Títol VIII. Els aliments
entre parents
Article 259. Contingut
S'entén per aliments tot el que és
indispensable per al manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència
mèdica de l'alimentat, i també les despeses per a la formació
si aquest és menor, i per a la continuació de la formació,
un cop arribat a la majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per causa
que no li sigui imputable. Així mateix, els aliments inclouen les
despeses funeràries.
Article 260. Persones afectades
1. Els cònjuges, els descendents, els ascendents
i els germans estan obligats a prestar-se aliments.
2. Els deures d'assistència entre cònjuges
i entre pare o mare i fills es regulen per les disposicions específiques
i, subsidiàriament, per les establertes per aquest Codi.
3. Els germans majors d'edat i no discapacitats
només tenen dret als aliments necessaris per a la vida, sempre que
els demanin per una causa que no els sigui imputable.
4. Si la persona que té dret a rebre aliments
és descendent de la persona obligada i la necessitat deriva de causa
que li és imputable, mentre aquesta subsisteixi, només té
dret als aliments necessaris per a la vida.
Article 261. Dret a reclamar aliments
Té dret a reclamar aliments només
la persona que els necessita o, si és el cas, el seu representant
legal i l'entitat pública o privada que l'aculli.
Article 262. Inici del dret
Hom té dret als aliments des que es necessiten,
però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació
judicial o extrajudicial, degudament provada.
Article 263. Persones obligades
1. La reclamació dels aliments, si escau
i si hi ha pluralitat de persones obligades, s'ha de fer per l'ordre següent:
a) Al cònjuge.
b) Als descendents, segons l'ordre de proximitat
en el grau.
c) Als ascendents, segons l'ordre de proximitat
en el grau.
d) Als germans.
2. Si els recursos i les possibilitats de les
persones primerament obligades no resulten suficients per a la prestació
d'aliments, en la mesura que correspongui, en la mateixa reclamació
es poden demanar aliments a les persones obligades en grau posterior.
Article 264. Pluralitat de persones obligades
1. Si són més d'una les persones
obligades a prestar aliments, l'obligació s'ha de distribuir entre
elles en proporció amb els seus recursos econòmics i amb
les seves possibilitats. Tanmateix, excepcionalment i ateses les circumstàncies
del cas, l'autoritat judicial pot imposar la prestació completa
a una persona de les obligades durant el temps que ho consideri necessari.
Aquesta pot reclamar a cadascuna de les altres obligades la part que els
correspongui amb els interessos legals.
2. Si l'obligació s'extingeix o es redueix
la quantia de la prestació respecte a una de les persones obligades,
s'incrementa la de les restants en la proporció que resulti d'aplicar
els criteris establerts per l'apartat 1.
Article 265. Pluralitat de reclamacions
Si hi ha dues o més persones que reclamen
aliments a una mateixa persona obligada a prestar-los i aquesta no disposa
de mitjans suficients per a atendre-les totes, s'ha de seguir l'ordre de
preferència establert per l'article 263, llevat que hi concorrin
el cònjuge i un fill o filla subjecte a la potestat de la persona
obligada. En aquest cas, els fills han d'ésser preferits.
Article 266. Exempció de l'obligació
Queden exemptes de prestar aliments entre parents
les persones que tenen reconeguda la condició de discapacitades,
llevat del cas que previsiblement llurs possibilitats excedeixin llurs
necessitats futures, tenint present el grau de discapacitació que
tenen.
Article 267. Quantia
1. La quantia dels aliments es determina en proporció
a les necessitats de l'alimentat i als mitjans econòmics i a les
possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los. En
ésser determinats, les parts, de mutu acord, o l'autoritat judicial
pot establir les bases de llur actualització anual d'acord amb les
variacions de l'índex de preus al consum o similar, sens perjudici
que s'estableixin altres bases complementàries d'actualització.
2. L'autoritat judicial, ateses les circumstàncies
del cas i per raons d'equitat, pot moderar l'obligació d'aliments
en relació amb una o més persones obligades amb l'increment
proporcional de les obligacions de les restants. El jutge o jutgessa pot
disposar aquesta moderació tant en el moment d'establir la quantia
com en el cas que sobrevinguin noves circumstàncies.
3. Tant l'alimentat com les persones obligades
a prestar aliments, segons les circumstàncies, poden demanar-ne
l'augment o la reducció.
Article 268. Compliment de l'obligació
1. L'obligació d'aliments s'ha de complir
en diners i per mensualitats avançades. Si la persona creditora
d'aliments hagués mort, els seus hereus no han de tornar la pensió
corresponent al mes en què s'hagi produït la defunció.
2. El deutor o deutora d'aliments pot optar per
satisfer els aliments acollint i mantenint a casa seva la persona que té
dret a rebre'ls, llevat que aquesta s'hi oposi per una causa raonable o
quan la convivència sigui inviable. Si hi ha diverses persones obligades
i n'hi ha més d'una que vol acollir a casa seva la persona creditora,
el jutge o jutgessa decideix després d'escoltar l'alimentat i els
diferents obligats. Si la persona amb dret a rebre aliments té plena
capacitat d'obrar i més d'una persona vol acollir-lo a casa seva,
es té en compte preferentment la voluntat d'aquella.
3. L'autoritat judicial, ateses les circumstàncies,
pot adoptar les mesures necessàries per a assegurar el compliment
de l'obligació de prestar aliments, si la persona obligada ha deixat
de fer efectiu puntualment més d'un pagament.
Article 269. Prestació d'aliments per tercers
1. L'entitat pública o privada o qualsevol
altra persona que presti aliments, si la persona obligada no ho fa, pot
repetir contra aquesta darrera o els seus hereus o hereves les pensions
corresponents a l'any en curs i a l'any anterior, amb els interessos legals,
i subrogar-se de ple dret, fins a l'import total assenyalat, en els drets
que l'alimentat té contra la persona obligada a prestar-los, llevat
que consti que es van donar desinteressadament i sense ànim de reclamar-los.
2. A petició de l'entitat pública
o privada o de la persona o les persones que presten els aliments quan
l'obligat no ho fa o del ministeri fiscal, l'autoritat judicial pot adoptar
les mesures que estimi convenients per a assegurar el reintegrament de
les bestretes. També pot disposar les mesures que estimi oportunes
per a assegurar el pagament dels aliments futurs, després d'escoltar
l'alimentat i els obligats.
Article 270. Característiques del dret
1. El dret dels aliments és irrenunciable,
intransmissible i inembargable, i no pot ésser compensat amb el
crèdit, que, si s'escau, l'obligat a prestar-lo pugui tenir respecte
a l'alimentat.
2. L'alimentat pot compensar, renunciar i transigir
les pensions endarrerides posteriors a la data de llur reclamació
judicial o extrajudicial i també transmetre, per qualsevol títol,
el dret a reclamar-les, tot sens perjudici del dret de repetició
establert per l'article 269.1.
Article 271. Extinció
1. L'obligació de prestar aliments s'extingeix
per:
a) La mort de l'alimentat o de la persona o les
persones obligades a prestar-los.
b) La reducció de les rendes i del patrimoni
dels obligats, de manera que no faci possible el compliment de l'obligació
sense desatendre les necessitats pròpies i les de les persones amb
dret preferent d'aliments.
c) La millora de les condicions de vida de l'alimentat,
de manera que faci innecessària la prestació.
d) El fet que l'alimentat, encara que no tingui
la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheretament
especificades per l'article 370.1, 2 i 3 del Codi de successions.
e) La privació de la potestat sobre la
persona obligada, si l'alimentat és el pare o la mare, llevat de
recuperació.
2. Les causes assenyalades en la lletra d no tenen
efecte si consta el perdó de la persona obligada o la reconciliació
de les parts.
Article 272. Subsidiarietat
Les normes establertes en aquest títol
s'apliquen subsidiàriament als aliments ordenats en testament o
en codicil, als convinguts per pacte i als aliments legals que tenen regulació
específica, en allò que no estableixen els testaments, els
codicils i els pactes o la regulació corresponent.
|
