Codi de família: Títol I

Article 1. El matrimoni

1. El matrimoni és una institució que dóna lloc a un vincle jurídic, que origina una comunitat de vida en la qual el marit i la muller han de respectar-se i ajudar-se mútuament i actuar en interès de la família. Els cònjuges han de guardar-se fidelitat i prestar-se socors mutu.

2. El marit i la muller tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures.

Article 2. Domicili familiar

1. El marit i la muller determinen de comú acord el domicili familiar. Davant terceres persones, es presumeix que el domicili familiar és aquell on els cònjuges conviuen habitualment o bé un d'ells i la major part de la família.

2. En cas de desacord respecte al domicili, qualsevol dels cònjuges pot acudir a l'autoritat judicial, qui el determinarà en interès de la família als efectes legals.

Article 3. Direcció de la família

1. La direcció de la família correspon als dos cònjuges de comú acord, tenint sempre en compte l'interès de tots els seus membres.

2. En interès de la família, qualsevol dels cònjuges pot actuar tot sol per a atendre les despeses familiars ordinàries, i es presumeix que el cònjuge que actua té el consentiment de l'altre.

3. Cap dels cònjuges no es pot atribuir la representació de l'altre si no li ha estat conferida, llevat de situacions d'urgència o d'impossibilitat que l'altre cònjuge presti el seu consentiment.

4. A la gestió feta per un dels cònjuges en nom de l'altre, li són aplicables les regles en matèria de gestió de negocis.

Article 4. Despeses familiars

1. Tenen la consideració de despeses familiars les necessàries per al manteniment de la família, amb adequació als usos i al nivell de vida familiar, i en especial:

a) Les originades en concepte d'aliments en el seu sentit més ampli, d'acord amb la definició que en fa aquest Codi.

b) Les d'adquisició i millora, si és de titularitat conjunta, dels habitatges o d'altres béns d'ús de la família i, en tots els casos, les despeses de conservació. Les derivades de l'adquisició, de pagament de millores i de préstecs concedits amb la finalitat d'adquirir o fer millores a l'habitatge familiar o a d'altres béns d'ús de la família únicament tenen la consideració de despeses familiars, en la part que correspongui al valor del seu ús, si es tracta de béns de titularitat d'un dels cònjuges en el règim de separació de béns o si es tracta de béns privatius en els altres règims econòmics matrimonials. En tots els casos també són despeses familiars les de conservació.

c) Les atencions de previsió, mèdiques i sanitàries.

2. També és considerada despesa familiar l'originada pels aliments en el sentit més ampli, dels fills no comuns que convisquin amb el marit i la muller, i les despeses originades pels altres parents que hi convisquin, llevat, en ambdós casos, que no ho necessitin.

3. No tenen la consideració de despeses familiars les derivades de la gestió i la defensa dels béns privatius, excepte les que tenen connexió directa amb el manteniment familiar. Tampoc no tenen la consideració de despeses familiars les que responen a l'interès exclusiu d'un dels cònjuges.

Article 5. Contribució a les despeses del manteniment familiar

1. En la forma que pactin, els cònjuges contribueixen a les despeses del manteniment familiar amb l'aportació pròpia al treball domèstic, amb la seva col·laboració personal o professional no retribuïda o amb retribució insuficient en l'activitat professional o empresarial de l'altre cònjuge, amb els recursos procedents de la seva activitat o dels seus béns, en proporció als seus ingressos i, si aquests no són suficients, en proporció als seus patrimonis.

2. Els fills, mentre conviuen amb la família, contribueixen proporcionalment a aquestes despeses en la forma establerta per l'article 146.

3. Els altres parents que conviuen amb la família hi contribueixen, si és el cas, en la mesura de llurs possibilitats i d'acord amb les despeses que generen.

Article 6. Deure d'informació recíproca

Els cònjuges tenen l'obligació recíproca d'informar-se adequadament de la gestió patrimonial que duguin a terme en atenció al manteniment de les despeses familiars.

Article 7. Demora en els pagaments

En cas d'incompliment per part d'una de les persones obligades, qualsevol de les altres pot demanar a l'autoritat judicial, a part de l'efectivitat dels pagaments pendents, que acordi la prestació de les garanties o l'adopció de les mesures convenients per a assegurar els pagaments futurs. Aquestes mesures poden ésser modificades o revocades.

Article 8. Responsabilitat

Davant terceres persones, ambdós cònjuges responen solidàriament de les obligacions contretes per raó de les despeses familiars a què fa referència l'article 4, si es tracta de despeses adequades als usos i al nivell de vida de la família; en un altre cas, en respon el cònjuge que ha contret l'obligació.

Article 9. Disposició de l'habitatge familiar

1. Amb independència de quin sigui el règim econòmic matrimonial aplicable, el cònjuge titular, sense el consentiment de l'altre, no pot dur a terme cap acte d'alienació, gravamen o, en general, de disposició del seu dret en l'habitatge familiar o en els mobles d'ús ordinari que en comprometi l'ús, encara que es refereixi a quotes indivises. Aquest consentiment no es pot excloure per pacte ni atorgar-se amb caràcter general. Si manca el consentiment, el jutge o jutgessa pot autoritzar l'acte, atès l'interès de la família o si hi concorre una altra causa justa.

2. L'acte efectuat sense el consentiment o l'autorització que estableix l'apartat 1 és anul·lable, a instància de l'altre cònjuge o dels seus fills menors, si conviuen en l'habitatge, dins el termini de quatre anys des que en tinguin coneixement o des de la seva inscripció en el Registre de la Propietat.

3. No és procedent l'anul·lació quan l'adquirent actua de bona fe i a títol onerós, si, a més, el titular ha manifestat que l'immoble no tenia la condició d'habitatge familiar, encara que sigui manifestació inexacta. Tanmateix, el cònjuge que n'ha disposat respon dels perjudicis que hagi pogut causar, d'acord amb la legislació aplicable.

4. En els casos de separació judicial, de nul·litat o de divorci, no cal el consentiment de l'altre cònjuge ni l'autorització judicial per a disposar lliurement del que havia estat habitatge familiar, tret del cas en què el cònjuge no titular o els fills tinguin dret a l'ús de l'esmentat habitatge, llevat que la disposició es faci respectant aquest dret.

Article 10. Règim econòmic del matrimoni

1. El règim econòmic matrimonial és el convingut en capítols.

2. Si no hi ha pacte, o en el cas que els capítols matrimonials siguin ineficaços, el règim econòmic és el de separació de béns.

Article 11. Llibertat de contractació

Els cònjuges es poden transmetre béns i drets per qualsevol títol i dur a terme entre ells tot tipus de negocis jurídics. En cas d'impugnació judicial, els correspon la prova del caràcter onerós de la transmissió.

Article 12. Presumpció de donació

En cas de fallida o concurs de creditors d'un dels cònjuges, els béns adquirits per l'altre a títol onerós durant l'any anterior a la declaració o des de la data de la retroacció s'han de presumir donats pel primer, llevat que s'acrediti que, en el moment de l'adquisició, el matrimoni estava separat judicialment o de fet o que l'adquirent disposava d'ingressos o recursos suficients per a efectuar-la.

Article 13. Embargament de comptes indistints

En cas d'embargament de comptes indistints per deutes privatius d'un dels cònjuges, el cònjuge no deutor pot sostreure de l'embargament els imports que acrediti que li pertanyen amb caràcter exclusiu, llevat que hagi consentit expressament l'obligació contreta pel cònjuge deutor.

Article 14. Donacions fora de capítols

Les donacions entre cònjuges fetes fora de capítols matrimonials són revocables en els casos generals de revocació de donacions, per bé que, en el cas de supervenció de fills, la revocació només té efecte si es tracta de fills comuns.

Article 15. Contingut

1. En els capítols matrimonials, hom pot determinar el règim econòmic matrimonial, convenir heretaments, fer donacions i establir les estipulacions i els pactes lícits que es considerin convenients, àdhuc en previsió d'una ruptura matrimonial.

2. Els capítols matrimonials es poden atorgar abans o després del casament. Els atorgats abans només produeixen efectes a partir de la celebració del matrimoni.

Article 16. Capacitat

1. Poden atorgar capítols matrimonials els qui poden contreure vàlidament matrimoni, però necessiten, si escau, els complements de capacitat que corresponguin.

2. No cal la intervenció del defensor o defensora judicial en les disposicions establertes pel pare o la mare a favor dels seus fills menors no emancipats, encara que hi hagi reserva de drets a favor d'aquells, sempre que no hi hagi contraposició d'interessos, cas en què s'ha d'aplicar el que disposa l'article 157.

Article 17. Forma i inscripció

1. Els capítols matrimonials i llurs modificacions s'han d'atorgar en escriptura pública.

2. Els capítols matrimonials, i llurs modificacions, i també els pactes, les resolucions judicials i altres fets que canviïn o modifiquin el règim econòmic matrimonial, no són oposables a terceres persones mentre no es facin constar en la inscripció del matrimoni en el Registre Civil, i, si és el cas, en els altres registres públics la legislació dels quals ho estableixi.

Article 18. Modificació

1. Per a la modificació dels capítols o per a deixar-los sense efecte, cal el consentiment de totes les persones que els havien atorgat, o dels seus hereus, si la modificació afecta drets que aquelles haguessin conferit.

2. La modificació del règim econòmic matrimonial i dels pactes successoris recíprocs entre cònjuges i llur resolució, i també dels establerts per ells a favor dels fills, la poden acordar exclusivament els cònjuges, sense necessitat d'acord de les altres persones que hagin concorregut en els capítols ni dels hereus.

Article 19. Drets adquirits

La modificació del règim econòmic matrimonial no afecta els drets adquirits per terceres persones.

Article 20. Ineficàcia per nul·litat o divorci

1. Els capítols queden sense efecte si el matrimoni és declarat nul o es dissol per divorci.

2. Si el matrimoni es dissol per divorci, conserven l'eficàcia:

a) Els heretaments i les donacions a favor d'un dels contraents, si l'afavorit o afavorida continua treballant per a la casa i hi ha descendència del matrimoni. Són ineficaços l'usdefruit vidual i els altres drets que, si escau, s'hagin pactat en forma accessòria a favor del cònjuge d'aquell o d'aquella. Si no es continua treballant per a la casa o no hi ha descendència, i també si el cònjuge contreu nou matrimoni, l'heretament o la donació esdevenen revocables per la sola voluntat de l'heretant o donant.

b) Els heretaments a favor de la descendència del matrimoni, en consideració al qual es varen atorgar els capítols. Els heretaments purs esdevenen revocables.

c) El reconeixement de fills fet per qualsevol dels cònjuges.

Article 21. Donacions capitulars

1. Les donacions atorgades pel pare i la mare als fills comuns, sense designació de parts, s'entenen fetes per tots dos a mitges.

2. Els béns donats conjuntament als contraents o als cònjuges pertanyen a tots dos en proindivís ordinari i a parts iguals, llevat que el donant no ho disposi altrament.

Article 22. Revocació

Les donacions atorgades en capítols matrimonials únicament són revocables per incompliment de càrregues, en el termini d'un any, comptador a partir de l'incompliment, si bé poden ésser reduïdes, en allò que resultin inoficioses per raó de llegítimes, en cas de supervivència o supervenció de fills.

Article 23. Actes fraudulents

1. Són nuls, encara que s'atorguin a nom d'una persona interposada:

a) Les retrodonacions fetes posteriorment per l'hereu o donatari a favor de l'heretant o del donant, o dels seus hereus, de béns compresos en un heretament o en una donació atorgada en capítols matrimonials.

b) Els actes posteriors del donant o de l'heretant, en disminució, derogació o perjudici de la donació o de l'heretament, i els de l'hereu o del donatari que els consenti.

2. Es presumeixen fraudulents, en particular, la compra feta pel pare o la mare al fill o filla de béns compresos en un heretament o en una donació atorgada en capítols matrimonials, si el pagament del preu consta solament per confessió i el reconeixement de deutes fet pels fills a favor del pare o de la mare, si no en consta la realitat per altres mitjans de prova.

3. Igualment és ineficaç qualsevol acte o contracte adreçat a eludir les prohibicions establertes en aquest article.

Article 24. Contingut

L'usdefruit universal reservat o atribuït en capítols matrimonials ha de tenir el contingut establert per l'article 69 del Codi de successions.

Article 25. Obligació de fer inventari

1. L'usufructuari universal designat en capítols ha de fer inventari de tots els béns i els drets del causant, excepte que se l'hagi dispensat d'aquesta obligació en el títol constitutiu o en el que el modifiqui.

2. L'inventari s'ha de formalitzar en escriptura pública i els nus propietaris poden intervenir en la formalització.

Article 26. Termini

1. L'usufructuari ha de fer l'inventari en el termini establert en els capítols matrimonials i, si els capítols no estableixen el termini, dins els sis mesos següents a la mort del causant.

2. Si l'usufructuari no ha fet inventari dins els terminis establerts per l'apartat 1, qualsevol persona interessada pot demanar a l'autoritat judicial que es faci, amb la seva intervenció i amb la concurrència dels qui n'hagin demanat la pràctica. El nou termini ha d'ésser de tres mesos i pot ésser prorrogat per un termini igual, per una causa justa.

Article 27. Dispensa de caució

Llevat que no es disposi altrament, l'usufructuari universal designat en capítols matrimonials no ha de prestar cap mena de caució.

Article 28. Extinció de l'usdefruit

L'usdefruit universal convingut en capítols matrimonials s'extingeix per les causes generals. També s'extingeix quan l'usufructuari incompleix els deures que li corresponen en virtut de l'article 69 del Codi de successions.

Article 29. Extinció anticipada

En l'usdefruit pactat per un cònjuge a favor de l'altre, les persones interessades poden demanar que es declari l'extinció de l'usdefruit si el cònjuge supervivent:

a) Ha estat declarat indigne de succeir el premort.

b) Abandona els fills comuns sota potestat o en negligeix greument la cura.

Article 30. Inalienabilitat de l'usdefruit

L'usdefruit universal capitular és inalienable, sens perjudici que, amb el consentiment dels nus propietaris, siguin alienats béns determinats en els termes i les condicions que estableix l'article 69 del Codi de successions.

Article 31. Règim

Les donacions atorgades fora de capítols matrimonials per un dels contraents a favor de l'altre en consideració al matrimoni i les que atorguin altres persones per la mateixa raó es regeixen per les regles generals de les donacions, llevat del que disposen els articles 32, 33 i 34.

Article 32. Dret a la restitució

1. Les donacions a què es refereix l'article 31 estan supeditades al fet que s'arribi a celebrar el matrimoni. Si aquest esdevé impossible o si no té lloc en el termini d'un any des del lliurament del bé donat, el donant pot revocar la donació i reclamar-ne la restitució, i no és admissible cap altre deteriorament que el causat per l'ús, d'acord amb la naturalesa del bé.

2. El donant ha d'indemnitzar el donatari de les millores necessàries i útils fetes al bé donat. Pel que fa a altres millores, el donatari pot prescindir-ne si no en resulta dany per a la cosa donada o no es devalua.

Article 33. Donacions condicionals, modals i de béns gravats

1. Les donacions per raó de matrimoni, atorgades fora de capítols, es poden sotmetre a condicions i modes.

2. Si el bé donat és subjecte a càrrega o gravamen, el donant no està obligat a l'alliberament corresponent.

Article 34. Revocació

Les donacions a què es refereix l'article 31 també es poden revocar per la causa i en el termini establerts per l'article 22 en matèria de donacions capitulars.

Article 35. Dret al parament de l'habitatge

1. Correspon al cònjuge supervivent, no separat judicialment o de fet, la propietat de la roba, del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de l'habitatge conjugal, i no es computen els dits béns en el seu haver hereditari.

2. No són objecte del dret de predetracció a què fa referència l'apartat 1 els béns que hagin estat de titularitat del cònjuge premort i que consisteixin en joies o objectes artístics o històrics, ni altres que tinguin un valor extraordinari atès el nivell de vida del matrimoni i el patrimoni relicte. Tampoc no ho són els mobles de procedència familiar, si el cònjuge premort n'ha disposat per actes d'última voluntat en favor d'altres persones.

Article 36. L'any de viduïtat

1. Durant l'any següent a la mort d'un dels cònjuges, el supervivent que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort té dret a habitar tot l'habitatge conjugal, amb facultat per a prendre'n possessió, i a ésser alimentat a càrrec d'aquest patrimoni, en consonància amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que puguin correspondre al cònjuge supervivent en virtut de la defunció del premort.

2. El cònjuge supervivent separat judicialment o de fet no tindrà els drets a què fa referència l'apartat 1, i els perd, en altre cas, si, durant l'any següent a la mort del cònjuge, es torna a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona, i també si abandona o negligeix greument els fills comuns sota potestat. En cap cas no està obligat a tornar l'import dels aliments percebuts. 

< Tornar a l'índex

Següent >