El dret civil té un paper clau en la
configuració de Catalunya com a societat moderna perquè permet d'adaptar
el marc jurídic a la realitat d'avui i satisfer les necessitats
quotidianes dels ciutadans, que, d'acord amb aquell, poden exercir
plenament la llibertat en l'àmbit privat. És per això que té, a més, una
significació especial com a element d'identificació nacional i com a
instrument de cohesió social.
La recuperació de les institucions
polítiques operada l'any 1980 per l'Estatut d'autonomia ha permès que,
en un quart de segle, el Parlament de Catalunya hagi acomplert una tasca
legislativa intensa, en un procés de modernització del dret civil
tradicional que ha estat àmpliament participatiu, progressiu i constant,
cosa que l'ha dotat de la solidesa que calia per a superar les
interpretacions restrictives de les competències exclusives que
corresponien a la Generalitat en matèria de conservació, modificació i
desenvolupament del dret civil català.
Aquest procés, iniciat amb la Llei
13/1984, del 20 de març, de reforma de la Compilació del dret civil de
1960, ha continuat al llarg de diverses legislatures. Les fites més
rellevants han estat l'aprovació del Codi de successions, per la Llei
40/1991, del 30 de desembre; del Codi de família, per la Llei 9/1998, i
de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, ambdues del 15 de
juliol, i de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi
civil de Catalunya, la qual n'estableix l'estructura i l'elaboració en
forma de codi obert, que cal construir a partir d'un procés continuat i
que en el futur es pot adaptar de manera flexible a les necessitats
socials i als avenços de la ciència jurídica de cada moment.
La finalitat d'aquesta llei és aprovar
el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals,
com un pas més en la construcció del nou sistema jurídic privat català i
en el seu procés codificador.
II
Els principis
Aquest codi aporta una regulació nova,
pròpia de Catalunya, d'institucions fonamentals en el dret de coses, com
són la possessió, la propietat i les situacions de comunitat,
especialment l'anomenada propietat horitzontal, i introdueix la
regulació dels drets de vol i d'hipoteca.
D'altra banda, refon i modifica
parcialment la legislació aprovada pel Parlament en matèria de dret de
coses i hi dóna unitat interna. Aquesta legislació comprèn un total de
sis lleis, des de la Llei 6/1990, del 16 de març, dels censos, fins a la
Llei 19/2002, del 5 de juliol, de drets reals de garantia.
La regulació del llibre cinquè, tot i
que manté, actualitzades profundament, institucions tradicionals en el
dret català, algunes d'ascendència romana, com són l'usdefruit i els
seus diminutius o les servituds, i d'altres d'origen medieval, com són
els drets de cens o la mitgeria, posa l'accent en els aspectes més
innovadors, com són una regulació breu i ordenada del fet possessori i
de les seves conseqüències jurídiques, una regulació dels límits i les
limitacions de la propietat conforme a la cultura jurídica actual, la
regulació de la propietat horitzontal com a instrument que facilita
l'accés al dret fonamental a l'habitatge o la regulació dels drets de
superfície, de vol o d'opció.
Aquest codi parteix dels principis
bàsics de llibertat civil, que es manifesta deixant a l'autonomia de la
voluntat un camp molt ampli d'actuació en la constitució i la
configuració dels drets reals limitats i de les situacions de comunitat,
en la limitació dels drets de tanteig i de retracte legals als casos
indispensables i en l'establiment d'una regulació dels drets reals
limitats que gairebé sempre és subsidiària del pacte entre les parts; de
protecció dels consumidors i, en general, de les persones en situació de
necessitat, que es manifesta sobretot en la normativa de la propietat
horitzontal i en tot allò que té relació amb la regulació dels edificis
amb una pluralitat d'habitatges; de la bona fe, que es presumeix sempre
i que es manifesta en la regulació de la possessió, dels títols
d'adquisició i de l'accessió i, en general, en el fet que mai no
s'atorga protecció jurídica a qui actua de mala fe; de promoció de la
seguretat jurídica preventiva, que es manifesta en la utilització
equilibrada dels instruments notarials i dels registres públics en els
supòsits en què l'interès públic i la transcendència dels interessos de
tercers en fa aconsellable l'ús; i de la funció social de la propietat,
que es manifesta en la regulació amb caràcter general de les
restriccions al dret de propietat i de les relacions de veïnatge i en la
superació del principi d'unanimitat en la gestió de les situacions de
comunitat.
Finalment, aquest codi té molt present
que les seves disposicions tenen caràcter de dret comú a Catalunya. Per
això, quan és pertinent, subratlla la seva profunda imbricació amb la
normativa, sovint qualificada d'administrativa, que configura la
propietat moderna, tan imbuïda de la seva funció social, com és el cas
de les normes urbanístiques o d'habitatge, agràries, forestals i
mediambientals, i del patrimoni cultural.
III
L'estructura i el contingut
Aquesta llei, amb un sol article,
aprova el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets
reals, i conté vint disposicions transitòries, una disposició
derogatòria i una disposició final.
El llibre cinquè és format per 382
articles. D'acord amb la Primera llei del Codi civil, el llibre cinquè
es distribueix en títols, concretament en sis, que estableixen unes
disposicions generals sobre els béns (títol I) i regulen la possessió (títol
II), l'adquisició i l'extinció dels drets reals (títol III), el dret de
propietat (títol IV), les situacions de comunitat (títol V) i els drets
reals limitats (títol VI). Cada un dels títols, llevat del primer, es
divideix en capítols, vint-i-cinc en total, i aquests en seccions i
subseccions.
El títol I és configurat per alguns
articles, de caràcter introductori i general, sobre el règim jurídic
dels béns, el concepte dels quals es pren en un sentit ampli, de manera
que inclou els drets i, d'acord amb la tradició jurídica catalana més
recent, estableix que els animals no tenen la consideració de coses i
estan sota la protecció de les lleis.
El títol II conté la regulació de la
possessió, considerada com un mecanisme primari de publicitat de drets
que aquest codi protegeix per preservar la pau civil partint de la base
que la possessió ha de tenir com a efecte principal el dret a continuar
posseint. També regula els criteris de liquidació de la situació
possessòria, per al cas en què els posseïdors que en tenen la possessió
efectiva la perdin a favor d'altres persones que demostrin que tenen un
millor dret. Finalment, configura l'adquisició de bona fe de béns mobles
com a mecanisme transmissor del dret sobre el bé posseït.
El títol III regula l'adquisició i
l'extinció del dret real. Regula la tradició en concordança amb els
títols d'adquisició, tot configurant el sistema transmissor-adquisitiu
d'acord amb la teoria del títol i del mode vigent tradicionalment en
l'ordenament jurídic català. També regula la donació, a la qual reconeix
la consideració de títol d'adquisició, juntament amb la successió, el
contracte, l'ocupació, l'accessió i la usucapió. Tot i això, les
donacions per raó de matrimoni o entre cònjuges i les donacions per
causa de mort es mantenen, per ara, en el Codi de família i en el
Codi
de successions. Pel que fa a la usucapió, aquest títol redueix els
terminis de la possessió per a usucapir a tres anys per als béns mobles
i a vint per als immobles i en regula la interrupció i la suspensió.
En aquest mateix títol, el
capítol II
regula l'extinció dels drets reals amb caràcter general per causa de
pèrdua total i sobrevinguda del bé, de consolidació i de renúncia.
El títol IV estableix una regulació
general del dret de propietat que, quan és adquirida legalment, atorga
als titulars el dret a usar de forma plena i exclusiva els béns que en
constitueixen l'objecte i a gaudir-n'hi i disposar-n'hi, però sempre
d'acord amb la seva funció social i dins dels límits i amb les
restriccions que estableixen les lleis.
Així mateix, el títol IV regula els
títols adquisitius exclusius del dret de propietat, amb una
simplificació notable del text de la Llei 25/2001, del 31 de desembre,
de l'accessió i l'ocupació, i el títol exclusiu de pèrdua d'aquest dret,
és a dir, l'abandonament. També estableix la normativa civil de l'acció
reivindicatòria, com a exponent de la protecció del dret en cas d'espoli,
i de les accions negatòries, de tancament de finques i de delimitació i
fitació, com a accions relatives a la facultat d'exclusió.
Finalment, el capítol V regula les restriccions de l'exercici del dret de propietat d'acord amb la seva
funció social. Quan les estableixen les lleis, constitueixen els límits
del dret de propietat si són en interès de la comunitat i en
constitueixen les limitacions si són en interès de particulars
indeterminats, normalment els veïns, inclosos en aquest cas els
copropietaris dels immobles sotmesos al règim de la propietat
horitzontal. En ambdós casos les restriccions afecten la disponibilitat
o l'exercici del dret, no necessiten un acte exprés de constitució i no
atorguen dret a indemnització. En canvi, les restriccions establertes
per l'autonomia de la voluntat en interès privat constitueixen els drets
reals limitats i es regeixen per l'autonomia de la voluntat. Atès que
els límits es regulen per remissió a lleis especials, a les situacions
de comunitat especials i als drets reals limitats, el capítol VI
d'aquest títol regula les relacions de contigüitat, l'estat de
necessitat i les immissions, amb les actualitzacions i les
simplificacions sobre la Llei 13/1990, del 8 de juliol, de l'acció
negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge,
que la doctrina i la pràctica jurídica han fet aconsellables.
El títol V regula les anomenades
situacions de comunitat, tant pel que fa a la comunitat ordinària, és a
dir, el condomini indivís d'arrel romana, amb relació al qual
s'estableixen algunes novetats, sobretot en matèria de divisió de la
comunitat de béns, com pel que fa a les situacions que resulten del
règim jurídic voluntari de la propietat horitzontal.
Aquesta regulació és, precisament, una
de les novetats de més transcendència social del Codi, atès que la
propietat horitzontal ha permès, els darrers cinquanta anys, una
extraordinària generalització del dret de la propietat, fins al punt de
convertir-se en un dels instruments jurídics fonamentals que garanteixen
l'accés dels ciutadans a la propietat de l'habitatge. La regulació, que
parteix de la base de l'existència d'un immoble unitari en el qual
concorren més d'un titular i que es compon simultàniament de béns
privatius i béns comuns relacionats entre ells de manera inseparable per
la quota o el coeficient, adopta, actualitzant-lo, el model de la
Llei 41/1960, del 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, vigent en el moment en què s'aprova
aquesta llei, però introdueix diverses millores, entre les quals la
sistemàtica no és pas la menys transcendent. Així, el capítol III, que
regula la propietat horitzontal, es distribueix en quatre seccions. La
primera conté les disposicions generals, amb la configuració de la
comunitat, el títol de constitució, en la regulació del qual es
garanteixen al màxim els drets dels futurs adquirents de pisos o locals,
i el funcionament de la junta de propietaris, detallat, clar i adaptat a
les necessitats que l'experiència dels anys i l'evolució de la
legislació feien imprescindibles, entre les quals destaca la limitació
del principi d'unanimitat a casos molt puntuals. Les seccions segona i
tercera regulen la propietat horitzontal simple i la complexa, aquesta
darrera adequada als conjunts immobiliaris amb diversos edificis però
amb zones comunitàries, com són piscines o zones d'esbarjo. Cal destacar
també la regulació de les zones comunes d'ús privatiu i dels elements
privatius d'ús comú, l'establiment de l'acció de cessació sobre
determinades activitats i l'exclusió dels drets de tanteig i retracte
per als locals amb garatges i altres usos semblants. La secció quarta
regula la propietat horitzontal per parcel·les i, d'acord amb la
pràctica jurídica, estén els principis de la normativa a les mal
anomenades urbanitzacions privades.
El capítol IV conté una regulació de
la comunitat especial per torns, que és diferent de la regulació dels
torns d'apartaments per a vacances que regeix la Directiva 94/47/CE, del
26 d'octubre, i que hi és compatible, perquè aquest capítol es limita a
béns unitaris i exclou de manera expressa l'aplicació als supòsits a què
fa referència la normativa europea. El títol es clou amb la regulació de
la mitgeria.
El títol VI, el més extens del llibre
amb molta diferència, regula els drets reals limitats d'usdefruit, d'ús
i d'habitació; d'aprofitament parcial, de superfície, de cens emfitèutic
i vitalici, de servitud, de vol, d'opció, de tanteig i retracte,
inclosos els retractes legals de confrontants i el gentilici de la Vall
d'Aran conegut com a torneria; els drets de retenció, de penyora i
d'anticresi, i, finalment, algunes especialitats del dret d'hipoteca
resultants de les especificitats del dret català.
Els drets d'usdefruit, d'ús i
d'habitació es regulen d'acord amb la Llei 13/2000, del 20 de novembre,
de regulació dels drets d'usdefruit, ús i habitació, tot i que s'hi
introdueixen millores de tècnica jurídica, s'hi introdueix l'usdefruit
de propietari i es modifica el règim de l'usdefruit de participacions en
fons d'inversió i en altres instruments d'inversió col·lectiva per a
adequar-los a la realitat d'un mercat que no sempre produeix increments
de valor. La regulació dels drets d'aprofitament parcial, autèntic
calaix de sastre d'aprofitaments diversos que poden ésser útils per a
promoure la conservació dels boscos i dels espais naturals mitjançant
una explotació racional, agrupa les antigues servituds personals. El
dret de superfície es regula d'acord amb la
Llei 22/2001, del 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i
d'adquisició voluntària o preferent, tot i que s'estableix la necessitat
de l'escriptura pública per a constituir-se i que se subratlla que, en
extingir-se, les construccions o les plantacions reverteixen en els
titulars del sòl.
Els drets de cens, emfitèutic i
vitalici, es regulen seguint la Llei 6/1990, en la qual s'introdueix una
norma de procediment per a la reclamació de les pensions, s'harmonitzen
els terminis i es fixa d'una manera més entenedora el valor de la
redempció. Les servituds es regulen d'acord amb la
Llei 22/2001, sense
altres modificacions que les sistemàtiques i les necessàries per a
l'harmonització del text en el Codi, mentre que la regulació del dret de
vol, com a dret real sobre un edifici o un solar edificat aliè que
atribueix a qui en són els titulars la facultat de construir una planta
o més, sobre o sota l'immoble gravat, i de fer seva la propietat de les
noves construccions, és nova i té per objectiu delimitar amb claredat la
distinció entre els drets de superfície, que comporten la propietat
separada de manera temporal, i aquest, que és un instrument per a
facilitar la construcció de plantes o edificis sotmesos al règim de la
propietat horitzontal i comporta una divisió definitiva de la propietat.
La regulació dels drets d'adquisició
introdueix modificacions tècniques i sistemàtiques a la de la
Llei
22/2001, amb l'objectiu de donar resposta a algunes qüestions que
aquesta deixava obertes tant amb relació a la conservació i la pèrdua de
l'objecte sobre el qual recau l'adquisició com amb relació a la
cancel·lació de càrregues constituïdes entre la constitució i l'exercici
del dret d'opció. El capítol VIII també incorpora els drets de retracte
de confrontants, al qual només tenen dret els propietaris confrontants
de finques de superfície inferior a la unitat mínima de conreu que
tinguin la consideració de conreador directe i personal, i el de la
torneria, exclusiu i propi del territori de la Vall d'Aran, que només
s'aplica a finques rústiques i cases pairals.
Finalment, la regulació dels drets
reals de garantia del capítol IX es fa seguint la
Llei 19/2002, tot i
que se simplifica la normativa concernent al dret de retenció, i
introduint la regulació de la hipoteca per a supòsits específics del
dret català als quals la legislació hipotecària no donava fins ara la
solució adequada, com és el cas dels béns sotmesos a fideïcomisos, de la
hipoteca en garantia de pensions compensatòries derivades de sentències
de separació o divorci i de pensions per aliments, o de la subrogació en
el pagament de la pensió periòdica o censal en el cas de finca
hipotecada en garantia d'aquest.
Les disposicions transitòries
d'aquesta llei estableixen el règim de les usucapions iniciades abans de
l'entrada en vigor del llibre cinquè del Codi; la subsistència de
l'acció negatòria nascuda i no exercida abans; l'adaptació de les
propietats horitzontals constituïdes abans, incloses les urbanitzacions,
que es fa de la manera menys formalista i costosa possible, i el règim
dels drets reals limitats anteriors a l'entrada en vigor. Es mantenen,
també, normatives transitòries per als censos i les rabasses mortes
constituïdes abans de l'entrada en vigor de la
Llei 6/1990 i de la
Llei
22/2001, amb el benentès que les normes que establien aquestes lleis per
a facilitar l'extinció i la redempció d'aquests drets són llur actiu
pràctic principal.
Igualment, aquesta llei conté una
disposició derogatòria i una disposició final. La primera deroga diverses lleis i la segona estableix l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Article únic
Aprovació del llibre cinquè del Codi
civil de Catalunya
S'aprova el llibre cinquè del Codi
civil de Catalunya, amb el contingut següent:
TÍTOL I
Dels béns
Article 511-1
Béns
1. Es consideren béns les coses i els drets
patrimonials.
2. Es consideren coses els objectes
corporals susceptibles d'apropiació, i també les energies, en la mesura
que ho permeti llur naturalesa.
3. Els animals, que no es consideren coses,
estan sota la protecció especial de les lleis. Només se'ls apliquen les
regles dels béns en allò que permet llur naturalesa.
Article 511-2
Béns immobles i mobles
1. Els béns, per llur naturalesa o per llur
destinació, poden ésser immobles o mobles.
2. Es consideren béns immobles:
a) El sòl, les construccions i les obres
permanents.
b) L'aigua, els vegetals i els minerals,
mentre no siguin separats o extrets del sòl.
c) Els béns mobles incorporats de manera
fixa a un bé immoble del qual no poden ésser separats sense que es
deteriorin.
d) Els drets reals i les concessions
administratives que recauen sobre béns immobles, ports i refugis
nàutics, i també els drets d'aprofitament urbanístic.
3. Es consideren béns mobles les coses que
es poden transportar i els altres béns que les lleis no qualifiquen
expressament com a immobles.
Article 511-3
Fruits
1. Els fruits d'una cosa són els seus productes i els
altres rendiments que se n'obtenen d'acord amb la seva destinació.
2. Els fruits d'un dret són els rendiments que se
n'obtenen d'acord amb llur destinació i els que produeix en virtut d'una
relació jurídica.
[Aquest article ha estat modificat per la
Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGCnúm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure l'antiga
redacció feu click aquí]
TÍTOL II
De
la possessió
Capítol I
Adquisició i
extinció
Article 521-1
Concepte
1. La possessió és el poder de fet sobre una cosa o un
dret, exercit per una persona, com a titular, o per mitjà d'una altra
persona.
2. L'exercici d'un poder de fet sobre una cosa o un dret
sense la voluntat aparent externa d'actuar com a titular del dret o la
tinença amb la tolerància dels titulars són supòsits de detenció, la
qual només produeix els efectes que per a cada cas concret estableixen
les lleis.
Article 521-2
Adquisició de la possessió
1. La possessió s'adquireix:
a) Quan els posseïdors subjecten la cosa o el dret a
l'àmbit del seu poder.
b) Quan la cosa o el dret ha estat posat a disposició
dels nous posseïdors, segons es dedueix de la relació jurídica existent
entre els
antics posseïdors i els nous.
2. La possessió no pot ésser clandestina.
Tampoc no es pot adquirir mai amb violència mentre els posseïdors
anteriors s'hi oposin.
Article 521-3
Capacitat
1. Totes les persones amb capacitat natural poden
adquirir la possessió.
2. Les persones menors
i les incapacitades poden exercir les facultats pròpies de la possessió
amb l'assistència de llurs representants legals.
Article 521-4
Pluralitat de possessions
1. Diferents persones
poden posseir un mateix bé si els conceptes possessoris són compatibles.
2. Si dues o més persones pretenen la possessió i els
conceptes possessoris no són compatibles, hom prefereix la persona que
té la possessió en el moment de la pretensió; si hi ha dos o més
posseïdors, el més antic; si les dates de les possessions coincideixen,
qui presenti un títol, i si totes aquestes condicions són iguals,
l'objecte de la possessió es diposita
judicialment mentre se'n decideix la possessió o la propietat d'acord
amb el que estableixen les lleis.
Article 521-5
Copossessió
En cas de divisió d'un bé en situació de comunitat, es considera que
cada cotitular ha posseït de manera exclusiva, durant el temps que ha
durat la indivisió, la part que li ha correspost en l'adjudicació.
Article 521-6
Continuïtat en la possessió
1. Es presumeix que els posseïdors han posseït un bé de
manera continuada des que en van adquirir la possessió i poden unir llur
possessió a la dels seus causants.
2. Es presumeix que els posseïdors mantenen el mateix
concepte possessori que tenien quan van adquirir la possessió.
3. S'entén que la possessió és continuada encara que el
seu exercici sigui impedit o interromput temporalment, sens perjudici
del que estableix
l'article 521-8.e.
[Aquest article ha estat modificat per la
Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGCnúm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure l'antiga
redacció feu click aquí]
Article 521-7
Possessió de bona i mala fe
1. La bona fe en la possessió és la creença
justificable de la titularitat del dret. En cas contrari, la possessió
és de mala fe.
2. La bona fe es presumeix sempre.
3. Els efectes de la bona fe cessen a partir
del moment en què els posseïdors saben, o poden saber raonablement, que
no tenen dret a posseir.
Article 521-8
Acabament de la possessió
La possessió es perd per les causes
següents:
a) La cessió voluntària dels béns que en són
objecte a una altra persona, en un concepte incompatible amb la
possessió de la persona que fa la cessió.
b) L'abandonament.
c) La pèrdua o la destrucció total.
d) El fet de restar fora del tràfic jurídic.
e) La possessió per una altra persona, fins
i tot adquirida contra la voluntat dels anteriors posseïdors, si la nova
possessió dura més d'un any.
Capítol II
Efectes
Article 522-1
Presumpció de titularitat
1. Es presumeix que els posseïdors són
titulars del dret en concepte del qual posseeixen el bé.
2. La presumpció de titularitat decau quan
la cosa o el dret posseïts estan inscrits en el Registre de la Propietat
o, si escau, en el Registre de Béns Mobles a favor d'una altra persona,
llevat que els posseïdors dels quals es presumeix la titularitat oposin
un altre títol que en justifiqui la possessió.
Article 522-2
Liquidació de la situació possessòria
Si els posseïdors perden la possessió a
favor d'una altra persona que té un millor dret a posseir, per qualsevol
causa, la liquidació de la situació possessòria s'ajusta al que
estableixen els articles del 522-3 al
522-5, llevat de pacte o disposició en contra.
Article 522-3
Fruits
1. Els posseïdors de bona fe fan seus els
fruits i han d'assumir les despeses originades per a produir-los. Qui té
un millor dret a posseir pot fer seus els fruits pendents, però ha de
pagar les despeses originades per a produir-los.
2. Els posseïdors de mala fe han de
restituir els fruits que s'han produït a partir del dia en què es va
iniciar la possessió de mala fe o bé llur valor, però tenen dret al
rescabalament de les despeses necessàries que han fet per a obtenir-los,
sens perjudici de la indemnització per danys que, si escau, correspon a
qui té un millor dret a posseir.
Article 522-4
Despeses útils
1. Qui té un millor dret a posseir ha de
pagar les despeses extraordinàries de conservació fetes en el bé tant
pels posseïdors de bona fe com pels de mala fe.
2. Qui té un millor dret a posseir ha de
pagar les despeses útils fetes en el bé pels posseïdors de bona fe si
les millores o l'augment de valor que han originat subsisteixen en el
moment de la liquidació.
3. Els posseïdors, tant de bona com de mala
fe, poden optar per retirar les millores fetes sempre que no es
deteriori l'objecte sobre el qual recauen. No obstant això, en el cas
dels posseïdors de mala fe, qui té un millor dret a posseir pot fer
seves les millores pagant-ne el valor.
Article 522-5
Deteriorament o pèrdua
1. Els posseïdors de bona fe no responen del
deteriorament o la pèrdua de la cosa o el dret posseïts, llevat que
hagin actuat amb negligència o dol des del moment en què se'ls ha
notificat la reclamació basada en la possible existència d'un millor
dret a posseir.
2. Els posseïdors de mala fe responen sempre
del deteriorament o la pèrdua de la cosa o el dret posseïts a partir del
moment en què es notifica la reclamació a què fa referència l'apartat 1,
fins i tot en el cas que el dit deteriorament o la dita pèrdua
s'esdevinguin de manera fortuïta si ha endarrerit maliciosament el
lliurament de la cosa als posseïdors legítims.
Article 522-6
Possessió i usucapió
La possessió d'acord amb els requisits que
estableix l'article 531-24 permet la usucapió del
dret de la propietat o dels altres drets reals possessoris.
Article 522-7
Protecció
1. Els posseïdors i els detentors tenen
pretensió per a retenir i recuperar llur possessió contra qualssevol
pertorbacions o usurpacions, d'acord amb el que estableix la legislació
processal.
2. Els posseïdors poden recuperar, per mitjà
de l'acció publiciana, la possessió de la cosa o el dret davant dels
posseïdors sense dret o de pitjor dret. Qui usucapeix ha de provar que
té millor dret a posseir, ha de dirigir l'acció contra els posseïdors
que tenen la possessió efectiva i ha d'identificar la cosa o el dret
objecte de la possessió.
Article 522-8
Adquisició de bona fe de béns mobles
1. L'adquisició de la possessió d'un bé
moble de bona fe i a títol onerós comporta l'adquisició del dret en què
es basa el concepte possessori, encara que els posseïdors anteriors no
tinguessin poder de disposició suficient sobre el bé o el dret.
2. Els adquirents han de facilitar als
propietaris inicials, si els ho requereixen fefaentment, les dades que
tinguin per a identificar les persones que els van transmetre el bé.
Altrament, responen de la indemnització pels danys i perjudicis que els
hagin ocasionat.
3. Els propietaris d'un bé moble perdut,
furtat, robat o apropiat indegudament el poden reivindicar dels
posseïdors que en tenen la possessió efectiva, tret que aquests l'hagin
adquirit de bona fe i a títol onerós en subhasta pública o en un
establiment dedicat a la venda d'objectes semblants al dit bé i
establert legalment.
TÍTOL III
De l'adquisició, la transmissió i
l'extinció del dret real
Capítol I
Adquisició
Secció primera
Disposició general
Article 531-1
Sistema d'adquisició
Per a transmetre i adquirir béns, cal, a més
del títol d'adquisició, la realització, si escau, de la tradició o dels
actes o de les formalitats que estableixen les lleis.
Secció segona
Tradició
Article 531-2
Concepte
La tradició consisteix en el
lliurament de la possessió d'un bé pels antics posseïdors als nous.
Article 531-3
Fonament de la tradició
La tradició, feta com a conseqüència de
determinats contractes, comporta la transmissió i l'adquisició de la
propietat i dels altres drets reals possessoris.
Article 531-4
Classes de tradició
1. La tradició d'un bé es produeix
quan és lliurat als adquirents i aquests en prenen possessió amb l'acord
dels transmitents.
2. El poder i la possessió d'un bé es
lliuren, a més del que estableix l'apartat 1, per:
a) L'atorgament de l'escriptura
pública corresponent, si del mateix document no en resulta altrament.
b) El pacte en què els transmitents
declaren que lleven del seu poder i possessió el bé i el transfereixen
als adquirents, facultant-los perquè el prenguin i es constitueixin
ínterim en els posseïdors en nom seu.
c) El lliurament de les claus del lloc
on estan emmagatzemats o desats els béns mobles als adquirents.
d) L'acord entre els transmitents i
els adquirents quan el bé moble objecte de disposició no es pot
traslladar al poder i a la possessió dels adquirents.
e) L'expressió en el contracte del fet
que els adquirents ja tenien el bé en llur poder per un altre títol.
Article 531-5
Tradició dels béns
incorporals
La tradició dels béns incorporals es
produeix pel lliurament dels títols, per la tradició instrumental o per
l'ús que en fan els adquirents amb consentiment dels transmitents.
Article 531-6
Despeses
Les despeses de lliurament del bé transmès
són a càrrec dels transmitents. Les despeses de l'atorgament de
l'escriptura i de l'expedició de primera còpia i les altres despeses
posteriors a la transmissió són a càrrec dels adquirents, llevat que una
disposició especial o un pacte estableixin el contrari.
Secció tercera
Donació
Article 531-7
Concepte
La donació és l'acte pel qual els donants
disposen a títol gratuït d'un bé a favor dels donataris, els quals
l'adquireixen si l'accepten en vida d'aquells.
Article 531-8
Irrevocabilitat
1. La donació és irrevocable des del moment
en què els donants coneixen l'acceptació dels donataris o, en el cas de
donació verbal de béns mobles, des del lliurament del bé si es fa en el
moment de l'expressió verbal de la donació, sens perjudici de les causes
a què fa referència l'article 531-15.1.
2. Els donants no poden revocar les
donacions motivades per captacions públiques o benèfiques a partir del
moment en què manifesten públicament la voluntat de donar.
Article 531-9
Modalitats
1. Les donacions poden ésser entre vius o
per causa de mort.
2. Són donacions entre vius les que els
donants fan sense considerar el fet de llur mort.
3. Són donacions per causa de mort les que
els donants fan considerant llur pròpia mort. L'ajornament del
lliurament del bé donat fins al moment de la mort dels donants o la
reserva a llur favor de l'usdefruit vitalici no confereix a la donació
el caràcter de donació per causa de mort.
4. Les donacions per raó de matrimoni i
entre cònjuges i les donacions per causa de mort es regeixen,
respectivament, per les disposicions del
Codi de família i del
llibre quart.
[Aquest article ha estat modificat per la
Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGCnúm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure l'antiga
redacció feu click aquí]
Article 531-10
Capacitat dels donants
Pot donar qui té capacitat d'obrar suficient
per a disposar de l'objecte donat i poder de disposició sobre aquest.
Article 531-11
Objecte
1. Es poden donar un bé cert i determinat o
més d'un.
2. La donació d'una universalitat de coses,
empreses i altres conjunts unitaris de béns o agregats de béns es fa
extensiva a tots els elements que hi són integrats o adscrits.
Article 531-12
Forma
1. Les donacions de béns immobles solament
són vàlides si els donants les fan i els donataris les accepten en una
escriptura pública. L'acceptació feta en una escriptura posterior o per
mitjà d'una diligència d'adhesió s'ha de notificar de manera autèntica
als donants.
2. Les donacions de béns mobles s'han de fer
per escrit. Les donacions verbals solament són vàlides si simultàniament
es lliura el bé donat. S'exceptuen les donacions que es fan amb motiu de
captacions públiques de caràcter benèfic, en les quals el lliurament del
bé es pot diferir.
Article 531-13
Sanejament
1. Els donants no responen de l'evicció ni
dels vicis ocults dels béns donats.
2. No obstant el que estableix l'apartat 1,
els donants, si lliuren el bé sabent que és aliè o coneixent-ne els
vicis o els defectes ocults, han d'indemnitzar els donataris de bona fe
pels perjudicis soferts.
3. No obstant el que estableix l'apartat 1,
els donants, si la donació és modal o amb càrrega, han de sanejar el bé,
en cas d'evicció o vicis ocults, fins al valor del gravamen.
Article 531-14
Creditors dels donants
No perjudiquen els creditors dels donants
les donacions que aquests atorguin després de la data del fet o de
l'acte del qual neixi el crèdit si manquen altres recursos per a
cobrar-lo.
Article 531-15
Revocació
1. Els donants, una vegada han conegut
l'acceptació de la donació pels donataris, solament poden revocar la
donació per alguna de les causes següents:
a) La sobrevinença de fills dels donants,
fins i tot si aquests tenien fills amb anterioritat.
b) La supervivència dels fills dels donants
que aquests creien morts.
c) L'incompliment de les càrregues imposades
pels donants als donataris.
d) La ingratitud dels donataris. Són causes
d'ingratitud els actes penalment condemnables que el donatari o
donatària faci contra la persona o els béns del donant o la donant, dels
fills, del cònjuge o la cònjuge o de l'altre membre de la unió estable
de parella, i també, en general, els que representen una conducta amb
relació a les mateixes persones no acceptada socialment.
e) La pobresa dels donants, sens perjudici
del dret d'aliments que correspongui legalment. S'entén per pobresa
la manca de mitjans econòmics dels donants per a la seva còngrua
sustentació.
2. Les donacions atorgades en capítols
matrimonials i les donacions remuneratòries únicament són revocables per
incompliment de càrregues.
3. L'acció revocatòria caduca al cap d'un
any comptat des del moment en què es produeix el fet que la motiva o, si
escau, des del moment en què els donants coneixen el fet ingrat. És
nul·la la renúncia anticipada a la revocació. Quan la causa revocatòria
constitueix una infracció penal, l'any es comença a comptar des de la
fermesa de la sentència que la declara.
4. L'acció revocatòria es pot intentar
contra els hereus dels donataris i la poden exercir els hereus dels
donants, llevat que, en aquest darrer supòsit, la causa de revocació
sigui la pobresa dels donants. En la revocació per causa d'ingratitud,
l'acció no es pot intentar contra els hereus dels donataris i solament
la poden exercir els hereus dels donants si aquests no ho han pogut fer.
5. Les alienacions a títol onerós i els
gravàmens fets pels donataris abans que els donants hagin notificat
fefaentment la voluntat de revocació, en els supòsits de sobrevinença i
supervivència de fills, d'ingratitud i de pobresa, conserven la
validesa, sens perjudici de l'obligació de restituir el valor en el
moment de la donació dels béns de què hagin disposat o de què es vegin
privats els donants per raó dels gravàmens que hi hagin imposat els
donataris. En el supòsit d'incompliment de càrregues, les terceres
persones titulars de drets sobre el bé donat es veuen afectades per la
revocació d'acord amb les normes generals d'oposabilitat de drets a
terceres persones.
Article 531-16
Donació condicional i a termini
1. Pertanyen als donants, en la donació
sotmesa a condició suspensiva, els fruits i les rendes del bé donat
mentre aquella està pendent de compliment. En aquest cas, els successors
dels donataris no adquireixen cap dret sobre el bé si ínterim aquests
moren.
2. Els donataris o llurs successors, en la
donació sotmesa a termini o condició resolutòria, fins al venciment del
termini o fins al compliment de la condició, adquireixen els fruits i
les rendes del bé o el dret donats.
3. Les càrregues, les condicions i les
reversions imposades pels donants i, en general, les determinacions que,
amb caràcter real, configurin o limitin el dret dels donataris, fins i
tot quan no hagin estat acceptades pels afavorits, produeixen efectes,
d'acord amb les normes generals d'oposabilitat de drets a terceres
persones.
Article 531-17
Donació remuneratòria
Les donacions són remuneratòries si es fan
en premi o en reconeixement, no exigibles jurídicament, dels mèrits
contrets o dels serveis prestats pels donataris. Les donacions amb
caràcter benèfic es regeixen per les normes de les donacions
remuneratòries.
Article 531-18
Donació amb càrrega o modal
1. Els donants poden imposar als donataris
gravàmens, càrregues o modes, a favor dels mateixos donants o de
terceres persones.
2. Si els gravàmens, les càrregues o els
modes consisteixen en la prohibició o la limitació de disposar dels béns
donats, s'aplica l'article 428-6.
[Aquest article ha estat modificat per la
Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGCnúm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure l'antiga
redacció feu click aquí]
Article 531-19
Donació amb clàusula de reversió
1. El donant o la donant pot establir, a
termini o condicionalment, que els béns reverteixin al mateix donant, al
cònjuge o la cònjuge, a l'altre membre de la unió estable de parella o
als seus hereus. La reversió que depèn de la simple voluntat dels
donants s'entén que és condicional.
2. Es pot ordenar, sota condició o terminis
resolutoris, l'adquisició per una tercera persona dels béns donats. Per
voluntat expressa dels donants, els mateixos donataris o les persones
que assenyalin poden designar la tercera persona. En cas de dubte sobre
l'abast de la clàusula de reversió, s'entén feta solament a favor dels
donants i establerta per al cas de premoriència dels donataris respecte
als donants sense deixar fills.
3. El donant o la donant pot revocar o
modificar, en qualsevol moment, la reversió establerta a favor seu, del
cònjuge o la cònjuge, de l'altre membre de la unió estable de parella o
dels seus hereus, deixant-la sense efecte o designant un nou adquirent
dels béns donats. Llevat del cas de determinació expressa, una vegada
morts els donants sense haver ordenat la reversió o havent-se complert
la condició o el termini establerts, els béns donats resten lliures del
gravamen resolutori.
4. Mentre no es compleixi la condició o el
termini establerts, els donants poden revocar o modificar la reversió
ordenada a favor de terceres persones. Si la reversió s'estableix sota
termini o sota la condició del naixement efectiu dels fills beneficiaris
que han de néixer, concebuts o no, del primer donatari o donatària, els
donants perden aquesta facultat una vegada han conegut l'acceptació feta
pels donataris gravats amb la clàusula de reversió.
5. El bé donat, una vegada produïda la
reversió, resta lliure de les càrregues o els gravàmens imposats pels
donataris o pels titulars successius, els quals responen de l'import
perdut per llur negligència i dels danys i perjudicis causats de mala
fe.
6. Les reversions establertes a favor del
donant o la donant, del cònjuge o la cònjuge, de l'altre membre de la
unió estable de parella o dels seus hereus, en tot allò que no estableix
aquest article, es regeixen pel l'article 431-27,
i les establertes a favor de terceres persones, pels preceptes relatius
als fideïcomisos.
[Aquest article ha estat modificat per la
Llei
10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGCnúm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure l'antiga
redacció feu click aquí]
Article 531-20
Donació amb reserva de la facultat de
disposar
1. La donació amb reserva de la facultat de
disposar es regeix pel seu títol constitutiu i, si aquest no estableix
una altra cosa, la reserva de disposició s'entén solament per a actes a
títol onerós.
2. L'exercici de la facultat de disposar
resol la titularitat dels donataris i dels tercers adquirents o titulars
de drets, llevat de la bona fe d'aquests i del que estableix la
legislació hipotecària.
3. L'exercici de la facultat de disposar, si
s'ha condicionat a l'estat de necessitat del donant o la donant, de la
seva família o de l'altre membre de la unió estable de parella, o a
l'autorització o el consentiment de persones determinades, s'ha d'atenir
al que amb relació a aquests casos s'estableix per a l'usdefruit amb
facultat de disposar.
Article 531-21
Capacitat dels donataris
1. Poden acceptar donacions les persones que
tenen capacitat natural.
2. Les donacions fetes amb gravàmens,
càrregues o modes a persones sotmeses a potestat o a un règim tutelar o
de protecció han d'ésser acceptades amb la intervenció o l'assistència
de les persones que estableix el Codi de
família.
3. Les persones que serien els representants
legals dels concebuts si ja haguessin nascut poden acceptar les
donacions que es facin a favor d'aquests.
4. Les donacions fetes a favor dels
no-concebuts s'entenen fetes sota condició suspensiva.
Article 531-22
Pluralitat de donataris
1. Les donacions fetes i les reversions
previstes conjuntament i simultàniament a favor de diverses persones
s'entenen fetes per parts iguals, amb l'acreixement proporcional
respecte a la part que correspongui a les persones que no les acceptin,
llevat que els donants disposin una altra cosa.
2. La quota que pertany als donataris
ingrats, una vegada revocada la donació per ingratitud, acreix la dels
altres donataris en la proporció corresponent.
Secció quarta
Usucapió
Article 531-23
Mode
d'adquirir
1. La usucapió és el títol adquisitiu de la
propietat o d'un dret real possessori basat en la possessió del bé
durant el temps fixat per les lleis, d'acord amb el que estableix
aquesta secció.
2. L'efecte adquisitiu es produeix sense necessitat que la persona que
usucapeix faci cap actuació.
3. L'efecte adquisitiu no perjudica els drets reals no possessoris o de
possessió compatible amb la possessió per a usucapir si els titulars del
dret real no han tingut coneixement de la usucapió.
Article 531-24
Possessió per a usucapir
1. Per a usucapir, la possessió ha d'ésser
en concepte de titular del dret, pública, pacífica i ininterrompuda i no
necessita títol ni bona fe.
2. La mera detenció no permet la usucapió.
3. Es presumeix que la persona que usucapeix ha posseït el bé de manera
continuada des que va adquirir la possessió.
4. La persona que usucapeix pot unir la seva possessió a la possessió
per a usucapir dels seus causants.
Article 531-25
Interrupció
1. La possessió per a usucapir s'interromp
en els casos següents:
a) Quan cessa la possessió.
b) Quan qui usucapeix reconeix expressament o tàcitament el dret dels
titulars del bé.
c) Quan els titulars del bé o una tercera persona interessada s'oposen
judicialment a la usucapió en curs i quan els titulars del bé i la
persona que usucapeix acorden sotmetre a arbitratge les qüestions
relatives a la usucapió.
d) Quan els titulars del bé requereixen notarialment als posseïdors que
els reconeguin el títol de la possessió.
2. La interrupció de la possessió per a usucapir fa que hagi de començar
a córrer de nou i completament el termini d'aquesta possessió. En els
casos de l'apartat 1.c, el nou termini s'inicia a partir de la
fermesa de l'acte que posa fi al procediment.
Article 531-26
Suspensió
1. La possessió per a usucapir se suspèn en
els casos en què la usucapió es produeix:
a) Contra les persones que no poden actuar per si mateixes o per mitjà
de llur representant, mentre es manté aquesta situació.
b) Contra el cònjuge o la cònjuge o l'altre membre de la unió estable de
parella, mentre dura la convivència.
c) Entre les persones vinculades per la potestat dels pares o per una
institució tutelar.
2. El temps de suspensió de la possessió no es computa en el termini per
a usucapir que estableixen les lleis.
[Aquest article ha estat modificat
per la
Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de
Catalunya relatiu a les successions (DOGCnúm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024). Per veure l'antiga
redacció feu click aquí]
Article 531-27
Terminis
1. Els terminis de possessió per a usucapir
són de tres anys per als béns mobles i de vint anys per als immobles.
2. Els terminis de possessió per a usucapir un bé furtat, robat o
objecte d'apropiació indeguda no es comencen a comptar fins que no ha
prescrit el delicte, la falta, la seva pena o l'acció que en deriva per
a exigir la responsabilitat civil.
3. La renúncia al temps transcorregut d'una usucapió en curs equival a
la interrupció de la possessió per a usucapir.
Article 531-28
Al·legació
Poden al·legar la usucapió les persones
següents:
a) La persona que ha usucapit o els seus hereus.
b) Tota persona interessada en el fet que es declari que la persona que
usucapeix ha adquirit el bé.
Article 531-29
Renúncia
1. La renúncia requereix la capacitat per a
disposar del dret usucapit.
2. La renúncia al dret usucapit no perjudica els creditors de qui ha
usucapit, ni els titulars de drets constituïts sobre el bé usucapit.
3. La renúncia no impedeix a qui ha usucapit tornar a iniciar la
usucapió del mateix dret.
Capítol II
Extinció dels drets reals
Article 532-1
Extinció dels drets reals
Els drets reals s'extingeixen quan ho
estableix aquest codi o el títol de constitució i per la pèrdua del bé,
la consolidació i la renúncia del seu titular.
Article 532-2
Pèrdua del bé
1. Els drets reals s'extingeixen per la
pèrdua total i sobrevinguda del bé que en constitueix l'objecte. La
pèrdua és total si les condicions del bé impossibiliten als titulars de
fer-ne complir la funció o la destinació econòmica.
2. El dret real, si la pèrdua afecta solament una part del bé, continua
sobre la part subsistent.
3. El dret real subsisteix en els casos de subrogació real sobre altres
béns, sobre determinades indemnitzacions derivades d'assegurances o
d'expropiació forçosa o sobre altres indemnitzacions anàlogues.
Article 532-3
Consolidació
1. El dret real s'extingeix quan es produeix
la reunió de titularitats entre els propietaris i els titulars del dret
real. L'extinció també es produeix amb la reunió de titularitats
relatives a diferents drets reals quan un grava l'altre.
2. Els casos en què aquest codi estableix o permet la separació de
patrimonis o la subsistència autònoma dels drets reals s'exceptuen del
que estableix l'apartat 1.
Article 532-4
Renúncia
1. El dret real s'extingeix si els titulars,
unilateralment i espontàniament, el renuncien.
2. La renúncia feta en frau dels creditors dels renunciants o en
perjudici dels drets de tercers és ineficaç.
