|
Llei 13/2000, de 20 de
novembre, de regulació dels drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació
(DOGC núm. 3277, de 30-11-2000)
[Aquesta llei ha estat
derogada per la Llei 5/2006, de
10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als
drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el
Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el
que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de
Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Aquesta Llei té per objecte la
regulació dels drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació, fent ús
de la competència que resulta de l’article 149.1.8 de la Constitució
i de l’article 9.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Pel que fa al dret d’usdefruit
s’ha optat, de moment, per establir només una regulació de les
especificitats que ha tingut aquesta institució i les que es considera
que ha de tenir de futur en el dret català, i, amb aplicació supletòria
del Codi civil, que és, evidentment, d’arrel romana i, per tant,
compatible amb els principis propis del dret català; així, després
del que estableixen el títol constitutiu i les disposicions catalanes
corresponents, s’ha d’aplicar la normativa d’aquell Codi.
Entre la normativa que s’estableix
per al dret d’usdefruit, cal destacar, en primer lloc, el
reconeixement de l’alienabilitat del dret. Atesa, però, la importància
que aquest fet pot representar per al nu propietari, s’atribueix a
aquest la possibilitat d’evitar-ne el canvi subjectiu i se li dóna la
possibilitat d’exercir el dret d’adquisició preferent per a
recuperar aquell dret.
El dret d’adquisició preferent
abasta també les eventuals disposicions a títol gratuït i les que ho
siguin a títol de venda, raó per la qual, a manca de preu, es preveu
l’atribució d’una valoració al dret que es vol alienar.
Evidentment, aquest aspecte, i fins i tot el mateix preu de venda, pot
donar lloc a discrepàncies, que, si fos el cas, en darrer terme
s’haurien de resoldre per via judicial.
A part de la regulació d’altres
situacions especials, es recullen les disposicions que els articles 279
a 282 de la Compilació del dret civil de Catalunya dediquen a
l’usdefruit de boscos i plantes, i s’hi estableix l’aplicació
preferent del costum de la comarca. També hi ha sengles capítols
dedicats a l’usdefruit amb facultat de disposició i al derivat de
diners i de participacions en fons d’inversió de capitalització.
Amb relació a l’usdefruit amb
facultat de disposició, al costat del règim general, es fa el
tractament específic del cas de disponibilitat amb consentiment
d’altri, amb una posició que beneficia l’usufructuari, en el cas de
manca de majoria entre les persones que han d’aprovar l’acte, i la
previsió de disponibilitat en cas de necessitat. Per a la
disponibilitat, s’estableix un deure d’informació al nu propietari,
la possibilitat d’obtenir subsidiàriament l’autorització per via
judicial si l’alienació hagués de ser consentida per altres
persones, i una aplicació residual de la subrogació real.
Es regula l’usdefruit de diners i de
participacions en fons d’inversió, ja que cal esperar que sigui cada
vegada més freqüent l’ús d’aquesta institució en aquest àmbit i
perquè és molt necessària una regulació, especialment pel que fa als
fons de capitalització, atès que s’ha partit de la base que,
d’acord amb la naturalesa del dret d’usdefruit i amb la previsible
voluntat dels constituents, tot i el seu silenci, si escau, calia
permetre a l’usufructuari l’efectivitat del seu dret.
És evident aleshores que, si calia
esperar a la desinversió, ultra la no-disponibilitat de recursos en
l’interval aspecte que és difícil imaginar que fos volgut pel
constituent, es permetia la inoperància del dret de l’usufructuari
durant tota la seva vida, si moria abans d’aquella desinversió, fet
difícilment compatible amb la naturalesa del dret.
Per aquest motiu s’atorga a
l’usufructuari l’opció d’esperar l’extinció del fons o
l’usdefruit o de demanar el rendiment presumpte de la participació en
el fons d’inversió equivalent a l’interès legal del diner
establert per l’anualitat transcorreguda incrementat de dos punts.
Els drets d’ús i d’habitació es
regulen de manera autònoma, tot i que se subjecten supletòriament a la
normativa de l’usdefruit.
Es recull en ambdós casos la
possibilitat de constitució no tan sols per via de reserva, sinó també
per reducció del dret d’usdefruit i es configuren ambdós drets com a
inalienables i, en general, com a vitalicis.
Quant al dret d’ús, el seu abast es
mesura en funció de les necessitats del titular i de les persones que
hi convisquin, i, quant al dret d’habitació, es configura com el
d’utilització parcial d’un habitatge.
|
|
|
Capítol I
Disposició general
|
|
|
Article 1
Règim aplicable
1. Els drets d’usdefruit, d’ús
i d’habitació es regeixen per allò que estableix, en cada cas, el títol
constitutiu i les modificacions que d’aquest puguin fer els titulars
dels drets.
2. En el que no resulti del títol
ni de les modificacions d’aquest, els drets d’usdefruit, d’ús i
d’habitació es regeixen per les disposicions d’aquesta Llei i per
les que, amb relació a aquests drets, estableixen el Codi de
successions per causa de mort i el Codi de família.
3. Als drets d’ús i
d’habitació, els són aplicables supletòriament les disposicions
d’aquesta Llei sobre el dret d’usdefruit.
4. A l’usdefruit de boscos i
plantes, s’aplica en primer lloc, en allò que no resulta ni del títol
constitutiu ni de les modificacions d’aquest, el costum de la comarca.
|
|
|
Article 2
Constitució
1. Els drets d’usdefruit, d’ús
i d’habitació es poden constituir a títol onerós i a títol gratuït,
tant per un acte entre vius com per causa de mort. En cas que el títol
constitutiu sigui una donació, el donant pot reservar-se la facultat de
reversió del dret, amb l’especificació, en el títol constitutiu, de
les causes de reversió que s’hagin previst.
2. L’usdefruit es pot
constituir a títol universal i, en aquest cas inclou tots els béns
d’una herència, o es pot constituir a títol particular, en el qual
cas, recau sobre un bé o més d’un.
|
|
|
Article 3
Exercici del dret
1. L’usufructuari pot usar i
gaudir de la cosa usufructuada, però ha de respectar-ne la substància,
fora que la llei, el títol constitutiu o les modificacions d’aquest
estableixin una altra cosa.
2. Quan l’usdefruit recau sobre
béns que poden ésser consumits per l’usufructuari o els seus hereus,
aquests han de restituir-los, en acabar l’usdefruit, per béns de la
mateixa quantitat i qualitat. En cas que això no fos possible,
l’usufructuari o els hereus han de pagar el preu dels béns objecte
d’usdefruit en el moment que aquest s’extingeix.
3. L’usufructuari pot fer
millores a la cosa usufructuada, sense alterar-ne la substància.
4. L’usufructuari no pot
perjudicar la cosa usufructuada, i en cas de fer-ho, en respon davant el
nu propietari, el qual pot reclamar-li els danys i perjudicis que li
hagi ocasionat.
|
|
|
Capítol II
Disposicions relatives a l’usdefruit
en general
|
|
|
Article 4
Disposició
1. L’usufructuari pot disposar
del seu dret per actes entre vius, a títol gratuït o a títol onerós.
2. L’usufructuari que es
proposi transmetre el seu dret ha de notificar-ho fefaentment al nu
propietari, tot indicant el nom de l’adquirent, el preu convingut, en
el supòsit de transmissió onerosa, o el valor que es doni al dret, en
el cas de transmissió gratuïta, i les altres circumstàncies
rellevants de l’alienació.
|
|
|
Article 5
Dret d’adquisició preferent
1. Sens perjudici del seu dret a
impugnar judicialment el preu o el valor notificat, el nu propietari té
dret de tanteig de l’usdefruit en el termini de seixanta dies a
comptar de la notificació establerta per l’article 4,
abonant-ne el
preu o, si no n’hi ha, el valor notificat per l’usufructuari.
2. Si no hi ha notificació
fefaent o si l’alienació s’ha dut a terme en circumstàncies
diferents de les notificades, sens perjudici del mateix dret
d’impugnació, el nu propietari pot exercir el dret de retracte en el
termini d’un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de
l’alienació o de les circumstàncies d’aquesta.
3. Quan es tracta de béns
immobles, el nu propietari pot exercir el dret de retracte en el termini
d’un any a comptar de la data que hagi tingut coneixement de
l’alienació o de la data de la inscripció en el Registre de la
Propietat.
4. No es té el dret
d’adquisició preferent en els supòsits d’execució judicial,
extrajudicial o administrativa forçoses, si el nu propietari ha estat
degudament notificat del procediment.
|
|
|
Article 6
Divisió de la cosa en cotitularitat
El nu propietari d’una quota de cosa
en condomini pot fer-ne la divisió, sense necessitat de consentiment de
l’usufructuari. Tanmateix, cal que la hi notifiqui i aquest té el
dret a impugnar-la si entén que lesiona els seus interessos.
|
|
|
Article 7
Despeses de l’usdefruit
Les despeses de conservació,
manteniment, reparació ordinària i subministrament del bé usufructuat
són a càrrec de l’usufructuari. Les despeses de reparacions
extraordinàries són a càrrec del nu propietari.
|
|
|
Article 8
Usdefruit de quota indivisa
1. L’usufructuari d’una quota
de cosa en condomini exerceix els drets que li corresponen sense
necessitat d’intervenció del nu propietari.
2. Si la comunitat cessa per
divisió de la cosa, el dret d’usdefruit es concreta sobre la part de
la cosa comuna adjudicada al nu propietari.
|
|
|
Article 9
Usdefruit de finca hipotecada
L’usufructuari d’una finca que
estava hipotecada en constituir-se l’usdefruit no està obligat al
pagament del deute en seguretat del qual es constituí la hipoteca.
|
|
|
Article 10
Cotitularitat en l’usdefruit
1. Llevat que el títol ho
estableixi altrament, l’usdefruit vitalici constituït conjuntament i
simultània a favor de cònjuges, de persones en situació d’unió
estable de parella, o de fills o germans del constituent, no
s’extingeix fins a la mort de tots els titulars, de manera que la
quota dels qui premorin incrementa la dels supervivents en la proporció
corresponent.
2. Si l’usdefruit s’ha
constituït en consideració al matrimoni o a la unió estable de
parella dels afavorits, en cas de divorci, nul·litat, o separació
judicial o de fet dels cònjuges o en cas d’extinció de la relació
de parella, s’extingeix totalment l’usdefruit, llevat que es
demostri que és una altra la voluntat del constituent.
3. Quan es tracta de persones
sense els vincles esmentats en els punts 1 i 2, la mort d’un dels
titulars extingeix l’usdefruit en la quota corresponent.
|
|
|
Article 11
Usdefruits successius
1. Als usdefruits successius, els
és aplicable el límit de crides establert per a les substitucions fideïcomissàries.
2. La reserva d’usdefruit
vitalici en les donacions de propietat es pot pactar que s’estengui al
cònjugue del donant.
|
|
|
Article 12
Usdefruit subjecte a condició resolutòria
o a termini final
1. L’usdefruit constituït sota
condició resolutòria s’extingeix per la mort del titular, si aquesta
té lloc abans que la condició es compleixi. Els drets constituïts per
l’usufructuari la regulació dels quals no ho disposa altrament,
resten extingits a la seva mort o en el moment que es compleix la
condició resolutòria.
2. L’usdefruit constituït a
termini final subsisteix a la mort de l’usufructuari, si aquesta té
lloc abans que es compleixi el termini. El dret es transmet aleshores
als hereus o legataris, fins a l’expiració del dit termini. Els drets
constituïts per l’usufructuari o l’adquirent la regulació dels
quals no ho disposa altrament, no resten extingits a la mort de
l’usufructuari, sinó en el moment que es compleix el termini imposat.
|
|
|
Article 13
Dret de tercers en cas de renúncia o
alienació
La renúncia a l’usdefruit o
l’alienació d’aquest no perjudica tercers. Per tant, aquests
conserven llurs drets durant el temps que havia de durar l’usdefruit
si la renúncia o l’alienació no haguessin tingut lloc.
|
|
|
Capítol III
L’usdefruit amb facultat de
disposició
|
|
|
Article 14
Norma general
1. L’usdefruit pot
constituir-se amb facultat per a disposar dels béns usufructuats, tant
si s’ha constituït a títol universal com si s’ha constituït a títol
particular.
2. L’usufructuari pot disposar
aleshores dels béns esmentats, però només a títol onerós, fins i
tot a canvi d’una renda vitalícia o d’algun dret temporal, llevat
del que estableix l’article 18.1. Només pot fer-ho a títol gratuït
si ho disposa el títol constitutiu.
3. La facultat d’alienar a títol
de venda comprèn la de fer-ho per qualsevol altre títol onerós.
|
|
|
Article 15
Disposició amb el consentiment
d’altri
1. Si la facultat de disposar està
subjecta al consentiment d’altres persones i aquestes són més
d’una, encara que es tracti del nu propietari o dels nus propietaris,
és suficient el consentiment de la majoria de quotes.
2. Si la facultat es té per al
cas de necessitat i no se n’obté el consentiment, l’usufructuari
pot sol·licitar l’autorització judicial.
|
|
|
Article 16
Disposició en cas de necessitat
1. Si s’ha establert que
l’usufructuari només pot disposar dels béns usufructuats en cas de
necessitat, pot fer-ho sempre que es tracti de necessitats seves i de la
família o, si és el cas, de l’altre membre de la parella estable,
d’acord amb el que estableix el títol constitutiu. L’usufructuari
no pot fer ús d’aquesta facultat, si abans no ha consumit els béns
propis no necessaris per a la vida o per a l’exercici de la professió,
o no n’ha disposat.
2. Per a fer ús d’aquesta
facultat, no cal el consentiment del nu propietari, però
l’usufructuari respon dels perjudicis causats, si la necessitat no era
certa o si no s’ha actuat de la manera establerta a l’apartat
1.
3. L’usufructuari ha de
notificar l’acte de disposició al nu propietari en el termini de
trenta dies a comptar de l’atorgament.
|
|
|
Article 17
Drets de tercers
Malgrat el que estableix l’article
16, perquè l’acte de disposició tingui plena eficàcia quant a
tercers, és suficient que l’usufructuari faci referència a la seva
facultat de disposar dels béns usufructuats en cas de necessitat.
|
|
|
Article 18
Limitació en el cas d’usdefruit
universal
1. En qualsevol cas,
l’usufructuari a títol universal no pot disposar de la quarta part
dels béns subjectes a ell.
2. La persona que hagi constituït
l’usdefruit universal pot deixar sense efecte aquesta limitació.
S’entén que ho ha fet si, de manera expressa, autoritza
l’usufructuari a disposar de tots els béns compresos en
l’usdefruit.
|
|
|
Article 19
Règim de la contraprestació
1. Si l’usufructuari exerceix
la facultat de disposició, la contraprestació obtinguda és de lliure
disposició seva.
2. Se n’exceptua el cas en què
la facultat es té per necessitat, en què aleshores la part de la
contraprestació que no s’ha hagut d’aplicar per a satisfer-la resta
subrogada en l’usdefruit.
|
|
|
Capítol IV
L’usdefruit de boscos i de plantes
|
|
|
Article 20
Boscos
L’usufructuari de boscos que, per
llur naturalesa, estan destinats a fusta té dret a fer tallades curtes,
adequades a una explotació racional, d’acord amb un pla tècnic.
|
|
|
Article 21
Altres conjunts d’arbres
1. Quan es tracta de conjunts
d’arbres que tenen una destinació distinta de la d’obtenir fusta,
l’usufructuari no pot alterar-la, i, en conseqüència, li és
prohibit de tallar-los. Són compresos en aquest apartat, entre altres,
els conjunts destinats a una funció d’esbarjo o d’ornament d’una
finca, les masses d’arbrat destinades a fer ombra, a augmentar
l’aglutinament del sòl, a fixar les sorres, a defensar les finques
dels vents, a endegar les aigües o a donar fertilitat al sòl.
2. La limitació establerta per
l’apartat 1 també afecta els conjunts d’arbres destinats a obtenir
productes distints de la fusta, com és ara la resina, la saba,
l’escorça i altres, i en aquest cas l’usufructuari només té dret
als productes esmentats.
|
|
|
Article 22
Plantes que es renoven o rebroten
1. L’usufructuari d’una finca
pot tallar i fer seus els arbres i els arbusts que es renoven o rebroten
pel tronc o per les arrels, sempre que no estiguin compresos en els
casos que s’esmenten a l’article 21.1. En aquest cas, només pot
disposar de llurs productes i de llurs branques mitjançant podada que
s’adeqüi a l’espècie de què es tracti.
2. Als arbres de ribera i de
creixença ràpida, els és aplicable el que disposa l’apartat 1, però
amb l’obligació de restituir el que es talli.
3. L’usufructuari pot disposar
també dels plançons o els arbusts de viver, però ha de restituir en
temps hàbil les tretes efectuades.
|
|
|
Article 23
Altres plantes
L’usufructuari d’arbres o arbusts
que, després de tallats, no es renoven o rebroten, només pot disposar
de llurs productes mitjançant podes de les branques. Si s’ha de
tallar cap arbre per a atendre les necessitats de la finca, cal
l’autorització del nu propietari.
|
|
|
Article 24
Arbres morts o danyats
L’usufructuari pot fer seus els
arbres que morin, encara que es tracti d’arbres fruiters. Els
arrencats o capolats pel vent pertanyen al nu propietari, però
l’usufructuari els pot fer servir per a reparar els edificis compresos
en l’usdefruit i per a llenya per al seu consum domèstic.
|
|
|
Article 25
Mata baixa
L’usufructuari pot disposar de la
mata baixa, fent tallades periòdiques segons el costum de la comarca.
|
|
|
Capítol V
L’usdefruit de diner, de
participacions en fons d’inversió i d’altres instruments
d’inversió col·lectiva
Secció primera
Disposicions generals
|
|
|
Article 26
L’usdefruit de diner
1. En l’usdefruit de diner,
l’usufructuari té dret als rendiments que produeix un capital en
diner.
2. Si l’usufructuari ha
constituït fiança, pot donar al capital la destinació que consideri
com a convenient i té l’obligació de retornar la quantitat de diner
equivalent a aquest capital en extingir-se l’usdefruit.
3. Si l’usufructuari està
dispensat de constituir fiança o no la pot constituir, ha de posar el
capital a interès amb l’acord del nu propietari o, si manca
l’acord, amb autorització judicial; i, en qualsevol cas, amb les
garanties suficients per a mantenir la integritat del capital objecte
d’usdefruit.
4. La titularitat del capital
objecte de l’usdefruit correspon al nu propietari en tots els casos.
|
|
|
Article 27
L’usdefruit de participacions en
fons d’inversió
1. En l’usdefruit de
participacions en fons d’inversió, l’usufructuari té dret als
rendiments positius que produeixin aquestes participacions des que es
constitueix l’usdefruit fins que s’extingeix.
2. El valor negatiu eventual dels
rendiments no genera obligacions de l’usufructuari envers el nu
propietari.
3. La titularitat de les
participacions en el fons d’inversió correspon al nu propietari, el
qual gaudeix, a títol exclusiu, de la condició de partícip a
l’efecte d’exigir el reemborsament total o parcial de les
participacions.
4. Si el nu propietari exigeix el
reemborsament total o parcial de les participacions abans
d’extingir-se l’usdefruit, la reinversió del capital obtingut, un
cop liquidats els drets de l’usufructuari i, si escau, els del nu
propietari, s’ha de fer d’acord amb el que estableix el títol
constitutiu o amb el que, per acord mutu, pactin el nu propietari i
l’usufructuari. Altrament esdevé un usdefruit de diner, sens
perjudici, en el cas del reemborsament parcial, que es mantingui
l’usdefruit sobre les participacions no reemborsades.
5. El nu propietari de
participacions en fons d’inversions garantits no pot exigir el
reemborsament d’aquestes abans no hagi transcorregut el termini de
garantia, llevat de pacte o acord amb l’usufructuari, o
d’autorització expressa establerta al títol constitutiu.
|
|
|
Article 28
Caràcter civil dels fruits
Els rendiments en l’usdefruit de
diner i en el de participacions en fons d’inversió són fruits civils
i es tenen per percebuts dia a dia.
|
|
|
Article 29
Règim aplicable
Les relacions entre l’usufructuari i
el nu propietari en l’usdefruit de participacions en fons d’inversió
es regeix, en primer terme, per la regulació establerta vàlidament pel
títol constitutiu de l’usdefruit o les modificacions d’aquest i
pels pactes i els acords vàlids entre l’usufructuari i el nu
propietari i, en segon terme, per les disposicions d’aquest capítol.
|
|
|
Secció segona
L’usdefruit de participacions en
fons d’inversió de caràcter acumulatiu
|
|
|
Article 30
Drets de l’usufructuari
1. En l’usdefruit de
participacions en fons d’inversió de caràcter acumulatiu,
l’usufructuari té dret als rendiments positius que produeixin
aquestes, entesos com la diferència positiva de valor entre les
participacions en la data que es constitueix l’usdefruit i el valor de
les mateixes participacions en la data de l’extinció de
l’usdefruit, o la data del reemborsament si aquest es produeix abans
de l’extinció de l’usdefruit.
2. L’usufructuari ha de
percebre els rendiments a què té dret, en ple domini i com a fruits
civils, el dia del reemborsament. El sol fet d’extingir-se
l’usdefruit no determina el dret a reclamar el pagament dels
rendiments.
3. L’acció per a exigir el
compliment de l’obligació de pagament dels rendiments de
l’usdefruit prescriu als cinc anys, comptats des del dia del
reemborsament.
4. L’usufructuari, si
l’entitat gestora del fons no la hi facilita directament, té dret a
rebre del nu propietari tota la informació que l’entitat gestora li
faciliti relativa al fons i a les participacions usufructuades.
5. Llevat disposició contrària
del testador, l’usufructuari que ho és per disposició testamentària,
i el que ho és per successió intestada, pot optar per percebre els
rendiments de l’usdefruit d’acord amb el que estableixen els
apartats 1 i 2, o per renunciar als dits rendiments a canvi d’obtenir
del nu propietari un rendiment presumpte equivalent a l’interès legal
del diner incrementat de dos punts sobre el valor de les participacions
en la data de constitució de l’usdefruit, tret que les participacions
siguin sobre un fons d’inversió immobiliària, en el qual cas el
rendiment ha d’ésser l’equivalent a l’interès legal del diner
sense cap increment.
6. L’usufructuari ha de fer
l’opció establerta a l’apartat 5 mitjançant notificació al nu
propietari dins el termini de sis mesos des de l’acceptació de
l’herència.
7. Si l’usufructuari opta per
obtenir del nu propietari el rendiment presumpte a què es refereix
l’apartat 5, el nu propietari, després de notificar-ho a
l’usufructuari, pot fer efectius a càrrec seu els drets de
l’usufructuari o fer-los efectius mitjançant el reemborsament parcial
de les participacions del fons d’inversió pel valor equivalent al
dret de l’usufructuari. El nu propietari ha de fer efectiu el pagament
del rendiment per anualitats vençudes, sens perjudici que aquests
mantinguin la condició de fruits civils i siguin tinguts per percebuts
dia a dia.
8. El dret de l’usufructuari a
percebre el rendiment presumpte es manté fins a l’extinció de
l’usdefruit o fins al reemborsament total de les participacions en el
fons d’inversió, si aquest es produeix abans de l’extinció. En
aquest cas, s’ha de procedir d’acord amb el que estableix
l’article 27.4, sens perjudici del que disposa l’article 31.
|
|
|
Article 31
Drets del nu propietari
1. Si l’usdefruit en les
participacions en el fons d’inversió s’ha constituït en una data
posterior a la de l’adquisició de les participacions pel nu
propietari, aquest fa seva, en ple domini, la diferència de valor entre
les participacions en la data que va adquirir les participacions i el
valor de les mateixes participacions en la data que es va constituir
l’usdefruit.
2. Si l’usdefruit en les
participacions en el fons d’inversió s’extingeix en una data
anterior a la del reemborsament de les participacions, el nu propietari
fa seus, en ple domini, el capital inicial, la diferència de valor
entre les participacions en la data que es va extingir i en la data que
es van reemborsar i els rendiments que li puguin correspondre d’acord
amb l’apartat 1.
3. Si l’usufructuari que ho és
per disposició testamentària o per successió intestada ha fet ús del
dret al rendiment presumpte en els termes establerts per l’article
30,
el nu propietari també fa seva, en ple domini, la diferència de valor
entre les participacions en la data que es constitueix l’usdefruit i
el valor de les mateixes participacions en la data de l’extinció de
l’usdefruit o de la data del reemborsament.
4. Sens perjudici del que
estableix aquest article, en els casos en què el reemborsament de les
participacions no impliqui l’extinció de l’usdefruit, cal procedir
d’acord amb el que estableix l’article 27.4.
|
|
|
Article 32
Comissions
1. Les comissions per
l’adquisició o la subscripció de participacions en un fons
d’inversió són a càrrec del nu propietari, llevat que l’usdefruit
es constitueixi simultàniament, en el qual cas són a càrrec del nu
propietari i de l’usufructuari en la proporció que els correspongui
d’acord amb la valoració de l’usdefruit.
2. Les comissions corresponents a
la gestió del fons, mentre duri l’usdefruit, són a càrrec de
l’usufructuari.
3. Les comissions derivades del
reemborsament parcial de participacions per a fer efectius els
rendiments presumptes a què es refereix l’article 30, són a càrrec
de l’usufructuari.
4. Les comissions pel
reemborsament per extinció del fons o pel reemborsament anticipat,
llevat del cas establert a l’apartat 3, són a càrrec del nu
propietari.
|
|
|
Capítol VI
El dret d’ús i el dret d’habitació
Secció primera
Disposicions comunes
|
|
|
Article 33
Constitució
1. Els drets d’ús i
d’habitació es constitueixen per disposició legal o per negoci jurídic,
entre vius, a títol onerós o a títol gratuït, o per causa de mort.
2. També es poden constituir per
reserva, en qualsevol negoci jurídic d’alienació que atorgui el
propietari d’una cosa, o per reducció del dret d’usdefruit.
|
|
|
Article 34
Caràcter presumiblement vitalici
Si el dret d’ús o d’habitació es
constitueix a favor d’una persona física i no se n’especifica la
durada, es presumeix que és vitalici.
|
|
|
Article 35
Diversitat de titulars
1. Els drets d’ús i
d’habitació es poden constituir a favor de diverses persones, simultàniament
o successiva, però en aquest darrer cas, només si es tracta de
persones vives al temps de la constitució.
2. En ambdós casos, el dret no
s’extingeix fins la mort del darrer titular.
|
|
|
Article 36
Indisponibilitat del dret
1. L’usuari i
l’habitacionista no poden alienar el seu dret.
2. Malgrat el que estableix
l’apartat 1, l’usuari i l’habitacionista poden donar el seu
consentiment a la constitució d’una hipoteca sobre el bé de què es
tracti, en el qual cas l’execució de la hipoteca comporta l’extinció
del dret.
|
|
|
Article 37
Extinció
1. Els drets d’ús i
d’habitació s’extingeixen en els mateixos casos que el dret
d’usdefruit.
2. També s’extingeixen per
resolució judicial, en cas d’exercici greument contrari a la
naturalesa del bé.
|
|
|
Article 38
Contingut
El dret d’ús comporta el dret a
posseir i a utilitzar una cosa aliena d’acord amb la seva naturalesa i
de manera suficient per a atendre les necessitats de l’usuari i la
seva família. Pot recaure sobre tota classe de béns aptes per a ésser
utilitzats, mobles o immobles, fins i tot bestiar.
|
|
|
Article 39
Titulars
El dret d’ús pot constituir-se a
favor de persones físiques o jurídiques. En aquest darrer cas, la seva
durada màxima serà de trenta anys.
|
|
|
Article 40
Ús d’habitatge
1. Llevat que el títol
constitutiu determini el contrari, l’ús d’un habitatge s’estén a
la totalitat d’aquest i comprèn el de les dependències i els drets
annexos.
2. Si el dret d’ús d’un
habitatge s’estén a la totalitat d’aquest, l’usuari pot llogar o
cedir a altri per qualsevol títol les dependències que no necessiti
per a ell i per a les persones que hi convisquin, per una durada que no
excedeixi la del dret d’ús. El lloguer o la cessió s’extingeixen
en extingir-se el dret d’ús.
|
|
|
Article 41
Usos especials
1. El dret d’ús constituït
sobre una finca que produeix fruits dóna dret a percebre’n els que
siguin necessaris per a atendre les necessitats del seu titular i de les
persones que conviuen amb ell.
2. El dret d’ús constituït
sobre bestiar dóna dret a percebre’n, en les mateixes condicions que
a l’apartat 1, les cries i els altres productes.
3. El dret d’ús constituït
sobre un bosc o sobre plantes dóna dret a talar els arbres i la mata
baixa que calgui per a atendre les necessitats esmentades a l’apartat
1, i fins i tot per a vendre el producte, si això calgués, amb
subjecció, però, al que disposa el capítol IV.
|
|
|
Article 42
Despeses
1. L’usuari d’un habitatge o
d’un bé que no produeix fruits està obligat a atendre les despeses
originades per la cosa usada, igual com l’usufructuari.
2. La mateixa norma s’aplica a
l’usuari de la cosa que produeix fruits, si en disposa lliurement.
Altrament, s’ha de fer càrrec de les despeses corresponents en la
mesura que els fruits que resten a disposició del propietari no
satisfacin l’import de les despeses.
|
|
|
Secció tercera
Dret d’habitació
|
|
|
Article 43
Contingut
1. El dret d’habitació
comporta el dret d’ocupar la part de l’immoble indicada en el títol
constitutiu o, si no hi ha aquesta indicació, la part necessària per a
atendre les necessitats d’habitatge del titular i de les persones que
hi conviuen, encara que el nombre d’aquestes augmenti després de la
constitució.
2. El dret d’habitació comprèn
el dret d’ocupar les dependències i exercir els drets annexos de
l’habitatge, d’acord amb les necessitats especificades en
l’apartat 1.
|
|
|
Article 44
Titular
El dret d’habitació només pot
constituir-se a favor de persones físiques.
|
|
|
Article 45
Convivència amb el propietari
En cas de convivència entre el
propietari i l’habitacionista, ambdós han d’exercir el seu dret amb
correcció, a fi de facilitar una relació normal entre l’un i
l’altre, i amb les persones que convisquin amb ells.
|
|
|
Article 46
Despeses
L’habitacionista resta rellevat de
satisfer les despeses derivades de l’habitatge, sempre que en faci un
ús normal. Són a càrrec de l’habitacionista les despeses que siguin
individualitzables i les que es deriven dels serveis que ell mateix hi
hagi instal·lat.
|
|
|
Disposició transitòria
Aquesta Llei no és aplicable als
drets d’usdefruit, d’ús i d’habitació constituïts abans que
hagi entrat en vigor.
|
|
|
Segona
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor al cap de
dos mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
|
|
|
Per tant, ordeno que tots els
ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu
compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la
facin complir.
Palau de la Generalitat, 20 de
novembre de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de
Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
|
|
|