|
Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels
menors desemparats i de l'adopció
(DOGC núm. 2307, de 13-01-1997)
 |
´Títol I. Normes
Generals
|
Art. 1 a 25 |
|
|
|
Títol II. Classificació dels centres d'atenció a la infància
|
Art. 26 a
50 |
|
[Modificat pel Decret
127/1997, de 27 de maig, pel qual es modifica parcialment el Decret 2/1997, de 7 de gener,
d'aprovació del Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (DOGC
núm. 2402, de 30-05-1997) i el Decret
62/2001, de 20 de febrer, de modificació parcial del Decret 2/1997, de
7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels menors
desemparats i de l'adopció (DOGC
núm. 3337, de 28-02-2001, p. 2828)].
Departament de Justícia
El present Decret es dicta en desenvolupament de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de
protecció dels menors desemparats i de l'adopció. Aquesta Llei va respondre,
bàsicament, a la necessitat de proporcionar una protecció al menor, especialment quan es
troba en una situació de desemparament. Fins aleshores, la protecció dels menors
desemparats estava regulada per la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors.
La Llei 37/1991 deroga expressament el títol
VI de l'esmentada Llei 11/1985, relatiu a la tutela de menors per defecte o per inadequat
exercici de la pàtria potestat o del dret de guarda i educació.
Posteriorment, la Llei 8/1995, de 27 de
juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la
Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de
l'adopció, va suposar no només la modificacióde determinats articles de la Llei 37/1991, sino l'addició de nous. En aquest
sentit, s'estableix la possibilitat que pugui ésser adoptat el menor que estigui sotmès
a la mesura d'acolliment simple dels qui el pretenen adoptar, quan no sigui previsible el
retorn d'aquell a la seva família, i no només el que es trobi en situació d'acolliment
preadoptiu. També, l'esmentada Llei 8/1995
incorpora al capítol II de la Llei 37/1991, mitjançant la seva disposició
addicional setena, apartat 5, una secció cinquena amb el títol "Adopció
internacional".
Finalment, l'Acord de 21 de setembre de 1995 del Ple del Parlament de Catalunya va
establir la redacció harmònica de la Llei d'atenció i protecció dels infants i els
adolescents i va modificar la Llei 37/1991, de 30
de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.
La Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre
mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció, a la seva disposició final primera, faculta el Govern de
la Generalitat i els consellers competents per raó de la matèria, en el que correspongui
per a dictar les disposicions reglamentàries per al desenvolupament d'aquesta Llei.
D'altra banda, determinats articles de la Llei contenen manaments específics de
desenvolupament reglamentari, alguns dels quals ja es van materialitzar en el Decret 337/1995, de 28 de desembre, sobre
l'acreditació i el funcionament de les institucions col·laboradores d'integració
familiar i de les entitats col·laboradores d'adopció internacional, i en el Decret 313/1996, de 17 de setembre, pel qual
es determina la capacitat sancionadora en l'àmbit d'atenció i protecció de la infància
i l'adolescència.
Amb el present Reglament, per tant, es compleixen els manaments de la Llei 37/1991 amb l'exercici de les facultats
atorgades per la disposició final primera.
Pel que fa a l'aspecte estructural d'aquest Reglament, hem de dir que l'integren quatre
títols. El primer d'aquests, dividit en quatre
capítols, comença amb unes disposicions comunes i passa, a continuació, a establir el
procediment per a l'assumpció de funcions tutelars, l'exercici de la tutela i la guarda
administrativa.
El segon títol, ordenat en tres capítols, estableix
una acurada classificació dels centres d'atenció a la infància, entre centres
d'acolliment i centres residencials d'acció educativa, els quals poden ser propis o
col·laboradors.
Aquest títol té el marc normatiu donat pel Decret legislatiu 17/1994, de 16 de
novembre, pel qual es va aprovar la refosa de les lleis 12/1983, de 14 de juliol, 26/1985,
de 27 de desembre, i 4/1994, de 20 d'abril, en matèria d'assistència i serveis socials,
i del Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulació del sistema català de serveis
socials.
Un tercer títol, anomenat de forma genèrica
"Del procediment de l'acolliment familiar¨ inclou en primer lloc l'acolliment simple
en família i el procés de selecció de la persona o família, així com el Registre de
Famílies per a l'Acolliment Simple. Després preveu l'acolliment preadoptiu i el procés
de selecció de la persona o família per a l'esmentat acolliment i per a l'adopció i el
Registre de Famílies per a l'Acolliment Preadoptiu i per a l'Adopció. Un tercer capítol
d'aquest tercer títol són disposicions comunes a
l'acolliment simple en família i a l'acolliment preadoptiu.
El quart i últim títol del present Reglament està
dedicat a l'adopció internacional que, com ja hem dit abans, va ser incorporada a la Llei 37/1991, mitjançant un article 31 bis, previst a la Llei 8/1995.
Per tant, a proposta de la consellera de Justícia, consultada la sectorial d'infància
del Consell General de serveis Socials, d'acord amb el dictamen preceptiu emès per la
Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Article únic
S'aprova el Reglament de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.
Disposició final
Aquest Decret entrar en vigor als vint dies de la seva completa publicació al DOGC.
Barcelona, 7 de gener de 1997
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
REGLAMENT
de protecció dels menors desemparats i de l'adopció
|
|
|
|
Títol I
Normes generals
Capítol I
Disposicions comunes
|
|
|
Article 1
La Direcció General d'Atenció a la Infància té atribuides, dins l'àmbit
territorial de Catalunya, l'exercici de les competències sobre protecció dels menors
desemparats i sobre l'adopció que atorga la Llei
37/1991, de 30 de desembre.
|
|
|
Article 2
-1 La Direcció General d'Atenció a la Infància exerceix les funcions tutelars dels
menors en situació de desemparament i la guarda dels menors en els termes establerts en
la legislació civil catalana.
- 2 La representació dels menors desemparats és exercida per la Direcció General
d'Atenció a la Infància, mitjançant el subdirector general d'Atenció a la Infància
dins l'àmbit territorial de Barcelona, i els caps d'Atenció a la Infància en els
àmbits territorials de Girona, Lleida i Tarragona.
|
|
|
Article 3
La competència territorial, als efectes de l'assistència i protecció de la infància
i adolescència, vindrà determinada pel lloc de residència dels pares, o del pare o de
la mare que tingui la guarda del menor, o pel lloc de residència dels representants
legals o guardadors del menor. Quan la competència territorial no es pugui determinar
d'acord amb allò que estableix el paràgraf anterior, aquesta vindrà determinada
inicialment pel lloc on es trobi el menor, sense perjudici del seu reintegrament ulterior
al lloc de residència dels familiars que puguin fer-se 'n càrrec o a l'organisme de
protecció competent del lloc on el menor tingui establertes les seves relacions familiars
i socials.
|
|
|
Article 4
Al menor estranger que es trobi a Catalunya en situació de desemparament, se li
aplicarà la legislació civil catalana sobre mesures de protecció dels menors
desemparats i de l'adopció, i la Direcció General d'Atenció a la Infància acordarà
les mesures de protecció adients en interès del menor. Es tindran en compte, si escau,
les disposicions en relació als menors estrangers contingudes a la Llei orgànica 7/1985,
d'1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i en les normes
reglamentàries que la desenvolupen.
En els casos d'adopció de menors originaris de l'estranger, en els supòsits del
paràgraf anterior, s'aplicaran, quan sigui possible, les disposicions generals de l'article 31 bis sobre adopció internacional
de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre
mesures de protecció de menors vigent a Catalunya.
|
|
|
Article 5
La Direcció General d'Atenció a la Infància adoptarà les mesures més adients per
assolir la protecció efectiva dels menors desemparats, comptant amb l'ajut i
col·laboració de les entitats públiques i de les privades, relacionades amb infància i
adolescència, degudament autoritzades. La Direcció General d'Atenció a la Infància
coordinarà les actuacions pertinents a efecte d'assolir l'eficiència i eficàcia
necessàries.
|
|
|
Article 6
Qualsevol persona, especialment els professionals de la sanitat i els serveis socials,
que tinguin coneixement d'una situació de desemparament o en què es prevegi raonablement
la situació de desemparament d'un futur nadó, ho ha de comunicar de forma immediata a la
Direcció General d' Atenció a la Infància, a fi d'efectuar la coordinació oportuna amb
la xarxa sanitària i de serveis socials, si escau, i poder adoptar les mesures procedents
per fer efectiva la seva protecció.
|
|
|
Article 7
La Direcció General d'Atenció a la Infància promourà les actuacions legals
necessàries en defensa dels drets i dels interessos dels menors, respecte dels quals
tingui assumides funcions tutelars.
|
|
|
Capítol II
Procediment per a l'assumpció de funcions tutelars
|
|
|
Article 8
Quan la Direcció General d'Atenció a la Infància tingui coneixement de la situació
de desemparament en què es trobi o pugui trobar-se un menor, s'incoarà l'expedient
oportú, d'acord amb el que es disposa en els articles següents.
|
|
|
Article 9
-1 Els equips tècnics competents valoraran raonadament l'existència de factors de
risc social que justifiquin l'apreciació de la situació de desemparament i, si escau,
proposaran aquesta declaració.
-2 Es considerarà que hi ha factors d'alt risc social quan en relació al menor concorrin
indicis dels supòsits següents, per part dels seus pares, tutors o guardadors:
a) Que el menor sigui abandonat per part de les persones a les quals per llei correspon
exercir les funcions de guarda.
b) Que s'hagi produït negligència en el compliment de les obligacions alimentàries,
d'higiene, salut o educatives del menor.
c) Que els pares, tutors o guardadors o les persones que convisquin o estiguin
relacionades directament amb el menor pateixin una malaltia mental que repercuteixi
negativament sobre ell.
d) Que els pares, tutors o guardadors o les persones que convisquin o estiguin
relacionades directament amb el menor siguin drogodependents i repercuteixi negativament
sobre ell.
e) Que s'hagi subministrat al menor substàncies psicotròpiques sense causa mèdica
justificada o de qualsevol altra substància tòxica.
f) Que s'hagi infligit al menor maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals,
explotació o altres de naturalesa anàloga.
g) Que no hi hagin vincles afectius o aquests tinguin moltes mancances, per incompliment
dels deures de protecció establerts per la llei per a la guarda dels menors per part dels
pares, tutors o guardadors.
h) Que s'indueixi el menor a la mendicitat, a la delinqüència o la prostitució.
i) Que es doni qualsevol desatenció o imprudència que atempti contra la integritat
física i psíquica del menor.
j) Que es doni una desescolarització reiterada o continuada.
k) Quan s'apreciï objectivament altres factors que impossibilitin el desenvolupament
integral del menor.
|
|
|
Article 10
Per apreciar la procedència de la declaració de la situació de desemparament se
sol·licitaran els informes socials, mèdics, psicològics, pedagògics o
policials, si
escau, i també de les possibilitats d'atenció en la pròpia família o família extensa
o, si escau, aliena.
L'òrgan competent per declarar mitjançant resolució el desemparament és la directora
general d'Atenció a la Infància.
Quan el desemparament faci necessària la separació del menor del seu nucli familiar,
caldrà indicació del pla de millora a seguir per afavorir el seu retorn a la família,
sempre que sigui possible. Els mateixos informes es podran sol·licitar per tal d'apreciar
qualsevol canvi de mesura.
|
|
|
Article 11
Els equips tècnics, en la seva intervenció durant el procés d'estudi i avaluació,
han d'escoltar el menor de més de dotze anys i els qui tinguin la pàtria potestat o
guarda del menor, sempre que sigui possible.
També han d'escoltar el menor de menys de dotze anys si té prou coneixement.
Els equips tècnics podran sol·licitar informació a altres persones que puguin aportar
dades sobre la situació del menor i de la seva família o guardadors.
D'altra banda, completaran, quan sigui possible, les dades personals i documentació
relativa al menor i la seva família rellevants per a l'expedient, i tota la informació i
certificats que els aportin els interessats.
Totes aquestes dades i documents s'aportaran a l'expedient administratiu del menor.
|
|
|
Article 12
Els pares o guardadors del menor podran comparèixer davant els equips tècnics i
aportar informes per a un major coneixement sobre els fets i circumstàncies rellevants
per a l'expedient.
En aquests casos es faran constar documentalment les manifestacions dels pares o
guardadors. Els informes o documents aportats s'hauran d'unir, així mateix, a
l'expedient.
|
|
|
Article 13
Per proposar la mesura de protecció adequada per a l'atenció i desenvolupament
integral del menor, s'analitzarà i estudiarà la seva situació de risc i la realitat
personal, social i familiar. L'anàlisi es portarà a terme en el propi medi natural del
menor, o bé als centres d'acolliment o a les famílies acollidores. L'anàlisi de la
situació de risc comportarà l'avaluació raonada de l'estat físic, psicològic,
afectiu, educatiu i socio familiar del menor.
|
|
|
Article 14
Els equips tècnics prioritzaran la mesura de protecció d'atenció en la pròpia
família quan es prevegi que la situació de desemparament pot ser modificable mitjançant
l'acció de les intervencions tècniques adients.
|
|
|
Article 15
En la proposta tècnica de mesura de protecció s'especificarà raonadament i de forma
clara i concisa:
a) El pla de millora.
b) L'abast de la mesura, amb previsió de la seva durada i de la forma en què s'ha
d'exercir.
c) Quins seran els objectius concrets a assolir, pels quals es proposa la mesura.
|
|
|
Article 16
Un
cop complementada la informació necessària a què es refereixen els
articles anteriors, els equips tècnics han d’elaborar de forma
raonada la proposta tècnica que, amb validació prèvia de les unitats
que correspongui de la Direcció General d’Atenció al Menor, ha de
ser elevada a la directora general d’Atenció al Menor, que ha de
dictar la resolució corresponent. Quan la proposta consisteixi en
l’adopció d’alguna mesura que comporti la separació del menor del
seu nucli familiar, serà preceptiu l’informe previ del Comitè Tècnic
d’Avaluació de Declaracions de Desemparament. També és preceptiu
aquest informe en les propostes de canvis de mesura que comportin la
dita separació i en les revisions que la mantinguin.
[Article
redactat conforme a l'article 1 del
Decret 62/2001, de 20 de febrer, de modificació parcial del Decret
2/1997, de 7 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de protecció dels
menors desemparats i de l'adopció
(DOGC núm. 3337, de 28-02-2001, p. 2828)].
|
|
|
Capítol III
De l'exercici de la tutela
|
|
|
Article 18
Les mesures de protecció adoptades podran ser revisades i modificades en qualsevol
moment, en funció de la seva evolució.
|
|
|
Article 19
Quan el menor tutelat disposi de béns propis, la Direcció General d'Atenció a la
Infància actuarà de conformitat amb les disposicions de la Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela
i institucions tutelars. En cas necessari, quan les circumstàncies ho aconsellin, es
podrà promoure el nomenament judicial d'administrador patrimonial.
|
|
|
Capítol IV
De la guarda administrativa
Secció I
Procediment per a la constitució de la guarda
|
|
|
Article 20
En els casos previstos en l'article 9 de la Llei
37/1991, de 30 de desembre, de protecció dels menors desemparats i l'adopció, els
pares o guardadors d'un menor podran sol·licitar a la Direcció General d'Atenció a la
Infància que assumeixi la guarda temporal.
Aquesta sol·licitud, la podran formular també davant els serveis socials d'atenció
primària, que l'hauran de canalitzar mitjançant els serveis socials especialitzats
d'atenció a la infància i adolescència del territori on resideixi la família, o
directament a aquests darrers.
|
|
|
Article 21
Un cop formulada la sol·licitud s'iniciarà l'expedient corresponent, on constarà la
informació acreditativa de les circumstàncies de força major concurrents, el pla de
millora a seguir per afavorir el retorn del menor a la seva família, i que s'ha escoltat
el menor de més de 12 anys i el menor de menys de 12 anys si té prou coneixement. Els
serveis tècnics corresponents valoraran la sol·licitud i documentació que consta a
l'expedient, i s'elevarà la proposta de mesura que, amb validació prèvia del servei
corresponent i amb l'assessorament dels serveis jurídics, serà resolta per la directora
general d'Atenció a la Infància, i que designaren la mateixa resolució el recurs
familiar o residencial pertinent, i acordarà la constitució de la guarda.
|
|
|
Article 22
Quan la sol·licitud s'hagi formulat davant els serveis socials especialitzats
d'atenció a la infància i adolescència, l'hauran de valorar, amb les formalitats i
requisits previstos a l'article anterior, i l'hauran de trametre amb l'informe proposta
corresponent a la Direcció General d'Atenció a la Infància, la qual resoldrà de
conformitat amb el que es disposa a l'article precedent.
|
|
|
Secció II
De l'exercici de la guarda
|
|
|
Article 23
La Direcció General d'Atenció a la Infància, mentre tingui la guarda temporal d'un
menor, disposarà que sigui atès mitjançant el seu acolliment simple en família o
acolliment simple en institució.
|
|
|
Article 24
El director del centre residencial o les persones que acullin el menor n'exerciran la
guarda, sota la vigilància de la Direcció General d'Atenció a la Infància, a la qual
hauran de facilitar informació periòdica, com a mínim semestralment, sobre la situació
i atenció al menor, sense perjudici del seguiment que efectuïn els serveis corresponents.
|
|
|
Article 25
La guarda temporal del menor cessarà a sol·licitud dels pares, el tutor o els
guardadors, quan estiguin en situació adequada per fer-se'n responsables.
|
|
|
|
Títol II
Classificació dels centres d'atenció a la infància
Capítol I
Normes generals
|
|
|
Article 27
L'acolliment en centres d'atenció a la infància es farà en centres de règim obert,
on les úniques limitacions d'entrada i sortida dels menors acollits estaran marcades per
les seves necessitats educatives i de protecció, d'acord amb les normes generals de
funcionament.
|
|
|
Article 28
Les normes generals de funcionament de cada centre estaran recollides en el seu
Reglament de règim interior, que haurà de ser aprovat pel titular de la Direcció
General d'Atenció a la Infància.
|
|
|
Article 29
Els centres d'atenció a la infància es classifiquen en centres d'acolliment i centres
residencials d'acció educativa, els quals poden ser propis o col·laboradors.
|
|
|
Article 30
Son centres propis aquells la direcció i gestió dels quals correspon a la Direcció
General d'Atenció a la Infància.
Son centres col·laboradors els que pertanyen a altres entitats públiques o privades,
sense afany de lucre, amb qui la Direcció General d'Atenció a la Infància, mitjançant
conveni, hagi establert acords de col·laboració.
|
|
|
Article 32
Els centres d'atenció a la infància hauran d'estar inscrits en la Secció de serveis
i establiments d'atenció a la infància i a l'adolescència del Registre d'Entitats,
Serveis i Establiments Socials.
|
|
|
Article 33
La guarda del menor es confiar al director del centre, mitjançant la resolució
administrativa corresponent, per la qual s'adopta la mesura de protecció.
|
|
|
Article 34
Els centres comptaran amb personal educatiu suficient, format per educadors socials
d'ambdós sexes, que haurà de tenir la capacitat professional adequada, segons les
disposicions d'aquest Reglament.
|
|
|
Capítol II
Dels centres d'acolliment
|
|
|
Article 35
Els centres d'acolliment son serveis residencials d'estada limitada que tenen per
objecte:
a) Donar resposta immediata i transitòria d'acollida a qualsevol menor que estigui en
situació d'alt risc i ha d'ésser separat del seu nucli familiar, i exercir la funció
substitutòria temporal de la família.
b) Fer l'observació i el diagnòstic de la situació dels menors atesos i les seves
famílies per tal d'elaborar la proposta de mesura corresponent.
|
|
|
Article 36
Aquests centres han de disposar:
a) D'un equip educatiu format per educadors socials que realitzen l'atenció directa. Cada
menor comptarà amb un educador com a figura referencial al llarg de la seva estada al
centre d'acollida que serà el seu educador tutor. Aquest serà el responsable del pla de
treball individualitzat de l'infant, i haurà de recollir, integrar i aportar
l'observació pròpia i la de la resta de l'equip educatiu a l'equip tècnic
interdisciplinar.
b) D'un equip tècnic interdisciplinar format per: assistent social o diplomat de treball
social, psicòleg, pedagog, metge i l'educador tutor. Aquest equip té la funció de
recollir tota la informació del cas, examinar, explorar i valorar les circumstàncies,
situació i necessitats dels nens per a emetre un informe diagnòstic interdisciplinar que possibiliti l'elaboració de la proposta de mesura més adequada. L'exploració
diagnòstica unidisciplinar de cada professional i l'observació de l'educador tutor s'ha
de globalitzar i integrar en el treball interdisciplinar.
|
|
|
Article 37
Els centres d'acolliment podran classificar-se, en funció de les franges d'edat dels
nens que s'atenen, de la manera següent :
a) Centres d'acolliment d'adolescents: de 12 a 18 anys, amb la possibilitat de
flexibilitzar les franges d'edat en els casos de grups de germans. Ateses les
característiques d'aquest període evolutiu i d'aquests centres, no sempre seran mixtes.
b) Centres d'acolliment de nens petits: de 0 a 12 anys, amb flexibilitat en casos de grups
de germans. Ateses les característiques específiques de la primera infància, s'han
d'establir diferents mòduls per nivells d'edat.
c) Centres d'acolliment verticals: son aquells que acullen menors de franges d'edat
diverses.
|
|
|
Article 38
L'estada en aquests centres estar limitada en el temps a la durada de la realització
de l'anàlisi de la situació de risc del menor, de l'estudi diagnòstic i de
l'elaboració de la proposta de mesura de protecció.
|
|
|
|
Capítol III
Dels centres residencials d'acció educativa
|
|
|
Article 39
Els centres residencials d'acció educativa son aquelles institucions on resideixen
temporalment els menors als quals s'aplica la mesura d'acolliment simple en institució,
d'acord amb la proposta de mesura que consti en l'informe previ dels equips tècnics
competents.
|
|
|
Article 40
Aquests centres seran preferentment mixtos, i les plantilles d'educadors estaran
formades per professionals d'ambdós sexes.
|
|
|
Article 41
L'organització dels Centres es durà a terme de manera que reprodueixi al màxim
possible les condicions de vida d'una família que permeti al menor un creixement
harmònic i estable. Els grups de convivència seran reduïts i cada menor tindrà un
educador tutor de referència.
|
|
|
Article 42
Els centres residencials d'acció educativa, en un termini no superior a quaranta-cinc
dies comptadors a partir de l'ingrés d'un menor en el centre, faran el projecte educatiu
individualitzat del menor, on figuraran els objectius educatius que es pretenen assolir
amb aquell menor, d'acord amb el seu estudi diagnòstic i les estratègies d'intervenció
que caldrà utilitzar. Les anteriors actuacions seran degudament coordinades amb les que
efectuïn des d'altres equips professionals amb la família del menor.
El projecte educatiu individualitzat haurà de preveure els sistemes d'avaluació de
l'acció educativa i de l'evolució del menor, de manera que es puguin revisar els
objectius proposats en funció de la seva evolució.
|
|
|
Article 43
Els centres residencials d'acció educativa podran classificar-se, en funció de les
franges d'edat ateses, de la següent manera:
a) Centres per a menors de primera infància: menors de 0 a 3 anys.
b) Centres per a infants i preadolescents: menors d'entre 4 i 12 anys.
c) Centres per a adolescents: menors d'entre 13 i 16 anys.
d) Centres per a joves de 16 a 18 anys.
e) Centres verticals. Són aquells centres que acullen menors de franges d'edat molt
diverses, en atenció especialment a la problemàtica que presenten els acolliments
institucionals de grups de germans.
f) Pisos assistits.
g) Llars funcionals.
|
|
|
Article 44
Els centres per a joves d'entre 16 i 18 anys podran utilitzar altres recursos
assistencials més autònoms, on es pugui preparar amb més intensitat el programa de
desinternament i autonomia del menor per al seu pròxim desinternament.
|
|
|
Article 45
Els pisos assistits son habitatges que ofereixen un servei de caràcter assistencial i
educatiu per a joves d'entre 16 i 18 anys, per als quals es considera necessari iniciar un
procés de desinternament gradual per assolir la majoria d'edat amb la capacitat suficient
per obtenir la integració social.
|
|
|
Article 46
Aquests pisos assistits comptaran amb personal qualificat format per educadors socials,
que podran tenir el suport extern d'altres educadors i, si cal, el d'altres professionals
especialitzats.
|
|
|
Article 47
Es podran crear, promoure o concertar centres residencials d'acció educativa
específics destinats a atendre infants, que no puguin ser adequadament integrats en els
altres centres perquè requereixin uns tractaments i unes atencions molt especialitzades.
|
|
|
Article 48
Les llars funcionals son serveis consistents en acolliments simples d'infants o
adolescents amb un màxim de vuit menors.
Aquest nombre es podrà superar en el cas de grups de germans.
|
|
|
Article 49
Les llars funcionals seran regides per una persona o família acollidora degudament
validada i comptaran a més amb el suport d'un educador social.
|
|
|
Article 50
Es podran utilitzar centres residencials d'acció educativa amb sistemes d'educació
intensiva per a menors de 12 a 18 anys que requereixin d'aquests mètodes educatius per
avançar en el seu procés educatiu.
|
|
|
