|
Setena
Modificació de determinats articles de la Llei 37/1991 i addició de nous articles
1. Es modifica el subapartat segon de l'apartat 1 de l'article 5 de la Llei 37/1991,
que queda redactat de la manera següent:
"Segona: L'acolliment simple del menor per una persona o una família que puguin
substituir, provisionalment o definitivament, el seu nucli familiar natural."
2. Es modifiquen els apartats 1 i 3 de l'article 10 de la Llei 37/1991, que queden
redactats de la manera següent:
"1. El menor desemparat que hagi d'ésser separat de la seva llar o del seu entorn
familiar ha d'ésser confiat a una altra família o a una persona que faci possible el
desenvolupament integral de la seva personalitat. Aquesta mesura s'ha d'aplicar quan es
prevegi que el desemparament o la necessitat de separació de la família pròpia seran
transitoris o quan, tot i havent-hi els requisits per a l'acolliment preadoptiu, aquest no
s'hagués pogut constituir."
"3. S'ha de procurar que l'acolliment dels germans es confiï a una mateixa
persona o família, i també facilitar les relacions entre el menor i la seva família
natural quan sigui possible el seu reintegrament a aquesta, per tal d'afavorir-lo"
3. Es dóna nova redacció a l'apartat 2 de l'article 19 de la Llei 37/1991:
"2. Pot ésser adoptat el menor que estigui sotmès a la mesura d'acolliment
simple dels qui el pretenen adoptar, quan no sigui previsible el retorn d'aquell a la seva
família. No serà previsible aquest retorn quan concorri alguna de les circumstàncies a
què fa referència l'article 13.1"
4. Es modifica l'apartat 1 de l'article 22 de la Llei 37/1991, que queda redactat de la
manera següent:
"1. Per a iniciar l'expedient d'adopció, si hi ha hagut acolliment simple o
preadoptiu, cal la proposta prèvia de l'organisme competent, en la qual s'han de fer
constar, acreditats degudament:
"a) Les condicions personals, socials, familiars i econòmiques de l'adoptant i la
seva aptitud educadora.
"b) L'últilm domicili, si és conegut, dels pares, els tutors o els guardadors de
l'adoptat."
5. S'addiciona una secció cinquena, amb el títol "adopció internacional",
al capítol II de la Llei 37/1991, que queda redactat de la manera següent:
"Article 31 bis.
"1. Les adopcions de menors originaris de l'estranger només poden tenir lloc quan
les autoritats de l'estat d'origen del menor hagin establert:
" a) Que el menor és adoptable.
"b) Que l'adopció internacional respon a l'interes primordial del menor.
"c) Que els consentiments requerits per a l'adopció han estat donats lliurement,
sense rebre cap tipus de pagament o contraprestació i amb coneixement de les
conseqüències de l'adopció, especialment pel que fa a la ruptura de tot vincle jurídic
amb la família biològica.
"d) Que, tenint en compte l'edat i el grau de maduresa del menor, ha estat
escoltat i s'han tingut en compte els seus desigs i les seves opimons.
"2. En defecte de conveni internacional en la matèria, la Generalitat només
tramita les adopcions de menors originaris d'aquells paisos en els quals quedi
suficientment garantit el respecte als principis i les normes de l'adopció internacional
i la intervenció deguda dels seus organismes administratius i judicials.
"3. Per tal de garantir el ple respecte als drets dels menors, en el cas
d'adopcions internacionals, la Generalitat exerceix les funcions següents:
"a) Prendre les mesures per a evitar lucres indeguts i impedir pràctiques
contràries a l'interès del menor.
"b) Reunir i conservar la informació relativa a l'adoptat i als seus orígens i,
en la mesura permesa per la legislació vigent, garantirne l'accés.
"c) Facilitar i seguir els procediments d'adopció .
"d) Assessorar sobre l'adopció i, en cas necessari i en la mesura permesa per la
legislació vigent, fer el seguiment de les adopcions.
"e) Seleccionar les famí1ies demandants segons uns criteris i uns processos
establerts.
"4. Només pot intervenir amb funcions de mediació per a l'adopció internacional
l'organisme competent de la Generalitat. No obstant això, la Generalitat pot acreditar
entitats col.laboradores per a l'exercici d'aquestes funcions en els termes i amb el
compliment dels requisits que s'estableixin per reglament. En tot cas, aquestes entitats
han d'ésser sense ànim de lucre, han d'estar legalment constituides, tenir com a
finalitat la protecció de menors i han de defensar l'interès primordial del menor per
damunt de cap altre, d'acord amb els principis inspiradors de la Convenció de les Nacions
Unides sobre els drets de l'infant, del 20 de novembre de 1989, i la resta de normes
internacionals aplicables. S'han de sotmetre a les directrius, la inspecció i el control
de l'organisme competent de la Generalitat."
6. S'addiciona un nou capítol IV a la Llei 37/ 1991, amb el contingut següent:
"Article 36.
"l. Constitueixen infraccions administratives a aquesta Llei les accions o les
omissions que en matèria de protecció dels menors desemparats i adopció són
tipificades i sancionades en aquest capítol.
"2. La responsabilitat de les infraccions tipificades en aquest capítol correspon
a les persones físiques o jurídiques a les quals són imputables les actuacions
constitutives d'infracció.
"3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 37.
"1. Es consideren infraccions lleus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les
omissions següents:
"a) No informar, les persones que per raó de llur professió en tenen
coneixement, l'autoritat judicial o l'organisme competent en matèria de protecció de
menors desemparats de la situació de desemparament d'un menor, d'acord amb el que
estableix l'article 2.3.
"b) Incomplir, els professionals que intervenen en la constitució de l'acolliment
o de l'adopció, el deure de confidencialitat respecte a les dades personals dels menors
acollits o adoptats, d'acord amb el que estableix l'article 34.
"c) Emetre informes socials o psicològics destinats a integrar expedients per a
la tramitació d'adopcions internacionals no autoritzats per l'organisme competent en
matèria de protecció de menors desemparats de la Generalitat.
"2. Es consideren infraccions greus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les
omissions següents:
"a) Reincidir en infraccions lleus.
" b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus en l'apartat 1 si els
perjudicis causats als menors són greus.
"c) Intervenir, els centres sanitaris, els professionals de la sanitat, els
serveis socials o del dret o qualsevol persona física o jurídica, amb funcions de
mediació per a l'acolliment o l'adopció d'un menor sense l'habilitació de l'organisme
competent en matèria de protecció de menors desemparats.
"d) Rebre un menor aliè a la família de les persones receptores amb la intenció
de la seva futura adopció quan en el lliurament de l'infant no ha intervingut l'organisme
competent en matèria de protecció de menors desemparats.
"3. Es consideren infraccions molt greus les accions o les omissions següents:
"a) Reincidir en infraccions greus.
"b) Cometre les infraccions tipificades com a greus en l'apartat 2 si en deriven
perjudicis per als drets dels menors de reparació impossible o difícil.
"c) Intervenir, persones físiques o jurídiques, amb funcions de mediació per a
l'acolliment o l'adopció mitjançant preu o engany o amb perill manifest per a la
integritat física o psíquica del menor.
"d) Cometre la infracció greu tipificada en l'apartat 2.d) mitjançant preu o
engany o amb perill per a la integritat física o psíquica del menor.
"Article 38.
"1. Les infraccions tipificades en aquest capítol són sancionades de la manera
següent:
"a) Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d'1.000.000 de pessetes a
5.000.000 de pessetes.
"b) Les infraccions greus són sancionades amb una multa de 5.000.001 pessetes a
20.000.000 de pessetes.
"c) Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa de 20.000.001
pessetes a 100.000.000 de pessetes.
"Article 39.
"1. Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i per a la
graduació de la quantia de les multes, les autoritats competents han de guardar
l'adequació pertinent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció
o les sancions aplicades, considerant especialment els criteris següents:
"a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor.
"b) Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc
creada o mantinguda per a persones o béns.
"c ) La transcendència econòmica i social de la infracció.
"d) La reiteració o la reincidència de les infraccions.
"2. Si el benefici econòmic que resulta d'una infracció tipificada en aquesta
Llei és superior a la sanció pecuniària que li correspon, aquesta es pot incrementar
amb la quantia equivalent al benefici obtingut.
''3. Es produeix reincidència quan el responsable de la infracció ha estat sancionat
mitjançant resolució administrativa ferma per la comissió d'una altra infracció de la
mateixa naturalesa en el termini d'un any si es tracta de faltes lleus, tres anys si es
tracta de faltes greus i cinc anys per a les molt greu, a comptar des de la notificació
de la resolució.
"Article 40.
"1. Els òrgans competents per a la incoació, la tramitació i la resolució dels
expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades en aquest
capítol han de seguir el procediment establert per la normativa vigent en matèria de
procediment administratiu sancioador.
"2. El Govern de la Generalitat ha de determinar per reglament l'òrgan o els
òrgans competents de les administracions públiques per a la incoació, la tramitació i
la resolució dels expedients sancionadors que s'incoin en virtut d'aquesta Llei.
"3. Si, un cop resolt el procediment sancioador, en deriven responsabilitats
administratives per als pares, els tutors o els guardadors, s'ha de posar en coneixement
de la Fiscalia de Menors a l'efecte de les possibles responsabilitats civils.
"4. En el cas d'infraccions greus o molt greus, l'autoritat que resol l'expedient
pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la
publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de les sancions greus o
molt greus imposades, un cop han esdevingut fermes en la via administrativa. Aquesta
publicitat ha de donar referència dels noms o els cognoms, la denominació o la raó
social de les persones naturals o jurídiques responsables i la classe i la naturalesa de
les infraccions.
"Article 41.
"Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquesta
Llei han d'ésser destinats, per les administracions públiques actuants, a l'atenció i
la protecció dels infants i els adolescents, en l'àmbit de les seves competències.
"Article 42.
Les Infraccions tipificades en aquest capítol prescriuen, si són molt greus, als deu
anys, les greus als vuit anys i les lleus als cinc anys, a comptar des de la data de
comissió de la infracció."
7. S'addiciona una nova disposició final tercera a la Llei 37/1991, que queda
redactada de la manera següent:
"Disposició final tercera.
"Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment els límits
màxims de les sancions pecuniàries establertes en aquesta Llei de conformitat amb
l'increment del cost de la vida."
|