|
| |
Article 92
Règim
dels usos i obres provisionals
(Desplegament dels articles 53,
54 i 102.3 de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d'urbanisme)
92.1 La
sol·licitud d'autoritzacions tant per a usos del sòl i obres de caràcter
provisional, com per a la utilització provisional dels edificis i les
instal·lacions que estan fora d'ordenació, ha d'expressar l'acceptació de
les obligacions següents:
Obligació
d'enderrocar o de desmuntar les obres i les instal·lacions i obligació de
desallotjar els edificis o les instal·lacions i de cessament definitiu
dels usos autoritzats, sense dret a percebre indemnització, quan
l'ajuntament adopti l'ordre corresponent amb la finalitat d'executar les
determinacions del planejament.
Obligació
d'advertir als títols que s'atorguin amb les persones arrendatàries,
titulars de drets de superfície, o usuaris de qualsevol classe, que la
relació contractual està exclosa del règim especial d'arrendaments rústics
i urbans i que finalitzarà automàticament, una vegada adoptada l'ordre
d'enderrocament, desmuntatge o desallotjament.
Obligació
de reposar el sòl i l'espai a l'estat anterior a l'execució dels usos i
obres de caràcter provisional, sense dret a percebre indemnització, i de
garantir aquesta reposició.
Obligació
d'advertir el caràcter provisional de l'autorització i dels seus efectes,
als títols traslatius del domini total o parcial de l'immoble, i de
condicionar-los a la subrogació per part de l'adquirent.
92.2 La
sol·licitud d'autorització ha d'expressar també l'acceptació de que les
esmentades obligacions siguin objecte de nota marginal al Registre de la
propietat.
La nota es
prendrà d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la
inscripció al Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística,
a instància del propietari, acompanyada de la corresponent certificació
administrativa.
92.3 L'autorització s'atorga condicionant la seva eficàcia a què
s'acrediti per l'interessat que s'ha pres nota al marge de la darrera
inscripció de domini de la finca registral de la qual es tracti i amb la
constitució prèvia, per alguna de les formes admeses per la legislació de
contractació de les administracions públiques, de fiança, en quantia no
inferior al 12% del pressupost de les obres i actuacions necessàries per
al desmuntatge o enderrocament de les obres i instal·lacions autoritzades
i per a la correcta reposició del sòl i de l'espai a la situació anterior
a l'atorgament de l'autorització.
92.4 Les
persones arrendatàries, titulars de drets de superfície, usuaris o
explotadors per qualsevol títol jurídic de les obres o instal·lacions
autoritzades i dels usos autoritzats en edificis fora d'ordenació han
d'acceptar, davant l'ajuntament, el cessament definitiu dels usos
autoritzats sense dret a percebre indemnització quan l'ajuntament adopti
l'ordre corresponent amb la finalitat d'executar les determinacions del
planejament.
Si es
constata que es realitza un ús o explotació sense l'esmentada acceptació,
l'ajuntament pot declarar la ineficàcia de l'autorització atorgada, per
incompliment de condició resolutòria, d'acord amb el que disposa l'article
54 de la Llei, amb l'audiència prèvia de les persones interessades.
92.5 La
informació pública i la sol·licitud de l'informe de la Comissió
Territorial d'Urbanisme que estableix l'article 54.1 de la Llei, són
tràmits simultanis.
92.6 En
sòl urbà i urbanitzable només s'admet l'ús d'horts familiars com a ús
provisional, si concorren les circumstàncies objecte de l'article 53.1 de
la Llei, sota la fórmula contractual d'arrendament que preveu l'article
4.2 del Decret 169/1983, de 12 d'abril, sobre unitats mínimes de conreu.
|
|
| |
Article 93
Reajustament d'alineacions i rasants
(Desplegament de l'article 180.4 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
93.1 L'acte de replantejament que preveu l'article 180.4 de la Llei, té per finalitat reajustar les alineacions i rasants bé per raó d'adaptar les
fixades pel planejament al resultat físic de l'execució de les obres
d'urbanització bàsica, o bé per raó d'adaptar-les a la realitat física i
morfològica dels terrenys, si resulta necessària la dita adaptació.
93.2 El
reajustament d'alineacions i rasants no pot reduir l'amplada dels espais
destinats a vials públics ni les superfícies destinades a espais lliures
públics pel planejament urbanístic.
El
reajustament d'alineacions i rasants no pot alterar l'aprofitament
urbanístic ni les característiques físiques derivades de l'ordenació de
les parcel·les o solars confinants, que preveu el planejament urbanístic.
93.3 El
reajustament d'alineacions i rasants pot incoar-se per l'ajuntament, abans
o simultàniament a la sol·licitud de la llicència, d'ofici o a instància
del sol·licitant de la llicència d'edificació; si la incoació és a
instància del promotor ha d'acompanyar un plànol comparatiu de les
alineacions i rasants aprovades i de les proposades, a escala adequada, i
s'han d'expressar les dades de les finques afectades i de llurs
propietaris i les adreces d'aquests. S'entén per finques afectades les que
siguin objecte del reajustament d'alineacions i rasants i les confinants.
Si el
reajustament es demana simultàniament a la sol·licitud de la llicència
d'edificació, resta suspesa la tramitació de la llicència fins a la
resolució de l'expedient de reajustament d'alineacions i rasants
Tots els
propietaris de les finques afectades han de ser convocats a l'acta de
replantejament a l'hora de la incoació de l'expedient, i poden examinar la
documentació aportada en el lloc i horari que s'assenyali.
L'acta de
replantejament s'estendrà, dintre d'un termini d'un mes des de la incoació
de l'expedient, pel personal tècnic o jurídic municipal assistent a
l'acte, serà signada per tots els convocats que hi assisteixin i per llurs
assessors, si s'escau, i es completarà amb un plànol annex, igualment
signat per tots els assistents, comparatiu de les alineacions i rasants
vigents i les proposades. Les persones propietàries assistents poden fer
constar la seva conformitat o oposició al reajustament pretès.
En cas que
s'incoï a instància d'interessat, la resolució de l'expedient per part de
l'ajuntament s'ha d'acordar i notificar en el termini d'un mes següent a
l'atorgament de l'acta de replantejament.
|
|
| |
Article 94
Concreció de l'ordenació de volums
(Desplegament dels articles 58.3.a), 65.2.d) i
180.5 de la Llei 2/2002, de
14 de març, d'urbanisme)
94.1 El
planejament ha d'expressar si l'ordenació de volums que determina per a
cada zona o per a les diverses illes d'una zona, és inalterable, i només
susceptible de modificació puntual o bé si, pel contrari, admet optar per
una d'entre les ordenacions volumètriques que, en aquest cas, ha de
preveure.
En el segon
supòsit, el Pla pot especificar gràficament les esmentades alternatives o
bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar
l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.
94.2 La
concreció de l'ordenació volumètrica alternativa, d'acord amb el que
estableixen els articles 58.3.a),
65.2.d) i
180.5 de la Llei, pot fer-se
per mitjà de la reparcel·lació o bé en el moment d'atorgar-se la llicència
d'edificació. En aquests casos, juntament amb el projecte de
reparcel·lació o bé amb la sol·licitud de llicència d'edificació, s'ha de
presentar la documentació següent:
a) Un
plànol, a l'escala mínima de representació, 1:1.000, i amb la topografia
actualitzada, on s'expressin les alineacions i rasants que prèviament ha
definit el planejament, que marquen els límits del sòl edificable en
relació amb els vials, espais lliures o llindars de les parcel·les veïnes.
b) Un
plànol topogràfic que inclogui tots els serveis urbanístics
georeferenciats en coordenades UTM, existents o previstos.
c) Un
plànol que, a la mínima escala de detall 1:200, acoti tant l'àrea no
subjecta a edificació, com la corresponent ordenació de volums per damunt
i per sota del rasants del terreny que correspongui, planta per planta,
amb la descripció de les ocupacions, distàncies entre edificis, paràmetres
relatius a la separació de veïns i concreció dels accessos per a vianants
i vehicles.
d) Un
plànol, a la mínima escala de detall, 1:200, amb seccions longitudinals i
transversals, que expliqui la globalitat del projecte i expressi les
alçades entre plantes i totals autoritzables, inclosos els corresponents
elements tècnics i de coberta a incorporar a l'edificació.
e) Propostes de connexió de l'edifici o conjunt d'edificacions als serveis
urbanístics existents o bé, a realitzar de manera simultània al procés
d'edificació, si és el cas.
94.3.1 En
el cas de concreció d'ordenació volumètrica mitjançant reparcel·lació,
l'aprovació de l'esmentada ordenació s'ha de fer en el mateix acte
d'aprovació de la reparcel·lació.
94.3.2 Si
la concreció de l'ordenació volumètrica es formula alhora que la
sol·licitud de llicència d'edificació, per part de tots els propietaris de
la zona o illa de la qual es tracti, es tramiten i resolen ambdues
sol·licituds de manera simultània.
En d'altre
cas, cal atorgar una audiència de 15 dies a la resta de propietaris de la
zona o illa i la tramitació de la llicència d'edificació resta en suspens
fins que s'exhaureixi el termini d'audiència.
L'acte
d'aprovació de l'ordenació volumètrica s'ha de notificar a totes les
persones propietàries de la zona o illa.
94.4 Si la
concreció de l'ordenació volumètrica comporta també el reajustament
d'alineacions i rasants, tant si es formula conjuntament amb el projecte
de reparcel·lació com en ocasió de la sol·licitud de llicència
d'edificació, s'aplica, pel que fa a l'esmentat reajustament, el que
estableix l'apartat 3 de l'article 93 d'aquest Reglament.
|
|
| |
Article 95
Infraccions per manca de títol administratiu habilitant.
(Desplegament dels articles 179 i
204 a 207 de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d'urbanisme)
95.1 D'acord amb el que estableix l'article 204 de la Llei,
són contraris
a les determinacions de l'ordenament juridicourbanístic i, en
conseqüència, constitueixen infracció urbanística els actes de
parcel·lació, d'urbanització, d'ús del sòl i del subsòl i d'edificació
subjectes a llicència urbanística prèvia, d'acord amb el que disposa l'article 179 de la mateixa Llei, que es realitzen bé sense l'esmentada
llicència o bé sense respectar els paràmetres i condicions autoritzats per
aquella.
Les
actuacions per a les quals cal una comunicació prèvia, en substitució de
la llicència urbanística, segons el que estableix l'article 179.4 de la
Llei, constitueixen infracció urbanística si es realitzen bé sense
haver-la presentat, bé malgrat la denegació municipal, o bé sense
respectar el contingut documental de la comunicació.
Són també
contraris a les determinacions de l'ordenament juridicourbanístic i, en
conseqüència, constitueixen igualment infracció urbanística, la
realització d'obres d'urbanització, tant bàsiques com complementàries,
sense que sigui executiu un planejament urbanístic o bé un projecte
d'urbanització complementari que, respectivament les prevegin, i la
realització de les dites obres contravenint les esmentades previsions.
95.2 Tots
els actes expressats per l'apartat 1 d'aquest article constitueixen
infracció urbanística, de caràcter molt greu, greu o lleu segons
s'escaigui, en funció de l'aplicabilitat dels
articles 205,
206 i 207 de
la Llei, respectivament.
|
|
| |
Secció
segona
Actuacions contràries a les determinacions de l'ordenament jurídic
urbanístic emparades per llicència o ordre d'execució
|
|
| |
Article 96
Actuacions realitzades a l'empara de llicència o d'ordre d'execució
(Desplegament de l'article 218 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
96.1 D'acord amb el que estableix l'article 218.1 de la Llei, si les
activitats constitutives d'infracció urbanística es fan a l'empara d'una
llicència o ordre d'execució i d'acord amb les seves determinacions, no es
pot imposar cap sanció mentre no s'anul·li l'acte administratiu que les
autoritza.
96.2 Les
llicències que autoritzin les actuacions esmentades a l'apartat anterior
són actes administratius nuls o anul·lables, segons correspongui, i són
susceptibles, en conseqüència, de ser objecte de recurs o de revisió
d'ofici.
|
|
| |
Article 97
Tipus de
procediments
(Desplegament dels articles 191,
192, 197 i
198 de la Llei 2/2002, de 14
de març, d'urbanisme)
97.1 Expedient de protecció de la legalitat urbanística. Té per finalitat
fer efectiva la tutela i la protecció de la normativa i del planejament
urbanístics, mitjançant l'exercici de la potestat sancionadora i
l'establiment de les mesures de restauració i rescabalament, sigui de
manera conjunta o individualitzada.
97.2 Procediment sancionador urbanístic. Té per finalitat essencial
determinar les infraccions urbanístiques i imposar les sancions als
responsables. En el procediment també es poden determinar les alteracions
produïdes en la realitat física o jurídica i els danys i perjudicis
inferits als béns de l'Administració i reaccionar, de manera conjunta, amb
mesures de reposició i de rescabalament.
El
procediment sancionador urbanístic es pot tramitar de manera ordinària, o
bé abreujada. Pot ser de manera abreujada en casos d'indicis d'infraccions
urbanístiques flagrants qualificades com a lleus.
97.3 Si en
l'expedient de protecció de la legalitat urbanística no s'exercita la
potestat sancionadora conjuntament amb la resta de mesures, es poden
aplicar de manera individualitzada els següents procediments:
Procediment
de suspensió d'obres i actuacions en curs, i adopció de mesures de
reposició. La finalitat d'aquest procediment és la suspensió immediata
d'obres en curs que no es troben emparades en llicència o que excedeixin
d'aquesta o de l'ordre d'execució, la determinació del caràcter
legalitzable o ilegalitzable de les obres, així com l'adopció, en el seu
cas, de les mesures de reposició.
Procediment
de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic
vulnerat, quan les obres ja s'han executat. Aquest procediment té per
finalitat la restauració de la realitat física alterada o de l'ordre
jurídic vulnerat, mitjançant les oportunes mesures de reposició d'acord
amb l'article 101.6 d'aquest Reglament.
Procediment
de rescabalament. Aquest procediment té per finalitat la determinació dels
danys i perjudicis causats als béns i interessos públics de
l'Administració, com a conseqüència d'actuacions constitutives d'infracció
urbanística, la identificació de les persones responsables, i la
determinació de la quantia de la corresponent indemnització a
l'Administració.
|
|
| |
Article 98
Disposicions comunes a tots els procediments de protecció de la legalitat
urbanística
(Desplegament dels articles 191,
192 i 195 de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d'urbanisme)
98.1 Abans
d'incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística, es poden
realitzar les actuacions prèvies necessàries per aclarir els fets i
determinar els presumptes responsables.
Aquestes
actuacions prèvies no interrompen el termini de prescripció de les
infraccions urbanístiques que s'hagin pogut cometre.
98.2 L'òrgan competent ha d'incoar l'expedient de protecció de la
legalitat urbanística si té coneixement de qualsevol acció o omissió que
presumptament vulneri la legalitat urbanística, una vegada concloses, en
el seu cas, les actuacions prèvies d'esbrinament dels fets.
La incoació
s'efectua d'ofici, per petició raonada d'altres òrgans a partir dels seus
serveis d'inspecció, o per denúncia presentada per qualsevol persona.
98.3 L'òrgan competent per incoar el procediment, quan la Generalitat de
Catalunya exercita la competència, és el director o directora general
d'Urbanisme.
98.4 La
incoació ha de ser notificada a les persones interessades i a les
administracions que l'hagin instat o que haguessin denunciat els fets.
98.5 La
mateixa resolució d'incoació que doni lloc a l'inici de l'expedient de
protecció de la legalitat urbanística pot incorporar les mesures
provisionals que es requereixin per protegir la realitat física i l'ordre
jurídic, i que així mateix permetin i no dificultin l'execució, si
s'escau, de la restauració de la legalitat.
98.6 A més
de la suspensió de les obres i actuacions a què fa referència l'article
101 d'aquest Reglament, es poden adoptar, entre d'altres, les següents
mesures provisionals:
a) Retirada
dels materials a emprar per a l'execució de l'obra o de l'ús presumptament
il·legals. Si la persona interessada no porta a terme la retirada dels
materials en el termini de les 48 hores següents a la notificació de
l'acord de suspensió, o bé si hi hagués perill d'incompliment del que
s'havia ordenat, l'òrgan competent per a la incoació de l'expedient ha de
disposar, per execució subsidiària, les mesures necessàries per a la
retirada dels esmentats materials.
b) Precinte
o retirada de la maquinària, i clausura dels accessos a fi d'impedir el
desenvolupament de l'ús i de les obres en curs d'execució, presumptament
il·legals. A la retirada de la maquinària és d'aplicació el que s'ha
indicat en l'apartat anterior.
c) Requeriment de suspensió cautelar dels subministraments d'aigua,
energia elèctrica, gas i telefonia i, si escau, de la tramitació de la
corresponent contractació.
d) Donar
compte de les mesures decidides a l'òrgan competent per a l'atorgament de
cèdules d'habitabilitat.
e) Si la
incoació l'adopta la Generalitat de Catalunya, comunicació dels
pronunciaments adoptats a l'ajuntament respectiu perquè tinguin els
efectes que corresponguin en la resolució de la llicència d'ocupació o de
primera utilització de l'edifici.
98.7 Qualsevol despesa ocasionada per l'actuació subsidiària de
l'Administració anirà a càrrec de l'interessat.
98.8 Les
persones que siguin part en un expedient de protecció de la legalitat
urbanística tenen el deure d'identificar, davant de l'administració
actuant, d'altres persones interessades que no hagin comparegut.
98.9 En
qualsevol moment de les actuacions prèvies o del procediment ja incoat,
l'òrgan competent pot proposar el sobreseïment, en els termes que preveu
la normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits
de competència de la Generalitat de Catalunya.
|
|
| |
Article 99
Procediment sancionador urbanístic ordinari
(Desplegament de l'article 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
99.1 La
tramitació de l'expedient sancionador urbanístic ordinari s'ajusta als
tràmits que estableix la normativa reguladora del procediment sancionador
d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya, amb
les especificitats que estableix la Llei i aquest Reglament.
99.2.1 Abans de la incoació de l'expedient, quan es tracta d'obres
executades o bé d'usos ja establerts, l'òrgan municipal o el director o
directora general d'Urbanisme ha de requerir a la persona presumptament
infractora la legalització dels fets. Aquest requeriment no resulta
necessari en cas que els usos o obres establerts o executats siguin
manifestament il·legalitzables.
La
tramitació de la sol·licitud de legalització interromp el termini de
prescripció de la infracció fins la comunicació de la fermesa de la
resolució de la sol·licitud de legalització.
En el cas
d'obres i actuacions en curs, és d'aplicació del que estableix l'article
98.5 i 6 amb relació a l'article 101 d'aquest Reglament.
99.2.2 Acomplerts, si escau, els tràmits que preveu l'anterior apartat,
l'òrgan competent ha d'incoar l'expedient, que comporta el nomenament d'un
instructor o instructora i, si escau, d'un secretari o secretària. Aquest
expedient ha d'incorporar les actuacions prèvies realitzades i ha
d'ordenar d'ofici les actuacions necessàries per identificar les persones
presumptament responsables i llur grau de participació en els fets. A més,
aquest expedient ha d'incloure la determinació dels fets imputats a
cadascuna de les persones presumptament responsables, la qualificació de
les possibles infraccions i les sancions aplicables i, si escau,
l'exposició dels danys i perjudicis que es puguin haver ocasionat, així
com les mesures de reposició susceptibles de ser emprades. Aquestes dades
han de formar part del contingut del plec de càrrecs que elabora
l'instructor o la instructora.
99.2.3 Exhaurit el termini d'al·legacions i, si s'escau, practicada la
prova, l'instructor o instructora ha de redactar la proposta de resolució,
la qual ha de contenir:
a) Identificació de les persones responsables i llur grau de participació.
b) Qualificació de la infracció, així com la seva graduació.
c) El
caràcter legalitzable o il·legalitzable de la infracció.
d) La
sanció proposada amb les atenuants o agravants que siguin d'aplicació.
e) L'òrgan
competent per imposar-la.
f) La
determinació dels danys i perjudicis ocasionats, si escau.
g) Les
mesures de reposició definitives adients.
h) La
determinació del benefici obtingut per l'infractor, si escau.
Les dades
contingudes en la proposta de resolució han de venir acompanyades de les
seves corresponents referències normatives.
99.2.4 L'instructor o instructora pot proposar l'adopció, aixecament o
revocació de mesures cautelars a l'òrgan competent per a la incoació de
l'expedient. L'incompliment de les mesures cautelars comporta que
l'instructor proposi a l'òrgan que va incoar l'expedient de protecció de
la legalitat urbanística la imposició de multes coercitives, sempre i quan
s'hagi advertit prèviament a l'interessat d'aquesta possibilitat amb la
comunicació de la mesura cautelar adoptada.
99.2.5 La
resolució del procediment sancionador urbanístic ha de decidir totes les
qüestions que s'hagin plantejat al llarg de la instrucció, i ha de
pronunciar-se expressament sobre la imposició de sancions i, en el seu
cas, sobre tots o alguns dels aspectes següents:
a) Reposició de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat.
b) Rescabalament dels danys i perjudicis que s'hagin ocasionat.
c) Imposició de multes coercitives.
|
|
| |
Article 100
Procediment sancionador urbanístic abreujat
(Desplegament de l'article 192 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
100.1 En
els supòsits d'infraccions flagrants tipificades com a lleus, en què els
fets han estat recollits en l'acta corresponent o bé en la denúncia de
l'autoritat competent, l'òrgan municipal competent pot aplicar les
especificitats del procediment sancionador abreujat que es regula en la
normativa reguladora del procediment sancionador d'aplicació als àmbits de
competència de la Generalitat de Catalunya.
100.2 L'acord d'incoació ha d'assenyalar de forma expressa i motivada la
decisió de tramitar el procediment sancionador abreujat.
|
|
| |
Article 101
Procediment de suspensió d'obres i actuacions en curs, i adopció de
mesures de reposició
(Desplegament dels articles 191.2,
197, 198 i 217.1 de la Llei 2/2002, de
14 de març, d'urbanisme)
101.1 Si
s'estan executant obres o efectuant actuacions sense llicència, sense
ordre d'execució, o bé amb incompliment de les condicions que s'hi
assenyalen, l'alcalde o l'alcaldessa, amb els corresponents informes
previs de caràcter tecnicojurídic, ha d'incoar l'expedient de protecció de
la legalitat urbanística i, juntament, ha de dictar una primera resolució
de suspensió provisional i immediata de les citades obres i actuacions,
que ha de ser notificada al presumpte infractor.
En la
notificació al presumpte infractor s'ha d'assenyalar motivadament si les
obres o usos poden ser objecte d'un procés de legalització o si
manifestament són il·legalitzables.
El
presumpte infractor disposa d'un termini d'audiència de deu dies per
formular les al·legacions que consideri oportunes, tant respecte de la
suspensió d'obres, com en relació amb el caràcter legalitzable o
il·legalitzable de les obres o usos.
101.2 A la
fi del termini d'audiència i ateses les al·legacions formulades, si escau,
l'alcalde o l'alcaldessa en el termini dels cinc dies següents ha de
ratificar o revocar totalment o parcial la primera resolució. En el cas de
ratificació, es requereix a la persona interessada perquè, en el termini
de dos mesos des de la notificació de la resolució, procedeixi a
sol·licitar la llicència corresponent, tret que les obres tinguin caràcter
manifestament il·legalitzable i així hagin estat qualificades per l'òrgan
competent per a la incoació de l'expedient, o bé ajusti la seva actuació a
la llicència o ordre d'execució atorgades, o reposi la situació anterior
d'acord amb les condicions que s'hi assenyalin.
101.3 L'ajuntament, en cas d'inobservança del requeriment regulat per
l'apartat 2 d'aquest article, com també quan la llicència sol·licitada
hagi estat denegada i quan l'interessat no hagi ajustat la seva actuació a
la llicència o ordre d'execució atorgades, ha de requerir a l'interessat
que en el termini d'un mes procedeixi a l'enderrocament o restauració de
la realitat física alterada. Aquest requeriment ha de contenir
l'advertiment exprés que transcorregut aquest termini sense haver procedit
a la restauració, es procedirà a l'execució forçosa per part de
l'ajuntament, mitjançant la imposició de multes coercitives en els termes
de l'article 217.1 de la Llei, o l'execució subsidiària a càrrec de la
persona interessada.
101.4 La
persona interessada, en els supòsits de compliment impossible de la
restauració en el termini del mes atorgat i valorant la dificultat que
pugui tenir el procés de restauració, pot presentar davant l'Administració
competent un programa de restauració, que prèviament ha de ser acceptat
per l'Administració mateixa, en el qual fixi el termini exacte que
necessita pel compliment de l'esmentada restauració. En tot cas, la
persona interessada ha de complir el primer termini del programa de
restauració dins el primer mes atorgat.
101.5 En
el supòsit d'inactivitat de l'interessat, l'òrgan municipal competent ha
d'acordar l'execució forçosa que ha d'iniciar en el termini d'un mes.
Davant la
inactivitat de l'òrgan municipal competent, l'alcalde o alcaldessa, pot
acordar l'execució forçosa que també ha d'iniciar en el termini d'un mes.
101.6 Es
poden aplicar, entre altres que siguin adients, les següents mesures de
reposició, segons els casos:
a) Enderrocament de les obres il·legals.
b) Replantació de plantes, arbres i arbredes.
c) Reconstrucció de les edificacions protegides per catàlegs o per la
legislació sectorial, que la persona interessada hagi enderrocat de manera
il·legal.
d) Reconstrucció de parts d'edificis, instal·lacions i altres
construccions que, havent-se enderrocat de manera il·legal per la persona
interessada, siguin necessàries per al funcionament dels serveis públics,
constitueixin parts estructurals dels edificis o garanteixin la seguretat
de les persones.
e) Instar
la nul·litat de les operacions jurídiques consistents en parcel·lació
urbanística il·legal.
|
|
| |
Article 102
Procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre
jurídic vulnerat, quan les obres ja s'han executat
(Desplegament dels articles 192.2 i
197.2 in fine de la Llei 2/2002, de 14
de març, d'urbanisme)
102.1 El
procediment de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre
jurídic vulnerat es pot incoar sempre que no hagin transcorregut més de
sis anys des de la finalització de les obres, sense perjudici del que
estableixen els articles 202 i
219.6 de la Llei. La incoació del
procediment exigeix el requeriment previ que estableix l'article 197.2 de
la Llei, tret que les obres siguin manifestament il·legalitzables.
102.2 La
tramitació del procediment de restauració de la realitat física alterada i
de l'ordre jurídic vulnerat, a partir de la incoació, s'ha d'ajustar al
que estableix la legislació aplicable en matèria de procediment
administratiu comú, amb les especificitats expressades a l'apartat
anterior.
Com a
mesures de reposició es poden aplicar, entre altres que siguin adients,
les que preveu l'article 101.6 d'aquest Reglament.
|
|
| |
Article 103
Procediment de rescabalament
(Desplegament de l'article 191.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
103.1 En
els casos en què, com a conseqüència d'actes constitutius d'infracció
urbanística, es causin danys i perjudicis als béns o interessos públics, i
aquests no es determinin en el procediment sancionador, s'ha d'instruir un
procediment de rescabalament, que s'ha d'ajustar a la tramitació que
estableix la legislació aplicable en matèria de procediment administratiu
comú, i és d'aplicació el que estableix l'article 219 de la Llei.
103.2 Quan
es tracti de danys ocasionats als béns i interessos de la Generalitat de
Catalunya, com a conseqüència d'actuacions constitutives d'infracció
urbanística, l'òrgan competent tant per a la incoació com per a la
resolució del procediment és el director o directora general d'Urbanisme.
|
|
| |
Article 104
Intervenció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en
matèria de protecció de la legalitat
(Desplegament dels articles 192.3 i
197.3 de la Llei 2/2002, de 14 de
març, d'urbanisme)
104.1.1 En
el cas que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques tingui
constància d'una vulneració de la legalitat urbanística, que pugui ser
qualificada com infracció greu o molt greu, se seguiran els tràmits
següents:
a) El
Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha de lliurar una
comunicació prèvia i motivada a l'òrgan municipal competent, li ha de
trametre una còpia de la denúncia o dels documents que acrediten la
comissió d'una possible infracció urbanística, i li ha d'atorgar un
termini de deu dies perquè incoï el corresponent expedient de protecció de
la legalitat urbanística. Així mateix, li ha d'indicar que, en cas que no
actuï en aquest termini, el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques podrà exercir la potestat de protecció de la legalitat
urbanística.
b) La
decisió que, en un o altre sentit, adopti l'òrgan municipal competent ha
de ser comunicada formalment al Departament de Política Territorial i
Obres Públiques dins el termini atorgat. Si transcorregut aquest, l'òrgan
municipal competent no ha incoat l'expedient, el Departament de Política
Territorial i Obres Públiques podrà exercir la potestat de protecció de la
legalitat urbanística.
104.1.2 El
termini de deu dies, al qual fa referència l'apartat 1.a) d'aquest
article, es redueix a tres dies en els casos en què el Departament de
Política Territorial i Obres Públiques faci constar de manera expressa i
motivada, en el requeriment previ a l'òrgan municipal competent, que es
tracta d'un supòsit d'urgència.
104.2 L'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
pot requerir motivadament a l'ajuntament la suspensió provisional d'obres
i actuacions que s'estiguin realitzant sense llicència, sense ordre
d'execució o amb incompliment de les condicions que s'hi assenyalen. En
cas que l'alcalde o l'alcaldessa no decideixi i notifiqui l'acord de
suspensió provisional en els deu dies següents a comptar des del
requeriment, el pot adoptar el director o directora general d'Urbanisme.
El termini de deu dies es redueix a tres dies en els casos d'urgència
constatada expressament i motivadament en la notificació.
L'actuació
del director o directora general d'Urbanisme s'ha d'ajustar a les
determinacions dels apartats 1 i 2 de l'article 101 d'aquest Reglament i
d'acord amb l'article 197.3 de la Llei, pot tenir lloc en els següents
supòsits:
a) Actuacions sense llicència o sense ordre d'execució.
b) Actuacions que no s'ajusten a la llicència o a l'ordre d'execució, quan
es constati que concorren indicis d'infracció urbanística molt greu.
104.3 En
els supòsits d'inactivitat municipal davant la inobservança per part de
les persones interessades del que estableixen els
articles 198.1 i 2 de la
Llei i 101.3 i 5 d'aquest Reglament, l'Administració de la Generalitat de
Catalunya, amb el requeriment motivat corresponent previ, s'hi pot
subrogar. Els òrgans de la Generalitat competents per realitzar aquesta
intervenció per subrogació són:
a) El
director o directora general d'Urbanisme, en el cas de presumptes
infraccions urbanístiques greus.
b) El
conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, en el
cas de presumptes infraccions urbanístiques molt greus.
|
|
| |
Article 105
Legalització efectiva
(Desplegament de l'article 208 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
105.1 En
aplicació de l'article 208 de la Llei, la sol·licitud de legalització s'ha
de presentar davant l'òrgan competent amb la documentació exigida per la
legislació sectorial i la normativa local, el contingut de la qual s'ha
d'ajustar a la normativa urbanística que estigui en vigor.
105.2 La
tramitació del procediment que pot comportar la imposició d'una sanció no
se suspendrà fins que no s'acrediti per part de l'interessat que ha estat
presentada la sol·licitud de legalització. Aquesta acreditació, quan
l'Administració de la Generalitat exerciti la competència de protecció de
la legalitat urbanística, ha de realitzar-se mitjançant un certificat de
l'òrgan que hagi de resoldre la sol·licitud que indiqui la data de
presentació de la sol·licitud de legalització i que aquesta reuneix els
requisits mínims per ser admesa a tràmit, sens perjudici de quina sigui la
resolució final de la susdita sol·licitud. A aquests efectes, l'òrgan
instructor pot interessar de l'òrgan local el lliurament de l'esmentat
certificat.
La
suspensió no abasta l'executivitat de les mesures cautelars que s'hagin
acordat.
105.3 En
qualsevol cas, la sol·licitud de legalització i tots els documents i
acreditacions que l'han de acompanyar s'han de presentar abans que
recaigui la resolució sancionadora en el procediment corresponent.
105.4 La
legalització obtinguda per un acord ferm en via administrativa, produirà
els efectes que regula l'article 208 de la Llei. Aquest acord s'ha
d'acreditar igualment, si escau, mitjançant l'oportuna certificació.
|
|
| |
Article 106
Restauració voluntària de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic
vulnerat
(Desplegament de l'article 209 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
106.1 Per
poder acordar la suspensió del procediment corresponent de protecció de la
legalitat urbanística, d'acord amb el que estableix l'article 209 de la
Llei, que pugui comportar l'adopció de l'acord de restauració de la
realitat física alterada o de l'ordre jurídic infringit, cal que la
persona interessada expressi la decisió de procedir a la restauració
voluntària, així com que acrediti que ha demanat les llicències o
autoritzacions adients per a executar les mesures de reposició, amb la
documentació corresponent.
Cal també
que la persona interessada constitueixi una garantia en quantia no
inferior al 50% del pressupost de reposició davant de l'Administració que
instrueix el procediment de protecció de la legalitat, mitjançant alguna
de les formes admeses per la legislació de contractes de les
administracions públiques.
106.2 Per
tal que s'acordi la suspensió del procediment, cal que totes les
acreditacions i documents als quals fa esment aquest article es presentin
abans que s'acordi i notifiqui a l'interessat la resolució de l'expedient
de protecció de la legalitat urbanística.
La
suspensió no abasta l'executivitat de les mesures cautelars que s'hagin
acordat, sense perjudici del que estableix l'article 209.5 de la Llei.
106.3 Quan
l'Administració de la Generalitat exerciti la competència de protecció de
la legalitat urbanística, és aplicable el que preveu l'article 105.2
d'aquest Reglament.
106.4 L'efectiva reposició de la realitat física o jurídica a l'estat
anterior a l'alteració, produeix els efectes que preveuen els apartats 1,
2 i 6 de l'article 209 de la Llei.
|
|
| |
Secció quarta
Execució
de les resolucions en matèria de protecció de la legalitat urbanística
|
|
| |
Article 107
Execució
de les resolucions administratives en matèria d'urbanisme. Multes
coercitives
(Desplegament de l'article 217 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
107.1 Les
resolucions que es dictin en matèria de protecció de la legalitat
urbanística són immediatament executives, sense perjudici del que preveu
l'article següent quant a l'execució de les sancions administratives, i
els òrgans administratius competents poden fer ús dels mitjans d'execució
forçosa que preveu la legislació aplicable en matèria de procediment
administratiu comú.
107.2 En
els supòsits que estableix l'article 217 de la Llei, la resolució
administrativa ha d'establir el termini perquè la persona interessada faci
efectiu el contingut de l'esmentada resolució i ha d'advertir que, en cas
d'incompliment, l'òrgan administratiu competent procedirà bé a la
imposició de multes coercitives de manera reiterada fins aconseguir el
compliment de la resolució, o bé a la seva execució subsidiària, a càrrec
de la persona interessada.
107.3 Les
multes coercitives són totalment compatibles amb la imposició de sancions
per la comissió d'una infracció urbanística.
107.4 Els
criteris d'aplicació de les multes coercitives són els següents:
a) S'imposa
la multa en el seu grau mínim, de 300 euros a 1.200 euros, en els supòsits
següents:
L'incompliment per primer cop de l'ordre d'execució.
Si es donen
circumstàncies atenuants.
b) S'imposa
la sanció en el seu grau mitjà, de 1.201 euros a 2.100 euros:
A partir
del segon incompliment.
Si no es
donen circumstàncies modificatives de la responsabilitat.
c) S'imposa
la sanció en el seu grau màxim, de 2.101 euros a 3.000 euros:
Si es donen
circumstàncies agreujants de la responsabilitat.
107.5 En
cap cas, i en aplicació del principi de proporcionalitat, les multes
coercitives de manera individualitzada no poden ser superiors a la sanció
que correspongui imposar com a conseqüència de la infracció urbanística
comesa, sens perjudici, que la suma de les successives multes coercitives
pugui superar l'import de la sanció.
107.6 En
l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, l'òrgan competent per a acordar
l'execució forçosa i la imposició de multes coercitives és el director o
directora general d'Urbanisme.
En l'àmbit
de l'Administració local, n'és competent l'alcalde o l'alcaldessa.
|
|
| |
Article 108
Execució
de les sancions urbanístiques
(Desplegament dels articles 211 i
212 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
108.1 L'execució de les sancions que s'imposin per raó de la comissió
d'infraccions urbanístiques s'ajusta al que estableix la normativa
aplicable en matèria de recaptació.
108.2 L'execució de les sancions urbanístiques s'inicia una vegada són
fermes en via administrativa. La resolució sancionadora pot adoptar les
mesures cautelars precises, com la presentació d'una fiança, per garantir
l'eficàcia de la resolució, mentre no sigui executiva.
108.3 La
notificació de la resolució del recurs administratiu corresponent, quan
sigui desestimatori per les pretensions de la persona interessada, ha de
concretar els terminis per efectuar el pagament en període voluntari,
d'acord amb la normativa referenciada en l'apartat 1 d'aquest article.
|
|
| |
Article 109
Concurrència amb il·lícit penal
(Desplegament dels articles 191 i
192 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
109.1 Si
en la tramitació de l'expedient de protecció de la legalitat es considera
que els fets poden ser constitutius d'il·lícit penal, l'òrgan
administratiu competent per resoldre l'expedient ha de comunicar els fets
al Ministeri Fiscal.
109.2 L'instructor o instructora d'un expedient de protecció de la
legalitat urbanística ha de suspendre la tramitació administrativa, pel
que fa a la imposició de sanció, fins que es produeixi la resolució de
l'ordre penal, en els termes de la normativa reguladora de l'exercici de
la potestat sancionadora, un cop que l'autoritat judicial ha incoat un
procés penal i cas que l'instructor o instructora constati la identitat
dels fets, dels subjectes i dels fonaments.
109.3 La
substanciació del procés penal no impedeix el manteniment de les mesures
cautelars ja adoptades, ni tampoc de les mesures que es puguin acordar per
garantir la restauració de la realitat física alterada o de l'ordre
jurídic vulnerat, o que tendeixin a impedir nous riscos per a les persones
o danys en els interessos urbanístics. A més, no impedeix l'adopció i
execució de les mesures de reposició.
|
|
| |
Secció
cinquena
Circumstàncies que modulen la responsabilitat. Persones responsables
|
|
| |
Article 110
Circumstàncies que modulen la responsabilitat en les infraccions
urbanístiques.
(Desplegament dels articles 208,
209, 211.4 i
212 de la Llei 2/2002, de 14
de març, d'urbanisme)
110.1 Són
circumstàncies que agreugen la responsabilitat dels infractors:
a) Prevaler-se de tenir la titularitat d'un ofici o càrrec públic, per
cometre una infracció en benefici propi.
b) La
utilització de la violència i altres formes de coacció contra funcionaris
encarregats de la protecció de la legalitat urbanística.
c) La
falsificació de documents i l'alteració dels supòsits de fet quan els uns
i els altres legitimin l'actuació urbanística.
d) El
perjudici causat a tercers, o bé l'aprofitament de la necessitat de
terceres persones.
e) Causar
un perjudici comú a una pluralitat de persones.
f) L'incompliment de les ordres de paralització o execució efectuades per
l'Administració.
g) Dificultar l'exercici de la funció inspectora de l'Administració
competent.
110.2 La
responsabilitat dels infractors es veurà atenuada en els supòsits
següents:
a) Quan
manqui la intenció de causar un dany de l'entitat que efectivament s'ha
causat als interessos públics o privats afectats pel fet il·lícit.
b) Quan
l'infractor hagi procedit a reparar o disminuir el dany causat abans de la
incoació de les actuacions administratives de protecció de la legalitat
urbanística, sense perjudici de l'aplicabilitat, si escau, del que
estableixen els articles 208 i
209 de la Llei.
110.3 Són
circumstàncies que poden agreujar o atenuar la responsabilitat dels
infractors:
a) El major
o menor coneixement tècnic de l'actuació, d'acord amb la professió o
l'activitat habitual dels infractors.
b) L'entitat econòmica dels fets constitutius de la infracció i el major o
menor benefici econòmic aconseguit, així com la realització del fet
il·lícit amb o sense la intenció d'aconseguir un benefici econòmic.
110.4 En
qualsevol cas, la graduació de les sancions aplicables ha de respondre
també a la ponderació de la gravetat del dany amb què la infracció afecta
els interessos generals protegits per l'ordenament juridicourbanístic o a
la gravetat del risc creat en relació amb els mateixos, a l'existència
d'intencionalitat o reiteració, a la naturalesa dels perjudicis causats, a
la reincidència, i al caràcter legalitzable o il·legalitzable dels fets
constitutius d'infracció.
110.5 Si
d'acord amb l'article 211.4 de la Llei s'ha d'incrementar l'import de la
sanció fins a abastar la quantia del benefici obtingut per l'infractor
perquè aquest és superior, s'ha de descomptar del benefici el cost de les
actuacions pertinents de reposició dels béns i situacions al seu primitiu
estat.
|
|
| |
Article 111
Persones
responsables als efectes del règim sancionador
(Desplegament de l'article 213 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
111.1 Totes les persones físiques o jurídiques que incorrin en infracció
urbanística amb llurs accions o omissions, d'acord amb el que estableix
l'article 213.1 de la Llei, són responsables, als efectes del règim
sancionador regulat per l'ordenament urbanístic, fins i tot a títol de
simple inobservança.
111.2 Poden ser responsables, en funció de llur grau d'intervenció en la
comissió de la infracció urbanística, els agents de l'edificació, que es
defineixen com totes les persones, físiques o jurídiques, que intervinguin
en el procés d'edificació, d'acord amb la legislació aplicable sobre
ordenació de l'edificació.
A aquests
efectes, es consideren promotors els agents, els gestors o els impulsors
de l'actuació en el sòl, sobre el qual o sota el qual s'efectuï o s'hagués
efectuat la infracció, si no són els propietaris, i els que financen les
obres per alienar-les amb posterioritat.
111.3 Les
persones jurídiques seran sancionades per les infraccions en les quals
incorrin per decisió dels seus òrgans, o bé per l'actuació dels seus
agents, sense perjudici que assumeixin també el cost de les mesures de
reparació i, si s'escau, la indemnització pels danys i perjudicis
ocasionats.
Si les
infraccions són imputables a una persona jurídica, poden ser considerades
com a responsables subsidiàries les persones físiques que n'integren els
òrgans rectors o de direcció, llevat de les que hagin dissentit dels
acords adoptats.
|
|
| |
Article 112
Col·laboració entre administracions en la inspecció urbanística
(Desplegament de l'article 193.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
112.1 Les
administracions públiques han de prestar la col·laboració necessària i
permetre l'accés als seus arxius a l'Administració que exerceixi la
potestat de protecció de la legalitat urbanística, als efectes de la
realització de tasques inspectores i per a la determinació i comprovació,
respectivament, dels presumptes responsables de les infraccions comeses i
de la comissió de les referides infraccions.
112.2 Els
ajuntaments i la Generalitat de Catalunya es notifiquen mútuament totes
les resolucions que posen fi als procediments de protecció de la legalitat
urbanística en els supòsits en què hagin intervingut les dues
administracions. En tot cas, l'Administració de la Generalitat comunicarà
als ajuntaments les resolucions que posin fi als procediments tramitats en
exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística.
|
|
| |
Article 113
Informes
que resulten de la inspecció urbanística
(Desplegament de l'article 193.2 i 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme)
Els
informes resultants de les inspeccions urbanístiques han de contenir, com
a mínim, les dades següents:
a) Lloc i
data de la inspecció i de l'emissió de l'informe.
b) Identificació de la persona que el subscriu.
c) Dades
identificatives de les persones presumptament responsables, si es
coneixen.
d) Descripció dels fets causants de la presumpta infracció, amb distinció
dels actes emparats per una autorització administrativa i d'aquells que no
ho estiguin.
e) Documentació gràfica que acrediti l'estat de les obres a la data de la
inspecció.
f) Règim,
classificació i qualificació urbanística del sòl amb referència expressa a
l'aprovació definitiva del planejament urbanístic vigent.
g) Precepte
o preceptes urbanístics presumptament infringits.
|
|
| |
Disposicions addicionals
Primera
El
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha d'incorporar la
perspectiva de gènere en el desenvolupament de les determinacions d'aquest
Reglament.
|
|
| |
Segona
1. De
conformitat amb el que estableix la disposició addicional cinquena de la
Llei 18/2001, de 31 de desembre, d'orientació agrària, el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'emetre un informe en la tramitació
dels plans directors urbanístics, de les normes de planejament urbanístic,
dels plans d'ordenació urbanística municipal i dels plans derivats. La
sol·licitud i emissió d'aquest informe s'ha d'ajustar al que estableix l'article 83.5 de la Llei d'urbanisme.
2. De
conformitat amb el que estableix l'article 48.1.d) de la Llei d'urbanisme
i en la disposició addicional cinquena de la Llei 18/2001, de 31 de
desembre, d'orientació agrària, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca ha d'emetre un informe en el procediment per a l'aprovació de
projectes d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no
urbanitzable, que no estiguin compresos en un pla sectorial agrari. Aquest
informe s'ha de pronunciar sobre els efectes i les repercussions que
aquestes actuacions ocasionin al funcionament normal de les explotacions
agràries.
D'acord amb
el que disposa l'article 85.5 d'aquest Reglament, el Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca pot emetre aquest informe a petició del
promotor de l'actuació o a petició de l'ajuntament, en el cas que ja
s'hagi iniciat la tramitació del projecte. L'informe s'ha d'emetre en el
termini d'un mes a comptar de la sol·licitud i, en tot cas, s'ha d'haver
rebut en el decurs de la informació pública del projecte.
L'esmentat
informe, en cas que sigui desfavorable a l'execució del projecte d'
actuació específica d'interès públic de què es tracti, té caràcter
vinculant per a l'òrgan competent per a la seva aprovació definitiva.
3. Igualment, cal demanar informe del Departament de Medi Ambient en
relació amb els plans especials urbanístics de l'article 67.1.e) de la
Llei d'urbanisme en sòl no urbanitzable i els projectes d'actuacions
específiques d'interès públic no incloses en un pla especial urbanístic
que es desenvolupin també en sòl no urbanitzable. Aquest informe no és
necessari si el pla especial o el projecte d'actuació d'interès públic a
desenvolupar han estat prèviament sotmesos a avaluació d'impacte
ambiental.
En el cas
dels plans especials als que es refereix el paràgraf anterior, la
sol·licitud i emissió d'aquest informe s'ha d'ajustar al que estableix
l'article 83.5 de la Llei d'urbanisme. Pel que fa als projectes
d'actuacions d'interès públic en sòl no urbanitzable, és d'aplicació el
que disposa l'article 85.5 d'aquest Reglament.
|
|
| |
Disposicions transitòries
Primera
L'informe
mediambiental que han de contenir les figures de Planejament derivat que
desenvolupin planejament urbanístic general no adaptat a la Llei
d'urbanisme, d'acord amb el que estableix la
disposició transitòria
vuitena.1, in fine, de la Llei d'urbanisme, ha de justificar l'adequació
de l'ordenació proposada a les directrius que, si escau, contingui el
planejament que desenvolupa envers la utilització racional del territori
del qual es tracti, i ha d'ajustar el seu contingut a allò establert per
l'apartat núm. 3 de l'article 10 d'aquest Reglament.
|
|
| |
Segona
La
determinació establerta per l'article 35.5 de la Llei d'urbanisme, sobre
el percentatge de sòl susceptible d'aprofitament privat en sectors de sòl
urbanitzable físicament continus, no s'aplica als sectors delimitats pel
planejament urbanístic general no adaptat a la Llei d'urbanisme.
|
|
| |
Segona
La
determinació establerta per l'article 35.5 de la Llei d'urbanisme, sobre
el percentatge de sòl susceptible d'aprofitament privat en sectors de sòl
urbanitzable físicament continus, no s'aplica als sectors delimitats pel
planejament urbanístic general no adaptat a la Llei d'urbanisme.
|
|
| |
Tercera
Als efectes
del que estableix la disposició transitòria tercera.2, darrer incís, de la
Llei d'urbanisme, l'acord mitjançant el qual es decideix l'inici dels
treballs per a la modificació puntual del planejament general o de la
delimitació de sòl urbà ha de determinar les mesures a emprar per a
garantir i fomentar els drets d'iniciativa, d'informació i de participació
de la ciutadania i ha de definir els objectius fonamentals que es pretén
d'assolir amb la modificació.
Aquest
acord s'ha de publicar al Butlletí Oficial corresponent.
|
|
| |
Quarta
Als efectes
del que estableix la disposició transitòria cinquena.2 de la Llei
d'urbanisme, quan el sistema d'actuació per compensació o per cooperació,
concretat abans de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme, no hagi
estat substituït per una de les modalitats del sistema d'actuació de
reparcel·lació, s'han d'aplicar les determinacions de la legislació
anterior tant pel que fa a la tramitació com al contingut dels documents i
projectes i demés aspectes substantius.
Per a la
tramitació simultània de planejament derivat i dels instruments de gestió
consistents en els estatuts i les bases d'actuació del sistema de
compensació, l'escriptura de constitució de la Junta, el projecte de
compensació i el projecte d'urbanització, s'exigeix el compliment del
requisit que estableix l'article 54.3 del Reglament de la Llei 3/1984, de
9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de
Catalunya.
|
|
| |
Cinquena
Als efectes
del que preveuen els articles 47.3 i
50.2 de la Llei d'urbanisme, en tant
el planejament general o bé un pla especial d'iniciativa pública no
continguin la catalogació de les masies i cases rurals del terme
municipal, per regular llur reconstrucció o rehabilitació, els particulars
poden promoure plans especials amb l'esmentada finalitat sempre que es
tracti de masies o cases rurals que hagin estat prèviament incloses en
catàlegs vigents, de protecció del patrimoni històric, artístic o
arquitectònic, o bé que estiguin declarades com a béns culturals d'interès
nacional o local, d'acord amb la Llei del patrimoni cultural català.
|
|
| |
Sisena
1. Les
edificacions d'ús d'habitatge en sòl no urbanitzable, ja existents abans
de l'entrada en vigor de la Llei d'urbanisme, o bé autoritzades a l'empara
del planejament urbanístic general anterior a la Llei d'urbanisme, que no
s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix l'esmentada
Llei, poden romandre sobre el territori amb l'ús esmentat, si el
planejament urbanístic no ho impedeix, en tant no s'hagin de refer llurs
fonaments o parets mestres.
Si les
edificacions d'ús d'habitatge sobre sòl no urbanitzable objecte d'aquesta
disposició transitòria s'haguessin implantat il·legalment i hagués
prescrit l'acció de reposició, s'ha d'aplicar estrictament el règim de
fora d'ordenació, d'acord amb l'article 102.1.b) de la Llei d'urbanisme.
Si l'acció de reposició no hagués prescrit, no pot autoritzar-se cap tipus
d'obra ni d'ús i s'han d'aplicar les mesures de protecció de la legalitat
urbanística que preveu la Llei d'urbanisme.
2. Si les
edificacions objecte de l'apartat número 1 anterior reuneixen les
condicions mínimes d'habitabilitat, n'hi ha prou amb l'obtenció de la
corresponent cèdula d'habitabilitat per a reprendre l'ús d'habitatge, Si
hi manquen les condicions mínimes d'habitabilitat objectiva, les obres
imprescindibles per a assolir-les poden ser objecte de llicència
municipal, prèviament a l'atorgament de la cèdula d'habitabilitat.
3. Si les
obres per assolir les condicions mínimes d'habitabilitat i les condicions
de seguretat i solidesa de l'edificació, exigeixen que s'hagin de refer
els fonaments o les parets mestres, només poden ser autoritzades si s'ha
aprovat el catàleg que preveu l'article 50 de la Llei d'urbanisme, que les
inclogui, o bé si concorren els requisits previstos pels articles 87.1 o 2
d'aquest Reglament.
4. Si el
planejament urbanístic general ho preveu expressament i en tant l'esmentat
planejament no s'adapti a la Llei d'urbanisme, l'ampliació de les
edificacions objecte de l'apartat núm. 1 d'aquesta disposició transitòria
s'ha de sotmetre a la mateixa tramitació mitjançant la qual va ser
autoritzada l'edificació inicial i s'han de respectar les condicions i
incompatibilitats determinades per la legislació sectorial.
|
|
| |
Setena
Les
edificacions legalment implantades en sòl no urbanitzable, per a usos
diferents que l'habitatge o que els propis d'una explotació de naturalesa
agrària, a l'empara del planejament urbanístic general anterior a la
Llei
d'urbanisme, que no s'ajustin al règim d'ús del sòl no urbanitzable que
estableix l'esmentada Llei, poden romandre sobre el territori en tant es
mantingui l'ús concret que va ser objecte d'autorització, si el
planejament urbanístic no ho impedeix. Si el planejament urbanístic
general ho preveu expressament i en tant l'esmentat planejament no
s'adapti a la Llei d'urbanisme, l'ampliació d'aquestes edificacions s'ha
de sotmetre a la mateixa tramitació mitjançant la qual van ser
autoritzades inicialment i s'han de respectar les limitacions i
incompatibilitats de la legislació sectorial.
Els canvis
d'ús en les esmentades edificacions s'ha d'ajustar en qualsevol cas a les
determinacions de la Llei d'urbanisme, llevat que es tracti de reprendre
el mateix concret ús que va ser objecte d'autorització, en el qual supòsit
cal la corresponent llicència municipal, i és d'aplicació la legislació
sectorial, si s'escau.
|
|
| |
Vuitena
En tant el
planejament urbanístic vigent en el moment de l'entrada en vigor de la
Llei d'urbanisme no s'hi hagi adaptat, d'acord amb el que estableix la
disposició transitòria segona de l'esmentada Llei, els recursos obtinguts
per l'alienació del sòl amb aprofitament urbanístic que, per cessió
obligatòria i gratuïta, rebin els ajuntaments, poden aplicar-se a les
destinacions específicament previstes pel planejament esmentat, si escau,
en el marc de la legislació aplicable.
|
|
|
