|
Secció 4a
Els efectes del fideïcomís al moment de la seva delació
|
|
|
Article 235
Vençut el termini o complerta la condició, té
lloc la delació del fideïcomís a favor del fideïcomissari que no ha renunciat
abans el seu dret.
Per a adquirir l'herència o el llegat fideïcomesos no cal l'acceptació del
fideïcomissari, però aquest, mentre no els accepti expressament o tàcita, pot
renunciar-los.
En la delació fideïcomissària successiva hom considera que la nova delació ha
tingut lloc al temps de frustrar-se l'anterior.
|
|
|
Article 236
La delació a favor del fideïcomissari li atribueix la condició d'hereu o de legatari
i amb aquest caràcter fa seva l'herència o el llegat o una quota d'ells, segons el
contingut de béns i drets al temps d'obrir-se la successió del fideïcomitent, amb
aplicació del principi de subrogació real. Així han ésser lliurats al fideïcomissari
aquells béns que el fiduciari hagi adquirit per compra amb diners procedents de
l'herència fideïcomesa.
|
|
|
Article 237
Deferit el fideïcomís, el fiduciari o els seus hereus han de lliurar la possessió de
l'herència o el llegat fideïcomesos al fideïcomissari dins els trenta dies naturals
següents a aquell en què rebin el requeriment notarial o judicial corresponent. Si no ho
realitzen, tenen la consideració de mers detentors i no fan seus els fruits a partir
d'aquell moment, i el fideïcomissari en pot recaptar la possessió àdhuc mitjançant
l'interdicte d'adquirir. Si dins el dit termini el fiduciari o els seus hereus requereixen
notarialment al fideïcomissari la constitució d'un dret de retenció de conformitat amb
la Llei per a algun dels crèdits a que fa referència l'article 240, i n'assenyalen
l'import, poden retenir la dita possessió.
|
|
|
Article 238
Subsisteix el dret de retenció que estableix l'article anterior mentre la quantitat
total fixada no ha estat consignada, fiançada o satisfeta, de resultes de la seva
posterior comprovació definitiva. La garantia pot ésser personal, pignoratícia o
hipotecària. Aquesta última pot ésser constituïda sobre immobles del fideïcomís
condicional.
|
|
|
Article 239
L'hereu fideïcomissari respon, des que adquireix el fideïcomís, dels deutes i les
càrregues hereditaris que no han estat pagats amb béns de l'herència, dels deutes
legalment contrets per l'hereu fiduciari a càrrec del mateix fideïcomís i dels que
determina l'article següent.
Nogensmenys, l'hereu fideïcomissari pot acceptar a benefici d'inventari l'herència
fideïcomesa, en el qual cas els terminis compten des de la delació del fideïcomís, i
li aprofita l'inventari que legalment hagi pres l'hereu fiduciari, si ha acceptat
l'herència amb el dit benefici.
|
|
|
Article 240
Tan bon punt deferit el fideïcomís, el fiduciari o els seus hereus tenen dret a
exigir al fideïcomissari:
1r El lliurament o l'abonament de les millores o les incorporacions efectuades a
càrrec del fiduciari en els termes previstos en l'article 215.
2n El reemborsament de les despeses pagades pel fiduciari que siguin a càrrec del
fideïcomís.
3r El reintegrament de les quantitats que el fiduciari hagi satisfet a càrrec seu per
raó de deutes i càrregues hereditàries, llegítimes, llegats a càrrec de l'herència,
ampliacions de capital social i altres conceptes anàlegs.
4t El cobrament dels crèdits exigibles que el fiduciari tingui pendents de cobrament
contra el fideïcomitent.
El fiduciari no pot pretendre interessos per aquestes quantitats mentre no les reclami
judicialment.
|
|
|
Article 241
Un cop adquirit el fideïcomís, el fideïcomissari pot impugnar per ineficaços tots
els actes alienació i de gravamen que el fiduciari hagi efectuat en frau o perjudici de
l'herència o el llegat fideïcomesos, i reivindicar els béns alienats o gravats
indegudament a efectes de la substitució condicional, sens perjudici del que disposen
l'article 225 i la Llei hipotecària, però no pot reclamar els fruits anteriors.
|
|
|
Article 242
Els actes alienació i de gravamen a què es refereix l'article anterior són eficaços
en tant que siguin imputables als conceptes a què el fiduciari o els seus hereus tinguin
dret o que acreditin contra el fideïcomís, en deferir-se aquest, segons l'article 240, i
en la mesura que ho permeti la quantitat total a què el fiduciari tingui dret pels
conceptes indicats, després de deduir tot el que hagi d'indemnitzar per les seves
responsabilitats en el fideïcomís.
En cas que la quantitat indicada no cobreixi el valor dels béns realitzats i els
gravàmens imposats, referits sempre a l'estimació que tenien en ésser atorgats,
únicament se sostenen com a eficaços els que, per ordre cronològic de més antiguitat,
càpiguen en aquella quantitat, amb preferència dels atorgats a títol onerós en
escriptura o documents públics a favor d'adquirents que no hagin tingut coneixement,
sense culpa, per part d'ells, del gravamen fideïcomissari no inscrit en el Registre de la
Propietat. D'igual preferència gaudeixen els actes atorgats amb la simple invocació de
fer valer aquesta imputació, baldament no s'han complert els requisits prescrits en els
articles 218 i 219.
Els tercers adquirents poden oposar aquesta imputació a les accions que,
segons aquest article, pugui exercitar el fideïcomissari. En cas que aquest negui
simplement l'existència dels expressats crèdits o drets del fiduciari, n'incumbeix la
prova als tercers adquirents, que fan valer la imputació.
|
|
|
Secció 5a
El fideïcomís de residu
|
|
|
Article 243
En el fideïcomís de residu el fiduciari, sigui a termini o condicional, resulta
facultat pel testador per a disposar de l'herència o del llegat fideïcomesos, perquè
així ho autoritza expressament, o perquè estableix que aquells béns dels quals no hagi
disposat el fiduciari facin tràmit al fideïcomissari. També existeix fideïcomís de
residu quan el testador concreta la substitució fideïcomissària a la resta dels seus
béns que l'hereu o el legatari conserven al temps de deferir-se el fideïcomís per no
haver-ne disposat. No hi ha fideïcomís de residu, encara que hom empri aquesta
denominació, si l'hereu o el legatari resulten expressament autoritzats pel testador per
a disposar lliurement dels béns de l'herència o el llegat per actes entre vius i per
causa de mort, tot designant per a després de morir aquells un substitut o substituts. En
aquest cas es considera que ha estat ordenada una substitució preventiva de residu.
|
|
|
Article 244
L'hereu o el legatari gravats de fideïcomís de residu, ultra les facultats de tot
fiduciari subjecte a fideïcomís, poden realitzar, respecte als béns de l'herència o el
llegat, els actes següents:
1r Alienar-los, gravar-los o disposar-ne d'altra manera per actes entre vius a títol
onerós, en concepte de lliures del fideïcomís.
2n Transformar-los, esmerçar-los o consumir-los per a la satisfacció de les seves
necessitats pròpies i les de la seva família, sense haver de procedir a llur reposició.
Si el testador només autoritza la venda, pot, de més a més, realitzar els actes
expressats en el paràgraf anterior.
|
|
|
Article 245
La facultat dispositiva esmentada en l'article anterior resta subjecta a les regles
següents:
1a Actuen les especials limitacions, els terminis, les condicions i les altres
prevencions lícites que estableixi el testador.
Llevat de voluntat contrària del testador, si faculta el fiduciari per a disposar, amb
autorització de la persona o de les persones designades a l'efecte, queda lliure
d'aquesta limitació si les dites persones han mort, han renunciat o han quedat
incapacitades, tret que resulti ésser una altra la voluntat del causant. A aquestes
persones, els són aplicables els preceptes relatius als marmessors particulars, en tant
que ho permetin la naturalesa i la durada indefinida de la missió que els ha estat
encomanada.
2a El gravamen fideïcomissari subsisteix no solament sobre els mateixos béns relictes
pel testador que el fiduciari conservi en ésser deferit el fideïcomís, sinó també
sobre els diners o els béns que per subrogació real han reemplaçat els altres béns
fideïcomesos, sia o no per efecte de la dita facultat dispositiva del fiduciari, que
s'estén també als béns subrogats.
3a Si el fideïcomís de residu és d'herència, el fiduciari no pot alienar o gravar
la quarta part dels béns hereditaris, que queda reservada per a després de la seva mort
a favor dels fideïcomissaris que en aquella saó existeixin, els quals en vida del
fiduciari, poden demanar llur determinació, conformement a les regles de la reclamació
de la quarta trebel·liànica. El fideïcomitent pot eliminar aquesta limitació. S'entén
que l'ha eliminada si ha autoritzat expressament el fiduciari per a disposar de la
totalitat dels béns fideïcomesos o per a lliurar-los.
4a En l'exercici de les seves facultats dispositives, el fiduciari ha d'actuar de bona
fe, sense ànim de defraudar el fideïcomís.
|
|
|
Article 246
Si el fideïcomitent l'autoritza expressament, el fiduciari pot fer donacions o altres
actes de mera liberalitat que no siguin per causa de mort.
L'adquisició de béns en virtut d'aquests actes és en concepte de lliure. Si el
fiduciari fa ús de la facultat de revocar que s'ha reservat, els béns resten subjectes
al gravamen fideïcomissari.
Salvant que el fideïcomitent disposi altrament, queden lliures els béns mobles
fideïcomesos, o llurs subrogats, que al temps de deferir-se el fideïcomís estiguin
incorporats o destinats materialment per voluntat del fiduciari al seu propi patrimoni, o
que siguin posseïts per altres persones públicament i pacíficament com a seus, a sabuda
del fiduciari.
|
|
|
Article 247
La substitució fideïcomissària de residu subordinada al fet que, en morir el
fiduciari, quedin de l'herència o el llegat béns dels quals aquest no hagi disposat, el
faculta per a disposar, per actes entre vius a títol onerós, en concepte de lliures, de
tots els béns del fideïcomís, sense limitació altra que la derivada, si és el cas,
del número primer de l'article 245, i per a fer seus el fiduciari els diners i els béns
que s'obtinguin per efecte dels dits actes dispositius.
Això que aquí s'ordena és aplicat a la substitució fideïcomissària de residu quan
el testador la circumscriu expressament a la resta dels béns d'una herència o un llegat
que el fiduciari conserva en deferir-se el fideïcomís perquè no n'ha disposat.
Per tal que s'entengui que un fideïcomís de residu és d'aquesta classe, cal que la
voluntat del testador no ofereixi dubtes.
|
|
|
Article 248
L'autorització per a disposar en el fideïcomís de residu solament s'entén que és
concedida a l'hereu o el legatari i, si és el cas, als substituts cridats per
substitució vulgar expressa, llevat que el testador ho disposi altrament.
La substitució fideïcomissària de residu enclou la vulgar tàcita.
El valor dels béns subjectes a fideïcomís de residu dels quals hagin disposat
l'hereu o el legatari, ha ésser imputat a allò que per llegítima o quarta
trebel·liànica o altres crèdits o drets aquests puguin pretendre contra el
fideïcomís.
Les disposicions sobre inventari, caució i altres prevencions dels articles 206, 207 i
208 són aplicables al fideicomís de residu, però la caució i el dipòsit es limiten a
la quarta part de l'herència fideïcomesa a la qual fa referència l'article 245, en els
casos en què sigui procedent reservar-la.
Les qüestions no regulades en aquest article i en els precedents han
ésser resoltes aplicant els preceptes de les substitucions fideïcomissàries en general,
sempre que ho permeti la pròpia naturalesa i classe del fideïcomís de residu.
|
|
|
Secció 6a
L'extinció dels fideïcomisos
|
|
|
Article 249
El fideïcomís s'extingeix:
1r Quan no resta cap fideïcomissari amb dret al fideïcomís, ni per via de
substitució vulgar.
2n En incomplir-se la condició en la substitució fideïcomissària condicional.
3r En arribar-se a les crides de fideïcomissaris que sobrepassin els límits legals
permesos.
4t Per causes derivades dels preceptes d'aquesta llei.
La substitució fideïcomissària que depèn de la condició de no atorgar testament el
fiduciari queda sense efecte quan l'hereu o el legatari atorguen testament obert davant
notari, salvant que el testador disposi altrament.
|
|
|
