|
Llei 6/2000, de 19 de
juny, de pensions periòdiques
(DOGC núm. 3174, de 4-7-2000, p. 8638)
El President
de la Generalitat de
Catalunya
Sia notori a tots els
ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei
i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
El dret català, al
llarg de la seva història, ha conegut diverses institucions que han
comportat una prestació de pensions periòdiques de caràcter bé
perpetu o indefinit, bé temporal, d’índole redimible o irredimible,
i amb naturalesa real o d’obligació. Aquestes institucions són,
fonamentalment, el cens emfitèutic, el cens vitalici, el censal i el
violari.
La Compilació del dret
civil de Catalunya va recollir aquestes institucions en els termes
següents:
el cens emfitèutic es definí, sota l’estructura del domini
dividit,
pels trets de dret real, de durada indefinida redimible a l’empara de
la legislació especial; el vitalici, que era qualificat de cens, si bé
es regulava en el llibre de les obligacions i els contractes, amb caràcter
temporal i irredimible, llevat que hi hagués mutu acord; el censal,
configurat com a dret de crèdit, de durada indefinida i redimible, i el
violari, també conceptuat com a dret personal, temporal i redimible.
La Llei 6/1990, del 16
de març, dels censos, va modernitzar la regulació de les pensions periòdiques
que tenen caràcter real i va regular el vitalici com a cens, en reconèixer
la seva condició de dret real vinculat al cens emfitèutic, del qual es
diferenciava substancialment pel caràcter, indefinit, en un cas, o
temporal, en l’altre, de la pensió.
Aquesta Llei regula el
censal i el violari per a acomodar ambdues figures a la realitat de la
societat catalana.
El censal incorpora les
novetats de reconèixer com a títols constitutius els actes no onerosos
i la possibilitat de redempció parcial amb l’acceptació del
censalista.
El violari és el nom
tradicional amb què és coneguda la figura que comporta el pagament
d’una pensió periòdica sense que es configuri com a dret real i
durant un temps que resta determinat per la durada de la vida d’una
persona o més d’una. Aquesta figura, doncs, es regula d’acord amb
els criteris més adequats al moment i amb inspiració en les línies
directrius del dret comparat. Per a fer més palesa aquesta voluntat de
modernització, la Llei usa preferentment el nom de "pensió vitalícia",
si bé aquest terme s’ha de considerar absolutament sinònim de "violari".
Aquesta Llei regula la
naturalesa de la pensió vitalícia i les classes d’aquesta. En regula
els efectes i admet que els creditors o beneficiaris de la pensió poden
ésser diferents de les persones sobre la vida de les quals es
constitueix la pensió. Fixa les garanties de l’obligació, el
pagament i les conseqüències que deriven de l’incompliment, i també
les causes d’extinció, de la pensió vitalícia.
Atesa la minsa regulació
del violari, articles 334 i 335 de la Compilació del dret civil de
Catalunya, gairebé tots els preceptes continguts en aquesta Llei
s’han de considerar innovacions introduïdes amb la finalitat
d’adequar, també en aquest punt, el dret català a la realitat de la
societat actual.
|
|
|
Article 1
Les pensions periòdiques
1.
Es regeixen per aquesta Llei els drets de crèdit a percebre una pensió
periòdica, establerts amb caràcter indefinit o amb caràcter vitalici.
2. Les pensions periòdiques
regulades per aquesta Llei es poden subjectar a una clàusula
d’estabilització monetària de llur valor.
|
|
|
Article
2
Les classes de
pensions periòdiques
Els drets de crèdit de
durada indefinida a percebre una pensió periòdica reben el nom de
"censals" i els que consisteixen en la percepció d’una
pensió periòdica durant la
vida d’una persona o més d’una reben el nom de "violari"
o "pensió vitalícia".
|
|
|
Article
3
El censal
El censal consisteix en
el dret de crèdit a percebre i l’obligació consegüent de pagar
indefinidament una pensió a una persona i els seus successors en virtut del capital
rebut.
|
|
|
Article
4
La constitució
1. Els títols de
constitució del censal poden ésser:
a) El contracte.
b) La donació.
c) El llegat.
2. En el cas de
constitució a títol gratuït, les atribucions es fan al censatari amb
l’obligació que pagui la pensió al censalista.
|
|
|
Article
5
La forma de
constitució
1. El censal ha de
constar en escriptura pública, de la mateixa manera que les garanties
reals que, si escau, s’estableixin per assegurar el pagament de la
pensió.
2. En el títol de
constitució, han de constar la forma de pagament de la pensió i la
determinació d’aquesta, i també les eventuals garanties, i, si és
de caràcter onerós, hi ha de constar el capital rebut.
|
|
|
Article
6
Les garanties
1. El censal es pot
garantir amb fiança o amb hipoteca i pot contenir un pacte de millora
per a garantir-lo o millorar la garantia que s’hagués establert.
2. Les hipoteques
constituïdes en garantia del censal no prescriuen mentre no prescrigui
aquest. Tanmateix, es pot pactar l’extinció de la hipoteca.
|
|
|
Article
7
El pacte de millora
1. Si s’ha constituït
el censal amb pacte de millora, el censalista, que és el perceptor de
la pensió, no pot exigir, durant el temps estipulat, o si no hi ha
temps estipulat, fins després de transcorreguts cinc anys, la garantia,
amb fiança o amb hipoteca, o el millorament de la que hagués estat
establerta.
2. Si el pagador de la
pensió incompleix el pacte de millora, pot ésser compel·lit a
restituir el capital del censal.
|
|
|
Article
8
El pagament de la
pensió
1. La pensió del censal
s’ha de pagar per anualitats vençudes, llevat que hi hagi un pacte en
contra.
2. Són aplicables als censals les normes de pagament de pensions
endarrerides relatives als censos.
|
|
|
Article
9
La redempció del
censal
1. El censatari pot
extingir el censal mitjançant la redempció. Amb aquesta finalitat ha
de retornar l’import del capital amb el qual es va constituir i ha
d’estar al corrent de les pensions vençudes. Tanmateix, es pot pactar
que el censal sigui irredimible, però només temporalment, amb aplicació
dels límits establerts per als censos.
2. En els censals creats
a títol gratuït sense expressió del capital, la determinació del
capital, a l’efecte de la redempció, s’obté a partir de la
capitalització de la pensió inicial al preu del diner en el moment de
la constitució d’aquesta.
3. La redempció parcial
del censal requereix la conformitat del censalista.
|
|
|
Article
10
La pensió vitalícia
El violari o pensió
vitalícia consisteix en el dret de crèdit a percebre i la consegüent
obligació de pagar una pensió periòdica en diners, durant el temps
definit per la vida d’una persona o més d’una que visquin en el
moment de la constitució.
|
|
|
Article
11
La constitució
1. La pensió vitalícia
es pot constituir a títol onerós, en el qual cas té com a causa la
percepció d’un capital en béns mobles o immobles, o a títol gratuït,
en el qual cas té com a causa la mera liberalitat.
2. Quan la pensió vitalícia
es constitueix a títol gratuït se li apliquen les normes sobre les
donacions i els llegats. El constituent pot determinar expressament en
el moment de la constitució que el beneficiari no la pot transmetre.
3. Quan la pensió es
constitueix a títol onerós, el transmitent resta obligat al sanejament
en els mateixos termes que el venedor.
|
|
|
Article
12
La durada
1. La pensió vitalícia
es pot constituir sobre la vida del deutor o la persona que s’obliga a
pagar-la, del creditor o beneficiari, de qui eventualment lliura el
capital o d’una tercera persona o més d’una. No es pot constituir
el violari o pensió vitalícia sobre l’existència d’una persona
jurídica per un temps superior a trenta anys.
2. Si la pensió es
constitueix sobre la vida de diverses persones, el dret a percebre-la íntegrament
subsisteix fins que mori l’última d’aquestes persones.
3. En cas de dubte sobre
la durada de la pensió vitalícia s’entén que és per la vida del
creditor.
|
|
|
Article
13
Els
creditors o beneficiaris de la pensió vitalícia
1. Els creditors o
beneficiaris de la pensió vitalícia poden ésser qualsevol persona o
qualssevol persones, i també els concebuts i no nascuts en el moment en
què aquesta es constitueixi.
2. No cal que el
creditor o beneficiari sigui qui, si escau, lliuri el capital o preu.
3. El creditor o
beneficiari pot ésser una persona diferent de la persona o de les
persones sobre la vida de les quals es constitueix la pensió. En aquest
cas, si el creditor o beneficiari premor a aquestes persones, transmet
el dret a cobrar la pensió vitalícia als seus hereus, fins a
l’extinció d’aquests.
4. Quan la pensió
s’ha constituït a favor d’una pluralitat de creditors o
beneficiaris, la designació
pot ésser simultània o successiva. Si la designació és simultània,
la part o quota de cadascuna de les persones que mori incrementa la de
les altres. Si la designació és successiva, s’apliquen les
limitacions establertes per a la substitució fideïcomissària.
5. Quan la pensió es
constitueix a favor d’una tercera persona distinta de qui lliura el
preu o capital, la designació del beneficiari pot ésser revocada abans
d’ésser acceptada. En aquest cas i també en el de renúncia del
beneficiari, llevat que hi hagi una persona substituta, la pensió es
paga a qui va lliurar el capital.
|
|
|
Article
14
El
pagament de la pensió
1. Les pensions es
paguen en la forma convinguda en el títol de constitució i, si de cas
hi manca, per anticipat i al domicili del creditor.
2. La pensió
corresponent al període dins el qual s’ha produït la defunció de la
persona o de l’última de les persones sobre la vida de les quals
s’havia constituït la pensió s’ha de pagar íntegrament.
3. En cas de dubte sobre la periodicitat de la pensió, hom s’ha
d’atenir a la dels pagaments efectuats.
|
|
|
Article
15
L’incompliment
i les garanties
1. El creditor o
beneficiari de la pensió té acció per a reclamar les pensions vençudes
i no satisfetes. La reclamació de les pensions exigeix l’acreditació
que la persona en relació amb la qual es va constituir la pensió és
viva.
2. En el cas d’impagament reiterat de les pensions, hom també pot sol·licitar
a l’autoritat judicial que s’adoptin les mesures de garantia necessàries
per a assegurar el pagament de les pensions futures.
3. La pensió vitalícia es pot assegurar mitjançant una garantia real. En
aquest cas s’ha de constituir en escriptura pública.
4. És vàlid el pacte
exprés de resolució del contracte de constitució a títol onerós de
la pensió vitalícia per manca de pagament de les pensions. La resolució
definitiva del contracte comporta la restitució del capital o preu
lliurat prèviament.
|
|
|
Article
16
L’extinció
1. El dret a la pensió
vitalícia s’extingeix per:
a) La mort de les
persones en relació amb la vida de les quals s’havia constituït,
excepte quan el deutor o la persona obligada al pagament hagin estat
condemnats per sentència ferma pel fet d’haver participat a causar-ne
la mort; en aquest cas, i sens perjudici de la responsabilitat civil
exigible, subsisteix íntegre el dret a percebre la pensió per al
beneficiari o els seus successors, per tota la vida d’aquest o
d’aquests o pel temps que els resti per a arribar a l’edat de
noranta anys.
b) La redempció, que
pot tenir efecte, a voluntat del pagador de la pensió si està al
corrent del pagament de les pensions vençudes, amb la restitució íntegra
del capital o preu.
2. És nul·la la pensió
vitalícia constituïda sobre la vida d’una persona morta en la data
de l’atorgament o que pateixi una malaltia que pot arribar a causar-li
la mort durant els dos mesos següents a la data de la constitució.
3. De la restitució del
capital, causada per l’impagament de les pensions, en cap cas no
se’n pot aprofitar la persona obligada a satisfer les dites pensions.
|
|
|
Disposició
transitòria
Els censals i els
violaris constituïts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es
regeixen per les disposicions que els són aplicables, contingudes en la
Compilació del dret civil de Catalunya.
|
|
|
Segona
Entrada
en vigor
Aquesta Llei entra en
vigor al cap de dos mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
|
|
|
Per tant, ordeno que
tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin
al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals
pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat,
19 de juny de 2000
Jordi Pujol
President de la
Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i
Català
Consellera de Justícia
|
|
|
