Compilació: Llibre IV

Els contractes de compra-venda, permuta i altres de caràcter onerós, relatius a béns immobles, en què l'alienant hagi sofert lesió en més de la meitat del preu just, seran rescindibles a instància seva, baldament en el contracte concorrin tots els requisits necessaris per a la seva validesa.
Aquesta acció rescissòria no serà procedent en les compra-vendes o alienacions fetes mitjançant subhasta pública, ni en aquells contractes en els quals el preu o contraprestació hagi estat decisivament determinat pel caràcter aleatori o litigiós del que s'adquireix o pel desig de liberalitat de l'alienat. En les vendes a carta de gràcia o amb pacte de retrovenda no es podrà exercitar la dita acció rescissòria fins que s'hagi extingit o hagi caducat el dret de redimir, lluir, quitar o recuperar.

L'acció rescissòria a què es refereix l'article anterior és de mena personal, transmissible als hereus, i caduca al cap de quatre anys de la data del contracte. Solament serà renunciable després de celebrat el contracte lesiu, llevat a Tortosa i el seu antic territori, on la renúncia es podrà fer en el mateix contracte.

Alienades diverses coses en el mateix contracte, solament en serà procedent la rescissió prenent-les en conjunt i per llur valor total, encara que hom especifiqui el preu o valor de cadascuna d'elles.
Per tal d'apreciar l'existència de la lesió hom s'atindrà al preu just o sia al valor de venda que les coses tinguessin al temps d'ésser atorgat el contracte en relació amb altres d'iguals o d'anàlogues circumstàncies a la respectiva localitat, baldament el contracte es consumés després.
En les vendes a carta de gràcia, el càlcul del preu just s'ha de fer sobre el valor de la propietat gravada. Si aquest valor no consta, hom presumeix que és de dues terceres parts del valor de la propietat lliure del gravamen del dret de redimir, en el moment de la venda.

Serà aplicable a la rescissió el que disposa l'article 1.295 del Codi Civil, però no hauran d'ésser restituïts els fruits o els interessos anteriors a la reclamació judicial, i hauran d'ésser abonades les despeses extraordinàries de conservació o refecció i les millores útils.

El comprador o adquirent demandant podrà evitar la rescissió mitjançant el pagament en diners al venedor o alienant del complement del preu o valor lesius, amb els interessos, a comptar des de la consumació del contracte.

1. En la venda a carta de gràcia el venedor es reserva el dret de redimir o recuperar la cosa venuda, per un preu determinat, durant un termini màxim de trenta anys, si és immoble, o de sis anys, si és moble. En el cas d'immobles, el termini del dret de redimir es pot fixar per la vida d'una o de dues persones determinades existents en el moment d'ésser subscrit el contracte. Per excepció, si el venedor o els seus successors ocupen la finca venuda amb carta de gràcia o la detenen per qualsevol títol, el dret de redimir no caduca pel simple transcurs del termini pactat i cal un requeriment especial, amb fixació d'un nou termini improrrogable, que no pot ésser inferior a tres mesos.
2. El dret de redimir té caràcter real i pot ésser sotmès a condició.
3. El dret de redimir és indivisible, llevat que diferents coses siguin venudes a carta de gràcia en una mateixa compra-venda i s'hi estableixi una part de preu individualitzada per a cadascuna. En aquest cas, es pot obtenir la redempció de cada cosa a mesura que se satisfà la part de preu corresponent.
4. El dret de redimir és susceptible de trasmissió i gravamen. En aquest darrer cas, és directament executable, sense necessitat de l'exercici previ del dret.

1. La propietat gravada és susceptible de transmissió i de gravamen.
Si la redempció es produeix abans de l'execució, si s'escau, del gravamen, aquest acte ha d'ésser notificat fefaentment al creditor, el qual pot exigir la consignació de la quantitat pagada com a preu de la redempció, la qual queda afectada al pagament del crèdit.
Si la cosa venuda a carta de gràcia i gravada es deteriora per culpa del posseïdor, el creditor pot demanar al jutge de primera instància, havent justificat prèviament aquell fet, que faci cessar les activitats que produeixen o poden produir el deteriorament de la cosa. Si continua l'abús del posseïdor o el deteriorament, el jutge pot acordar el nomenament d'un administrador judicial de la cosa.
2. Redimida la cosa venuda a carta de gràcia, resta lliure de les càrregues o els gravàmens que el comprador o els successius titulars de la propietat gravada li hagin imposat des de la data de la venda, però el preu de la redempció resta afecte, fins on abasti, a l'abonament de tals càrregues o gravàmens.
No obstant això, el rediment pot resoldre els arrendaments notòriament gravosos que el propietari hagi realitzat.
3. Al temps de la restitució, el titular de la propietat gravada ha d'indemnitzar el rediment per la disminució de valor que la cosa hagi sofert per causa imputable a ell mateix i als anteriors titulars.

Per a obtenir la redempció, el rediment ha de satisfer al titular de la propietat gravada:
1. El preu fixat per a la redempció en el moment de la venda, que pot ésser diferent del preu d'aquesta. Si no es fixa expressament cap preu per a la redempció, s'entén que aquest és el mateix de la venda, calculat en pessetes constants des de la data de la venda.
2. Les addicions posteriors al preu el valor de les quals es justifiqui.
3. Les despeses de reparació de la cosa, però no pas les de simple conservació.
4. Les despeses útils, estimades en l'augment de valor que per elles hagi experimentat la cosa al temps de la redempció, les quals no poden excedir el preu de cost ni, en cap cas, el vint-i-cinc per cent del preu fixat per a la redempció.
5. El cost de les despeses inherents a la constitució de les servituds adquirides en profit de la cosa immoble venuda, calculat en pessetes constants des de la data de la venda.
6. Les despeses de conreu relatives a la producció dels fruits pendents al temps de la redempció, llevat que el rediment autoritzi el titular de la propietat gravada a recollir-los al seu temps.
7. Les despeses que hagi ocasionat el contracte de venda a carta de gràcia, inclosos els impostos i el lluïsme, si ha estat pactat així.

A la Vall d'Aran regirà el dret dit de torneria, de conformitat amb els privilegis i els usos i costums de la comarca.

[Aquest article ha estat derogat per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]

[Aquests articles han estat derogats per la Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periòdiques (DOGC núm. 3174, de 4-7-2000, p. 8638)].

[Aquest article ha estat derogat per Llei 6/1990, de 16 de març, dels censos (DOGC núm. 1273, de 28-03-1990)].

[Aquests articles han estat derogats per la Llei 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu (DOGC núm. 5082, de 03-03-2008, pp. 16654-16668)].

Per a la validesa de les donacions, qualsevol que en sigui la quantia, no serà exigit el requisit de la insinuació.
Seran nul·les les donacions universals fetes fora dels capítols matrimonials.
No perjudicaran els creditors del donant les donacions que aquest atorgui amb posterioritat a la data del fet o de l'acte del qual neixi el crèdit d'aquells, sempre que manquin altres recursos legals per a llur cobrament.

[Aquest article ha estat derogat per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]

Les reversions establertes en donacions a favor del donant, el seu consort o els hereus d'aquell es regiran pel que disposen els articles 87 i següents del Codi de Successions per Causa de Mort en el Dret Civil de Catalunya. Les establertes a favor de tercers es regiran pels preceptes relatius als fideïcomisos.
La reducció o supressió de donacions per inoficiositat legitimària i les donacions per causa de mort es regiran pel que disposa el Codi de Successions per Causa de Mort en el Dret Civil de Catalunya.

[Aquest article ha estat derogat per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]

La usucapió del domini i dels altres drets reals sobre coses immobles, llevat de les servituds, que mai no es poden usucapir, té lloc per la possessió en concepte d’amo pel temps de trenta anys, sense necessitat de títol ni de bona fe. Això mateix és aplicable al domini i a tots els altres drets reals sobre coses mobles, però el temps és de sis anys.

[Article redactat conforme a la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d’adquisició voluntària o preferent (DOGC núm. 3556, de 18-01-2002), Disposició final 2a].

[Aquest article ha estat derogat per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]

[aquest article ha estat derogat per Llei 13/1990, de 9 de Juliol, de l'acció negatòria , les immissions , les servituds i les relacions de veïnatge].

Per a la prescripció extintiva regiran els terminis especials establerts en aquesta Compilació i, en el que no hi sigui previst, els especials que determina el Codi Civil.
Les accions i els drets, siguin personals o reals, que no tinguin assenyalat termini especial, i les servituds, prescriuran al cap de trenta anys, llevat les accions i els drets reals sobre béns mobles, que prescriuran al cap de sis anys.

[Aquest article ha estat derogat pels preceptes corresponents de la Primera llei del Codi Civil de Catalunya. Aquesta substitució entra en vigor l'1 de gener de 2004. Vegeu la Disposició final 1ª de la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya (DOGC núm. 3798, de 13-01-2003).]

DISPOSICIONS FINALS

Primera

Sens perjudici de la competència exclusiva de la Generalitat sobre el Dret Civil Català en relació amb la seva conservació, la modificació i el desenvolupament, les normes del Dret Civil de Catalunya, escrit o consuetudinari, principal o supletori, vigents en promulgar-se la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, resten substituïdes per les que hi són contingudes, sens perjudici de les modificacions introduïdes per la Llei catalana 13/1984, de 20 de març.

Segona

La doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya, en matèria de Dret Civil Català, no modificada per aquesta Compilació o d'altres lleis, forma part de la tradició jurídica catalana i pot ésser invocada com a doctrina legal als efectes del recurs de cassació.

[Aquesta disposició ha estat derogada pels preceptes corresponents de la Primera llei del Codi Civil de Catalunya. Aquesta substitució entra en vigor l'1 de gener de 2004. Vegeu la Disposició final 1ª de la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya (DOGC núm. 3798, de 13-01-2003)].

Tercera

Les remissions que aquesta Compilació fa a l'articulat del Codi Civil s'entén sempre que són fetes en la seva redacció actual.

Quarta

Conformement al que disposa l'article 1 d'aquesta Compilació, sens perjudici de les normes de directa aplicació general, en el que no preveuen les disposicions del Dret Civil de Catalunya regeixen supletòriament els preceptes del Codi Civil i de les altres lleis estatals de caràcter civil, en la mesura que no s'oposin a aquelles disposicions o als principis generals que informen l'ordenament jurídic català.

[Aquesta disposició ha estat derogada pels preceptes corresponents de la Primera llei del Codi Civil de Catalunya. Aquesta substitució entra en vigor l'1 de gener de 2004. Vegeu la Disposició final 1ª de la Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya (DOGC núm. 3798, de 13-01-2003)].

Primera

Quan, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, hagués estat instituït hereu de confiança algun ens jurídic o alguna persona per raó del seu càrrec, podrà exercir una tal funció malgrat el que disposa l'article 118, el qual només serà aplicable als nomenaments posteriors a la dita entrada en vigor.

Segona

En els fideïcomisos de residu ordenats abans de l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, baldament el testador mori després, el fiduciari serà propietari lliure dels béns subrogats a que es refereix l'article 211.

Tercera

Tindrà efecte la clàusula ad cautelam continguda en testament obert atorgat davant Notari abans de l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol, en la qual el testador disposi que solament quedarà revocat per un altre de posterior, si en aquest són emprades certes paraules o frases que consigna.

Quarta

La facultat concedida al reservista d'elegir o de distribuir els béns entre els reservataris, regulada en els paràgrafs segon i següents de l'article 270, només serà aplicada quan l'obertura de la successió que determini la reserva sigui posterior a l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, de 21 de juliol.

Cinquena

En les vendes a carta de gràcia o empenyorament atorgades abans de l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960 , de 21 de juliol, hom respectarà el termini pactat de durada del dret de lluir y de quitar encara que fos superior a trenta anys; si fos indefinit, el termini de caducitat de trenta anys començarà a comptar des de la susdita entrada en vigor.

Sisena

En les successions obertes després de l'entrada en vigor de la Llei catalana 13/1984, de 20 de marc, i regides per testaments o codicils atorgats amb anterioritat, s'han d'aplicar, en llur redacció originària els articles 114, 141 i tots els altres de contingut anàleg referents a presumpcions de voluntat del testador en matèria de filiació.

Setena

Les associacions a compres i millores pactades abans de l'entrada en vigor de la Llei de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges es podran acollir, en tot allò no previst en els pactes de llur constitució, en la llei o en el costum de la comarca, a allò que disposa el paràgraf segon de l'actual article 59.1.

Vuitena

Les llegítimes causades en successions obertes abans d'entrar en vigor aquesta Llei es regeixen per la legislació anterior, fins i tot en allò que fa referència a la pràctica i als efectes de l'afecció legitimària de l'article 15 de la Llei Hipotecària.

Novena

Les altres qüestions de caràcter intertemporal que sorgeixin per raó de les variacions que l'entrada en vigor de la Llei estatal 40/1960, del 21 de juliol, i la de la Llei catalana 13/1984, del 20 de marc, puguin implicar per al règim jurídic civil vigent a Catalunya es resoldran aplicant els principis que informen l'ordenament jurídic de Catalunya, que igualment regiran per a les qüestions que puguin sorgir per raó de l'entrada en vigor de la Llei de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges.