Codi de successions: Títol I
Codi de successions: Títol I
Codi de successions: Títol II
Codi de successions: Títol III-1
Codi de successions: Títol III-2
Codi de successions: Títol III-3
Codi de successions: Títol III-4
Codi de successions: Títol III-5
Codi de successions: Títol III-6
Codi de successions: Títol III-7
Codi de successions: Títol III-7
Codi de successions: Títol III-8
Codi de successions: Títol III-9
Codi de successions: Títol III-10
Codi de successions: Títol IV
Codi de successions: Títol V
Codi de successions: Títol VI
Codi de successions: Disposicions finals
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Codi de successions

Anterior Amunt Següent

 

Llei 40/1991, de 30 de desembre. Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya

(DOGC núm. 1544, de 21-1-1992. Correcció d'errades en el DOGC núm. 1582, de 13-4-1992 i en el DOGC núm. 1600, de 29-5-1992)

[Derogada per la disposició derogatòria de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya relatiu a les successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024)]

[Derogada per la Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela (DOGC núm. 4366, de 19-04-2005, p. 9935). Aquesta modificació afecta als arts. 344 i 354]

Si ho preferiu, podeu consultar la versió en format pdf del text complet de la llei clicant sobre la següent icona . Aquesta versió és millor si voleu imprimir-ne una còpia. Per veure-la necessitareu el programa Adobe Acrobat Reader, que es pot descarregar gratuïtament aquí.


El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul  

I  

Finalitat de la Llei

La Compilació del Dret civil de Catalunya, Text Refós aprovat pel Decret Legislatiu 1/1984, del 19 de juliol, contenia una extensa regulació de les successions per causa de mort a Catalunya. Dos-cents catorze dels tres-cents quaranta-quatre articles estaven dedicats al Dret Successori encara que alguns, els dedicats als heretaments, eren situats al Llibre Primer, de la família.

La regulació compilada recollia el Dret tradicional de Catalunya amb especial dedicació a institucions escassament regulades en el Codi civil (per exemple els fideïcomisos) o a institucions en que la regulació catalana s'apartava del Codi (heretaments, incompatibilitat de títols successoris, necessitat d'institució d'hereu, llegítimes i drets successoris de la vídua, i altres). D'altra banda, algunes institucions bàsiques del Dret de Successions, com les formes testamentàries o la successió intestada, eren regulades breument i per remissió directa al Codi civil. Es tractava, per tant, d'una regulació extensa, però incompleta i parcial, que propiciava l'aplicació supletòria del Codi civil en un gran nombre d'institucions. L'aplicació del Codi civil per part dels tribunals i juristes ha provocat, al llarg dels trenta anys de vigència de la Compilació, una certa desnaturalització del dret català, entès sovint pels Tribunals com una regulació apendicular dependent del mal anomenat "dret comú".

Aquesta llei conté una normativa autònoma, completa i global del dret successori català. S'hi regulen, de manera sistemàtica i ordenada, totes les institucions successòries vigents a Catalunya, per la qual cosa, per aplicació de l'article primer de la Compilació, s'exclou aplicació directa o supletòria del Codi civil a Catalunya. La llei substitueix tot el dret de successions fins avui vigent a Catalunya i el reordena en un sol text, de manera que evita la dispersió legislativa a que hauria conduït optar per una tècnica de lleis especials que seguissin el camí iniciat amb la de la successió intestada.

La regulació compilada del 1960, adaptada a l'ordenament constitucional l'any 1984, contenia, amb escasses novetats, la regulació tradicional del dret successori de Catalunya. S'imposava, avui, l'actualització i la modernització del dret de successions, tasca realitzada només en part en els darrers anys amb les lleis 13/1984, del 20 de marc, sobre la Compilació del Dret Civil de Catalunya, 9/1987, del 25 de maig, de successió intestada, 11/1987, també del 25 de maig, de reforma de les reserves legals, i la Llei 8/1990, del 9 d'abril, de modificació de la regulació de la llegítima. Calia encara adequar a la realitat actual les formes testamentàries, els fideïcomisos, els drets successoris del vidu i altres aspectes parcials de diverses institucions. Aquesta llei ho fa.

La finalitat d'aquesta llei es, doncs, doble:

a) El desenvolupament del dret successori català de manera que s'ordena, es sistematitza i es regula de manera completa una de les parts fonamentals de l'ordenament jurídic de Catalunya.

b) La modificació del dret successori tradicional per adaptar-lo a la realitat d'avui.

II

Els principis de la Llei

Aquesta llei substitueix i modifica parcialment la legalitat anterior i es especialment respectuosa amb els principis clàssics i amb la tradició jurídica recent. S'inspira i recull en essència, si be amb esmenes, la Compilació del 21 de juliol de 1960, modificada per la Llei 13/1984, del 20 de marc, l'avantprojecte de Compilació del 1955 preparat per la comissió de juristes catalans, i les lleis de la successió intestada, de reforma de les reserves legals i de la llegítima, dels anys 1987 i 1990.

No es modifiquen, per tant, els grans principis propis del Dret Romà, tan arrelats en el Dret successori català. El principi de necessitat d'hereu en la successió es reconegut, bàsicament, als articles 1, 3, 67, 102, 125, 136 i 323. El principi d'universalitat del títol d'hereu resulta dels articles 1 i 34, entre altres. El principi d'incompatibilitat de títols successoris es proclamat, en essència, als articles 3, 41 i 322, complementats pels articles 138, 139 i 140. El principi de prevalença del títol voluntari, reflex del de llibertat de disposar, és establert als articles 367 i 322, que graduen, a més, aquesta prevalença tot respectant el principi de prelació de la successió paccionada sobre la testamentària. El principi de perdurabilitat del títol successori es fixat als articles 25, 26, 76 i 154. Aquests principis, arrelats a la tradició i vius avui en aplicació del Dret a Catalunya, es mantenen íntegrament, atesa la inexistència de justificacions d'ordre jurídic, social o pràctic suficients que facin aconsellable la seva modificació, ni que sigui parcial.

III

L'estructura de la Llei

Aquesta llei és formada per tres-cents noranta-sis articles, quatre disposicions finals i deu disposicions transitòries. L'articulat és distribuït en sis títols que regulen les disposicions generals (Títol I), els heretaments (Títol II), la successió testada (Títol III), la successió intestada (Títol IV), les altres atribucions successòries determinades per la llei (Títol V) i les donacions mortis causa (Títol VI).

Mereixen un esment especial els Títols I i V. Pel que fa al de les disposicions generals, s'ha optat per refondre en un sol títol el que en la Compilació fins ara vigent eren dos, això és, un de disposicions generals i un altre per a disposicions comunes a la successió testada i a la intestada. El motiu de la refosa és simplement aclaridor, atès que en la successió derivada d'heretaments és necessària, en ocasions, l'acceptació i és sempre possible, en el supòsit de pluralitat d'hereus, el dret d'acréixer, la col·lació o la partició, i és indubtablement exercitable l'acció de petició d'herència. Per tant, era innecessari excloure els heretaments de les esmentades disposicions comunes.

El Títol V, que regula la llegítima, la quarta vidual i la reserva, es justifica per la mateixa evolució del dret català. D'ençà de la llei de successió intestada, del 1987, els pares, en la successió del fill casat i mort sense fills, conserven un dret de tipus llegitimari que poden reclamar del cònjuge hereu. D'ençà de la llei de reforma de les reserves legals, també del 1987, era discutible aplicació de la reserva als béns adquirits per successió derivada d'heretaments. Per tant, la ubicació d'aquestes institucions dins de la successió testada o de les disposicions comunes a la testada i a la intestada era discutible. S'ha optat, doncs, per qualificar aquestes tres institucions no des de l'òptica de la limitació a la llibertat de disposar, sinó des de la del beneficiat, és a dir, no des de l'òptica del causant o del disposador, sinó des de l'òptica del llegitimari, del vidu o del reservatari. Des d'aquesta perspectiva les tres institucions, que atribueixen a determinades persones el dret a exigir de determinats hereus unes concretes atribucions, adquireixen una certa unitat, que permet agrupar-les en un únic i específic títol de la llei, que, a més, alleugereix i cohesiona la seva sistemàtica i la de cada un dels altres títols.

IV

El contingut de la Llei

a) Les disposicions generals

Els primers articles de la llei contenen un breu resum dels principis que informen la successió per causa de mort a Catalunya. Cal destacar en l'article 1 la proclamació de la universalitat de la successió i, com a novetat, l'especial configuració de la comunitat hereditària amb responsabilitat mancomunada dels hereus per deutes del causant. També cal destacar els articles 2 a 8, que precisen el lloc i el moment de l'obertura de la successió i de la seva delació, els títols en que es fonamenta i el sistema d'adquisició de l'herència.

Els articles 9 a 15 regulen la capacitat per a succeir i consideren el supòsit de la fecundació assistida post mortem, amb una moderna sistematització de les causes i els efectes de l'anomenada indignitat successora. Aquesta regulació es totalment nova en el dret de Catalunya.

Els articles 16 a 37 regulen l'acceptació de l'herència i els seus efectes, tant si és pura i simple com si és a benefici d'inventari, i el benefici de separació de patrimonis. En aquest punt s'estableix una normativa pròpia i àgil per a l'acceptació a benefici d'inventari i la formulació d'aquest, s'estableix el benefici legal d'inventari per a determinades persones, es millora la posició dels creditors del causant davant de l'hereu i se suprimeix el dret de deliberar, que resultava inaplicat en la pràctica.

Els articles 38 a 42 regulen el dret d'acréixer segons el text de la Compilació i el projecte del 1955, però l'estenen a llegats de diners. Els articles 43 i 44, tot i mantenir la institució de la col·lació, en redueixen clarament l'àmbit.

Els articles 45 a 63 contenen una regulació completa de la partició de l'herència i dels seus efectes. Són de destacar la disposició que permet el nomenament pel jutge d'un comptador partidor datiu i la que afavoreix la unitat de col·leccions d'interès històric, científic o artístic.

L'article 64 recull literalment l'article 275 de la Compilació pel que fa a l'acció de petició d'herència i, finalment, els articles 65 i 66 permeten que el causant estableixi en el testament normes relatives a l'administració dels béns que els successors menors d'edat adquiriran per herència. Amb això s'intenta oferir un camí a la voluntat de pares i mares divorciats, que sovint volen excloure el seu antic consort de l'administració i el gaudi dels béns que deixen als seus fills d'un matrimoni anterior. D'altra banda, aquestes normes faciliten la disposició de béns de menors adquirits per successió i la permeten quan, a més de consentir-la el titular de la pàtria potestat, la consenteixen dos parents del menor que n'exerceixen un cert control social.

b) Els heretaments

La llei regula els heretaments en els articles 67 a 100, que segueixen fidelment, fins i tot en la sistemàtica, el Títol IV del llibre I de la Compilació. Les principals modificacions introduïdes en la regulació dels heretaments són:

a) Determina com a simplement voluntari el pacte d'unitat econòmica familiar sota el qual la llei derogada entenia atorgats els heretaments a favor dels consorts contraents.

b) Estableix clarament que l'heretament, en especial el preventiu, pot ésser atorgat a favor de més d'un o de tots els fills.

c) Introdueix la possibilitat que l'heretament mutual sigui pactat amb caràcter preventiu. S'estima que una utilització correcta dels heretaments mutuals i els preventius a favor dels fills ha de permetre als esposos disposar conjuntament, en un sol acte i en un sol document, dels seus béns amb caràcter revocable o irrevocable, a elecció seva.

c) La successió testada

El títol III de la llei, que regula la successió testada, es, com no podria ser d'altra manera, el més llarg i complex, i és dividit en deu capítols.

Mereixen una atenció especial els vint-i-set articles del capítol I, sobre testaments, codicils i memòries testamentàries, que és nou en l'ordenament jurídic català. Els articles 101 a 104 estableixen el concepte de successió testada i el de testament, i determinen la capacitat per a testar. Els articles 105 a 108 estableixen unes disposicions generals de forma en els testaments i contenen, com a novetat, la supressió del requisit dels testimonis en els testaments notarials ordinaris. L'article 109 es manllevat de la llei de normalització lingüística i estableix el principi que la llengua del testament és la que elegeix el testador, i el 110 conté normes generals d'interpretació del testament. Els articles 111 a 114 regulen les formes de testament notarial obert i tancat i reinstauren el testament tancat tradicional de Catalunya, que no exigeix, en endavant, cap intervenció judicial en la seva obertura. Els articles 115 i 116 regulen formes especials de testaments notarials. Els articles 117 a 119 mantenen la regulació tradicional del testament davant rector i la completen, i estableixen, com a novetat, l'obligació de protocol·litzar notarialment aquest testament. No s'ha considerat convenient suprimir aquesta forma testamentària en consideració al fet que es una institució de llarga tradició encara avui utilitzada a determinades comarques de Lleida i de Tarragona (3.821 testaments davant rector entre el 1972 i el 1986) i que facilita l'atorgament de testament en zones rurals mancades de notaria. Aquesta forma testamental no es considera privilegi de cap església o religió, sinó un servei públic. Els articles 120 i 121 regulen el testament hològraf prescindint de l'especialitat parentum inter liberos pel que fa a la seva caducitat per raons de seguretat jurídica i facilitant el procediment judicial de protocol·lització. Finalment els articles 122 a 125 regules els codicils i les memòries testamentàries amb les novetats que exclouen la possibilitat d'ordenar fideïcomisos en els primers, i estableixen la de disposar dels propis òrgans en les segones.

S'ha suprimit, en canvi, el testament sacramental, perquè, tot i que se'n reconeix la llarguíssima tradició a Catalunya, d'arrel altomedieval, s'ha considerat obsolet. El Capítol II (articles 125 a 135) regula la ineficàcia de testaments, codicils i memòries testamentàries seguint l'avantprojecte del 1955, amb algunes novetats de detall entre les quals destaca la conservació de validesa del testament per manca de l'expressió de l'hora.

L'article 132 introdueix una presumpció de revocació pel que fa a les disposicions testamentàries fetes a favor dels cònjuges en els supòsits de nul·litat, divorci o separació del matrimoni posteriors a l'atorgament.

El Capítol III (articles 136 a 147) recull la regulació de la institució de l'hereu que contenien la Compilació i el seu projecte del 1955, si bé s'ha sistematitzat la de la institució d'hereu en cosa certa, vitalíciament i en usdefruit. Una novetat en aquest capítol és la que introdueix el dret de representació en la successió testada en el supòsit institució genèrica de `fills` o de la institució nominada i sense parts de tots els fills.

El Capítol IV (articles 148 a 153) regula la institució a favor dels fills que elegeixin el cònjuge sobrevivint o els dos parents més propers, que contenien els articles 115 i 116 de la Compilació, amb la novetat que s'estén obertament, a tot Catalunya, el que es formulava abans com un privilegi del Pallars Sobirà o d'altres comarques on regia per costum aquesta elecció. El mateix capítol regula els hereus i legataris de confiança, com a institució fiduciària, amb transcripció de la regulació compilada.

El Capítol V (articles 154 a 166) regula, seguint l'avantprojecte del 1955, lleugerament modificat, la institució a termini o sota condició i les disposicions modals, amb especial esment de les prohibicions de disposar.

El Capítol VI (articles 167 a 179) regula la substitució vulgar seguint el text de la Compilació del 1960, completat amb el de l'avantprojecte del 1955. També regula les substitucions pupil·lar i exemplar, tan especifiques del Dret de Catalunya, seguint la Compilació del 1960, amb l'única modificació d'exigir per a la validesa de la substitució exemplar que la incapacitat del substituït sigui declarada en vida seva, baldament sigui desprès de la mort del substituent, per tal de millorar les expectatives que té l'incapaç d'ésser acollit per parents seus.

El Capítol VII (articles 180 a 248) conté una completa regulació dels fideïcomisos, històricament tan freqüents a Catalunya. Es conserva gairebé íntegre el text de la Compilació del 1960, amb algun complement manllevat de l'avantprojecte del 1955, però s'hi introdueixen les següents modificacions:

a) Es suprimeix la figura del fideïcomís pur, amb la qual cosa s'aconsegueix una notable simplificació de la institució.

b) Es facilita la disposició de béns fideïcomesos i se'n permet la disposició sense autorització judicial si no hi pot haver més fideïcomissaris i tots ells la consenteixen. També s'obliga el fideïcomissari que resulta ésser hereu del fiduciari a acceptar els actes de disposició realitzats per aquest.

c) Es facilita l'actualització de crèdits del fiduciari o dels seus hereus contra el fideïcomissari.

d) Es regula el fideïcomís d'accions i participacions socials.

e) S'estableix que tot fiduciari, fins i tot el que ho es per raó d'un heretament, pot detreure la quarta trebel·liànica si ho fa d'acord amb la llei i no hi ha disposició contrària del fideïcomitent, i això perquè es considera que aquesta quarta afavoreix clarament la llibertat del fiduciari gravat i, en conseqüència, del tràfic jurídic.

Si be els fideïcomisos son, en la pràctica actual, en decadència, se n'ha mantingut la regulació per raó de la seva importància històrica i del gran nombre de fideïcomisos encara vigents, i perquè sense ella quedaven mancats de cobertura legal els fideïcomisos de residu i les substitucions preventives de residu, avui encara freqüents. Aquestes darreres són regulades al capítol VIII (articles 250 i 251), seguint el text de la Compilació.

El Capítol IX (articles 252 a 307) introdueix en l'ordenament jurídic de Catalunya la regulació dels llegats que contenia l'avantprojecte del 1955, els articles 417 a 456 del qual foren incomprensiblement mutilats en el procés legislatiu que porta a la Compilació, com reconeix el preàmbul de la llei del 1960. Es tracta d'una regulació completa i detallada, d'acusat i modern tecnicisme. Es manté la clàssica quarta falcídia per coherència amb el manteniment de la necessitat institució d'hereu i el manteniment de la quarta trebel·liànica.

Finalment, el Capítol X (articles 308 a 321) regula els marmesors sense establir gairebé cap novetat en la normativa de la Compilació del 1960 reformada per la Llei 13/1984, del 20 de marc, que es completa parcialment amb la de l'avantprojecte del 1955.

d) La successió intestada

El Títol IV de la llei (articles 322 a 349), que es dedicat a la regulació de la successió intestada, recull el text i la sistemàtica de la Llei 9/1987, del 25 de maig, de successió intestada, en la qual introdueix dues modificacions: d'una banda, millora la posició del vidu en concurrència amb descendents, ja que ara el sobrevivent te en tot cas l'usdefruit de l'herència fins i tot en el supòsit que el consort difunt li hagi atorgat alguna disposició per causa de mort; d'altra banda, s'adapta la Llei a la nova regulació de l'adopció de l'any 1987. Es manté la resta de la llei i s'aclareix la seva regulació del dret de representació.

e) Altres atribucions successòries determinades per la llei

El Títol V agrupa tres institucions diferents entre si però amb una nota comuna: atribueixen a determinades persones, per raó d'una relació familiar amb el causant, acció per a exigir als hereus d'aquest unes atribucions concretes. Pel que fa a la llegítima (articles 350 a 378), la llei recull íntegrament el text de la Compilació en la redacció que li dona la recent llei 8/1990, del 9 d'abril, de la qual esmena els errors materials existents en els articles 125, 127, 139 i 145, que han passat a ésser els articles 353, 355, 367 i 377. S'hi introdueix, a més a més, la regulació del desheretament, inexistent amb anterioritat, tot establint-ne el concepte, les causes i els efectes.

Pel que fa a la quarta vidual, regulada al Capítol II (articles 379 a 386) s'estableix una nova normativa, que millora de manera substancial les expectatives del consort sobrevivent, que si no té, en morir el seu cònjuge, mitjans econòmics suficients, pot reclamar en tot supòsit l'adjudicació en propietat de béns hereditaris o l'equivalència en diners. La redacció dels vuit articles d'aquest capítol es totalment nova, si bé s'inspira en el text del 1960.

Finalment, el Capítol III (articles 387 a 391) regula la reserva de la mateixa manera que ho va fer la Llei 11/1987, del 25 de maig, sense altres modificacions que les imprescindibles per a harmonitzar-la amb la resta de la llei.

f) Les donacions mortis causa

Es recullen finalment en el Títol VI (articles 392 a 396) els articles 245 a 247 de la Compilació, que regulen la institució especial de les donacions per causa de mort, en la qual no s'introdueix cap modificació.

Següent

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda