Llei 12/2007

Títol V

Del finançament del sistema públic de serveis socials

Article 59 Fonts del finançament

El sistema públic de serveis socials es finança amb les aportacions dels pressupostos de la Generalitat, les aportacions finalistes en serveis socials dels pressupostos de l'Estat, les aportacions dels pressupostos dels ajuntaments i d'altres ens locals, les herències intestades si correspon d'heretar a la Generalitat, les obres socials de les caixes d'estalvis, les aportacions d'altres entitats privades i les dels usuaris, en els termes que estableix aquesta llei.

Article 60 Principis del finançament

1. L'Administració de la Generalitat té la responsabilitat de garantir els recursos necessaris perquè l'ordenació i la provisió dels serveis socials que estableix aquesta llei es compleixin adequadament.

2. La Generalitat ha de consignar en els seus pressupostos els crèdits necessaris per a finançar els serveis socials bàsics i especialitzats, les prestacions garantides, les prestacions subjectes a limitació pressupostària i els altres programes, projectes i prestacions de serveis socials, d'acord amb les competències que li atribueixen les lleis.

3. Els crèdits que la Generalitat consigni en els seus pressupostos per a finançar les prestacions garantides són ampliables, d'acord amb el que estableixi la llei de pressupostos corresponent.

4. Les administracions competents en matèria de serveis socials han de tenir en compte el principi de prioritat pressupostària que, per a la infància, estableixen l'article 4 de la Convenció internacional dels drets dels infants i l'article 16 de la Llei 8/1995, del 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció.

5. Els municipis i els altres ens locals han de consignar en els seus pressupostos les dotacions necessàries per a finançar els serveis socials de llur competència.

6. La prestació dels serveis socials de responsabilitat pública s'ha d'assegurar mitjançant qualsevol modalitat que garanteixi a l'usuari o usuària l'accés al servei, donant preferència a la dotació de serveis a tot el territori.

Article 61 Finançament d'equipaments públics de serveis socials

1. L'Administració de la Generalitat ha de promoure i, si escau, assegurar el finançament dels equipaments i les instal·lacions públics necessaris per a la prestació de serveis socials, d'acord amb la planificació de la Generalitat.

2. Els ens locals, les obres socials de les caixes d'estalvis i les entitats d'iniciativa social i mercantil, especialment les acreditades, poden col·laborar en el finançament dels equipaments i les instal·lacions a què fa referència l'apartat 1.

3. Els municipis han de facilitar el sòl amb les infraestructures d'urbanització necessàries per als nous equipaments i instal·lacions de serveis socials.

4. S'han d'articular els mecanismes financers adequats per a compensar les inversions en equipaments i instal·lacions de serveis socials fetes amb la col·laboració d'entitats d'iniciativa privada o altres organitzacions privades quan els dits equipaments i instal·lacions s'integrin en el patrimoni públic.

Article 62 Finançament dels serveis socials bàsics

1. Els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat comparteixen el finançament dels serveis socials bàsics, incloent-hi els equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d'ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. Sens perjudici que els serveis socials bàsics han de tendir a la universalitat i la gratuïtat, l'usuari o usuària pot haver de copagar el finançament de la teleassistència i dels serveis d'ajuda a domicili.

2. L'aportació de la Generalitat als serveis socials bàsics s'ha de fixar en els seus pressupostos, d'acord amb el que estableixin el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials, i s'ha de pagar mitjançant un conveni quadriennal amb la corporació local titular de l'àrea bàsica de serveis socials. Aquesta aportació no pot ésser inferior, en cap cas, al 66% del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d'ajuda a domicili i de teleassistència que el Pla i la Cartera estableixen per a l'àmbit territorial de cada àrea bàsica de serveis socials.

3. El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema d'informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d'urgència social és a càrrec de l'ens local gestor de l'àrea bàsica de serveis socials.

4. Si al final de l'exercici anual la ràtio de personal dels equips o el volum de l'activitat dels diferents serveis, programes i projectes no arriba al mínim que estableix el conveni, l'import corresponent s'ha de deduir del següent pagament de la Generalitat i s'han d'adoptar les mesures necessàries per a la prestació del servei públic. Així mateix, la Generalitat ha d'incloure uns suplements en els seus pagaments si els ajuts econòmics per a emergències socials que atorga l'ens local ho justifiquen. El que estableix aquest apartat s'ha de complir respectant els termes del conveni quadriennal entre ambdues administracions.

5. L'ens local titular de l'àrea bàsica de serveis socials pot decidir el sistema de provisió de serveis, per a l'ajuda a domicili i la teleassistència, d'acord amb les formes de prestació que s'estableixin per reglament.

Article 63 Finançament dels serveis socials especialitzats

1. El finançament dels serveis socials especialitzats correspon a l'administració o l'entitat que n'és titular.

2. Cada administració pública titular de serveis socials especialitzats ha de decidir el sistema de provisió dels serveis, dins del marc reglamentari, d'acord amb criteris d'economia, eficiència i eficàcia.

3. La Generalitat ha de finançar els serveis socials especialitzats corresponents a prestacions garantides a tots els titulars de serveis acreditats dins la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, d'acord amb els mòduls que fixen el Pla estratègic de serveis socials i la Cartera de serveis socials.

4. La Generalitat ha de fixar en la Cartera de serveis socials el mòdul social i, si escau, el copagament per a cada tipus de servei social especialitzat.

5. S'entén per mòdul social el cost dels serveis d'atenció personal, educativa i social que són sempre a càrrec de l'Administració.

Article 64 Finançament de la delegació i la descentralització de serveis

1. En el supòsit de delegació, descentralització o gestió conjunta consorciada, d'acord amb el que estableix el títol III, l'Administració de la Generalitat ha de transferir als ens locals o a les entitats de gestió corresponents els recursos necessaris per a donar cobertura al mòdul social, garantint que el funcionament i la prestació dels serveis siguin adequats.

2. El pagament de serveis socials especialitzats de la Generalitat als ens locals s'ha de fer mitjançant un conveni de col·laboració adequat, basant-se en els costos que fixa la Cartera de serveis socials i en funció del que estableix el Pla estratègic de serveis socials.

Article 65 Obligacions de l'Administració

1. Les administracions han de garantir l'accés universal als serveis socials bàsics i han de tendir a la gratuïtat d'aquests, tenint en compte que l'usuari o usuària pot haver de copagar el finançament de la teleassistència i els serveis d'ajuda a domicili, d'acord amb el que estableix aquesta llei. També han de garantir l'accés universal a les prestacions de servei garantides i el finançament del mòdul social d'aquestes prestacions, d'acord amb la Cartera de serveis socials.

2. Les administracions han de garantir un nivell de finançament proporcional a la demanda de serveis i a les necessitats existents, i adequat per a prevenir les necessitats futures i per a desenvolupar i executar altres programes i prestacions de serveis socials.

3. L'Administració de la Generalitat ha de fixar l'import del mòdul social i la participació de l'usuari o usuària en el cost dels serveis dels quals és titular la mateixa Generalitat.

Article 66 Participació de l'usuari o usuària en el finançament

1. En les prestacions de serveis garantides no gratuïtes, la Generalitat ha d'establir en la Cartera de serveis socials el mòdul social i la participació econòmica dels usuaris en llur cost.

2. En les prestacions de serveis, l'Administració ha de tenir en compte el cost de referència per a establir l'import del mòdul social i l'import de la participació de l'usuari o usuària. Aquest cost de referència s'ha de tenir en compte tant en els centres de titularitat pública com en els centres privats acreditats.

Article 67 Criteris per a l'establiment de la participació dels usuaris

1. L'Administració, per a determinar la participació dels usuaris, ha de tenir en compte la naturalesa del servei, el cost de referència, la capacitat econòmica de l'usuari o usuària, especialment el seu nivell de renda, i el sector de població a qui s'adreça la prestació o el servei.

2. La determinació de les participacions s'ha de fonamentar en els principis d'equitat, solidaritat i redistribució. La Generalitat ha d'establir i regular un sistema de bonificacions per a la participació en les prestacions garantides, per tal d'atendre situacions d'insuficiència de recursos de l'usuari o usuària. Les bonificacions s'han d'establir en funció del nivell de renda personal i de les obligacions econòmiques respecte a les persones que l'usuari o usuària tingui a càrrec.

3. En el supòsit a què fa referència l'article 66.2, l'usuari o usuària pot participar en el cost del servei mitjançant l'aplicació compensatòria en origen de les pensions econòmiques públiques de les quals pugui ésser beneficiari.

4. No s'ha d'excloure ningú dels serveis o prestacions garantits per manca de recursos econòmics. Tampoc no s'ha de condicionar la qualitat del servei o la prioritat o urgència de l'atenció a la participació econòmica.

Títol VI

De la iniciativa privada en els serveis socials

Article 68 Disposicions generals

1. Les persones físiques i jurídiques privades tenen el dret de crear centres i establiments de serveis socials i de gestionar programes i prestacions d'aquesta naturalesa.

2. L'exercici del dret que estableix l'apartat 1 està subjecte a un règim d'autorització prèvia i requereix, en tots els casos, el compliment dels requisits de qualitat i garantia i de les altres condicions que estableix la normativa reguladora dels serveis socials de Catalunya.

Article 69 Modalitats d'iniciativa privada

1. La iniciativa privada en matèria de serveis socials pot ésser exercida per entitats d'iniciativa social i per entitats d'iniciativa mercantil.

2. Són entitats d'iniciativa social les fundacions, associacions, cooperatives, organitzacions de voluntariat i les altres entitats i institucions sense ànim de lucre que acompleixen activitats de serveis socials.

3. Són entitats d'iniciativa mercantil les persones jurídiques i les altres entitats privades amb ànim de lucre que acompleixen activitats de serveis socials i que adopten qualsevol forma societària reconeguda per la legislació mercantil.

Article 70 Entitats de serveis socials acreditades

1. Les entitats d'iniciativa privada que ho sol·licitin poden formar part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, per a la qual cosa prèviament han d'obtenir la corresponent acreditació de l'Administració i han d'establir un conveni de col·laboració amb l'administració competent en matèria de serveis socials.

2. L'acreditació d'una entitat d'iniciativa privada comporta el dret de prestar serveis amb finançament públic, d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de serveis socials i el conveni de col·laboració.

3. S'han d'establir, per reglament, les condicions de l'acreditació exigibles a qualsevol entitat amb independència de la seva titularitat. S'han de tenir en compte els criteris exigibles següents:

a) L'establiment de nivells mínims comuns per a la qualitat dels serveis. Aquests paràmetres mínims comuns s'han de definir en funció dels aspectes estructurals i funcionals dels serveis i dels recursos humans dels centres respecte a la titulació, les competències i la dimensió de les plantilles.

b) L'establiment d'unes condicions laborals homogènies entre el personal i els professionals de les entitats integrades a la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

c) Les actuacions i els requeriments necessaris per a garantir el compliment de la normativa ambiental.

d) La participació de l'entitat en el Sistema d'Informació Social, tant pel que fa a la informació que ha d'aportar com als informes i a la informació individual a la qual pot tenir accés.

e) La informació economicofinancera i de gestió i la que permeti l'avaluació dels centres.

f) Els protocols o les guies de procediments d'atenció, que s'han de definir i implantar de comú acord entre les administracions i entitats de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

4. Les entitats de serveis socials acreditades poden col·laborar amb l'Administració en el desenvolupament d'equipaments i instal·lacions prioritaris per a la provisió de serveis socials. Les entitats d'iniciativa social tenen, a més, el dret de participar mitjançant llurs associacions representatives en el Consell General de Serveis Socials.

Article 71 Règim d'autorització administrativa

1. Les entitats d'iniciativa privada, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, han de sol·licitar una autorització per a la instal·lació i el funcionament de centres i establiments i per a l'acompliment d'activitats de serveis socials.

2. L'autorització administrativa correspon a l'Administració de la Generalitat i té com a finalitat essencial garantir el compliment dels requisits de qualitat i dels estàndards mínims en funció de les activitats acomplertes.

3. Les autoritzacions només es poden atorgar si es compleixen els requisits a què fa referència l'apartat 2, que han d'incloure els aspectes següents:

a) Les condicions materials, de seguretat i d'equipament exigibles als serveis en funció de llur naturalesa.

b) Les condicions d'edificació, emplaçament i condicionament dels centres i dels establiments.

c) Els requisits de titulació del personal, el nombre de treballadors, que ha d'ésser suficient tenint en compte el nombre de persones i necessitats que s'han d'atendre, i el grau d'ocupació

d) La presentació d'una memòria i d'un pla d'actuació en què s'especifiqui el règim d'intervenció, la manera de desenvolupar programes d'atenció i la metodologia i els procediments d'execució.

Article 72 Registre d'entitats d'iniciativa privada

1. El departament competent en matèria de serveis socials ha de portar un registre de les entitats d'iniciativa privada que hagin obtingut l'autorització corresponent per a prestar serveis socials.

2. En el Registre d'Entitats d'Iniciativa Privada, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, s'han de fer constar específicament les dades següents:

a) Les entitats que hagin obtingut l'acreditació a què fa referència l'article 70 i que formen part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

b) La relació de convenis de col·laboració establerts amb les entitats privades.

c) Les incidències que es produeixin com a conseqüència de l'exercici de les funcions d'inspecció i sanció que estableixen les lleis i les incidències que afectin el règim d'autorització administrativa.

d) La composició actualitzada dels òrgans de govern i administració de les entitats.

e) Els comptes anuals auditats de les entitats privades acreditades.

Article 73 Revocació i suspensió de l'autorització

1. L'autorització administrativa per a crear i gestionar centres i per a prestar serveis socials té la condició d'autorització de funcionament i està subjecta, per tant, al compliment permanent dels requisits exigits per a obtenir-la.

2. L'incompliment dels requisits exigits per a obtenir l'autorització pot comportar que es revoqui, incoant prèviament el procediment corresponent.

3. L'autorització administrativa es pot suspendre com a conseqüència d'una mesura cautelar adoptada d'acord amb el règim d'infraccions i sancions que estableix el títol X.

Article 74 Delegació de la competència per a atorgar les autoritzacions administratives

1. La potestat per a atorgar les autoritzacions administratives a les entitats d'iniciativa privada es pot delegar als ens locals supramunicipals i als municipis de més de vint mil habitants, d'acord amb el que estableix la legislació municipal i de règim local.

2. L'Administració de la Generalitat, sens perjudici de les altres funcions de direcció i control que la legislació municipal i de règim local li reserva, ha d'establir les directrius i els criteris necessaris per a garantir que l'exercici de la competència delegada s'adeqüi a les condicions necessàries d'objectivitat i d'igualtat.

Article 75 Règim d'actuació de les entitats d'iniciativa privada

1. Les entitats d'iniciativa social i les entitats d'iniciativa mercantil que hagin obtingut l'acreditació corresponent tenen la consideració d'entitats prestadores de serveis socials als efectes d'aquesta llei.

2. Les entitats d'iniciativa privada, en llur condició d'entitats prestadores de serveis socials, poden gestionar serveis socials de titularitat pública, mitjançant l'establiment del contracte corresponent amb l'administració competent. En aquest cas, passen a formar part de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

3. Els contractes que les entitats d'iniciativa privada fan amb l'Administració han d'estipular les funcions de control, seguiment i avaluació de llur execució. L'Administració ha de vetllar especialment per la garantia de la qualitat i dels estàndards mínims de prestació dels serveis.

4. La contractació de serveis socials per l'Administració es regeix pels principis de publicitat, concurrència, igualtat i no-discriminació, d'acord amb la normativa de contractes de les administracions públiques. Tanmateix, es poden establir per reglament, en funció de la naturalesa del servei, criteris de valoració especial respecte a les entitats d'iniciativa social i les entitats de serveis socials acreditades. Especialment, els plecs de clàusules que regeixin la contractació de serveis socials poden donar preferència en l'adjudicació de contractes, en condicions anàlogues, a les proposicions presentades per empreses que ocupin persones amb discapacitat reconeguda o amb risc d'exclusió social o que inverteixin els beneficis en finalitats d'atenció social. En els mateixos termes, es pot donar preferència, en l'adjudicació dels contractes i en l'establiment dels concerts, a entitats sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica, la finalitat o l'activitat de les quals tingui relació directa amb l'objecte del contracte, d'acord amb llurs estatuts o normes fundacionals, i que estiguin inscrites en el registre oficial corresponent, d'acord amb els supòsits que estableix la normativa de contractació administrativa.

Article 76 Subvencions a entitats d'iniciativa social

1. L'Administració de la Generalitat i els ens locals competents en matèria de serveis socials poden atorgar subvencions i altres ajuts a les entitats d'iniciativa social per a coadjuvar a l'acompliment de llurs activitats de serveis socials.

2. Les polítiques de convenis de col·laboració, subvencions i ajuts s'han d'establir en funció del contingut i la finalitat dels plans de serveis socials elaborats d'acord amb aquesta llei i s'han d'adreçar fonamentalment a la creació, el manteniment, la millora i la modernització dels centres, a la promoció i el desenvolupament de programes i activitats de serveis socials, i a la promoció d'accions formatives i d'activitats de recerca i desenvolupament relacionades amb els serveis socials.

3. Els ajuts i les subvencions s'han d'atorgar d'acord amb els principis de publicitat, concurrència i igualtat.

4. Les entitats beneficiàries de finançament públic l'han de destinar a les finalitats previstes i han de donar compte a l'Administració de la seva aplicació. S'han de fixar per reglament les condicions necessàries per a garantir la transparència i la responsabilitat en la gestió privada dels fons públics.

Article 77 Entitats col·laboradores

1. Són entitats col·laboradores del sistema públic de serveis socials les entitats i les organitzacions sense ànim de lucre no compreses en les modalitats a què fa referència l'article 69 que coadjuven en l'aplicació de la política de serveis socials mitjançant l'acompliment de programes o activitats socials en col·laboració amb l'Administració o amb entitats de serveis socials acreditades.

2. Les entitats col·laboradores poden ésser beneficiàries de finançament públic si han estat reconegudes pel departament competent en matèria de serveis socials als efectes d'acreditar que llurs activitats coincideixen amb les finalitats de serveis socials o les complementen. S'han de fixar per reglament les condicions i els requisits necessaris per a obtenir el reconeixement.

3. Les organitzacions de foment de l'acció voluntària que compleixen els requisits i actuen en el marc que estableix la legislació del voluntariat de la Generalitat tenen la condició d'entitats col·laboradores de serveis socials.

Article 78 Acció de foment de la iniciativa social

1. Les entitats d'iniciativa social són un element definitori del sistema de serveis socials i un element clau en el foment dels serveis socials.

2. L'Administració de la Generalitat i els ens locals, als efectes del que estableix aquest títol, han de fomentar d'una manera preferent la creació i la participació de les entitats sense ànim de lucre en l'acompliment d'activitats de serveis socials.

3. Les administracions han de vetllar perquè les activitats de serveis socials es canalitzin mitjançant les fórmules que estableix aquest títol i n'han de garantir la coordinació amb el sistema públic de serveis socials.

Títol VII

Formació i recerca en serveis socials

Article 79 Acció de foment de la formació i la recerca

1. La Generalitat, en col·laboració amb els municipis i els altres ens locals, ha d'adoptar les mesures necessàries per a fomentar l'acompliment d'activitats i programes adreçats a la formació i el millorament de les capacitats del personal professional de serveis socials i a la recerca i la innovació tecnològica en aquesta matèria.

2. El departament competent en matèria de serveis socials és l'òrgan encarregat de dur a terme les accions de foment. Amb aquesta finalitat, ha d'introduir en els plans d'actuació corresponents les accions següents:

a) La formació adequada a les necessitats del servei.

b) La recerca.

c) La coordinació amb els altres departaments implicats.

d) La participació en la regulació de les noves professions, de l'accés a aquestes i de les exigències del sistema de qualificació professional.

e) La formació per a la prevenció de riscos laborals.

3. La Generalitat pot crear centres i organismes especialitzats en matèria de formació i recerca en serveis socials i pot actuar de manera coordinada amb les universitats i els centres de formació i recerca de Catalunya, a fi de desenvolupar i gestionar les actuacions que estableix aquest article i, especialment, els plans de formació i de recerca.

Article 80 Formació permanent

1. La formació permanent té com a finalitat l'ampliació de coneixements teòrics i pràctics i el millorament i l'actualització de les competències i les habilitats del personal professional de serveis socials.

2. L'acció formativa té com a objectiu final garantir la qualitat, l'eficiència i l'eficàcia de l'atenció social en benefici dels usuaris i dels ciutadans en general.

3. L'acció formativa té com a destinataris el personal professional dels serveis de titularitat pública i el que presta serveis en centres privats acreditats. En aquest darrer cas, els convenis de col·laboració que les entitats privades estableixen amb l'Administració han de fixar les condicions d'accés als programes i les activitats de formació.

4. L'Administració pot dur a terme l'acció formativa del personal professional dels serveis socials directament o per mitjà de convenis de col·laboració amb centres públics o privats.

Article 81 Recerca i innovació tecnològica

1. Les actuacions en matèria de recerca i innovació tecnològica tenen com a finalitat essencial la realització d'estudis sobre les necessitats actuals i futures d'atenció social, sobre les causes i els factors que incideixen en la demanda de serveis i sobre l'avaluació dels sistemes organitzatius, de gestió i econòmics del funcionament dels serveis socials existents i dels que es poden implantar en el futur.

2. Les actuacions en matèria de recerca i innovació tecnològica s'han de dur a terme seguint els criteris que estableix el Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials i en col·laboració amb el departament competent en matèria de recerca, amb les universitats i amb centres superiors o instituts especialitzats en la recerca i la innovació aplicades als serveis socials.

Títol VIII

De la qualitat dels serveis socials

Article 82 Disposicions generals

1. La qualitat dels serveis socials és un principi rector del sistema de serveis socials i un dret dels usuaris. Aquesta qualitat s'ha de basar en les noves modalitats i tècniques prestacionals disponibles per a permetre que els serveis socials millorin i s'adaptin d'una manera continuada.

2. La qualitat de les condicions laborals i socials dels treballadors dels serveis socials contribueix a definir la qualitat d'aquest àmbit.

Article 83 Àmbit d'aplicació

Les normes sobre qualitat dels serveis socials s'apliquen a la iniciativa pública i privada en matèria de serveis socials i obliguen les administracions competents, les entitats d'iniciativa privada i els professionals i els proveïdors de serveis socials.

Article 84 Establiment dels criteris de qualitat

1. Correspon al Govern establir els criteris i els estàndards mínims i òptims de qualitat de les activitats i les prestacions de serveis socials.

2. Correspon al Govern establir els mecanismes d'avaluació i garantia del compliment dels criteris de qualitat.

3. El Govern, als efectes del que estableixen els apartats 1 i 2, ha de demanar un informe previ al Comitè d'Avaluació de Necessitats de Serveis Socials i al Consell General de Serveis Socials.

Article 85 Pla de qualitat

1. El Pla de qualitat és l'instrument bàsic per a assegurar el desenvolupament i l'aplicació dels criteris de qualitat, i forma part del Pla estratègic de serveis socials.

2. El Pla de qualitat ha de fomentar la formació continuada, la innovació i el millorament continuat de les activitats i les prestacions socials, i l'estabilitat laboral dels professionals, i ha de promoure la màxima participació de tots els implicats en la detecció d'insuficiències i la proposta de solucions.

3. El Pla de qualitat, d'acord amb el que s'estableixi per reglament, ha d'incloure els continguts següents:

a) La definició dels objectius de qualitat.

b) Els instruments i els sistemes de millorament globals o sectorials.

c) Els estudis d'opinió i els resultats dels procediments de participació dels usuaris i de llurs famílies.

d) Els requisits de qualitat exigibles a les activitats i prestacions socials corresponents a la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública.

e) Els mecanismes i els sistemes d'avaluació de l'assoliment dels objectius.

Article 86 Deontologia professional

1. La qualitat dels serveis socials incorpora, a més de les condicions materials, laborals i tècniques de la prestació dels serveis, l'exigència que els professionals de serveis socials compleixin els deures relatius a la deontologia professional.

2. Els deures relatius a la deontologia professional s'han d'incloure en els criteris de qualitat a què fa referència l'article 84 tenint en compte, si escau, les normes sobre deontologia elaborades pels col·legis professionals corresponents.

Títol IX

De la inspecció, el control i el règim d'infraccions i sancions

Capítol I

Inspecció i control

Article 87 Competència

1. La funció d'inspecció i control sobre els serveis socials és exercida pel departament competent en aquesta matèria.

2. Els municipis i els altres ens locals han de col·laborar amb els serveis d'inspecció de l'Administració de la Generalitat.

Article 88 Personal d'inspecció

El personal inspector i les seves funcions es regeixen per la legislació aplicable en matèria d'actuacions inspectores.

Article 89 Activitats sotmeses a control

1. La prestació de serveis socials és subjecta a control administratiu. Els serveis i els establiments han de tenir l'autorització corresponent per a acomplir llurs activitats, d'acord amb el que estableix aquest article, i necessiten també l'autorització per a modificar llur estructura funcional o llur capacitat assistencial, per a canviar d'emplaçament o de titularitat i per al cessament temporal o definitiu del funcionament.

2. L'autorització de serveis i establiments de titularitat pública requereix l'acord de creació de l'administració titular i la inscripció en el Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials.

3. L'autorització dels serveis que es prestin en establiments socials de titularitat privada requereix una llicència municipal per a l'inici de l'activitat i la inscripció en el Registre d'Entitats, Serveis i Establiments Socials.

Capítol II

Infraccions i sancions

Article 90 Infraccions

1. Són infraccions administratives en matèria de serveis socials les accions o omissions tipificades per aquesta llei contràries a la normativa.

2. Les infraccions poden ésser lleus, greus o molt greus segons la naturalesa del deure infringit i l'entitat del dret afectat, d'acord amb el que estableix aquesta llei.

3. Sens perjudici del que estableixen els apartats 1 i 2, les infraccions i les sancions que tipifica la Llei de l'Estat 39/2006, del 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, es poden desplegar per a aplicar-se a Catalunya.

Article 91 Subjectes responsables de la infracció

1. Són subjectes responsables de les infraccions que tipifica aquesta llei les persones físiques o jurídiques titulars dels serveis o establiments socials i els gestors i directius d'aquests. També en poden ésser responsables les persones que assumeixin les funcions d'administració, gerència, direcció o responsabilitat en algun àmbit concret del servei.

2. Les obligacions que s'imposin conjuntament a diverses persones impliquen la responsabilitat solidària d'aquestes. Si, un cop iniciat un procediment sancionador, canvia la titularitat del servei, les persones físiques o jurídiques que passin a ésser-ne titulars o a exercir les funcions a què fa referència l'apartat 1 en la prestació del servei responen subsidiàriament.

3. Són responsables de les infraccions que tipifiquen els articles 106, 107 i 108 els usuaris de serveis públics o els beneficiaris de prestacions públiques.

Article 92 Obligacions de les entitats

1. Les entitats titulars de serveis i establiments socials i llurs responsables han de prestar els serveis d'acord amb els requeriments exigits i han de vetllar perquè, en la prestació del servei, es respectin els drets dels usuaris i s'apliqui la normativa, amb la diligència que exigeix la naturalesa de l'activitat que s'acompleix, entenent que el bé jurídic protegit és l'interès i el benestar integral de l'usuari o usuària.

2. Les entitats titulars de serveis i establiments socials han de comparèixer, mitjançant llurs representants o mitjançant els responsables de la prestació del servei, a les oficines de l'Administració a requeriment de la Inspecció de Serveis Socials, han de facilitar l'exercici de la inspecció i han de complir els requeriments de l'Administració amb relació al compliment de la normativa i, si escau, en els termes convinguts.

Article 93 Concurrència amb l'ordre jurisdiccional penal

1. Si les infraccions poden ésser constitutives de delicte o falta, l'òrgan competent ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal o a l'òrgan judicial que correspongui. En aquest cas, s'ha de suspendre el procediment si hi ha identitat de subjecte, fets i fonament, un cop l'autoritat judicial hagi comunicat que s'ha iniciat el procés penal.

Article 94 Prescripció de les infraccions i les sancions

1. Les infraccions lleus que tipifica aquesta llei prescriuen al cap d'un any; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de tres anys, a comptar de la data de la comissió de la infracció.

2. Les sancions lleus imposades d'acord amb el que estableix aquesta llei prescriuen al cap d'un any; les greus, al cap de dos anys, i les molt greus, al cap de tres anys, a comptar de l'endemà del dia en què la resolució sancionadora esdevé ferma.

Article 95 Procediment