|
Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d'ajuda
mútua
(DOGC
núm. 2801, de 08-01-1999)
[Aquesta llei ha
estat derogada per la
llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de
Catalunya, relatiu a la persona i la familia]
[Modificada
per la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i
administratives (DOGC núm. 5537, de 31-12-2009, p. 23), que afecta l'apartat
1 de la disposició addicional].
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament
de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix
l'article 33.2 de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Al marge del matrimoni i de les unions estables de parella, la societat catalana d'avui
presenta altres formes de convivència d'ajut mutu, especialment pel que fa a les persones
grans que intenten posar remei a llurs dificultats.
Sobre la base de l'estudi jurídic que s'ha dut a terme, utilitzant dades estadístiques
fiables i de caràcter sociològic i les diverses solucions que ofereix el dret
comparat,
que s'han analitzat degudament, hom arriba al convenciment que és procedent establir una
regulació de les situacions de convivència de persones que, sense constituir una
família nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense
límit de grau en la línia col·lateral, o de simple amistat o companyonia, i que posen en
comú elements patrimonials i treball domèstic, amb voluntat d'ajuda mútua i de
permanència.
Atès que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de
parella, no hi ha motius per a limitar-ne a dos el nombre dels components ni per a
excloure'n els germans que en constitueixen, precisament, el nucli principal.
En la situació actual d'envelliment progressiu de la població com a conseqüència de la
prolongació de la vida i de la reducció de la natalitat, una regulació legal de signe
proteccionista, que fomenti aquest tipus de convivència, pot reportar una solució a
moltes persones grans, que en resolgui les dificultats econòmiques i socials i n'eviti
l'aïllament en institucions geriàtriques.
Aquesta Llei s'articula en nou articles, una disposició transitòria,
una disposició addicional i una disposició
final.
El tractament legislatiu d'aquestes modalitats de convivència s'ha ajustat al marc de les
competències que atorga l'article 9.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya en
matèria de conservació, modificació i desenvolupament del dret civil propi.
Article 1
Concepte de la convivència d'ajuda mútua
Les disposicions d'aquesta Llei són aplicables a les relacions de
convivència de dues persones o més en un mateix habitatge habitual que,
sense constituir una família nuclear, comparteixen, amb voluntat de
permanència i d'ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic,
o ambdues coses, tant si la distribució és igual com desigual i tant si
la càrrega econòmica només és assumida per algun com si ho és per alguns
dels convivents i la del treball per l'altre o els altres.
Article 2
Titulars de la relació
1. Els titulars de les relacions de convivència d'ajuda mútua són
persones majors d'edat, sense parentiu entre elles en la línia recta,
que poden ésser parents en la línia col.lateral sense límit de grau, o
tenir relacions de simple amistat o companyonia.
2. El nombre de convivents sense el parentiu definit per l'apartat 1
resta limitat a quatre.
3. Resten excloses de la titularitat a què fa referència l'apartat 1 les
persones amb vincles matrimonials subsistents o que formin una unió
estable de parella.
Article 3
Constitució i acreditació
Les situacions convivencials que són objecte d'aquesta Llei s'han
d'acreditar per mitjà de l'escriptura pública o del document públic
notarial en què es formalitza la convivència, a partir dels quals té
plena efectivitat, o pel transcurs d'un període de dos anys de
convivència acreditats mitjançant una acta de notorietat.
Article 4
Regulació
1. Els convivents poden establir verbalment o per escrit públic o privat
els pactes reguladors de la convivència, els drets i els deures
respectius, compreses les causes i les normes de l'extinció d'aquesta.
2. Els pactes poden modificar-se verbalment, en document privat o públic,
segons el que estableixin.
Article 5
Extinció de la convivència
1. Les relacions de convivència s'extingeixen per les causes següents:
a) Per l'acord de tots els convivents.
b) Per la voluntat unilateral d'un dels membres.
c) Pel matrimoni o l'establiment de relació de parella estable d'un dels
convivents.
d) Per la defunció d'un dels convivents.
e) Per les establertes pel pacte entre els convivents.
2. En els supòsits de les lletres b, c, i d de l'apartat 1, la
convivència pot continuar, amb les modificacions que calguin en els
pactes reguladors, entre els convivents que no comparteixin la voluntat
d'extingir-la, o, si és el cas, entre els no exclosos per l'article 2.3
i els sobrevivents. Quan s'extingeixi la convivència, s'ha de revocar
l'escriptura pública o el document públic notarial de constitució.
3. La continuïtat de la convivència en cap cas no pot perjudicar els
drets del convivent o dels convivents que se n'hagin apartat ni els dels
hereus del premort.
4. En els supòsits de les lletres a, b, c i d de l'apartat 1, queden
revocats els poders que qualsevol dels membres que s'aparti de la
convivència hagi atorgat a favor de l'altre o altres o tingui atorgats
al seu favor.
Article 6
Efectes de l'extinció respecte a l'habitatge
1. Si no hi ha pacte, i l'extinció es produeix en vida de tots els
convivents, els que no siguin titulars de l'habitatge disposen de tres
mesos per a abandonar-lo.
2. També en el cas que no hi hagi pacte, si l'extinció es produeix per
defunció de la persona propietària de l'habitatge, els convivents poden
continuar ocupant-lo durant sis mesos.
3. Si la persona morta era arrendatària de l'habitatge, els convivents
tenen dret a subrogar-se en la titularitat de l'arrendament pel termini
d'un any, o pel temps que manqui per a l'expiració del termini
contractual, si aquest és inferior.
4. Les situacions de cotitularitat s'han d'intentar resoldre per acord
dels afectats i, si hi manca, s'han de resoldre mitjançant arbitratge o
judicialment. La resolució judicial pot disposar una indemnització a
favor dels convivents més perjudicats a càrrec de l'altre o altres
cotitulars.
Article 7
Compensació econòmica per raó del treball
Quan la convivència s'extingeix en vida dels convivents, el que ha
treballat per a l'altre o per als altres, sense la contraprestació
deguda, si per aquesta causa s'ha produït una desigualtat econòmica que
impliqui un enriquiment injust, té dret a una compensació econòmica a
càrrec del beneficiat o dels beneficiats, que s'ha d'intentar fixar per
acord dels afectats i, en el cas que no hi hagi acord, s'ha de fixar
mitjançant arbitratge o judicialment, tenint en compte les
circumstàncies següents:
a) Els pactes previs entre les parts.
b) La dedicació a l'altre o altres.
c) La durada de la convivència.
d) Els mitjans econòmics de les parts.
Article 8
Pensió periòdica en cas de defunció
1. En cas d'extinció de la convivència per defunció d'un dels
convivents, el convivent o els convivents que sobrevisquin que eren
mantinguts totalment o parcialment pel premort en l'últim any de la
convivència previ a la defunció i no tinguin mitjans econòmics
suficients per a mantenir-se tenen dret a una pensió alimentària, a
càrrec dels hereus d'aquell, per un període màxim de tres anys, que s'ha
d'intentar fixar per acord dels afectats i, en el cas que no hi hagi
acord, s'ha de fixar mitjançant arbitratge o judicialment. Per a
establir la quantia i la durada s'ha de tenir en compte:
a) El cost del manteniment.
b) El temps en què fou mantingut o mantinguts.
c) El cabal relicte. La capitalització de la pensió a l'interès legal
del diner no pot excedir la meitat del valor del cabal relicte si els
hereus són descendents, ascendents o col.laterals fins al segon grau de
consanguinitat del causant, llevat que siguin menors d'edat o
discapacitats, en aquest cas el límit ha d'ésser la cinquena part del
valor de l'herència.
2. No correspon dret a pensió si s'ha pactat així en el títol de
constitució del règim de convivència, si n'hi ha.
Article 9
Caducitat d'accions
Les accions per a l'exercici dels drets a què es refereixen els articles
7 i 8 caduquen al cap d'un any a comptar del cessament de la
convivència.
Disposició transitòria
El temps de convivència transcorregut abans de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei dels membres de les situacions convivencials d'ajuda
mútua s'ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys a què
es refereix l'article 3, només si tots els convivents afectats i, si
escau, els hereus del difunt hi estan d'acord.
Disposició addicional
1. Dins l’àmbit de competències assumides per
la Generalitat en el marc de la Llei de l’Estat
21/2001, del 27 de desembre, per la qual es
regulen les mesures fiscals i administratives del
nou sistema de finançament de les comunitats
autònomes de règim comú i ciutats amb estatut
d’autonomia, les situacions de convivència
d’ajuda mútua s’assimilen a la resta de
descendents del grup II als efectes de
l’aplicació de les reduccions personal i
addicional i per l’adquisició de l’habitatge habitual del
causant o la causant.
2. Als efectes del que estableix l'apartat 1, el convivent o convivents
supervivents han d'acreditar l'existència de la convivència d'ajuda
mútua mitjançant l'escriptura pública de formalització de la
convivència, atorgada, com a mínim, dos anys abans de la mort del
causant, o bé mitjançant acta de notorietat de la convivència i del
transcurs del període mínim de dos anys d'aquesta.
[L'apartat
1 de la disposició addicional ha estat modificat per l'article 29 de la
Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i
administratives (DOGC núm. 5537, de 31-12-2009, p. 23). Per veure la redacció anterior, feu clic
aquí].
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les
autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 28 de desembre de 1998
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
|
|
