Proposició de llei del règim
jurídic de les associacions
(BOPC núm. 8, de 28 de gener de 1996, pp. 263
ss.)
Presentació: Grup Socialista al Parlament de
Catalunya
Admissió a tràmit i tramesa al Consell
Executiu: Mesa del Parlament, 23.01.1996
A LA MESA DEL PARLAMENT
Higini Clotas i Cierco, Portaveu del Grup
Socialista, fent ús d'allò que es determina als
articles 106 i concordants del Reglament de la
Cambra, presento per a la seva tramitació la
següent Proposició de Llei de Règim Jurídic de
les Associacions.
EXPOSICIO DE MOTIUS
L'associacionisme és quelcom lligat a la vida
humana en societat. Des que l'home va adonarse
que per aconseguir determinades fites calia el
concurs d'altres persones més amb les mateixes
necessitats, apareixeren les primeres formes
associatives.
El Dret Romà esforç singular de
reglamentació jurídica en la nostra òrbita
cultural ja recollia aquestes formes:
societas. De fet, el nostre ordenament
jurídic privat beu d'aquestes fonts quan regula
el contracte de societats.
El pas del temps va anar portant a
l'especialització d'aquestes primeres formes
associatives, d'una banda aparegueren les
societats comercials o mercantils de marcat
caràcter econòmic, d'altra banda sorgiren
d'altres formes que acabaren convertintse en
formes d'organització política, com els
ajuntaments catalans actuals, hereus de les
antigues universitas. O els Col·legis
Professionals, hereus de les antigues formes
gremials i que avui formen l'anomenada
administració corporativa, amb un caràcter
semipúblic.
A Catalunya, fins a la revolució industrial,
podíem trobar una variada riquesa de formes
associatives: gremis, confraries, agrupacions
d'ofici, religioses... L'any 1265 es constitueix
el prestigiós Consell de Cent de la ciutat de
Barcelona, format per cent persones
representatives de les esmentades organitzacions
amb la funció d'assessorar els representants
municipals, és una prova de dinamisme i
participació, va funcionar fins el 1714 al ser
abolit pel Decret de Nova Planta.
La revolució econòmica que implica la
industrialització anava acompanyada d'una altra
revolució més política que feu trontollar les
estructures de l'antic regim, el paradigma de la
qual s'ha convingut que fou la Revolució
Francesa de 1789.
Dins d'aquest fervor revolucionari, de
trencament absolut amb les herències del passat,
s'elabora la primera Declaració de Drets de
l'Home i del Ciutadà, on, d'acord amb el seu
caràcter burgès, es reconeixia i es
garantitzaven els drets individuals, el
paradigma dels quals era le sacré droit de la
propieté. No es recollien els drets socials,
entre d'altres raons per la manca d'existència
d'uns moviments socials alternatius a la
burgesia triomfant.
El desenvolupament industrial porta com a
conseqüència un puixant moviment obrer que
reclama el reconeixement dels seus drets
individuals i col·lectius. A tot Europa no és
fins el segle XIX que algunes Constitucions
comencen a recollir el dret d'associació i
sindicació dels treballadors.
A Espanya, no podem dir que el dret
d'associació hagi pogut exercirse de forma
continuada i tranquil·la donat el mogut segle
XIX que vam viure. Des de la guerra contra
França de 1808 i la Constitució de Cadis fins a
la Restauració Monàrquica de 1876 i la pèrdua de
les colònies de 1898, les diferents Cartes
Magnes aprovades i derogades formen un patètic
rosari de reconeixement i limitació d'aquest
dret.
No és fins la Constitució de 1869 que no es
reconeix el dret d'associació i tot i així, de
forma molt limitada. La primera Llei
d'Associacions fou elaborada durant la
restauració monàrquica el 1887, i no fou
derogada fins a la franquista de
1964.
A Catalunya, les associacions de la segona
meitat del segle XIX es desenvolupen bàsicament
a les ciutats i creen un important teixit
social, els treballadors, burgesos,
intel·lectuals i classes mitges generen les
seves organitzacions pròpies.
L'associacionisme es desenvolupa des dels
centenaris ateneus i cors de Clavé, d'arrel
popular i treballadora; les organitzacions de
Foment, l'Ateneu Barcelonès, fins a les
associacions d'ajuda mútua, associacions
obreres, cases regionals, de fraternitat, de
veïns, sorgides de totes les capes socials.
És l'associacionisme que avui tenim com a
patrimoni del passat, associacions diverses i
solidaries, que representen a nombrosos grups i
sectors socials i que permeten la participació
col·lectiva d'una gran majoria de ciutadans.
Aquest associacionisme és el protagonista
d'importants moviments socials reivindicatius i
emancipadors.
Veiem com la llibertat d'associació s'ha
conquerit a partir de les lluites dels moviments
socials i la Llei d'Associacions de 30 de juny
de 1887 és la que permet la creació
d'associacions polítiques, professionals,
d'estalvi, de cooperació de previsió, fet
decisiu per al desenvolupament associatiu de la
societat catalana.
A nivell internacional es reconeix el dret
d'associació a la Declaració Universal dels
Drets Humans de 1948, aprovada a la Conferencia
de les Nacions Unides que posteriorment
estableix que es consultarà a les ONGS.
El règim franquista va desfer la rica vida
associativa, i trencava un procés associatiu
paral·lel als d'altres països europeus i l'única
forma possible d'associacionisme era el
corporatiu i depenent ideològicament del règim.
Fins la Llei d'Associacions de 1964,
elaborada en un moment d'expansió econòmica en
què el franquisme necessitava d'una mínima
imatge de liberalització política, no apareix
una norma que permeti la creació de noves
associacions. A l'aixopluc d'aquesta norma
naixeren nombroses associacions que, sobretot
als anys 70, col·laboren en la creació d'un
ampli sentiment antifranquista i democràtic.
L'associacionisme reivindicatiu dels 70 i 80
constitueix un ampli moviment ciutadà que va ser
essencial per a la democratització de les
ciutats i viles de Catalunya i per a la
recuperació dels ajuntaments i de la
Generalitat.
Aquesta Llei regula un determinat tipus d'
associació que es diferenciava de les
religioses, les sindicals i les polítiques.
Posteriorment, amb la restauració de la
democràcia, els sindicats i els partits polítics
foren associacions, enteses com agrupacions
d'individus sense ànim de lucre que persegueixen
finalitat generals, no han estat regulades
específicament, la qual cosa es pretén subsanar
amb aquesta Llei.
La Constitució de 1978 eleva a dret
fonamental el dret d'associació quan en el seu
article 22 declara "Es reconeix el dret
d'associació… sense cap més limitació que les
associacions que persegueixin fins o utilitzin
mitjans tipificats com a delicte". A diferència
d'allò previst a la Llei de 1964,1'article 22
declara que la inscripció a un Registre
administratiu no és constitutiva i únicament té
efectes de tipus publicitari envers tercers.
Això representa un enorme pas endavant
apartant el control governatiu anterior el
naixement, funcionament i organització de les
associacions.
Des que es promulga la Constitució de 1978
fins avui, i a l'empara d'aquest article
22,1'augment de les més diverses associacions
amb objectius generals de múltiples caires, han
eclosionat al nostre país; i han donat una
mostra de la riquesa i la pluralitat democràtica
de la nostra societat.
La legislació de l'Estat, Llei 191/1964, de
24 de desembre, d'associacions, i el Decret
1440/65, de 20 de maig, entre d'altres que la
despleguen, són preconstitucionals i han estat
parcialment derogats per la Constitució.
Sense perjudici de la Llei Orgànica
corresponent, la Llei té com a finalitat
establir un marc general a Catalunya per a les
associacions sobre les quals la Generalitat hi
té competència exclusiva.
L' únic referent de rang legal continua
essent la Llei de 24 de desembre de 1964. Per
cobrir aquest buit i d'acord amb les
competències que la Generalitat de Catalunya té
sobre la matèria segons allò previst a l'article
9.24 en relació amb el 25.2 de l'Estatut
d'Autonomia s'ha fet aquesta Llei el contingut
essencial de la qual es resumeix als apartats
següents:
Al Capítol I, Disposicions generals, on allò
més important és: el funcionament democràtic,
l'estructura associativa (diferent de
corporativa), la llibertat i la voluntarietat,
la declaració d'utilitat pública, el foment i la
col·laboració i a la vegada la no intervenció
dels poders públics en la vida interna de
l'associació, les federacions d'associacions, i
el Consell d'Associacions de Catalunya com a
òrgan consultiu i de foment de l'associacionisme
català per tal de potenciar les seves relacions
amb la Unió Europea.
Al Capítol II, la constitució mitjançant el
concurs de voluntats, les facultats per al
compliment dels seus fins, els drets i deures
dels associats, els Estatuts que són el conjunt
de disposicions que tenen força de llei per
l'associació, el Registre com a eina de
publicitat, la importància de la connexió
d'aquest Registre amb els Registres Municipals i
les causes de nul·litat.
Al Capítol III, es mantenen les figures
tradicionals d'Assemblea i Junta Directiva
elegida per sufragi universal i lliure, es
consolida el principi de funcionament democràtic
i es regula el procediment, en cas de no ser
establert als Estatuts, per a l'elecció dels
òrgans de direcció.
Al Capítol IV sobre dissolució i liquidació,
s'apliquen a aquest àmbit específic els criteris
generals de dissolució de les persones
jurídiques.
Al Capítol V, finalment, es fa especial
menció de les associacions juvenils, regulant
els aspectes diferencials que les caracteritzen.
A Catalunya les associacions són diverses i
plurals i al mateix temps es senten formant part
d'un cos comú que s'expressa al parlar de
l'associacionisme català i del moviment
associatiu. Les associacions estan
interrelacionades, coordinades, federades i
confederades a partir dels seus objectius que
poden ser des de caràcter local a internacional.
Aquesta coordinació permet intercanvis i crear
propostes i projectes imaginatius i nous.
És necessari un marc per a totes les
associacions basat en l'esperit constitucional i
estatutari i això és el que proposa aquesta
Llei.
El Parlament de Catalunya ve legislant sobre
tipus d'associacions específiques i aspectes que
en alguns casos com el de l'esport (Llei 8/1988,
de 7 d'abril) ha regulat els temes referits al
règim de funcionament, d'elecció i de
representació de les associacions esportives i
dels associats.
En altres casos s'ha referit a les
associacions sense entrar en cap consideració
sobre constitució i funcionament:
- de les associacions considerades entitats
de participació ciutadana (Llei Municipal i de
Règim Local de Catalunya, Llei 8/1987, de 15
d'abril) els aspectes referits a participació, a
deures municipals i al Registre;
de l'associacionisme cultural (Llei de
foment i de protecció de la cultura popular i
tradicional i de l'associacionisme cultural,
Llei 2/1993 de 5 de març) només ha regulat els
aspectes en relació a la cultura;
de les associacions d'usuaris i consumidors
(Llei de l'Estatut del Consumidor, Llei 3/1993,
de 5 de març) els aspectes propis de consum.
Les Disposicions Addicionals pretenen
coordinar i homogeneïtzar les lleis catalanes
dictades en els diferents àmbits sectorials que
regulen formes associatives per tal d'unificar
les normes d'aplicació a les associacions de
Catalunya.
Aquesta Llei vol ser una eina per fomentar
projectes associatius futurs, estimular
l'agrupament i autoorganització de ciutadans i
ciutadanes per a la realització de projectes
d'interès general que incideixen solidàriament
en la satisfacció de les necessitats de la
comunitat.
CAPÍTOL 1
DISPOSICIONS GENERALS
ARTICLE 1. PRINCIPIS
1. Una associació és un conjunt de persones
que s'agrupen de forma voluntària, lliure i
solidaria per aconseguir sense afany de lucre,
un fi d'interès general o particular.
2. Als efectes d'aquesta Llei, una associació
es considera sense afany de lucre quan no
desenvolupa una activitat econòmica com a
activitat principal. Si té aquesta consideració,
l'esmentada activitat econòmica ha de tenir com
a objectiu el compliment de les finalitats
d'interès general previstes als Estatuts. Cap
associació sense afany de lucre podrà repartir
els beneficis o el patrimoni entre els seus
associats ni persones físiques o jurídiques
d'interès particular.
3. La constitució d'associacions és lliure i
voluntària i s'ha de realitzar amb respecte al
pluralisme i als principis i valors propis d'una
societat democràtica.
4. Ningú no pot ser obligat a ingressar en
una associació o a romandrehi contra la seva
voluntat.
5. La condició de membre d'una determinada
associació no pot ser, en cap cas, motiu de
favor d'avantatge o de discriminació per part
dels poders públics ni els particulars.
6. Els poders públics han de promoure les
condicions per tal que la llibertat i la
igualtat de la persona i de les associacions en
les quals s'integri siguin reals i efectives;
han de remoure els obstacles que ho impedeixin o
en dificultin la plenitud i han de facilitar la
participació de tots els ciutadans en la vida
política, econòmica, cultural i social.
ARTICLE 2 . ÀMBIT D APLICACIÓ
1. Aquesta Llei s'aplica a les associacions
de caràcter docent, cultural, artístic,
benèfiques-assistencials, les d' usuaris i
consumidors, les de veïns, les de cooperació pel
desenvolupament, les juvenils i similars que
desenvolupin les seves activitats, principalment
a Catalunya.
2. Queden excloses de l'àmbit d'aquesta Llei
les següents associacions:
a) Les associacions constituïdes com a
societats rnercantils, cooperatives i, totes les
que tinguin per fi l'obtenció de beneficis
econòmics a repartir entre els socis.
b) Els partits polítics i sindicats.
c) Les associacions religioses.
d) Els col·legis professionals.
e) Les associacions esportives.
ARTICLE 3. PERSONALITAT JURÍDICA
L'associació adquireix personalitat jurídica
des del moment en que efectivament tres o més
persones manifesten la seva voluntat de
constituirla.
ARTICLE 4. RÈGIM JURÍDIC APLICABLE
Les associacions incloses en l'àmbit
d'aplicació d'aquesta Llei es regeixen:
a) Quant a la seva constitució i inscripció,
per les normes establertes en aquesta Llei i les
disposicions reglamentaries que la despleguin.
b) Quant al seu règim jurídic:
l. Per aquesta Llei.
2. Pels seus respectius Estatuts, en allò que
no estigui en contradicció amb la Llei.
3. Pels acords vàlidament adoptats pels seus
òrgans de govern, sempre que no siguin contraris
a la Llei i als Estatuts.
ARTICLE 5. PRINCIPIS D ORCANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT
1. L'organització i el funcionament de les
associacions han de ser democràtics.
2. Cap associació no pot organitzarse o
actuar de forma contrària als principis
constitucionals, a la llei i a la dignitat de la
persona.
ARTICLE 6. UTILITAT PÚBLICA
1. Poden ser reconegudes com d'utilitat
pública les associacions inscrites en el
Registre d'Associacions que, mitjançant el
desenvolupament de les seves activitats,
contribueixin a assolir un fi comú d'interès
general.
2. Per ser declarades d'utilitat pública, les
associacions han de complir els següents
requisits:
a) Que la seva activitat no estigui
restringida exclusivament a beneficiar els seus
associats, sinó oberta a qualsevol altre
beneficiari que reuneixi les condicions i
característiques exigides per l'índole dels seus
propis fins.
b) Que disposin dels mitjans personals i
materials adequats, i amb l'organització idònia
per garantir el compliment dels fins
estatutaris.
c) Que es trobin constituïdes, en
funcionament i donant compliment efectiu dels
seus fins estatutaris ininterrompudament,
almenys durant els dos darrers anys
immediatament anteriors a la presentació de la
sol·licitud.
d) Presentar una memòria descriptiva de les
activitats realitzades durant l any i presentar
els comptes de l'any anterior. Hauran de
facilitar a les Administracions Públiques els
informes que els requereixin, que seran
determinats reglamentàriament, en relació a les
activitats realitzades en compliment dels seus
fins.
3. Les associacions declarades d'utilitat
pública tenen dret a esmentar aquesta
qualificació en tots els seus documents i
gaudeixen dels beneficis fiscals, econòmics,
administratius i processals que en cada cas
s'estableixin. Així mateix, podran participar en
la preparació de disposicions generals
relacionades directament amb la seva activitat i
en l'establiment de programes d'acció o
d'activitats públiques de transcendència per a
aquestes associacions.
4. La declaració d'utilitat pública es
tramitarà segons disposi la normativa vigent en
cada moment i és preceptiu l'informe favorable
de les Administracions Públiques que tinguin
competències en relació als fins estatutaris i
activitats de l'associació.
ARTICLE 7 . FOMENT I COL·LABORACIÓ
1. Els poders públics han de fomentar la
constitució i el desenvolupament de les
associacions.
2. Els poders públics han d'oferir
l'assessorament tècnic i la col·laboració
necessària per endegar els projectes associatius
d'interès general.
3. Els poders públics han de facilitar la
participació dels ciutadans en la vida política,
econòmica, cultural i social a través de les
associacions.
ARTICLE 8. RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ
1. Els poders públics fomentaran
l'associacionisme com una forma de participació
ciutadana en activitats d'interès general.
Aquesta funció la realitzaran mitjançant
subvencions econòmiques, suport tècnic i
material, formació i assessorament i d'altres
similars.
2. Les convocatòries d'ajut fetes per la
Generalitat de Catalunya seran canalitzades a
través dels Ajuntaments i dels Consells
Comarcals en aplicació del principi de
subsidiarietat i per a una millor eficàcia dels
recursos públics.
3. Les Administracions Públiques de Catalunya
han d'atorgar audiència a les associacions que
tenen per objecte la defensa d'interessos de
caràcter general en la tramitació d'aquelles
disposicions i actuacions administratives que
els afectin directament.
4. Els poders públics no intervenen en la
vida interna de les associacions, però
l'atorgament de subvencions o la concessió
d'ajuts es pot condicionar al compliment dels
requisits establerts en cada cas.
ARTICLE 9. FEDERACIONS I ASSOCIACIONS
D'ENTITATS
1. Les associacions poden constituir
federacions i associacions d'entitats sota la
forma d'unions, coordinadores, confederacions i
qualsevol altra, d'acord amb els requisits
establerts en aquesta Llei per a la vàlida
constitució d'associacions.
2. Els Estatuts han de definir els òrgans comuns
i les seves funcions. L'organització i el
funcionament han de ser democràtics i respectar
les minories. Així mateix, han de garantir la
participació de les associacions de base en
l'adopció d'acords.
3. Per tal d'ésser declarades d'utilitat
pública i gaudir del règim jurídic previst a
l'efecte en aquesta Llei, les federacions i
associacions d'entitats han de complir els
requisits previstos en aquesta Llei per a la
declaració d'utilitat pública.
4. Les associacions que s'uneixin de forma
temporal o indefinida i que no siguin inscrites
es regeixen pel que disposa aquesta Llei per a
les associacions no inscrites.
ARTICLE 10. CONSELL D'ASSOCIACIONS DE
CATALUNYA
1. Es crea el Consell d'Associacions de
Catalunya, com a òrgan de caràcter consultiu de
la Generalitat de Catalunya.
2. El Consell d'Associacions de Catalunya es
compon de representants de la Generalitat de
Catalunya, dels Ens Locals i les associacions.
Es regira per les normes que reglamentàriament
s'estableixin sobre la seva estructura i
composició.
ARTICLE 11. FUNCIONS DEL CONSELL
D'ASSOCIACIONS DE CATALUNYA
Són funcions del Consell d'Associacions de
Catalunya:
a) Assessorar, informar i dictaminar, quan
així se li sol·liciti, sobre qualsevol
disposició legal o reglamentària que afecti
directament a les associacions, així com
formular propostes a tal efecte.
b) Planificar i proposar les actuacions
necessàries per a la promoció i foment de les
associacions, realitzant els estudis necessaris
a tal efecte.
c) Proposar línies de suport per afavorir la
interrelació de l'associacionisme català amb el
de la resta de l'Estat i de la Unió Europea.
CAPÍTOL 2
CONSTITUCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ
ARTICLE 12. CONSTITUCIÓ
1. L'associació es constitueix mitjançant
l'acord de tres o més persones que
voluntàriament es comprometen a posar en comú
els seus coneixements, activitats i recursos per
a l'assoliment de les finalitats previstes als
Estatuts. 2. L'acta de constitució ha de
contenir:
a) Els noms, els cognoms, la nacionalitat i
el domicili dels fundadors i dels membres de la
primera Junta Directiva de l'associació.
b) La voluntat dels fundadors de constituir
una associació.
c) Els Estatuts que han de regir el seu
funcionament. d) La signatura dels fundadors
3. Si es tracta de constituir federacions i
associacions d'entitats, l'acta de constitució
ha d'incloure la denominació, la nacionalitat i
el domicili d'aquestes, i, a és, una còpia de
l'acord vàlidament adoptat pel seu òrgan
competent, en el qual es palesi la seva voluntat
d'associarse i la designació de la persona
física que la representarà.
ARTICLE 13. FACULTATS PER AL COMPLIMENT
DELS SEUS FINS
1. Per al compliment dels seus fins, les
associacions vàlidament constituïdes:
a) Són titulars de drets i d'obligacions
podentlos exercir i assumir de conformitat amb
allò previst a les lleis.
b) Poden desenvolupar activitats econòmiques
destinades a la realització dels seus fins o a
obtenir recursos amb aquest objectiu.
2. Els associats no responen personalment
dels deutes de l'associació.
ARTICLE 14 . DRETS DELS ASSOCIATS
Són drets dels associats:
1. Assistir a l'Assemblea i participarhi. Si
els Estatuts ho disposen, l'associat pot
autoritzar una altra persona perquè li
representi. La forma d'aquesta representació
serà la determinada als Estatuts o, en el seu
defecte, les lleis.
2. Sol·licitar de la Junta Directiva la
convocatòria d'Assemblea, juntament amb altres
associats que, com a mínim, han de ser el 10%
del conjunt d'associats. Si la Junta no
convoqués l'Assemblea, aquests associats estan
legitimats per acudir al Jutjat de Primera
Instància del lloc del domicili de l'associació
perquè en faci la convocatòria.
3. Votar a l'Assemblea. Els Estatuts poden
admetre el vot per correspondència i, en aquest
cas, n'han de determinar l'exercici.
4. Ser elegit i elegible en les
eleccions als òrgans de govern.
5. Ser informat de la marxa de l'associació,
del seu estat de comptes i d'aquells punts que
siguin objecte de debat a l'Assemblea.
6. Ser escoltats, amb caràcter previ a
l'adopció de mesures disciplinaries. En tot cas,
han de ser informats de les causes que les
motiven, que només poden fundarse en
l'incompliment dels seus deures com a associats.
L'aplicació de les sancions ha de ser sempre
motivada.
ARTICLE 15. DEURES DELS ASSOCIATS
Són deures dels associats:
1. Prestar la seva col·laboració i
participació actives en l'assoliment dels fins
de l'associació a la que pertanyin.
2. Contribuir al sosteniment de les despeses
de l'associació amb el pagament de quotes,
derrames i altres aportacions econòmiques i
personals previstes pels Estatuts i aprovades
d'acord amb aquests.
3. Acatar i complir els acords vàlidament
adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
ARTICLE 16. ESTATUTS
En els Estatuts de l'associació s'ha de fer
constar:
a) La denominació de l'associació, que no pot
ser idèntica a la d'altres associacions ni tan
semblant que indueixi a confusió sobre la
identitat, ni induir a error sobre la naturalesa
de la mateixa. El nom no pot consistir
exclusivament en l'expressió d'un territori.
b) El domicili social de l'associació a
Catalunya.
c) La durada, quan l'associació no es
constitueixi per temps indefinit.
d) L'objecte de l'associació, descrit de
manera precisa.
e) Les condicions i modalitats d'admissió,
renúncia, sanció i exclusió dels associats.
f) Els drets i deures dels associats i, si
fos el cas, el diferent tipus d'aquests, com
també els drets i les obligacions que
corresponguin a cada tipus.
g) L'estructura i les competències de la
Junta Directiva, tot determinant els membres de
la Junta als quals es confereix el poder de
representació i el seu regim d'actuació, com
també les condicions de nomenament i destitució
dels membres d'aquest òrgan.
h) La forma i requisits per a la convocatòria
de l'Assemblea General ordinària i
extraordinària.
i) Les regles segons les quals han de
deliberar i adoptar les decisions els òrgans
col·legiats de l'associació.
j) Les causes de dissolució i l'aplicació que
haurà de donarse als béns de l'associació en la
seva liquidació.
k) Qualsevol altre pacte que els fundadors
considerin convenient, sempre que no s'oposi a
les lleis ni contradigui els principis
configuradors de l'associació.
ARTICLE 17. REGISTRE D ASSOCIACIONS
1. Les associacions s'han d'inscriure en el
Registre d'Associacions als sols efectes de
publicitat. La inscripció és una garantia tant
per als tercers que s'hi relacionen com per als
seus propis membres.
2. El Registre d'Associacions depèn del
Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya. La seva estructura i funcionament es
determinen reglamentàriament.
3. Als efectes previstos en aquesta Llei
s'han d'inscriure en el Registre d'Associacions
la constitució i la dissolució de l'associació,
les modificacions dels Estatuts, el nomenament i
el cessament dels membres de la Junta Directiva,
la declaració judicial de la nul·litat i del
concurs de creditors, el nomenament i la
separació dels liquidadors i la cancel·lació de
l'associació.
4. El Registre d'Associacions ha de trametre
comunicació de la inscripció d'una associació
als corresponents registres i censos dels
diferents Departaments de la Generalitat, dels
municipis, Consells Comarcals i altres
demarcacions territorials de Catalunya als
efectes d'actualitzar la informació. Si
l'associació ho sol·licita, ha de trametre copia
de l'expedient per a la inscripció corresponent
en els esmentats registres i censos.
5. El Registre d'Associacions ha de tramitar
l'expedient d'utilitat pública de les
associacions que ho sol·licitin davant les
Administracions corresponents i ha d'anotar la
data de la petició i la data de la declaració
d'utilitat pública.
6. El Registre d'Associacions custodia i
conserva els documents que se li presenten i que
serveixen de suport als assentaments; així
mateix, diligència els llibres de registre
d'associats, d'actes, de comptes i altres
documents que se li presentin per a la seva
habilitació.
7. La inscripció en el Registre
d'Associacions es practica en virtut de document
públic o privat, i només pot ser denegada si
aquests no s'ajusten a les disposicions de la
Llei
8. El Registre d'Associacions és públic.
Qualsevol persona o entitat pública o privada té
dret a consultar el Registre d'Associacions, a
que se li lliurin certificacions del seu
contingut i a que se li compulsin documents
relatius als assentaments.
9. El Registre d'Associacions ha d'estar
actualitzat i s'han de facilitar les dades
generals per realitzar estudis i investigacions
referides a la realitat associativa.
ARTICLE 18. ASSOCIACIONS NO INSCRITES
1. Els que actuen en nom d'una associació, de
caràcter temporal o indefinit, no inscrita en el
Registre d'Associacions responen personalment i
solidàriament de les obligacions que en
resultin.
2. La responsabilitat esmentada en l'apartat
anterior cessa si la inscripció es sol·licita
dins de l'any posterior a la constitució de
l'associació i aquesta accepta les obligacions
resultants en el termini de tres mesos
posteriors a la inscripció.
3. L'associació respon dels actes
indispensables per a la seva constitució i dels
realitzats pels fundadors d'acord amb els
Estatuts i previstos per la fase anterior a la
inscripció.
4. Sense perjudici d'això, els organitzadors
d'associacions no inscrites en el Registre
d'Associacions que pretenguin promoure
subscripcions, qüestacions públiques, actes
benèfics i altres iniciatives anàlogues,
destinades a recollir fons per a qualsevol
finalitat lícita i determinada, responen
personalment i solidàriament de l'administració
o la inversió de les quantitats recollides
davant les persones que hi hagin contribuït i
dels beneficiaris d'aquelles.
ARTICLE 19. NUL·LITAT DE L'ASSOCIACIÓ
1. L'associació tan sols pot ser declarada
nul la mitjançant sentència judicial i per
alguna de les causes següents:
a) que hagi estat declarada il·lícita segons
l'article 173 i concordants del Codi Penal,
b) que no hagi concorregut la voluntat
efectiva d'almenys tres fundadors en l'acta de
constitució.
2. La sentència que declara la nul·litat de
l'associació n'obre la liquidació, que ha de
seguir el procediment previst en aquesta.
3. La declaració de nul·litat no afecta la
validesa dels actes realitzats per l'associació
amb tercers de bona fe, ni la dels realitzats
per aquests envers l'associació. Els uns i els
altres s'han de sotmetre a les normes de
liquidació.
CAPÍTOL 3
ÒRGANS DE GOVERN DE L'ASSOCIACIÓ
SECCIÓ 1
L'ASSEMBLEA
ARTICLE 20. CONCEPTE I COMPETÈNCIA
1. Els associats reunits en Assemblea,
convocada a l'efecte i vàlidament constituïda,
decideixen per majoria els assumptes de la
competència d'aquella.
2. Els acords adoptats per l'Assemblea
vinculen tots els associats.
3. Es competència de l'Assemblea:
a) Nomenar i separar els membres de la Junta
Directiva.
b) Aprovar la gestió realitzada per la Junta
Directiva, els Comptes anuals i el Programa
d'Activitats.
c) Modificar els Estatuts.
d) Acordar la dissolució de l'associació.
e) Resoldre sobre qualsevol altre afer
d'interès per a l'associació, segons el que
disposin els Estatuts.
f) Resoldre sobre aquelles matèries que la
Llei no atribueix a la competència d'un altre
òrgan.
ARTICLE 21. CONVOCATÒRIA I CONSTITUCIÓ DE
L'ASSEMBLEA
1. L'Assemblea haurà de convocar per la Junta
Directiva en els casos que ho determinin els
Estatuts i, com a mínim, un cop a l'any, per tal
d'aprovar els programes d'actuació i els Comptes
Anuals. La forma i requisits de la convocatòria
seran els que determinin els Estatuts; el seu
contingut haurà d'incloure el lloc i data de
celebració i l'ordre del dia a tractar.
La Junta Directiva podrà convocar amb
caràcter extraordinari l'Assemblea sempre que
així ho estimi convenient, llevat que els
Estatuts no estableixin altra cosa, o quan ho
sol·liciti un percentatge de socis, que no podrà
ser inferior al 10% del total d'associats.
2. L'Assemblea es constitueix vàlidament en
primera convocatòria quan siguin presents o hi
siguin representants almenys la meitat dels
associats. En segona convocatòria la constitució
de l'Assemblea és valida sigui quin sigui el
nombre d'associats presents o representants. Els
Estatuts poden modificar a l'alça aquest quòrum.
3. Llevat que els Estatuts disposin
altrament, el present i el secretari de
l'Assemblea han de ser designats a l'inici de la
reunió pels associats presents o representants.
4. L'assistència de tots els associats
subsana qualsevol irregularitat en la
convocatòria de l'Assemblea, sempre que cap
d'ells no s'oposi a que tingui lloc.
5. Els associats, en el percentatge que
indiquin els Estatuts, que no podrà ser superior
al 10%, poden sol·licitar la inclusió d'un o més
punts en l'ordre del dia de l'Assemblea, sempre
que ho facin dins dels deu dies següents a la
recepció de la convocatòria.
6. De les reunions de l'Assemblea se
n'aixecarà acta.
ARTICLE 22. ADOPCIÓ D'ACORDS
1. L'Assemblea adopta els seus acords per
majoria de vots.
2. Tanmateix, les modificacions estatutàries
han d'acordar-se per majoria de dos terços de
vots.
3. Els Estatuts poden establir majories
superiors.
SECCIÓ 2
LA JUNTA DIRECTIVA
ARTICLE 23. COMPETÈNCIA I ESTRUCTURA
1. La Junta Directiva de l'associació és
l'òrgan col·legiat que la governa, gestiona i
representa dins i fora de judici, d'acord amb
les directrius de l'Assemblea.
2. La representació s'estén a tots els actes
compresos en l'objecte de l'associació.
Nogensmenys, els Estatuts poden determinar les
operacions per a les quals calgui l'autorització
expressa de l'Assemblea.
3. Els Estatuts estableixen l'estructura de
la Junta Directiva i l'atribució del poder de
representació entre els seus membres.
4. La Junta Directiva realitza la gestió
ordinària de l'associació i, només si els
Estatuts ho permeten, pot delegar les seves
facultats en un o més dels seus membres. Mai no
són delegables els actes que necessitin
l'autorització de l'Assemblea o que la seva
aprovació és competència de l'Assemblea.
5. La Junta, elabora i actualitza els llibres
d'actes, el registre de socis i el llibre de
comptes.
ARTICLE 24. NOMENAMENT, DURADA I SEPARACIÓ
1. Els Estatuts fixen els requisits per poder
ser membre de la Junta Directiva, com també la
durada de l'exercici dels càrrecs i la
possibilitat de reelecció. Els membres de la
Junta Directiva han d'ésser associats.
2. L'Assemblea nomena els membres de la Junta
Directiva. Aquests entren en funcions després
d'haver acceptat el càrrec.
3. L'Assemblea pot acordar en qualsevol
moment separar de les seves funcions els membres
de la Junta Directiva.
ARTICLE 25. FUNCIONAMENT
1. La Junta Directiva és competent per a
establir les seves normes de funcionament intern
i, en particular, els càrrecs dels seus membres
i les funcions corresponents, els requisits de
convocatòria i constitució de les seves
reunions, i la manera de deliberar i prendre
acords, tret que els Estatuts ho determinin
expressament
2. Tots els membres de la Junta Directiva
tenen dret a assistir i participarhi. No
s'admet la seva representació.
3. Un membre de la Junta Directiva no pot
exercir el dret de vot en la presa de decisions
per part de la Junta sobre aquells assumptes en
que es trobi en una situació de conflicte
d'interessos amb l'associació.
ARTICLE 26. EXERCICI DEL CÀRREC I
RESPONSABILITAT
1. Els membres de la Junta Directiva
exerceixen les seves funcions amb la diligència
d'un representant lleial, segons estableix la
Llei i els Estatuts.
2. Han de guardar secret de les informacions
confidencials relatives a l'associació, fins i
tot després de cessar en el càrrec.
3. Els membres de la Junta Directiva
exerceixen el seu càrrec gratuïtament, però
tenen dret a la bestreta i al reembossament de
les despeses degudament justificades, com també
a la indemnització dels danys que se'n derivin.
4. Sens perjudici de la responsabilitat de
l'associació davant de tercers, els membres de
la Junta Directiva responen davant l'associació,
els associats o els tercers pels actes o
omissions contraris a les lleis o als Estatuts i
pels danys causats dolosament o negligent que
hagin estat comesos en l'exercici de les seves
respectives funcions.
5. Quan la responsabilitat no pugui ser
imputable personalment a un membre de la Junta
Directiva per raó de les seves funcions, en
responen tots solidàriament, tret els que provin
que, no havent participat en la seva realització
i execució, desconeixin que existien o que, tot
coneixentho, van fer tot el possible per evitar
la seva realització o almenys s'hi van oposar
expressament.
SECCIÓ TERCERA
IMPUGNACIÓ D'ACORDS
ARTICLE 27. ACORDS NULS I ANUL·LABLES
1. Són nuls els acords dels òrgans de
l'associació contraris a la Llei. Qualsevol
associat, els membres de la Junta Directiva i
qualsevol persona que acrediti un interès
legítim pot impugnar els acords dels òrgans de
l'associació que siguin nuls.
2. Són anul·lables els acords dels òrgans de
l'associació contraris als Estatuts i els que
lesionin els interessos de l'associació. Els
membres de l'òrgan que ha adoptat l'acord que
n'hagin fet constar en acta llur oposició i els
que han estat privats il·legítimament dels seu
dret de vot poden impugnar els acords
anul·lables. Aquesta acció caduca als quaranta
dies a comptar des de la presa de l'acord.
3. Es competent per conèixer de la impugnació
dels acords de l'associació el Jutge de Primera
Instància del lloc del domicili de l'associació.
El jutge, d'ofici o a instància dels impugnants,
pot suspendre motivadament l'execució de l'acord
impugnat.
CAPÍTOL 4
DISSOLUCIÓ I LIQUIDACIÓ
ARTICLE 28. CAUSES DE DISSOLUCIÓ
L'associació es dissol per les causes
següents:
a) Resolució judicial motivada.
b) Acord de l'Assemblea adoptat amb els
requisits establerts per la modificació dels
Estatuts.
c) Expiració del termini fixat als Estatuts.
d) Baixa de tots els associats.
e) Declaració judicial del concurs de
l'associació.
f) Realització del fi pel qual es va
constituir o impossibilitat d'aplicar a aquest
l'activitat i els mitjans de que disposi.
g) Paralització dels òrgans socials, de
manera que resulti impossible llur funcionament.
h) Qualsevol altra establerta als Estatuts.
ARTICLE 29. ACORDS DE L'ASSEMBLEA SOBRE LA
DISSOLUCIÓ
1. En els supòsits previstos a les lletres e)
i h) de l'article 35, la dissolució requereix
l'acord de l'Assemblea, adoptat per majoria de
vots, llevat que els Estatuts estableixin un
quòrum superior.
2. La Junta Directiva ha de convocar
l'Assemblea tot seguit que conegui l'existència
de qualsevol d'aquestes causes. L'Assemblea ha
d'acordar la dissolució o el que sigui necessari
per remoure'n la causa.
3. Si l'Assemblea no ha estat convocada o no
ha tingut lloc, qualsevol associat pot instar el
Jutge de Primera Instància del lloc del domicili
de l'associació perquè la convoqui.
ARTICLE 30. LIQUIDACIÓ
1. La dissolució de l'associació obre el
període de liquidació.
2. L'associació dissolta conserva la seva
personalitat jurídica fins a la cloenda de la
liquidació.
ARTICLE 31. LIQUIDADORS
1. Els membres de la Junta Directiva de 1'
associació al temps de la dissolució esdevenen
liquidadors, tret que els Estatuts disposin una
forma de nomenament diferent o que els designi
l'Assemblea o el Jutge en decidir la dissolució.
2. Tret que els Estatuts disposin altrament,
les normes establertes per la Junta Directiva
s'apliquen als liquidadors, en tant que siguin
conformes a l'objecte de la liquidació.
ARTICLE 32. OPERACIONS DE LIQUIDACIÓ
Corresponen als liquidadors:
a) Vetllar per la integritat dels patrimoni
de 1' associació i durne els comptes.
b) Concloure les operacions pendents i
realitzar les noves que siguin necessàries per a
la liquidació.
c) Cobrar els crèdits de l'associació.
d) Liquidar el patrimoni de l'associació i
pagar als creditors.
e) Aplicar els béns romanents de l'associació
segons estableixin els Estatuts, que mai podrà
consistir en el seu repartiment entre els
associats o qualsevol altra persona física o
jurídica d'interès particular. Si no hi ha
previsió estatutària, aquests béns es destinaran
a la realització de fins anàlegs en interès
d'altres associacions quin objecte social sigui
anàleg al de l'associació en liquidació.
f) Sol.licitar la cancel.lació dels
assentaments registrals.
ARTICLE 33. OBLIGACIÓ DE SOL·LICITAR EL
CONCURS
1. En cas d'insolvència de l'associació, la
Junta Directiva o, en el seu cas, els
liquidadors han de promoure tot seguit el
concurs de l'associació davant del jutge
competent.
2. Si demoressin injustificadament aquesta
sol.licitud, respondran solidàriament envers els
creditors de l'associació pels danys que se'n
derivin.
CAPÍTOL 5
ASSOCIACIONS JUVENILS
ARTICLE 34. CONCEPTE I PARTICULARITATS
Les associacions que tenen la consideració de
juvenils es regiran per aquesta Llei tenint en
compte les seves particularitats pròpies.
1. Són particularitats pròpies de les
associacions juvenils les següents:
a) Els associats han de ser majors de 14 anys
i menors de 30.
b) En l'acte de constitució han
d'intervenir-hi necessàriament, com a fundadors,
almenys tres persones majors d'edat o menors
emancipats.
c) En la Junta Directiva han de
participar-hi, almenys, tres persones majors
d'edat o menors emancipats.
d) En l'adopció d'acords de la Junta
Directiva cal sempre el vot favorable d'almenys
la meitat més un dels majors d'edat o menors
emancipats.
e) Si els seus Estatuts ho contemplen podran
particpar-hi persones majors de 30 anys i, fins
i tot, formar part dels seus òrgans directius i
de representació, però en nombre sempre inferior
a la meitat dels seus components.
2. La denominació d'aquestes associacions ha
de fer referència al seu caràcter juvenil.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA
Les associacions d'alumnes i de pares
d'alumnes previstes i regulades en la legislació
educativa es regeixen, en els seus aspectes
generals, per les normes contingudes en aquesta
Llei. No són d'aplicació a les associacions
d'alumnes les prescripcions relatives a les
edats, fixades en l'article 34 de la present
Llei.
SEGONA
Les associacions d'usuaris i consumidors
previstes en la Llei 3/1993, de 5 de març, de
l'Estatut del Consumidor, es regeixen, en els
seus aspectes generals, per les normes
contingudes en aquesta Llei.
TERCERA
Les associacions de l'associacionisme
cultural es regeixen, en els seus aspectes
generals, per les normes contingudes en aquesta
Llei.
QUARTA
Les associacions que tenen la consideració
d'entitats de participació ciutadana a què es
refereix la Llei 8/1987, de 15 d'abril,
Municipal i de Règim Local de Catalunya, es
regeixen, en els seus aspectes generals, per les
normes contingudes en aquesta Llei.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Les associacions existents objecte d'aquesta
Llei han d'adaptar-hi llurs Estatuts en el
termini de cinc anys des de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei.
El Registre d'Associacions notificarà a les
associacions inscrites sobre allò disposat a
l'apartat anterior i els oferirà la informació i
l'assessorament necessaris oer facilitar
l'adaptació.
DISPOSICIONS FINALS
PRIMERA
Es faculta el Govern de la Generalitat i els
Conselleres competents per raó de la matèria,
perquè en l'àmbit de les respectives
competències, dictin les normes necessàries per
al desplegament i l'aplicació d'aquesta Llei; en
especial pel que fa a tot allò determinat i
previt en els seus articles 7, 8, 10 i 11.
SEGONA
Aquesta Llei entrarà en vigor al dia següent
de l'aprovació dels Pressupostos de la
Generalitat per al 1996.
Palau del Parlament, 17 de gener de 1996
Higini Clotas i Cierco
Portaveu
