Codi de família: Títol II

Article 38. Béns privatius

En el règim de separació de béns, són propis de cadascun dels cònjuges tots els que tenia com a tals quan es va celebrar el matrimoni i els que adquireixi després per qualsevol títol.

Article 39. Adquisicions oneroses

En les adquisicions fetes a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si consta la titularitat dels béns, la contraprestació s'entén pagada amb diner de l'adquirent. En el cas que la contraprestació procedeixi de l'altre cònjuge, se'n presumeix la donació.

Article 40. Titularitats dubtoses

En cas de dubte sobre a quin dels cònjuges pertany algun bé o dret, s'entén que correspon a tots dos per meitats indivises, llevat que es tracti de béns mobles que siguin d'ús personal o que estiguin directament destinats al desenvolupament de l'activitat d'un dels cònjuges i que no siguin d'extraordinari valor, cas en el qual es presumeix que pertanyen a aquest.

Article 41. Compensació econòmica per raó de treball

1. En els casos de separació judicial, divorci o nul.litat, el cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, ha treballat per a la casa o per a l'altre cònjuge té dret a rebre d'aquest una compensació econòmica, en el cas que s'hagi generat, per aquest motiu, una situació de desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui un enriquiment injust.

2. La compensació s'ha de satisfer en metàl.lic, llevat d'acord entre les parts o si l'autoritat judicial, per causa justificada, autoritza el pagament amb béns del cònjuge obligat. El pagament ha de tenir efecte en un termini màxim de tres anys, amb meritació d'interès legal des del reconeixement, cas en el qual pot acordar-se judicialment la constitució de garanties a favor del cònjuge creditor.

3. El dret a aquesta compensació és compatible amb els altres drets de caràcter econòmic que corresponen al cònjuge beneficiat, i ha d'ésser tingut en compte per a la fixació d'aquests altres drets.

Article 42. Exercici del dret a la compensació

1. El dret a la compensació econòmica establert per l'article 41 només es pot exercir en el primer procediment en el qual se sol.liciti la separació, el divorci o la nul.litat, i, per tant, no es pot formular en l'eventual procediment subsegüent de nul.litat o divorci, llevat que hi hagi hagut reconciliació i nova convivència i per raó d'aquesta.

2. En el cas de resolucions dictades pels tribunals eclesiàstics en què es declari la nul.litat de matrimoni canònic o de decisions pontifícies sobre matrimoni rat i no consumat, el dret establert per l'article 41 només es pot exercir en el tràmit de la seva execució, davant la jurisdicció civil.

Article 44. Règim dels béns

1. Els cònjuges que, en règim econòmic de separació, comprin béns conjuntament i per meitat poden pactar en el mateix títol d'adquisició que, quan es produeixi la mort de qualsevol d'ells, el supervivent esdevingui titular únic de la totalitat.

2. Mentre visquin els dos cònjuges, els béns adquirits amb aquest pacte s'han de regir per les normes següents:

a).No poden ésser alienats ni gravats, si no és per acord de tots dos.

b).Cap dels cònjuges no pot transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns.

c).Cal mantenir necessàriament la indivisió dels béns.

3. En els béns comprats per ambdós cònjuges amb pacte de supervivència, l'adquisició de la participació del premort s'ha de computar en l'herència d'aquest, als efectes del càlcul de la llegítima, i, si és el cas, s'ha d'imputar en pagament a compte de la quarta vidual.

Article 45. Incompatibilitat amb l'heretament

El pacte de supervivència esdevé ineficaç si un dels cònjuges adquirents ha atorgat un heretament a favor de tercers contraents o ha atorgat un heretament pur a favor dels seus fills i l'heretament resulta eficaç en morir l'heretant.

Article 46. Extinció

1. El pacte de supervivència s'extingeix per:

a).L'acord dels dos cònjuges durant el matrimoni.

b).La renúncia del supervivent.

c).La declaració de nul.litat del matrimoni, la separació judicial, el divorci o la separació de fet acreditada fefaentment.

d).L'adjudicació de la meitat del bé com a conseqüència de l'embargament establert per l'article 47.

2. Si a la mort d'un dels cònjuges hi hagués en tràmit una demanda de separació, de divorci o de nul.litat del matrimoni, els hereus del premort poden prosseguir l'acció plantejada als efectes de la declaració d'extinció del pacte de supervivència.

3. En els casos a què es refereix l'apartat 1 i en els tipificats per l'article 45, llevat que s'estipuli altrament, la ineficàcia i l'extinció del pacte de supervivència determinen la cotitularitat dels cònjuges, o del cònjuge supervivent i dels hereus del premort, o bé del cònjuge no deutor i de l'adjudicatari de la meitat del cònjuge deutor, en proindivís ordinari.

Article 47. Embargament

1. El creditor d'un dels cònjuges per deutes propis o per deutes familiars pot demanar l'embargament sobre la meitat que el deutor té sobre els béns comprats amb pacte de supervivència.

2. L'embargament s'ha de notificar al cònjuge que no sigui part en el litigi.

Article 48. Contingut

1. El règim econòmic matrimonial de participació en els guanys atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment de l'extinció del règim, el dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre durant el temps que aquest règim hagi estat vigent.

2. Aquest règim s'ha de convenir en capítols matrimonials i es regeix, en tot allò que no s'hi prevegi, per les disposicions d'aquest capítol. En darrer terme, durant la seva vigència es regeix per les normes del règim de separació de béns, incloses les relatives a les compres amb pacte de supervivència.

Article 49. Autonomia patrimonial constant matrimoni

Constant matrimoni, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l'administració i la lliure disposició dels seus béns, però té el deure d'informar adequadament l'altre de la seva gestió patrimonial.

Article 50. El pacte de participació desigual

1. El pacte que atribueixi una participació diferent de la meitat dels guanys solament és vàlid si s'estableix amb caràcter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges.

2. La invalidesa del pacte determina la participació en la meitat dels guanys.

Article 51. Extinció necessària

El règim de participació en els guanys s'extingeix en tot cas per:

a).La dissolució o la declaració de nul.litat del matrimoni.

b).La separació judicial.

c).El pacte en capítols matrimonials.

Article 52. Extinció judicial

El règim de participació també es pot extingir anticipadament per decisió judicial, a petició d'un dels cònjuges, quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents:

a).La separació de fet per un període superior a un any.

b).L'incompliment greu o reiterat del deure d'informar adequadament l'altre cònjuge, que estableix l'article 49.

c).La gestió patrimonial irregular que comprometi greument els interessos de qui sol.licita l'extinció.

d).L'entrada del cònjuge en una situació que comprometi greument els interessos de qui sol.licita l'extinció.

Article 53. Efectes de la retroacció

En els supòsits en què l'extinció sigui conseqüència d'una sentència dictada amb ocasió de les causes establertes pels articles 51 i 52, l'extinció del règim es retrotreu al moment de presentació de la demanda.

Article 54. Inici de la liquidació

1. Una vegada extingit el règim de participació en els guanys, se'n fa la liquidació als efectes de la fixació del crèdit de participació, establint la diferència entre el patrimoni final i l'inicial de cada cònjuge.

2. A partir del moment de l'extinció del règim, i fins que no s'hagi determinat el crèdit de participació que en resulti, cap cònjuge no pot disposar dels seus béns sense el consentiment de l'altre cònjuge o dels seus hereus o, si de cas hi manca, sense autorització judicial, excepte en allò que constitueixi la seva activitat normal de gestió.

Article 55. Determinació de l'actiu

Per a determinar els guanys obtinguts per cadascun dels cònjuges s'han de comptabilitzar, segons el valor que tinguin en el moment de la liquidació:

a).Tots els béns de cada cònjuge que subsisteixin quan s'extingeixi el règim, amb deducció de les obligacions i del valor dels gravàmens constituïts en garantia dels deutes particulars de qualsevol dels cònjuges.

b).Els béns alienats a títol gratuït durant la vigència del règim, segons l'estat material en el moment de l'alienació, llevat que el cònjuge no alienant l'hagi consentida o renunciï expressament a comptabilitzar-los. Se n'exceptuen, en tot cas, els béns objecte de liberalitats fetes de conformitat amb l'ús i de donacions atorgades a alguns dels fills del donant per raó de matrimoni o per facilitar-los una ocupació.

c).Els béns alienats a títol onerós durant la vigència del règim per tal de disminuir fraudulentament els guanys, segons l'estat material en el moment de l'alienació i amb independència del preu que s'hagi fet constar, i també el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts també fraudulentament.

d).Els béns destruïts o deteriorats, en les mateixes circumstàncies indicades en la lletra c.

Article 56. Determinació del passiu

1. Del total resultant segons l'article 55 s'han de deduir, si subsisteixen, i segons el valor que tinguin en el moment de la liquidació:

a).Els béns que integraven el patrimoni de cada cònjuge al començament del règim, excepte els fruits i les rendes que hagin pogut produir, els adquirits durant la vigència del règim per donació, herència o llegat i els subrogats d'uns i altres, segons l'estat material en el moment d'iniciar-se el règim o en el moment de l'adquisició, amb deducció de les càrregues que els afectessin en aquell moment.

b).Les quantitats procedents d'indemnitzacions per danys corporals o morals de la persona o per pensions alimentàries o d'invalidesa, o altres de caràcter igualment personalíssim.

c).Els deutes contrets durant la vigència del règim per qualsevol dels cònjuges amb vista al manteniment de les despeses familiars, encara que no s'hagin satisfet. Aquesta deducció s'ha de fer d'acord amb les normes de contribució a les despeses familiars.

2. Els cònjuges poden acreditar pels mitjans legals de prova els béns que integraven llur patrimoni en començar el règim. L'inventari practicat per ambdós cònjuges, o per un d'ells amb la conformitat de l'altre, es presumeix exacte.

Article 57. Determinació del crèdit

Si no hi ha un pacte vàlid que estableixi una participació diferent, el crèdit de participació es determina com segueix:

a).Si únicament un dels cònjuges ha obtingut guanys, l'altre o els seus successors tenen dret a la meitat del valor d'aquests guanys.

b).Si tots dos cònjuges han obtingut guanys, qui n'hagi obtingut menys, o els seus successors, tenen dret a la meitat de la diferència entre el valor dels seus propis guanys i el dels guanys de l'altre cònjuge.

Article 58. Forma i termini de pagament

1. El crèdit de participació s'ha de pagar en diners. Si la persona deutora ho demana, l'autoritat judicial pot concedir un ajornament per pagar el crèdit de participació o la possibilitat de pagar-lo a terminis, sempre que la petició es fonamenti en un interès atendible i es garanteixi suficientment el deute.

2. Ni l'ajornament del pagament ni el pagament a terminis no poden excedir els tres anys. Un cop concedit, el crèdit de participació merita interessos legals.

Article 59. Pagament en béns

1. No obstant el que disposa l'article 58, el crèdit de participació es pot pagar amb l'adjudicació de béns concrets, per acord de les persones interessades. Malgrat tot, l'adjudicació de béns en pagament pot ésser demanada unilateralment pel deutor o deutora o pel creditor o creditora, i l'autoritat judicial pot concedir-la si hi ha un interès atendible.

2. Si el règim s'extingeix per la mort d'un dels cònjuges i el supervivent té dret a participar en els guanys, pot demanar que, en pagament del seu crèdit de participació, se li adjudiqui l'habitatge conjugal. Si el valor de l'habitatge fos superior al del crèdit de participació, l'adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

Article 60. Actes en frau del crèdit

1. Si el deutor o deutora no té béns suficients per a satisfer el crèdit de participació, el creditor o creditora pot demanar la rescissió de les alienacions fetes per aquell o aquella a títol gratuït i sense el seu consentiment durant la vigència del règim, llevat de les fetes a favor dels fills per raó de matrimoni o per facilitar-los una ocupació, i també les fetes a títol onerós en frau del seu dret.

2. Aquestes accions caduquen al cap de quatre anys des de l'extinció del règim i no són procedents quan els béns estiguin en poder de terceres persones adquirents a títol onerós i de bona fe.

3. El creditor o creditora o els seus successors poden demanar l'anotació de la demanda de reclamació del crèdit de participació en els registres públics corresponents.

Article 61. Règim

1. L'associació a compres i millores, pròpia del Camp de Tarragona i d'altres comarques, exigeix pacte exprés en capítols matrimonials.

2. En tot allò que no regulin els pactes de la constitució del règim ni aquest capítol, l'associació a compres i millores es regeix pel costum de la comarca i, si no n'hi ha, per les disposicions del règim de participació en els guanys, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica.

3. Cada cònjuge pot associar l'altre a les compres i les millores que faci durant el matrimoni. També es pot establir l'associació amb caràcter recíproc o associant als cònjuges llurs ascendents, tant si els han fet heretament com si no.

4. S'entén per compres els béns que, constant l'associació, adquireixi qualsevol de les persones associades a títol onerós o obtingui per la seva professió, la seva indústria o el seu treball.

5. Es consideren millores els augments de valor dels béns de qualsevol persona associada deguts a impenses útils, inversions en pagament de deutes o llegítimes i redempció de censos i censals.

Article 62. Administració

1. L'administració de l'associació a compres i millores correspon a la persona associada que s'indiqui en els capítols. Si no hi ha designacions, correspon a tots els associats.

2. L'administrador únic de l'associació, si escau, pot, amb la seva sola intervenció, disposar a títol onerós dels béns que la constitueixen, però no fiançar en nom de l'associació, si no és per a profit de la família.

3. Els deutes particulars de cada persona associada graven exclusivament la seva part.

Article 64. Règim

1. L'agermanament o pacte de mig per mig, propi del dret de Tortosa, s'ha de convenir en capítols matrimonials, abans o després de la celebració del matrimoni.

2. En allò que no prevegin els pactes de la constitució del règim, és aplicable el costum del lloc i, si manca aquest, les normes generals del règim de comunitat de béns.

3. La comunitat inclou tots els béns que tinguin els cònjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte d'agermanament, els que adquireixin per qualsevol títol mentre el matrimoni subsisteixi i els guanys o lucres de tota

mena que obtinguin durant la unió.

4. Qualsevol dels cònjuges pot exigir sempre que en la inscripció dels béns o dels drets adquirits per l'altre es faci constar que formen part de l'agermanament.

5. L'administració de la comunitat correspon a ambdós cònjuges.

6. La liquidació de l'agermanament s'ha de fer adjudicant per meitat els béns que inclogui entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort.

Article 65. Règim

1. La convinença, o mitja guadanyeria, associació coneguda a la Vall d'Aran, requereix pacte exprés en capítols matrimonials.

2. En tot allò que no sigui previst en els pactes de la constitució del règim ni en aquest article, s'han d'aplicar el costum de la Vall d'Aran i el capítol X del privilegi anomenat de la Querimònia.

3. Aquest conveni també pot ésser establert amb el pare i la mare del fill o de la filla, i àdhuc amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que es guanyaran quedaran en comunitat mentre subsisteixi l'associació.

4. Els cònjuges han de contribuir per parts iguals al sosteniment de les despeses derivades del règim i el govern de la casa i han de dividir, a la mort d'un d'ells dos, si no hi ha fills, els guanys i els augments.

Article 66. Contingut

1. En el règim de comunitat de béns, tots els béns dels cònjuges esdevenen comuns i els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol dels cònjuges els són atribuïts per meitat, llevat que es pacti altrament.

2. El règim de comunitat de béns s'ha de convenir en capítols matrimonials i es regeix, en tot allò que no s'hi estableixi, per les disposicions d'aquest capítol.

Article 67. Béns comuns

1. Són comuns, llevat el que disposa l'article 68, tots els béns i els drets que tinguin els cònjuges en el moment de convenir el règim de comunitat de béns, els que adquireixin per qualsevol títol durant el matrimoni i els guanys o lucres de tota mena que n'obtinguin.

2. Si no hi ha pacte en contra, els fruits i els productes dels béns privatius de cada cònjuge, si n'hi ha, són béns comuns.

3. Qualsevol dels cònjuges pot demanar que, en la inscripció dels béns o dels drets adquirits per l'altre, es faci constar que forma part de la comunitat.

Article 68. Béns privatius

1. Són béns privatius de cada cònjuge:

a).Aquells als quals s'atribueixi aquesta condició en capítols.

b).Els adquirits per donació, herència o llegat.

c).Els adquirits amb clàusula reversional o gravats de restitució fideïcomissària.

d).Els adquirits per subrogació real d'altres béns privatius.

e).Les quantitats procedents d'indemnitzacions per danys morals.

f).Els necessaris per a l'exercici de la professió i la roba i els objectes d'ús personal que no siguin d'un valor extraordinari.

2. L'exclusió d'un bé o d'un dret de la comunitat només es pot oposar a terceres persones des que consti en els registres públics o des que la tercera persona coneix la condició privativa.

Article 69. Gestió

1. Si no hi ha pacte, l'administració dels béns comuns correspon a tots dos cònjuges.

2. Qualsevol dels cònjuges pot contreure obligacions amb càrrec a la comunitat i disposar dels béns comuns en atenció al sosteniment de les despeses familiars a què fa referència l'article 4. Per als altres actes, cal l'actuació conjunta o la d'un d'ells amb el consentiment de l'altre.

3. Si un dels cònjuges exerceix una professió, indústria o comerç, i ho fa valent-se de béns comuns amb el consentiment de l'altre, pot realitzar tot sol i en relació amb béns mobles els actes, fins i tot de disposició, que siguin conseqüència de l'exercici normal d'aquelles activitats.

Article 70. Disposició dels béns comuns

Si no hi ha pacte, els actes de disposició dels béns comuns requereixen el consentiment d'ambdós cònjuges o, si manca el consentiment d'un, l'autorització judicial que es pot atorgar en interès de la família, o si hi concorre una altra causa justa.

Article 71. Règim dels béns privatius

1. Cadascun dels cònjuges administra i disposa dels béns privatius amb independència de l'altre.

2. Els béns comuns no responen dels deutes contrets per qualsevol dels cònjuges, derivats de la tinença i l'administració dels béns privatius, llevat del cas d'insuficiència dels béns privatius del cònjuge deutor. En aquest cas, la persona creditora pot demanar l'embargament dels béns comuns, que ha d'ésser notificat a l'altre cònjuge, el qual pot exigir la dissolució de la comunitat i que l'embargament tingui lloc sobre la meitat corresponent al cònjuge deutor.

Article 72. Atenció de les despeses familiars

En el règim de comunitat de béns, els béns comuns responen preferentment pels deutes contrets en atenció al manteniment de les despeses familiars i, si no són suficients, s'aplica el que estableix l'article 5 en matèria de responsabilitat per aquestes despeses.

Article 73. Extinció del règim

El règim de comunitat de béns s'extingeix en tot cas per:

a).La dissolució o la declaració de nul.litat del matrimoni.

b).La separació judicial.

2. El règim de comunitat també es pot extingir anticipadament per decisió judicial, a petició d'un dels cònjuges, quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents:

a).La separació de fet per un període superior a dos anys.

b).La gestió patrimonial irregular que comprometi greument els interessos de la família.

Article 74. Determinació i valoració dels béns

1. Als efectes de la divisió de la comunitat, la determinació dels béns comuns i dels béns privatius es fa amb referència al temps de la dissolució.

2. Els béns comuns que es posseeixin en el moment de la dissolució de la comunitat es computen segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la liquidació.

Article 75. Divisió dels béns comuns

1. En el cas d'extinció de la comunitat, els béns comuns es divideixen entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort a parts iguals, llevat que s'hagi convingut altrament.

2. En el supòsit regulat per l'apartat 1, si l'habitatge conjugal i els seus mobles d'ús ordinari tenen la condició de béns comuns, el cònjuge supervivent pot demanar que li sigui atribuïda la propietat d'aquests béns en pagament de la seva quota. Si el valor és superior al valor de la seva quota, l'adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

3. En la divisió, els cònjuges poden recuperar els béns que abans de l'inici del règim de comunitat eren de la seva propietat i que subsisteixin en el moment de l'extinció, segons l'estat inicial. Els altres béns i les millores fetes en els béns aportats s'inclouen en la divisió de la comunitat i, si el valor d'aquells béns és superior al valor de la quota, l'adjudicatari també ha de pagar la diferència en diners.