataris o, en el cas de donació verbal de béns
mobles, des del lliurament del bé si es fa en el moment de l’expressió
verbal de la donació, sens perjudici de les causes a què fa referència
l’article 531-15.1
2. Els donants no poden revocar les donacions motivades per captacions
públiques o benèfiques a partir del moment en què manifesten públicament
la voluntat de donar.
|
|
|
Article 531-9
Modalitats
1.Les donacions poden ésser entre vius o per causa de mort.
2. Són donacions entre vius les que els donants fan sense considerar el
fet de llur mort.
3. Són donacions per causa de mort les que els donants fan considerant
llur pròpia mort. L'ajornament del lliurament del bé donat fins al
moment de la mort dels donants o la reserva a llur favor de l'usdefruit
vitalici no confereix a la donació el caràcter de donació per causa de
mort.
4. Les donacions per raó de matrimoni i entre cònjuges i les donacions
per causa de mort es regeixen, respectivament, per les disposicions del
llibre segon i del llibre quart.
[Aquest article ha estat modificat per la Llei 10/2008, de 10 de juliol,
del llibre quart del Codi civil de Catalunya relatiu a les successions
(DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure la redacció
anterior feu click aquí]
[L'apartat 4 d'aquest article ha estat modificat per la Llei 25/2010, de
29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la
persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260).
Per veure la redacció anterior fes click aquí].
|
|
|
Article 531-10
Capacitat dels donants
Pot donar qui té capacitat d'obrar suficient per a disposar de l'objecte
donat i poder de disposició sobre aquest.
|
|
|
Article 531-11
Objecte
1. Es poden donar un bé cert i determinat o més d'un.
2. La donació d'una universalitat de coses, empreses i altres conjunts
unitaris de béns o agregats de béns es fa extensiva a tots els elements
que hi són integrats o adscrits
|
|
| |
Article 531-12
Forma
1. Les donacions de béns immobles solament són vàlides si els donants
les fan i els donataris les accepten en una escriptura pública.
L'acceptació feta en una escriptura posterior o per mitjà d'una
diligència d'adhesió s'ha de notificar de manera autèntica als donants.
2. Les donacions de béns mobles s'han de fer per escrit. Les donacions
verbals solament són vàlides si simultàniament es lliura el bé donat.
S'exceptuen les donacions que es fan amb motiu de captacions públiques
de caràcter benèfic, en les quals el lliurament del bé es pot diferir
|
|
|
Article 531-13
Sanejament
1. Els donants no responen de l'evicció ni dels vicis ocults dels béns
donats.
2. No obstant el que estableix l'apartat 1, els donants, si lliuren el
bé sabent que és aliè o coneixent-ne els vicis o els defectes ocults,
han d'indemnitzar els donataris de bona fe pels perjudicis soferts.
3. No obstant el que estableix l'apartat 1, els donants, si la donació
és modal o amb càrrega, han de sanejar el bé, en cas d'evicció o vicis
ocults, fins al valor del gravamen.
|
|
|
Article 531-14
Creditors dels donants
No perjudiquen els creditors dels donants les donacions que aquests
atorguin després de la data del fet o de l'acte del qual neixi el crèdit
si manquen altres recursos per a cobrar-lo.
|
|
|
|
Article 531-15
Revocació
1. Els donants, una
vegada han conegut
l'acceptació de la
donació pels donataris,
solament poden revocar
la donació per alguna de
les causes següents:
a) La sobrevinença de
fills dels donants, fins
i tot si aquests tenien
fills amb anterioritat.
b) La supervivència dels
fills dels donants que
aquests creien morts.
c) L'incompliment de les
càrregues imposades pels
donants als donataris.
d) La ingratitud dels
donataris. Són causes
d’ingratitud els actes
penalment
condemnables que el
donatari faci contra la
persona o els béns del
donant, dels fills,
del cònjuge o de l’altre
membre de la parella
estable, i també, en
general, els que
representen una conducta
amb relació a les
mateixes persones no
acceptada socialment.
e) La pobresa dels
donants, sens perjudici
del dret d'aliments que
correspongui legalment.
S'entén per pobresa la
manca de mitjans
econòmics dels donants
per a la seva còngrua
sustentació.
2. Les donacions
oneroses únicament són
revocables per
incompliment
de càrregues.
3. L'acció revocatòria
caduca al cap d'un any
comptat des del moment
en què es produeix el
fet que la motiva o, si
escau, des del moment en
què els donants coneixen
el fet ingrat. És nul·la
la renúncia anticipada a
la revocació. Quan la
causa revocatòria
constitueix una
infracció penal, l'any
es comença a comptar des
de la fermesa de la
sentència que la
declara.
4. L'acció revocatòria
es pot intentar contra
els hereus dels
donataris i la poden
exercir els hereus dels
donants, llevat que, en
aquest darrer supòsit,
la causa de revocació
sigui la pobresa dels
donants. En la revocació
per causa d'ingratitud,
l'acció no es pot
intentar contra els
hereus dels donataris i
solament la poden
exercir els hereus dels
donants si aquests no ho
han pogut fer.
5. Les alienacions a
títol onerós i els
gravàmens fets pels
donataris abans que els
donants hagin notificat
fefaentment la voluntat
de revocació, en els
supòsits de sobrevinença
i supervivència de
fills, d'ingratitud i de
pobresa, conserven la
validesa, sens perjudici
de l'obligació de
restituir el valor en el
moment de la donació
dels béns de què hagin
disposat o de què es
vegin privats els
donants per raó dels
gravàmens que hi hagin
imposat els donataris.
En el supòsit
d'incompliment de
càrregues, les terceres
persones titulars de
drets sobre el bé donat
es veuen afectades per
la revocació d'acord amb
les normes generals
d'oposabilitat de drets
a terceres persones
[L'apartat
1 lletra d i l'apartat 2
d'aquest article,
modificats per la Llei
25/2010, de
29 de juliol, del llibre
segon del Codi Civil de
Catalunya, relatiu a la
persona i la familia (DOGC núm.
5686, de 02-08-2010, p.
61162-61260).
Per veure l'anterior
redacció fes click aquí].
|
|
|
|
|
Article 531-16
Donació condicional i a termini
1. Pertanyen als donants, en la donació sotmesa a condició suspensiva,
els fruits i les rendes del bé donat mentre aquella està pendent de
compliment. En aquest cas, els successors dels donataris no adquireixen
cap dret sobre el bé si ínterim aquests moren.
2. Els donataris o llurs successors, en la donació sotmesa a termini o
condició resolutòria, fins al venciment del termini o fins al compliment
de la condició, adquireixen els fruits i les rendes del bé o el dret
donats.
3. Les càrregues, les condicions i les reversions imposades pels donants
i, en general, les determinacions que, amb caràcter real, configurin o
limitin el dret dels donataris, fins i tot quan no hagin estat
acceptades pels afavorits, produeixen efectes, d'acord amb les normes
generals d'oposabilitat de drets a terceres persones.
|
|
|
Article 531-17
Donació remuneratòria
Les donacions són remuneratòries si es fan en premi o en reconeixement,
no exigibles jurídicament, dels mèrits contrets o dels serveis prestats
pels donataris. Les donacions amb caràcter benèfic es regeixen per les
normes de les donacions remuneratòries.
|
|
|
Article 531-18
Donació amb càrrega o modal
1. Els donants poden imposar als donataris gravàmens, càrregues o modes,
a favor dels mateixos donants o de terceres persones.
2. Si els gravàmens, les càrregues o els modes consisteixen en la
prohibició o la limitació de disposar dels béns donats, s'aplica
l'article 428-6.
[Aquest article ha estat modificat per la
Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGC
núm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure l'antiga
redacció feu click
aquí]
|
|
|
Article 531-19
Donació amb clàusula de reversió
1. El donant pot establir, a termini o
condicionalment, que els béns reverteixin al
mateix donant, al cònjuge, a l’altre membre de
la parella estable o als seus hereus. La
reversió que depèn de la simple voluntat dels
donants s’entén que és condicional.
2. Es pot ordenar, sota condició o terminis
resolutoris, l'adquisició per una tercera
persona dels béns donats. Per voluntat expressa
dels donants, els mateixos donataris o les
persones que assenyalin poden designar la
tercera persona. En cas de dubte sobre l'abast
de la clàusula de reversió, s'entén feta
solament a favor dels donants i establerta per
al cas de premoriència dels donataris respecte
als donants sense deixar fills.
3. El donant o la donant pot revocar o
modificar, en qualsevol moment, la reversió
establerta a favor seu, del cònjuge o la
cònjuge, de l'altre membre de la unió estable de
parella o dels seus hereus, deixant-la sense
efecte o designant un nou adquirent dels béns
donats. Llevat del cas de determinació expressa,
una vegada morts els donants sense haver ordenat
la reversió o havent-se complert la condició o
el termini establerts, els béns donats resten
lliures del gravamen resolutori.
4. Mentre no es compleixi la condició o el
termini establerts, els donants poden revocar o
modificar la reversió ordenada a favor de
terceres persones. Si la reversió s'estableix
sota termini o sota la condició del naixement
efectiu dels fills beneficiaris que han de
néixer, concebuts o no, del primer donatari o
donatària, els donants perden aquesta facultat
una vegada han conegut l'acceptació feta pels
donataris gravats amb la clàusula de reversió.
5. El bé donat, una vegada produïda la reversió,
resta lliure de les càrregues o els gravàmens
imposats pels donataris o pels titulars
successius, els quals responen de l'import
perdut per llur negligència i dels danys i
perjudicis causats de mala fe.
6. Les reversions establertes a favor del
donant, del cònjuge, de l'altre membre de la
parella estable o dels seus hereus, en tot allò
que no estableix aquest article, es regeixen per
l'article 431-27, i les establertes a favor de
terceres persones, pels preceptes relatius als
fideïcomisos.
[Aquest article ha estat modificat per la Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del
Codi civil de Catalunya relatiu a les
successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p.
55923-56024). Per veure l'antiga redacció feu
click aquí].
[L'apartat 1 i l'apartat 6 d'aquest article han
estat modificats per la Llei 25/2010, de 29 de
juliol, del llibre segon del Codi Civil de
Catalunya, relatiu a la persona i la familia
(DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260).
Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]
|
|
|
Article
531-20
Donació amb reserva de la facultat de disposar
1. La donació amb reserva de la facultat de disposar es regeix pel
seu títol constitutiu i, si aquest no estableix una altra cosa, la
reserva de disposició s'entén solament per a actes a títol onerós.
2. L'exercici de la facultat de disposar resol la titularitat dels
donataris i dels tercers adquirents o titulars de drets, llevat de
la bona fe d'aquests i del que estableix la legislació hipotecària.
3. L'exercici de la facultat de disposar, si s'ha condicionat a
l'estat de necessitat del donant, de la seva família o de l'altre
membre de la parella estable, o a l'autorització o el consentiment
de persones determinades, s'ha d'atenir al que amb relació a aquests
casos s'estableix per a l'usdefruit amb facultat de disposar.
[L'apartat 3 d'aquest
article ha estat modificat per
la
Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi
Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC
núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior
redacció fes click
aquí.]
|
|
|
Article 531-21
Capacitat dels donataris
1. Poden acceptar donacions les persones que tenen capacitat natural.
2. Les donacions fetes amb gravàmens, càrregues o modes a persones en
potestat parental o posades en tutela o un altre règim de protecció han
d’ésser acceptades amb la intervenció o l’assistència de les persones
que estableix el llibre segon.
3. Les persones que serien els representants legals dels concebuts si ja
haguessin nascut poden acceptar les donacions que es facin a favor
d'aquests.
4. Les donacions fetes a favor dels no-concebuts s'entenen fetes sota
condició suspensiva.
[L'apartat 2 d'aquest article ha estat modificat per la Llei 25/2010, de
29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la
persona i la familia (DOGC núm. 5686, de 02-08-2010, p. 61162-61260).
Per veure l'anterior redacció fes click aquí.]
|
|
|
Article 531-22
Pluralitat de donataris
1. Les donacions fetes i les reversions
previstes conjuntament i simultàniament a favor de diverses persones
s'entenen fetes per parts iguals, amb l'acreixement proporcional
respecte a la part que correspongui a les persones que no les acceptin,
llevat que els donants disposin una altra cosa.
2. La quota que pertany als donataris
ingrats, una vegada revocada la donació per ingratitud, acreix la dels
altres donataris en la proporció corresponent.
|
|
|
Article 531-23
Mode
d'adquirir
1. La usucapió és el títol adquisitiu de la
propietat o d'un dret real possessori basat en la possessió del bé
durant el temps fixat per les lleis, d'acord amb el que estableix
aquesta secció.
2. L'efecte adquisitiu es produeix sense necessitat que la persona que
usucapeix faci cap actuació.
3. L'efecte adquisitiu no perjudica els drets reals no possessoris o de
possessió compatible amb la possessió per a usucapir si els titulars del
dret real no han tingut coneixement de la usucapió.
|
|
|
Article 531-24
Possessió per a usucapir
1. Per a usucapir, la possessió ha d'ésser
en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda i no
necessita títol ni bona fe.
2. La mera detenció no permet la usucapió.
3. Es presumeix que la persona que usucapeix ha posseït el bé de manera
continuada des que va adquirir la possessió.
4. La persona que usucapeix pot unir la seva possessió a la possessió
per a usucapir dels seus causants.
|
|
|
Article 531-25
Interrupció
1. La possessió per a usucapir s'interromp
en els casos següents:
a) Quan cessa la possessió.
b) Quan qui usucapeix reconeix expressament o tàcitament el dret dels
titulars del bé.
c) Quan els titulars del bé o una tercera persona interessada s'oposen
judicialment a la usucapió en curs i quan els titulars del bé i la
persona que usucapeix acorden sotmetre a arbitratge les qüestions
relatives a la usucapió.
d) Quan els titulars del bé requereixen notarialment als posseïdors que
els reconeguin el títol de la possessió.
2. La interrupció de la possessió per a usucapir fa que hagi de començar
a córrer de nou i completament el termini d'aquesta possessió. En els
casos de l'apartat 1.c, el nou termini s'inicia a partir de la
fermesa de l'acte que posa fi al procediment.
|
|
|
Article 531-26
Suspensió
1. La possessió per a usucapir se suspèn en els casos en què la usucapió
es produeix:
a) Contra les persones que no poden actuar per si mateixes o per mitjà
de llur representant, mentre es manté aquesta situació.
b) Contra el cònjuge o l'altre membre de la parella estable, mentre dura
la convivència.
c) Entre les persones vinculades per la potestat dels pares o per una
institució tutelar, o entre la persona assistida i l’apoderat, d’acord
amb el que estableix l’article 222-2.1, en l’àmbit de les seves
funcions.
2. El temps de suspensió de la possessió no es computa en el termini per
a usucapir que estableixen les lleis.
[Aquest article ha estat modificat per la
Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p.
55923-56024). Per veure l'antiga redacció feu click aquí]
[Les lletres b i c de l'apartat 1 d'aquest article han estat modificades
per la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de
Catalunya, relatiu a la persona i la familia (DOGC núm. 5686, de
02-08-2010, p. 61162-61260). Per veure l'anterior redacció fes click
aquí.].
. |
|
|
Article 531-27
Terminis
1. Els terminis de possessió per a usucapir són de tres anys per als
béns mobles i de vint anys per als immobles.
2. Els terminis de possessió per a usucapir un bé furtat, robat o
objecte d'apropiació indeguda no es comencen a comptar fins que no ha
prescrit el delicte, la falta, la seva pena o l'acció que en deriva per
a exigir la responsabilitat civil.
3. La renúncia al temps transcorregut d'una usucapió en curs equival a
la interrupció de la possessió per a usucapir.
|
|
|
Article 531-28
Al·legació
Poden al·legar la usucapió les persones
següents:
a) La persona que ha usucapit o els seus hereus.
b) Tota persona interessada en el fet que es declari que la persona que
usucapeix ha adquirit el bé.
|
|
|
Article 531-29
Renúncia
1. La renúncia requereix la capacitat per a disposar del dret usucapit.
2. La renúncia al dret usucapit no perjudica els creditors de qui ha
usucapit, ni els titulars de drets constituïts sobre el bé usucapit.
3. La renúncia no impedeix a qui ha usucapit tornar a iniciar la
usucapió del mateix dret.
.
|
|
| |
Capítol II
Extinció dels drets reals
|
|
|
Article 532-1
Extinció dels drets reals
Els drets reals s'extingeixen quan ho
estableix aquest codi o el títol de constitució i per la pèrdua del bé,
la consolidació i la renúncia del seu titular.
|
|
|
Article 532-2
Pèrdua del bé
1. Els drets reals s'extingeixen per la
pèrdua total i sobrevinguda del bé que en constitueix l'objecte. La
pèrdua és total si les condicions del bé impossibiliten als titulars de
fer-ne complir la funció o la destinació econòmica.
2. El dret real, si la pèrdua afecta solament una part del bé, continua
sobre la part subsistent.
3. El dret real subsisteix en els casos de subrogació real sobre altres
béns, sobre determinades indemnitzacions derivades d'assegurances o
d'expropiació forçosa o sobre altres indemnitzacions anàlogues.
|
|
|
Article 532-3
Consolidació
1. El dret real s'extingeix quan es produeix
la reunió de titularitats entre els propietaris i els titulars del dret
real. L'extinció també es produeix amb la reunió de titularitats
relatives a diferents drets reals quan un grava l'altre.
2. Els casos en què aquest codi estableix o permet la separació de
patrimonis o la subsistència autònoma dels drets reals s'exceptuen del
que estableix l'apartat 1.
|
|
|
Article 532-4
Renúncia
1. El dret real s'extingeix si els titulars,
unilateralment i espontàniament, el renuncien.
2. La renúncia feta en frau dels creditors dels renunciants o en
perjudici dels drets de tercers és ineficaç.
|
|
|
