Títol II. Els règims
econòmics matrimonials
Capítol I. El règim
de separació de béns i les compres amb pacte de supervivència
Secció primera.
El règim de separació de béns
Article 37. Contingut
En el règim de separació de béns,
cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l'administració
i la lliure disposició de tots els seus béns, dins els límits
establerts per la llei.
Article 38. Béns privatius
En el règim de separació de béns,
són propis de cadascun dels cònjuges tots els que tenia com
a tals quan es va celebrar el matrimoni i els que adquireixi després
per qualsevol títol.
Article 39. Adquisicions oneroses
En les adquisicions fetes a títol onerós
per un dels cònjuges durant el matrimoni, si consta la titularitat
dels béns, la contraprestació s'entén pagada amb diner
de l'adquirent. En el cas que la contraprestació procedeixi de l'altre
cònjuge, se'n presumeix la donació.
Article 40. Titularitats dubtoses
En cas de dubte sobre a quin dels cònjuges
pertany algun bé o dret, s'entén que correspon a tots dos
per meitats indivises, llevat que es tracti de béns mobles que siguin
d'ús personal o que estiguin directament destinats al desenvolupament
de l'activitat d'un dels cònjuges i que no siguin d'extraordinari
valor, cas en el qual es presumeix que pertanyen a aquest.
Article 41. Compensació econòmica
per raó de treball
1. En els casos de separació judicial,
divorci o nul.litat, el cònjuge que, sense retribució o amb
una retribució insuficient, ha treballat per a la casa o per a l'altre
cònjuge té dret a rebre d'aquest una compensació econòmica,
en el cas que s'hagi generat, per aquest motiu, una situació de
desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui un enriquiment
injust.
2. La compensació s'ha de satisfer en metàl.lic,
llevat d'acord entre les parts o si l'autoritat judicial, per causa justificada,
autoritza el pagament amb béns del cònjuge obligat. El pagament
ha de tenir efecte en un termini màxim de tres anys, amb meritació
d'interès legal des del reconeixement, cas en el qual pot acordar-se
judicialment la constitució de garanties a favor del cònjuge
creditor.
3. El dret a aquesta compensació és
compatible amb els altres drets de caràcter econòmic que
corresponen al cònjuge beneficiat, i ha d'ésser tingut en
compte per a la fixació d'aquests altres drets.
Article 42. Exercici del dret a la compensació
1. El dret a la compensació econòmica
establert per l'article 41 només es pot exercir en el primer procediment
en el qual se sol.liciti la separació, el divorci o la nul.litat,
i, per tant, no es pot formular en l'eventual procediment subsegüent
de nul.litat o divorci, llevat que hi hagi hagut reconciliació i
nova convivència i per raó d'aquesta.
2. En el cas de resolucions dictades pels tribunals
eclesiàstics en què es declari la nul.litat de matrimoni
canònic o de decisions pontifícies sobre matrimoni rat i
no consumat, el dret establert per aquest article 41 només es pot
exercir en el tràmit de la seva execució, davant la jurisdicció
civil.
Article 43. Divisió dels béns en
proindivís
1. En els procediments de separació, divorci
o nul.litat i d'execució en l'ordre civil de les resolucions o les
decisions eclesiàstiques a què fa referència l'article
42, de matrimonis subjectes al règim de separació de béns,
qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l'acció
de divisió de cosa comuna respecte als que tinguin en proindivís.
Si els béns afectats són més d'un i l'autoritat judicial
ho estima procedent, aquells poden ésser considerats en conjunt,
als efectes de la divisió.
2. Si la sentència dóna lloc a l'acció
de divisió de la cosa comuna, es pot procedir a la indicada divisió
dels béns en el tràmit d'execució de la sentència.
Secció segona.
Les compres amb pacte de supervivència
Article 44. Règim dels béns
1. Els cònjuges que, en règim econòmic
de separació, comprin béns conjuntament i per meitat poden
pactar en el mateix títol d'adquisició que, quan es produeixi
la mort de qualsevol d'ells, el supervivent esdevingui titular únic
de la totalitat.
2. Mentre visquin els dos cònjuges, els
béns adquirits amb aquest pacte s'han de regir per les normes següents:
a) No poden ésser alienats ni gravats,
si no és per acord de tots dos.
b) Cap dels cònjuges no pot transmetre
a terceres persones el seu dret sobre els béns.
c) Cal mantenir necessàriament la indivisió
dels béns.
3. En els béns comprats per ambdós
cònjuges amb pacte de supervivència, l'adquisició
de la participació del premort s'ha de computar en l'herència
d'aquest, als efectes del càlcul de la llegítima, i, si és
el cas, s'ha d'imputar en pagament a compte de la quarta vidual.
Article 45. Incompatibilitat amb l'heretament
El pacte de supervivència esdevé
ineficaç si un dels cònjuges adquirents ha atorgat un heretament
a favor de tercers contraents o ha atorgat un heretament pur a favor dels
seus fills i l'heretament resulta eficaç en morir l'heretant.
Article 46. Extinció
1. El pacte de supervivència s'extingeix
per:
a) L'acord dels dos cònjuges durant el
matrimoni.
b) La renúncia del supervivent.
c) La declaració de nul.litat del matrimoni,
la separació judicial, el divorci o la separació de fet acreditada
fefaentment.
d) L'adjudicació de la meitat del bé
com a conseqüència de l'embargament establert per l'article
47.
2. Si a la mort d'un dels cònjuges hi hagués
en tràmit una demanda de separació, de divorci o de nul.litat
del matrimoni, els hereus del premort poden prosseguir l'acció plantejada
als efectes de la declaració d'extinció del pacte de supervivència.
3. En els casos a què es refereix l'apartat
1 i en els tipificats per l'article 45, llevat que s'estipuli altrament,
la ineficàcia i l'extinció del pacte de supervivència
determinen la cotitularitat dels cònjuges, o del cònjuge
supervivent i dels hereus del premort, o bé del cònjuge no
deutor i de l'adjudicatari de la meitat del cònjuge deutor, en proindivís
ordinari.
Article 47. Embargament
1. El creditor d'un dels cònjuges per deutes
propis o per deutes familiars pot demanar l'embargament sobre la meitat
que el deutor té sobre els béns comprats amb pacte de supervivència.
2. L'embargament s'ha de notificar al cònjuge
que no sigui part en el litigi.
Capítol II. El règim
de participació en els guanys
Secció primera.
Disposicions generals
Article 48. Contingut
1. El règim econòmic matrimonial
de participació en els guanys atribueix a qualsevol dels cònjuges,
en el moment de l'extinció del règim, el dret a participar
en els guanys obtinguts per l'altre durant el temps que aquest règim
hagi estat vigent.
2. Aquest règim s'ha de convenir en capítols
matrimonials i es regeix, en tot allò que no s'hi prevegi, per les
disposicions d'aquest capítol. En darrer terme, durant la seva vigència
es regeix per les normes del règim de separació de béns,
incloses les relatives a les compres amb pacte de supervivència.
Article 49. Autonomia patrimonial constant matrimoni
Constant matrimoni, cada cònjuge té
la propietat, el gaudi, l'administració i la lliure disposició
dels seus béns, però té el deure d'informar adequadament
l'altre de la seva gestió patrimonial.
Article 50. El pacte de participació desigual
1. El pacte que atribueixi una participació
diferent de la meitat dels guanys solament és vàlid si s'estableix
amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges.
2. La invalidesa del pacte determina la participació
en la meitat dels guanys.
Article 51. Extinció necessària
El règim de participació en els
guanys s'extingeix en tot cas per:
a) La dissolució o la declaració
de nul.litat del matrimoni.
b) La separació judicial.
c) El pacte en capítols matrimonials.
Article 52. Extinció judicial
El règim de participació també
es pot extingir anticipadament per decisió judicial, a petició
d'un dels cònjuges, quan hi concorri alguna de les circumstàncies
següents:
a) La separació de fet per un període
superior a un any.
b) L'incompliment greu o reiterat del deure d'informar
adequadament l'altre cònjuge, que estableix l'article 49.
c) La gestió patrimonial irregular que
comprometi greument els interessos de qui sol.licita l'extinció.
d) L'entrada del cònjuge en una situació
que comprometi greument els interessos de qui sol.licita l'extinció.
Article 53. Efectes de la retroacció
En els supòsits en què l'extinció
sigui conseqüència d'una sentència dictada amb ocasió
de les causes establertes pels articles 51 i 52, l'extinció del
règim es retrotreu al moment de presentació de la demanda.
Secció segona.
La liquidació del règim
Article 54. Inici de la liquidació
1. Una vegada extingit el règim de participació
en els guanys, se'n fa la liquidació als efectes de la fixació
del crèdit de participació, establint la diferència
entre el patrimoni final i l'inicial de cada cònjuge.
2. A partir del moment de l'extinció del
règim, i fins que no s'hagi determinat el crèdit de participació
que en resulti, cap cònjuge no pot disposar dels seus béns
sense el consentiment de l'altre cònjuge o dels seus hereus o, si
de cas hi manca, sense autorització judicial, excepte en allò
que constitueixi la seva activitat normal de gestió.
Article 55. Determinació de l'actiu
Per a determinar els guanys obtinguts per cadascun
dels cònjuges s'han de comptabilitzar, segons el valor que tinguin
en el moment de la liquidació:
a) Tots els béns de cada cònjuge
que subsisteixin quan s'extingeixi el règim, amb deducció
de les obligacions i del valor dels gravàmens constituïts en
garantia dels deutes particulars de qualsevol dels cònjuges.
b) Els béns alienats a títol gratuït
durant la vigència del règim, segons l'estat material en
el moment de l'alienació, llevat que el cònjuge no alienant
l'hagi consentida o renunciï expressament a comptabilitzar-los. Se
n'exceptuen, en tot cas, els béns objecte de liberalitats fetes
de conformitat amb l'ús i de donacions atorgades a alguns dels fills
del donant per raó de matrimoni o per facilitar-los una ocupació.
c) Els béns alienats a títol onerós
durant la vigència del règim per tal de disminuir fraudulentament
els guanys, segons l'estat material en el moment de l'alienació
i amb independència del preu que s'hagi fet constar, i també
el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts també
fraudulentament.
d) Els béns destruïts o deteriorats,
en les mateixes circumstàncies indicades en la lletra c.
Article 56. Determinació del passiu
1. Del total resultant segons l'article 55 s'han
de deduir, si subsisteixen, i segons el valor que tinguin en el moment
de la liquidació:
a) Els béns que integraven el patrimoni
de cada cònjuge al començament del règim, excepte
els fruits i les rendes que hagin pogut produir, els adquirits durant la
vigència del règim per donació, herència o
llegat i els subrogats d'uns i altres, segons l'estat material en el moment
d'iniciar-se el règim o en el moment de l'adquisició, amb
deducció de les càrregues que els afectessin en aquell moment.
b) Les quantitats procedents d'indemnitzacions
per danys corporals o morals de la persona o per pensions alimentàries
o d'invalidesa, o altres de caràcter igualment personalíssim.
c) Els deutes contrets durant la vigència
del règim per qualsevol dels cònjuges amb vista al manteniment
de les despeses familiars, encara que no s'hagin satisfet. Aquesta deducció
s'ha de fer d'acord amb les normes de contribució a les despeses
familiars.
2. Els cònjuges poden acreditar pels mitjans
legals de prova els béns que integraven llur patrimoni en començar
el règim. L'inventari practicat per ambdós cònjuges,
o per un d'ells amb la conformitat de l'altre, es presumeix exacte.
Article 57. Determinació del crèdit
Si no hi ha un pacte vàlid que estableixi
una participació diferent, el crèdit de participació
es determina com segueix:
a) Si únicament un dels cònjuges
ha obtingut guanys, l'altre o els seus successors tenen dret a la meitat
del valor d'aquests guanys.
b) Si tots dos cònjuges han obtingut guanys,
qui n'hagi obtingut menys, o els seus successors, tenen dret a la meitat
de la diferència entre el valor dels seus propis guanys i el dels
guanys de l'altre cònjuge.
Secció tercera.
Pagament del crèdit de participació
Article 58. Forma i termini de pagament
1. El crèdit de participació s'ha
de pagar en diners. Si la persona deutora ho demana, l'autoritat judicial
pot concedir un ajornament per pagar el crèdit de participació
o la possibilitat de pagar-lo a terminis, sempre que la petició
es fonamenti en un interès atendible i es garanteixi suficientment
el deute.
2. Ni l'ajornament del pagament ni el pagament
a terminis no poden excedir els tres anys. Un cop concedit, el crèdit
de participació merita interessos legals.
Article 59. Pagament en béns
1. No obstant el que disposa l'article 58, el
crèdit de participació es pot pagar amb l'adjudicació
de béns concrets, per acord de les persones interessades. Malgrat
tot, l'adjudicació de béns en pagament pot ésser demanada
unilateralment pel deutor o deutora o pel creditor o creditora, i l'autoritat
judicial pot concedir-la si hi ha un interès atendible.
2. Si el règim s'extingeix per la mort
d'un dels cònjuges i el supervivent té dret a participar
en els guanys, pot demanar que, en pagament del seu crèdit de participació,
se li adjudiqui l'habitatge conjugal. Si el valor de l'habitatge fos superior
al del crèdit de participació, l'adjudicatari ha de pagar
la diferència en diners.
Article 60. Actes en frau del crèdit
1. Si el deutor o deutora no té béns
suficients per a satisfer el crèdit de participació, el creditor
o creditora pot demanar la rescissió de les alienacions fetes per
aquell o aquella a títol gratuït i sense el seu consentiment
durant la vigència del règim, llevat de les fetes a favor
dels fills per raó de matrimoni o per facilitar-los una ocupació,
i també les fetes a títol onerós en frau del seu dret.
2. Aquestes accions caduquen al cap de quatre
anys des de l'extinció del règim i no són procedents
quan els béns estiguin en poder de terceres persones adquirents
a títol onerós i de bona fe.
3. El creditor o creditora o els seus successors
poden demanar l'anotació de la demanda de reclamació del
crèdit de participació en els registres públics corresponents.
Capítol III. L'associació
a compres i millores
Article 61. Règim
1. L'associació a compres i millores, pròpia
del Camp de Tarragona i d'altres comarques, exigeix pacte exprés
en capítols matrimonials.
2. En tot allò que no regulin els pactes
de la constitució del règim ni aquest capítol, l'associació
a compres i millores es regeix pel costum de la comarca i, si no n'hi ha,
per les disposicions del règim de participació en els guanys,
en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica.
3. Cada cònjuge pot associar l'altre a
les compres i les millores que faci durant el matrimoni. També es
pot establir l'associació amb caràcter recíproc o
associant als cònjuges llurs ascendents, tant si els han fet heretament
com si no.
4. S'entén per compres els béns
que, constant l'associació, adquireixi qualsevol de les persones
associades a títol onerós o obtingui per la seva professió,
la seva indústria o el seu treball.
5. Es consideren millores els augments de valor
dels béns de qualsevol persona associada deguts a impenses útils,
inversions en pagament de deutes o llegítimes i redempció
de censos i censals.
Article 62. Administració
1. L'administració de l'associació
a compres i millores correspon a la persona associada que s'indiqui en
els capítols. Si no hi ha designacions, correspon a tots els associats.
2. L'administrador únic de l'associació,
si escau, pot, amb la seva sola intervenció, disposar a títol
onerós dels béns que la constitueixen, però no fiançar
en nom de l'associació, si no és per a profit de la família.
3. Els deutes particulars de cada persona associada
graven exclusivament la seva part.
Article 63. Liquidació
La liquidació dels guanys de cada persona
associada es refereix al moment de la seva mort o de l'extinció
del règim i es pot efectuar amb diners o amb altres béns
de l'associació.
Capítol IV. L'agermanament
o pacte de mig per mig
Article 64. Règim
1. L'agermanament o pacte de mig per mig, propi
del dret de Tortosa, s'ha de convenir en capítols matrimonials,
abans o després de la celebració del matrimoni.
2. En allò que no prevegin els pactes de
la constitució del règim, és aplicable el costum del
lloc i, si manca aquest, les normes generals del règim de comunitat
de béns.
3. La comunitat inclou tots els béns que
tinguin els cònjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte
d'agermanament, els que adquireixin per qualsevol títol mentre el
matrimoni subsisteixi i els guanys o lucres de tota mena que obtinguin
durant la unió.
4. Qualsevol dels cònjuges pot exigir sempre
que en la inscripció dels béns o dels drets adquirits per
l'altre es faci constar que formen part de l'agermanament.
5. L'administració de la comunitat correspon
a ambdós cònjuges.
6. La liquidació de l'agermanament s'ha
de fer adjudicant per meitat els béns que inclogui entre els cònjuges
o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort.
Capítol V. El pacte de convinença
o mitja guadanyeria
Article 65. Règim
1. La convinença, o mitja guadanyeria,
associació coneguda a la Vall d'Aran, requereix pacte exprés
en capítols matrimonials.
2. En tot allò que no sigui previst en
els pactes de la constitució del règim ni en aquest article,
s'han d'aplicar el costum de la Vall d'Aran i el capítol X del privilegi
anomenat de la Querimònia.
3. Aquest conveni també pot ésser
establert amb el pare i la mare del fill o de la filla, i àdhuc
amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que es guanyaran
quedaran en comunitat mentre subsisteixi l'associació.
4. Els cònjuges han de contribuir per parts
iguals al sosteniment de les despeses derivades del règim i el govern
de la casa i han de dividir, a la mort d'un d'ells dos, si no hi ha fills,
els guanys i els augments.
Capítol VI. El règim
de comunitat de béns
Article 66. Contingut
1. En el règim de comunitat de béns,
tots els béns dels cònjuges esdevenen comuns i els guanys
o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges
els són atribuïts per meitat, llevat que es pacti altrament.
2. El règim de comunitat de béns
s'ha de convenir en capítols matrimonials i es regeix, en tot allò
que no s'hi estableixi, per les disposicions d'aquest capítol.
Article 67. Béns comuns
1. Són comuns, llevat el que disposa l'article
68, tots els béns i els drets que tinguin els cònjuges en
el moment de convenir el règim de comunitat de béns, els
que adquireixin per qualsevol títol durant el matrimoni i els guanys
o lucres de tota mena que n'obtinguin.
2. Si no hi ha pacte en contra, els fruits i els
productes dels béns privatius de cada cònjuge, si n'hi ha,
són béns comuns.
3. Qualsevol dels cònjuges pot demanar
que, en la inscripció dels béns o dels drets adquirits per
l'altre, es faci constar que forma part de la comunitat.
Article 68. Béns privatius
1. Són béns privatius de cada cònjuge:
a) Aquells als quals s'atribueixi aquesta condició
en capítols.
b) Els adquirits per donació, herència
o llegat.
c) Els adquirits amb clàusula reversional
o gravats de restitució fideïcomissària.
d) Els adquirits per subrogació real d'altres
béns privatius.
e) Les quantitats procedents d'indemnitzacions
per danys morals.
f) Els necessaris per a l'exercici de la professió
i la roba i els objectes d'ús personal que no siguin d'un valor
extraordinari.
2. L'exclusió d'un bé o d'un dret
de la comunitat només es pot oposar a terceres persones des que
consti en els registres públics o des que la tercera persona coneix
la condició privativa.
Article 69. Gestió
1. Si no hi ha pacte, l'administració dels
béns comuns correspon a tots dos cònjuges.
2. Qualsevol dels cònjuges pot contreure
obligacions amb càrrec a la comunitat i disposar dels béns
comuns en atenció al sosteniment de les despeses familiars a què
fa referència l'article 4. Per als altres actes, cal l'actuació
conjunta o la d'un d'ells amb el consentiment de l'altre.
3. Si un dels cònjuges exerceix una professió,
indústria o comerç, i ho fa valent-se de béns comuns
amb el consentiment de l'altre, pot realitzar tot sol i en relació
amb béns mobles els actes, fins i tot de disposició, que
siguin conseqüència de l'exercici normal d'aquelles activitats.
Article 70. Disposició dels béns
comuns
Si no hi ha pacte, els actes de disposició
dels béns comuns requereixen el consentiment d'ambdós cònjuges
o, si manca el consentiment d'un, l'autorització judicial que es
pot atorgar en interès de la família, o si hi concorre una
altra causa justa.
Article 71. Règim dels béns privatius
1. Cadascun dels cònjuges administra i
disposa dels béns privatius amb independència de l'altre.
2. Els béns comuns no responen dels deutes
contrets per qualsevol dels cònjuges, derivats de la tinença
i l'administració dels béns privatius, llevat del cas d'insuficiència
dels béns privatius del cònjuge deutor. En aquest cas, la
persona creditora pot demanar l'embargament dels béns comuns, que
ha d'ésser notificat a l'altre cònjuge, el qual pot exigir
la dissolució de la comunitat i que l'embargament tingui lloc sobre
la meitat corresponent al cònjuge deutor.
Article 72. Atenció de les despeses familiars
En el règim de comunitat de béns,
els béns comuns responen preferentment pels deutes contrets en atenció
al manteniment de les despeses familiars i, si no són suficients,
s'aplica el que estableix l'article 5 en matèria de responsabilitat
per aquestes despeses.
Article 73. Extinció del règim
El règim de comunitat de béns s'extingeix
en tot cas per:
a) La dissolució o la declaració
de nul.litat del matrimoni.
b) La separació judicial.
2. El règim de comunitat també es
pot extingir anticipadament per decisió judicial, a petició
d'un dels cònjuges, quan hi concorri alguna de les circumstàncies
següents:
a) La separació de fet per un període
superior a dos anys.
b) La gestió patrimonial irregular que
comprometi greument els interessos de la família.
Article 74. Determinació i valoració
dels béns
1. Als efectes de la divisió de la comunitat,
la determinació dels béns comuns i dels béns privatius
es fa amb referència al temps de la dissolució.
2. Els béns comuns que es posseeixin en
el moment de la dissolució de la comunitat es computen segons el
valor que tinguin en el moment de fer-ne la liquidació.
Article 75. Divisió dels béns comuns
1. En el cas d'extinció de la comunitat,
els béns comuns es divideixen entre els cònjuges o entre
el cònjuge supervivent i els hereus del premort a parts iguals,
llevat que s'hagi convingut altrament.
2. En el supòsit regulat per l'apartat
1, si l'habitatge conjugal i els seus mobles d'ús ordinari tenen
la condició de béns comuns, el cònjuge supervivent
pot demanar que li sigui atribuïda la propietat d'aquests béns
en pagament de la seva quota. Si el valor és superior al valor de
la seva quota, l'adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.
3. En la divisió, els cònjuges poden
recuperar els béns que abans de l'inici del règim de comunitat
eren de la seva propietat i que subsisteixin en el moment de l'extinció,
segons l'estat inicial. Els altres béns i les millores fetes en
els béns aportats s'inclouen en la divisió de la comunitat
i, si el valor d'aquells béns és superior al valor de la
quota, l'adjudicatari també ha de pagar la diferència en
diners.
|
