Compilació: Llibre III

Article 277

En el contracte de compra-venda, la tradició o el lliurament de la cosa venuda tindrà lloc per qualsevol de les formes admeses en el Codi Civil i també pel pacte en què el venedor declara que extreu del seu poder i possessió la cosa venuda i la transfereix al comprador amb facultat a aquest per a prendre-la per si mateix i constituir-se en l'ínterim posseïdor en nom seu. Això serà també d'aplicació als contractes anàlegs que requereixin tradició.
Les despeses de lliurament de la cosa venuda seran de compte del venedor. Les de l'atorgament de l'escriptura, expedició de primera còpia i altres de posteriors a la venda seran a càrrec del comprador, llevat pacte contrari.

[Aquest article ha estat derogat per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]

El qui amb bona fe hagi edificat, sembrat, plantat o romput en sòl d'altri podrà retenir l'edificació, la plantació o el conreu fins que l'amo reintegri, fianci o consigni judicialment el preu dels materials, llavors o plantes i dels jornals dels operaris, en la quantia que declari aquell que en pretengui la retenció, sens perjudici de les comprovacions posteriors. Aquell qui en edificar, sembrar, plantar o rompre hagi obrat de mala fe perdrà a favor de l'amo del sòl l'edificació, la plantació o el conreu.

[Aquest article ha estat derogat per la Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l’accessió i l’ocupació (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002), Disposició derogatòria 1a.]
 

Article 279

L'usufructuari d'un predi podrà tallar a l'època i en la manera que sigui costum a la comarca els arbres i els arbusts que es renoven o rebrollen, pel tronc o les arrels, si doncs no han estat plantats per a ombreig, ornament o una altra destinació específica. En aquest cas només podrà disposar de llurs productes i de llurs branques, mitjançant podada, segons el costum.
Als arbres de ribera, de creixença ràpida, serà aplicable el que disposa el paràgraf anterior, amb l'obligació de reposar tot el que es talli.
L'usufructuari podrà disposar també dels plançons o arbusts de viver, però haurà de reposar en temps hàbil les tretes efectuades.

Tocant als arbres o arbusts que tot seguit de tallats no es renoven o rebrollen, l'usufructuari solament podrà disposar de llurs productes mitjançant podes de les branques, segons els costums de la comarca; si li calia tallar cap arbre per a atendre a les necessitats de la finca usufructuada, necessitarà autorització del nu propietari.

L'usufructuari farà seus els arbres que morin; quant als arrencats o capolats pel vent, pertanyeran al nu propietari, però aquell els podrà utilitzar per a reparacions en els edificis usufructuats i per a llenya del seu consum domèstic.
L'usufructuari podrà també disposar de la mata baixa, fent tallades periòdiques segons el costum de la comarca.
L'usufructuari no podrà tallar cap arbre fruiter, però podrà disposar del que hagi mort o deperit per accident, amb l'obligació de reposar-lo.

L'usdefruit de boscos per llur naturalesa destinats a fusta donarà dret a efectuar tallades curtes adequades a l'explotació racional, conformement a un pla tècnic i amb subjecció als usos i costums de la comarca.
Quan els boscos tinguin una destinació distinta de la d'obtenir fusta, l'usufructuari no podrà alterar-la, i, en conseqüència, li serà prohibit de tallar arbres. Seran compresos en aquesta classe de boscos, entre altres, els que abans de la constitució de l'usdefruit tenien una funció d'esbarjo o d'ornament d'una finca, les masses d'arbrat destinades a fer ombra, a augmentar l'aglutinament del sòl o a fixar les sorres, a defensar els predis dels vents, a endegar les aigües, a donar fertilitat al sòl i els explotats per tal d'obtenir productes distints de la fusta, com és ara la reïna, la saba, l'escorça i altres.

[Aquests articles han estat derogats per Llei 13/1990, de 9 de Juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge (DOGC  núm. 1319, de 18-07-1990)].

[Aquests articles han estat derogats per Llei 6/1990, de 16 de març, dels censos (DOGC núm. 1273, de 28-03-1990)].

[Aquest article ha estat derogat per  la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002), Disposició final 2a].