|
|
TÍTOL VI
Les donacions per causa de mort
|
|
|
Article 392
Les donacions per causa de mort no poden ésser universals i es regeixen per les normes
dels llegats tocant a: les causes d'incapacitat per a succeir i d'indignitat successòria
declarada del donatari; el dret preferent dels creditors per al cobrament de llurs
crèdits; el dret d'acréixer entre els donataris; la possibilitat de substitució vulgar
del donatari; les condicions, les càrregues, els fideïcomisos i els modes imposats al
donatari, i la pèrdua posterior dels béns donats. En tota altra cosa, es regeixen per
les normes de les donacions entre vius, en tant que ho permeti llur naturalesa especial.
|
|
|
Article 393
Les donacions atorgades sota la condició suspensiva de sobreviure el donatari al
donant tenen el caràcter de donacions per causa de mort, i estan subjectes al règim
d'aquestes, sens perjudici de les disposicions en matèria d'heretaments.
|
|
|
Article 394
Pot atorgar donacions per causa de mort el qui té capacitat per a testar;
però, en
cas de no ésser atorgades en escriptura pública, només són valides si el donant és
major d'edat. Pot acceptar-les el donatari amb capacitat per a contractar o els seus
representants legals.
|
|
|
Article 395
En morir el donant, el donatari fa seus els béns donats, independentment que l'hereu
accepti l'herència i de la validesa o subsistència del testament del donant o de les
seves disposicions. El donatari es pot possessionar dels dits béns sense necessitat de
lliurament per l'hereu o pel marmessor.
La transmissió de la propietat de la cosa donada està supeditada al fet que quedi
definitivament ferma la donació, fora que la voluntat de les parts sigui de transmissió
immediata sota la condició resolutòria de revocació o premoriència del
donatari.
|
|
|
Article 396
Les donacions per causa de mort resten sense efecte si el donant les revoca
expressament en escriptura pública, testament o codicil; si aliena o llega els béns
donats; si atorga amb posterioritat heretament no prelatiu, des del moment en que aquell
produeix efecte; si el donatari premor al donant, i si aquest no pereix amb ocasió de
l'especial perill determinant de la donació.
|
|
|
