|
Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la
Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge
assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local
(DOGC núm. 4291, de
30-12-2004, p. 26612)
[Aquesta llei ha estat derogada
pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de
juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (DOGC núm.
4436, de 28-07-2005, pp. 23360-23398).]
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i
jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article
33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
L'articulació del territori català com una realitat ambientalment
sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment
cohesionada ha d'ésser l'objectiu principal de l'acció dels poders públics i
de la normativa en matèria d'urbanisme i ordenació del territori. Per a
avançar cap a aquests fins, imprescindibles a l'hora de garantir el benestar
de les generacions presents i de les venidores, cal promoure un model
d'urbanització que es caracteritzi, en termes generals, per la compacitat
dels assentaments, la diversitat de llurs funcions i el caràcter socialment
integrat de llur població.
El territori català presenta unes potencialitats òptimes per a un
desenvolupament d'aquest tipus. Potencialitats que són fruit tant dels
factors físics -el clima, l'orografia variada, la riquesa dels paisatges-
com del llegat històric -l'estructura urbana, les infraestructures, la
persistent humanització de l'entorn- i l'actuació dels poders públics.
Tanmateix, hi ha algunes dinàmiques -com ara la dispersió de la
urbanització, la creixent especialització funcional de l'espai i el risc de
la segregació induïda pel mercat immobiliari. que, si perduren, poden
arribar a posar en perill l'ús racional del territori i, en darrer terme, el
benestar col·lectiu.
Per tal que la col·lectivitat pugui aprofitar, doncs, aquelles
potencialitats i fer front a aquests reptes, cal dotar els poders públics
dels instruments adequats en matèria d'ordenació i ús del territori. És a
dir, dels instruments necessaris per a regular l'activitat urbanística en
defensa de l'interès general, en un marc caracteritzat, d'una banda, per la
seguretat jurídica dels agents públics i dels subjectes privats, i, de
l'altra, per l'aplicació del principi de subsidiarietat respecte als
ajuntaments i les altres administracions locals.
El perfeccionament d'aquests instruments és un dels objectius fonamentals
d'aquesta Llei. Així, en exercici de la competència urbanística, es
modifiquen i completen determinats aspectes de la Llei
2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, amb la finalitat principal de
fomentar l'accés de la població a l'habitatge, la sostenibilitat en l'ús del
territori i l'autonomia local.
II
Aquesta Llei consta de nou articles, cinc disposicions addicionals, cinc
disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions
finals.
En l'article 1 s'adopten diversos preceptes per tal de
fomentar la disposició de sòl per a la construcció d'habitatge assequible.
En particular, s'habilita el planejament urbanístic general perquè inclogui
en la seva regulació un nou sistema urbanístic anomenat d'habitatges
dotacionals públics a l'efecte de satisfer els requeriments temporals de
col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació
justificades en polítiques socials prèviament definides. Aquests sistemes,
justificadament, es poden incloure en sectors de planejament derivat en
substitució total o parcial de les reserves per a equipaments públics, amb
un límit del 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics
locals.
D'altra banda, s'estableix que l'elaboració dels plans directors urbanístics
per a la programació de polítiques supramunicipals de sòl i d'habitatge ha
de garantir la solidaritat intermunicipal, la suficiència i la viabilitat
d'aquestes polítiques per a garantir el dret constitucional a l'habitatge i
el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible. Pel
que fa als documents que han de compondre els plans d'ordenació urbanística
municipal, s'hi inclou la memòria social, que ha de contenir la definició
dels objectius de producció d'habitatge protegit i d'altres tipus
d'habitatge assequible que determini la legislació sectorial. Mentre el
planejament general no incorpori la memòria social, el planejament
urbanístic derivat que el desenvolupa ha d'incorporar la dita memòria per a
definir els objectius esmentats. A més, s'estableix, per als plans
d'ordenació urbanística municipal, l'obligació d'actualitzar l'agenda cada
sis anys i el procediment per a fer-ho.
L'article 1 escomet també la modificació de diversos
preceptes per tal d'estendre la possibilitat que els ajuntaments utilitzin
els instruments de política de sòl i d'habitatge establerts per la
Llei 2/2002, sense necessitat de tenir un programa
d'actuació urbanística municipal. A més, els ajuntaments que tinguin un
planejament urbanístic general que delimiti àmbits d'actuació urbanística
susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb
aprofitament han de diferenciar, en el termini de sis mesos des de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei, com a patrimoni separat dels altres béns
municipals, els béns que integrin el patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge, amb l'obligació, també, de constituir un dipòsit específic per
a l'ingrés dels fons obtinguts mitjançant l'alienació i la gestió dels béns
que integren aquest patrimoni.
Com a novetat destacable, s'estableixen els mecanismes necessaris per a
assegurar la materialització efectiva de les reserves per a la construcció
d'habitatges de protecció pública establertes per l'article
57.3 de la Llei. En aquest sentit, el planejament urbanístic ha de
determinar els terminis obligatoris per a l'inici i per a l'acabament de la
construcció d'aquests habitatges. L'incompliment d'aquests terminis pot
comportar que l'Administració expropiï els terrenys.
L'article 1 introdueix també l'exigència de distribuir les reserves per a la
construcció d'habitatges de protecció pública en el territori de manera que
afavoreixi la cohesió social i eviti la segregació territorial dels
ciutadans per raó de llur nivell de renda. La localització concreta
d'aquestes reserves ha d'evitar la concentració excessiva d'habitatges
d'aquest tipus i s'ha de fer mitjançant la qualificació de terrenys, que es
pot vincular a un règim específic de protecció pública.
S'articula, a més, un nou sistema de materialització d'aquestes reserves,
que no es recolza exclusivament sobre sòl de l'Administració, sinó també
sobre terrenys dels propietaris privats. En aquesta línia, la modificació
determina que les cessions de sòl amb aprofitament a l'administració actuant
poden atendre proporcionalment cadascuna de les qualificacions de zona de
l'àmbit d'actuació en qüestió. Això fa que, en el cas d'ús residencial,
l'Administració hagi de destinar a habitatge de protecció pública en aquell
àmbit la part de cessió de sòl amb aquesta qualificació. La resta, fins a
completar la reserva establerta, es pot fer sobre el sòl privat destinat a
habitatge de protecció pública. A més, l'Administració haurà de destinar el
producte obtingut de l'alienació del sòl que no tingui la qualificació
d'habitatge protegit a la finalitat que estableix la Llei vigent de fer
efectiu el dret dels ciutadans a un habitatge digne i adequat, mitjançant un
règim de protecció pública.
Com a aspecte significatiu, en aquest primer article de la modificació
s'estableix una fórmula per a agilitar l'aplicació de les determinacions de
la Llei 2/2002 relatives a les reserves de sòl per a
la construcció d'habitatges de protecció pública, habilitant el planejament
urbanístic general i el planejament derivat per a establir aquestes
reserves, en els termes de l'article 57.3 de la Llei,
sense necessitat d'aprovar un nou pla d'ordenació urbanística municipal o un
programa d'actuació urbanística municipal. Aquestes reserves s'estableixen
com d'aplicació preceptiva en el cas de modificacions del planejament
general que impliquin canvi de classificació del sòl no urbanitzable
destinat a usos residencials i en supòsits concrets de planejament derivat
de determinades viles i ciutats que, per llur població o llur funció en el
territori, han de fer front a necessitats d'habitatge d'aquest tipus.
Finalment, en previsió de noves mesures d'estímul de l'habitatge assequible
establertes per la legislació corresponent, s'estableix per a aquests
mateixos municipis l'obligació de fer una reserva mínima del 10% del sostre
per a ús residencial de nova implantació per a la construcció d'habitatges
objecte de les noves mesures, en el moment en què siguin aplicables. Aquesta
previsió és aplicable voluntàriament a la resta de municipis.
L'article 2 estableix diverses prescripcions per tal de
garantir la participació de la col·lectivitat en els beneficis derivats de
les actuacions urbanístiques. Entre aquestes prescripcions destaca
l'obligatorietat dels propietaris de sòl urbà no consolidat de cedir de
manera gratuïta a l'administració actuant el 10% de l'aprofitament
urbanístic dels àmbits d'actuació inclosos en sectors de millora urbana o
polígons d'actuació urbanística que prevegin operacions urbanístiques que
comportin el desenvolupament o la reconversió del model urbanístic de
l'àmbit de què es tracti quant a l'estructura fonamental, l'edificació
existent o els usos principals. La modificació de la Llei estableix la
immediata aplicació d'aquesta cessió als àmbits que no tinguin projecte de
reparcel·lació, de compensació o de taxació conjunta inicialment aprovats en
el moment de la seva entrada en vigor.
Per tal de permetre d'efectuar la cessió en el cas que l'ordenació
urbanística doni lloc a una parcel·la única i indivisible i en el cas que es
tracti de millorar la política d'habitatge, es preveu, de manera similar a
la regulació que la Llei 2/2002 ja fa per al sòl
urbanitzable, la possibilitat de substituir–la pel seu equivalent en altres
terrenys fora de l'àmbit. En el cas de parcel·la única i indivisible,
s'admet també la possibilitat de substituir–la per l'equivalent del seu
valor econòmic. En tots els casos, l'equivalent s'ha de destinar a conservar
o ampliar el patrimoni públic de sòl.
Aquests dos primers articles tenen com a finalitat essencial fomentar la
cohesió social per mitjà de polítiques públiques de sòl i habitatge. L'article
2 incorpora, a més, una determinació lligada a la finalitat de garantir
la sostenibilitat en l'ús del territori: l'establiment del deure dels
propietaris de sòl urbà no consolidat de participar en els costos
d'implantació de les infraestructures de transport públic en aquells casos
en què la promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació de tal
magnitud que obligui a redefinir o ampliar les esmentades infraestructures i
llurs connexions com a conseqüència de la mobilitat generada. Pel que fa als
propietaris de sòl urbanitzable delimitat, s'estableix el deure de
participar en els costos d'implantació de les infraestructures de transport
públic que resultin necessàries per a l'adequada connectivitat del sector.
En tots els casos, aquesta Llei remet l'especificació d'aquests deures a la
legislació sectorial.
Els articles 3 i 4 participen de la
finalitat de garantir la sostenibilitat territorial. Així, l'article
3 modifica diversos aspectes de la Llei 2/2002
per tal de millorar la gestió del sòl no urbanitzable, la protecció del
paisatge i l'ús racional del territori.
Amb aquest objectiu, s'incorporen com a directrius per al planejament
urbanístic la necessitat de preservar de la urbanització els terrenys de
pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat
absoluta de creixement dels nuclis existents. També es determina que la
pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència
d'un incendi forestal no pot ésser el fonament per a modificar-ne la
classificació com a sòl no urbanitzable.
La modificació, d'altra banda, redefineix en positiu el concepte de sòl no
urbanitzable posant l'èmfasi en els valors dels terrenys com a motivadors
d'aquesta classificació i especificant la possibilitat de determinar els
terrenys exclosos del desenvolupament urbà atenent criteris objectius
establerts pel planejament territorial o urbanístic, d'acord amb la darrera
doctrina del Tribunal Constitucional.
Entre les raons que permeten reconstruir o rehabilitar les masies i les
cases rurals, s'hi inclouen les mediambientals i les socials, sempre amb la
condició de la preexistència de l'edificació. Pel que fa als usos de
possible implantació en aquestes edificacions, s'hi inclou l'hoteler, amb
l'única pretensió de possibilitar la recuperació de masies o cases rurals en
sòl no urbanitzable dignes de protecció que, per l'entitat de la superfície
edificada preexistent, siguin susceptibles d'ésser destinades a un
establiment turístic de més entitat que l'establiment que la legislació
sectorial determina com de turisme rural. En tots els casos, però, l'ús
hoteler exclou la modalitat d'hotel apartament, ha d'estar previst
específicament en el catàleg de masies i cases rurals del municipi i s'ha
d'ajustar al límit del nombre de places que aquest estableixi.
La modificació introdueix també diverses especificacions per assegurar les
degudes implantació i integració de les edificacions en el territori i
aclareix el procediment de tramitació dels projectes d'activitats i
construccions directament vinculades a l'explotació de recursos naturals.
Amb el mateix objectiu, la disposició transitòria primera estableix en
quines condicions es poden autoritzar actuacions de rehabilitació de masies
i cases rurals si no hi ha catàleg i actuacions d'ampliació d'edificacions
existents legalment implantades.
D'altra banda, l'article 4 estableix un precepte destinat
a integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic. Així,
s'estableix un règim transitori, mentre no es transposi la Directiva
2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'avaluació dels
efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, pel qual se
subjecten a avaluació d'impacte ambiental o a declaració d'impacte ambiental
determinats supòsits, relatius sobretot a actuacions que afecten sòl no
urbanitzable.
En la mateixa línia, la disposició transitòria segona estableix que les
figures de planejament urbanístic derivat en sòl urbanitzable que
desenvolupen planejament urbanístic han de justificar en tots els casos que
s'adapten als imperatius derivats de la utilització racional del territori i
a altres determinacions establertes pels articles 3
i 9 de la Llei 2/2002.
Una vegada establerts els preceptes relatius a les mesures que tenen una
relació més directa amb la cohesió social i la sostenibilitat territorial,
l'article 5 modifica la legislació existent per tal de
conferir més competències als municipis en matèria urbanística. D'aquesta
manera, s'estableix que els ajuntaments dotats d'un pla d'ordenació
urbanística municipal o d'un programa d'actuació urbanística municipal poden
aprovar de manera definitiva determinat planejament que en derivi.
Amb la mateixa finalitat, la disposició transitòria tercera estableix que
aquestes competències poden ésser també assumides, si hi concorre voluntat
expressa i es compleixen determinats requisits, pels municipis que, a
l'entrada en vigor de la Llei 2/2002, tenien un pla
general d'ordenació urbana i es trobaven en la primera etapa quadriennal del
programa d'actuació d'aquest pla general.
L'article 5 estableix, així mateix, els casos en què
l'Administració de la Generalitat pot subrogar, per raons d'interès públic,
competències urbanístiques dels ajuntaments, sens perjudici de
l'aplicabilitat del silenci administratiu positiu als supòsits d'inactivitat
de l'ens local.
L'article 6, amb l'objectiu d'agilitar la gestió
urbanística i d'aclarir les obligacions dels propietaris, suprimeix
l'exigència de mantenir el percentatge del 45% de sòl privat en el
desenvolupament d'un sector de sòl urbanitzable d'àmbit físicament continu i
possibilita la delimitació, amb caràcter general, de sectors i polígons
d'actuació urbanística físicament discontinus.
Aquesta Llei, a més, amplia els supòsits en què es genera el dret de
reallotjament i aclareix l'obligació de la comunitat reparcel·latòria de
fer-lo efectiu.
Com a novetat destacable, aquesta Llei simplifica notablement la modalitat
de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació i facilita
l'aplicació dels sistemes i de les modalitats de la Llei d'urbanisme als
àmbits delimitats amb anterioritat.
L'article 7 engloba la modificació de diversos preceptes
amb l'objectiu de completar i millorar la Llei d'urbanisme en aquells
aspectes l'aplicació pràctica dels quals ha posat en relleu la necessitat de
reformar-los o aclarir-los. Així, es reconeix la possibilitat que les
mancomunitats en matèria urbanística tinguin la condició d'entitat
urbanística especial i d'administració actuant, per a facilitar la
mancomunació dels sòls productius, i s'aclareix la possibilitat que les
entitats urbanístiques especials siguin receptores de la cessió a títol
gratuït de terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge.
Pel que fa a la classificació del sòl, es remarca el paper del planejament
en la classificació del sòl urbà i es precisa el concepte de sòl urbà no
consolidat. En l'àmbit dels planejaments general i derivat, es reconsideren
algunes de les determinacions que han d'incorporar els plans d'ordenació
urbanística municipal i els plans parcials urbanístics pel que fa a
l'ordenació de volums i a la concreció de les obres d'urbanització bàsiques.
Amb relació a aquestes obres, es possibilita, en els sectors subjectes a
planejament derivat, que es concretin mitjançant un projecte d'urbanització.
En tots els casos, aquest projecte s'ha d'aprovar definitivament perquè el
pla parcial urbanístic d'un determinat sector pugui ésser executiu. Aquesta
Llei regula el contingut i la tramitació d'aquests projectes d'urbanització.
Així mateix, s'ha considerat la conveniència d'especificar la vigència
indefinida dels programes d'actuació urbanística municipal, sens perjudici
de l'abast temporal de llurs determinacions que tinguin aquesta naturalesa i
de llur necessària actualització cada sis anys. De la mateixa manera,
s'aclareixen les facultats d'aquests programes i llur incapacitat per a
alterar la classificació del sòl no urbanitzable. D'altra banda, atès el
caràcter optatiu d'aquests programes, s'incorpora la possibilitat que llurs
previsions de programació s'incloguin entre les determinacions pròpies dels
plans d'ordenació urbanística municipal.
L'article 7 aclareix, d'altra banda, el còmput dels
estàndards urbanístics quan concorren diferents usos en un sector i
estableix en l'àmbit legal l'exigència, en determinats supòsits,
d'incrementar les reserves d'espais lliures quan es promouen modificacions
de planejament que comporten un augment de la densitat de l'ús residencial.
A més, respecte al sòl urbà, estableix unes reserves específiques en
determinats supòsits.
Un altre aspecte important a destacar és que aquesta Llei aclareix el règim
aplicable a la cessió de sòls que integren el patrimoni públic de sòl i
d'habitatge i estableix un règim transitori específic per als municipis que
no tenen planejament general.
L'article 8, amb l'objectiu de protegir el manteniment de
la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d'espais lliures
i d'equipaments esportius, estableix, en l'àmbit legal, l'obligació de
mantenir essencialment en les modificacions de planejament les condicions
quantitatives i qualitatives d'aquests espais, la qual cosa s'ha de
justificar en el marc d'un procediment especial, que pot ésser més
simplificat en supòsits d'escassa transcendència.
Finalment, l'article 9, amb l'objectiu de millorar la
regulació de la protecció de la legalitat urbanística, aclareix els supòsits
de vulneració de l'ordenament jurídic urbanístic i incideix en la regulació
del procediment per a l'adopció de les ordres de suspensió d'obres i el
procediment de reposició. A més, aclareix la subjecció a llicència
urbanística de les operacions jurídiques que tinguin per objecte crear
divisions en propietat horitzontal o modificar–les quan comportin increment
d'habitatges, i se'n tipifica l'incompliment com una infracció específica.
D'altra banda, regula els supòsits de concurrència d'infraccions i aclareix
la tipificació com a lleu de l'execució d'actes legalitzables d'acord amb el
planejament vigent sense tenir el títol habilitant corresponent.
Aquesta regulació es completa amb cinc disposicions
addicionals, dues disposicions transitòries més, a
part de les tres que ja han estat esmentades, una disposició
derogatòria i tres disposicions finals. Cal fer
esment de la disposició addicional primera, que efectua
les adaptacions necessàries dels preceptes de la Llei
2/2002 no modificats com a conseqüència dels canvis proposats i
substitueix, amb caràcter general, les referències als projectes
d'urbanització complementaris per la de projectes d'urbanització. A més,
aclareix que els documents relatius a les obres d'urbanització bàsica
únicament són exigibles si el pla incorpora el traçat i les característiques
d'aquestes obres.
Cal afegir que aquesta Llei, mitjançant la disposició
transitòria quarta, pretén afrontar la publicació de les normes
urbanístiques dels plans aprovats definitivament abans de l'entrada en vigor
de la Llei d'urbanisme a mesura que es vagin
produint modificacions del planejament o tramitacions d'instruments de
planejament urbanístic derivat o de gestió, reconeixent a aquestes
publicacions l'efecte de validació de la tramitació i l'aprovació de les
disposicions i els actes d'aplicació dictats a l'empara de l'aprovació
definitiva del pla en qüestió.
Pel que fa a la disposició final primera, autoritza el
Govern a refondre en un text únic aquesta Llei i la Llei
2/2002, en el termini d'un any, i a regularitzar, aclarir i harmonitzar
aquests textos legals. La disposició final segona obliga,
en el termini de divuit mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei, a aprovar el reglament que l'ha de desenvolupar íntegrament.
Finalment, la disposició final tercera determina
l'entrada en vigor d'aquesta Llei l'endemà d'haver estat publicada en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Així es podran escometre d'una
manera immediata els objectius que aquesta Llei persegueix.
Article 1
Amb l'objectiu de facilitar la disposició de sòl per a la construcció
d'habitatge assequible, es modifiquen els articles
34, 56, 57,
59, 104 i
136, el títol del
capítol I del títol cinquè, els articles 151,
156, 164 i
169 i la disposició
transitòria segona de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, i
s'hi afegeixen dues disposicions addicionals, la vuitena i la novena, els
quals articles, títol i disposicions resten redactats de la manera següent:
"Article 34. Sistemes urbanístics generals i locals
"1. Integren els sistemes urbanístics generals els terrenys que el
planejament urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments
comunitaris i per als espais lliures públics, si llur nivell de servei és
d'abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics generals configuren
l'estructura general del territori i determinen el desenvolupament urbà.
"2. Integren els sistemes urbanístics locals els terrenys que el planejament
urbanístic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris
i per als espais lliures públics, si llur nivell de servei és un àmbit
d'actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable o el conjunt de sòl urbà d'un
municipi, d'acord amb el que estableixin, en aquest darrer cas, el pla
d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal.
"3. El planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes
urbanístics reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics.
El sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics comprèn les
actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments
temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o
d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.
Aquestes polítiques s'han d'especificar en la memòria social del planejament
urbanístic.
"4. El sistema urbanístic de comunicacions comprèn totes les
infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les
mercaderies, per transport terrestre, marítim o aeri, i comprèn també les
àrees de protecció i les àrees d'aparcament de vehicles respectives.
"5. El sistema urbanístic d'equipaments comunitaris comprèn els centres
públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu,
sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres
equipaments que siguin d'interès públic o d'interès social.
"6. El sistema urbanístic d'espais lliures públics comprèn els parcs, els
jardins, les zones verdes i els espais per a l'esbarjo, el lleure i l'esport.
La concreció dels elements que integren aquest sistema ha de tenir en compte
l'existència de restes arqueològiques d'interès declarat, d'acord amb el que
estableix l'article 9.3.
"7. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics de titularitat
pública, si són compresos en un àmbit d'actuació urbanística sotmès al
sistema de reparcel·lació, s'adquireixen mitjançant cessió obligatòria i
gratuïta, sens perjudici del que estableix l'article 150. Si cal avançar
l'obtenció de la titularitat pública i l'ocupació directa regulada per
l'esmentat article no és suficient, es pot també efectuar una actuació
aïllada expropiatòria, en el qual cas l'Administració adquirent se subroga
en els drets i els deures de la persona que n'era propietària.
"8. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics públics que no siguin
compresos en un àmbit d'actuació urbanística sotmès al sistema de
reparcel·lació es poden adquirir mitjançant l'actuació expropiatòria que
correspongui."
"Article 56. Plans directors urbanístics
"1. Correspon als plans directors urbanístics, de conformitat amb el
planejament territorial i atenent les exigències del desenvolupament
regional, d'establir:
"a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística d'un territori
d'abast supramunicipal.
"b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la
mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.
"c) Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a
l'estructuració orgànica d'aquest sòl.
"d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans
infraestructures, com ara xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques,
energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d'aigua,
de telecomunicacions, d'equipaments i altres de semblants.
"e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d'habitatge,
concertades amb els ajuntaments afectats en el si de la tramitació regulada
per l'article 81. Aquesta programació ha de garantir la solidaritat
intermunicipal en l'execució de polítiques d'habitatge assequible i de
protecció pública, la suficiència i la viabilitat d'aquestes polítiques per
a garantir el dret constitucional a l'habitatge i el compliment dels
principis que estableix l'article 3.
"2. Els plans directors urbanístics han d'especificar els criteris per a
fer–ne el seguiment i per a la modificació o la revisió, han d'incloure les
determinacions adequades per a les finalitats que persegueixen i han de
contenir la documentació següent:
"a) Els estudis justificatius.
"b) La memòria.
"c) La programació de les actuacions per a aplicar–los.
"d) Les bases tècniques i econòmiques per a desenvolupar–los.
"e) Els plànols d'informació i d'ordenació.
"f) Les normes que s'han de complir obligadament.
"3. Els plans directors urbanístics poden establir determinacions per a
ésser directament executades o bé per a ésser desenvolupades mitjançant
plans especials urbanístics que facin possible l'exercici de competències
pròpies dels ens supramunicipals.
"4. El planejament que resulti afectat per les determinacions d'un pla
director urbanístic s'hi ha d'adaptar en els terminis que aquest estableixi,
sens perjudici de l'entrada en vigor immediata del pla director i salvant
les disposicions transitòries que inclogui."
"Article 57. Plans d'ordenació urbanística municipal
"1. Els plans d'ordenació urbanística municipal són l'instrument d'ordenació
urbanística integral del territori i poden abastar un o més d'un terme
municipal.
"2. Correspon als plans d'ordenació urbanística municipal, com a mínim:
"a) Classificar el sòl, amb vista a l'establiment del règim jurídic
corresponent.
"b) Definir el model d'implantació urbana i les determinacions per al
desenvolupament urbanístic, d'acord amb el que estableix l'article 3.
"c) Definir l'estructura general que cal adoptar per a l'ordenació
urbanística del territori i establir les pautes per a fer–ne el
desenvolupament.
"d) Determinar les circumstàncies que en poden produir la modificació o la
revisió.
"3. Els plans d'ordenació urbanística municipal han de reservar per a la
construcció d'habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a
mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a l'ús
residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
Tanmateix, les comissions territorials d'urbanisme, a proposta municipal,
poden disminuir aquesta reserva en els sectors amb densitats inferiors a
vint–i–cinc habitatges per hectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptes
per a la construcció d'habitatges protegits.
"4. Les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública
s'han d'emplaçar evitant la concentració excessiva d'habitatges d'aquest
tipus, d'acord amb el que estableix l'article 3.2, per tal d'afavorir la
cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de
llur nivell de renda.
"5. El planejament urbanístic general o derivat, segons que correspongui, ha
de determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció
d'habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per
a aquesta finalitat, la qual es pot vincular a un règim específic de
protecció pública. El planejament ha de preveure els terminis obligatoris
per a l'inici i per a l'acabament de la construcció d'aquests habitatges."
"Article 59. Documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal
"1. Els plans d'ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el
que estableix l'apartat 2, mitjançant els documents següents:
"a) La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis
complementaris que escaiguin.
"b) Els plànols d'informació i d'ordenació urbanística del territori i de
traçat de les xarxes bàsiques d'abastament d'aigua, de subministrament de
gas i d'energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de
sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla.
"c) Les normes urbanístiques.
"d) El catàleg de béns a protegir, d'acord amb l'article 69.
"e) L'agenda i l'avaluació econòmica i financera de les actuacions a
desenvolupar.
"f) La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l'informe
mediambiental.
"g) El programa d'actuació urbanística municipal, si escau.
"h) La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de
producció d'habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d'habitatge
assequible que determini la llei. A més, si el planejament ha inclòs les
reserves a què fa referència l'article 34.3, cal justificar–ho en la memòria
social.
"2. En el cas que l'escassa complexitat urbanística d'un municipi només
exigeixi distingir entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, la documentació
mínima dels plans d'ordenació urbanística municipal ha de consistir en la
memòria, els plànols d'informació i de delimitació del sòl urbà i no
urbanitzable, les normes urbanístiques bàsiques, alineacions i rasants i
l'informe mediambiental.
"3. La memòria a què es refereix l'apartat 1–a ha d'integrar:
"a) El programa de participació ciutadana que l'ajuntament hagi aplicat al
llarg del procés de formulació i tramitació del pla per a garantir
l'efectivitat dels drets reconeguts per l'article 8.
"b) La justificació de l'observança de l'objectiu del desenvolupament
urbanístic sostenible i de les directrius per al planejament urbanístic que
són objecte, respectivament, dels articles 3 i 9.
"c) Les mesures adoptades per a facilitar l'assoliment d'una mobilitat
sostenible en el municipi, en compliment de l'obligació de prestació del
servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.
"4. L'agenda a què es refereix l'apartat 1–e, si no hi ha un programa
d'actuació urbanística municipal, s'actualitza cada sis anys per acord de
l'ajuntament, després d'un termini d'un mes d'informació pública. Aquest
acord s'ha de publicar en el Butlletí Oficial corresponent i s'ha de
comunicar a la comissió territorial d'urbanisme competent."
"Article 104. Supòsits legitimadors de les expropiacions per raons
urbanístiques
"1. L'expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar en els
supòsits següents:
"a) Com a sistema d'actuació per a l'execució del planejament urbanístic en
el marc d'un polígon d'actuació urbanística o d'un sector de planejament
urbanístic derivat, d'acord amb el que estableixen els articles 146 a 149.
"b) Per a l'execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic, d'acord
amb el que estableixen els articles 34.8 i 107.
"c) Per a la constitució o l'ampliació de patrimonis públics de sòl i
d'habitatge, d'acord amb el que estableixen els articles 154 i 155, i per a
l'adquisició de terrenys destinats a habitatges de protecció pública, si ho
determina el planejament.
"d) Per raó de la manca de participació dels propietaris en el sistema de
reparcel·lació, segons el que estableix el capítol III del títol quart, que
en regula les modalitats.
"e) Per raó de l'incompliment de la funció social de la propietat, en els
supòsits següents:
"Primer. Que es cometin infraccions urbanístiques molt greus en matèria de
parcel·lació, d'ús del sòl i d'edificació.
"Segon. Que s'incompleixin els terminis establerts per a executar les obres
d'urbanització o per a edificar els solars resultants.
"Tercer. Que s'incompleixin els terminis que el planejament urbanístic
estableix per a iniciar o per a acabar l'edificació d'habitatges de
protecció pública.
"Quart. Que els propietaris d'immobles no facin les obres d'adaptació que
siguin requerides per a la seguretat de les persones o les obres que siguin
determinades pels plans, les normes o els projectes de caràcter històric,
arqueològic o artístic.
"Cinquè. Que s'incompleixin els deures que comporten les diverses modalitats
del sistema de reparcel·lació.
"Sisè. Que s'incompleixin els deures o les condicions imposats als
propietaris en el supòsit d'alliberament de béns de l'expropiació regulat
per l'article 105.
"2. Pel que fa al supòsit primer de l'apartat 1–e, s'ha de deduir del preu
just el cost de reposició, si s'escau, i s'ha d'incorporar el bé expropiat
al patrimoni públic de sòl i d'habitatge.
"3. Per a l'exercici de la potestat expropiatòria a què es refereixen els
supòsits segon, tercer, quart, cinquè i sisè de l'apartat 1–e, cal haver–ne
fet el requeriment als propietaris, amb advertiment exprés dels efectes
expropiatoris.
"4. L'exercici de la potestat expropiatòria en el supòsit tercer de
l'apartat 1–e correspon, en primer terme, a l'administració actuant. Si
aquesta administració no actua, el Departament de Política Territorial i
Obres Públiques pot exercir la potestat expropiatòria, després d'haver fet
el requeriment a l'administració actuant perquè exerceixi la dita potestat
en el termini d'un mes. La tramitació de l'expropiació forçosa en aquest
supòsit s'ha d'ajustar al que disposa l'article 106."
"Article 136. Concepte i iniciativa
"1. S'entén per sectors d'urbanització prioritària els àmbits de sòl urbà no
consolidat i de sòl urbanitzable delimitat per a qualsevol ús que són
objecte de la declaració corresponent per l'administració competent.
L'actuació urbanitzadora immediata en aquests sectors es justifica o bé per
la concurrència de circumstàncies especials de caràcter urbanístic o
demogràfic, de necessitat de desenvolupament dels sistemes urbans o de
necessitat d'obtenció immediata de sòl urbanitzat, o bé, si escau, d'acord
amb el planejament territorial.
"2. La declaració de sector d'urbanització prioritària ha d'ésser acordada
per les comissions territorials d'urbanisme, a proposta de les corporacions
municipals interessades o, amb l'informe favorable de l'ajuntament
corresponent, de la Direcció General d'Urbanisme. Els ajuntaments que
tinguin un pla d'ordenació urbanística municipal o un programa d'actuació
urbanística poden també acordar la declaració de sector d'urbanització
prioritària, d'acord amb el que disposi el planejament general, amb
l'informe previ de la Direcció General d'Urbanisme.
"3. La declaració de sector d'urbanització prioritària ha de determinar
l'administració actuant que ha de formular els projectes pertinents,
tramitar i aprovar els instruments de gestió, percebre les cessions de
terrenys amb aprofitament, tramitar i aprovar els expedients d'expropiació i
d'alienació forçosa en cas d'incompliment d'obligacions, i aplicar, si
escau, la via de constrenyiment.
"4. Les propostes de declaració de sector d'urbanització prioritària han
d'ésser posades a informació pública per un termini d'un mes."
"Capítol I. Reserves de terrenys de possible adquisició
"Article 151. Previsió de reserves de terrenys
"1. El planejament urbanístic general pot preveure reserves de terrenys de
possible adquisició, referides a qualsevol classe de sòl, per a constituir o
ampliar el patrimoni municipal i comarcal de sòl i d'habitatge.
"2. A les reserves de terrenys de possible adquisició, previstes pel
planejament urbanístic general és aplicable, si escau, el que estableix
l'article 108."
"Article 156. Constitució del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge
"1. Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que
delimiti àmbits d'actuació urbanística susceptibles de generar cessions de
sòl de titularitat pública amb aprofitament han de constituir llur patrimoni
municipal de sòl i d'habitatge. També el poden constituir els ajuntaments
que ho acordin voluntàriament.
"2. El sòl corresponent al percentatge d'aprofitament urbanístic de cessió
obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable,
s'incorpora al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. Si els terrenys són
d'ús residencial, el producte obtingut de l'alienació del sòl que no té la
qualificació d'habitatge protegit passa a formar part del dipòsit municipal
constituït a aquest efecte i s'ha de destinar obligatòriament a la finalitat
especificada per l'article 153.4–b, mitjançant un règim de protecció
pública.
"3. El volum del patrimoni municipal de sòl i d'habitatge s'ha d'ajustar
tant a les necessitats previstes pel pla d'ordenació municipal i pel
programa d'actuació urbanística municipal com als mitjans econòmics de cada
ajuntament.
"Article 164. Delimitació d'àrees
"1. Als efectes de constituir o incrementar el patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge i de facilitar el compliment dels seus objectius, els
ajuntaments poden delimitar àrees en les quals les transmissions oneroses de
terrenys queden subjectes a l'exercici dels drets de tanteig i retracte, que
correspon al mateix ajuntament, a les entitats urbanístiques especials o a
l'administració actuant.
"2. En la delimitació de les àrees a què es refereix l'apartat 1 s'han de
concretar els tipus de finques la transmissió de les quals resta subjecta a
l'exercici dels drets de tanteig i retracte, que poden ésser els terrenys
sense edificar, tant els que són solars com els que no ho són, i els
terrenys amb edificacions ruïnoses o totalment desocupades. La delimitació
d'àrees es pot referir també a sòl classificat com a no urbanitzable, als
efectes del que estableix l'article 153.4–d.
"3. L'acord de delimitació de les àrees a què es refereix l'apartat 1 pot
declarar–ne la subjecció a l'exercici dels drets de les transmissions
d'habitatges en construcció o construïts, sempre que els transmissors els
hagin adquirit dels promotors. En el segon cas, cal també que la transmissió
es projecti o es perfeccioni abans que no hagi transcorregut un any des de
l'acabament de l'edifici.
"4. Es poden delimitar àrees de tanteig i retracte en les zones d'influència
d'actuacions urbanístiques d'iniciativa pública als efectes d'evitar
l'especulació i afavorir els reallotjaments.
"5. Si l'àmbit delimitat d'una àrea ha estat prèviament integrat, en tot o
en part, dins les previsions d'un programa de rehabilitació, el corresponent
acord de delimitació pot establir que l'exercici dels drets de tanteig i
retracte comprèn fins i tot les finques edificades d'acord amb l'ordenació
aplicable, tant si la transmissió es projecta i es verifica en conjunt com
si es fa de manera fraccionada, i tant si és en règim de propietat
horitzontal com si no ho és.
"6. El termini màxim de subjecció de les transmissions a l'exercici dels
drets de tanteig i retracte és de sis anys a comptar de la data d'aprovació
del projecte de delimitació de l'àrea.
"7. Els propietaris de béns afectats per les delimitacions d'àrees a què es
refereix aquest article han de notificar la decisió d'alienar–los de
conformitat amb el procediment que sigui establert per reglament.
"8. La manca d'acreditació d'haver–se notificat segons el reglament
l'alienació de béns afectats per delimitacions d'àrees impedeix la
inscripció en el Registre de la propietat de la transmissió efectuada."
"Article 169. Registre municipal de solars sense edificar
"1. Els ajuntaments poden crear el registre municipal de solars sense
edificar, de conformitat amb les disposicions d'aquesta Llei i del reglament
que la desplegui.
"2. El registre municipal de solars sense edificar té per objecte la
inscripció de les declaracions d'incompliment de l'obligació d'edificar
referides a solars concrets. El registre és públic, i tothom pot obtenir
certificats de les inscripcions que hi constin.
"3. Els assentaments en el Registre de la Propietat dels acords relacionats
amb el registre municipal de solars sense edificar s'han d'ajustar al que
estableix la legislació hipotecària."
"Disposició addicional vuitena
"En el cas que la legislació en matèria d'habitatge estableixi noves mesures
d'estímul de l'habitatge assequible, els plans d'ordenació urbanística
municipal que s'aprovin a partir de la seva entrada en vigor poden reservar,
a més del 20% que estableix l'article 57.3, un mínim del 10% del sostre
destinat a ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl
urbanitzable, per a la construcció d'habitatges objecte d'aquestes noves
mesures. Aquesta reserva mínima del 10% és obligatòria en els municipis de
més de deu mil habitants i les capitals de comarca."
"Disposició addicional novena
"Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic general que delimiti
àmbits d'actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de
titularitat pública amb aprofitament, en el termini de sis mesos des de
l'entrada en vigor de la modificació d'aquesta Llei, han de diferenciar, com
a patrimoni separat de la resta de béns municipals, els béns que integren el
patrimoni municipal de sòl i d'habitatge. A més, han de constituir un
dipòsit específic per a ingressar–hi els fons obtinguts mitjançant
l'alienació i la gestió dels béns del patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge."
"Disposició transitòria segona
"1. El planejament urbanístic general vigent en el moment de l'entrada en
vigor d'aquesta Llei s'hi ha d'adaptar quan, en virtut de les previsions
pròpies, o bé anticipadament, en els supòsits regulats per l'article 93, es
faci la revisió del dit planejament o del programa d'actuació urbanística
corresponent.
"2. Des del moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, no obstant el que
disposa l'apartat 1, els ajuntaments poden formular i tramitar programes
d'actuació urbanística municipal, que han de contenir la reserva per a la
construcció d'habitatges de protecció pública, d'acord amb el que estableix
l'article 57.3 i, si escau, la reserva que estableix la disposició
addicional vuitena.
"3. Si no hi ha un programa d'actuació urbanística municipal, les
modificacions dels instruments de planejament urbanístic general no adaptats
a aquesta Llei, el planejament urbanístic derivat i llurs modificacions
poden establir reserves de sòl per a habitatges de protecció pública,
mitjançant la qualificació de sòl, d'acord amb el que estableix l'article
57.5, i, si escau, la reserva que estableix la disposició addicional
vuitena. Aquestes reserves, en el cas dels municipis de més de deu mil
habitants i les capitals de comarca, s'han d'aplicar preceptivament i
immediatament, d'acord amb el que estableixen l'article 57.3 i, si escau, la
disposició addicional vuitena, als sectors de millora urbana en sòl urbà no
consolidat que prevegin usos residencials de nova implantació i als sectors
de sòl urbanitzable amb ús residencial. S'exceptuen d'aquesta obligació els
sectors que tinguin un planejament derivat aprovat inicialment abans de
l'entrada en vigor de la modificació d'aquesta Llei. Les dites reserves
també s'han d'aplicar, preceptivament i immediatament, quan es tramiti una
modificació del planejament general de qualsevol municipi si aquesta implica
un canvi de la classificació del sòl no urbanitzable amb la finalitat
d'incloure–hi nous usos residencials, sempre que la modificació no estigui
aprovada inicialment en el moment de l'entrada en vigor de la modificació
d'aquesta Llei.
"4. Els instruments de planejament urbanístic derivat que desenvolupen
planejament urbanístic general aprovat definitivament abans de l'entrada en
vigor de la modificació d'aquesta Llei i que no continguin la memòria social
que exigeix l'article 59 n'han d'incorporar una que defineixi els objectius
de producció d'habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d'habitatge
assequible que determini la llei. Aquesta exigència no és aplicable als
instruments de planejament urbanístic derivats aprovats inicialment abans de
l'entrada en vigor de la modificació d'aquesta Llei."
Article 2
Es modifiquen, amb l'objectiu de garantir la participació de la
col·lectivitat en els beneficis de les actuacions urbanístiques, els
articles 43, 44 i
45 i la disposició
transitòria primera de la Llei 2/2002, els quals articles i disposició
resten redactats de la manera següent:
"Article 43. Deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no
consolidat
"1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir a l'administració
actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l'aprofitament
urbanístic dels àmbits d'actuació inclosos en sectors de millora urbana o en
polígons d'actuació urbanística que tinguin per objecte alguna de les
finalitats a què fa referència l'article 68.2–a.
"2. L'administració actuant ha de fixar l'emplaçament del sòl de cessió amb
aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació, i pot atendre
proporcionalment les diferents qualificacions de zona de l'àmbit d'actuació,
per tal d'assegurar la participació de la iniciativa privada en la
construcció d'habitatges de protecció pública.
"3. La cessió de sòl a què es refereix l'apartat 1 pot ésser substituïda pel
seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén
millorar la política d'habitatge o si l'ordenació urbanística dóna lloc a
una parcel·la única i indivisible. En aquest darrer cas, la cessió pot ésser
substituïda també per l'equivalent del seu valor econòmic. En tots els
casos, l'equivalent s'ha de destinar a conservar o ampliar el patrimoni
públic de sòl."
"Article 44. Deures dels propietaris de sòl urbà no consolidat i de sòl
urbanitzable delimitat
"1. Els propietaris de sòl urbà no consolidat i els propietaris de sòl
urbanitzable delimitat tenen els deures comuns següents:
"a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del
planejament urbanístic.
"b) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl
reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals
inclòs en l'àmbit de desenvolupament en què siguin compresos els terrenys,
amb les especificitats següents:
"Primer. En sòl urbà, l'àmbit d'actuació és el del polígon d'actuació
urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser
físicament discontinus.
"Segon. En sòl urbanitzable delimitat, l'àmbit d'actuació és el sector del
pla parcial corresponent, que també pot ésser físicament discontinu.
"c) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari
per a l'execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament
urbanístic general inclogui en l'àmbit d'actuació en què siguin compresos
els terrenys.
"d) Costejar i, si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret
a rescabalar–se de les despeses d'instal·lació de les xarxes d'abastament
d'aigua, de subministrament d'energia elèctrica, de distribució de gas, si
escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de
telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que,
segons la reglamentació específica d'aquests serveis, no hagi d'anar a
càrrec dels usuaris.
"e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament
urbanístic.
"f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la
construcció de l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
"g) Conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment com a junta de
conservació, en els supòsits en què s'hagi assumit voluntàriament aquesta
obligació o bé ho imposin justificadament el pla d'ordenació urbanística o
el programa d'actuació urbanística, vinculant–la objectivament a la manca de
consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.
"2. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en àmbits d'actuació
urbanística estan obligats a cedir gratuïtament a l'ajuntament, de manera
prèvia a l'edificació, únicament els terrenys destinats a carrers o
qualsevol altre tipus de via de sistema de comunicació o a llurs ampliacions
que siguin necessaris perquè aquest sòl adquireixi la condició de solar.
"3. Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de participar en els
costos d'implantació de les infraestructures de transport públic, d'acord
amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos en què la
promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació la magnitud de la
qual obligui a redefinir o ampliar les dites infraestructures i llurs
connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada."
"Article 45. Deures addicionals dels propietaris de sòl urbanitzable
delimitat
"1. Els propietaris de sòl urbanitzable delimitat tenen, a més dels que
imposa l'article 44, els deures següents:
"a) Cedir a l'administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl
urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a
edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic del
sector.
"b) Costejar i, si escau, executar les infraestructures de connexió amb els
sistemes urbanístics generals exteriors a l'actuació urbanística i les obres
per a l'ampliació o el reforçament d'aquests sistemes que siguin necessàries
com a conseqüència de la magnitud de la dita actuació, d'acord amb les
determinacions del planejament general, incloent–hi, d'acord amb el que
estableix la legislació sectorial, l'obligació de participar en els costos
d'implantació de les infraestructures de transport públic que siguin
necessàries perquè la connectivitat del sector sigui l'adequada.
"2. L'administració actuant ha de fixar l'emplaçament del sòl de cessió amb
aprofitament urbanístic en el procés de reparcel·lació, i pot atendre
proporcionalment les diferents qualificacions de zona de l'àmbit d'actuació,
per tal d'assegurar la participació de la iniciativa privada en la
construcció d'habitatges de protecció pública.
"3. La cessió de sòl a què es refereix l'apartat 1–a pot ésser substituïda
pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es
pretén millorar la política d'habitatge o si l'ordenació urbanística dóna
lloc a una parcel·la única i indivisible. En aquest darrer cas, la cessió
pot ésser substituïda també per l'equivalent del seu valor econòmic. En tots
els casos, l'equivalent s'ha de destinar a conservar o ampliar el patrimoni
públic de sòl."
"Disposició transitòria primera
"1. El règim urbanístic del sòl que estableix aquesta Llei és aplicable des
del moment de l'entrada en vigor, atenent, pel que fa al sòl urbà, les
regles següents:
"a) Mentre no es produeixi l'adaptació a aquesta Llei del planejament
general vigent, el sòl urbà inclòs en virtut d'aquest planejament en
polígons o unitats d'actuació i en sectors de desenvolupament mitjançant un
pla especial de reforma interior o altres tipus de planejament derivat passa
a tenir la condició de sòl urbà no consolidat, i també passa a tenir–la el
sòl urbà que, amb la finalitat de poder ésser edificat, ha de cedir terrenys
per a carrers o vies. És sòl urbà consolidat tot el sòl en el qual concorren
les condicions establertes per l'article 30.
"b) En el cas de planejament general aprovat definitivament abans de
l'entrada en vigor de la modificació d'aquesta Llei, és aplicable el deure
de cessió de sòl amb aprofitament que estableix l'article 43, en els àmbits
d'actuació urbanística i en els sectors subjectes a un pla urbanístic
derivat que tinguin alguna de les finalitats a què fa referència l'article
68.2–a, sempre que no tinguin un projecte de reparcel·lació, de compensació
o de taxació conjunta aprovat inicialment a l'entrada en vigor de la
modificació d'aquesta Llei.
"c) En les modificacions de planejament general no adaptat a aquesta Llei,
relatives a polígons d'actuació urbanística o sectors de millora urbana en
sòl urbà no consolidat que tinguin alguna de les finalitats a què fa
referència l'article 68.2–a, és aplicable el deure de cessió de sòl amb
aprofitament que estableix l'article 43.
"2. A l'hora d'aplicar el règim urbanístic del sòl que estableix aquesta
Llei, cal atendre, pel que fa al sòl urbanitzable, les regles següents:
"a) El sòl urbanitzable programat i el sòl apte per a ésser urbanitzat
passen a ésser sòl urbanitzable delimitat des de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei.
"b) El sòl urbanitzable no programat passa a tenir la condició de sòl
urbanitzable no delimitat des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. A aquest
efecte, fins que el planejament general no s'hagi adaptat a les
determinacions d'aquesta Llei, és obligatòria la consulta regulada per
l'article 73 abans de la tramitació del pla parcial de delimitació, amb
vista a constatar l'adequació de la proposta a les determinacions del
planejament de rang superior i a les determinacions que estableix l'article
3. El caràcter negatiu de qualsevol dels dos informes de la consulta
impedeix la formulació i la tramitació del pla parcial de delimitació."
Article 3
Amb l'objectiu d'assolir una gestió eficaç del sòl no urbanitzable, es
modifiquen els articles 9,
32, 47,
48, 49,
50 i 51 de la Llei
2/2002, els quals resten redactats de la manera següent:
"Article 9. Directrius per al planejament urbanístic
"1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de
vetllar perquè les determinacions i l'execució del planejament urbanístic
permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones,
uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de
preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.
"2. És prohibit d'urbanitzar i d'edificar en zones inundables i en zones de
risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres
vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.
"3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics
d'interès especial, el sòl d'alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la
identitat dels municipis, i ha d'incorporar les prescripcions adequades
perquè les construccions i les instal·lacions s'adaptin a l'ambient on
estiguin situades o bé on s'hagin de construir i no comportin un demèrit per
als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o
arqueològic existents a l'entorn.
"4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els
terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la
impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
"5. La pèrdua dels valors forestals o paisatgístics de terrenys com a
conseqüència d'un incendi no pot fonamentar la modificació de la seva
classificació com a sòl no urbanitzable.
"6. Si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament
urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives
les mesures que contingui la declaració corresponent.
"7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució
en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments
s'ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la
col·lectivitat."
"Article 32. Concepte de sòl no urbanitzable
"Constitueixen el sòl no urbanitzable:
"a) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal ha de
classificar com a no urbanitzables per raó dels factors següents, entre
d'altres:
"Primer. Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial
i pel planejament territorial que exigeixi aquesta classificació com a
conseqüència de la necessitat o la conveniència d'evitar la transformació
dels terrenys per a protegir–ne l'interès connector, natural, agrari,
paisatgístic, forestal o d'un altre tipus.
"Segon. Les determinacions dels plans directors, d'acord amb el que
estableix l'article 56.
"Tercer. La subjecció dels terrenys a limitacions o servituds per a la
protecció del domini públic.
"b) Els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal considera
necessari classificar com a sòl no urbanitzable per raó de:
"Primer. La concurrència dels valors considerats per la legislació aplicable
en matèria de règim de sòl i de valoracions.
"Segon. L'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la
qualitat de vida, d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic
sostenible definit per l'article 3, i també la concurrència d'altres
criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic.
"Tercer. El valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions
geogràfiques protegides o denominacions d'origen.
"c) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos
en sòl urbà ni en sòl urbanitzable."
"Article 47. Règim d'ús del sòl no urbanitzable
"1. Els propietaris de sòl no urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de
disposició de llurs propietats, d'acord amb la naturalesa rústica dels
terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d'utilització
racional dels recursos naturals i dins els límits establerts per aquesta
Llei, per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic i per la
legislació que sigui aplicable a l'exercici de les facultats de disposició
d'aquesta classe de sòl.
"2. Es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable.
"3. És permès, en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats per aquesta
Llei, de reconstruir i rehabilitar les masies i les cases rurals que calgui
preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques,
mediambientals, paisatgístiques o socials. Les masies i les cases rurals han
d'haver estat incloses pel planejament urbanístic en el catàleg a què es
refereix l'article 50.2, amb vista a destinar–les a habitatge familiar, a un
establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament, a un
establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure.
Tanmateix, per a poder destinar les masies o les cases rurals a establiment
hoteler ha d'estar previst expressament en el dit catàleg, el qual pot
establir un límit del nombre de places.
"4. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d'actuacions específiques per a
destinar–lo a les activitats o els equipaments d'interès públic que s'hagin
d'emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d'interès públic:
"a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d'educació
en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a l'aire lliure, amb les obres
i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l'ús de què es tracti.
"b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos
urbans.
"c) Les infraestructures d'accessibilitat.
"d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les
telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de
subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua
i de sanejament, el tractament de residus, la producció d'energia a partir
de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.
"5. L'autorització de les actuacions específiques d'interès públic a què es
refereix l'apartat 4 ha de justificar degudament que l'àmbit d'actuació no
està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin
incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet
d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini
públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de
manera significativa la permeabilitat del sòl ni han d'afectar de manera
negativa la connectivitat territorial.
"6. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d'interès públic a què es
refereix l'apartat 4, només es poden admetre com a noves construccions,
respectant sempre les incompatibilitats i les determinacions de la normativa
urbanística i sectorial aplicable:
"a) Les construccions i les dependències pròpies d'una activitat agrícola,
ramadera, d'explotació de recursos naturals o, en general, rústica. Entre
les construccions pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents
d'activitats extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al
primer tractament i a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes
activitats produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc
d'origen.
"b) Les construccions destinades a habitatge familiar que estiguin
directament i justificadament associades a una de les activitats
d'explotació a què fa referència la lletra a.
"c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres
serveis de la xarxa viària.
"d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l'execució, el
manteniment i el funcionament de les obres públiques.
"e) Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de
càmping autoritzades pel pla d'ordenació urbanística municipal, que
exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d'un pla especial urbanístic.
"7. L'autorització d'obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en
tots els casos la preservació d'aquest sòl respecte al procés de
desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i
les activitats autoritzades.
"8. L'autorització de les obres i els usos en els casos regulats pels
articles 48, 49 i 50 està subjecta, prèviament a la tramitació de la
llicència urbanística municipal, al procediment que estableixen els dits
preceptes.
"9. El sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els
valors que el pla d'ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i
les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa
o bé lesionin o impedeixin la realització dels dits valors i l'assoliment de
les dites finalitats."
"Article 48. Procediment per a l'aprovació de projectes d'actuacions
específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable
"1. Els projectes de les actuacions específiques d'interès públic a què es
refereix l'article 47.4, si no estan incloses en un pla especial urbanístic,
han d'ésser sotmesos a informació pública per l'ajuntament, per un termini
d'un mes. Tant el projecte d'aquestes actuacions com, si s'escau, el pla
especial urbanístic formulat per a acomplir–les han d'incloure la
documentació següent:
"a) Una justificació específica de la finalitat del projecte i de la
compatibilitat de l'actuació amb el planejament urbanístic i sectorial.
"b) Un estudi d'impacte paisatgístic.
"c) Un estudi arqueològic i un informe del Departament de Cultura, si
l'actuació afecta restes arqueològiques d'interès declarat.
"d) Un informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, si no és
comprès en un pla sectorial agrari.
"e) Un informe de l'administració hidràulica, si l'actuació afecta aqüífers
classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat
amb la legislació vigent.
"f) Un informe del Servei Geològic de Catalunya, si l'actuació afecta
jaciments paleontològics o punts geològics d'interès.
"g) Els altres informes que exigeixi la legislació sectorial.
"2. L'aprovació prèvia dels projectes a què es refereix l'apartat 1
correspon a l'ajuntament i l'aprovació definitiva correspon a la comissió
territorial d'urbanisme que pertoqui, que l'ha d'adoptar en el termini de
tres mesos des que se li presenta l'expedient complet. En tots els casos, la
resolució ha de fixar les mesures correctores aplicables a fi d'evitar la
degradació i la fragmentació d'espais agraris i de minorar els efectes de
les edificacions, de llurs usos i accessos i dels serveis i les
infraestructures associats sobre la qualitat del paisatge, i també les
condicions de caràcter urbanístic que calgui, el compliment de les quals
s'ha de garantir adequadament. El projecte es pot denegar, si escau, pels
motius que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 85. L'avaluació
d'impacte ambiental es tramita d'acord amb la legislació sectorial
específica, quan és preceptiva.
"3. L'aprovació definitiva dels projectes a què es refereix l'apartat 1 és
requisit per a poder tramitar les llicències o autoritzacions municipals
relatives a l'actuació, que tanmateix poden ésser tramitades simultàniament,
condicionades sempre a l'aprovació del projecte."
"Article 49. Procediment per a l'aprovació de determinats projectes de noves
activitats i construccions en sòl no urbanitzable
"1. Els projectes de construccions a què es refereix l'article 47.6–a,
pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, s'han de
sotmetre al procediment regulat per l'article 48 si se superen els llindars
que estableixen el planejament urbanístic general o els plans especials
regulats per l'article 67.1 i que fan referència a les característiques dels
projectes, a llur ubicació i a llur impacte potencial. Els projectes
d'activitats i les construccions directament vinculades a l'explotació de
recursos naturals resten subjectes al procediment que estableix l'article
48.
"2. Els projectes de noves construccions a què es refereix l'article 47.6–b,
destinades a habitatge familiar o a l'allotjament de treballadors temporers,
s'han de sotmetre en tots els casos al procediment regulat per l'article 48,
inclosos els projectes a què es refereix l'apartat 1 que incorporin aquests
usos. En qualsevol cas, els esmentats usos han d'estar directament i
justificadament associats a l'explotació rústica de què es tracti, i les
construccions han de constituir un conjunt integrat, adequat al medi rural.
"3. El procediment d'aprovació de projectes regulat per l'article 48
s'aplica també a les actuacions següents en sòl no urbanitzable:
"a) L'obertura o la recuperació de vies d'accés, camins i dreceres, en el
cas que la recuperació no estigui integrada en un projecte d'actuació admesa
en aquesta classe de sòl, tramitat d'acord amb la legislació sectorial.
"b) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d'altres
serveis de carretera.
"c) Qualsevol altra actuació que afecti restes arqueològiques d'interès
declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles
declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics
o punts geològics d'interès."
"Article 50. Procediment per a l'aprovació de projectes de reconstrucció i
rehabilitació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable
"1. Els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals
en sòl no urbanitzable han d'ésser sotmesos a informació pública per
l'ajuntament, per un termini de vint dies, i a l'informe de la comissió
territorial d'urbanisme competent, que s'ha d'emetre en el termini de dos
mesos. La llicència corresponent només es pot atorgar si el dit informe és
favorable i, si escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions
de caràcter urbanístic a què fa referència l'article 48.2. Els projectes que
només comportin obres de conservació, d'adequació, de millora o de
manteniment d'un ús existent admès per l'ordenament urbanístic resten
únicament subjectes a llicència municipal.
"2. El planejament urbanístic general o especial ha d'identificar en un
catàleg específic les masies i les cases rurals susceptibles de
reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons que en determinen la
preservació i la recuperació, d'acord amb el que estableix l'article 47.3.
Els criteris paisatgístics que determinen la inclusió de les masies i les
cases rurals en el catàleg s'han d'adequar a les determinacions que, si
escau, estableix el planejament urbanístic o sectorial per a la protecció i
el millorament del paisatge.
"3. La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural
han de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica
original prèviament determinats. Si no s'alteren les característiques
originals de l'edificació, se'n pot admetre la divisió horitzontal, amb les
limitacions que estableixi el planejament urbanístic i d'acord amb la
normativa reguladora de les condicions objectives d'habitabilitat."
"Article 51. Directrius per a les llicències d'edificació en sòl no
urbanitzable
"1. Els materials, els sistemes constructius, el volum i la tipologia
aparents de les edificacions en sòl no urbanitzable han d'ésser els propis
de l'àmbit territorial on siguin emplaçats. El planejament territorial i el
planejament urbanístic han d'establir els criteris o les condicions
necessaris per a fer efectiva aquesta directriu.
"2. Les llicències municipals per a l'edificació en sòl no urbanitzable han
de fixar les condicions especials que s'han d'adoptar, a càrrec dels
interessats, per a l'obtenció dels subministraments necessaris i
l'assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes garanties
de seguretat, salubritat i no–contaminació que tinguin en compte els riscs
geològics, naturals i tecnològics. En tot cas, s'aplica a aquestes
condicions d'edificació el que estableix per a les edificacions en sòl urbà
l'article 41.3."
Article 4
S'afegeix, amb l'objectiu d'integrar les consideracions ambientals en el
planejament urbanístic, una disposició transitòria, la desena, a la Llei
2/2002, amb el text següent:
"Disposició transitòria desena
"Mentre no es transposi la Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del
Consell, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i
programes sobre el medi ambient, sens perjudici del que estableixi la
legislació sectorial, el règim d'avaluació ambiental aplicable a les figures
de planejament urbanístic no resoltes definitivament en el moment de
l'entrada en vigor de la modificació d'aquesta Llei és el següent:
"1. Són objecte d'avaluació ambiental:
"a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i llurs revisions.
"b) Les modificacions del planejament urbanístic general que alterin la
classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la
classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els
usos d'aquest sòl.
"c) El planejament urbanístic derivat per a la implantació en sòl no
urbanitzable d'equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos
urbans, les instal·lacions i les obres necessàries per a la prestació de
serveis tècnics, les estacions de subministrament de carburants i de
prestació d'altres serveis de la xarxa viària, i les construccions
destinades a les activitats de càmping.
"d) Els plans parcials de delimitació.
"e) Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el
marc per a autoritzar projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental
d'acord amb el que estableix la legislació sectorial.
"2. La documentació de les figures de planejament a què fa referència
l'apartat 1 ha d'incloure un informe ambiental amb el contingut que
estableixen l'article 5 i l'annex 1 de la Directiva 2001/42/CE, del
Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'avaluació dels efectes de
determinats plans i programes sobre el medi ambient.
"3. L'informe ambiental s'ha de sotmetre a informació pública juntament amb
el pla o el programa, d'acord amb el que estableix l'article 83.6.
"4. El pla i l'informe ambiental s'han de trametre al departament competent
en matèria de medi ambient perquè els valori. Aquest tràmit es regeix pel
que estableix l'article 83.5.
"5. Els instruments de planejament urbanístic i les actuacions que prevegin
la transformació d'un àmbit continu de superfície superior a 100 hectàrees
de sòl classificat com a no urbanitzable, o de més de 10 hectàrees de sòl
classificat com a no urbanitzable en els supòsits a què fa referència el
grup 9–b de l'annex I de la Llei 6/2001, del 8 de maig, de modificació del
Reial decret legislatiu 1302/1986, del 28 de juny, d'avaluació d'impacte
ambiental, s'han de sotmetre al procediment de declaració d'impacte
ambiental que estableix el Decret 114/1988, del 7 d'abril. En aquests casos,
l'aprovació del pla o de l'actuació correspon al conseller o consellera de
Política Territorial i Obres Públiques, sens perjudici de la competència del
Govern en els supòsits a què fa referència l'article 5 del Decret 114/1988."
Article 5
Amb l'objectiu de potenciar les competències dels municipis en matèria
d'aprovació del planejament urbanístic derivat, es modifiquen els
articles 78, 79 i
88 de la Llei 2/2002, i s'hi afegeix una
disposició addicional, la desena, els quals articles i disposició resten
redactats de la manera següent:
"Article 78. Competències de les comissions territorials d'urbanisme
"Correspon a les comissions territorials d'urbanisme l'aprovació definitiva
de:
"a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes d'actuació
urbanística municipal l'aprovació definitiva dels quals no correspongui al
conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques.
"b) Els plans especials urbanístics a què fa referència l'article 67.1–d,
els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics en el cas que
els ens locals no tinguin atribuïda o no hagin d'exercir aquesta
competència, d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
"c) Els plans especials urbanístics a què fan referència les lletres a, b i
c de l'article 67.1.
"d) Els plans i els programes urbanístics plurimunicipals l'aprovació
definitiva dels quals no correspongui al conseller o consellera de Política
Territorial i Obres Públiques.
"e) Els plans parcials de delimitació que no correspongui d'aprovar al
conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques."
"Article 79. Competències dels ajuntaments
"1. Correspon als ajuntaments, sens perjudici del que estableix l'article
75.8, un cop vist l'informe de la comissió territorial d'urbanisme
competent, l'aprovació definitiva de:
"a) Els plans parcials urbanístics que afecten llur terme municipal i que
són promoguts d'acord amb les determinacions d'un pla d'ordenació
urbanística municipal o d'un programa d'actuació urbanística municipal.
"b) Els plans de millora urbana que afecten llur terme municipal i que són
promoguts d'acord amb les determinacions d'un pla d'ordenació urbanística
municipal o d'un programa d'actuació urbanística municipal.
"c) Els plans de millora urbana a què fa referència l'article 68.4, in fine,
sempre que el municipi tingui un pla d'ordenació urbanística municipal o un
programa d'actuació urbanística municipal i que no s'alterin ni els usos
principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni
l'estructura fonamental del planejament urbanístic general.
"d) Els plans especials urbanístics a què fa referència l'article 67.1–d que
afecten llur terme municipal, sempre que es tracti d'equipaments comunitaris
d'interès exclusivament local i que siguin promoguts d'acord amb les
determinacions d'un pla d'ordenació urbanística municipal o d'un programa
d'actuació urbanística municipal.
"e) Els plans parcials urbanístics de sectors d'urbanització prioritària.
"2. En els supòsits de l'apartat 1, la competència dels ajuntaments s'estén
a les modificacions dels plans que l'Administració de la Generalitat hagi
aprovat definitivament amb anterioritat.
"3. Els ajuntaments poden determinar en el pla d'ordenació urbanística
municipal o en el programa d'actuació urbanística municipal que
l'Administració de la Generalitat exerceixi les competències a què fan
referència els apartats 1 i 2."
"Article 88. Subrogació del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques
"1. Els òrgans urbanístics competents del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques es poden subrogar d'ofici amb requeriment
previ, per raons d'interès públic, en la competència municipal o
supramunicipal per a la formulació o la tramitació de les figures del
planejament urbanístic, si es produeix un incompliment dels terminis
establerts. En cas d'incompliment dels terminis de tramitació establerts per
l'article 87 respecte als plans urbanístics derivats i els projectes
d'urbanització quan llur aprovació definitiva sigui un requisit d'eficàcia
de l'aprovació definitiva d'un pla parcial urbanístic, la subrogació es pot
produir a instància dels interessats.
"2. Quan hagi transcorregut el termini establert per a adoptar la resolució
relativa a l'aprovació inicial o provisional del planejament derivat o a
l'aprovació inicial del projecte d'urbanització en el supòsit a què fa
referència l'apartat 1, aquests s'entendran aprovats inicialment o
provisionalment, segons que correspongui, per silenci administratiu positiu,
sempre que la documentació sigui completa a l'inici del còmput del termini.
En aquest cas, llurs promotors poden instar la subrogació de l'òrgan
competent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a
l'aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, al qual òrgan correspon
continuar la tramitació de l'expedient fins a l'aprovació definitiva. La
subrogació es pot produir també en qualsevol moment del tràmit si hi ha
inactivitat municipal.
"3. L'òrgan que incoï un expedient de subrogació ha de concedir audiència a
l'òrgan originàriament competent i requerir–lo a exercir les seves
competències. Si en el termini d'un mes no les ha exercides, li ha de
reclamar, un cop acordada la subrogació, que li trameti una còpia
certificada de la documentació que integra l'expedient, la qual se li ha de
trametre en el termini dels deu dies següents a la reclamació."
"Disposició addicional desena
"Els municipis compresos en l'àmbit territorial d'un planejament general
plurimunicipal aprovat definitivament abans de l'entrada en vigor de la Llei
2/2002 poden formular i tramitar llur propi programa d'actuació urbanística
municipal, l'aprovació definitiva del qual correspon a l'òrgan que
estableixen, segons que correspongui, els articles 77 i 78."
Article 6
Es modifiquen, amb l'objectiu d'agilitar la gestió urbanística i d'aclarir
les obligacions dels propietaris, els articles 35,
112, 114,
129, 130,
131 i 132 i la
disposició transitòria cinquena de la Llei 2/2002,
que resten redactats de la manera següent:
"Article 35. Inclusió de sistemes urbanístics en sectors o polígons
d'actuació
"1. El sòl reservat per a sistemes urbanístics generals que el pla
d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació urbanística
municipal inclogui, als efectes de llur gestió, en polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà o en sectors de planejament urbanístic derivat resta
classificat com a sòl urbà o com a sòl urbanitzable, segons que
correspongui, i, en conseqüència, és part integrant del sector.
"2. Els índexs d'edificabilitat bruta, els usos i les densitats als quals
fan referència els apartats 5 i 7 de l'article 58 s'apliquen a la superfície
total de cada sector.
"3. El sòl susceptible d'aprofitament privat en cada sector de sòl
urbanitzable es fixa en el planejament urbanístic derivat en funció del
model proposat pel planejament general, de l'edificabilitat neta i de la
intensitat dels usos previstos i atenent la viabilitat econòmica de
l'operació."
"Article 112. Polígons d'actuació urbanística
"1. Els polígons d'actuació urbanística són els àmbits territorials mínims
per a dur a terme la gestió urbanística integrada. Els sectors de
planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon d'actuació
urbanística o bé subdividir–se en dos o més polígons. Els polígons
d'actuació urbanística poden ésser físicament discontinus.
"2. Si un sector de planejament urbanístic es desenvolupa mitjançant més
d'un polígon d'actuació, el sistema d'actuació, o bé la modalitat del
sistema de reparcel·lació, pot ésser diferent per a cadascun dels polígons.
"3. En sòl urbà, els plans d'ordenació urbanística municipal i els programes
d'actuació urbanística municipal poden delimitar polígons d'actuació no
inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana.
"4. Els polígons d'actuació urbanística es delimiten tenint en compte els
requisits següents:
"a) Que per llurs dimensions i per les característiques de l'ordenació
urbanística siguin susceptibles d'assumir les cessions de sòl regulades pel
planejament.
"b) Que, dins el mateix sector, estiguin equilibrats uns respecte als
altres, pel que fa als beneficis i les càrregues, i permetin fer–ne un
repartiment equitatiu; a aquest efecte, s'ha d'aplicar, si escau, el que
estableix l'article 91–b.
"c) Que tinguin entitat suficient per a justificar tècnicament i
econòmicament l'autonomia de l'actuació.
"5. La delimitació de polígons d'actuació urbanística es pot efectuar per
mitjà de les figures del planejament urbanístic general o derivat, o bé
subjectant–se als tràmits fixats per l'article 113. En sòl urbà no
consolidat, la delimitació de sectors de millora urbana o de polígons
d'actuació urbanística no inclosos en aquells s'ha d'efectuar per mitjà del
pla d'ordenació urbanística municipal o del programa d'actuació urbanística
municipal.
"6. La delimitació de polígons d'actuació urbanística que sigui necessària
per a la cessió de terrenys per a carrers i vies es pot efectuar d'acord amb
el que disposa l'article 113. La cessió es pot fer mitjançant escriptura
pública atorgada pels propietaris, que l'han de sotmetre a l'acceptació de
l'ajuntament corresponent."
"Article 114. Despeses d'urbanització a càrrec dels propietaris i dret de
reallotjament
"1. Les despeses d'urbanització a càrrec dels propietaris comprenen els
conceptes següents:
"a) La totalitat de les obres d'urbanització determinades pel planejament
urbanístic i pels projectes d'urbanització amb càrrec al sector de
planejament urbanístic o al polígon d'actuació urbanística, sens perjudici,
si s'escau, dels supòsits regulats per l'article 46.
"b) Les indemnitzacions procedents per l'enderrocament de construccions i la
destrucció de plantacions, d'obres i d'instal·lacions que siguin exigits per
a l'execució dels plans, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de
règim de sòl i de valoracions.
"c) Les indemnitzacions procedents pel trasllat forçós d'activitats.
"d) El cost dels avantprojectes, dels plans parcials i els plans de millora
urbana, dels projectes d'urbanització i dels instruments de gestió
urbanística.
"e) Les despeses de formalització i d'inscripció en els registres públics
corresponents dels acords i les operacions jurídiques derivats dels
instruments de gestió urbanística.
"f) Les despeses de gestió, degudament justificades, sota els principis de
proporcionalitat i de no–enriquiment injust.
"g) Les indemnitzacions procedents per l'extinció de drets reals o
personals, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i
de valoracions.
"h) Les despeses generades per a l'efectivitat del dret de reallotjament,
d'acord amb el que disposa l'apartat 2.
"2. En el desplegament de les modalitats del sistema d'actuació urbanística
per reparcel·lació, es reconeix el dret de reallotjament a favor dels
ocupants legals d'habitatges que constitueixin llur residència habitual,
sempre que compleixin les condicions exigides per la legislació protectora i
sempre que, en el cas d'ésser propietaris, no resultin adjudicataris
d'aprofitament urbanístic equivalent a una edificabilitat d'ús residencial
superior al doble de la superfície màxima establerta per la dita legislació.
"3. Correspon a la comunitat reparcel·latòria o bé, si s'escau, al
concessionari de la gestió urbanística integrada, l'obligació de fer efectiu
el dret de reallotjament i d'indemnitzar els ocupants legals afectats per
les despeses de trasllat i d'allotjament temporal fins que es faci efectiu
el dit dret.
"4. Cal posar a disposició dels ocupants legals afectats habitatges amb les
condicions de venda o lloguer vigents per als de protecció pública, dins
dels límits de superfície propis de la legislació protectora, per tal de fer
efectiu el dret de reallotjament.
"5. Les despeses d'urbanització es reparteixen entre els adjudicataris de
les finques resultants de la reparcel·lació en proporció al valor d'aquestes.
Sens perjudici d'això, s'han de regular per reglament els supòsits en què
els propietaris tenen la consideració d'adjudicataris, a tots els efectes
econòmics i jurídics reals derivats de la reparcel·lació."
"Article 129. Iniciativa
"1. L'execució urbanística de l'àmbit d'actuació urbanística, en la
modalitat de compensació per concertació del sistema de reparcel·lació,
correspon als propietaris que hagin concertat amb l'ajuntament la seva
gestió urbanística integrada, en els termes establerts per aquesta Llei.
"2. La iniciativa en el sistema de reparcel·lació, en la modalitat de
compensació per concertació, correspon als propietaris de finques la
superfície de les quals representi més del 25% de la superfície total del
sector de planejament urbanístic o del polígon d'actuació urbanística de què
es tracti.
"3. La determinació del sistema d'actuació per reparcel·lació, en la
modalitat de compensació bàsica, possibilita, directament, la iniciativa a
què fa referència l'apartat 2, sense necessitat de tramitar la modificació
de la modalitat."
"Article 130. Formalització i publicitat de la iniciativa
"1. La iniciativa a què fa referència l'article 129.2 s'ha de formalitzar
per escrit davant l'administració actuant i ha d'incorporar un projecte de
bases.
"2. El projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 ha d'especificar
els documents que els propietaris que han de dur a terme l'execució
urbanística han de redactar, els criteris de reparcel·lació, les obres que
s'han d'executar, el termini d'execució de les obres, les facultats de
vigilància que corresponen a l'administració, els factors que han de
determinar la fixació dels preus de venda dels solars resultants, els deures
de conservació i manteniment, les penalitzacions per incompliment, els
supòsits de resolució i de caducitat, les garanties i els compromisos
necessaris per a l'execució del pla i les altres circumstàncies exigibles
per reglament.
"3. Les condicions del projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 han
d'afavorir els aspectes que contribueixin a l'abaratiment del sòl urbanitzat
resultant.
"4. El projecte de bases a què fa referència l'apartat 1 ha de contenir els
avanços que calguin dels documents especificats per l'article 132.1, i també
un avanç del pressupost d'execució de les obres d'urbanització i de la
repercussió de llur cost en el valor dels terrenys edificables.
"5. La iniciativa a què fa referència l'article 129.2 ha d'ésser sotmesa a
informació pública, juntament amb el projecte de bases, per un termini mínim
d'un mes, i simultàniament s'ha de concedir audiència als propietaris
mitjançant notificació personal, amb l'advertiment de les especificitats de
la modalitat de compensació per concertació i, si escau, dels efectes
expropiatoris que pot comportar. Dins aquest termini, els propietaris es
poden comprometre, amb les garanties que siguin exigides per reglament, a
participar en l'execució del planejament i, en el cas que les bases no
prevegin expressament l'aplicació del que estableix l'article 116.2, poden
expressar llur preferència pel pagament de les quotes d'urbanització amb
terrenys."
"Article 131. Concertació de la gestió urbanística integrada
"1. Un cop finit el termini d'informació pública regulat per l'article 130
sense que s'hagin presentat altres iniciatives en competència,
l'administració actuant, en el termini d'un mes, s'ha de pronunciar sobre la
iniciativa presentada i sobre les bases que aquesta incorpora.
"2. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1, les bases poden ésser
objecte d'aprovació, de denegació o, quan l'administració actuant consideri
necessari afegir–hi prescripcions per a garantir la millor execució del
planejament, de suspensió de l'aprovació. En aquest darrer cas, els
propietaris que han presentat la iniciativa tenen un termini de dos mesos
per a presentar les bases corregides. En cas contrari, s'entén que
desisteixen de la iniciativa.
"3. És causa de denegació de la iniciativa el fet que, dins el termini
d'audiència, els propietaris de finques la superfície de les quals
representi més del 50% de la superfície de l'àmbit d'actuació promoguin la
modalitat de compensació bàsica, amb les garanties que siguin exigides per
reglament.
"4. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1, un cop aprovades les
bases de la concertació, els propietaris que han exercit la iniciativa han
de dur a terme la gestió urbanística integrada de l'àmbit d'actuació d'acord
amb les dites bases.
"5. Quan els propietaris de finques la superfície de les quals representi
més del 25% de la superfície total del sector de planejament urbanístic o
del polígon d'actuació urbanística de què es tracti presentin altres
iniciatives en competència en el tràmit d'informació pública i audiència,
l'ajuntament ha de decidir qui ha de dur a terme la gestió urbanística
integrada, per concurs entre els qui hagin formulat les iniciatives."
"Article 132. Obligacions dels propietaris que tenen a llur càrrec
l'execució urbanística de l'àmbit d'actuació
"1. Els propietaris que han concertat la gestió urbanística integrada han de
redactar, en tots els casos, el projecte de reparcel·lació. La concertació
pot incloure també l'obligació de redactar la corresponent figura de
planejament urbanístic i el projecte d'urbanització.
"2. Els propietaris a què fa referència l'apartat 1, si no s'aplica el que
estableix l'article 116.2, tenen la condició de beneficiaris de
l'expropiació dels terrenys dels propietaris que no compleixin llurs
obligacions. En aquest cas, els correspon la redacció del projecte de
taxació conjunta.
"3. Correspon als propietaris a què fa referència l'apartat 1 l'execució de
les obres d'urbanització. Llur retribució pot consistir en terrenys
edificables o en solars, d'acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2
de l'article 116."
"4. Els propietaris que han concertat la gestió urbanística integrada actuen
com a entitat urbanística col·laboradora d'acord amb la forma organitzativa
que s'estableixi per reglament."
"Disposició transitòria cinquena
"1. Les determinacions d'aquesta Llei sobre sistemes i modalitats d'actuació
urbanística són aplicables, des del moment de l'entrada en vigor d'aquesta,
als àmbits d'actuació per als quals encara no s'hagin presentat a tràmit
davant l'administració competent els corresponents projectes de compensació,
reparcel·lació o taxació conjunta. A aquests efectes, quan el sistema
d'actuació previst és el de compensació, és aplicable el règim propi del
sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica, mentre que,
quan el sistema d'actuació és el de cooperació, és aplicable la modalitat de
cooperació del sistema de reparcel·lació.
"2. Les determinacions d'aquesta Llei sobre sistemes i modalitats d'actuació
urbanística són aplicables quan s'acordi la substitució d'un sistema
d'actuació, fins i tot en el cas en què s'hagi aprovat definitivament el
corresponent projecte de compensació, reparcel·lació o taxació conjunta. La
substitució s'ha de dur a terme pel procediment que estableix l'article 113
i d'acord amb el que estableix l'article 115.3, amb notificació individual,
en tots els casos, als propietaris afectats.
"3. Les determinacions sobre la modalitat de compensació per concertació en
el sistema de reparcel·lació que estableix la modificació d'aquesta Llei són
aplicables, des de l'entrada en vigor d'aquesta modificació, als àmbits
d'actuació urbanística que tinguin concretada aquesta modalitat, sempre que
no s'hagi aprovat encara el conveni a què feia referència l'article 132
d'aquesta Llei anterior a la seva modificació.
"4. Els sectors d'urbanització prioritària que es delimitin a partir del
moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei queden subjectes a la regulació
d'aquesta.
"5. En els àmbits d'actuació urbanística en què, en el moment de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei, concorrin les circumstàncies d'haver d'executar
obres d'urbanització o bé d'haver–les d'adequar a la normativa sectorial
vigent i d'estar la junta de conservació inscrita en el Registre d'Entitats
Urbanístiques Col·laboradores de la Direcció General d'Urbanisme, la dita
junta, en el termini de cinc anys, pot formular un projecte de
reparcel·lació econòmica simultàniament amb la modificació dels estatuts, de
tal manera que la junta passi a ésser de compensació i de conservació i el
seu objecte i les seves facultats comprenguin també l'execució o l'adequació
de les obres d'urbanització, fins al lliurament reglamentari d'aquestes
obres."
Article 7
Amb l'objectiu de completar i millorar la Llei i d'assolir més seguretat
jurídica, se suprimeix l'article 27, que resta
sense contingut; es modifiquen els articles 22,
23, 25,
30, 31,
58, 60,
65, 67,
68, 85,
86, 87,
89, 94,
100, 101,
102, 108 i
158; s'elimina l'apartat
1 de la disposició transitòria quarta, i s'afegeixen un article –el 69
bis. i tres disposicions addicionals –l'onzena, la dotzena i la tretzena- i
una disposició transitòria, l'onzena, a la Llei 2/2002,
els quals articles i disposicions resten redactats de la manera següent:
"Article 22. Entitats urbanístiques especials
"1. L'Institut Català del Sòl és una entitat urbanística especial de la
Generalitat. També són entitats urbanístiques especials els consorcis
urbanístics, les mancomunitats en matèria urbanística, les entitats
públiques empresarials locals i les societats de capital íntegrament públic
de caràcter local, si ho determinen llurs estatuts.
"2. Les entitats urbanístiques especials poden assumir competències
urbanístiques en matèria de planejament i de gestió urbanístics en els
supòsits en què operen com a administració actuant i poden ésser receptores
de la cessió a títol gratuït o de l'alienació directa de terrenys del
patrimoni públic de sòl i d'habitatge.
"3. Correspon al Govern acordar la participació de l'Administració de la
Generalitat en consorcis urbanístics amb altres administracions públiques,
d'acord amb la legislació d'organització, procediment i règim jurídic de
l'Administració de la Generalitat."
"Article 23. Condició d'administració actuant
"1. La condició d'administració actuant correspon:
"a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències urbanístiques en
matèria de planejament i de gestió.
"b) A l'Institut Català del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic,
si es determina en virtut de l'article 136.3 i en els casos en què
l'Administració de la Generalitat se subrogui en les competències
urbanístiques municipals, d'acord amb el que estableix l'article 152.2.
"c) Als consorcis urbanístics, a les mancomunitats en matèria urbanística, a
les entitats públiques empresarials locals i a les societats de capital
íntegrament públic de caràcter local, si ho determina un acord exprés de
l'ajuntament, que s'ha de sotmetre a la publicitat requerida per a
l'executivitat de l'instrument urbanístic de planejament o de gestió de què
es tracti.
"2. Les entitats urbanístiques especials, si operen com a administració
actuant, poden formular qualsevol figura de planejament urbanístic,
formular, tramitar i aprovar definitivament els instruments de gestió
corresponents, directament o indirectament, i també, en el cas dels
consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística, si ho determinen llurs
estatuts, tramitar les figures de planejament per atribució dels
corresponents municipis i en funció de les competències municipals
atribuïdes.
"3. La condició d'administració actuant, acordada per l'ajuntament, de les
societats de capital íntegrament públic local que siguin entitats
urbanístiques especials, no obstant el que estableix l'apartat 2, no
comporta la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements
substantius del seu exercici i és responsabilitat de l'òrgan competent de
l'ens local dictar els actes o les resolucions de caràcter
juridicoadministratiu que donin suport a l'activitat material i tècnica
objecte de l'encomanda o en els quals s'integri la dita activitat.
"4. L'Institut Català del Sòl, si opera com a administració actuant, té dret
a rebre el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al percentatge
aplicable sobre l'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació
corresponent, dret de què també gaudeixen, si ho decideix l'ajuntament, les
entitats a què es refereix l'apartat 1–c. En aquests casos, el sòl cedit
s'ha d'integrar en el patrimoni públic de sòl respectiu, d'acord amb els
articles 153 i següents."
"Article 25. Concepte de sòl urbà
"Constitueixen el sòl urbà:
"a) Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera expressa en
aquesta classe de sòl perquè, havent estat sotmesos al procés d'integració
en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé són
compresos en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues terceres
parts de llur superfície edificable. El simple fet que el terreny confronti
amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl
urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà.
"b) Els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el
grau d'urbanització que aquest determina."
"Article 30. Concepte de sòl urbà consolidat
"Constitueixen el sòl urbà consolidat:
"a) Els terrenys que tenen la condició de solar, d'acord amb l'article 29.
"b) Els terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar,
assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la
urbanització en els termes assenyalats per l'article 29–a, tant si han estat
inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d'actuació urbanística o en un
pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos."
"Article 31. Concepte de sòl urbà no consolidat
"1. Té la condició de sòl urbà no consolidat el sòl urbà altre que el
consolidat.
"2. El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament general
el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant–lo en
sectors de millora urbana o polígons d'actuació urbanística, o quan deixa de
complir les condicions de les lletres b i d de l'article 29 com a
conseqüència de la nova ordenació."
"Article 58. Determinacions dels plans d'ordenació urbanística municipal
"1. Els plans d'ordenació urbanística municipal, en aplicació del que
estableix l'article 57:
"a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per aquesta
Llei i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció
dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del
municipi.
"b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per
a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
"c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l'estructura general i el model
del territori, que s'ha d'adequar a les determinacions dels articles 3 i 9.
"d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i
desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que hagin d'ésser
considerats per a decidir l'oportunitat i la conveniència de cada actuació,
d'acord amb els interessos públics derivats de l'imperatiu d'utilització
racional del territori.
"e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i
energètics.
"f) Defineixen el sistema general d'espais lliures públics, que ha de
respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre
admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap
sector de planejament urbanístic.
"g) Poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics que
estableix l'article 34.3 i preveure reserves d'aquest tipus en sectors de
planejament urbanístic derivat en substitució total o parcial de la reserva
d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar–los a equipaments
públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al
5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.
"h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat
sostenible en el municipi.
"i) Estableixen, per mitjà de l'agenda, quan no tenen cap programa
d'actuació urbanística, les determinacions pròpies d'aquests pel que fa a
les prioritats i a les previsions temporals de l'execució del pla
d'ordenació urbanística municipal.
"2. En sòl urbà, els plans d'ordenació urbanística municipal:
"a) Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de
reserva o afectació d'aquest per a sistemes urbanístics generals i locals,
respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població.
"b) Assignen usos detallats per a cada zona.
"c) Regulen els paràmetres i els criteris d'harmonització formal i
compositiva de les edificacions.
"d) Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i
mediambientals hi han d'ésser protegits.
"e) Regulen l'ús del subsòl, d'acord amb l'article 39, per fer factibles la
prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures necessàries
per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments privats que hi
siguin compatibles.
"3. En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no
inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans
d'ordenació urbanística municipal detallen l'ordenació urbanística del sòl,
fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l'atorgament de llicències
d'edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l'ordenació de
volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses
d'alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament
les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l'edificació que,
sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten
variació.
"4. En sòl urbà consolidat, els plans d'ordenació urbanística municipal
precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres
d'urbanització. En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els
plans delimitin polígons d'actuació, les obres d'urbanització i les rasants
s'han de definir i concretar mitjançant un projecte d'urbanització, que ha
de comprendre totes les obres d'urbanització i que s'ha de tramitar
simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació
conjunta.
"5. En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors
subjectes a un pla de millora urbana, els plans d'ordenació urbanística
municipal fixen els índexs d'edificabilitat bruta, les densitats, els usos
principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves
mínimes per al sistema local d'espais lliures i equipaments. Aquests sectors
poden ésser físicament discontinus.
"6. En sòl urbà consolidat, els plans d'ordenació urbanística municipal
estableixen quins són els elements d'urbanització que cal completar o acabar
perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
"7. En sòl urbanitzable delimitat, els plans d'ordenació urbanística
municipal concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament
discontinus, i, per a cadascun d'aquests, els índexs d'edificabilitat bruta;
la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per
hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen
les reserves mínimes per al sistema local d'espais lliures i equipaments.
"8. En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d'ordenació urbanística
municipal estableixen:
"a) Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi
són permeses, en funció dels diferents usos.
"b) Les intensitats màximes dels usos urbanístics.
"c) Les connexions amb les infraestructures exteriors.
"d) Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
"9. En sòl no urbanitzable, els plans d'ordenació urbanística municipal:
"a) Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el
grau de conservació i protecció pretesos.
"b) Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles.
"c) Estableixen els llindars a què es refereix l'article 49.1.
"d) Contenen, si escau, el catàleg a què es refereix l'article 50.2."
"Article 60. Programes d'actuació urbanística municipal
"1. Els programes d'actuació urbanística municipal són l'expressió de les
polítiques municipals de sòl i d'habitatge i contenen les previsions i els
compromisos assumits per al desenvolupament dels plans d'ordenació
urbanística municipal corresponents pel que fa a la reforma i la millora
urbanes, als equipaments i a la generació d'activitat econòmica, dins el
marc del desenvolupament urbanístic sostenible.
"2. Els programes d'actuació urbanística municipal han d'avaluar i atendre
les necessitats de sòl i d'habitatge dels municipis i, si escau, de sòl per
a usos industrials i activitats productives, i han d'acreditar que són
coherents amb els plans territorials o directors que els afecten. Així
mateix, han de determinar quina iniciativa, la pública o la privada, és
preferent per a la promoció del planejament urbanístic derivat, i poden
establir, si escau, una reserva per a la iniciativa pública al llarg d'un
termini concret, que no pot superar els sis anys.
"3. Els programes d'actuació urbanística municipal poden preveure totes o
alguna de les figures del planejament urbanístic derivat a què fa referència
el pla d'ordenació urbanística municipal corresponent.
"4. L'adopció dels programes d'actuació urbanística municipal és de caràcter
potestatiu.
"5. Les determinacions del programa d'actuació urbanística municipal
definitivament aprovat, en els municipis que en tenen, són el marc de
referència adequat per a concertar actuacions en matèria de sòl i
d'habitatge entre els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat.
"6. Els programes d'actuació urbanística municipal tenen vigència
indefinida, sens perjudici de l'abast temporal de llurs determinacions que
tinguin aquesta naturalesa, i s'han de referir tant a les actuacions del
sector públic com a les dels particulars.
"7. Els programes d'actuació urbanística municipal poden delimitar el sòl
urbanitzable no delimitat i modificar els sectors prèviament delimitats,
fins i tot per a atribuir–los la condició de sòl urbanitzable no delimitat.
En tots aquests supòsits, han de contenir les determinacions pròpies dels
plans d'ordenació urbanística municipal i la documentació que sigui
pertinent. Els programes d'actuació urbanística municipal no poden alterar
la classificació del sòl no urbanitzable.
"8. Els programes d'actuació urbanística municipal completen, si escau, la
determinació dels criteris objectius que han de permetre decidir la
conveniència o la necessitat de la delimitació i la transformació
urbanística del sòl urbanitzable no delimitat, d'acord amb el que
estableixen els apartats 1–d, 1–e i 7 de l'article 58.
"9. Els programes d'actuació urbanística municipal poden incloure sistemes
urbanístics generals en els sectors de sòl urbanitzable i en l'àmbit dels
plans de millora urbana, i també en els polígons d'actuació urbanística en
sòl urbà. Així mateix, poden acordar operacions de millora urbana i
actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic, i també delimitar polígons
d'actuació urbanística no definits pel pla d'ordenació urbanística municipal
corresponent.
"10. Els programes d'actuació urbanística municipal han de concretar i
distribuir la reserva de sòl que el pla d'ordenació urbanística municipal
corresponent determini en compliment del que disposa l'article 57.3 i en els
termes d'aquest, si el pla d'ordenació no ho fa.
"11. Els programes d'actuació urbanística municipal han d'establir terminis
per a l'execució de les obres d'urbanització, poden fixar terminis per a
l'edificació dels solars, delimitar àrees tant per a l'exercici dels drets
de tempteig i de retracte com per a l'aplicació de programes de
rehabilitació d'edificis, definir sectors d'urbanització prioritària,
incloure les reserves de terrenys regulades per l'article 151 i establir les
mesures pertinents per a l'adequada culminació urbanística de les
urbanitzacions existents.
"12. L'adopció, l'actualització, la modificació o la revisió dels programes
d'actuació urbanística municipal, si es tramiten amb independència del pla
d'ordenació urbanística municipal corresponent, segueixen el mateix
procediment que aquest. Els programes d'actuació urbanística municipal s'han
d'actualitzar cada sis anys."
"Article 65. Plans parcials urbanístics
"1. Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable,
desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les
determinacions pertinents per a l'ordenació urbanística detallada dels
sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable.
"2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, els plans parcials
urbanístics:
"a) Qualifiquen el sòl.
"b) Regulen els usos i els paràmetres de l'edificació que han de permetre
l'atorgament de llicències.
"c) Assenyalen les alineacions i les rasants.
"d) Defineixen els paràmetres bàsics de l'ordenació de volums. El pla en pot
preveure una amb caràcter obligatori o diverses d'alternatives. En aquest
darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o
bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar
l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació.
"e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres
d'urbanització bàsiques a què fa referència l'apartat 2 de l'article 69 bis.
En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de
detall per a permetre'n l'execució immediata, avaluar–ne el cost i preveure
les etapes d'execució per a cada polígon d'actuació urbanística i ha
d'establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i
despeses d'urbanització, sens perjudici que els projectes d'urbanització
complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d'urbanització
bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte
d'urbanització.
"f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per a promoure els
instruments corresponents i per a executar les obres d'urbanització i
d'edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel
programa d'actuació urbanística municipal.
"g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s'ha de
materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d'habitatges de
protecció pública, d'acord amb aquesta Llei i el planejament general, i
estableixen els terminis obligatoris en els quals l'administració actuant i
els propietaris adjudicataris de sòl destinat a habitatge de protecció
pública han d'iniciar i acabar l'edificació dels dits habitatges.
"3. En els sectors d'ús residencial, els plans parcials urbanístics han de
reservar per a zones verdes i espais lliures públics un mínim de 20 m2 de
sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la
superfície de l'àmbit d'actuació, i han de reservar també per a equipaments
de titularitat pública un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre,
amb un mínim del 5% de la superfície de l'àmbit, a més del sòl destinat a
serveis tècnics, si s'escau. En el cas que el planejament urbanístic general
prevegi el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, pot
determinar que aquesta reserva de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre edificable
per a equipaments de titularitat pública es destini, en determinats sectors,
totalment o parcialment al sistema urbanístic d'habitatges dotacionals
públics, d'acord amb el que estableix l'article 58.1–g.
"4. En els sectors d'ús no residencial, els plans parcials urbanístics han
de reservar per a zona verda un mínim del 10% de la superfície de l'àmbit i
han de reservar per a equipaments un mínim del 5% de la dita superfície, a
més del sòl destinat a serveis tècnics, si s'escau.
"5. En els sectors en què s'admet tant l'ús residencial com altres usos, els
estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la
zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d'aquests usos.
S'han d'aplicar, en tots els casos, les reserves que s'estableixen per a
l'ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos
residencials i no residencials.
"6. Els ajuntaments, en ocasió de la tramitació d'un pla parcial urbanístic,
han de concretar les característiques del mobiliari urbà, l'arbrat,
l'enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i
d'enllumenat i la senyalització, d'acord amb les prescripcions municipals
pertinents, a fi de possibilitar–ne la valoració i el costejament ulterior a
càrrec dels propietaris afectats."
"Article 67. Plans especials urbanístics
"1. Sens perjudici dels que es puguin aprovar en virtut de la legislació
sectorial, es poden redactar plans especials urbanístics en els supòsits
següents:
"a) Si són necessaris, en desenvolupament de les determinacions contingudes
en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament
urbanístic general, per a l'ordenació de recintes i conjunts artístics, per
a la recuperació i el millorament del paisatge urbà, per a la protecció
addicional de les vies de comunicació, per al millorament d'àmbits rurals,
per a la identificació i la regulació de les masies i les cases rurals a què
es refereix l'article 50.2, per a la implantació de les obres i els usos en
sòl no urbanitzable que estableix l'article 47.4, per a la protecció i el
millorament dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en
general, del medi natural i del paisatge, o per a qualsevol altra finalitat
anàloga.
"b) Amb vista a l'ordenació del subsòl, si no és objecte d'una altra figura
del planejament urbanístic derivat.
"c) Amb vista a la implantació de càmpings i d'establiments de turisme
rural, d'acord amb el que estableix l'article 47.6–e.
"d) Per concretar la titularitat i l'ús dels equipaments comunitaris, si no
ho fa el planejament urbanístic general.
"e) Per a l'execució directa d'obres corresponents a la infraestructura del
territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a
l'assenyalament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives
a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura
hidràulica general, a les infraestructures de gestió de residus, a
l'abastament i el subministrament d'aigua, al sanejament, al subministrament
d'energia elèctrica, a les telecomunicacions, a la producció d'energia a
partir de fonts renovables i a la resta de sistemes urbanístics generals. Si
la infraestructura afecta més d'un municipi o diverses classes de sòl, la
formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sens perjudici
del que estableix la legislació sectorial.
"f) Amb vista a la implantació d'activitats vinculades a l'explotació de
recursos naturals.
"2. Els plans especials urbanístics dictats en virtut de l'apartat 1–a que
tinguin per finalitat la protecció de zones d'un gran valor agrícola,
forestal o ramader, de zones deltaiques o d'espais rurals o periurbans poden
imposar restriccions d'ús dels terrenys, per a impedir–ne la desaparició o
l'alteració.
"3. L'aprovació dels plans especials urbanístics habilita l'administració
competent per a executar les obres i les instal·lacions corresponents, sens
perjudici de l'exigibilitat de les llicències i autoritzacions
administratives que siguin preceptives i sens perjudici del que estableix la
legislació sectorial.
"4. Els plans especials urbanístics contenen les determinacions que
exigeixen el planejament territorial o urbanístic corresponent o, a manca
d'aquest, les pròpies de llur naturalesa i llur finalitat, degudament
justificades i desenvolupades en els estudis, els plànols, les normes i els
catàlegs que escaiguin."
"Article 68. Plans de millora urbana
"1. Els plans de millora urbana tenen per objecte:
"a) En sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d'acomplir
operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de
transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl o de
sanejament de poblacions i altres de similars.
"b) En el sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els
termes assenyalats per la lletra b de l'article 30, i regular la composició
volumètrica i de façanes.
"2. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu la reforma
interior, la remodelació urbana, la transformació d'usos, la reurbanització
o completar el teixit urbà poden:
"a) Determinar operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament o
la reconversió del model urbanístic de l'àmbit de què es tracti, quant a
l'estructura fonamental, l'edificació existent o els usos principals.
"b) Establir la substitució integral o parcial de les infraestructures
d'urbanització i la implantació de noves infraestructures, per raons
d'obsolescència o d'insuficiència manifesta de les existents o per les
exigències del desenvolupament econòmic i social.
"3. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'ordenació
específica del subsòl per a àmbits determinats han de regular:
"a) La possibilitat d'aprofitament privat i, específicament, de mantenir o
no, en tot o en part, l'aprofitament privat preexistent.
"b) L'ús del subsòl, vinculat a l'ús públic i a la prestació de serveis
públics, d'acord amb el que estableix l'article 39.
"4. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'acompliment
d'operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic
general requereixen la modificació d'aquest, prèviament o simultàniament, a
excepció dels supòsits en què no s'alterin ni els usos principals, ni els
aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l'estructura fonamental del
planejament urbanístic general.
"5. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'acompliment
d'operacions de revitalització del teixit urbà, per a garantir el
manteniment o el restabliment de la qualitat de vida, han de regular les
condicions de compatibilitat dels diversos usos del sòl.
"6. Els plans de millora urbana contenen les determinacions pròpies de llur
naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els
estudis, els plànols i les normes corresponents.
"7. S'aplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 65
i 66 per als plans parcials urbanístics, a excepció del que disposen els
apartats 3 i 4 de l'article 65 pel que fa a la reserva de sòl.
"8. Els plans de millora urbana han de concretar les reserves necessàries
per als sistemes urbanístics locals, si no ho ha fet el planejament
urbanístic general."
"Article 69 bis. Projectes d'urbanització
"1. Els projectes d'urbanització són projectes d'obres que tenen per
finalitat posar en pràctica l'execució material de les determinacions dels
plans d'ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats en
els àmbits d'actuació urbanística.
"2. Els projectes d'urbanització poden fer referència a totes les obres
d'urbanització o únicament a les obres d'urbanització bàsiques, que
comprenen les relatives al sanejament, incloent–hi els col·lectors d'aigües
pluvials, els col·lectors d'aigües residuals i les actuacions adequades
relacionades amb la depuració d'aigües residuals; la compactació i
l'anivellament de terrenys destinats a carrers o vies, incloent–hi el pas de
vianants, i les xarxes de subministrament i distribució d'aigua, d'energia
elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions. Si el projecte
d'urbanització fa referència només a les obres d'urbanització bàsiques, s'ha
de completar posteriorment amb un o diversos projectes d'urbanització
complementaris.
"3. Els projectes d'urbanització no poden modificar les determinacions del
planejament que executen.
"4. La documentació dels projectes d'urbanització ha de comprendre una
memòria descriptiva de les característiques de les obres, el plànol de
situació degudament referenciat i els plànols de projecte i de detall, el
plec de prescripcions tècniques, els amidaments, els quadres de preus, el
pressupost i el pla d'etapes. Quan el projecte d'urbanització comprèn
solament les obres d'urbanització bàsiques, ha d'establir uns criteris i un
pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d'urbanització, sens
perjudici que els projectes d'urbanització complementaris els concretin. "
"Article 85. Informe de les comissions territorials d'urbanisme en la
tramitació del planejament urbanístic derivat d'aprovació municipal i
comarcal
"1. Un cop els plans especials urbanístics, els plans de millora urbana i
els plans parcials urbanístics han estat objecte d'aprovació inicial, en els
supòsits a què es refereix l'article 79.1, els ajuntaments han de
sol·licitar un informe a la comissió territorial d'urbanisme que escaigui,
la qual l'ha d'emetre i comunicar en el termini de dos mesos; altrament,
s'entén que l'informe és favorable. Si al llarg de la tramitació del pla
s'introdueixen canvis substancials en el document aprovat inicialment, abans
de l'aprovació definitiva de l'expedient, aquest s'ha de sotmetre novament a
informe de la comissió territorial d'urbanisme.
"2. Els informes a què es refereix l'apartat 1 han d'incloure les
consideracions que calguin, fonamentades en raons de racionalitat i
funcionalitat urbanístiques i orientades a la superació de contradiccions, a
l'esmena d'errors i a la millora de la claredat i la precisió jurídiques i
tècniques. En tot cas, són vinculants, únicament, les prescripcions que
continguin fonamentades en els motius d'interès supramunicipal i de
legalitat especificats pels apartats 3 i 4.
"3. Són motius d'interès supramunicipal, als efectes del que estableix
l'apartat 2:
"a) La coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió
territorial i a l'organització correcta del desenvolupament urbà.
"b) La compatibilitat, l'articulació i la connexió entre els elements
vertebradors del territori d'abast supramunicipal i les infraestructures de
caràcter local.
"c) La compatibilitat amb el risc preexistent, d'acord amb els indicadors
dels riscs geològics i de protecció civil disponibles.
"d) L'adequació a la planificació mediambiental i a la política de
desenvolupament sostenible.
"e) L'adequació a les polítiques supramunicipals de sòl, d'habitatge, de
gestió dels recursos naturals i de protecció del patrimoni cultural, natural
i científic.
"4. Són motius de legalitat, als efectes del que estableix l'apartat 2, els
relatius a:
"a) La tramitació del planejament urbanístic.
"b) El sotmetiment a les determinacions pròpies del planejament urbanístic
de rang superior.
"c) L'adequació a la legislació sectorial i urbanística.
"d) La interdicció de l'arbitrarietat.
"5. Els informes a què es refereix l'apartat 1 han d'expressar la
inviabilitat del planejament en tramitació, si s'escau que les deficiències
constatades no són susceptibles d'esmena."
"Article 86. Lliurament de la documentació dels plans urbanístics derivats
aprovats pels ajuntaments
"Les administracions locals competents, un cop els plans urbanístics
derivats hagin estat aprovats definitivament, han de lliurar en el termini
d'un mes a les comissions territorials d'urbanisme que escaigui, als efectes
d'informació, coordinació i arxivament, la documentació tècnica i
administrativa completa. Aquest lliurament és condició per a la publicació
de l'acord d'aprovació definitiva d'aquests plans, sens perjudici del règim
de comunicació d'acords regulat per la legislació municipal i de règim local
de Catalunya."
"Article 87. Terminis per a la tramitació dels plans urbanístics derivats i
dels projectes d'urbanització
"1. El termini per a adoptar l'aprovació inicial d'un pla urbanístic derivat
és de tres mesos des de la recepció de la documentació completa si no
precisa les obres d'urbanització bàsiques i de quatre mesos si les precisa.
"2. Els plans urbanístics derivats promoguts a instància de part interessada
no es poden inadmetre a tràmit ni rebutjar per manca de documentació, sinó
que se n'ha d'acordar l'aprovació inicial o bé, si escau, la suspensió o la
denegació, que han d'ésser motivades.
"3. La suspensió de les propostes a què es refereix l'apartat 2 s'aplica per
raó de defectes esmenables. Si no són esmenables, les propostes s'han de
denegar. La denegació es pot fonamentar també en la manca de la justificació
formal o substantiva dels requeriments exigits pels articles 58.1–d i 58.1–e
i 58.7, si es tracta de plans parcials urbanístics de delimitació. En tot
cas, la paralització de l'expedient per causa imputable als promotors en
produeix la caducitat, d'acord amb la legislació de procediment
administratiu comú.
"4. Les propostes de promoció d'un pla urbanístic derivat l'àmbit
territorial del qual abasti més d'un municipi formulades a instància de part
interessada han d'ésser presentades a cadascun dels ajuntaments afectats. Si
aquests, en el termini d'un mes, no manifesten llur acord per a la
tramitació conjunta, els promotors poden presentar el pla a l'òrgan que
sigui competent segons el que estableix l'article 83.2, el qual ha d'adoptar
la resolució inicial en el termini de dos mesos des de la recepció de la
documentació completa; en el cas que hi hagi acord entre els ajuntaments,
aquest termini comença a comptar des de la notificació de l'acord.
"5. L'acord d'aprovació provisional d'un pla urbanístic derivat s'ha
d'adoptar en el termini de dos mesos des del finiment del període
d'informació pública establert per l'article 83.4, sempre que es disposi de
la declaració d'impacte ambiental pertinent, en els supòsits que sigui
preceptiva. L'administració competent, un cop s'hagi adoptat l'acord
d'aprovació provisional del pla, disposa d'un termini de deu dies per a
lliurar l'expedient complet a l'òrgan a qui correspon resoldre l'aprovació
definitiva.
"6. Els ajuntaments aproven inicialment i definitivament els projectes
d'urbanització seguint la tramitació que estableix l'article 113.2.
Tanmateix, l'audiència als interessats només és preceptiva en el cas de
projectes d'iniciativa privada. Un cop aprovat inicialment el projecte, s'ha
de demanar un informe als organismes públics i establir un termini d'un mes
perquè les empreses de subministrament de serveis afectades es pronunciïn
sobre el projecte. Els ajuntaments aproven els projectes d'urbanització
complementaris sense que sigui preceptiu el tràmit d'informació pública.
"7. Els plans parcials urbanístics, quan no incorporen directament les
característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques, no poden
ésser executius si no s'han tramitat el projecte o els projectes
d'urbanització de tots els polígons d'actuació urbanística que integren el
sector.
"8. En el supòsit a què fa referència l'apartat 7, quan l'aprovació
definitiva del pla parcial correspon als ajuntaments, es pot adoptar
simultàniament amb la del projecte d'urbanització. En el cas que no
s'adoptin simultàniament, i també en el supòsit que l'aprovació definitiva
correspongui a l'Administració de la Generalitat, l'executivitat de l'acord
d'aprovació definitiva del pla i la consegüent publicació al diari oficial
corresponent resten condicionades a l'aprovació definitiva del projecte
d'urbanització. En el termini de dotze mesos des de la notificació de
l'acord d'aprovació definitiva del pla s'ha d'acreditar a la comissió
territorial d'urbanisme l'estat de tramitació del projecte d'urbanització.
Si en aquest termini no es compleix aquesta condició d'acreditació o si,
complint–se, resulta que el projecte d'urbanització no s'ha presentat a
tràmit, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla resten sense cap
efecte. En el cas que el projecte s'hagi presentat a tràmit, la comissió
territorial d'urbanisme ha d'establir un termini de sis mesos perquè se
n'acrediti l'aprovació definitiva. Si finalment no es compleix aquesta
condició, la tramitació i l'aprovació definitiva del pla resten sense cap
efecte."
"Article 89. Silenci administratiu positiu
"1. En la tramitació dels plans d'ordenació urbanística municipal i dels
programes d'actuació urbanística municipal i comarcal, s'entén que es
produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no es
notifica en el termini de quatre mesos des de la recepció de l'expedient
complet per l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva. En el cas que es
tracti de plans urbanístics plurimunicipals l'aprovació inicial dels quals
hagi estat acordada per una comissió territorial d'urbanisme o pel director
o directora general d'Urbanisme, el termini és de tres mesos i compta des de
l'acord d'aprovació provisional.
"2. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva
dels quals correspongui als òrgans urbanístics de la Generalitat, s'entén
que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no
es notifica en el termini de tres mesos des de la recepció de l'expedient
complet per l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva.
"3. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva
dels quals correspongui als ajuntaments o als consells comarcals, s'entén
que es produeix silenci administratiu positiu si la resolució definitiva no
es notifica en el termini de dos mesos des del finiment del període
d'informació pública, sempre que es disposi de la declaració d'impacte
ambiental pertinent, en els supòsits que sigui preceptiva, i que hagi
transcorregut el termini establert per l'article 85.1 o que la comissió
territorial d'urbanisme competent hagi emès l'informe corresponent.
"4. En la tramitació dels plans urbanístics derivats l'aprovació definitiva
dels quals correspongui, per subrogació, a un òrgan urbanístic de la
Generalitat, s'entén que es produeix silenci administratiu positiu si la
resolució definitiva no es notifica en el termini de dos mesos des del
finiment del període d'informació pública, llevat que l'òrgan originàriament
competent ja hagi complert aquest tràmit, en el qual cas el termini és de
tres mesos des de la recepció de l'expedient complet per la comissió.
"5. En el supòsit que en la tramitació d'una figura del planejament
urbanístic es produeixi un acord que requereixi la presentació d'un text
refós o de nova documentació, la resolució subsegüent de l'òrgan competent
s'ha de dictar dins el mateix termini que la Llei fixa per a l'aprovació
definitiva de l'instrument de planejament de què es tracti. Si, un cop
transcorregut aquest termini, no s'ha notificat cap acte exprés, s'entén que
hi ha hagut silenci administratiu positiu i que s'ha produït l'aprovació
definitiva del text refós o la compleció definitiva de l'expedient, amb la
documentació aportada.
"6. En l'aprovació definitiva d'una figura del planejament urbanístic, els
actes presumptes es poden acreditar i fer valer d'acord amb el que estableix
la legislació de procediment administratiu comú, sens perjudici del que
disposa l'article 100 quant a l'executivitat dels plans.
"7. La notificació de l'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització
s'ha de produir en el termini de dos mesos des del finiment del termini
d'informació pública. Altrament, s'entén que el projecte resta aprovat
definitivament per silenci administratiu positiu.
"8. La notificació de l'aprovació dels projectes d'urbanització
complementaris s'ha d'efectuar en el termini d'un mes des de la presentació
de la documentació completa; altrament, s'entén que és aprovat per silenci
administratiu. En el cas que s'hi observin deficiències, s'atorga un termini
de quinze dies per a esmenar–les i, mentrestant, queda interromput el
termini per a adoptar i notificar l'aprovació, que s'ha de fer en el termini
d'un mes d'haver estat esmenades."
"Article 94. Modificació de les figures del planejament urbanístic
"1. La modificació de qualsevol dels elements d'una figura del planejament
urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la
formació. No obstant això, en el cas de les modificacions dels plans
urbanístics plurimunicipals la incidència territorial de les quals quedi
limitada a un únic terme municipal, correspon a l'ajuntament afectat per la
modificació d'acordar–ne l'aprovació inicial i l'aprovació provisional.
"2. Si la modificació d'una figura del planejament urbanístic comporta un
increment de sostre edificable, en el cas de sòl urbanitzable, s'han
d'incrementar proporcionalment, com a mínim, els espais lliures i les
reserves per a equipaments determinats per l'article 65.3 i 4, i, en el cas
de sòl urbà, s'ha de preveure una reserva mínima per a zones verdes i espais
lliures públics de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial i de 5 m2 per
cada 100 m2 de sostre d'altres usos. Per a computar aquests estàndards, s'ha
d'aplicar el que estableix l'article 65.5. A més, si cal, s'ha de reservar
sòl per a equipaments públics en la quantitat adequada per a fer front als
requeriments que deriven de la modificació.
"3. Quan la modificació del planejament comporta l'augment de la densitat de
l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'ha de preveure una
reserva complementària de terrenys per a sistemes d'espais lliures i
equipaments de 10 m2, com a mínim, per cada nou habitatge, llevat que
l'augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública i no
ultrapassi el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m2 al
sostre amb aquesta destinació. En el cas que aquesta reserva complementària,
per raons d'impossibilitat material, no es pugui emplaçar en el mateix àmbit
d'actuació, es pot substituir per l'equivalent del seu valor econòmic, que
l'ajuntament competent ha de destinar a nodrir un fons constituït per a
adquirir zones verdes o espais lliures públics de nova creació en el
municipi."
"4. En sòl urbà, quan la modificació del planejament té per objecte la
reordenació general d'un àmbit que comporta la transformació global dels
usos previstos pel planejament, ha d'incorporar una reserva mínima de 22,5
m2 per cada 100 m2 de sostre residencial per a zones verdes, espais lliures
públics i equipaments públics. D'aquesta reserva, s'ha de destinar un mínim
de 15 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre residencial a zones verdes i
espais lliures públics. Així mateix, s'ha d'incorporar una reserva per a
zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics de 7,5 m2 de sòl
per cada 100 m2 de sostre destinat a altres usos. Aquestes reserves
s'apliquen sobre la totalitat del sostre edificable de l'àmbit. Als efectes
anteriors, computen les reserves que s'han obtingut o s'han previst per a
qualsevol ús per raó de la destinació de l'àmbit en qüestió d'acord amb el
planejament anterior i s'hi ha d'aplicar el que estableix l'article 65.5.
"5. Les propostes de modificació d'una figura de planejament urbanístic han
de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la
conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents.
L'òrgan competent per a tramitar la modificació ha de valorar adequadament
la justificació de la proposta i, en el cas de fer–ne una valoració
negativa, ha de denegar–la."
"Article 100. Executivitat del planejament urbanístic
"1. Les diverses figures del planejament urbanístic l'aprovació definitiva
de les quals correspon a l'Administració de la Generalitat són executives a
partir de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
de l'acord d'aprovació definitiva i de les normes urbanístiques
corresponents. Pel que fa al planejament urbanístic l'aprovació definitiva
del qual correspongui als municipis, és aplicable el que estableixi la
legislació de règim local.
"2. Els particulars i l'Administració pública queden obligats al compliment
de les disposicions sobre ordenació urbanística contingudes en aquesta Llei
i en els instruments de planejament i de gestió que en derivin.
"3. La constitució de la garantia a què es refereix l'article 101.3 és
condició d'eficàcia de l'executivitat dels plans urbanístics derivats
d'iniciativa privada i dels projectes d'urbanització. El termini per a la
constitució de la garantia és tres mesos des de la notificació de l'acord
d'aprovació, i es prorroga per la meitat del termini si el promotor ho
sol·licita abans que no fineixi. Si, un cop exhaurits els terminis, no s'ha
constituït la garantia, la tramitació del pla resta sense cap efecte, llevat
que hi concorrin raons d'interès general, en el qual supòsit l'òrgan
competent pot procedir a tramitar la substitució del sistema d'actuació o bé
de la modalitat d'aquest.
"4. L'aprovació definitiva del projecte o dels projectes d'urbanització de
tots els polígons d'actuació urbanística que integren el sector és condició
d'eficàcia de l'executivitat dels plans parcials urbanístics en els supòsits
i en els termes de l'article 87.8.
"5. Els diferents departaments exerceixen, d'acord amb les disposicions dels
plans urbanístics, les facultats que els corresponguin segons la legislació
aplicable per raó de la matèria."
"Article 101. Publicació de l'aprovació definitiva de les figures del
planejament urbanístic
"1. Els acords d'aprovació definitiva de tots els instruments del
planejament urbanístic s'han de publicar en el diari o Butlletí Oficial
corresponent i han d'indicar expressament el lloc i els mitjans adequats
perquè es puguin exercir correctament els drets de consulta i d'informació.
"2. Si un instrument del planejament urbanístic és aprovat per silenci
administratiu positiu, l'òrgan competent per a acordar–ne l'aprovació
definitiva ha d'ordenar, d'ofici o a instància de part interessada, la
publicació de l'aprovació en el diari o Butlletí Oficial corresponent i, si
escau, ha de fer les notificacions que corresponguin.
"3. Per a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva d'un pla
urbanístic derivat d'iniciativa privada, és requisit previ que s'asseguri
l'obligació d'urbanitzar mitjançant la constitució de la garantia
corresponent, per l'import del 12% del valor de les obres d'urbanització.
"4. Per a la publicació de l'aprovació definitiva d'un pla parcial
urbanístic, en els supòsits a què fa referència l'article 87.8, és requisit
previ que s'hagi aprovat definitivament el projecte o els projectes
d'urbanització de tots els polígons d'actuació urbanística que integren el
sector.
"5. El lliurament a la comissió territorial d'urbanisme corresponent de la
documentació a què fa referència l'article 86 és condició per a la
publicació de l'acord d'aprovació definitiva dels plans urbanístics derivats
adoptat per les administracions locals competents."
"Article 102. Edificis i usos fora d'ordenació o amb volum disconforme
"1. Queden fora d'ordenació, amb les limitacions assenyalades pels apartats
2 i 3, les construccions, les instal·lacions i els usos que, per raó de
l'aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació,
cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament.
"2. En les construccions i les instal·lacions que estan fora d'ordenació no
es poden autoritzar obres de consolidació ni d'augment de volum però sí les
reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les
persones o la bona conservació de les dites construccions i instal·lacions.
Les obres que s'hi autoritzin no comporten augment del valor d'expropiació.
"3. Els canvis d'ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora
d'ordenació es poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats
per l'article 53.5.
"4. En les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum
d'edificació disconforme amb els paràmetres imperatius d'un nou planejament
urbanístic, però que no quedin fora d'ordenació, s'hi han d'autoritzar les
obres de consolidació i rehabilitació i els canvis d'ús, sempre d'acord amb
les condicions bàsiques del nou planejament.
"5. Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic es poden mantenir
mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s'adaptin als
límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que estableixi
per a cada zona la nova reglamentació.
"6. Les figures del planejament urbanístic han de contenir les disposicions
pertinents per a resoldre totes les qüestions que les noves determinacions
urbanístiques plantegin amb relació a les preexistents.
"7. Les construccions i les instal·lacions a les quals no es puguin aplicar
les mesures de restauració regulades pel capítol II del títol setè i que no
s'ajustin al planejament resten en situació de fora d'ordenació o de
disconformitat, segons que correspongui en aplicació dels apartats de l'1 al
6. En tots els casos, queden fora d'ordenació les edificacions implantades
il·legalment en sòl no urbanitzable."
"Article 108. Iniciació d'un expedient expropiatori per ministeri de la llei
"1. Un cop transcorreguts cinc anys des de l'entrada en vigor del pla
d'ordenació urbanística municipal, en cas que no disposi de programa
d'actuació urbanística municipal, o un cop exhaurit el termini establert pel
programa o l'agenda, si no s'ha iniciat el procediment d'expropiació dels
terrenys reservats per a sistemes urbanístics que, en virtut de les
determinacions del pla, hagin d'ésser necessàriament de titularitat pública
i que no estiguin inclosos, a l'efecte de llur gestió, en un polígon
d'actuació urbanística o en un sector de planejament urbanístic, els
titulars dels béns poden advertir l'administració competent de llur propòsit
d'iniciar l'expedient d'apreuament. Si transcorre un any des de la
formulació de l'advertiment i l'administració no hi ha donat resposta,
l'inici de l'expedient d'apreuament es produeix per ministeri de la llei; a
aquest efecte, els propietaris poden presentar el full d'apreuament
corresponent i, si transcorren tres mesos i l'administració no l'accepta, es
poden dirigir al Jurat d'Expropiació de Catalunya, la resolució del qual per
a fixar l'apreuament exhaureix la via administrativa.
"2. A l'efecte del que estableix l'apartat 1, s'entén que la valoració es
refereix al moment de la iniciació de l'expedient d'apreuament per ministeri
de la llei i que els interessos de demora s'acrediten des de la presentació
del full d'apreuament pels propietaris.
"3. Les determinacions d'aquest article s'apliquen també als béns i els
drets inclosos en polígons d'actuació urbanística o en sectors de
planejament urbanístic en què el sistema d'actuació sigui el d'expropiació.
"4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 no s'aplica a:
"a) Els propietaris de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.
"b) Els propietaris de terrenys classificats com a sòl urbanitzable, si en
el moment de l'afectació els terrenys es dediquen a l'explotació agrícola,
ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a activitats pròpies de llur
naturalesa rústica i compatibles amb la classificació i l'afectació
esmentades fins a l'execució de les determinacions del planejament
urbanístic.
"c) Els propietaris que, d'acord amb l'article 53, hagin obtingut
l'autorització per a l'ús o l'obra provisionals.
"5. Si, abans de transcórrer els terminis establerts per l'apartat 1, s'ha
aprovat inicialment una modificació o una revisió del planejament urbanístic
que comporta la inclusió dels sistemes en polígons d'actuació o en sectors
de planejament, als efectes de llur gestió, els dits terminis resten
interromputs i subjectes a l'aprovació definitiva. El còmput dels terminis
es reprèn si transcorre un any sense haver–se produït la publicació de
l'aprovació definitiva."
"Article 158. Cessió i alienació de terrenys
"1. Els plans d'ordenació i els programes d'actuació urbanística municipals
poden donar prioritat a unes finalitats sobre les altres, entre les que
especifica l'article 153.4, salvant el que disposa l'article 156.2. Dins el
marc establert per aquests preceptes, les administracions poden cedir i
alienar els terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge.
"2. Les cessions i les alienacions de terrenys a què es refereix l'apartat 1
s'han d'ajustar als requisits establerts per la legislació aplicable en cada
cas, amb observança del règim establert per aquesta Llei, d'acord amb llur
finalitat urbanística. Aquest règim específic és aplicable als béns que,
d'acord amb aquesta Llei, integren el patrimoni municipal del sòl i
d'habitatge."
"Disposició addicional onzena
"Els terminis per a la tramitació i la resolució definitiva de les figures
de planejament urbanístic i de gestió urbanística establerts per aquesta
Llei s'amplien en un mes, en cas que coincideixin totalment o parcialment
amb el mes d'agost."
"Disposició addicional dotzena
"Correspon al conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques, a iniciativa del titular del departament corresponent, d'adoptar
les mesures preventives establertes per la legislació sectorial que
comportin l'aplicació en un determinat àmbit d'un règim de sòl diferent de
l'atribuït pel planejament urbanístic. Si el conseller o consellera de
Política Territorial i Obres Públiques dissenteix de la dita iniciativa,
correspon al Govern de decidir si és procedent o no adoptar la mesura
proposada i, si escau, d'adoptar–la."
"Disposició addicional tretzena
"El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha d'incorporar la
perspectiva de gènere en el desenvolupament d'aquesta Llei."
"Disposició transitòria quarta
"Els estudis de detall exigits expressament pel planejament vigent en el
moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, i també els que resultin
necessaris, es poden tramitar d'acord amb la normativa anterior a aquesta
Llei, fins que el planejament no incorpori les noves determinacions sobre
ordenació volumètrica."
"Disposició transitòria onzena
"1. En els supòsits d'absència de planejament general, el sòl es classifica
en sòl urbà i no urbanitzable. El sòl urbà comprèn els nuclis de població
existents que tenen els serveis urbanístics bàsics definits per l'article
26.1 o que s'integren en àrees consolidades per l'edificació d'almenys dues
terceres parts de llur superfície edificable.
"2. En el supòsit a què fa referència l'apartat 1, les noves edificacions
compreses en l'àmbit del sòl urbà no poden tenir més de tres plantes ni
superar en alçada la mitjana de la de les edificacions veïnes, sens
perjudici de les altres limitacions que siguin aplicables."
Article 8
Es modifica, amb l'objectiu de protegir legalment el manteniment de la
superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics d'espais lliures i
d'equipaments esportius, l'article 95 de la Llei
2/2002, que resta redactat de la manera següent:
"Article 95. Modificació dels sistemes urbanístics d'espais lliures, zones
verdes o equipaments esportius
"1. La modificació de figures del planejament urbanístic que tingui per
objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les
zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament
urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals ha de garantir el
manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de
la modificació. Els canvis proposats dels terrenys qualificats d'equipaments
esportius només poden comportar que se n'ajusti la superfície quan ho
requereixi l'interès prevalent de llur destinació a espai lliure o zona
verda.
"2. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques
aprova definitivament la modificació de les figures de planejament a què fa
referència l'apartat 1, amb l'informe previ favorable de la comissió
territorial d'urbanisme competent i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.
"3. El conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, no
obstant el que disposa l'apartat 2, en el cas que un terç del nombre legal
de membres de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya ho sol·liciti, ha de
sotmetre l'expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica
Assessora. En aquest supòsit, la resolució definitiva de l'expedient
correspon al Govern i només pot ésser aprovatòria si l'informe de la
Comissió Jurídica Assessora és favorable.
"4. La resolució definitiva de les modificacions a què fa referència
l'apartat 1 s'ha d'adoptar en el termini de dos mesos des de l'emissió del
darrer informe. Si, un cop transcorregut aquest termini, no s'ha adoptat cap
resolució expressa, s'entén que la modificació ha estat denegada.
"5. La tramitació regulada per l'apartat 2 no s'aplica a les modificacions
esmentades que siguin incloses en el procediment de revisió d'un pla
d'ordenació urbanística municipal, ni tampoc als ajustos en la delimitació
dels espais esmentats que no n'alterin la funcionalitat, ni la superfície,
ni la localització en el territori.
"6. Les propostes de modificació regulades pels apartats 1 i 5 han de
justificar en la memòria pertinent, i mitjançant la documentació gràfica que
sigui necessària, que es compleix el que estableix aquest article."
Article 9
Es modifiquen, amb l'objectiu de millorar la regulació de la protecció de la
legalitat urbanística, els articles 179,
191, 197,
198, 199,
200, 204,
207, 210 i
216 de la Llei 2/2002, que resten redactats de
la manera següent:
"Article 179. Actes subjectes a llicència
"1. Estan subjectes a la llicència urbanística prèvia, en els termes
establerts per aquesta Llei, pel planejament urbanístic i per les ordenances
municipals, tots els actes de transformació o utilització del sòl o del
subsòl, d'edificació, de construcció o d'enderrocament d'obres.
"2. Resten subjectes a la llicència urbanística les actuacions següents:
"a) Les parcel·lacions urbanístiques.
"b) Les obres de construcció i d'edificació de nova planta, i les
d'ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d'edificis, construccions
i instal·lacions ja existents. En aquests casos, les llicències han de
contenir necessàriament la previsió del nombre d'habitatges o d'establiments.
"c) La demolició total o parcial de les construccions i les edificacions.
"d) Les obres puntuals d'urbanització no incloses en un projecte
d'urbanització.
"e) La primera utilització i ocupació, i el canvi d'ús, dels edificis i de
les instal·lacions.
"f) Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en
qualsevol classe de sòl.
"g) L'autorització d'obres i usos de manera provisional, d'acord amb el que
estableix aquesta Llei.
"h) L'extracció d'àrids i l'explotació de pedreres.
"i) L'acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les
característiques del paisatge.
"j) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.
"k) L'obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.
"l) La instal·lació de cases prefabricades i instal·lacions similars, siguin
provisionals o permanents.
"m) La instal·lació d'hivernacles o instal·lacions similars.
"n) La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d'arbres aïllats,
en els supòsits en què ho exigeixi el planejament urbanístic.
"o) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la
via pública.
"p) Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl.
"q) La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars
i la col·locació d'antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol
tipus.
"r) La constitució d'un règim de propietat horitzontal o bé d'un complex
immobiliari privat, o la seva modificació quan comporti un increment del
nombre d'habitatges o establiments, i també les operacions que tinguin per
objecte constituir més elements susceptibles d'aprofitament independent dels
que s'hagin fet constar en una declaració d'obra nova precedent. No cal la
llicència si la llicència d'obres ja conté el nombre de departaments
individuals susceptibles d'aprofitament independent.
"s) Totes les altres actuacions en què ho exigeixin el planejament o les
ordenances municipals.
"3. No estan subjectes a la llicència urbanística les obres d'urbanització
previstes en els plans i els projectes degudament aprovats, ni les
parcel·lacions o la divisió de finques incloses en un projecte de
reparcel·lació.
"4. Les ordenances municipals, en els termes establerts per la normativa de
règim local i en funció de l'entitat de les obres o les actuacions a fer,
poden substituir la necessitat d'obtenir la llicència urbanística per una
comunicació prèvia de la persona interessada a l'administració municipal.
Les llicències s'atorguen sens perjudici de la resta d'autoritzacions que
siguin preceptives d'acord amb la legislació de règim local o sectorial."
"Article 191. Procediments de protecció de la legalitat urbanística
"1. Totes les accions o les omissions que presumptament comportin vulneració
de les determinacions contingudes en aquesta Llei o en el planejament
urbanístic, subjectes a sanció de conformitat amb el que estableixen aquesta
Llei i el reglament que la desplegui, han de donar lloc a les actuacions
administratives necessàries per a aclarir els fets i, subsegüentment, o bé
directament, si no es requereix informació prèvia, a la incoació d'un
expedient de protecció de la legalitat urbanística.
"2. La potestat de protecció de la legalitat urbanística és d'exercici
preceptiu. L'exercici d'aquesta potestat dóna lloc a la instrucció i la
resolució d'un procediment o de més d'un que tenen per objecte, conjuntament
o separadament, l'adopció de les mesures següents:
"a) La restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic
vulnerat.
"b) La imposició de sancions.
"c) La determinació dels danys i els perjudicis causats."
"Article 197. Ordres de suspensió d'obres i requeriments de legalització
"1. Si els actes d'edificació o d'ús del sòl i el subsòl que especifica
l'article 179 s'efectuen sense llicència o sense ordre d'execució o no
s'ajusten a les condicions que s'hi assenyalen, l'alcalde o alcaldessa, un
cop incoat l'expedient de protecció de la legalitat urbanística, ha de
dictar una primera resolució de suspensió provisional i immediata d'aquests
actes, i ha de ratificar o modificar la resolució de suspensió provisional
dins els quinze dies posteriors al venciment del termini d'audiència de
quinze dies que s'atorga als afectats en notificar–los la primera resolució.
"2. En el cas de ratificació de la resolució de suspensió, o si s'acorda la
incoació d'un expedient de restauració de la realitat física alterada, es
requereix la persona interessada perquè, en el termini de dos mesos comptats
d'ençà de la notificació corresponent, sol·liciti la llicència pertinent o,
si escau, ajusti les obres a la llicència o a l'ordre d'execució, tret que
aquestes siguin manifestament il·legalitzables. Aquest requeriment també
escau quan les obres no autoritzades o no ajustades a les condicions
assenyalades ja s'han executat.
"3. La suspensió provisional, en cas que no es ratifiqui en el termini de
quinze dies, resta automàticament sense efecte, sens perjudici que
l'administració pugui posteriorment dictar una nova resolució de suspensió,
amb la incoació de l'expedient de restauració.
"4. El director o directora general d'Urbanisme, en el supòsit de presumptes
infraccions greus o molt greus, pot acordar la mesura cautelar de suspensió
i, si escau, la ratificació ulterior d'aquesta si, un cop requerit
l'ajuntament a aquests efectes, l'alcalde o alcaldessa no adopta la mesura
corresponent en el termini que estableix l'article 192.3. Igualment, el
director o directora general d'Urbanisme pot requerir la persona interessada
perquè legalitzi les obres executades sense llicència o sense ajustar–se als
termes d'aquesta si l'ajuntament no ho fa en els terminis que estableix
l'article 192.3."
"Article 198. Restauració de la realitat física alterada
"1. Un cop transcorregut el termini de dos mesos establert per l'article 197
sense que s'hagi sol·licitat la llicència corresponent, o sense que s'hagin
ajustat les obres o les actuacions a les condicions assenyalades,
l'ajuntament, mitjançant la resolució del procediment de reposició, ha
d'acordar l'enderrocament de les obres, a càrrec de la persona interessada,
i ha d'impedir definitivament els usos a què podien donar lloc. Ha de
procedir de la mateixa manera si les obres són manifestament il·legals o si
la llicència es denega perquè l'atorgament d'aquesta seria contrari a les
prescripcions de l'ordenament urbanístic.
"2. Si, en el supòsit a què es refereix l'apartat 1, la persona interessada
no executa l'acord en el termini d'un mes, l'alcalde o alcaldessa en pot
acordar l'execució subsidiària, sens perjudici de la imposició de multes
coercitives d'acord amb l'article 217.
"3. Si, en el supòsit regulat per l'apartat 1, no es produeix l'actuació
municipal corresponent, el director o directora general d'Urbanisme, en el
cas de presumptes infraccions urbanístiques greus, o el conseller o
consellera de Política Territorial i Obres Públiques, en el cas de
presumptes infraccions urbanístiques molt greus, un cop fet el requeriment
pertinent, ha d'acordar la mesura de reposició i, si la persona interessada
no l'executa en el termini d'un mes, en pot acordar l'execució subsidiària."
"Article 199. Prescripció de l'acció de restauració
"L'acció per a requerir la legalització de les obres o de les actuacions
dutes a terme sense llicència, per a ajustar–les a la llicència atorgada o
per a adoptar altres mesures de restauració prescriu al cap de sis anys, a
comptar d'acord amb el que disposa l'article 219, a excepció dels actes nuls
de ple dret, que resten subjectes al que estableix l'article 202."
"Article 200. Revisió de llicències i d'ordres d'execució
"1. Les llicències i les ordres d'execució el contingut de les quals sigui
contrari a les determinacions d'aquesta Llei i dels plans i les normes
d'ordenació urbana han d'ésser revisades seguint el procediment pertinent
entre els que estan establerts per a la revisió dels actes en via
administrativa.
"2. El director o directora general d'Urbanisme pot instar la incoació dels
expedients de revisió, mitjançant petició raonada efectuada a l'ajuntament,
tant si es tracta d'actes nuls com si es tracta d'actes anul·lables.
"3. Si les obres autoritzades es troben en curs d'execució, l'òrgan
competent per a acordar la incoació de l'expedient de revisió ha de
suspendre l'executivitat de l'acte administratiu i ordenar la paralització
immediata de les obres iniciades a l'empara d'aquest acte.
"4. L'ajuntament ha d'acordar, si és procedent, mitjançant el pertinent
procediment de reposició de la realitat física alterada, l'enderrocament de
les obres dutes a terme, sempre sens perjudici de les responsabilitats que
siguin exigibles conformement al que disposa aquesta Llei."
"Article 204. Actuacions que vulneren l'ordenament jurídic
"1. La vulneració de l'ordenament jurídic urbanístic es produeix tant
mitjançant actuacions sense llicència o sense ordre d'execució com
mitjançant actuacions que no s'ajusten a les condicions d'aquests actes
administratius.
"2. La manca dels títols administratius concrets que, d'acord amb aquesta
Llei, habiliten per a dur a terme els actes de parcel·lació, urbanització,
edificació o ús del sòl, o l'acompliment d'aquestes actuacions vulnerant el
contingut dels dits títols constitueix una infracció urbanística de caràcter
molt greu, greu o lleu, segons que correspongui, en funció dels supòsits
continguts en els articles 205, 206 i 207. Igualment, constitueix una
infracció urbanística lleu l'acompliment d'actuacions que requereixen una
comunicació prèvia en substitució de la llicència urbanística si es duen a
terme sense haver–la presentada o bé sense respectar el contingut de la
comunicació."
"Article 207. Infraccions urbanístiques lleus
"Són infraccions urbanístiques lleus:
"a) L'incompliment, en sòl urbà i en sòl urbanitzable delimitat, de les
determinacions urbanístiques sobre règim d'indivisibilitat de finques i
sobre edificació.
"b) La vulneració de l'ordenament jurídic urbanístic en sòl no urbanitzable
no subjecte a protecció especial i en sòl urbanitzable sense planejament
parcial definitivament aprovat, en els supòsits següents:
"Primer. En matèria d'ús del sòl i del subsòl, si l'actuació no comporta fer
edificacions ni instal·lacions fixes.
"Segon. En matèria d'edificació, si l'actuació consisteix en la construcció
d'elements auxiliars o complementaris d'un ús o una edificació preexistents
legalment implantats.
"c) La vulneració, fins a un 10%, en qualsevol classe de sòl, dels
paràmetres imperatius a què fa referència l'article 205–c.
"d) L'incompliment del deure de conservació dels terrenys, les
urbanitzacions, les edificacions, els rètols i les instal·lacions en general
en condicions de salubritat i decòrum públic.
"e) Els actes a què fan referència els articles 205 i 206 que siguin
legalitzables i s'ajustin al que estableix l'article 208.
"f) Els actes de propaganda d'urbanitzacions, per mitjà d'anuncis, cartells,
tanques publicitàries, fullets o cartes, per mitjans informàtics o per
qualsevol altre sistema de divulgació o difusió que no expressin les dades
referents a l'aprovació de l'instrument de planejament corresponent o que
incloguin indicacions susceptibles d'induir a error els consumidors.
"g) La tala o l'abatiment d'arbres sense la llicència urbanística
corresponent, si l'exigeixen el planejament urbanístic o les ordenances
municipals.
"h) L'execució d'actes legalitzables d'acord amb el planejament vigent sense
tenir el corresponent títol administratiu habilitant."
"Article 210. Operacions que tenen per objecte la constitució d'elements
privatius
"1. La constitució d'un règim de propietat horitzontal o d'un complex
immobiliari privat, o la seva modificació quan comporti un increment del
nombre d'habitatges o d'establiments, i també les operacions que tinguin per
objecte constituir més elements susceptibles d'aprofitament independent dels
que s'hagin fet constar en una declaració d'obra nova precedent, es
tipifiquen com a infracció urbanística greu si s'efectuen en contra de les
determinacions del planejament, o bé sense llicència urbanística prèvia,
d'acord amb el que estableix l'article 179.2–r, o bé en contra de la
llicència atorgada.
"2. S'ha d'incorporar, a l'escriptura de les operacions a què fa referència
l'apartat 1, un testimoniatge de la llicència urbanística en què consti
expressament el nombre d'habitatges o d'establiments permesos. Per a poder
fer la inscripció ulterior en el Registre de la Propietat s'ha de complir
aquest requisit."
"Article 216. Infraccions connexes
"1. En el cas que sobre un mateix subjecte s'instrueixi un expedient
sancionador per més d'una infracció entre les quals hi hagi connexió de
causa i efecte, se li ha d'imposar la sanció que correspongui a la infracció
comesa més greu, per a la graduació de la qual s'ha de tenir en compte el
resultat final perseguit i el dany causat.
"2. S'han d'imposar als responsables, en els supòsits de concurrència de
dues o més infraccions urbanístiques altres que els que regula l'apartat 1,
les multes corresponents a cadascuna de les infraccions comeses, si bé
mitjançant un únic expedient de protecció de la legalitat urbanística. En
aquest cas, l'òrgan competent per a imposar les multes és el que té
atribuïda la competència per a imposar la sanció de més quantia.
"3. Correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, en
els mateixos supòsits que regula l'apartat 2, quan aquest departament
exerceix la protecció de la legalitat urbanística i concorren infraccions
greus o molt greus amb d'altres de lleus, la instrucció de l'expedient que
les engloba, amb la corresponent adopció, si escau, de mesures provisionals,
la imposició de totes les multes i l'adopció de les mesures de restauració i
de determinació de danys i perjudicis. L'òrgan competent per a imposar les
sancions i adoptar aquestes darreres mesures és el que té atribuïda la
competència per a imposar la sanció de més quantia."
Disposicions addicionals
Primera
Adequació i aclariment de
diversos aspectes de la Llei 2/2002
1. Se substitueixen les remissions que els articles següents de la
Llei 2/2002 fan a altres preceptes de l'articulat
per les que s'indiquen a continuació:
a) En l'article 128.4, on diu "article 114.4"
ha de dir "article 114.5".
b) En l'article 142, on diu "article 58.3–b" ha
de dir "article 69 bis.2".
c) En l'article 202, on diu "article
32.1–a–primer" ha de dir "article 32–a".
d) En l'article 205, on diu "article 32.2" ha
de dir "article 32–a".
2. Les referències que els articles de la Llei 2/2002
que es mantenen fan als projectes d'urbanització complementaris s'han
d'entendre substituïdes, amb caràcter general, per la de projectes
d'urbanització, entenent que aquesta denominació inclou també els
complementaris.
3. Els documents relatius a les obres d'urbanització bàsiques que la
Llei 2/2002 requereix per als diversos tipus de
plans només són preceptius si el pla incorpora el traçat i les
característiques d'aquestes obres.
Segona
Determinacions en matèria
d'habitatge
Les normes que despleguen el Pla pel dret a l'habitatge, amb relació als
diferents règims de protecció, als possibles beneficiaris i als preus màxims
de venda, i també els recursos que s'hi destinin, han de tenir com a
objectiu atendre prioritàriament les necessitats de les persones amb una
renda per càpita inferior a la mitjana catalana, prestant una atenció
especial als joves en edat d'emancipar–se i a la gent gran amb necessitats
assistencials.
Tercera
Suport al planejament municipal
El Govern ha d'aprovar, amb caràcter anual, un programa específic de
subvencions a les corporacions locals per a la formulació de plans
d'ordenació urbanística municipal, programes d'actuació urbanística
municipal i plans derivats d'iniciativa pública, per tal de fomentar
l'adaptació dels municipis a la nova legislació i de garantir–ne l'aplicació.
Quarta
Revitalització de nuclis rurals
El Govern, durant l'any 2005, ha de presentar un programa pluriennal
d'intervenció integral en nuclis rurals de muntanya en el marc dels plans
comarcals de muntanya, amb la finalitat de fomentar–ne la rehabilitació, la
qualitat urbana, la reocupació, la racionalització de l'ús del sòl, la
millora de l'accessibilitat i les telecomunicacions i la revitalització des
del punt de vista econòmic i social.
Cinquena
Règim especial dera Val d'Aran
Les determinacions de la Llei 2/2002 i d'aquesta
Llei s'entenen sens perjudici del règim especial dera Val d'Aran.
Disposicions transitòries
Primera
Autorització de la
rehabilitació o la reconstrucció de masies i cases rurals en absència de
catàleg, i ampliació d'edificacions i activitats en sòl no urbanitzable
1. Als efectes del que estableixen els articles 47.3
i 50.2 de la Llei 2/2002, en la redacció donada
per l'article 3 de la present Llei, mentre el planejament
general o un pla especial d'iniciativa pública no contingui la catalogació
de les masies i les cases rurals del terme municipal, per a regular llur
reconstrucció o rehabilitació, aquestes actuacions poden ésser autoritzades
per mitjà del procediment que estableix l'article 48
de la Llei 2/2002, en la redacció donada per la present Llei. La
documentació, en aquest cas, ha d'incloure una justificació específica de
les raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o socials que
determinen la preservació i la recuperació de l'edificació.
2. Les edificacions i les activitats existents en sòl no urbanitzable,
degudament autoritzades d'acord amb la legislació anterior, que no s'ajustin
al règim d'ús del sòl no urbanitzable que estableix aquesta Llei, es poden
ampliar sempre que el planejament urbanístic vigent, aprovat definitivament
abans de l'entrada en vigor de la Llei 2/2002, ho
prevegi expressament. L'ampliació s'autoritza d'acord amb el procediment
establert per l'article 50 en la redacció donada
per la present Llei.
Segona
Justificació del compliment de
les determinacions que estableixen els articles 3
i 9 per a les figures de planejament urbanístic
general no adaptat a la Llei 2/2002
Les figures de planejament urbanístic derivat en sòl urbanitzable que
desenvolupen planejament urbanístic general no adaptat a la
Llei 2/2002 i que no hagin estat aprovades
definitivament a l'entrada en vigor de la present Llei han de justificar els
interessos públics derivats de l'imperatiu d'utilització racional del
territori i l'adequació de la proposta a les determinacions que estableixen
els articles 3 i 9 de la
Llei 2/2002.
Tercera
Atribució de competències
d'aprovació definitiva dels plans urbanístics derivats a determinats
municipis
El nou règim competencial municipal que estableix l'article 5
és aplicable als municipis que a l'entrada en vigor de la
Llei 2/2002, o posteriorment, tenien un pla general
d'ordenació urbana i es trobaven en la primera etapa quadriennal del
programa d'actuació d'aquest pla general, de manera que poden assumir les
competències d'aprovació definitiva dels plans urbanístics derivats a què fa
referència l'article 79.1 de la Llei 2/2002, en
la redacció donada per la present Llei, amb les condicions següents:
a) Que els plans siguin promoguts d'acord amb les determinacions del dit
programa d'actuació.
b) Que en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei,
acreditin davant el conseller o consellera de Política Territorial i Obres
Públiques el compliment dels altres requisits que exigeix aquesta disposició
i llur voluntat, expressada mitjançant acord del ple municipal, d'assumir
les dites competències. En el termini de dos mesos, el conseller o
consellera de Política Territorial i Obres Públiques ha d'adoptar la
corresponent resolució de reconeixement de competència, si escau.
Quarta
Publicació de les normes
urbanístiques d'instruments de planejament aprovades entre l'entrada en
vigor de la Llei 7/1985 i la de la Llei 2/2002 o
d'instruments en tràmit que no han estat publicades
1. Les normes urbanístiques de les figures de planejament aprovades
definitivament per l'Administració de la Generalitat entre l'entrada en
vigor de la Llei 7/1985, del 2 d'abril, reguladora de les bases de règim
local, i la de la Llei 2/2002 que no hagin estat
publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el
Butlletí Oficial de la província corresponent, han d'ésser publicades amb
motiu de llur modificació o de la tramitació d'instruments de planejament
urbanístic derivat o de gestió urbanística. A aquest efecte, els expedients
de modificació han d'incorporar el text refós complet de la normativa
aplicable, que ha d'ésser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, conjuntament amb l'acord d'aprovació definitiva de la
modificació. Aquesta exigència és aplicable també als expedients de
modificació en tràmit que encara no hagin estat aprovats definitivament.
2. Abans d'acordar l'aprovació inicial dels instruments de planejament
urbanístic derivat i de gestió urbanística que es formulin a partir de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'han de publicar les normes
urbanístiques de l'instrument o els instruments de planejament que
desenvolupin. L'ajuntament, sempre que les normes urbanístiques no hagin
estat modificades posteriorment, les pot publicar en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, prenent com a base el document diligenciat
d'aprovació definitiva. Altrament, l'ajuntament ha d'elaborar un text
articulat que refongui aquestes modificacions i l'ha de trametre a
l'Administració de la Generalitat per tal que sigui verificat per l'òrgan
que va aprovar definitivament l'expedient, el qual n'ha d'ordenar la
publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. Abans d'acordar l'aprovació definitiva dels instruments de planejament
urbanístic derivat i de gestió urbanística que estiguin en tràmit en el
moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s'han de publicar les normes
urbanístiques de l'instrument o els instruments de planejament que
desenvolupin si no han estat publicades abans.
4. Els ajuntaments, sens perjudici del que estableixen els apartats 1, 2 i
3, poden publicar en tot moment en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya les normes urbanístiques d'instruments de planejament urbanístic
aprovats definitivament durant el període a què fa referència l'apartat 1,
sempre que no s'hagin de refondre com a conseqüència de modificacions
posteriors.
5. Els edictes de publicació de les normes urbanístiques a què fan
referència els apartats de l'1 al 4 han d'identificar els acords d'aprovació
definitiva d'aquestes normes i el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya en què aquests acords han estat publicats.
6. La publicació en un diari oficial, per l'Administració de la Generalitat
o per l'ajuntament competent, de les normes urbanístiques de les figures de
planejament urbanístic aprovades definitivament per l'Administració de la
Generalitat abans de l'entrada en vigor de la Llei
2/2002 valida la tramitació i l'aprovació de les disposicions i els
actes d'aplicació que s'hagin dictat a l'empara de llur aprovació
definitiva, ja que la manca de publicació prèvia de les disposicions i els
actes esmentats únicament comporta, si escau, llur anul·labilitat. Aquest
mateix efecte de validació té la publicació de normes urbanístiques en un
diari oficial abans de l'entrada en vigor de la present Llei.
7. El cost de la publicació de la normativa dels plans aprovats
definitivament per l'Administració de la Generalitat que, en virtut de les
determinacions d'aquesta disposició, efectuïn els ajuntaments és a càrrec de
l'Administració de la Generalitat.
Cinquena
Aprovació pels ajuntaments de
plans urbanístics derivats en determinats supòsits i règim d'altres
procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei
1. Els municipis que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei tinguin un pla
d'ordenació urbanística municipal poden aprovar definitivament, complint
prèviament el tràmit que regula l'article 85.1 de la
Llei 2/2002, en la redacció donada per la present Llei, els plans
urbanístics derivats a què fa referència l'article
79 de la Llei 2/2002, en la redacció donada per la present Llei, sempre
que en la data de la dita entrada en vigor no estiguessin aprovats
provisionalment.
2. Els procediments iniciats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es
regeixen per la normativa anterior en tot el que no sigui objecte de
regulació transitòria específica.
Disposició derogatòria
Única
Resten derogades les disposicions legals i reglamentàries que s'oposen al
que estableix aquesta Llei.
Disposicions finals
Primera
Refosa en un text únic
S'autoritza el Govern perquè, en el termini d'un any a comptar de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei, refongui en un text únic aquesta Llei i la
Llei 2/2002. La refosa ha de comprendre també la
regularització, l'aclariment i l'harmonització dels textos de les dites
lleis. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha
d'elaborar la proposta de text refós en el termini de sis mesos a comptar de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Segona
Desenvolupament de la Llei
d'urbanisme
El Govern, en el termini de divuit mesos a comptar de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei, ha d'aprovar un reglament que desenvolupi íntegrament la
Llei d'urbanisme.
Tercera
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta
Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als
quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 24 de desembre de 2004
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
Joaquim Nadal i Farreras
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
|
