pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

És procedent el desnonament administratiu dels beneficiaris, arrendataris o ocupants dels habitatges amb protecció oficial que siguin de titularitat pública per les causes següents:

a) Si no paguen les rendes fixades en el contracte d'arrendament de l'habitatge, els imports que siguin exigibles per serveis o despeses comunes o qualsevol altra aportació dinerària que estableixi la legislació vigent.

b) Si destinen l'habitatge o un local o una edificació complementaris a un ús indegut o no autoritzat.

c) Si no disposen d'un títol legal que els autoritzi a ocupar l'habitatge, les seves zones comunes o els locals o l'edificació complementaris.

d) Si han estat sancionats mitjançant resolució ferma per qualsevol de les següents infraccions tipificades per aquesta llei:

Primera. No destinar l'habitatge a domicili habitual i permanent sense haver obtingut la preceptiva autorització administrativa.

Segona. El titular de l'obligació d'ocupar l'habitatge, cedir-lo totalment o parcialment per qualsevol títol, sense autorització.

Tercera. Falsejar les dades exigides per accedir a un habitatge amb protecció oficial.

Article 106. Procediment de desnonament administratiu

El procediment de desnonament administratiu s'ha d'ajustar al que disposa la normativa de procediment administratiu que hi sigui aplicable, sens perjudici de la regulació específica que es pugui establir per reglament.

1. Correspon als promotors, als promotors socials i als administradors de finques fer-se càrrec de l'administració dels habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer o en una altra forma de cessió d'ús, si no l'exerceix directament l'Administració pública.

2. El Govern pot crear un registre en què puguin inscriure's, si compleixen els requisits exigits per aquesta llei, els promotors, els promotors socials i els administradors de finques habilitats per a fer-se càrrec de l'administració dels habitatges a què fa referència l'apartat 1.

3. En els edificis d'habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer o en una altra forma de cessió d'ús, els veïns titulars d'un habitatge o d'un local han de constituir juntes administradores, integrades per tots i cadascun d'ells, amb l'objectiu de vetllar per la conservació i el manteniment adequats dels espais i els serveis comuns, i d'afavorir una millor convivència veïnal.

El personal tècnic al servei de les administracions públiques competents al qual s'encomani expressament l'exercici de les tasques d'inspecció en matèria d'habitatge té la condició d'agent de l'autoritat. Els fets que constaten els agents, formalitzats en actes d'inspecció, gaudeixen de la presumpció de certesa a efectes probatoris. A aquests efectes, dins les exigències que estableix l'ordenament jurídic, aquests agents poden realitzar totes les actuacions imprescindibles per a comprovar el compliment d'aquesta llei.

Article 109. Mesures aplicables

1. Totes les conductes que presumptament comportin una vulneració de les disposicions d'aquesta llei subjectes a sanció han de donar lloc a l'inici de diligències dirigides a esbrinar la identitat de les persones presumptament responsables, els fets i les circumstàncies del cas concret per a determinar si són constitutives d'infracció administrativa. Un cop instruïdes les diligències, l'òrgan competent pot resoldre l'arxivament, l'adopció de mesures o, si escau, la incoació de l'expedient sancionador.

2. Són mesures provisionals:

a) Les mesures de cautela en promocions d'obra nova o en actuacions de rehabilitació.

b) La clausura d'immobles.

3. Són mesures de reconducció:

a) L'exigència d'obres als promotors.

b) Les multes coercitives no sancionadores.

c) El retorn de l'import del sobrepreu.

4. Són mesures sancionadores:

a) La inhabilitació dels infractors per a participar en promocions d'habitatge amb protecció oficial o en actuacions d'edificació o rehabilitació amb finançament públic.

b) La suspensió, si escau, de la inscripció en el Registre d'homologació.

c) El retorn de l'import del sobrepreu.

4. Són mesures sancionadores:

a) La inhabilitació dels infractors per a participar en promocions d'habitatge amb protecció oficial o en actuacions d'edificació o rehabilitació amb finançament públic.

b) La suspensió, si escau, de la inscripció en el Registre d'homologació.

c) La imposició de sancions.

5. Si la infracció genera danys i perjudicis a l'Administració, s'ha d'acompanyar l'expedient sancionador de la determinació d'aquests danys i perjudicis, per tal d'obtenir-ne el rescabalament a càrrec dels responsables de l'actuació sancionada.

1. En el cas d'una nova promoció d'habitatges o d'una actuació de rehabilitació, l'autoritat competent de la Generalitat o de l'ens local pot acordar, un cop fet el requeriment previ als promotors, algunes de les següents mesures de caràcter provisional, dirigides a assegurar l'eficàcia de la resolució final:

a) Suspendre les obres d'edificació d'habitatges que es facin incomplint la normativa sobre materials de construcció i sobre instal·lacions o que impliquin la utilització de materials i productes que infringeixen disposicions sobre la salut i la seguretat dels usuaris.

b) Retirar els materials o la maquinària utilitzats a l'obra.

c) Impedir l'allotjament de persones, en cas de manca de seguretat.

d) Precintar el local o l'obra.

e) Interrompre els subministraments d'energia elèctrica, aigua o gas als espais que siguin objecte d'utilització il·legal.

2. La mesura de suspendre les obres comporta la interrupció parcial o total d'aquestes i s'acorda si, una vegada transcorregut, si escau, el termini atorgat en el requeriment als promotors perquè compleixin la normativa sobre materials i instal·lacions, aquests no ho han fet.

3. La suspensió de les obres s'aixeca quan es garanteix el compliment de la normativa que la va motivar. Per mitjà de reglament es poden establir les diverses formes de garantia acceptables.

Article 111. Clausura d'immobles

1. L'autoritat competent de la Generalitat o de l'ens local pot ordenar la clausura d'un immoble si se'n comprova la manca de seguretat per a l'ús de residència de persones.

2. La mesura de clausura d'immobles només s'ha d'adoptar amb l'advertiment previ a la propietat i amb l'audiència als ocupants legítims, excepte en cas de perill imminent, i després d'haver utilitzat les ordres d'execució previstes per a aconseguir-ne la rehabilitació i l'adequació a les condicions d'habitabilitat, sempre que aquesta sigui possible.

3. En el cas que hi hagi ocupants als immobles, la resolució de clausura ha de preveure'n el reallotjament, provisional o definitiu, i ha de determinar a qui correspon assumir-ne la càrrega, segons els diferents supòsits regulats per aquesta llei i la legislació aplicable.

Article 112. Obres de reparació exigibles als promotors

1. Si en l'exercici de les tasques d'inspecció, dutes a terme pel personal a què fa referència l'article 108, s'acredita la comissió de les infraccions tipificades pels articles 123.1.a i 124.1.a, el departament competent en matèria d'habitatge pot ordenar als promotors que duguin a terme les obres necessàries de reparació o de reconstrucció. Aquesta mesura s'aplica a les primeres transmissions d'habitatge resultants d'obra nova o rehabilitació i independentment que la cèdula d'habitabilitat hagi estat atorgada.

2. No es pot incoar cap expedient sancionador o s'ha d'arxivar sense cap altre tràmit l'expedient incoat per les infraccions tipificades pels articles 123.1.a i 124.1.a si les obres ordenades es fan en el termini atorgat a aquest efecte per l'Administració. La notificació de l'adopció d'aquesta mesura interromp el termini de prescripció de la infracció.

3. Si es tracta d'obres relacionades amb els acabats o d'obres de reparació de menys importància, no incloses en l'apartat 1, les atribucions a què fa referència aquest article són exercides pel departament competent en matèria de consum.

4. La intervenció administrativa a què fan referència els apartats de l'1 al 3 no pot tenir lloc en el cas que els promotors i la resta de parts privades afectades decideixin resoldre llurs eventuals controvèrsies per via judicial o per mitjà d'arbitratge.

Article 113. Multes coercitives no sancionadores

1. L'Administració competent, amb independència de l'acció sancionadora, pot imposar de forma reiterada i consecutiva multes coercitives, fins a un màxim de tres, quan transcorrin els terminis assenyalats per a dur a terme una acció o omissió prèviament requerida.

2. Les multes relacionades amb l'incompliment en l'execució d'unes obres es poden imposar amb una periodicitat mínima d'un mes i l'import màxim ha d'ésser del 30% del cost estimat de les obres per a cadascuna d'elles. En altres supòsits, la quantia de cadascuna de les multes no ha de superar el 20% de la multa sancionadora establerta per al tipus d'infracció comesa.

3. L'import de les multes coercitives resta inicialment afectat al pagament de les despeses que generi la possible execució subsidiària de l'ordre incomplerta, sens perjudici de la repercussió del cost total de les obres a qui ho incompleixi.

Article 114. Retorn de l'import del sobrepreu

En els procediments sancionadors instruïts per infraccions relatives a la transmissió o la cessió d'ús dels habitatges amb protecció oficial per qualsevol títol que alteri el preu, la renda o el cànon que hi correspongui d'acord amb les normes aplicables, es pot establir com a obligació complementària el pagament, amb els interessos legals pertinents, de les quantitats percebudes per damunt de les que corresponguin legalment. Aquest deute es considera de dret públic en favor de creditors privats, per interès social. Aquestes quantitats s'han de retornar als adquirents o als usuaris dels habitatges amb protecció oficial, quan acreditin haver obrat de bona fe. En cas que no hi hagi pagament voluntari, s'ha d'aplicar el procediment de recaptació en matèria tributària.

Article 15. Declaració d'àrees subjectes als drets de tanteig i retracte amb relació als objectius dels plans locals d'habitatge

1. Els municipis, per a complir els objectius dels plans locals d'habitatge i l'exigència d'incrementar el parc d'habitatges vinculats a polítiques socials que estableix l'article 73, per a facilitar la conservació i rehabilitació d'edificis i per a evitar l'expulsió d'ocupants o altres processos especulatius, poden delimitar àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de l'Administració pública sobre edificis plurifamiliars sencers usats principalment com a habitatge i àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de l'Administració pública sobre habitatges concrets. Aquests drets de tanteig i retracte s'estenen a la transmissió d'accions o participacions socials de societats mercantils l'objecte de les quals estigui vinculat directament o indirectament a l'activitat immobiliària i que siguin propietàries d'algun dels dits edificis o habitatges.

2. El Pla territorial sectorial d'habitatge, en funció de la importància de l'activitat immobiliària o de necessitats socials especials, pot proposar una delimitació d'àrees de tanteig i retracte per a les finalitats a què fa referència l'apartat 1 o pot delimitar-les directament, d'acord amb els municipis afectats.

3. Per a definir les possibles àrees subjectes als drets de tanteig i retracte, el municipi, o el Pla territorial sectorial d'habitatge, n'ha de justificar adequadament les raons. Els plans locals d'habitatge poden contenir la definició de les dites àrees.

4. Els drets de tanteig i retracte poden ésser exercits per l'Administració pública sia per compte propi, sia a favor dels promotors a què fa referència l'article 51, sia a favor dels subjectes a què fa referència l'article 87.3.

5. L'Administració, si exerceix el dret de tanteig a favor de tercers, pot fixar unes condicions respecte a l'ús i la dedicació de l'immoble que assegurin que la seva destinació estigui vinculada a les polítiques socials d'habitatge del municipi. Aquestes condicions poden consistir a exigir que una part de l'immoble es destini a habitatges amb protecció oficial o vinculats a polítiques socials, més enllà dels percentatges màxims de reserva que estableixen l'article 17 i el Decret legislatiu 1/2005, del 26 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme.

6. En les àrees subjectes als drets de tanteig i retracte, no es poden fer transmissions a cap títol si l'immoble que es pretén transmetre es destina a habitatge o, en el cas d'edificis sencers, a un ús principal d'habitatge i no compleix ni pot complir, amb les obres de rehabilitació pertinents, les condicions d'habitabilitat exigides legalment.

7. Si els ens locals afectats no actuen, el departament competent en matèria d'habitatge ha de subrogar les tasques municipals a què fa referència aquest article, sens perjudici que altres departaments i organismes de la Generalitat competents en matèria d'urbanisme i política de sòl, en funció dels plans i programes d'actuació corresponents, assumeixin també, en tot o en part, les accions empreses. Els immobles obtinguts per mitjà de l'exercici dels drets de tanteig i retracte s'han de posar al servei de les polítiques locals d'habitatge.

8. La delimitació de les àrees, les garanties i el procediment s'han de regir pel que estableix la legislació urbanística general, sens perjudici, si convé, de la possibilitat d'establir una única pròrroga, per un màxim de sis anys, en el termini de durada dels drets de tanteig i retracte que estableixi la dita legislació, si les circumstàncies, que s'han d'acreditar en l'expedient, ho aconsellen.

9. Si la delimitació de l'àrea subjecta als drets de tanteig i retracte coincideix amb tot el terme municipal, no cal que constin en l'expedient la relació de les finques afectades i de llurs propietaris ni la indicació dels carrers, polígons, sectors i paratges afectats.

Article 116. Suspensió de la inscripció en el registre d'homologació d'agents immobiliaris

1. Els agents immobiliaris inscrits en el registre d'homologació que siguin sancionats com a responsables de la comissió d'una infracció molt greu o greu causen baixa en el dit registre pel temps que dura la inhabilitació.

2. La resolució sancionadora ferma que comporti la suspensió de la inscripció en el registre d'homologació és pública.

Article 117. Criteris per a la gradació de les sancions

En la imposició de les sancions administratives per l'incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei s'ha de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada. S'han de tenir en compte especialment els criteris següents:

a) Si hi ha intencionalitat.

b) La naturalesa o la transcendència dels perjudicis causats, tant a l'Administració com als usuaris dels habitatges.

c) La reincidència per la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció, si així ha estat declarat per resolució ferma en via administrativa o judicial.

d) La transcendència de la infracció quant a l'afectació d'elements estructurals de l'edifici i la salut dels seus usuaris.

e) Els beneficis econòmics obtinguts com a conseqüència de la infracció.

f) La repercussió social dels fets.

g) La generalització de la infracció.

h) El grau de participació en la comissió o en l'omissió.

Article 118. Quantia de les sancions

1. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de fins a 900.000 euros.

2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de fins a 90.000 euros.

3. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de fins a 9.000 euros.

4. En cap cas no es poden imposar multes inferiors a 3.000 euros.

5. Si el benefici que resulta de la comissió d'una infracció és superior a l'import de la multa que li correspon, l'import de la multa pot ésser incrementat fins a la quantia equivalent al benefici obtingut.

6. Les quanties fixades en els apartats de l'1 al 4 poden ésser revisades i actualitzades pel Govern, d'acord amb l'evolució de les circumstàncies socioeconòmiques.

7. Les multes fixades per aquest article es condonen fins al 80% de l'import corresponent en el cas que els infractors hagin reparat la infracció objecte de la resolució sancionadora.

Article 119. Destinació de les multes imposades

1. Les quantitats que s'ingressin com a conseqüència de les multes imposades amb caràcter sancionador s'han de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret a l'habitatge.

2. Els imports derivats de les sancions en matèria de disciplina del mercat i defensa dels consumidors i usuaris imposades per la vulneració dels preceptes d'aquesta llei s'han de destinar íntegrament a actuacions de defensa dels consumidors i usuaris.

Article 120. Publicitat de les mesures administratives

1. Les mesures administratives que siguin adoptades de conformitat amb el que estableix aquest capítol poden ésser objecte d'anotació en el llibre de l'edifici.

2. Les resolucions administratives que impliquen la suspensió o l'execució subsidiària de les obres poden ésser anotades en el Registre de la Propietat al marge de la inscripció de la finca, als efectes de publicitat i per un termini de quatre anys.

Article 121. Instrucció de causa penal

1. La instrucció de causa penal davant els tribunals de justícia pels mateixos fets tipificats com a infracció per aquesta llei suspèn la tramitació dels expedients sancionadors que s'hagin incoat.

2. Si en la tramitació d'un expedient sancionador hi ha indicis de la possible comissió d'un delicte o d'una falta, l'instructor o instructora de l'expedient ho ha de posar en coneixement de l'òrgan judicial competent o del Ministeri Fiscal i ha de suspendre la tramitació de l'expedient administratiu sancionador, un cop l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament. Aquesta suspensió s'ha de mantenir fins que l'autoritat judicial dicti sentència o resolució que posi fi al procediment. En el cas que es conclogui que no hi ha cap delicte, el procediment sancionador ha de continuar amb subjecció al fets que el tribunal hagi declarat provats.

Són infraccions en matèria d'habitatge totes les accions o les omissions tipificades com a tals per aquesta llei, sens perjudici de les especificacions que es puguin fer per reglament, dins els límits establerts per la legislació vigent en matèria sancionadora.

Article 123. Infraccions molt greus

1. Són infraccions molt greus en matèria de qualitat del parc immobiliari:

a) Vulnerar les normes d'habitabilitat de la Generalitat o la normativa tècnica de compliment obligat, si la vulneració afecta la seguretat dels edificis o els habitatges.

b) Transmetre, llogar o cedir l'ús d'habitatges que no compleixen les condicions bàsiques de qualitat relatives a la seguretat.

c) Transmetre, llogar o cedir l'ús com a habitatges d'immobles que no poden obtenir la cèdula d'habitabilitat.

d) La inexactitud en els documents o les certificacions que calguin per a obtenir la resolució administrativa amb reconeixement de drets econòmics, de protecció o d'habitabilitat, o per a obtenir un acte favorable als infractors o a tercers, expedits pels promotors, els constructors o la direcció facultativa de les obres d'edificació o rehabilitació d'habitatges.

e) Construir nous habitatges sense preveure els accessos i la mobilitat interior de les persones amb mobilitat reduïda i disminució sensorial, d'acord amb el que disposen aquesta llei i la normativa sobre promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació.

f) Incomplir el deure de conservació i rehabilitació, si comporta un risc per a la seguretat de les persones o un incompliment d'un programa previ de rehabilitació forçós.

g) Incomplir les ordres d'execució dirigides a la reparació i la reconstrucció d'habitatges establertes per l'article 38.

h) Mantenir la desocupació d'un habitatge, després que l'Administració hagi adoptat les mesures establertes pels apartats de l'1 al 5 de l'article 42.

i) Ésser promotor i responsable de la sobreocupació d'un habitatge que posi en risc la seguretat de les persones.

j) Explotar econòmicament immobles considerats infrahabitatges en els termes establerts per aquesta llei.

k) Dedicar un allotjament turístic a ús com a habitatge, llevat de la modalitat de turisme rural.

2. Són infraccions molt greus en matèria de protecció dels consumidors i usuaris d'habitatges en el mercat immobiliari:

a) Portar a terme accions o omissions que comportin assetjament o discriminació, segons el que estableix aquesta llei.

b) Incomplir les obligacions o els requisits establerts per a exercir l'activitat dels agents vinculats amb l'habitatge determinats per aquesta llei, si l'incompliment ha causat perjudicis econòmics als consumidors per un valor superior a 12.000 euros.

3. Són infraccions molt greus en matèria d'habitatge amb protecció oficial:

a) No destinar l'habitatge a residència habitual i permanent dels propietaris o dels titulars de l'obligació d'ocupar-lo, sense autorització.

b) Els propietaris o els titulars de l'obligació d'ocupar l'habitatge, cedir-lo per qualsevol títol, sense autorització.

c) Fer ús o ésser titular de més d'un habitatge amb protecció oficial.

d) No obtenir, els promotors, la qualificació definitiva, dins els terminis fixats o en les pròrrogues que es puguin obtenir.

e) No obtenir, els promotors, la qualificació definitiva perquè la construcció no s'ajusta al projecte aprovat en la qualificació provisional.

f) Transmetre, llogar o cedir l'ús de l'habitatge a persones que no compleixin els requisits per a accedir-hi.

g) Adquirir un altre habitatge si ja es té la propietat d'un habitatge amb protecció oficial si no es donen les causes de justificació determinades per aquesta llei.

h) Destinar els ajuts percebuts a finalitats diferents de les que en van motivar l'atorgament.

i) Incomplir la destinació a la promoció d'habitatges protegits dels terrenys qualificats o reservats totalment o parcialment pel planejament urbanístic a aquesta finalitat.

j) Incomplir la destinació dels béns del Patrimoni Municipal del Sòl i l'Habitatge que obligatòriament s'han de destinar a fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat per mitjà d'un règim de protecció pública.

Article 124. Infraccions greus

1. Són infraccions greus en matèria de qualitat del parc immobiliari:

a) Vulnerar les normes d'habitabilitat de la Generalitat o la normativa tècnica de compliment obligat, si la vulneració no afecta la seguretat dels edificis o els habitatges.

b) Transmetre, llogar o cedir l'ús d'habitatges que no compleixen les condicions d'habitabilitat relatives a la seguretat.

c) Incomplir el deure de conservació i de rehabilitació, si comporta una afectació greu de les condicions d'habitabilitat dels edificis, amb notificació prèvia.

d) No lliurar el llibre de l'edifici.

e) Prestar subministraments d'aigua, gas, electricitat o altres energies alternatives si no s'ha obtingut la cèdula d'habitabilitat.

f) Negar-se a subministrar dades a l'Administració o obstruir o no facilitar les funcions d'informació, control o inspecció, en l'exercici de les competències establertes per aquesta llei.

g) No disposar del certificat d'inspecció de l'edifici en els supòsits en què sigui exigible.

h) Promoure la sobreocupació d'un habitatge.

i) Destinar un habitatge a un ús no residencial sense disposar de autorització oportuna.

2. Són infraccions greus en matèria de protecció dels consumidors i usuaris d'habitatges en el mercat immobiliari:

a) Incomplir les obligacions establertes o no complir els requisits establerts per a exercir l'activitat dels agents vinculats amb l'habitatge, si l'incompliment causa perjudicis econòmics als consumidors per un import superior a 6.000 euros i inferior a 12.000 euros.

b) Exercir l'activitat d'agent immobiliari sense complir els requisits establerts per aquesta llei.

c) No lliurar als adquirents d'un habitatge la documentació establerta com a obligatòria per aquesta llei.

d) No subscriure les assegurances i les garanties exigides pels articles 54.6 i 55.3.d.

e) No aportar la garantia exigida per l'article 55.3.c.

f) Fer publicitat o ofertes d'habitatges sense haver subscrit la corresponent nota d'encàrrec i sense ajustar-se al que estableix l'article 58.3.

g) No lliurar als interessats a adquirir o llogar un habitatge, abans de rebre qualsevol quantitat a compte del preu final, la informació sobre les condicions de transmissió que estableixen els articles 60 i 61.

h) No constituir la fiança exigida per l'article 66.3.

3. Són infraccions greus en matèria d'habitatge amb protecció oficial:

a) Incomplir els procediments establerts per a adjudicar habitatges amb protecció oficial.

b) Subministrar a l'Administració, els particulars, dades inexactes per a accedir a un habitatge amb protecció oficial o per a obtenir el finançament qualificat.

c) Cedir parcialment l'ús d'un habitatge amb protecció oficial, amb caràcter onerós.

d) No comunicar al Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial, en promocions sobre sòl no reservat a habitatges amb protecció oficial, la llista provisional de persones inscrites en el registre a les quals s'ha assignat un habitatge, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

e) Transmetre o cedir l'ús de l'habitatge incomplint l'obligació de notificar la decisió a l'Administració, per tal que aquesta determini qui ha d'ésser l'adjudicatari en cas de segones i successives transmissions.

f) No fer les notificacions legalment exigides quan es volen transmetre habitatges amb protecció oficial.

g) Subministrar a l'Administració, els particulars, dades inexactes per a ésser inscrits en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial.

h) Incomplir els terminis establerts pel planejament urbanístic per a l'inici i l'acabament de les promocions d'habitatge protegit sobre sòls reservats o qualificats per a aquesta finalitat.

i) Incomplir els terminis establerts pel planejament urbanístic per a la destinació del béns del Patrimoni Municipal del Sòl i l'Habitatge que obligatòriament s'han de destinar a fer efectiu el dret dels ciutadans a accedir a un habitatge digne i adequat per mitjà d'un règim de protecció pública.

Article 125. Infraccions lleus

1. Són infraccions lleus en matèria de qualitat del parc immobiliari:

a) No facilitar les instruccions d'ús i manteniment dels productes de construcció subministrats, i també les garanties de qualitat corresponents, per a incloure-les en la documentació de l'obra executada.

b) Negar informació, els ocupants, sobre l'estat de l'habitatge i la manera d'utilitzar-lo i mantenir-lo, en els casos en què els propietaris vulguin complir el deure de conservació en un immoble ocupat.

2. Són infraccions lleus en matèria de protecció dels consumidors i usuaris d'habitatges en el mercat immobiliari:

a) Incomplir les obligacions o els requisits establerts per a exercir l'activitat dels agents vinculats amb l'habitatge, si l'incompliment no causa cap perjudici econòmic o aquest és inferior a 6.000 euros.

b) Incomplir els requisits establerts per l'article 62.1 per a formalitzar els contractes.

c) Fer publicitat d'habitatges sense fer-hi constar les dades obligatòries que estableix aquesta llei.

d) Incomplir l'obligació de formalitzar de forma correcta i completa el llibre de l'edifici.

3. Són infraccions lleus en matèria d'habitatge amb protecció oficial:

a) Incomplir, els adquirents o usuaris dels habitatges, l'obligació de mantenir-los en estat d'ésser utilitzats per a la finalitat que tenen, i no fer les reparacions que necessitin.

b) No sotmetre al tràmit de visat del departament competent en matèria d'habitatge els contractes de la primera i successives transmissions o cessions d'ús.

c) No incloure les clàusules d'inserció obligatòria en els actes i contractes de transmissió i cessió d'ús dels habitatges amb protecció oficial.

d) No ocupar de manera efectiva i en els terminis establerts els habitatges amb protecció oficial.

e) Ocupar els habitatges amb protecció oficial abans que siguin qualificats de manera definitiva, sense l'autorització de l'Administració.

Article 126. Responsabilitat de les infraccions

1. Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei i per les normes que la despleguin les persones físiques o jurídiques que, per acció o omissió, hagin comès els fets constitutius de la infracció.

2. Si el compliment de les obligacions imposades per les disposicions legals en matèria d'habitatge correspon a diverses persones físiques o jurídiques conjuntament, responen de manera solidària de les infraccions que cometin i de les sancions que se'ls imposin.

3. Si en la instrucció d'un expedient sancionador no és possible delimitar les responsabilitats individuals, aquestes s'han de determinar solidàriament.

4. Si la infracció administrativa s'imputa a una persona jurídica, poden ésser considerades responsables les persones físiques que integren els organismes rectors o de direcció corresponents, d'acord amb el que estableixi el règim jurídic corresponent.

1. Els terminis de prescripció de les infraccions administratives tipificades per aquesta llei són de quatre anys per a les molt greus, de tres anys per a les greus i de dos anys per a les lleus. Aquests terminis comencen a comptar des que la infracció s'ha comès. En el cas que es tracti d'infraccions continuades, el còmput del termini de prescripció s'inicia quan ha finalitzat l'últim acte amb què es consuma la infracció. En el cas de les infraccions tipificades pels articles 123.1.a i 124.1.a es considera comesa la infracció en la data del certificat final d'obra i habitabilitat.

2. Els terminis s'interrompen:

a) Si es porta a terme qualsevol actuació administrativa que condueixi a la iniciació, tramitació o resolució del procediment sancionador, realitzada amb coneixement formal de l'inculpat o encaminada a esbrinar-ne la identitat o el domicili, i que es practiqui amb projecció externa a la dependència en què s'origini. No interromp la prescripció la notificació de les actuacions administratives amb caràcter exclusivament recordatori, que no tingui per finalitat impulsar el procediment per a imposar la sanció administrativa.

b) Si els inculpats interposen reclamacions o recursos de qualsevol classe.

Article 128. Prescripció de les sancions

1. El termini de prescripció de les sancions administratives imposades d'acord amb el que estableix aquesta llei és de quatre anys per a les molt greus, de tres anys per a les greus i de dos anys per a les lleus. Aquests terminis comencen a comptar des que la sanció administrativa és ferma.

2. Els terminis a què fa referència l'apartat 1 s'interrompen:

a) Si es porta a terme una actuació administrativa dirigida a executar la sanció administrativa, amb el coneixement formal dels sancionats o encaminada a esbrinar-ne la identitat o el domicili i que es practiqui amb projecció externa a la dependència en què s'origini. No interromp la prescripció la notificació de les actuacions administratives amb caràcter recordatori, que no tingui per finalitat impulsar el procediment per a executar la sanció administrativa.

b) Si els sancionats interposen reclamacions o recursos de qualsevol classe.

Article 129. Caducitat

1. Els expedients sancionadors en matèria d'habitatge caduquen si, un cop transcorregut el termini de sis mesos des de la incoació, no s'ha dictat i notificat cap resolució. Aquest fet no impedeix incoar un nou expedient si encara no s'ha produït la prescripció de la infracció, tot i que els expedients caducats no interrompen el termini d'aquesta prescripció.

2. El termini establert per l'apartat 1 resta interromput en els supòsits a què es refereix la legislació de procediment administratiu comú, i per tot el temps que calgui per a fer les notificacions per mitjà d'edictes, si escau.

1. Corresponen, en l'àmbit de les respectives competències, a l'Administració de la Generalitat, per mitjà dels departaments competents en matèria d'habitatge i de consum, i als ens locals les atribucions per a iniciar, tramitar i imposar amb caràcter general les sancions administratives establertes per aquesta llei. En el cas de l'Administració de la Generalitat, els òrgans o unitats administratius competents per a iniciar, instruir i imposar les sancions han d'ésser determinats per ordre dels consellers dels departaments competents. En el cas dels ens locals s'ha de complir el que en disposa la legislació específica.

2. En els termes establerts per la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris, i per la Llei 3/1993, del 5 de març, de l'estatut del consumidor, són infraccions administratives en matèria de disciplina de mercat i defensa dels consumidors i usuaris les conductes dels professionals vinculats amb l'habitatge a què fa referència el títol IV que vulnerin les prescripcions que s'hi estableixen, amb relació als aspectes següents: la subscripció d'assegurances, pòlisses de responsabilitat civil i garanties de qualsevol tipus; la presentació i el lliurament de la documentació i la informació exigides per aquesta llei en la transmissió i l'arrendament d'habitatges, i el compliment dels requisits relatius a les ofertes i a la publicitat.

3. És competent per a imposar sancions que es derivin dels incompliments a què fa referència l'apartat 2 el departament competent en matèria de consum.

4. Amb independència de l'Administració competent, les sancions que comportin la inhabilitació dels infractors han d'ésser comunicades al departament competent en matèria d'habitatge, el qual ha de portar al dia un registre oficial a aquest efecte.

5. En l'exercici de la competència sancionadora, les relacions interadministratives han de respondre, en termes generals, al principi de subsidiarietat. En el cas que els municipis no disposin dels mitjans materials i humans necessaris per a dur a terme aquestes competències, el departament competent en pot assumir l'exercici.

6. La inactivitat sancionadora d'un ens local també pot donar lloc a la subrogació del departament competent en matèria d'habitatge o de consum, en funció de la naturalesa de la sanció.

Article 131. Òrgans competents

1. Els òrgans competents per a imposar sancions són:

a) El Govern, si la multa proposada supera els 500.000 euros.

b) El conseller o consellera competent en aquesta matèria, i els municipis amb més de 100.000 habitants, si la multa supera els 250.000 euros i no supera els 500.000 euros, i per a acordar l'expropiació, el desnonament o la pèrdua del dret d'ús.

c) El director o directora general competent en aquesta matèria, i els municipis de més de 5.000 habitants, si la multa supera els 25.000 euros i no supera els 250.000 euros.

d) El cap o la cap del servei competent en aquesta matèria, i els municipis de fins a 5.000 habitants, si es tracta de multes d'un import no superior a 25.000 euros.

2. L'òrgan municipal competent per a imposar les sancions ha d'ésser el que determini la legislació de règim local. Els expedients sancionadors tramitats pels ens locals la resolució dels quals, per raó de la quantia de la sanció, correspongui a un òrgan de la Generalitat han d'ésser tramesos a aquest un cop instruïts, amb la proposta de la sanció de què es tracti. La resolució que finalment es dicti pot acceptar íntegrament els termes de la proposta o bé apartar-se'n amb l'audiència prèvia, en aquest últim cas, de l'ajuntament afectat.

Els notaris, abans d'autoritzar la subscripció d'un acte de transmissió o cessió de l'ús d'habitatges, han d'exigir el compliment de les disposicions d'aquesta llei, especialment les següents:

a) L'habitatge ha de gaudir de cèdula d'habitabilitat vigent o, en el cas d'habitatges amb protecció oficial, de la qualificació definitiva, i, en els casos de municipis acollits al que disposa l'article 26.5, de la llicència de primera ocupació per als habitatges lliures, els quals documents s'han de lliurar als adquirents o als usuaris. Només en el supòsit de transmissió d'habitatges que no siguin de nova construcció, els adquirents poden exonerar de manera expressa aquesta obligació dels transmitents, sempre que per mitjà d'un informe emès per un tècnic competent s'acrediti que l'habitatge pot obtenir la cèdula d'habitabilitat després de l'execució de les obres de rehabilitació.

b) L'edifici ha de disposar del llibre de l'edifici, llevat dels casos d'edificis ja existents que encara no hagin estat sotmesos a aquesta obligació.

c) Els autopromotors que transmeten l'habitatge abans del termini de deu anys establert per aquesta llei han d'aportar les assegurances i les garanties pel termini que resti fins a completar els deu anys, llevat que els adquirents els exonerin de manera expressa.

d) Els transmitents han de manifestar que han complert els requisits i han posat a disposició dels adquirents la informació i la documentació exigits en el capítol VI del títol IV.

Article 133. Requisits en la transmissió o cessió d'ús d'habitatges amb protecció oficial

1. En l'atorgament de documents de transmissió o cessió d'ús d'habitatges amb protecció oficial s'han de complir els requisits següents:

a) En la transmissió de sòl qualificat com a residencial amb destinació a habitatge amb protecció oficial, en qualsevol de les seves modalitats, ha de constar expressament aquesta qualificació urbanística.

b) S'han de respectar els preus màxims de venda i les condicions a les quals se subjecta la transmissió dels habitatges amb protecció oficial.

c) L'adjudicació ha de respectar els procediments que estableix el capítol IV del títol V i els adjudicataris han d'estar inscrits en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial.

d) S'ha d'obtenir i s'ha de lliurar als adquirents o als usuaris la qualificació definitiva dels habitatges protegits o, en el cas de segones i successives transmissions, el visat corresponent.

2. Els requisits a què es refereix l'apartat 1 s'han d'acreditar per mitjà del corresponent visat, regulat per l'article 85, que s'ha de protocol·litzar en l'escriptura pública.

Article 134. Garanties per a exercir els drets d'adquisició preferent de les administracions

1. Els drets d'adquisició preferent s'han d'ajustar al que estableixen l'article 87 i els que hi concorden, i, en el que no hi estigui regulat, per la legislació civil de Catalunya.

2. Perquè l'Administració de la Generalitat pugui fer ús dels drets d'adquisició preferent en la transmissió d'habitatges amb protecció oficial, regulats per l'article 87 i els que hi concorden, abans d'autoritzar l'atorgament d'escriptures que acreditin la transmissió d'habitatges amb protecció oficial, els notaris han d'exigir que s'acrediti la correcta execució de les notificacions establertes, que s'han de testimoniar en la corresponent escriptura.

3. En el cas que els drets d'adquisició preferent s'exerceixen en favor d'una de les entitats o persones a què es refereix l'article 87, l'escriptura pública s'ha de formalitzar directament entre els transmitents de l'habitatge i els adquirents seleccionats per l'Administració.

4. Les garanties establertes per aquest article són aplicables a les prescripcions de l'article 15 amb relació a la declaració d'àrees subjectes als drets de tanteig i retracte.

Article 135. Requisits per a la inscripció registral

1. Els registradors no poden inscriure en el Registre de la Propietat escriptures que no hagin complert el que estableixen els articles del 132 al 134, relacionades amb els deures i les obligacions que s'hi estableixen.

2. Les limitacions establertes per la regulació dels drets d'adquisició preferent de l'Administració pública, i les garanties de l'exercici d'aquests drets, s'han de consignar expressament en la corresponent inscripció registral, en els termes establerts per aquesta llei i per la legislació hipotecària.

3. L'acte administratiu d'exercici dels drets d'adquisició preferent és títol suficient perquè l'Administració pública corresponent faci la inscripció de l'adquisició.

4. No es poden inscriure en el Registre de la Propietat les transmissions d'habitatges amb protecció oficial efectuades si no s'acredita que s'han fet les notificacions establertes per aquesta llei.

Article 136. Constància registral d'actuacions administratives

1. Són inscriptibles en el Registre de la Propietat els actes administratius que, en execució d'aquesta llei, tinguin transcendència real sobre el domini o altres drets reals o afectin el règim jurídic de l'immoble.

2. El tipus d'assentament registral és determinat per la naturalesa temporal o definitiva, principal o accessòria, d'acord amb la legislació hipotecària.

3. Els registradors han de fer constar en una nota marginal l'existència en dipòsit del llibre de l'edifici. Si els promotors no aporten el llibre de l'edifici, els registradors de la propietat ho han de comunicar a l'administració competent perquè els el requereixi.

4. Els actes administratius, excepte en els casos en què la legislació ho estableixi altrament, es poden inscriure per mitjà d'una certificació administrativa expedida per l'òrgan competent, en la qual han de constar, en la forma exigida per la legislació hipotecària, les circumstàncies relatives a les persones, els drets i les finques a què afecti l'acte dictat.

5. Són objecte de constància registral especialment els actes administratius següents:

a) La declaració d'infrahabitatge, d'acord amb el que estableix l'article 44.

b) La declaració d'àrea de conservació i rehabilitació, regulada pels articles 36 i 37.

c) La declaració d'àrea subjecta a l'exercici dels drets de tanteig i retracte, establerta per l'article 15.

6. Poden ésser objecte del corresponent assentament en el Registre de la Propietat amb la durada i les característiques establertes per la Llei hipotecària els actes següents:

a) Les resolucions que impliquin la concessió d'un ajut a l'habitatge.

b) Les resolucions que dictin l'execució forçosa d'una ordre d'execució incomplerta.

c) Les mesures provisionals adoptades en un expedient sancionador.

d) La incoació d'un expedient sancionador.

e) La resolució definitiva d'un expedient sancionador.