Projecte de llei de règim jurídic de les associacions
(BOPC núm. 242, de 21 de juny de 1994)
Admissió a tràmit: Mesa del 14.06.1994
Exposició de motius
Catalunya té una gran tradició associativa prou manifestada pels milers
d'associacions inscrites en els diferents registres administratius de la
Generalitat. Aquesta intensa activitat en el camp associatiu ja va fer
necessària la promulgació de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i
promoció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme
cultural.
El decalatge entre una vida associativa molt rica i una legislació
estatal continguda en la Llei 191/1964, de 24 de desembre,
d'associacions, i el Decret 1440/65, de 20 de maig, que la desplega que
és preconstitucional i que ha estat parcialment derogada per la
Constitució espanyola, fa necessària una nova regulació de la matèria.
Fins al moment actual, l'article 22 de la Constitució no ha estat
objecte de desplegament per la Llei orgànica corresponent. Sens
perjudici que aquest es produeixi, aquest Projecte de Llei té com a
finalitat règim jurídic de les associacions sobre les quals la
Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que disposa l'article 9.24 de
l'Estatut d'autonomia de Catalunya, té competència exclusiva:
associacions de caràcter docent, cultural, artístic, benèfico-assistencial
i similars, que exerceixin les seves funcions principalment a Catalunya.
En l'elaboració del Projecte s'ha partit de l'experiència practica i
dels problemes de les associacions constituïdes a Catalunya, com també
dels textos comparats més avançats en la matèria, i molt especialment
dels treballs sobre l'anomenat Estatut de l'Associació Europea,
actualment en elaboració a la Unió Europea.
En el capítol 1, sota la rúbrica de Disposicions generals, l'article 1
intenta donar resposta als principals problemes plantejats per les
associacions en els darrers temps. Així, aquest article del Projecte
parteix de la concepció estructural, és a dir corporativa, de les
associacions, tot i que inclou la característica causal, tradicional a
la cultura llatina, de l'exclusió de l'afany de lucre, alhora que permet
la constitució d'associacions d'interès general o particular. La qüestió,
relacionada amb l'objecte de l'associació, relativa a si aquesta pot dur
a terme una activitat econòmica, es resol admetent aquesta possibilitat
sempre que no en constitueixi l'objecte principal. Igualment, l'article
1 aclareix que els associats no responen personalment dels deutes de
l'associació, qüestió que s'havia presentat repetidament en la pràctica
quotidiana; la regla s'ha de relacionar amb les establertes pels
articles 14 i 34, que garanteixen de manera suficient els drets dels
tercers i dels associats mateixos en els casos de les associacions no
inscrites i d'actuació dolosa o negligentment perjudicial dels
administradors.
L'article 2 estableix l'àmbit d'aplicació objectiu i territorial de la
Llei, d'acord amb l'article 9.24 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
L'article pressuposa l'eventual desenvolupament general de les
associacions mitjançant una Llei orgànica, i no interfereix en les
associacions sotmeses a una regulació específica, per raons de
competència, jerarquia normativa i especialitat.
Els articles restants del capítol 1 integren l'ordenament jurídic de les
associacions en matèria d'eficàcia dels drets fonamentals entre
particulars, denominació, utilitat pública, domicili, caràcter personal
de la qualitat d'associat, relacions amb l'Administració pública i
unions d'associacions, d'acord amb els criteris normatius més
experimentats en els països de la nostra àrea cultural. Cal destacar la
posició presa en relació amb el tema de l'eficàcia entre particulars de
les normes de la Constitució espanyola sobre drets fonamentals. Aquestes
normes no només vinculen els poders públics sinó també els particulars,
però la intensitat d'aquesta eficàcia és diferent en l'un cas i en
l'altre. La redacció emprada obliga l'intèrpret a entendre aquesta Llei,
com qualsevol altra, dins del marc dels valors constitucionals, i
significa la incorporació explícita de la doctrina establerta pel
Tribunal Constitucional sobre l'abast de l'eficàcia dels drets
fonamentals en les relacions entre particulars.
El capítol 2, relatiu a la Constitució de l'associació, desenvolupa la
concepció estructural o corporativa de l'associació, i fa del principi
de la llibertat estatutària l'autèntic eix vertebrador d'allò que ha de
ser el Dret d'associació en una societat oberta. Molt específicament es
resolen les qüestions tradicionalment plantejades al voltant de la
personalitat jurídica (article 10.1) i el règim de associacions no
inscrites (article 14). Cal remarcar que la regulació de l'estructura i
el funcionament del Registre d'Associacions es, remet a un desplegament
reglamentari. L'organització d'aquest Registre s'ha d'entendre en el
marc del que disposen el Reial decret 3526/1981, de 29 de desembre,
sobre traspàs de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en
matèria d'associacions; l'Ordre de 20 d'abril de 1982, d'atribució
provisional de competències en matèria d'associacions; el Decret
159/1984, de 19 de juny, pel qual se suprimeix el Departament Adjunt a
la Presidència i pel qual s'adscriu la Direcció General d'Associacions i
Fundacions al Departament de Justícia; el Decret 8/1985, de 14 de gener,
de reestructuració del Departament de Justícia; el Decret 100/1987, de
20 de febrer, de reestructuració orgànica del Departarnent de Justícia,
modificat pel Decret 200/1987, de 20 de maig, i que ha estat objecte de
desplegament per l'Ordre de 14 de juny de 1988.
El capítol 3, Òrgans de l'associació, tracta de l'assemblea,
caracteritzada com a òrgan fonamental de l'associació, i de òrgan
d'administració, que governa i representa l'associació. En els seus
articles es fa un tractament del principi estructural amb un grau de
detall que permet el funcionament de les associacions amb una estructura
legal mínima, a la vegada que possibilita l'establiment de règims
juridics alternatius per via estatutària. Es pretén així compaginar la
noció d'estructura corporativa, pròpia de la nostra tradició, amb la més
amplia llibertat d'associació.
El capitol 4 estableix unes obligacions mínimes d'organització i
d'informació de la vida de l'associació que reglamentàriament seran
desplegades en funció del nombre d'associats, del pressupost o d'altres
circumstàncies.
El capítol 5, relatiu a la Dissolució i liquidació, pretén regular de
manera completa i sistemàtica les causes de dissolució de les
associacions i el procediment liquidador que s'ha de seguir. La
inexistencia d'una regulació detallada de la dissolució i liquidació era
una de les mancances més paleses del Dret d'associació fins ara vigent.
Entre les particularitats del Projecte, cal destacar que s'ha considerat
oportú possibilitar la reactivació de l'associació en els casos en que
hagi desaparegut la causa de dissolució, sempre que aquesta no hagi
estat una resolució judicial ferma sobre associacions delictives. Així
mateix, lés remarcable la previsió sobre la destinació dels béns
romanents.
El capítol 6, relatiu a la Insolvència, estableix l'obligació de
sollicitar el concurs en el cas que es produeixi la situació
d'insolvencia, alhora que determina les responsabilitats corresponents
si els administradors incompleixen aquesta obligació.
La disposició transitòria estableix un termini de cinc anys, que es
considera prou ampli per permetre l'adaptació dels estatuts de les
associacions existents, alhora que introdueix el deure, a carrec del
Registre d'Associacions, d'informar i assessorar les associacions per
facilitarne el procés d'adaptació. La disposició final faculta el
Govern i el conseller competent per raó de la matèria per desplegar
aquesta Llei.
Capítol 1
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa
1. En les associacions una pluralitat de persones s'organitza
corporativament i duradorament per assolir, sense afany de lucre, un fi
comú, d'interes general o particular.
2. L'objecte principal de l'associació no pot consistir en l'exercici
d'una activitat econòmica.
3. Els associats no responen personalment dels deutes de l'associació.
Article 2. Àmbit d 'aplicació
Aquesta Llei s'aplica a les associacions de caràcter docent, cultural,
artístic, beneficoassistencial i similars, que exerceixen les seves
funcions principalment a Catalunya i que no estan sotmeses a una
regulació específica.
Article 3. Principis d 'organització i funcionament
1. Les associacions que gaudeixen d'una posició dominant en el seu àmbit
d'activitats han d'organitzarse i funcionar democràticament.
2. Cap associació no pot organitzarse o actuar de forma contrària a la
dignitat de la persona.
Article 4. Denominació
La denominació de les associacions no pot:
a) incloure expressions contraries a la llei, a l'ordre públic o als
bons costums;
b) consistir exclusivament en el nom de Catalunya, de les seves
comarques i municipis o d'altres demarcacions territorials;
c) coincidir amb la d'una altra entitat preexistent ni assemblars'hi
tant que indueixi a confusió sobre la identitat de l'associació, ni
d) induir a error sobre la naturalesa de l'associació.
Article 5. Utilitat pública
1. Les associacions constituïdes per assolir un fi comú d'interes
general poden ser reconegudes d'utilitat pública.
2. La declaració d'utilitat pública es tramita segons disposa el
paràgraf B) 7 de l'annex al Reial decret 3526/1981, de 29 de desembre,
sobre traspassament de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya
en matèria d'associacions, o segons el que disposi la normativa vigent
en cada moment.
3. Les associacions declarades d'utilitat pública tenen dret a esmentar
aquesta qualificació en tots els seus documents i gaudeixen dels
beneficis fiscals, econòmics, administratius i processals que en cada
cas s'estableixin. Així mateix, poden ser escoltades en la preparació de
disposicions generals relacionades directament amb la seva activitat i
en l'establiment de programes d'acció o noves directrius de
transcendència per a aquestes associacions.
4. No poden ser declarades d'utilitat pública les associacions els
estatuts de les quals disposen, per al cas de dissolució, 1'aplicació
del patrimoni social als associats o a altres persones jurídiques
d'interès particular.
Article 6. Domicili
1. El domicili de l'associació s'ha de situar a Catalunya, en el lloc on
radiqui la seva administració central o bé on duu a terme habitualment
les seves activitats principals.
2. Si el domicili registral no coincideix amb el que correspondria
d'acord amb l'apartat anterior, els tercers poden considerar com a
domicili qualsevol d'ells.
Article 7. Caràcter personal de la qualitat d 'associat
1. La qualitat d'associat és intransmissible, tret que els estatuts ho
estableixin d'una altra manera.
2. L'associat que deixi de pertànyer a l'associació no té dret a repetir
les quotes que hi hagi pagat i perd tot dret sobre el patrimoni social,
sens perjudici de la seva responsabilitat per les prestacions
corresponents al temps en que n'hagi estat membre.
Article 8. Relacions amb l'Administració
1. Els poders públics fomenten la constitució i el desenvolupament de
les associacions.
2. Els poders públics no intervenen en la vida interna de les
associacions, però l'atorgament de subvencions o la concessió d'ajuts es
pot condicionar al compliment dels requisits establerts en cada cas.
3. Els poders públics assessoren les associacions inscrites i declarades
d'utilitat pública en aquells afers que n'afectin el règim jurídic i
econòmic, com també en les qüestions que es refereixin a les activitats
que aquelles duguin a terme en el compliment dels seus fins, i els
donaran el suport necessari a aquests efectes.
4. Les associacions que realitzin activitats d'interès social, d'acord
amb allò que s'estableixi reglamentàriament, també podran rebre els
mateixos o semblants beneficis.
Article 9. Unions d'associacions
Les associacions poden constituir unions d'acord amb els requisits
establerts en aquesta Llei per a la vàlida constitució d'associacions.
Capítol 2
Constitució de l'associació
Article 10. Constitució i personalitat jurídica
1. L'associació adquireix personalitat jurídica des de l'atorgament de
l'acta de la constitució.
2. Les associacions vàlidament constituïdes poden adquirir i posseir
béns de qualsevol naturalesa, contreure obligacions, rebre donacions i
altres liberalitats, fins i tot mitjançant la crida a la col·laboració
de la població, i també comparèixer en judici.
Article 11. Acta de constitució
1. L'acta de constitució ha de contenir:
a) Els noms, els cognoms i les edats dels fundadors i dels primers
administradors de l'associació, si són persones físiques, o la
denominació, si són persones jurídiques; en tots dos casos hi han de
figurar la nacionalitat i domicili.
b) La voluntat dels fundadors de constituir una associació.
c) Els estatuts que han de regir el funcionament de l'associació.
2. Si algun associat és persona jurídica, l'acta de constitució ha
d'incloure, a més, una còpia de l'acord vàlidament adoptat pel seu òrgan
competent, en el qual es palesi la seva voluntat d'associarse i la
designació de la persona física que la representarà.
Article 12. Estatuts
En els estatuts de l'associació s'ha de fer constar:
a) La denominació de 1'associació.
b) El domicili.
c) La durada, quan l'associació no es constitueixi per temps indefinit.
d) L'objecte de l'associació, descrit de manera precisa i sumària.
e) Les condicions i modalitats d'admissió, renúncia, sanció i exclusió
dels associats.
f) Els drets i les obligacions dels associats i, si fos el cas, els
diferents tipus d'aquests, com també els drets i les obligacions que
corresponguin a cada tipus.
g) L'estructura i la competència de l'òrgan al qual es confia
l'administració de 1'associació, tot determinant els administradors els
quals es confereix el poder de representació i el seu règim d'actuació,
com també les condicions de nomenament i destitució dels membres
d'aquest òrgan.
h) Les regles segons les quals han de deliberar i adoptar les decisions
els òrgans col·legiats de l'associació.
i) Les condicions per a l'exercici de l'acció social de responsabilitat.
j) Les causes de dissolució i 1'aplicació que haurà de donarse als béns
de l'associació en la seva liquidació.
k) Qualsevol altre pacte que els fundadors considerin convenient, sempre
que no s'oposi a les lleis ni contradigui els principis configuradors de
l'associació.
Article 13. Registre d'Associacions
1. El Registre d'Associacions depèn del Departament de Justícia de la
Generalitat de Catalunya. L'estructura i el funcionament del Registre
d'Associacions es determinen reglamentàriament.
2. La constitució i la dissolució de l'associació, les modificacions
dels estatuts, el nomenament i el cessament dels membres de l'òrgan
d'administració, la declaració judicial de la nul·litat i del concurs de
creditors, el nomenament i la separació dels liquidadors, la reactivació
i la cancel·lació de l'associació s'han d'inscriure en el Registre
d'Associacions.
3. La inscripció en el Registre d'Associacions es practica en virtut de
document públic o privat, i només pot ser denegada si aquests no
s'ajusten a les disposicions de la llei.
4. El Registre d'Associacions és públic. La publicitat es fa efectiva
mitjançant manifestació dels llibres del Registre, certificació del
contingut dels assentaments, per nota simple informativa o per còpia
dels assentaments i dels documents dipositats al Registre.
Article 14. Associacions no inscrites
1. Els que actuen en nom d'una associació no inscrita responen
personalment i solidàriament de les obligacions que en resultin.
2. La responsabilitat esmentada a l'apartat anterior cessa si la
inscripció se sol·licita dins l'any posterior a la constitució de
l'associació i aquesta accepta les obligacions resultants en el termini
de tres mesos posteriors a la inscripció.
3. L'associació respon dels actes indispensables per a la seva
constitució i dels realitzats pels administradors d'acord amb les
estatuts i previstos per a la fase anterior a la inscripció.
Article 15. Associacions de fet de caràcter temporal
1. Els organitzadors d'associacions de caràcter temporal que pretenguin
promoure subscripcions, qüestacions públiques, actes benèfics i altres
iniciatives anàlogues, destinades a recollir fons per a qualsevol
finalitat lícita i determinada, responen personalment i solidàriament de
l'administració o la inversió de les quantitats recollides davant les
persones que hi hagin contribuït i dels beneficiaris d'aquelles.
2. Les esmentades associacions de fet queden sotmeses en l'exercici de
les seves activitats, com també pel rendiment de comptes, al que disposa
la legislació vigent.
Article 16. Nul·litat de l'associació
1. L'associació tan sols pot ser declarada nul·la per les causes
següents:
a) que hagi estat declarada il·lícita segons l'article 173 i concordants
del Codi penal,
b) que no hagi concorregut la voluntat efectiva d'almenys dos fundadors
en l'acta de constitució.
2. La sentència que declara la nul·litat de l'associació n'obre la
liquidació, que ha de seguir el procediment previst en aquesta Llei.
3. La declaració de nul·litat no afecta la validesa dels actes
realitzats per l'associació amb tercers de bona fe ni la dels realitzats
per aquests envers l'associació. Els uns i els altres s'han de sotmetre
a les normes de la liquidació.
Capítol 3
Òrgans de l'associació
Secció 1
L'assemblea
Article 17. Concepte i competència
1. Els associats, reunits en assemblea generalment convocada i
vàlidament constituïda, decideixen per majoria, llevat que els estatuts
disposin altrament, els assumptes de la competència d'aquella.
2. Els acords adoptats per l'assemblea vinculen tots els associats, fins
i tot els dissidents i els que no hagin votat.
3. És competència de l'assemblea:
a) Nomenar i separar els membres de l'òrgan d'administració i els
liquidadors, com també exercitar l'acció social de responsabilitat
envers qualsevol d'ells.
b) Aprovar, si escau, la gestió realitzada pels administradors, els
comptes anuals i l'aplicació del resultat.
c) Modificar els estatuts.
d) Acordar la dissolució de l'associació.
e) Resoldre sobre qualsevol altre afer segons el que disposin els
estatuts i sobre allò que la Llei no atribueix a un altre òrgan.
Article 18. Convocatòria
1. L'assemblea és convocada pels administradors, i en cas de liquidació,
pels liquidadors de l'associació.
2. Els administradors han de convocar l'assemblea en els casos previstos
als estatuts, i, com a mínim, una vegada l'any per aprovar els comptes
anuals i, eventualment, aplicarne els resultats.
3. La convocatòria ha d'incloure:
a) El lloc, la data i l'hora de la reunió en primera convocatòria, i
potestativament en segona convocatòria.
b) L'ordre del dia.
4. La convocatòria s'ha de comunicar als associats de la forma i amb
l'antelació establerts pels estatuts. Si aquests no les disposen, s'ha
de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió,
individualitzadament i per escrit adreçat al domicili designat a aquest
efecte o al que consti a la relació actualitzada dels associats que ha
de tenir l' associació.
5. Els associats, en el percentatge que indiquin els estatuts, que no
podrà ser superior al 10%, poden sol·licitar la inclusió d'un o més
punts en l'ordre del dia de l'assemblea, sempre que ho facin dins dels
deu dies següents a la recepció de la convocatòria.
6. L'assistència de tots els associats subsana qualsevol irregularitat
en la convocatòria de l'assemblea, sempre que cap d'ells no s'oposi que
tingui lloc.
Article 19. Convocatòria extraordinària
1. Els administradors poden convocar l'assemblea sempre que ho
considerin necessari o convenient, llevat que els estatuts no
estableixin altrament.
2. Així mateix, ho han de fer si ho sol·licita el percentatge
d'associats que indiquin els estatuts, que no podrà ser superior al 10%.
En la sol·licitud s'han d'expressar els assumptes que s'han de tractar.
En aquest cas, els administradors han de convocar l'assemblea dins del
termini previst a l'article 18.4 a comptar des que prenguin coneixement
de a sol·licitud i, en tot cas, en un termini que permeti l'assemblea
pronunciarse sobre els assumptes que s'hagin de tractar.
3. Si l'assembla no es convoca en els terminis previstos als estatuts o
a la Llei, pot convocarla el jutge de primera instància del domicili
social, a petició del percentatge d'associats previst a l'apartat 2 i
amb l'audiència prèvia dels administradors.
4. Els associats poden sol·licitar la inclusió d'un o més punts de
l'ordre del dia en les mateixes condicions establerts per l'article
18.5.
5. Un cop constituïda l'assemblea, aquesta pot convocar-ne una altra en
la data i amb l'ordre del dia que estableixi.
Article 20. Constitució
1. L'assemblea es constitueix vàlidament en primera convocatòria quan
siguin presents o hi siguin representats almenys la meitat dels
associats. Els estatuts poden augmentar aquest quòrum.
2. En segona convocatòria la constitució de l'assemblea és valida sigui
quin sigui el nombre d'associats presents o representats, llevat que els
estatuts ho disposin d'una altra manera.
Article 21. Assistència i representació
Tots els associats tenen dret a assistir a l'assemblea i participarhi
i, tret que els estatuts disposin alguna cosa en contra, poden
autoritzar una altra persona perquè els hi representi de la forma que
estableixin els estatuts o, si aquests no ho fan, les lleis.
Article 22. Reunió
1. La reunió de l'assemblea ha de tenir lloc el dia i hora assenyalats
en la convocatòria, però pot acordarse que se'n prorroguin les sessions
durant un o més dies consecutius. En aquest cas, sigui quin sigui el
nombre de les sessions de l'assemblea, aquesta es considera única, i
s'ha de redactar una sola acta per a totes les sessions.
2. Tret que els estatuts disposin alguna cosa en contra, l'assemblea ha
de tenir lloc al terme municipal on l'associació tingui el seu domicili.
Si en la convocatòria no hi figura el lloc, s'entén que l'assemblea ha
estat convocada al domicili social.
3. Llevat que els estatuts disposin altrament, el president i el
secretari de l'assemblea han de ser designats a l'inici de la reunió
pels associats presents o representats.
Article 23. Dret d'informació
1. Els associats poden sol·licitar, per escrit abans de la reunió de
l'assemblea o verbalment durant aquesta, els informes o aclariments que
considerin necessaris sobre els assumptes compresos en l'ordre del dia.
2. Els administradors han de proporcionar la informació sol·licitada,
tret que, al seu judici, aquesta perjudiqui els interessos de
l'associació. Aquesta excepció no és procedent quan sol·liciten la
informació almenys el 10% dels associats.
Article 24. Dret de vot
1. Tot associat disposa d'un vot a l'assemblea. Els estatuts poden
conferir més d'un vot als qui pertanyen a certs tipus d'associats.
2. Els estatuts poden admetre el vot per correspondència i, en aquest
cas, n'han de determinar l'exercici.
3. L'associat no pot exercir el dret de vot en la presa de decisions
sobre aquells assumptes en què es trobi en una situació de conflicte
d'interessos amb l'associació.
Article 25. Adopció d'acords
1. Tret que els estatuts disposin altrament, l'associació adopta els
seus acords per majoria de vots.
2. Tanmateix, les modificacions estatutàries han d'acordarse per
majoria de dos terços de vots, llevat que els estatuts ho indiquin d'una
altra manera.
3. Quan un acord de l'assemblea afecti els drets d'un cert tipus
d'associats, aquests han d'aprovarlo en votació separada.
Article 26. Acta de la reunió
1. Les reunions de l'assemblea es consignen en Acta.
2. L'acta ha d'incloure la data de la reunió, la llista dels assistents,
els assumptes tractats i els acords adoptats, i ha de ser signada per
les persones que designin els estatuts i, en tot cas, pel secretari amb
el vistiplau del president.
3. L'acta ha de ser aprovada per l'assemblea i té força executiva des
del moment de la seva aprovació.
Article 27. Impugnació d'acords
1. Són imputables els acords vigents de l'assemblea contraris a les
lleis o als estatuts i els que lesionin, en benefici d'un o més
associats o de tercers, els interessos de l'associació.
2. Els associats, els administradors i qualsevol persona que acrediti un
interès legítim poden impugnar els acords contraris a les lleis. L'acció
caduca en el termini d'un any a partir de la presa de l'acord.
3. Els associats assistents a l'assemblea que hagin fet constar en acta
la seva oposició a l'acord, els associats absents, els que hagin estat
privats il·legítimament del dret de vot, com també els administradors,
poden impugnar la resta dels acords esmentats a l'apartat prima. L'acció
caduca en el termini de quaranta dies a partir de la presa de l'acord.
Article 28. Regles processals i efectes de la sentencia
1. El jutge competent per conèixer la impugnació és el de primera
instància del lloc del domicili social.
2. Les accions d'impugnació dels acords de l'assemblea es tramiten
d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil per al judici
de menor quantia.
3. El jutge, d'ofici o a instància dels impugnants, pot suspendre
motivadament l'execució de l'acord impugnat.
4. La sentència que apreciï la impugnació no afecta els drets adquirits
per tercers de bona fe com a conseqüència de l'acord.
Secció 2
Òrgan d'administració
Article 29. Competència i estructura
1. Òrgan d'administració d'una associació és el que la governa i la
representa dins i fora de judici.
2. La representació s'estén a tots els actes compresos en l'objecte de
l'associació. Nogensmenys, els estatuts poden determinar les operacions
per a les quals calgui l'autorització expressa de l'assemblea.
3. L'associació queda obligada envers els tercers que hagin actuat de
bona fe i sense ignorància inexcusable, fins i tot quan resulti dels
estatuts que l'acte no esta comprès en l'objecte social.
4. Els estatuts estableixen l'estructura de òrgan d'administració i
1'atribució del poder de representació als administradors.
5. Si els estatuts no ho prohibeixen, l'òrgan d'administració pot
delegar les seves facultats en un o més dels administradors i nomenar
apoderats generals o especials. Mai no són delegables la formulació dels
comptes ni qualsevol altre acte que necessiti l'autorització de
l'assemblea.
Article 30. Nomenament, durada i separació
1. Els estatuts fixen els requisits per poder ser administrador, com
també la durada de l'exercici del càrrec i la possibilitat de reelecció.
2. L'assemblea nomena els administradors, tret que els estatuts disposin
un altre procediment d'elecció. Aquests entren en funcions després
d'haver acceptat el càrrec.
3. L'assemblea pot acordar en qualsevol moment separar els
administradors de les seves funcions. Els estatuts poden condicionar la
separació a l'existència de justa causa.
4. El nomenament i el cessaments dels administradors han de notificarse
al Registre d'Associacions a fi que n'hi quedi constància.
Article 31. Funcionament
L'òrgan d'administració pot establir les regles sobre el seu propi
funcionament i, en particular, els càrrecs que l'han de compondre i les
funcions corresponents, els requisits de convocatòria i constitució de
les seves reunions, i la manera de deliberar i prendre acords, tret que
els estatuts ho determinin expressament.
Article 32. Actes i impugnació d 'acords
1. Els acords de òrgan col·legiat d'administració s'han de fer constar
per escrit. L'acta ha de ser signada pel secretari amb el vistiplau
del president.
2. Aquests acords poden ser impugnats per qualsevol administrador en el
termini de trenta dies des de la seva adopció, i pel 10% dels associats
en el termini de trenta dies des que en tinguin coneixement, i sempre
que no hagi transcorregut un any des de la seva adopció.
3. Els tràmits per a la impugnació són els mateixos que els establerts
per a la impugnació dels acords assemblearis.
Article 33. Exercici del càrrec
1. Els administradors exerceixen les seves funcions amb la diligència
d'un representant lleial, segons estableix la Llei i els estatuts.
2. Han de guardar secret de les informacions confidencials relatives a
l'associació, fins i tot després de cessar en el càrrec.
3. Els administradors exerceixen el seu càrrec gratuïtament, però tenen
dret a la bestreta i al reembossament de les despeses, degudarnent
justificades, com també a la indemnització dels danys que se'n derivin.
Article 34. Responsabilitat
1. Els administradors responen davant l'associació, els associats i els
tercers pels actes o omissions contraris a les lleis o als estatuts com
també pels danys causats dolosament o negligentment.
2. Si hi ha més d'un administrador, tots responen solidàriament pels
actes o omissions esmentats a l'apartat anterior, tret els que provin
que, no havent participat en la seva realització i execució,
desconeixien que existien o que, tot coneixentho, van fer tot el
possible per evitar la seva realització o, almenys, s'hi van oposar
expressament.
Article 35. Exercici de les accions de responsabilitat
1. L'assemblea decideix per majoria promoure envers els administradors
l'exercici de l'acció social de responsabilitat, fins i tot quan això no
consti a l'ordre del dia. També pot promoure aquesta acció un 10% dels
associats. En ambdós casos, ha de designarse un mandatari especial que
exerciti l'acció de responsabilitat.
2. L'acció social de responsabilitat prescriu als cinc anys de la
realització de l'acte o la producció del dany.
3. El que disposen els apartats anteriors no afecta les accions
d'indemnització que corresponguin als associats o als tercers pels actes
dels administradors que en lesionin directament els interessos
d'aquells.
Capítol 4
Relació d'associats, actes de les reunions
dels òrgans
col·legiats i comptes
de les associacions
Article 36. Obligacions documentals
1. Les associacions han de disposar d'una relació actualitzada dels seus
associats, portar una comptabilitat ordenada i suficient i recollir les
actes de les reunions dels òrgans col·legiats.
2. El mode de compliment de les obligacions esmentades en l'apartat
anterior es regularà reglamentàriament en funció del nombre d'associats,
del pressupost i de la naturalesa de les activitats de l'associació o
d'altres circumstàncies anàlogues.
Article 37. Obligacions comptables
1. Els comptes anuals de l'associació s'han de presentar per a la seva
aprovació, si escau, davant de l'assemblea segons disposa l'article
17.3.b).
2. L'òrgan d'administració ha de tenir els comptes al domicili de
l'associació per facilitar la informació comptable als associats que la
demanin i a tothom qui acrediti un interès legítim.
Capítol 5
Dissolució i liquidació
Article 38. Causes de dissolució
L'associació es dissol per les causes següents:
a) Resolució judicial motivada, si aquella cerca finalitats fa servir
mitjans tipificats com a delicte.
b) Acord de l'assemblea adoptat amb els requisits establerts per la
modificació dels estatuts.
c) Expiració del termini fixat als estatuts.
d) Baixa de tots els associats.
e) Declaració judicial del concurs de l'associació.
f) Realització del fi pel qual es va constituir o impossibilitat
d'aplicar a aquest l'activitat i els mitjans de que disposi.
g) Paralització dels òrgans socials, de manera que resulti impossible
llur funcionament.
h) Qualsevol altra establerta als estatuts.
Article 39. Acords de l'assemblea sobre la dissolució
1. En els supòsits previstos a les lletres e) a h) de l'article 38, la
dissolució requereix l'acord de l'assemblea, adoptat segons estableix
l'article 25.1.
2. L'òrgan d'administració ha de convocar l'assemblea tot seguit que
conegui l'existencia de qualsevulla d'aquestes causes. Qualsevol
associat sol·licitar als administradors la convocatòria de l'assemblea,
si estima que s'ha produït alguna d'aquestes causes. L'assemblea ha
d'acordar la dissolució o el que sigui necessari per remoure'n la causa.
3. Si l'assemblea no ha estat convocada, no ha tingut lloc o no no ha
adoptat cap dels acords previstos a l'apartat anterior, qualsevol
interessat pot instar el jutge de primera instància de1 domicili social
perquè dissolgui l'associació.
Article 40. Liquidació
1. La dissolució de l'associació obre el període de liquidació.
2. L'associació dissolta conserva la seva personalitat jurídica fins a
la cloenda de la liquidació.
3. Tret del supòsit contemplat a la lletra a) de l'article 38,
l'assemblea pot acordar la reactivació de l'associació dissolta, sempre
que hagi desaparegut la causa de dissolució i no s'hagi iniciat la
distribució de l'actiu romanent. Aquest acord s'ha d'adoptar amb els
requisits establerts per la modificació dels estatuts.
Article 41. Liquidadors
1. Els administradors de l'associació al temps de la dissolució
esdevenen liquidadors, tret que els estatuts disposin una forma de
nomenament diferent o que els designi l'assemblea o el jutge en decidir
la dissolució.
2. Tret que els estatuts disposin quelcom diferent, les normes
establertes pels administradors s'apliquen als liquidadors, en tant que
siguin conformes a l'objecte de la liquidació.
Article 42. Operacions de liquidació
Correspon als liquidadors:
a) Vetllar per la integritat del patrimoni de l'associació i durne els
comptes.
b) Concloure les operacions pendents i realitzar les noves que siguin
necessàries per a la liquidació.
c) Cobrar els crèdits de l'associació.
d) Liquidar el patrimoni de l'associació i pagar als creditors.
e) Aplicar els béns romanents de l'associació segons estableixin els
estatuts. Si no hi ha previsió estatutària, aquests béns es destinaran a
la realització de fins anàlegs en interès del lloc que principalment
hagués de beneficiarse de l'associació extingida.
f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments registrals.
Capítol 6
Insolvència
Article 43. Obligació de sol·licitar el concurs
1. En cas d'insolvència de l'associació, els administradors o, en el seu
cas, els liquidadors han de promoure tot seguit el concurs de
l'associació davant del jutge competent.
2. Si demoressin injustificadament aquesta sol·licitud, respondran
solidàriament envers els creditors de l'associació pels danys que se'n
derivin.
Disposició transitòria
Les associacions existents, subjectes a aquesta Llei, han d'adaptarhi
llurs estatuts en el termini de cinc anys des de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei.
El Registre d'Associacions notificarà a les associacions inscrites sobre
allò disposat a l'apartat anterior i els oferirà la informació i
l'assessorament necessaris per facilitar l'adaptació.
Disposició final
Es faculta el Govern de la Generalitat i els consellers competents per
raó de la matèria, perquè en l'àmbit de les respectives competències,
dictin les normes necessàries per al desplegament i l'aplicació
d'aquesta Llei, en especial pel que fa a tot allò determinat i previst
en el seu article 8.
