|
Llei
8/2002, de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991, del 30 de
desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de
l’adopció, i de regulació de l’atenció especial als adolescents amb
conductes d’alt risc social
(DOGC núm. 3648, de
3-06-2002, p. 9913)
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de
Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix
l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La protecció de persones menors d’edat és una de les
primeres competències exclusives que la Generalitat de Catalunya va
assumir i en l’exercici de la qual Catalunya ha estat una comunitat
autònoma reconeguda com a pionera i especialment compromesa amb la
infància i la joventut amb dificultats.
En el vessant legislatiu, es va aprovar la Llei
11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors, i posteriorment la
Llei
37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors
desemparats i de l’adopció, que va derogar expressament el títol VI de la
Llei 11/1985 i va regular la protecció separadament de la resta del
contingut d’aquella Llei, que era la prevenció i el tractament de la
delinqüència infantil i juvenil; la Llei 8/1995, del 27 de juliol,
d’atenció i de protecció dels infants i adolescents i de modificació de la
Llei 37/1991, que va incorporar a la dita Llei el
capítol IV, el qual
regula el règim sancionador en matèria de protecció dels menors
desemparats i de l’adopció, i la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi
de família, que ha regulat l’adopció i algunes actuacions de
l’Administració que entren en l’àmbit del dret civil, com són la
declaració de desemparament i l’assumpció de la tutela de les persones
menors d’edat desemparades.
En el temps transcorregut s’ha evidenciat una
casuística que aconsella modificar aquesta legislació. D’una banda,
l’entitat de protecció de persones menors ha d’atendre cada vegada més
nois i noies adolescents i menys infants perquè hi ha menys abandonaments
i més adopcions i perquè les persones adolescents, amb problemes familiars
o sense, tot sovint són més conflictives i refractàries a l’aplicació de
les mesures de protecció que necessiten per a atendre’ls i per a promoure
el desenvolupament integral de llur personalitat.
Entre la població adolescent hi ha el problema creixent
de les persones que han deixat la llar, algunes d’aquestes procedents
d’altres països, de vegades indocumentades i que rebutgen sistemàticament
les mesures de protecció establertes per la legislació vigent. Aquestes
persones menors tenen també un risc elevat d’ésser víctimes de
l’explotació exercida per persones adultes o de caure en la delinqüència.
Aquesta població adolescent requereix una actuació especialitzada, alhora
que personalitzada, que desbloquegi la por, la desconfiança o la
resistència freqüent envers les actuacions de protecció, tot sovint
mitjançant una intervenció tècnica en l’entorn familiar i social en què es
mou que faciliti la comunicació i la interrelació amb ella per a poder
procedir posteriorment a la identificació, l’atenció inicial i la
determinació de les mesures de protecció adequades a la seva problemàtica.
Amb aquesta Llei es pretén, d’una banda, actualitzar la
regulació d’aquella part de la protecció que afecta la població adolescent
que es troba en conflicte social, i, d’altra banda, regular l’increment de
respostes protectores i de recursos que s’han d’articular, i alhora
arbitrar els mecanismes perquè en els casos de gran mobilitat geogràfica i
desarrelament també es gaudeixi dels recursos de l’administració sanitària
i l’educativa, de l’atenció social primària, etc. La dificultat per a fer-ne
un estudi psicosocial també pot venir del fet que tot sovint amaguen dades
d’identificació pròpies i de familiars que puguin tenir, i també per les
reiterades fugides dels centres d’internament.
En els casos, cada vegada més nombrosos, de nois i
noies adolescents que rebutgen l’acolliment simple en família i
l’internament en un centre i que només accepten, almenys en un principi,
una mesura de caràcter assistencial establerta per l’article 5.1.cinquena
de la Llei 37/1991, les respostes que ja s’han experimentat són la creació
de serveis de primer acolliment i centres residencials d’estada limitada,
que donen una resposta més adequada a l’atenció immediata que requereixen
els perfils i les necessitats d’aquesta població, en col·laboració amb les
entitats locals afectades i amb entitats sense ànim de lucre que treballen
en aquests àmbits. Tot i això, l’experiència demostra que aquestes mesures
de vegades són insuficients per a garantir la protecció adequada
d’aquestes persones menors i és necessari que la llei prevegi la
possibilitat de restringir o suprimir amb caràcter temporal les sortides
d’aquestes persones menors dels centres d’internament en què es troben, a
fi que l’entitat pública pugui portar a terme l’exercici de les seves
funcions tutelars. En aquests supòsits, i a fi de facilitar la continuïtat
de la intervenció tècnica, cal preveure l’existència de centres o unitats
dotats de mesures de contenció que, tot mantenint el caràcter de centres
oberts, afavoreixin l’efectivitat de l’acció de l’entitat protectora.
Aquesta norma completa la regulació de la Llei 37/1991
amb una tipologia de centre d’urgència, necessària i específica, tant per
a la població adolescent amb conductes d’alt risc social com per a les
situacions de desemparament de persones menors que es produeixen les nits
i els caps de setmana, que poden ésser transitòries i que, en tot cas, són
urgents.
En aquesta modificació es regula de nou la prevenció de
la delinqüència i, en conseqüència, es deroga el títol V de la Llei
11/1985.
Finalment, també es vol regular l’estatut de les
persones menors internades en centres de protecció, llurs drets i deures,
l’incompliment dels deures i les mesures educatives correctores.
La necessitat d’aquesta norma, que s’ha posat més de
manifest recentment, fa que no s’esperi a una propera iniciativa
legislativa de revisió integral de la Llei
37/1991, que és en estudi i que
també va influir en la no-inclusió en el Codi de família de la part de
protecció de la dita Llei.
Aquesta norma consisteix en l’addició de dos nous
apartats a l’article 2, d’un article 5 bis, d’un incís a l’article 12.3 i
de dos capítols a la Llei 37/1991. El primer apartat afegit disposa la
creació d’unitats d’actuació urgent; la segona addició recull noves
mesures específiques respecte a la població adolescent indocumentada que
rebutja les mesures de protecció de la Llei
37/1991, i també la creació
dels centres en els quals s’han de dur a terme; la tercera addició regula
la possibilitat de fer adequacions constructives en els centres que
acullin nois i noies adolescents amb la finalitat d’afavorir l’eficàcia i
l’execució plena dels programes educatius; el capítol que s’hi inclou com
a V regula l’atenció especial a la població adolescent amb conductes d’alt
risc social, i el capítol VI regula l’estatut de les persones menors
d’edat acollides en centres. La Llei també modifica els articles 3 i
6 de
la Llei 37/1991, per a substituir la referència a la "pàtria potestat" per
la "potestat del pare i de la mare", de conformitat amb la terminologia
utilitzada pel Codi de família. La part final de la Llei consta d’una
disposició addicional que determina que s’han de regular per decret, en un
termini de sis mesos, les característiques, les funcions i l’estructura
dels centres o unitats d’estada limitada, d’una disposició derogatòria del
títol que correspon a la Llei 11/1985, i de dues disposicions finals: la
primera, d’habilitació del Govern per al desplegament d’aquesta Llei, i la
segona, sobre la seva entrada en vigor.
|
|
| |
Article 1 S’afegeix en els apartats 4 bis i 5 bis a l’article 2
de la Llei 37/1991, del 30 de desembre, de protecció de menors desemparats
i de l’adopció, amb el text següent:
"4 bis. Tots els centres d’acolliment han de preveure,
en el projecte educatiu del centre i en el projecte educatiu
individualitzat, el conjunt d’actuacions socioeducatives encaminades a la
preparació per a un treball, amb la finalitat que els adolescents
assoleixin més recursos, més autonomia personal i més habilitats socials.
"5 bis. Es poden crear centres o unitats d’estada
limitada en els centres d’acolliment per a atendre separadament, amb
funció d’acollida inicial en el primer període d’adaptació al sistema, els
menors que es troben en les circumstàncies establertes per l’apartat 2 i
els adolescents amb conductes d’alt risc social."
|
|
| |
Article 2 Es modifica l’article 3 de la Llei 37/1991, que resta
redactat amb el text següent:
"1. La resolució de desemparament per les causes
determinades en l’article 2 comporta l’assumpció automàtica per
l’organisme competent de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no
es procedeixi a la constitució de la tutela per les regles ordinàries o el
menor no sigui adoptat, no sigui reintegrat a qui en tingui la potestat
del pare i de la mare o la tutela, no s’emancipi o no arribi a la majoria
d’edat.
"2. Aquesta assumpció de les funcions tutelars implica
la suspensió de la potestat del pare i de la mare o de la tutela ordinària
durant el temps d’aplicació de la mesura."
|
|
| |
Article 3 S’afegeix un article 5 bis a la Llei 37/1991, amb el
text següent:
"Article 5 bis
"1. Respecte de totes les persones menors
indocumentades, l’organisme de protecció de menors ha de comunicar aquesta
situació de manera immediata a l’autoritat competent, com també la de la
manca d’identificació de la família i, si escau, el reagrupament familiar,
atenent l’interès del noi o noia menor.
"2. A fi que l’actuació de l’organisme competent en
matèria de protecció de menors arribi a totes les persones menors que la
necessiten, malgrat que la rebutgin, es poden adoptar les mesures
específiques següents:
"a) L’assistència diürna a menors sense llar, perquè
abandonin la permanència al carrer. Aquests programes d’intervenció
socioeducativa, com també els tallers preparatoris per a un treball, s’han
de dur a terme en els centres de dia amb la finalitat que els menors
assoleixin més recursos, més autonomia personal i més habilitats socials.
"b) L’allotjament nocturn de curta durada per a
satisfer les necessitats assistencials dels menors. La seva durada no pot
superar els trenta dies, tot i que pot ésser prorrogada mentre es
mantingui la situació que va determinar l’adopció de la mesura.
"c) L’ingrés, per necessitats reeducatives, en centres
o unitats amb restricció o supressió de sortides per un temps limitat, de
manera que es puguin desenvolupar programes individuals. En aquests casos
els menors poden formular una reclamació en forma de queixa al director
del centre. Aquesta mesura únicament es pot adoptar quan la persona menor
rebutgi les mesures establertes als apartats a i b o qualsevol altra
mesura de protecció adequada a les seves necessitats. L’adopció d’aquesta
mesura, que s’ha de fer constar en l’informe de seguiment de l’acció
educativa dels menors afectats, s’ha de notificar a la Fiscalia abans de
les vint-i-quatre hores següents a l’ingrés, s’ha de revisar setmanalment
i la seva durada no pot superar els trenta dies, tot i que pot ésser
novament adoptada si les altres mesures són rebutjades de nou i de forma
reiterada.
"3. Per a l’aplicació de les mesures que estableix
l’apartat 2, s’han de crear:
"a) Centres socioeducatius diürns.
"b) Centres d’allotjament nocturn de curta durada.
"c) Centres o unitats dotats amb mesures estructurals
de protecció."
|
|
| |
Article 4 Es modifica l’article 6.2 de la Llei 37/1991, que resta
redactat amb el text següent:
"2. Si és el cas, l’organisme competent pot demanar,
també, la privació de la potestat del pare i de la mare o la remoció de la
tutela, a part d’exercir les accions penals corresponents."
|
|
| |
Article 5 S’afegeix a l’apartat 3 de l’article 12 de la Llei
37/1991 l’incís següent:
"Tanmateix, sense alterar el règim obert dels centres,
els que acullin adolescents poden incorporar, en llur configuració
arquitectònica, elements constructius de seguretat, amb l’objecte
d’afavorir l’eficàcia dels programes educatius."
|
|
| |
Article 6 S’afegeix un nou capítol V a la Llei 37/1991, amb el
contingut següent:
"Capítol V
"Atenció especial a la població adolescent amb
conductes d’alt risc social
"Secció primera
"Disposicions generals
"Article 43
"Als efectes d’aquesta Llei, es consideren adolescents
amb conductes d’alt risc social els menors adolescents la conducta dels
quals altera de manera greu les pautes de convivència i comportament
social generalment acceptades de manera que provoquen un risc evident de
causar-se danys ells mateixos o de perjudicar terceres persones.
"Article 44
"L’atenció social de la població adolescent amb
conductes d’alt risc social s’ha d’adequar, en tot cas, als principis
d’actuació següents:
"a) És prioritària l’acció preventiva, que ha d’incidir
en els factors de risc que originen la marginació i la delinqüència, i el
foment de les activitats que afavoreixen els processos d’integració social
de la persona menor. En aquest sentit, amb l’objecte de garantir-ne
l’eficàcia, s’han d’habilitar els recursos econòmics necessaris.
"b) En exercici de la seva funció de prevenció de la
marginació, de les conductes d’alt risc social i la delinqüència, les
administracions resten compromeses a finançar amb les dotacions adequades
el treball dels educadors de carrer, equips bàsics de serveis socials i
equips d’atenció a la infància i a l’adolescència, i també tots aquells
serveis o prestacions que donin suport a l’atenció de l’adolescent en el
propi entorn.
"c) Tota intervenció que afecti adolescents amb
conductes d’alt risc social ha d’ésser respectuosa amb els drets que
l’ordenament jurídic els reconeix, amb prevalença de l’interès superior
del menor sobre qualsevol altre de concurrent.
"Secció segona
"Programes d’educació i prevenció
"Article 45
"1. Les administracions públiques han de promoure les
atencions preventives i educatives necessàries per als adolescents amb
conductes d’alt risc social a fi de responsabilitzar-los de llurs actes.
Especialment, la xarxa bàsica de serveis socials d’atenció primària ha de
promoure programes educatius i preventius destinats a fomentar la
capacitat crítica, d’autocontrol i el sentit de la pròpia responsabilitat
dels adolescents amb conductes d’alt risc social.
"2. Són mesures preventives i educatives:
"a) L’atenció en determinats centres oberts, tallers i
altres serveis comunitaris.
"b) L’atenció en el seu propi entorn.
"c) L’ajuda professional que tendeix a proporcionar als
menors els mitjans pedagògics que els facilitin la inserció en el món del
treball.
"d) El seguiment de les persones menors desinternades
dels centres amb l’oferta del suport sociopedagògic necessari.
"e) L’atenció psicoterapèutica.
"f) Les altres mesures d’índole educativa o terapèutica
que es considerin pertinents.
"3. La derivació a un centre d’acolliment o residencial
ha d’ésser sempre l’últim recurs a emprar i només es pot acordar quan no
és possible d’utilitzar cap altre programa.
"Article 46
"Els adolescents amb conductes d’alt risc social
subjectes a l’atenció socioeducativa establerta per aquest capítol poden
rebre atenció simultània en diversos programes i tractaments preventius.
"Article 47
"L’atenció preventiva i educativa que estableix
l’article 45 s’ha de dur a terme sempre amb el consentiment del
representant legal de l’adolescent, un cop consultat i escoltat aquest. Si
manca el representant o si aquest s’oposa de manera infundada a l’adopció
de les mesures, s’ha de demanar l’autorització judicial, un cop escoltat
el Ministeri Fiscal."
|
|
| |
Article 7 S’addiciona un nou capítol VI a la Llei 37/1991, amb el
contingut següent:
"Capítol VI
"Estatut de la població menor acollida en centres
d’atenció a persones menors
"Secció primera
"Drets i deures
"Article 48
"1. Les persones menors, mentre són acollides en
centres, tenen, respecte de les persones que els guarden, els mateixos
drets i deures que corresponen a la relació amb el tutor o tutora
establerta en l’article 214 del Codi de família. Especialment, tenen els
drets següents:
"a) Ésser ateses sense discriminació per qualsevol raó,
condició o circumstància personal o social.
"b) Rebre un tracte digne tant del personal del centre
com de les altres persones residents.
"c) Tenir cobertes les necessitats fonamentals de la
vida quotidiana que els permetin el desenvolupament personal i social
adequat.
"d) Ésser respectades en llur intimitat personal i en
llurs pertinences individuals en el context educatiu que regeix el centre.
"e) Ésser informades pels responsables del centre de
llur situació legal i participar en l’elaboració de llur projecte
individual.
"f) Ésser escoltades en les decisions de transcendència,
si han complert els dotze anys, o si tenen judici suficient si no els han
complert.
"g) Relacionar-se amb la família i gaudir del règim de
visites establert legalment o per decisió judicial.
"h) Participar de manera activa en l’elaboració de la
programació d’activitats internes o externes del centre i en llur
desenvolupament.
"i) Ésser documentades per l’Administració que en té la
responsabilitat si escau que són indocumentades.
"2. A l’efecte del que estableix la lletra f de
l’apartat 1, els menors que han complert els dotze anys i els que tenen
judici suficient han d’ésser escoltats preceptivament quan la decisió
impliqui un canvi de les mesures adoptades.
"Article 49
"Durant llur estada als centres d’acolliment o
residencials, les persones menors han de:
"a) Complir les normes de funcionament i convivència
dels centres.
"b) Respectar la dignitat i les funcions del personal
del centre i de les altres persones residents.
"c) Desenvolupar amb dedicació i aprofitament les
activitats educatives, laborals i de formació, organitzades, dirigides i
coordinades pel mateix centre d’acolliment o residencial, que formin part
de llur projecte educatiu.
"Secció segona
"Incompliment dels deures i mesures educatives
correctores
"Article 50
"1. Tenen la consideració d’incompliments de deures les
conductes de les persones menors següents:
"a) Incomplir les normes de funcionament i de
convivència del centre.
"b) Promoure o participar activament en actes o
conductes que comportin una alteració de l’ordre, la seguretat o la
convivència dins el centre o la insubordinació respecte del personal del
centre.
"c) Agredir físicament o verbalment les persones.
"d) Alterar de forma manifesta la vida quotidiana del
centre.
"e) Abandonar el centre sense autorització o intentar-ho
de manera reiterada.
"f) Causar danys en les dependències, els materials i
els efectes del centre o les pertinences d’altres persones.
"g) Introduir, posseir o consumir en el centre drogues
tòxiques, incloent-hi substàncies psicotròpiques o estupefaents.
"h) Introduir o posseir en el centre armes o
instruments especialment perillosos.
"i) Sostreure materials o efectes del centre o
pertinences d’altres persones.
"2. Els incompliments de deures poden ésser qualificats
de lleus, greus o molt greus en funció del grau de pertorbació o del
perjudici causat.
"3. Una vegada qualificats els incompliments, s’ha
d’aplicar alguna de les mesures educatives correctores establertes a
l’article 51, el contingut i funció de les quals ha d’ésser fonamentalment
educatiu.
"4. Si l’incompliment de deures fos susceptible de
constituir una infracció penal, se n’ha de donar compte immediatament al
Ministeri Fiscal de conformitat amb la legislació sobre responsabilitat
penal del menor.
"Article 51
"1. Les mesures educatives correctores que cal aplicar
per raó dels incompliments de deures de les persones menors d’edat no
poden implicar mai, directament o indirectament, càstigs corporals,
privació de l’alimentació, privació del dret de visita de la família,
privació del dret a l’educació obligatòria i d’assistència al centre
escolar, ni atemptar contra la dignitat del noi o la noia menor.
"2. Són mesures educatives correctores les següents:
"a) Amonestació.
"b) Privació d’activitats quotidianes d’oci, esportives
o de caràcter lúdic, ja siguin diàries, de cap de setmana o especials.
"c) Realització d’activitats d’interès per a la
col·lectivitat en el mateix centre per un temps màxim d’un mes.
"d) Separació del grup amb privació o limitació
d’incentius per un temps màxim de tres dies. Aquesta mesura només pot
aplicar-se en cas d’incompliment de deures de caràcter greu.
"3. Per a l’aplicació de les mesures educatives
correctores, es tindran en compte els criteris següents:
"a) L’edat i les característiques del noi o la noia
menor.
"b) El projecte educatiu individual.
"c) El grau d’intencionalitat o negligència.
"d) La reiteració de la conducta.
"e) La pertorbació del funcionament del centre.
"f) Els perjudicis causats a les altres persones
residents, al personal o als béns o instal·lacions del centre.
"4. La petició d’excuses a la persona ofesa, la
restitució dels béns o la reparació dels danys poden donar lloc a la
suspensió de les mesures educatives correctores sempre que no es reiteri
la conducta que es vol corregir.
"Article 52
"1. L’actuació educativa com a resposta als
incompliments de deures ha de garantir sempre el dret a ésser informat i
escoltat en relació amb el fet.
"2. La potestat d’imposar mesures educatives
correctores s’exerceix en aplicació de la funció correctora que correspon
al tutor o tutora d’acord amb la legislació civil, sense necessitat de
tramitar expedient per a les faltes lleus. Per a les faltes greus o molt
greus no es poden imposar sancions si no és en virtut d’expedient
disciplinari, amb el corresponent nomenament d’un instructor o
instructora. En tots els casos s’ha de donar audiència al presumpte
infractor o infractora.
"3. Les mesures correctores que s’imposin a les
persones menors residents s’han de comunicar, abans de vint-i-quatre hores
des que s’adoptin, al Ministeri Fiscal. Així mateix, s’han de comunicar,
perquè en quedi constància al seu expedient personal, a l’òrgan competent
de l’Administració que tingui assignades les funcions sobre atenció als
menors."
|
|
| |
Disposició addicional
El Govern, en el termini màxim de sis mesos, ha de
regular per decret les característiques, les funcions i l’estructura que
han de tenir els centres o unitats d’estada limitada que es trobin dins
els centres d’acolliment, establerts per l’apartat 5 bis de l’article 2 de
la Llei 37/1991, afegit per l’article 1 d’aquesta Llei.
|
|
| |
Disposició derogatòria
Es deroga el títol V de la Llei 11/1985, de 13 de juny,
de protecció de menors.
|
|
| |
Disposicions finals
Primera
S’habilita el Govern i el conseller o consellera de
Justícia per a dictar les disposicions reglamentàries de desplegament
d’aquesta Llei.
|
|
| |
Segona
Aquesta Llei entra en vigor als vint dies d’haver estat
publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui
d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i
les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 27 de maig de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep-Delfí Guàrdia i Canela
Conseller de Justícia
|
|
|
