|
Llei
5/2009, del 28
d’abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les
clàusules concretes en
matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la
propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya
(DOGC
núm. 5374, de 7-5-2009)
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de
Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix
l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
L'article 147.2 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la
Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre
la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret
català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o
de béns mobles de Catalunya, la qual cosa, d'acord amb l'article 110 del
mateix Estatut, implica que en aquest àmbit concret la Generalitat exerceix
la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva. L'objectiu
principal d'aquesta assumpció competencial és la preservació i la protecció
del dret català, objectiu que també era present en el derogat article 20.1.e
de l'Estatut del 1979, tot i que per la via d'atribuir el coneixement
d'aquests recursos als òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya, és a dir,
sense al·ludir de manera expressa a la competència legislativa per a
fixar-ne un règim específic. Per això, la Llei 4/2005, del 8 d'abril, dels
recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de
Catalunya, es va haver de fonamentar en la competència general en matèria de
dret civil i en la relativa a les especialitats processals.
La Llei 4/2005 va significar un important pas endavant en
l'assoliment de l'objectiu de la salvaguarda del dret català i en va
esbossar mínimament el règim dels recursos. La pressa, però, amb què se'n va
haver d'abordar la tramitació, atès que calia omplir el buit que havia
generat el fet que la presidència del Tribunal Superior de Justícia es
declarés incompetent per a conèixer del recurs governatiu, va portar a una
regulació de mínims que es limitava a fixar els criteris que determinen les
competències material i funcional i, pel que fa a la resta, optava,
genèricament, per remetre's a la legislació hipotecària.
L'experiència derivada de l'aplicació pràctica de la Llei
4/2005, en els més de tres anys de vigència, ha palesat algunes
insuficiències i alguns defectes que la present llei pretén esmenar. En
aquest sentit, la present llei introdueix més precisió en les regles
d'atribució de la competència a la Direcció General de Dret i d'Entitats
Jurídiques, que s'adapten millor al nou marc estatutari. Així, l'atribució a
l'esmentada direcció general del coneixement dels recursos contra la
qualificació del títols o les clàusules concretes en matèria de dret català
deixa de tenir com a únic punt de referència que els recursos es fonamentin
en una infracció de les normes del dret català i explicita que inclou també
aquells altres recursos en què és la qualificació impugnada la que s'hi
fonamenta.
Així mateix, el fet que, just mig any després de
l'entrada en vigor de la llei catalana, el legislador estatal, per mitjà de
la Llei 24/2005, del 18 de novembre, de reformes per a l'impuls a la
productivitat, modifiqués, entre d'altres, els articles 66, paràgrafs primer
i tercer; 324, paràgraf primer; 327, paràgrafs primer, cinquè i desè; i 328,
paràgrafs primer, segon i quart, de la Llei hipotecària, relatius al recurs
governatiu, va plantejar dubtes als operadors jurídics sobre si la
modificació afectava la regulació catalana que s'acabava d'aprovar o, en
altres paraules, sobre si la remissió que aquesta feia a la Llei hipotecària
tenia caràcter estàtic o dinàmic. Els dubtes van haver d'ésser inicialment
resolts, en via de recurs, per la Direcció General de Dret i d'Entitats
Jurídiques, que va entendre que la remissió era de caràcter dinàmic, criteri
que la present llei també considera adequat. Hom entén que el manteniment
d'una tramitació dels recursos contra la qualificació dels registradors tan
homogènia com sigui possible, és a dir, amb independència de quin sigui
l'òrgan que en té la competència funcional, facilita l'actuació dels
operadors jurídics i, sobretot, garanteix la seguretat jurídica preventiva
amb relació als drets i les titularitats objecte de la inscripció en el
registre. Aquesta és la raó per la qual la present llei manté la tècnica de
la remissió genèrica, oberta i de caràcter dinàmic a la legislació
hipotecària i a les altres normes reguladores del recurs sobre la
qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret
català, sens perjudici, naturalment, de la fixació d'unes especificitats
pròpies i fent-ne les adaptacions pertinents.
Una d'aquestes especificitats, la més destacable, és que
el recurs governatiu es configura com a necessàriament previ a la via
judicial. El fet que tots els recursos hagin d'ésser resolts, en primer
lloc, per la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de permetre
assolir, en aquesta instància administrativa, una doctrina uniforme sobre
les qualificacions dels registradors relatives al dret català. Aquesta
uniformitat és especialment convenient en uns moments en què el
desenvolupament legislatiu del dret català és ingent. És per això que hom
continua considerant especialment convenient, com feia constar el preàmbul
de la Llei 4/2005, que la impugnació judicial estigui centralitzada en un
únic òrgan judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no pas
dispersa en els diferents jutjats de primera instància. Ara bé, perquè això
arribi a ésser efectiu cal que ho estableixi una llei orgànica.
Aquesta llei fixa també el procediment que s'ha de seguir
a l'hora de decidir elevar el recurs a la Direcció General de Dret i
d'Entitats Jurídiques, procediment que s'assenta sobre la base que les
indicacions que facin els recurrents sobre la competència per a resoldre no
vinculen els registradors. Tot això, en el marc del principi de cooperació
entre administracions com a essència del model d'organització territorial de
l'estat autonòmic, principi que es tradueix en el deure recíproc de suport i
lleialtat institucionals. Igualment, en cas que hi hagi diversos recurrents
i un fonamenti el recurs en una norma del dret català i un altre no, aquesta
llei opta pel principi d'unitat del recurs i n'atribueix el coneixement a la
mateixa Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. Pel que fa a la
formació de l'expedient, es reforça també la utilitat de l'informe dels
registradors, tot precisant que pot anar més enllà de la simple ordenació
dels actes del procediment administratiu i, per tant, que pot aclarir
succintament les qüestions que calgui, sense introduir, però, nous arguments
ni causar indefensió al recurrent.
D'altra banda, s'estableix que els registradors han de
donar trasllat del recurs, segons que correspongui, als notaris, a
l'autoritat judicial o als funcionaris que hagin expedit el títol, si no són
els recurrents, i també als titulars dels drets reals presentats, inscrits,
anotats o que constin per nota al marge en el registre i puguin resultar
perjudicats per la resolució, sense que es pugui estendre a altres persones.
Igualment, si la qualificació negativa es fonamenta en la manca del
consentiment d'una persona o en la manca d'una llicència o d'una
autorització administrativa, la interposició del recurs també s'ha de
notificar a aquella persona i, si escau, a l'autoritat o l'organisme
competents. Cal tenir en compte, en qualsevol cas, que en aquest procediment
administratiu només es decideix sobre la procedència de la pràctica d'un
assentament i, per tant, que els tercers mantenen intacta la possibilitat
d'exercir les accions que estimin pertinents per a la defensa de llurs
drets.
Aquesta llei esvaeix els dubtes que s'havien suscitat
sobre l'execució de les resolucions estimatòries de la Direcció General de
Dret i d'Entitats Jurídiques, tot aclarint que, perquè els registradors les
compleixin, cal que els interessats aportin al registre els documents de què
es tracti. Amb relació a la legitimació de notaris i registradors per a
recórrer contra les resolucions d'aquest òrgan directiu, aquesta llei també
aclareix que només ho poden fer en els mateixos termes que estableix la Llei
hipotecària. Això és així perquè es parteix de la base que l'esmentada
direcció general s'assimila plenament a la Direcció General dels Registres i
del Notariat, i que els criteris de legitimació no es veuen alterats per la
manca de dependència jeràrquica.
Finalment, s'ha considerat convenient establir una doble
via de consultes a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. La
primera es refereix a les consultes relacionades amb la interpretació
d'aquesta llei procedimental, les quals competeixen només als registradors,
com a funcionaris encarregats de la tramitació de l'expedient; la segona
possibilita que el Col·legi de Notaris de Catalunya i el Deganat Autonòmic
del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils puguin adreçar
consultes, relatives al dret català substantiu, a la Direcció General de
Dret i d'Entitats Jurídiques i que aquesta les hagi de respondre, en aquest
cas amb caràcter vinculant per a tots els notaris i registradors.
Article 1
Objecte
Aquesta llei regula el règim dels recursos contra la
qualificació negativa dels títols o de llurs clàusules concretes que s'hagin
d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de
Catalunya, sempre que les qualificacions impugnades o els recursos es
fonamentin, de manera exclusiva o juntament amb altres motius, en normes del
dret català o en llur infracció.
Article 2
Recurs governatiu
1. Els recursos contra les qualificacions negatives dels
registradors a què fa referència l'article 1 s'han d'interposar davant la
Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, en la forma i segons els
tràmits que estableixen aquesta llei, la Llei hipotecària i les normes
reguladores del Registre Mercantil i del Registre de Béns Mobles.
2. La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques és
assessorada per una comissió formada, com a mínim, per un notari o notària,
un registrador o registradora de la propietat, un catedràtic o catedràtica
d'universitat i un lletrat o lletrada de reconegut prestigi, nomenats pel
conseller o consellera de Justícia a proposta de l'Observatori de Dret
Privat de Catalunya. L'ampliació del nombre d'integrants d'aquesta comissió
s'ha de fer sempre amb persones de les dites qualificacions professionals.
Article 3
Procediment
1. La legitimació per a interposar els recursos que
estableix aquesta llei, la forma d'intervenció, el contingut, els terminis
de presentació i la tramitació són els que fixa la Llei hipotecària, les
referències de la qual a la Direcció General dels Registres i del Notariat
s'entén que es fan a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.
2. El recurs interposat davant la Direcció General de
Dret i d'Entitats Jurídiques s'ha de presentar al registre competent per a
practicar la inscripció del títol o de la clàusula qualificats, en qualsevol
dels registres i oficines que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26
de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú, o en qualsevol altre registre de la
propietat, per tal que es trameti al registre que va qualificar. S'hi aplica
el que la Llei hipotecària estableix en matèria de pròrroga de l'assentament
de presentació.
3. Si la persona que presenta el recurs al registre
l'interposa davant la Direcció General dels Registres i del Notariat, i el
registrador o registradora, mantenint la qualificació, entén que, en
aplicació de l'article 1, és competent la Direcció General de Dret i
d'Entitats Jurídiques, ha de formar expedient en els termes establerts
legalment i l'ha d'elevar a aquesta darrera amb l'advertiment exprés
d'aquell fet. La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ho ha de
comunicar sense retard al Ministeri de Justícia perquè en prengui
coneixement.
4. Si diversos interessats opten per interposar cadascun
un recurs governatiu i almenys un es basa en normes del dret català o en
llur infracció, la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de
substanciar tots el recursos, inclosos els que no al·leguin la infracció
d'una norma del dret català, en una sola peça i els ha de resoldre
acumuladament.
5. El registrador o registradora ha de donar trasllat del
recurs, segons que correspongui, al notari o notària, a l'autoritat judicial
o al funcionari o funcionària que hagi expedit el títol, si no són els
recurrents, i també als titulars dels drets reals presentats, inscrits,
anotats o que constin per nota al marge en el registre i puguin resultar
perjudicats per la resolució. Si la qualificació negativa es fonamenta en la
manca d'una llicència o d'una autorització de qualsevol autoritat o
organisme públic o en la manca del consentiment d'una persona, el
registrador o registradora ha de notificar a l'autoritat, l'organisme o la
persona esmentats la interposició del recurs. El trasllat del recurs
interposat s'ha de fer en un termini de cinc dies perquè els receptors, en
un termini de deu dies a comptar del dia en què el reben, al·leguin el que
creguin convenient en defensa de llurs interessos.
6. En l'informe que s'ha d'adjuntar a l'expedient el
registrador o registradora pot aclarir succintament les qüestions que calgui
i completar els motius al·legats en la nota de qualificació, sense
introduir, però, nous arguments ni, en cap cas, causar indefensió als
recurrents.
7. La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha
de resoldre, en primer lloc i en el termini d'un mes, sobre la seva pròpia
competència. Si es considera competent, ha de resoldre el recurs en el
termini de tres mesos a comptar del dia en què va entrar en el registre. Si
es considera incompetent, ha de trametre l'expedient al Ministeri de
Justícia i ha de comunicar aquesta circumstància al registrador o
registradora. La no-resolució expressa del recurs en el dit termini té els
efectes de la desestimació.
Article 4
Impugnació de les resolucions de la Direcció General de
Dret i d'Entitats Jurídiques
1. Les resolucions expresses o presumptes de la Direcció
General de Dret i d'Entitats Jurídiques en matèria de recursos contra la
qualificació negativa dels registradors es poden impugnar davant els òrgans
jurisdiccionals competents. La demanda d'impugnació s'ha d'anunciar
prèviament a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, la qual
n'ha de donar trasllat al registre competent.
2. La legitimació, les exclusions i les restriccions per
a impugnar les resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats
Jurídiques, el termini per a interposar la demanda i la forma de comparèixer
els interessats en les actuacions judicials es regeixen pel que estableix la
Llei hipotecària.
Article 5
Publicitat
1. Les resolucions de la Direcció General de Dret i
d'Entitats Jurídiques s'han de publicar en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya .
2. Les sentències dictades en els procediments judicials
que anul·len les resolucions impugnades s'han de publicar, un cop esdevenen
fermes, en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha
de donar la màxima difusió a les resolucions i les sentències pels mitjans
que consideri més adequats.
Article 6
Executivitat de les resolucions
1. Si la resolució de la Direcció General de Dret i
d'Entitats Jurídiques és estimatòria, els registradors han de practicar els
assentaments en els termes que resultin de la mateixa resolució, encara que
aquesta no ho ordeni de manera expressa, però cal que els interessats
aportin al registre el document de què es tracti.
2. Si la resolució de la Direcció General de Dret i
d'Entitats Jurídiques no és ferma, els registradors han de practicar
l'anotació preventiva d'acord amb la Llei hipotecària.
3. Si, una vegada transcorreguts dos mesos des de la
pràctica de l'anotació preventiva, no consta en el registre que s'hagi
impugnat judicialment la resolució, els registradors converteixen d'ofici
aquesta anotació en el corresponent assentament definitiu.
Article 7
Consultes
1. El Col·legi de Notaris de Catalunya i el Deganat
Autonòmic del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils poden
elevar consultes a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques
respecte a actes o negocis relatius al dret català que siguin susceptibles
d'inscripció en els registres situats a Catalunya.
2. Les respostes a les consultes fetes d'acord amb el que
estableix l'apartat 1 són vinculants per a tots els notaris i registradors
de la propietat i mercantils, els quals han d'ajustar la interpretació i
l'aplicació que facin del dret català al contingut de les dites respostes.
La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de donar publicitat i
la màxima difusió a aquestes respostes pels mitjans que consideri més
adequats.
3. Els registradors poden consultar directament a la
Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques els dubtes relacionats amb
la interpretació i l'aplicació d'aquesta llei. En cap cas no poden fer
consultes sobre les matèries o les qüestions subjectes a llur qualificació.
Disposicions addicionals
Primera
Còmput dels terminis
El còmput dels terminis que fixa aquesta llei s'ha de fer
d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre,
de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, del 13 de gener.
Segona
Competència de la Direcció General de Dret i d'Entitats
Jurídiques
La competència que aquesta llei atribueix a la Direcció
General de Dret i d'Entitats Jurídiques s'entén que s'atribueix a aquesta o
al centre directiu de la Generalitat que tingui atribuïda la competència per
raó de la matèria en el moment en què s'interposa el recurs.
Disposició transitòria
Publicitat de les sentències
El que estableix l'article 5.2 sobre la publicació de les
sentències dictades en procediments judicials que anul·len les resolucions
de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques s'aplica a les
sentències dictades després de l'entrada en vigor d'aquesta llei, encara que
el procediment s'hagi iniciat abans.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei 4/2005, del 8 d'abril, dels recursos
contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui
d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i
les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 28 d'abril de 2009
José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Tura i Camafreita
Consellera de Justícia
|
|
