| |
Llei 1/1982, de 3 de març, de fundacions privades
(DOGC núm. 206, de 10-3-1982)
[Aquesta llei ha estat derogada per la
Llei 5/2001, de 2 de
maig, de fundacions (DOGC núm. 3388, de
15.5.2001) ]
L'article 34 de la
Constitució reconeix el dret de fundació
per a finalitats d'interès general i l'article 53 preveu que
l'exercici d'aquest dret només podrà ésser regulat per Llei,
que en tots els casos n'haurà de respectar el contingut
essencial. I l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en
l'article 9.24, en relació amb el 25.2, atribueix a la
Generalitat la facultat de dictar la regulació legal de l'esmentat dret pel que fa a les fundacions que exerceixin
llurs funcions principalment a Catalunya.
Aquesta regulació és important, per raó de la gran tradició
existent a Catalunya en matèria de fundacions i de la
conveniència que, a l'hora d'implantació de l'autonomia
catalana, una normativa adequada sigui un estímul eficient
per a la dedicació de nous capitals privats a la realització
de finalitats d'interès general que coadjuvin amb els poders
públics catalans a la satisfacció de les necessitats
generals de la comunitat.
D'altra banda, el concepte de fundació va evolucionant en
tot el món i manca una regulació legal que respongui a la
concepció actual d'aquestes entitats d'acord amb les
necessitats del moment.
L'Estat, ben conscient d'aquests fets, es proposa de posar
al dia l'actual legislació, molt desfasada i fragmentaria;
la Generalitat no pot restar al marge d'aquest moviment, i
per això, mitjançant aquesta Llei, escomet la regulació
legal de les fundacions privades, seguint l'esperit dels
preceptes constitucionals i de la tradició catalana i els
criteris actuals sobre la persona jurídica fundacional.
Per això, els principis inspiradors d'aquesta Llei són:
a) La naturalesa d'institució del dret privat que correspon
a la fundació. Les fundacions seran entitats privades que,
per raó de llurs finalitats d'interès general, restaran
sotmeses al control dels poders públics només en la mesura
necessària perquè quedin garantits el respecte a la voluntat
fundacional i l'efectiva dedicació del seu patrimoni al
compliment de les finalitats d'interès general que les
defineixen.
b) Per respecte a llur naturalesa privada, la Llei concedeix
una àmplia iniciativa a la voluntat dels fundadors, limitada
només per l'exigència, estrictament jurídica, del compliment
d'aquells preceptes que determinen les característiques
essencials de la fundació: separació d'uns béns del
patrimoni dels fundadors i aportadors, que justifica
l'atorgament de la personalitat jurídica; dedicació
permanent d'aquests béns a finalitats d'interès públic,
garantint que aquestes finalitats no podran ésser
tergiversades i, com a conseqüència, eliminació total de
qualsevol lucre privat.
c) A més a més, per a adaptarse a les exigències de les
lleis fiscals, s'estableixen dos preceptes concrets: la
prohibició que els membres dels òrgans de govern rebin una
retribució per l'exercici del càrrec i l'obligació de retre
comptes al protectorat. En realitat, aquesta segona
exigència s'adiu moltíssim amb l'essència del negoci
fundacional, i l'altra no la contradiu pas.
d) S'hi preveu que el control administratiu s'exerceixi
principalment en forma d'aprovacions d'actes més que no pas
en forma d'autoritzacions prèvies, com correspon a una
entitat de dret privat. La vigilància bàsica s'exercirà a
través de la qualificació dels documents que s'han
d'inscriure en el Registre de Fundacions i de l'examen dels
comptes i de la memòria anual: l'autorització prèvia només
s'estableix per a evitar qualsevol desviació perillosa en
inversió del patrimoni, que constitueix una garantia
d'encert per als patrons mateixos, i per als actes
extraordinaris de modificació i extinció de la fundació.
e) La submissió a la jurisdicció ordinària és total pel que
fa a exigència de responsabilitat als òrgans de govern,
àdhuc per a tot allò que es refereix a la imposició de
mesures cautelars. Quant a les facultats del protectorat,
sempre s'atribueix a la jurisdicció contenciosa
administrativa la possibilitat de dirhi la darrera paraula.
Amb això, tant els fundadors i els aportadors com els
membres dels òrgans de govern i els mateixos beneficiaris de
les fundacions poden estar segurs que llurs interessos
respectius resten totalment garantits.
f) La normativa d'aquesta Llei s'aplicarà uniformement a
tota mena de fundacions privades, corregint el sistema
contrari que preval en la legislació estatal, si bé aquesta
és en tràmit de modificació per a adequarla al dit criteri.
Això no ha d'ésser obstacle perquè, en l'àmbit purament
administratiu, cada Departament, per raó de la matèria,
pugui atendre les necessitats dels diversos tipus de
fundacions proveint a llur foment, coordinació i ajuda. S'ha
volgut distingir expressament entre allò que constitueix el
nucli del dret privat, que es regira únicament per aquesta
Llei, i totes aquelles relacions de dret públic que afecten
l'interès general que les fundacions han de perseguir
necessàriament, les quals s'hauran de mantenir amb els
Departaments corresponents.
g) Aquesta Llei, com a llei de dret privat, no ha de tenir
un reglament general d'execució. No obstant això, una
disposició addicional de la Llei estableix la necessitat de
reglamentar l'organització del protectorat, advertint, però,
que aquesta reglamentació no pot imposar a les fundacions
cap més obligació substantiva no establerta en les lleis.
Hom creu que la promulgació d'aquesta Llei ha de contribuir
a exercir millor el dret de fundació, tal com vol la
Constitució espanyola, a precisar i a estimular un dret
fonamental dels ciutadans respectantne el contingut
essencial i, per tant, a garantir seriosament que les
fundacions privades constituiran un instrument jurídic i
econòmic apte per a regular la col·laboració privada en el
camp de les activitats d'interès general que justificar el
tracte favorable de tipus processal i fiscal establert per
les lleis vigents.
Article 1
Es regeixen per la present Llei les fundacions
privades a que es refereix l'article 9, apartat 24, de
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, constituïdes en
l'exercici del dret de fundació reconegut en la
Constitució
per les persones naturals o jurídiques privades que afectin
un patrimoni a la realització, sense afany de lucre, de
finalitats d'interès general i que exerceixin les seves
funcions principalment a Catalunya.
Article 2
l. Les fundacions privades, constituïdes d'acord
amb aquesta Llei, són persones jurídiques amb plena
capacitat jurídica i d'obrar per a complir llurs finalitats,
amb les limitacions que els imposin la mateixa Llei o llurs
estatuts.
2. La personalitat jurídica d'aquestes fundacions comença en
l'instant mateix que, conforme a la present Llei, hauran
restat vàlidament constituïdes.
3. Podran gaudir dels privilegis processals i dels beneficis
fiscals concedits per l'Estat, en el cas que, segons les
disposicions del mateix Estat, reuneixin els pressupostos i
els requisits necessaris per a gaudirne.
4. Cap altra entitat, de les subjectes a la legislació de la
Generalitat de Catalunya, no podrà utilitzar el nom de
fundació privada.
Article 3
1. L'aportació del patrimoni fundacional s'ha de
fer per cessió gratuïta entre vius o per successió per causa
de mort, i pot consistir en béns i en drets de qualsevol
mena.
2. La dotació inicial pot ésser augmentada més endavant pels
fundadors o per terceres persones. Les fundacions poden
rebre donatius destinats a la realització de les finalitats
fundacionals.
3. La dotació d'una fundació no pot consistir només en el
propòsit de recaptar donatius, ni que siguin quotes o
subvencions periòdiques, llevat que en fos garantida
plenament la continuïtat en una quantia suficient per a
complir les finalitats fundacionals.
4. Els modes i les carregues que gravin els béns aportats no
poden absorbir llur valor. Tampoc no poden significar unes
despeses anuals que impedeixin el compliment de l'obligació
establerta en l'apartat 2 de l'article 5, llevat, en aquest
cas, que ho autoritzi el protectorat, atès l'interès de la
fundació.
Article 4
l. Els béns que constitueixen la dotació d'una
fundació poden ésser destinats amb caràcter permanent al
compliment directe de les finalitats fundacionals en forma
d'immobles, instal·lacions o béns de natura moble, adequats
per a aquest compliment. Aquests béns només poden ésser
alienats a títol onerós i en les condicions establertes pels
fundadors, excepte si el protectorat ho disposés altrament
per a un supòsit determinat.
2. La resta de la dotació ha d'ésser invertida normalment en
béns fructífers, els quals només podran ésser alienats per a
reinvertir el preu que se n'obtingui en l'adquisició
d'altres béns fructífers, que quedaran subrogats en el lloc
dels alienats.
3. Quan el patronat cregui que el manteniment del patrimoni
o un altre benefici per a la fundació exigeix gravar els
béns de la dotació o consumirne una part, caldrà que
obtingui l'autorització prèvia del protectorat per a dur a
terme l'operació o per a quedar eximit de l'obligació de
reinvertir.
4. La inversió de tot o d'una part del patrimoni d'una
fundació en empreses mercantils, sempre que atribueixi a
aquella la qualitat de comerciant en termes legals, ha
d'ésser autoritzada pel protectorat.
Article 5
1. La finalitat fundacional ha d'ésser lícita,
servir l'interès general i beneficiar persones no
individualment determinades.
2. A la realització de la finalitat fundacional ha d'ésser
destinat almenys el vuitanta per cent de les rendes que
obtingui la fundació i dels altres ingressos que no formin
part de la dotació de la fundació.
Article 6
l. La fundació queda constituïda amb l'atorgament
de la carta fundacional en escriptura pública, sempre que
aquella s'inscrigui en el Registre de Fundacions.
2. La voluntat fundacional manifestada en testament ha
d'ésser executada per les persones designades pel fundador,
les quals hauran de completarla amb els requisits que
s'exigeixen per a la carta fundacional, atorgar aquesta i
demanarne la inscripció en el Registre. Si no ho fessin,
per qualsevol causa, l'omissió serà suplerta pel
protectorat.
3. Les herències a favor d'una fundació no podran ésser
repudiades sense autorització prèvia del protectorat.
4. Les herències a favor d'una fundació s'entenen acceptades
sempre a benefici d'inventari.
Article 7
1. La transmissió del domini dels béns aportats a
una fundació i el gaudi dels privilegis i els beneficis
establerts en l'apartat 3 de l'article 2 es produeixen en el
moment de la inscripció en el Registre de Fundacions, però
llurs efectes es retrotrauran a la data de l'atorgament de
la carta fundacional o, si s'esqueia, al dia de la defunció
del fundador.
2. Els òrgans de govern d'una fundació no inscrita poden,
dintre de llurs facultats, atorgar actes, adquirir drets i
contreure obligacions, que considerin inajornables, en nom i
interès d'aquella en constitució, els quals s'entendran
assumits automàticament per la fundació; quan es produeixi
la inscripció. Altrament, el patrimoni fundacional respondrà
de les obligacions contretes, i, en allò que manqui, la
responsabilitat recaurà solidàriament sobre les persones que
hagin contractat.
Article 8
L'escriptura pública de carta fundacional
contindrà almenys:
a) Les circumstancies personals dels fundadors, siguin
persones físiques o jurídiques, que determinen llur
capacitat per a constituir una fundació.
b) La voluntat de constituir una fundació privada, la qual
implica la submissió als preceptes d'aquesta Llei.
c) Els estatuts que regularan el funcionament de la fundació
ajustats a les disposicions de l'article 9.
d) La dotació inicial de la fundació, amb la descripció i la
naturalesa dels béns i els drets que la integren, llur
pertinença i llurs carregues i el títol de l'aportació.
e) Els noms de les persones naturals o jurídiques que han de
constituir el patronat inicial de la fundació. L'acceptació
dels càrrecs podrà ferse constar en la mateixa escriptura o
en una altra, o en un document privat amb les firmes
legitimades.
Article 9
1. En els estatuts de la fundació han de constar
almenys:
a) La denominació, que haurà de contenir necessàriament els
mots "fundació privada" i, a continuació i entre parèntesis,
"subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya''.
b) Les finalitats fundacionals, ajustades a les disposicions
de l'article 5 d'aquesta Llei, i limitades de manera total o
principal a Catalunya.
c) El domicili de la fundació, situat dintre del territori
de Catalunya.
d) Les regles bàsiques per a l'aplicació dels recursos a les
finalitats fundacionals i per a la determinació dels
beneficiaris.
e) La regulació del patronat, òrgan de govern de la fundació
expressantne la composició, la forma de designació i de
renovació dels patrons, les facultats que assumiran i la
manera de deliberar i de prendre acords.
2. La previsió de la destinació dels béns sobrants, en cas
d'extinció de la fundació, només podrà ferse a favor
d'altres fundacions, d'entitats públiques o d'entitats
privades, sense ànim de lucre i amb finalitats anàlogues. Si
els estatuts no la preveiessin, correspondrà al protectorat
de decidirla dintre dels límits assenyalats.
3. Els estatuts podran contenir, a més, qualssevol altres
estipulacions que els fundadors vulguin, mentre no
contradiguin aquesta Llei.
Article 10
1. La carta fundacional, les modificacions
posteriors del contingut dels estatuts, els actes de fusió,
agregació i extinció, i les successives renovacions del
patronat han d'inscriure's en el Registre de Fundacions de
la Generalitat.
2. La inscripció és obligatòria i només pot ésser denegada
si els documents no s'ajusten a les disposicions d'aquesta
Llei.
3 El Registre és públic. Les certificacions que lliura donen
fe del seu contingut.
Article 11
1. Qualsevol fundació ha de comptar almenys amb
un òrgan de govern amb el nom de patronat. Els estatuts en
determinaran la composició i el funcionament d'acord amb
l'apartat l.e) de l'article 9. Hauran d'ajustarse, en tot
cas, a les disposicions que segueixen.
2. El patronat té la representació de la fundació, la qual
comprèn totes aquelles facultats que siguin necessàries per
a la realització de les finalitats fundacionals.
3. El patronat és un òrgan col·legiat constituït per tres
membres, com a mínim. Els patrons, persones físiques, han de
gaudir de la plena capacitat civil; les persones jurídiques
hauran de ferse representar en el patronat per una persona
física. Quan la qualitat de patró sigui atribuïda al titular
d'un càrrec, podrà actuar en nom seu la persona que
reglamentàriament el substitueixi. En cap altre cas els
patrons no poden delegar llur representació, puix l'exercici
del càrrec és personalíssim.
4. Si els estatuts no ho prohibeixen, el patronat pot
delegar les seves facultats en un, o més d'un, dels seus
membres i nomenar apoderats generals o especials amb
funcions i responsabilitat mancomunades o solidaries. Mai no
són delegables l'aprovació dels comptes, la formulació del
pressupost, l'alienació i el gravamen dels béns immobles i
dels valors mobiliaris no cotitzats en borsa ni qualsevol
altre acte que necessiti l'autorització o l'aprovació del
protectorat.
5. Els patrons exerceixen llur càrrec gratuïtament, però
poden ésser reemborsats de les despeses, degudament
justificades, que aquest els produeixi.
6. Els patrons entren en funcions després d'haver acceptat
expressament el càrrec. Els que són nomenats en una reunió
del patronat poden acceptar el càrrec en el mateix acte, la
qual cosa ha de certificar el secretari, sens perjudici de
les altres formes d'acceptació assenyalades a l'article
8.e).
Article 12
1. Els components del patronat estan obligats a:
a) Fer que es compleixin estrictament els fins fundacionals,
d'acord amb allò que disposen els estatuts de la fundació.
b) Conservar els béns i els drets que integren el patrimoni
de la fundació i mantenirne plenament la productivitat,
segons els criteris financers i d'acord amb les
circumstancies econòmiques.
c) Servir el càrrec amb la diligència d'un administrador
lleial, segons estableixin la llei i els estatuts.
2. Els components del patronat són responsables del
compliment d'aquestes obligacions en els termes que
estableixin les lleis.
3. L'acció de responsabilitat serà exercida davant els
Tribunals ordinaris per la mateixa fundació, pel protectorat
o per aquells que seran legitimats d'acord amb les lleis
Article 13
l. L'exercici econòmic no podrà excedir els
dotze mesos i s'haurà de tancar en el dia de la data que
assenyalin els estatuts o, si no, el trentau de desembre.
Amb la data del tancament, el patronat ha de formular un
inventaribalanç que reflecteixi amb claredat i exactitud la
situació patrimonial de la fundació i una memòria de les
activitats fetes durant l'exercici i de la gestió econòmica
del patrimoni, suficient per a fer conèixer i justificar el
compliment de les finalitats fundacionals i dels preceptes
legals. També practicarà la liquidació del pressupost
d'ingressos i de despeses de l'exercici anterior i formularà
el pressupost corresponent a l'exercici actual.
2. Els documents esmentats s'han de presentar al protectorat
dins els sis mesos següents a la data del tancament de
l'exercici.
3. Els registres i els comprovants de comptabilitat que han
de portar les fundacions seran aquells que, d'acord amb el
volum de llur patrimoni i la naturalesa de llurs activitats,
bastin per a garantir la veracitat de les dades contingudes
en els documents esmentats en el paràgraf 1. En tot cas, han
d'ajustarse a les normes de la comptabilitat general
espanyola i a les exigències de la legislació fiscal que els
siguin aplicables.
Article 14
1. La modificació dels estatuts, la fusió o
l'agregació a una altra fundació i l'extinció de les
fundacions seran acordades pel patronat, el qual en cada cas
n'haurà de justificar la necessitat o la conveniència,
tenint sempre en compte la voluntat fundacional expressa o
presumible. Aquests actes no poden ésser executats sense
l'aprovació del protectorat.
2. El mateix protectorat pot iniciar els expedients
corresponents, escoltats els patrons de la fundació.
Article 15
1. El protectorat de la Generalitat sobre les
fundacions privades comprèn les facultats necessàries per a
garantir el compliment acurat de la voluntat dels fundadors
en els termes d'aquesta Llei.
2. Les funcions del protectorat són:
a) Portar el Registre de Fundacions en la forma que
s'establirà reglamentàriament i amb el contingut assenyalat
en l'article 10.
b) Examinar els documents anuals que li lliuraran les
fundacions, esmentats en l'article 13, per tal de comprovar
el compliment de les finalitats fundacionals i de les
obligacions d'aquesta Llei, i exigirne la presentació dins
els terminis prescrits quan no es farà voluntàriament.
c) Als efectes esmentats, practicar, quan ho consideri
necessari, la inspecció dels llibres, dels documents i de
les activitats de les fundacions. En el cas que, per a
exercir l'esmentat dret i deure, calgués entrar en els
domicilis o locals de les fundacions, caldrà ferho d'acord
amb les prescripcions legals.
d) Advertir els òrgans de govern de les fundacions allò que
han de fer per a complir llurs obligacions i, si els
advertiments no són atesos, iniciar les accions de
responsabilitat que corresponguin davant dels tribunals
ordinaris. En aquests casos, el protectorat podrà suggerir
al tribunal que convé suspendre en tot o en part els patrons
i els apoderats en l'exercici del càrrec o prendre altres
mesures de cautela adequades.
e) Tramitar els expedients que s'han d'incoar per a la
modificació dels estatuts de les fundacions i per a llur
agregació, fusió ó extinció. Aquests expedients seran
aprovats mitjançant ordre fonamentada del Conseller
competent de la Generalitat.
f) Tramitar i resoldre els altres expedients d'autorització
o d'aprovació establerts en aquesta Llei.
B) Suplir les facultats dels òrgans de govern de les
fundacions en tot allò que excedeixi les que els
corresponguin segons aquesta Llei i els estatuts,
particularment per a deixar constituïdes les noves
fundacions i decidir sobre la destinació dels patrimonis
quan no serà legalment possible de constituirles o quan
caldrà extingirles. Així mateix, li correspon d'exercir
provisionalment les funcions de l'òrgan de govern, si per
qualsevol raó o motiu manquen les persones cridades a
integrarlo.
Article 16
Els acords i les resolucions definitives del
protectorat poden ésser recorreguts davant el Conseller
competent de la Generalitat, i els d'aquest, presos en
primera o en segona instància davant de la jurisdicció
contenciosa administrativa.
Disposició addicional
El Govern de la Generalitat procedirà, en el termini de dos
mesos, a aprovar el Reglament d'organització i funcionament
del protectorat de les fundacions, amb el benentès que no
podrà imposarlos cap altra obligació substantiva no
establerta preceptivament en les lleis.
Disposició
transitòria primera
l. Les fundacions privades existents, subjectes a aquesta
Llei, han d'adaptarhi llurs estatuts i presentarlos a
l'oficina del Registre de Fundacions de la Generalitat en el
termini dels dotze mesos posteriors a la data de l'entrada
en vigor, així com manifestar la composició actual del
patronat.
2. La manca d'acord entre el protectorat i una fundació
sobre la subjecció a aquesta Llei serà resolta pel Consell
Executiu de la Generalitat.
3. El precepte del punt 2 de l'article 9 entrarà en vigor
immediatament. Resten sense efecte des d'ara les
disposicions dels estatuts de les fundacions que s'hi
oposin.
Disposició transitòria segona
1. Una vegada transcorregut el termini assenyalat en la
Disposició anterior sense que hagi estat sol·licitada la
inscripció dels Estatuts adaptats, quedaran en suspens totes
les activitats de les fundacions respectives fins que no es
compleixi el tràmit esmentat.
2. El protectorat, mitjançant sol·licitud raonada del
patronat, podrà autoritzar les excepcions que calguin
|
|
|
|
