Codi de successions: Títol I

Article 38

Instituïts conjuntament dos o més hereus en una herència, baldament no sigui en la mateixa clàusula, si per qualsevol causa algun d'ells no arriba efectivament a ésser-ho, la seva quota hereditària vacant acreix els altres hereus, tret que el testador hagi prohibit el dret d'acréixer.

Instituïts conjuntament dos o més hereus en una mateixa quota o porció herència, si el qui no arriba a ésser hereu és del mateix grup, l'acreixement té lloc preferentment entre els altres del mateix grup, i solament en defecte d'aquests acreix els altres instituïts conjuntament.

Quan en lloc de l'hereu que falta arriba a ésser algun dels seus hereus per dret de transmissió successòria, o ho esdevenen els cridats per via de substitució vulgar o per fideïcomís, no té lloc el dret d'acréixer.

L'hereu que accepta la quota d'herència que li correspon directament adquireix la que acreix a favor seu.

Article 39

S'entenen instituïts conjuntament diversos hereus en la mateixa herència si el testador omet qualsevol assignació numèrica de parts, i també quan la indicació de parts alíquotes coincideix amb la divisió en quotes que seria procedent en el supòsit que la dita indicació hagués estat omesa. Igualment s'entén respecte dels hereus instituïts en una mateixa quota o part de herència, o en una mateixa clàusula.

Llevat que el testador concedeixi el dret d'acréixer, aquest no té lloc si en una altra clàusula assigna individualment a cada hereu una part alíquota, i tampoc si l'hereu no arriba a ésser-ho per nul·litat o per revocació de la institució.

Article 40

L'acreixement sempre té lloc en proporció a les respectives quotes o participacions hereditàries i amb subsistència dels llegats i altres càrregues imposades pel causant que afectin la quota vacant, encara que ho hagin estat determinadament a càrrec de l'hereu que falti, posat que no siguin personalíssimes d'aquest.

Els efectes del dret d'acréixer es retrotreuen al temps de la delació a favor dels hereus.

Els hereus per dret de transmissió, per substitució vulgar o per fideïcomís i els adquirents de herència s'aprofiten, respectivament, del dret eventual d'acréixer de llur causant, hereu anterior o transmitent, qualsevol que sigui el temps en que l'acreixement tingui lloc, fora que el causant ho hagi disposat o en el títol de la transmissió hom estableixi una altra cosa.

Article 41

Si el dret d'acréixer no pot tenir lloc entre els hereus instituïts, la quota o la porció hereditària vacant incrementa necessàriament i proporcionalment les quotes dels altres hereus, en la forma que es establerta en el primer paràgraf de l'article precedent. S'aplica la mateixa norma respecte a la quota hereditària de la qual el testador no ha disposat.

Article 42

Entre els legataris cridats ensems a un mateix llegat és procedent el dret d'acréixer, si el testador no l'ha prohibit.

L'acreixement es produeix preferentment entre els legataris que a més d'ésser cridats conjuntament a un mateix llegat ho son en una mateixa clàusula. El dret d'acréixer és renunciable i té lloc subsistint els llegats, els fideïcomisos i les altres càrregues no personalíssimes imposades pel testador al legatari que no hagi arribat efectivament a ésser-ho.

Si per causa aliena a les expressades en el paràgraf 3 de l'article 38 no pot tenir lloc el dret d'acréixer, la part vacant del llegat resta en benefici de l'hereu, del legatari o de la persona gravada amb el dit llegat.

En el que no es previst en aquest article o en altres relatius als llegats, s'aplica a aquests el que disposen els articles anteriors d'aquest Capítol, en tot allò permès per la seva naturalesa específica.

En les substitucions fideïcomissàries disposades a favor de diversos fideïcomissaris cridats conjuntament, la quota o la part herència o el llegat fideïcomesos que, una vegada deferit el fideïcomís, hagin correspost al qui per qualsevol causa no arribi a ésser-ho, acreix a favor dels altres que efectivament ho són, tot quedant, però, salvat el dret de transmissió en les substitucions fideïcomissàries a termini i la substitució vulgar en fideïcomís, expressa o tàcita.

Article 43

El descendent que com a hereu concorre amb un altre descendent també hereu en la successió d'un ascendent comú només ha de col·lacionar, als efectes de la partició de l'herència, salvant voluntat contrària del causant expressada en testament o en codicil, o en atorgar la donació o liberalitat, els béns que ha rebut del dit causant per actes entre vius a títol gratuït per pagar-li la llegítima o quan en l'atorgament de la liberalitat hom estableix expressament que sigui col·lacionable.

El nét hereu en la successió del seu avi ha de col·lacionar la donació o liberalitat que per alguns dels conceptes expressats hauria rebut i hauria hagut de col·lacionar en la mateixa successió el seu pare si visqués, posat que sigui també hereu d'aquest el dit net, i quant al tot o la part que hagi arribat al seu poder.

Article 44

La col·lació no pot aprofitar als cohereus que no son descendents del causant ni als legataris i creditors de l'herència. Els béns col·lacionables ho son pel valor que tenien al temps de morir el causant, amb aplicació del que disposa la regla 2a de l'article 355.

Article 45

Tot cohereu, o el seu representant legítim, pot demanar, en qualsevol temps, la partició de l'herència. Tanmateix, el causant pot ordenar, i els hereus convenir-hi unànimement, que, tant respecte a l'herència com a béns concrets d'aquesta, no es procedeixi a la partició durant un termini que no pot excedir els deu anys a comptar de l'obertura de la successió.

Aquest termini pot arribar als quinze anys respecte de l'immoble que sigui residència habitual d'un dels cohereus si aquest és cònjuge o fill del testador. Si es fixa un termini superior, aquest ha d'ésser reduït quant a l'excés.

Tot i haver-hi prohibició o pacte d'indivisió, el jutge pot autoritzar la partició a instància de qualsevol cohereu, si hi concorre una causa justa sobrevinguda.

Article 46

La partició de l'herència se suspèn en els casos següents:
1r Si la vídua ha quedat embarassada, fins que s'esdevingui el part o l'avortament.
2n Si s'ha entaulat una demanda sobre filiació, fins que sigui dictada sentència ferma.
3r Si s'ha iniciat un expedient d'adopció, fins que aquest acabi amb sentència o resolució ferma.
4t Si el causant ha expressat de manera fefaent la seva voluntat de fecundació assistida post mortem, fins que s'esdevingui el part o transcorri el termini corresponent segons la llei.
5e Si el causant ha fet alguna disposició a favor d'una fundació que ha ordenat crear en el testament, fins que quedi constituïda vàlidament de conformitat amb la llei.

Article 47

Mentre no tingui lloc la divisió de l'herència, el jutge pot, a instància de qualsevol interessat, adoptar les mesures que cregui oportunes amb vista a conservar el cabal, fins i tot nomenar un administrador, si no hi ha cap persona especialment facultada per a administrar l'herència. En els altres casos, correspon als hereus l'administració del cabal.

Article 49

En la partició ha d'ésser guardada la possible igualtat, tant si es fan lots com si s'adjudiquen béns concrets.
Les coses indivisibles o que desmereixin en dividir-se i les col·leccions d'interès històric, científic o artístic han d'ésser adjudicades a un cohereu, que, si escau, ha de pagar als altres l'excés en diners d'acord amb el valor de mercat. Si hi ha diversos interessats, són adjudicats al més afavorit en l'herència i, si han estat afavorits igual, decideix la sort. A falta d'interessats en l'adjudicació, es ven la cosa i se'n reparteix el preu entre els hereus.
Les disposicions del paràgraf anterior s'entenen sens perjudici de la voluntat del testador o de l'acord unànime dels hereus.

Article 50

Els cohereus s'han de pagar recíprocament, en la partició de l'herència, les rendes i els fruits percebuts dels béns que la componen les millores útils i necessàries que s'hi hagin fet i els danys causats per dol o culpa.
Les despeses que en interès comú dels hereus ocasioni la partició han d'ésser deduïdes de l'herència.

Article 51

Els cohereus poden exercitar, en proporció a les seves quotes respectives, els drets de tempteig i retracte quan n'hi hagi algun que vengui la seva quota hereditària a un estrany.
El termini per a l'exercici d'aquests drets és d'un mes des de la notificació de la decisió de vendre i les circumstàncies de la venda, o des que s'assabentin d'aquesta, respectivament.

El que disposa aquest article també és aplicable als casos de dació en pagament.

Article 53

Feta la partició, els cohereus queden obligats, recíprocament i en proporció al seu haver, a l'evicció i sanejament dels béns adjudicats excepte en els casos següents:
1r Que la partició hagi estat feta pel testador.
2n Que s'exclogui expressament aquesta garantia en la partició.
3r Que l'evicció procedeixi d'una causa posterior a la partició o sigui soferta pel cohereu adjudicatari per culpa pròpia.

Article 54

Si s'adjudica a un cohereu un crèdit contra un tercer, els altres no responen de la insolvència sobrevinguda del deutor i només són responsables de la seva insolvència en el temps de fer-se la partició, tret d'un acord en contrari.
La garantia de la solvència del deutor d'una renda periòdica dura cinc anys des de la partició.

Article 55

La partició pot ésser duta a terme pel testador mateix, per acte entre vius o d'última voluntat, i pot comprendre tota l'herència, o només una part del cabal, o béns concrets i determinats.
Si la partició és feta pel testador en l'acte mateix de disposició hereditària, les clàusules de partició prevalen sobre les dispositives en cas de contradicció. Si és feta en acte separat, prevalen les clàusules dispositives llevat que siguin revocables i puguin ésser efectivament revocades per l'acte de partició.
Per disposició d'última voluntat el causant pot, si vol, imposar normes vinculants per a la partició.
La partició pot ésser feta també per un marmessor o comptador partidor, en els termes previstos en la llei.

Article 56

Si el testador no ha fet la partició i no ha nomenat cap comptador partidor, o el càrrec ha quedat vacant, els hereus i els legataris que representin la meitat del cabal hereditari poden sol·licitar al jutge la designació d'un comptador partidor que practiqui la partició de l'herència. La partició realitzada així requereix aprovació judicial, llevat que sigui ratificada per tots els hereus i legataris.
Les funcions específiques de comptador partidor no poden ésser atribuïdes a cap hereu o cap legatari de part alíquota, llevat que aquest darrer sigui un ascendent de tots els hereus o sigui acceptat en document públic per tots els que tenen interès en l'herència.

Article 57

Si el testador no ha fet la partició ni encomanat a ningú aquesta facultat, els hereus la poden practicar de comú acord, de la manera que tinguin per convenient, prescindint, fins i tot, dels comptadors partidors nomenats pel causant, tret d'una disposició contrària expressa d'aquest.
Si hi ha menors o incapacitats representats legalment en la partició només s'exigeix intervenció o aprovació judicial quan aquesta representació correspongui al tutor. El menor emancipat necessita, en la partició, l'assistència dels seus pares o del curador.

Article 58

Si els cohereus no procedeixen de comú acord, qualsevol d'ells pot instar la partició judicial.
La partició arbitral té lloc quan l'arbitratge ha estat instituït per la voluntat del testador d'acord amb la llei, o de comú acord entre tots els cohereus.

Article 59

La partició pot ésser rescindida per causa de lesió en més de la meitat del valor de les coses, atès el temps en que s'adjudicaren.
Per causa de lesió no pot ésser impugnada la partició feta pel causant, llevat que aparegui o es presumeixi racionalment que no era aquesta la seva voluntat.

L'acció per demanar la rescissió dura quatre anys, a comptar des que es feu la partició de l'herència, i s'ha de dirigir contra tots els partícips.

Article 60

No es procedeix a cap altra partició quan els hereus afectats arriben a un acord de rectificació o indemnització del perjudici, ni tampoc quan es completa la partició addicionant els béns omesos, però la que es fa amb un a qui es va creure hereu, sense ser-ho, és nul·la.

Article 62

El cohereu que ha pagat més del que li corresponia, segons la seva quota, pot reclamar dels altres la part proporcional d'aquests, durant un període de quatre anys.

El cohereu creditor del difunt pot reclamar dels altres el pagament del seu crèdit, deduïda la part que li correspongui com a tal hereu.

Article 64

L'hereu té l'acció de petició d'herència contra qui la posseeix, en tot o en part, en aquell concepte o sense al·legar cap títol, per tal d'obtenir el reconeixement de la seva qualitat i la restitució dels béns com a universalitat, sense haver de provar el dret del seu causant sobre els béns singulars que la constitueixen.
Aquesta acció és procedent també contra els hereus del posseïdor o hereu aparent i contra els adquirents de la totalitat o d'una quota d'herència.
L'hereu aparent de bona fe que ha alienat béns de l'herència solament ha de restituir a l'hereu real el preu o la cosa que com a contraprestació ha obtingut amb l'alienació onerosa o el que ha adquirit amb ells, subrogant-se en les accions per reclamar el preu o la cosa que hom degui encara.
L'hereu real no pot reivindicar dels adquirents de bona fe i a títol onerós els béns alienats per l'hereu aparent. Regeixen les normes de acció reivindicatòria, distingint, però, segons que l'hereu aparent ho hagi estat de bona fe o no, per a la devolució de fruits, abonaments de millores i les responsabilitats del dit hereu aparent vençut en el judici de petició d'herència.
L'acció de petició d'herència prescriu al cap de trenta anys de la mort del causant.

Article 65

Els béns adquirits per títol successori per menors d'edat han d'ésser administrats per la persona que el causant hagi designat en heretament, testament o codicil, o, faltant aquesta designació, pels titulars de la pàtria potestat o pel tutor.
Si el pare o la mare han estat declarats indignes o han estat desheretats, els béns del menor han d'ésser administrats pel tutor o per l'administrador especialment designat.

Article 66

Per a la disposició o el gravamen de béns de menors adquirits per títol successori, no cal l'autorització judicial quan a més de consentir-la el o els titulars de la pàtria potestat, l'autoritzen els dos parents a qui és refereix l'article 149, les regles del qual s'apliquen supletòriament.
Si el causant ha disposat altrament, s'aplica en tot cas la seva voluntat, àdhuc en el cas que afecti la llegítima.