Llei de l'habitatge

Article 37

Mesures de foment

—1 La Generalitat, els ens locals i les altres entitats públiques competents han d'establir mesures de foment per facilitar als ciutadans l'exercici del dret constitucional a gaudir d'un habitatge digne i adequat i, en particular:

a) Facilitar l'accés a l'habitatge de les persones o els grups en situació d'específica dificultat.

b) Millorar la qualitat dels habitatges i de llur entorn.

c) Adequar el cost dels habitatges a la capacitat de renda de les unitats familiars.

—2 Son mesures de foment per a la consecució de les finalitats enunciades en l'apartat 1:

a) La promoció pública de sol urbanitzat per a usos residencials.

b) La promoció pública d'habitatges.

c) L'atorgament de beneficis i ajuts econòmics per a la urbanització, la construcció, l'adquisició i l'ús, la rehabilitació i les adaptacions especials d'habitatges.

Article 38

Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya

El Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya és l'organisme de caràcter consultiu i assessor de la Generalitat de Catalunya en matèria d'habitatge, adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al qual correspon:

a) Informar sobre el plans d'habitatge elaborats per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge.

b) Fer propostes i suggeriments sobre qualsevol assumpte en matèria d'habitatge.

c) Elaborar els informes i els dictàmens que li sol.liciti el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

d) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per la legislació vigent en matèria d'habitatge.

Article 39

Composició

1. La composició del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya ha d’ésser determinada pel Govern.

2. En el Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya hi ha d’haver representants, a més de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local, els consumidors i usuaris, els joves, els agents socials de caràcter sindical, les entitats veïnals, els col·lectius professionals i empresarials vinculats amb el sector de la construcció i de la promoció d’habitatges i els que intervenen en el tràfic immobiliari, i les entitats integrades per propietaris de finques urbanes subjectes a la tutela administrativa de la Generalitat.

3. El president del Consell Assessor de l’Habitatge de Catalunya és el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.

[Redacció conforme a l'article 60 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm.3543A de 31-12-2001 Correcció d'errades al DOGC núm. 3556, de 18-01-2001)]

Article 41

Objecte

—1 La promoció pública de sòl residencial té per objecte l'adquisició i la preparació del sòl per a la ulterior promoció pública d'habitatges o bé per a oferir-lo al mercat immobiliari com a base per a la construcció d'habitatges per promotors privats, amb repercussions no especulatives per a llurs ulteriors adquirents, d'acord amb les determinacions que siguin establertes per reglament per tal de garantir l'equilibri dels preus del mercat de l'habitatge i de fomentar l'accés a l'habitatge sobretot de les unitats familiars amb rendes mitjanes i baixes.

—2 El sòl també pot ésser transmès a d'altres entitats públiques competents, a títol onerós o gratuït, en funció de les finalitats que hom pretengui assolir.

Article 43

Objecte

La promoció pública d'habitatges és la promoció que porten a terme sense ànim de lucre la Generalitat de Catalunya, els ens locals i les altres entitats públiques competents, amb qualsevol dels objectius següents:

a) Permetre l'accés a un habitatge a aquells sectors de la població que tinguin una dificultat especial per a accedir al mercat immobiliari o a grups de població de característiques o circumstàncies específiques.

b) Facilitar les actuacions de tipus urbanístic o d'obres públiques.

c) Contribuir a diversificar l'oferta d'habitatges i a pal.liar-ne els seus dèficits.

d) Trencar situacions especulatives en conjuntures de gran demanda d'habitatges i manca d'oferta.

Article 45

Programes de promoció d'habitatge

—1 La Comissió de Programació, que ha d'ésser regulada per reglament i ha d'ésser integrada per representants de la Generalitat i dels ens locals, ha d'elaborar una planificació quadriennal i ha de fixar la programació anual d'habitatges de promoció pública, tenint en compte les propostes efectuades pels ens públics territorials, els resultats de l'aplicació del programa anual i les finalitats enunciades a l'article 43.

—2 Els programes que siguin aprovats per la Comissió de Programació per a la promoció pública d'habitatges porten implícita la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació als efectes que determina la Llei d'Expropiació forçosa.

—3 En la programació anual de construcció i adjudicació d'habitatges de promoció pública s'ha de reservar un percentatge del volum total per a destinar-lo a satisfer la demanda de les persones amb mobilitat reduïda, d'acord amb la normativa reguladora específica.

—4 La Comissió de Programació ha de determinar les diferents modalitats de finançament que s'han d'aplicar a cadascuna de les modalitats que estableix l'article 44.

—5 La Comissió de Programació ha d'elaborar les propostes d'atorgament dels beneficis i els ajuts previstos en aquesta Llei per als adjudicataris dels habitatges de promoció pública.

Article 46

Promoció d'habitatge per la Generalitat

La promoció pública de la Generalitat es pot efectuar:

a) Per mitjà de l'Institut Català del Sòl i de les empreses públiques de la Generalitat que tinguin competències en matèria d'habitatge.

b) Establint convenis amb ens públics territorials, directament o per mitjà dels seus òrgans de gestió, per a la construcció, la rehabilitació o l'adquisició d'habitatges.

c) Establint convenis amb cooperatives i altres entitats que promoguin projectes que s'adaptin a les finalitats de la programació.

Article 47

Modalitats de cessió

—1 Els habitatges de promoció pública de la Generalitat es poden subjectar a qualsevol dels règims jurídics següents: a) Alienació.

b) Cessió en règim de lloguer.

c) Altres formes de cessió d'ús dels habitatges que siguin establertes excepcionalment.

—2 Aquests habitatges han d'ésser destinats a domicili habitual i permanent de llurs adjudicataris.

—3 L'adjudicació en règim de lloguer és la modalitat preferent per a les famílies que no puguin acreditar ingressos suficients per a adquirir un habitatge en règim de propietat.

—4 Els contractes de lloguer tenen caràcter temporal. Les condicions del contracte i els requisits de la novació o la renovació d'aquest han d'ésser fixats per mitjà del desplegament normatiu.

—5 Els beneficis i els ajuts econòmics en aquestes modalitats són sempre personalitzats.

Article 49

Modalitats

—1 El Govern de la Generalitat i altres ens públics territorials, en el marc de llurs competències, per tal de fer compatibles llurs actuacions, poden atorgar coordinadament beneficis i ajuts econòmics per a la consecució de les finalitats previstes en aquesta Llei.

—2 Els beneficis i els ajuts econòmics poden consistir en:

a) Préstecs amb interessos reduïts.

b) Bestretes sense interès.

c) Subvencions o primes a fons perdut

d) Exempcions i bonificacions tributàries

e) Altres ajuts.

Article 50

Dels drets d'opció de compra, tempteig i retracte

—1 L'Administració de la Generalitat pot fer ús del dret d'opció de compra en les primeres transmissions, i dels drets de tempteig i retracte en les segones i successives transmissions, dels habitatges de protecció oficial de promoció privada i de llurs annexos, en la forma i en els supòsits que siguin determinats per reglament.

—2 Si es tracta d'habitatges de protecció oficial de promoció pública, l'ens públic promotor pot fer ús dels drets de tempteig i retracte.

Article 52

Procediment per a l 'exercici de dret de tempteig

—1 Els propietaris d'habitatges de protecció oficial han de comunicar a l'Administració de la Generalitat, o, si s'escau, a l'ens públic promotor, la decisió d'alienar-los, i han d’indicar el preu, la forma de pagament i les altres condicions de la transmissió, i també les dades de l'interessat en l'adquisició, a l'efecte del possible exercici del dret de tempteig durant un termini de trenta dies naturals a partir de l'endemà del dia en què s'hagi produït la notificació. Si un cop transcorregut aquest termini no ha estat exercit el tempteig, caduca aquest dret i es pot dur a terme la transmissió projectada, llevat que sigui enervada per manca d'algun dels requisits exigits. Els notaris han de testimoniar en les escriptures que autoritzin la notificació damunt dita.

—2 Els efectes de la notificació a què es refereix l'apartat 1 caduquen al cap de quatre mesos des que aquesta s'hagi produït.

Article 53

Procediment per a l 'exercici del dret de retracte

En el cas que el transmitent [sic] no hagi notificat la transmissió, que la notificació hagi estat incompleta o defectuosa o que la transmissió s'hagi produït abans que hagi caducat el dret de tempteig, l'Administració de la Generalitat, o, si s'escau, l'ens públic promotor, pot exercir el dret de retracte en el termini de trenta dies naturals, a comptar de l’endemà del dia de la notificació de la transmissió, que l'adquirent ha de fer en tot cas, amb indicació de les condicions en què s'ha efectuat, mitjançant lliurament de còpia de l'escriptura o el document en què aquella va ésser formalitzada.

Article 57

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les següents:

—1 En matèria de l'emplaçament i de l'entorn dels habitatges, l'incompliment de les resolucions per a la supressió o la correcció dels focus de producció d'efectes nocius, molestos, insalubres i perillosos que perjudiquin el nivell d'habitabilitat dels habitatges.

—2 En matèria de construcció d'habitatges:

a) La vulneració de les normes d'habitabilitat .

b)La vulneració de les normes tècniques sobre construcció i edificació, instal.lacions, materials, productes, aïllaments i protecció contra incendis i de les altres normes tècniques de compliment obligatori.

c)L'omissió dels controls de qualitat preceptius.

—3 En matèria de garanties, l'incompliment de l'obligació de constituir les garanties que estableix l'article 15.

—4 En matèria de foment públic de l'habitatge:

a) Falsejar les dades exigides per a accedir a un habitatge de promoció pública

o bé per a obtenir els beneficis i els ajuts establerts.

b) No destinar els habitatges de promoció pública a domicili habitual i permanent de l'adjudicatari o destinar-los a altres usos sense disposar d'autorització.

c) Destinar els préstecs, les subvencions i els altres ajuts a finalitats diferents de les que n'han motivat l'atorgament.

d) Donar una destinació inadequada del sòl urbanitzat facilitat per l'Administració pública.

Article 58

Infraccions greus

Són infraccions greus les següents:

—1 En matèria de l'emplaçament i l'entorn dels habitatges, l'incompliment de les resolucions sobre realització d'obres d'infrastructura per a assolir o millorar les condicions d'habitabilitat.

—2 En matèria de construcció d'habitatges l'incompliment dels requisits previs per a poder iniciar les obres de construcció.

—3 En matèria de publicitat per a la venda o el lloguer d'habitatges, la vulneració dels principis de veracitat i d'objectivitat i la inducció a la confusió.

—4 En matèria de requisits per a la compra-venda i el lloguer:

a) El lloguer d'habitatges que no compleixen les condicions objectives d'habitabilitat.

b) La manca de qualsevol dels documents exigibles per a formalitzar la venda o

el lloguer d 'habitatges.

c) L'incompliment dels requisits necessaris per a rebre quantitats a compte.

d) L'incompliment dels requisits previs exigibles per a procedir a la venda o

el lloguer d'un habitatge en projecte, construcció o acabat.

—5 En matèria d'habitabilitat i d'ús d'habitatges:

a) L'execució d'obres o la realització d'activitats que provoquin la pèrdua del nivell d'habitabilitat de l'habitatge o dels habitatges confinants.

b) La manca del dipòsit i la constitució de la fiança corresponent.

c) El subministrament dels serveis d'aigua, gas i electricitat a habitatges que no tinguin la preceptiva cèdula d'habitabilitat.

—6 En matèria de promoció pública d'habitatges:

a) La transmissió d'habitatges de promoció pública a tercers sense complir els

requisits exigits.

b) El fet de no desocupar els habitatges de promoció pública quan correspongui.

c) L'incompliment de les obligacions de gestió, conservació i manteniment dels habitatges de promoció pública.

d) La manca de contractació de les assegurances obligatòries.

e) La realització d'obres sense l'autorització prèvia de l'organisme qualificador.

—7 L'incompliment de les ordres d'execució adoptades per l'Administració competent.

—8 L'obstrucció o la negativa a subministrar dades o a facilitar les funcions d'informació, vigilància o inspecció.

Article 59

Infraccions lleus

Són infraccions lleus les següents:

—1 En matèria de requisits per a la compra-venda i el lloguer, la manca de lliurament als adquirents o als llogaters de la documentació corresponent.

—2 En matèria de possessió i ús de l'habitatge, l'incompliment de l'obligació de formalitzar dades obligatòries en el Llibre de l'Edifici.

—3 L'incompliment de l'obligació de fer constar el número de cèdula d'habitabilitat en els contractes de compra-venda i d'arrendament dels habitatges i en els de subministrament dels serveis d'aigua, gas i electricitat.

Article 61

Qualificació d'infraccions

—1 L'Administració ha de qualificar les infraccions administratives en un expedient administratiu instruït a aquest efecte, de conformitat amb el que estableixen les normes de procediment.

—2 Són circumstàncies que poden agreujar o atenuar la responsabilitat dels infractors:

a) La transcendència de la infracció quant a la seguretat dels habitatges, la

salut dels usuaris o la magnitud del risc creat per a la seguretat i la salubritat dels habitatges.

b) Els beneficis econòmics obtinguts com a conseqüència de la infracció.

c) La repercussió social dels fets.

d) El grau d'intencionalitat de l'infractor.

e) Els perjudicis ocasionats a l'Administració o als usuaris.

f) La reincidència en la infracció.

g) La generalització de la infracció.

Article 62

Principis generals

—1 Les infraccions tipificades per aquesta Llei poden donar lloc a l'adopció de totes les mesures següents o d'algunes d'elles:

a) La imposició de sancions als responsables, sens perjudici de les

responsabilitats d'ordre penal o civil en què hagin pogut incórrer.

b) El rescabalament dels danys i els perjudicis ocasionats.

c) Les que siguin necessàries per a restablir la situació de salubritat, seguretat i higiene de l'habitatge i acordar-ne l'execució subsidiària en cas d'incompliment.

Article 63

Instrucció de causa penal

—1 La instrucció de causa penal davant els tribunals de justícia suspèn la tramitació de l'expedient administratiu que s'hagi incoat pels mateixos fets quant a la sanció i, si s'escau, suspèn l'eficàcia dels actes administratius d'imposició d'aquesta.

—2 Així mateix, si de la instrucció d'un expedient sancionador es dedueixen indicis de l'existència d'un delicte o d'una falta, l'òrgan que instrueix l'expedient ho ha de posar en coneixement dels tribunals de justícia, a l'efecte d'exigir a l'infractor les responsabilitats penals en que hagi pogut incórrer.

Article 64

Mesures cautelars

—1 L'autoritat o l'òrgan competent de la Generalitat o de l'ens local pot acordar, un cop fet el requeriment previ al promotor, la suspensió de les obres d'edificació que es realitzin incomplint la normativa sobre materials de la construcció i sobre instal.lacions que sigui de compliment obligatori o que impliquin la utilització de materials i productes que infringeixin disposicions sobre la salut i la seguretat dels usuaris. Així mateix, pot acordar la retirada dels materials o la maquinària utilitzats, amb les despeses de transport i custòdia a càrrec de l'infractor, i qualsevol altra mesura cautelar que estimi adequada per a assegurar l'efectivitat de la suspensió.

—2 La suspensió d'obres comporta la interrupció parcial o total de les obres i és acordada si, una vegada transcorregut, si s'escau, el termini atorgat en el requeriment al promotor perquè compleixi la normativa sobre materials i instal.lacions, aquest no ho ha fet.

—3 La situació de suspensió és alçada quan es garanteix, en la forma que sigui establerta per reglament, el compliment de la normativa que va motivar la suspensió.

Article 65

Graduació de les multes

—1 Les infraccions a què es refereix aquesta Llei donen lloc a la imposició de les multes següents:

a) Per a les infraccions lleus, de fins a 1.000.000 de pessetes.

b) Per a les infraccions greus, de fins a 15.000.000 de pessetes.

c) Per a les infraccions molt greus, de fins a 100.000.000 de pessetes.

—2 Si el benefici que resulta de la comissió d'una infracció és superior a l'import de la multa que li correspon, aquesta pot ésser incrementada de la quantia equivalent al benefici obtingut.

—3 Les quanties fixades per l'apartat 1 poden ésser revisades i actualitzades pel Govern de la Generalitat.

Article 68

Mesures complementàries

—1 L'òrgan sancionador, independentment de les sancions imposades, pot proposar a l'autoritat corresponent, en el cas d'infraccions molt greus, la suspensió o la cancel·lació total o parcial dels beneficis i els ajuts econòmics de què gaudeixi l'infractor.

—2 L'Administració de la Generalitat pot acordar com a mesura accessòria la inhabilitació de l'infractor durant el termini màxim d'un any, per a les infraccions greus, i de tres anys, per a les infraccions molt greus, per participar en promocions públiques d'habitatges o en les actuacions d'edificació o rehabilitació que siguin efectuades amb ajuts o participació de fons públics. Per acordar aquesta mesura, s'ha de donar prèviament audiència al col·legi professional o l'organisme representatiu corresponent.

Article 70

Multes coercitives

—1 L'Administració competent pot imposar multes coercitives, amb independència de les sancions que s'imposin als infractors, de conformitat amb el que disposa la legislació de procediment administratiu, en el supòsit d'incompliment del requeriment d'execució dels actes i les resolucions administratius destinats al compliment del que disposa aquesta Llei.

—2 La quantia de cada una de les multes coercitives pot arribar fins al 20% de la sanció imposada o, si s'imposa als infractors l'obligació de realitzar obres, fins al 20% de l'import estimat d'aquestes.

Article 71

Òrgans competents per a la imposició de sancions

—1 Els òrgans competents per a la imposició de sancions són:

a) El Govern de la Generalitat, si la multa proposada supera els 50.000.000 de

pessetes.

b) El Conseller competent en la matèria, si la multa és compresa entre 25.000.001 i 50.000.000 de pessetes, i per a acordar l'expropiació, el desnonament o la pèrdua del dret d'ús.

c) El Director General competent, en el cas de multes compreses entre 2.500.001 i 25.000.000 de pessetes.

d) El Cap del Servei competent, si es tracta de multes d'un import no superior a 2.500.000 pessetes.

—2 La competència dels ajuntaments per a imposar sancions, d'acord amb llurs atribucions, correspon als alcaldes, en les quanties següents: en els municipis que no tinguin més de deu mil habitants, 100.000 pessetes; en els que no tinguin més de cinquanta mil habitants, 500.000 pessetes; en els que no tinguin més de cent mil habitants, 1.000.000 de pessetes; en els que no tinguin més de cinc-cents mil habitants, 5.000.000 de pessetes, i en els que tinguin més de cinc-cents mil habitants, 10.000.000 de pessetes.

—3 Si l'Administració actuant és una comarca, la competència correspon al seu President i la quantitat màxima de la multa a imposar es determina segons el que estableix l'apartat 2 per als alcaldes, però considerant com a nombre d'habitants els de la comarca corresponent.

—4 Si el tipus de sanció o l'import de la multa a imposar és superior a les que pot imposar l'ens local, aquest ha de traslladar les actuacions a l'òrgan o l'autoritat competents de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici que l'import de la multa sigui assignat a l'ens local.

Article 72

Responsables

—1 Són responsables de les infraccions els qui per acció o per omissió hi han participat, d'acord amb el que segueix:

a) En matèria de l'emplaçament i de l'entorn dels habitatges, els qui resultin ésser autors de les tipificades per aquesta Llei.

b) En matèria de construcció i de rehabilitació d'habitatges, els promotors, els propietaris, els constructors, els fabricants de materials, els comercialitzadors, els instal·ladors, els industrials, els facultatius i els tècnics que intervinguin en el procés d'edificació i de rehabilitació, cadascun en l'àmbit de la seva intervenció.

c) En matèria de garanties i de publicitat per a la venda o el lloguer d'habitatges i de contractació, els promotors i llurs agents.

d) En matèria d'habitabilitat i d'ús d'habitatges, els propietaris, els llogaters o els usuaris que promoguin o autoritzin la comissió de la infracció i les companyies subministradores de serveis que prestin el subministrament sense la cèdula d'habitabilitat preceptiva.

e) En matèria de foment públic de l'habitatge, els adjudicataris i ocupants i els beneficiaris dels ajuts econòmics i de les altres mesures de foment.

f)En matèria de conservació dels habitatges de promoció pública, els organismes gestors.

—2 Si la infracció és imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades també com a responsables les persones que integren els seus organismes rectors o de direcció, en el cas que així s'estableixi en les disposicions reguladores del règim jurídic de cada forma de personificació.

Article 73

Prescripció

—1 Les infraccions administratives prescriuen pel transcurs de dos anys, excepte la cessió d'habitatges de promoció pública no autoritzada, que prescriu al cap de cinc anys.

—2 El termini de prescripció comença a comptar de la data en què s'ha comès la infracció o, si aquesta es desconeguda, del dia en què s'hauria pogut incoar l'expedient corresponent. S'entén que l'expedient pot ésser incoat des que hi ha signes externs que palesen la infracció.

—3 La incoació de l'expedient interromp el termini de prescripció.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

—1 El que disposa aquesta Llei s'ha d'aplicar a tots els edificis que obtinguin el certificat de final d'obra i habitabilitat o la cèdula definitiva d'habitatge de protecció oficial després d'haver entrat la Llei en vigor, baldament s'hagin iniciat abans.

—2 El que disposa l'article 14 s'ha d'aplicar a totes les escriptures de declaració d'obra nova autoritzades després d'haver entrat la Llei en vigor, llevat de les que facin referència a edificis que es pugui acreditar que han estat acabats quatre anys abans.