| |
Llei 10/2003, de 13 de juny, sobre mutualitats de previsió social
(DOGC núm. 3914, de 30-06-2003, p. 13015)
[El Tribunal Constitucional, per provisió de 21 d'octubre de 2003, ha admès a
tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President
del Govern, contra l'art. 1; l'art. 4.b), respecte l'incís «sens perjudici de
les operacions de reassegurança o coassegurança que duguin a terme en qualsevol
forma»; l'art. 23.1; l'art. 25; i la disposició final segona d'aquesta Llei.
Així mateix, ordena la suspensió de la vigència i aplicació d'aquests preceptes
impugnats des de la data d'interposició del recurs - 29 de setembre de 2003- per
a les parts en el procés i des de la publicació del corresponent edicte en el
BOE respecte els tercers (BOE núm. 262, de 1-11-2003, p. 38690).]
[Per actuació de 17 de març de 2004, el Tribunal Constitucional ha acordat
aixecar la suspensió dels articles impugnats en el recurs d'inconstitucionalitat
núm. 5851/2003, promogut pel President del Govern (DOGC núm. 4108, de 7-04-2004,
p. 6645).]
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo,
en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i
arrelament a Catalunya, que tenen l'origen en els gremis i les confraries de
l'edat mitjana i que mantenen una àmplia presència en el sector assegurador
català, la qual cosa mostra el sentit associatiu del poble de Catalunya a l'hora
de cercar solucions, des de la col·laboració i la solidaritat, als problemes
plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o llurs
recursos.
L'article 9.21 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat
competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat en la seguretat
social obligatòria, de conformitat amb la legislació mercantil. Actualment, les
mutualitats de previsió social són regulades a Catalunya per la Llei 28/1991,
del 13 de desembre. Amb posterioritat a la publicació de la dita Llei s'han
produït una sèrie d'esdeveniments que fan necessari revisar-la i presentar-ne un
nou text. En primer lloc, s'ha publicat la Llei de l'Estat 30/1995, del 8 de
novembre, d'ordenació i supervisió de l'assegurança privada, adequada a la
normativa comunitària i a l'evolució del sector assegurador. En segon lloc,
aquesta mateixa evolució fa necessari dotar les mutualitats de previsió social
dels mecanismes necessaris per a poder actuar en el mercat de l'assegurança
sense determinades restriccions imposades per la normativa actual.
Un primer objectiu d'aquesta Llei és, doncs, adaptar la normativa catalana als
desenvolupaments que han tingut lloc en el marc normatiu estatal. En aquesta
línia, s'estableix una nova regulació del procediment de constitució de les
mutualitats, que té en compte la inscripció prèvia al Registre Mercantil. Així
mateix, la Llei remet a la normativa estatal en determinades matèries, com ara
mesures cautelars, règim d'infraccions i sancions, revocació, dissolució,
liquidació i extinció.
L'objectiu fonamental que persegueix aquesta Llei és el foment del mutualisme. A
aquest efecte, es facilita a les mutualitats el llançament de nous productes al
mercat eliminant la necessitat d'autorització administrativa dels reglaments i
de llurs modificacions, i la necessitat d'autorització per l'assemblea de la
mutualitat, aquesta darrera amb algunes excepcions, amb la qual cosa se satisfan
les demandes del sector i es facilita la competitivitat d'aquestes entitats
davant la resta de mútues i les societats anònimes. En aquesta mateixa línia de
facilitar la presència de les mutualitats en el mercat, s'estableix la
possibilitat de revisar els límits màxims de les prestacions que poden atorgar i
es reconeixen la possibilitat que duguin a terme determinades activitats
relacionades amb llur activitat i la possibilitat que hi intervinguin mediadors
d'assegurances. Es regulen també les figures de caràcter associatiu, amb
reconeixement exprés de la Federació de Mutualitats de Catalunya.
Per tal de potenciar l'activitat mutualista a Catalunya i de reforçar la
solvència de les mutualitats, s'estableix una nova regulació del règim econòmic
i de la solvència, que remet a la normativa bàsica estatal en la matèria, la
qual recull la validesa a efectes del marge de solvència de les fórmules
representatives dels finançaments subordinats. També es redefineixen les
funcions de la tutela administrativa, amb un relleu especial de la tasca
inspectora. Finalment, s'introdueix la figura del defensor o defensora del
mutualista, com a mecanisme de protecció de l'assegurat o assegurada.
Per acabar, s'estableix una nova normativa reguladora dels òrgans de govern per
a dotar de més agilitat la gestió de les mutualitats en un entorn més competitiu,
per a garantir la professionalització dels òrgans d'administració i direcció,
especialment en les entitats de dimensió més gran, i per a introduir mecanismes
de representació que funcionen en altres entitats de tipus associatiu o
fundacional. A aquest efecte, com a principals novetats, es consolida la
possibilitat de funcionar per mitjà de l'assemblea de compromissaris, com passa
en altres entitats, i s'estableixen mecanismes per a garantir la màxima
representativitat a la junta directiva, evitar que sigui controlada per l'equip
directiu i fer possible que l'assemblea en supervisi adequadament la tasca.
Igualment, es manté la comissió de control i la figura del director o directora
en les entitats de dimensió més gran, adequant-ne les funcions al context en què
les mutualitats duen a terme llur activitat.
TÍTOL I
Disposicions generals
Capítol I
Objecte, àmbit i requisits
Article 1
Àmbit d'aplicació
Constitueix l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei la regulació de l'activitat del
mutualisme no integrat en la Seguretat Social que duen a terme les mutualitats
de previsió social que tenen el domicili social a Catalunya o que hi duen a
terme l'activitat principal.
[El Tribunal Constitucional, per provisió de 21 d'octubre de 2003, ha admès a
tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President
del Govern, contra aquest article. Així mateix, ordena la suspensió de la
vigència i aplicació d'aquest precepte des de la data d'interposició del recurs
- 29 de setembre de 2003- per a les parts en el procés i des de la publicació
del corresponent edicte en el BOE respecte els tercers (BOE núm. 262, de
1-11-2003, p. 38690).]
[Per actuació de 17 de març de 2004, el Tribunal Constitucional ha acordat
aixecar la suspensió d'aquest article, impugnat en el recurs
d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President del Govern (DOGC
núm. 4108, de 7-04-2004, p. 6645).]
Article 2
Concepte de mutualisme no integrat en la Seguretat Social
1. S'entén per mutualisme l'activitat asseguradora que, sense afany de lucre,
les mutualitats de previsió social exerceixen com a activitat principal, amb
caràcter voluntari i complementari de la Seguretat Social i amb finalitat de
protecció mútua; que té per objecte la protecció dels socis, les persones que
aquests designin beneficiàries de les prestacions o llurs béns, i que
s'organitza democràticament per criteris de representativitat del soci o sòcia.
2. Les mutualitats de previsió social, a més de l'activitat establerta per
l'apartat 1, poden dur a terme altres activitats i prestacions accessòries de
caràcter social i de serveis.
Article 3
Mutualitats de previsió social
1. Les mutualitats de previsió social adopten la denominació que lliurement
estableixen llurs estatuts, que ha d'incloure necessàriament l'expressió
"mutualitat de previsió social. Poden utilitzar les sigles MPS després de la
denominació. No es poden adoptar denominacions iguals o semblants a altres de ja
existents que puguin induir a confusió.
2. Sens perjudici del que disposa l'article 7, les mutualitats es classifiquen
en funció de llur forma d'actuació en:
a) Mutualitats de quota fixa: la cobertura comuna dels riscs assegurats es fa
mitjançant el pagament d'una quota fixa al començament de cada període de risc,
sens perjudici que es pugui establir, estatutàriament, el pagament d'una prima a
prorrata, a inici de període, per previsió de sinistralitat.
b) Mutualitats de quota variable: la cobertura comuna es fa mitjançant el
pagament d'una prima a prorrata entre els associats únicament amb posterioritat
al sinistre. En aquest cas, la responsabilitat dels socis és mancomunada,
proporcional a l'import dels respectius capitals assegurats en la mateixa
entitat i limitada a aquest import.
3. La classificació que estableix l'apartat 2 no exclou la possibilitat que una
mutualitat pugui operar amb els dos sistemes.
Article 4
Requisits
Les mutualitats de previsió social, per a constituir-se vàlidament, han de
complir, sens perjudici dels altres requisits que la normativa aplicable
estableixi, els requisits següents:
a) No tenir afany de lucre.
b) Assumir directament i totalment els riscs garantits a llurs associats, sens
perjudici de les operacions de reassegurança o coassegurança que duguin a terme
en qualsevol forma, d'acord amb la normativa que en cada cas els sigui
aplicable.
c) Dotar llurs fons amb les quotes dels associats, les aportacions de persones o
entitats protectores, els rendiments de les inversions i qualsevol altre recurs
legítim.
d) Reconèixer la igualtat de drets i d'obligacions de tots els socis
mutualistes, sens perjudici que les aportacions i les prestacions tinguin la
relació que els estatuts estableixin segons les circumstàncies que concorrin en
cadascun dels mutualistes.
e) Conferir als socis la condició d'assegurats o de subscriptors de
l'assegurança o ambdues condicions.
f) No imposar altres límits per a l'ingrés a la mutualitat que els fixats per
raons legalment justificades en els estatuts.
g) Fixar que el règim de derrama passiva derivada de la responsabilitat dels
socis pels deutes socials de la mutualitat no pugui superar la tercera part de
la suma de les quotes satisfetes en els darrers tres exercicis, independentment
de la quota de l'exercici corrent.
h) Determinar que l'estructura, la composició i l'elecció dels òrgans de govern
siguin representatives del col·lectiu social.
[El Tribunal Constitucional, per provisió de 21 d'octubre de 2003, ha admès a
tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President
del Govern, contra la lletra b) d'aquest article, respecte l'incís «sens
perjudici de les operacions de reassegurança o coassegurança que duguin a terme
en qualsevol forma». Així mateix, ordena la suspensió de la vigència i aplicació
d'aquest precepte des de la data d'interposició del recurs - 29 de setembre de
2003- per a les parts en el procés i des de la publicació del corresponent
edicte en el BOE respecte els tercers (BOE núm. 262, de 1-11-2003, p. 38690).]
[Per actuació de 17 de març de 2004, el Tribunal Constitucional ha acordat
aixecar la suspensió d'aquest article, impugnat en el recurs
d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President del Govern (DOGC
núm. 4108, de 7-04-2004, p. 6645).]
Article 5
Riscs assegurables
Les mutualitats de previsió social, en exercici de llur actuació complementària
o alternativa a la Seguretat Social, poden cobrir les contingències que els
estatuts determinin d'acord amb la normativa que els és aplicable.
Capítol II
Condicions per a la constitució
Article 6
Constitució
1. Poden constituir lliurement mutualitats de previsió social un mínim de
cinquanta persones físiques o de tres persones jurídiques, públiques o privades.
2. En el cas que les persones constituents siguin persones jurídiques, han
d'acreditar, perquè la constitució sigui vàlida, que representen en conjunt un
mínim de cinquanta persones físiques assegurades o relacionades amb les
constituents per vincles de caràcter social, laboral, professional o de
qualsevol altre tipus.
3. En tots els casos, les mutualitats constituïdes per persones jurídiques han
d'acreditar, en el termini d'un any des que es constitueixen, que tenen un mínim
de cinquanta persones físiques en qualitat de socis. La no-acreditació d'aquesta
circumstància és causa de dissolució de la mutualitat.
Article 7
Tipus de mutualitats de previsió social
1. A més de les mutualitats de previsió social de caire general es reconeixen
els tipus de mutualitats següents:
a) Mutualitats de professionals, complementàries del sistema de seguretat social
obligatòria o alternatives a aquest sistema d'acord amb la normativa aplicable,
formades per persones físiques vinculades a col·legis professionals.
b) Mutualitats de caràcter empresarial, associatiu o cooperatiu, en les quals
els treballadors o els associats poden ésser socis o assegurats, llevat del cas
en què aquestes actuïn com a instrument d'exteriorització de compromisos per
pensions, en què els treballadors han de tenir la condició d'associats si així
ho determina la normativa aplicable.
c) Mutualitats de caràcter escolar, que tenen per objecte atorgar prestacions
relacionades amb la docència o l'educació.
d) Mutualitats de petita dimensió, que tenen un àmbit d'actuació local o
comarcal, amb un nombre de socis inferior a mil i uns ingressos per quotes que
no superen els seixanta mil euros.
2. Dins de les mutualitats fundades per persones jurídiques, d'acord amb
l'article 6, hi pot haver entitats de base mutualista, formades exclusivament
per mutualitats de previsió social, amb un mínim de tres socis.
Article 8
Procediment de constitució
1. Els acords de constitució de les mutualitats de previsió social i d'aprovació
de llurs estatuts, que en ambdós casos s'han d'elevar a escriptura pública, els
ha d'adoptar l'assemblea convocada pels promotors.
2. L'assemblea constituent ha de nomenar la junta directiva, o bé una comissió
gestora que representi els promotors, la qual ha de sol·licitar la inscripció de
la mutualitat de previsió social i dur a terme les actuacions necessàries per a
l'accés efectiu a l'activitat.
3. La junta directiva, havent acreditat la inscripció de l'entitat en el
Registre Mercantil, ha de sol·licitar la inscripció de la mutualitat en el
Registre de Mutualitats de Previsió Social, al qual ha de lliurar una còpia
autèntica de l'escriptura pública en què constin els acords de constitució i
d'aprovació dels estatuts i els rams o les prestacions en què vol operar la
mutualitat. Aquesta documentació s'ha d'acompanyar d'un programa d'activitats
ajustat a la normativa vigent.
4. La qualificació favorable de la documentació establerta per l'apartat 3
comporta la inscripció d'ofici de l'entitat en el Registre de Mutualitats de
Previsió Social i l'atorgament de l'autorització administrativa corresponent per
als rams o les prestacions en què vol operar faculta la mutualitat de previsió
social per a iniciar l'activitat asseguradora.
5. Les modificacions del programa d'activitats requereixen la comunicació
corresponent de la mútua a l'òrgan de supervisió.
TÍTOL II
Estructura i composició de les mutualitats
Capítol I
Règim intern
Article 9
Estatuts
1. Els estatuts de les mutualitats de previsió social constitueixen el règim
jurídic que en regula l'activitat i el funcionament.
2. El contingut dels estatuts de la mutualitat no ha d'ésser contrari a la
normativa que en regula l'activitat i, a més dels requisits establerts per
l'article 4, ha d'incloure:
a) La denominació, l'objecte social, la data d'inici de l'activitat i la durada.
b) L'àmbit territorial d'actuació.
c) El domicili social.
d) La indicació de la forma d'actuació, d'acord amb l'article 3.
e) Les prestacions i els rams en què opera.
f) Les bases generals de l'organització associativa, les normes de delegació de
vot, el procediment per a prendre els acords, les competències i la composició
dels òrgans de govern, el sistema d'elecció i remoció dels càrrecs i de
renovació i provisió de les vacants, assegurant en tot cas que el funcionament i
el control de l'entitat siguin democràtics.
g) Les normes sobre la quota d'entrada, el fons de maniobra i l'homogeneïtat
qualitativa i quantitativa dels riscs, en el cas de les mutualitats que operen a
quota variable.
h) Els drets i els deures dels socis i les condicions objectives d'admissió,
d'exclusió i de baixa; la participació efectiva dels mutualistes en el govern de
l'entitat, i la protecció dels drets dels socis en cas de dissolució.
i) La responsabilitat dels qui exerceixen funcions directives i el règim de
conflicte d'interessos. S'han d'establir per reglament les situacions en què es
pot donar conflicte d'interessos.
j) El procediment de modificació dels estatuts.
k) El procediment pel qual els socis poden examinar, amb l'antelació suficient,
les propostes econòmiques o els documents comptables a què es refereixen els
punts de l'ordre del dia de l'assemblea general.
l) Els mecanismes de constitució i modificació del fons mutual, i les normes de
retorn de les quantitats aportades i de pagament d'interessos.
m) La previsió que les despeses d'administració no excedeixin el límit
establert.
n) La submissió del col·lectiu i de cadascun dels mutualistes a la jurisdicció
dels tribunals del domicili social pel que fa a les relacions societàries, sens
perjudici de la possibilitat de sotmetre els conflictes entre els mutualistes i
la mutualitat, siguin de caràcter societari o assegurador, als mecanismes
establerts pels articles 39 i 40.
o) Les causes de dissolució de la mutualitat, d'acord amb el que estableix la
llei, i el procediment de liquidació.
p) Qualsevol altre pacte que no sigui contrari a l'ordenament jurídic.
Article 10
Socis
1. Pot tenir la condició de soci o sòcia qualsevol persona física o jurídica,
sense altres limitacions que les derivades de la llei o dels estatuts. Pot
haver-hi dues categories de socis:
a) Socis mutualistes: persones físiques o jurídiques afiliades a l'entitat que
en poden obtenir alguna prestació per a ells, per a llurs drethavents o per a
persones vinculades a ells per llaços familiars, de treball, de convivència o
d'associació, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei, o, en el cas de
riscs sobre les coses, els qui tenen un dret o interès legítim respecte als béns
sobre els quals recau el risc.
b) Socis protectors: persones físiques o jurídiques que, tot i no ser
necessàriament subjectes de prestacions de la mutualitat, contribueixen a
mantenir-la i desenvolupar-la.
2. Els estatuts han de regular el règim dels socis protectors i poden establir
que participin en el fons mutual i en els òrgans socials, d'acord amb el que
s'estableixi per reglament.
Article 11
Drets i obligacions dels socis
1. Els socis mutualistes tenen els drets següents:
a) Assistir a les assemblees generals, d'acord amb els estatuts, amb dret de veu
i de vot per a adoptar acords. Tots els socis mutualistes tenen els mateixos
drets polítics, econòmics i d'informació. Cada soci o sòcia té un vot, llevat
dels supòsits de delegació de vot establerts per l'article 16.5.
b) Elegir els òrgans de govern, incloent-hi, si escau, l'assemblea de
compromissaris, i ser-ne elegits membres.
c) Disposar de la informació necessària per a participar en les assemblees
generals, especialment la relativa als estats comptables i financers que ha
d'aprovar l'assemblea general ordinària.
d) Donar-se de baixa, respectant, si escau, el termini de preavís que fixin els
estatuts, que no ha d'ésser inferior a dos mesos.
e) Percebre les prestacions garantides, els serveis per activitats
complementàries de l'entitat que els pertoquin i les derrames actives o de
retorn que s'acordin dins l'exercici de l'activitat o com a conseqüència de llur
baixa voluntària, d'acord amb els termes i les condicions que s'estableixin.
f) Qualsevol altre que la Llei o els estatuts els reconeguin.
2. Els socis mutualistes tenen les obligacions següents:
a) Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.
b) Fer efectives les quotes, les derrames i les aportacions establertes, dins
els límits fixats per la llei o pels estatuts.
c) Qualsevol altra que resulti de la normativa aplicable o dels estatuts.
3. Els socis protectors tenen els drets i les obligacions establerts pels
estatuts socials. Se'ls poden reemborsar llurs aportacions al fons mutual si
així ho estableixen els estatuts i sempre que això no comporti que l'entitat
deixi de complir el que estableix l'article 33 o quedi en una situació de net
patrimonial negatiu.
Article 12
Relacions entre els socis i l'entitat en l'exercici de l'activitat
1. Les prestacions a què el mutualista o la mutualista té dret són les que
resulten d'aplicar els estatuts de l'entitat, els reglaments o les condicions
generals i particulars dels productes subscrits. No es poden exigir als socis
més quotes, derrames i aportacions que les que resulten d'aplicar els estatuts,
els reglaments o les condicions generals i particulars.
2. Les prestacions pels riscs sobre les persones establertes en favor dels socis
i de llurs familiars, drethavents i beneficiaris tenen caràcter personal i
intransferible, i, per tant, no es poden cedir ni garantir a favor de tercers.
Tot això s'entén sens perjudici del que les normes de caràcter processal o
procedimental referides a procediments d'execució disposen.
3. Si la primera quota o derrama, tant de prima fixa com de prima variable, no
ha estat pagada per causa atribuïble al soci o sòcia, l'entitat, notificant-li
prèviament i en la deguda forma l'advertiment corresponent, té dret a donar-lo
de baixa de la prestació o a exigir-li el pagament de la quota o derrama no
pagada en via executiva prenent com a base el document d'inscripció. Mentre
perduri aquesta situació, l'entitat resta deslliurada de les seves obligacions
vers el soci o sòcia.
4. En cas de manca de pagament de les quotes següents a la primera, la cobertura
atorgada resta en suspens al cap d'un mes del dia del venciment. Si la
mutualitat no reclama el pagament de la quota dins els sis mesos següents al
venciment d'aquesta, s'entén que l'assegurança resta extingida. En tot cas, la
mutualitat, quan la cobertura resta en suspens, únicament pot exigir el pagament
de la quota del període de risc en curs.
5. Si la relació no s'ha resolt ni s'ha extingit, la cobertura torna a tenir
efectes l'endemà del dia en què el soci o sòcia hagi satisfet les quotes
impagades.
6. Sens perjudici del dret de la mutualitat a reclamar el pagament dels deutes
pendents, el transcurs de seixanta dies des del requeriment de pagament
constitueix causa de baixa del soci o sòcia.
7. Els estatuts han de regular la suspensió dels drets associatius en cas de
manca de pagament de les quotes o les derrames o d'incompliment de les altres
obligacions dels mutualistes.
8. El mutualista o la mutualista que es dóna de baixa de l'entitat
voluntàriament té dret a percebre les derrames actives i el valor del rescat, si
escau, i està obligat a pagar les derrames passives acordades degudament i no
satisfetes. També té dret que, un cop aprovats els comptes de l'exercici en què
es produeix la baixa, li siguin retornades les quantitats que hagi aportat al
fons mutual, amb els interessos corresponents, que mai no poden ésser superiors
a l'interès legal del diner.
9. La devolució a què es refereix l'apartat 8 s'ha de fer un cop deduïdes les
quantitats que el mutualista o la mutualista degui a la mutualitat. Aquesta
devolució només es pot fer si les aportacions no han estat consumides en el
compliment de la funció específica del fons i la part del fons mutual a retornar
pot ésser substituïda pels excedents de l'exercici. Cap altra liquidació amb
càrrec al patrimoni social de la mutualitat no és procedent en favor del soci o
sòcia que es dóna de baixa.
Capítol II
Dels òrgans socials
Article 13
Òrgans socials
Sens perjudici del que estableixin els estatuts, les mutualitats de previsió
social són integrades, com a mínim, pels òrgans següents:
a) L'assemblea.
b) La junta directiva.
c) La comissió de control, en els casos establerts per aquesta Llei.
Article 14
L'assemblea general
1. L'assemblea general és l'òrgan suprem de l'expressió de la voluntat social en
les matèries i en la forma que els estatuts determinin.
2. Correspon a l'assemblea general, de manera indelegable, prendre els acords
sobre les qüestions següents:
a) L'aprovació i la modificació dels estatuts i de la normativa de règim intern
que els desenvolupi.
b) El canvi de domicili social, si comporta canvi de municipi.
c) L'elecció, el nomenament i la revocació dels membres de la junta directiva, i
l'elecció i el nomenament dels membres de la comissió de control.
d) L'examen i l'aprovació de la gestió de la junta directiva i de la memòria, el
balanç i els estats de comptes de la mutualitat.
e) L'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres de la junta
directiva.
f) L'aprovació dels pressupostos que li presenta la junta directiva.
g) Les aportacions dels socis al fons mutual i la regulació, si escau, del
reintegrament de les aportacions i de l'acreditació d'interessos.
h) La fixació de les derrames.
i) La determinació de l'aplicació de resultats.
j) La fusió, l'escissió, la dissolució i la transformació de la mutualitat.
k) La federació i l'agrupació amb altres mutualitats.
l) El nomenament d'auditors.
m) L'aprovació de les condicions en què la mutualitat pot recórrer al
finançament subordinat, entre les quals, les condicions de les quotes
participatives.
Article 15
Convocatòria i funcionament de l'assemblea general
1. L'assemblea general resta vàlidament constituïda en primera convocatòria quan
hi assisteixin o hi siguin representats com a mínim la meitat més un dels socis
assembleistes i, en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre
d'assistents.
2. L'assemblea general ha d'ésser convocada per la junta directiva amb una
antelació mínima de quinze dies, per mitjà d'una comunicació escrita que ha de
contenir el lloc, la data, les hores de la primera i de la segona convocatòries,
entre les quals hi ha d'haver una hora de diferència, i l'ordre del dia. Aquesta
comunicació s'ha de fer d'acord amb els estatuts i, com a mínim, per dos dels
mitjans següents:
a) Per notificació tramesa a tots els mutualistes.
b) Per anunci publicat al domicili social.
c) Per anunci publicat en un dels diaris de més circulació en l'àmbit
territorial de la mutualitat o en la localitat on aquesta té el domicili social.
3. En el cas de l'assemblea de compromissaris, sens perjudici de l'obligació
d'utilitzar algun altre mitjà, la convocatòria s'ha de fer necessàriament per
comunicació tramesa a tots els compromissaris.
4. La convocatòria de l'assemblea general no és necessària si es reuneixen tots
els socis de la mutualitat i es constitueixen en junta universal, havent
acceptat per unanimitat que la junta es dugui a terme i havent-ne aprovat per
unanimitat l'ordre del dia.
5. L'assemblea general es reuneix en sessió ordinària i en sessió
extraordinària.
6. L'ordre del dia de l'assemblea general ordinària, que es reuneix una vegada
l'any, dins el primer semestre, ha d'incloure, si més no, l'examen i l'aprovació
de la gestió de la junta directiva i de la memòria, el balanç, els estats de
comptes i l'aplicació de resultats.
7. Si la junta directiva no convoca l'assemblea general ordinària en el termini
legal, qualsevol soci o sòcia pot instar-la a fer-ho. Si, després de quinze dies
del requeriment, l'assemblea no ha estat convocada, l'òrgan administratiu
competent en pot ordenar la convocatòria, a instàncies del soci o sòcia.
8. L'assemblea general es reuneix en sessió extraordinària sempre que la junta
directiva ho creu convenient o quan ho sol·licita per escrit un mínim del 10%
dels socis de la mutualitat que ja tinguessin aquesta condició el 31 de desembre
anterior. Els estatuts poden reduir aquest mínim al 5% en les mutualitats que
tinguin més de cinc mil socis. Quan la mutualitat hagi optat per constituir una
assemblea de compromissaris, l'escrit de convocatòria ha d'ésser signat per la
meitat més un del nombre de socis damunt dit. La sol·licitud ha d'especificar
els punts a incloure en l'ordre del dia de la convocatòria. Així mateix, els
socis o els compromissaris que representin la majoria damunt dita tenen dret a
sol·licitar la inclusió d'algun punt en l'ordre del dia. Si la junta directiva
no convoca l'assemblea en el termini de dos mesos, els sol·licitants poden
instar l'òrgan administratiu competent a convocar-la.
9. L'assemblea general es reuneix a la localitat on radica el domicili social,
si els estatuts no ho estableixen altrament. No obstant això, la junta directiva
o el 10% dels socis poden sol·licitar a l'òrgan administratiu competent que
autoritzi la reunió de l'assemblea general en altres localitats, per raons
d'organització. Aquest requisit no és necessari en el cas de la junta universal.
10. L'assemblea general és presidida pel president o presidenta de la junta
directiva, assistit pel secretari o secretària d'aquesta, o, en ambdós casos,
per les persones que n'exerceixen les funcions. Si no hi són o no n'hi ha,
ocupen els dits càrrecs les persones que l'assemblea elegeixi entre els socis
presents.
11. Correspon al president o presidenta de l'assemblea de dirigir les
deliberacions, mantenir-hi l'ordre i vetllar pel compliment de les formalitats
exigides per llei.
Article 16
Acords de l'assemblea general
1. L'assemblea general pren els acords per majoria simple dels vots emesos,
presents i representats, excepte en els supòsits determinats per les lletres a,
g i j de l'article 14 i per l'article 23.4, i en els altres supòsits fixats pels
estatuts, en què cal una majoria de les dues terceres parts dels vots presents i
representats. Els estatuts no poden exigir en cap cas una majoria superior a les
dues terceres parts.
2. Els estatuts poden determinar la forma en què s'ha d'exercir el dret de vot.
La votació ha d'ésser secreta si ho demanen el 10% dels presents.
3. Són nuls els acords sobre assumptes que no figurin en l'ordre del dia,
excepte els relatius a:
a) La petició d'acció de responsabilitat i la destitució o la separació del
càrrec dels membres de la junta directiva.
b) La convocatòria d'una nova assemblea general.
c) El nomenament d'auditors.
d) Qualsevol altre assumpte que, essent presents tots els mutualistes o
compromissaris, acordin per unanimitat de tractar.
4. Els acords vàlidament adoptats obliguen tots els mutualistes, incloent-hi els
absents i els dissidents.
5. Els socis que vulguin delegar l'assistència personal ho han de fer per escrit
i expressament per a cada assemblea. Cap soci o sòcia no pot exercir més de deu
delegacions. Les facultats delegades no poden ésser objecte d'una nova
delegació.
6. Les persones jurídiques que tenen la condició de soci o sòcia exerceixen el
vot per mitjà de llur representant.
7. S'ha de redactar una acta de cada sessió de l'assemblea general, en la qual
han de constar la data i el lloc de la reunió; el nombre d'assistents, entre
presents i representats; els acords adoptats; el resultat de les votacions, i
les intervencions de les persones que ho sol·licitin. S'ha de confeccionar també
una llista dels assistents a la sessió i incloure-la o adjuntar-la a l'acta.
8. L'acta ha d'ésser signada pel president o presidenta i el secretari o
secretària de l'assemblea i per tres mutualistes designats per la mateixa
assemblea, entre els quals n'hi ha d'haver un dels que hagin dissentit dels
acords adoptats, si escau. Ha d'ésser inscrita dins els quinze dies següents en
el llibre corresponent i ha d'ésser aprovada, en el mateix període, per la
mateixa assemblea o, si no se n'hi té cap, pels mateixos signants de l'acta.
9. Els socis poden sol·licitar, una vegada aprovada, la certificació de l'acta
de l'assemblea, que el secretari o secretària, amb el vistiplau del president o
presidenta, els ha de lliurar en el termini de deu dies.
10. Els acords de l'assemblea poden ésser impugnats si són contraris a la llei o
als estatuts o si lesionen interessos de la mutualitat en benefici d'un o més
socis.
11. Estan legitimats per a exercir les accions d'impugnació els socis que,
d'acord amb l'acta, han votat en contra de l'acord impugnat, els socis absents i
els socis que hagin estat il·legítimament privats d'emetre el vot.
12. No és procedent la impugnació d'un acord social que hagi estat deixat sense
efecte o hagi estat substituït vàlidament per un altre.
13. L'acció d'impugnació caduca en el termini de tres mesos a comptar de la data
de l'acord o, si escau, de la notificació. Les accions de nul·litat dels acords
contraris a la llei no estan sotmeses a termini de caducitat.
Article 17
L'assemblea de compromissaris
1. L'assemblea general pot ésser substituïda per una assemblea de compromissaris
quan el nombre de socis de l'entitat supera el nombre fixat pel reglament, si
així ho estableixen els estatuts, els quals han de determinar els requisits per
a ésser nomenat compromissari o compromissària, encara que, en tots els casos,
s'ha d'ésser major d'edat i tenir almenys un any d'antiguitat com a soci o
sòcia. Els membres de la junta directiva tenen la condició de compromissaris.
2. Els estatuts han de determinar el procediment de designació dels
compromissaris. La designació s'ha de fer per sorteig davant de fedatari o
fedatària públic entre els socis amb dret de vot. El sorteig es pot fer per
qualsevol mitjà, incloent-hi els informàtics. Així mateix, els estatuts poden
establir que el nombre total de compromissaris de l'entitat es distribueixi
territorialment en funció de la implantació de la mutualitat.
3. El mandat dels compromissaris ha de tenir una durada mínima de dos anys i
màxima de quatre, comptadors a partir de la data en què són designats. Això no
obstant, els compromissaris cessants poden ésser designats de nou si així
resulta del sorteig corresponent.
4. Els compromissaris han de complir el mandat en representació de l'entitat
sense possibilitat de renunciar a la designació.
5. És aplicable a l'assemblea de compromissaris, en tot allò que no contradigui
les seves característiques, el que aquesta Llei disposa per a l'assemblea
general.
6. Cap compromissari no pot exercir més de tres delegacions d'assistència i vot
a l'assemblea de compromissaris.
Article 18
Assemblees territorials
1. Si l'àmbit d'actuació d'una mutualitat supera el d'una demarcació territorial
supracomarcal vigent o si la mutualitat té un gran nombre d'associats i no hi ha
assemblea de compromissaris, els estatuts poden determinar que l'assemblea
general sigui precedida d'una assemblea territorial de socis en cada una de les
demarcacions esmentades per a elegir delegats dels mutualistes a l'assemblea
general, el nombre dels quals ha d'ésser fixat pels estatuts. La votació per a
designar els delegats ha d'ésser secreta.
2. En les assemblees territorials s'ha de donar a conèixer el text dels acords
l'aprovació dels quals es vol proposar a l'assemblea general, en la qual els
delegats tenen un nombre de vots igual al dels mutualistes que hagin participat,
entre els presents i els representats, en l'assemblea territorial. Els delegats
han d'exercir aquests vots en el mateix sentit que hagin estat emesos.
3. Les assemblees territorials es poden constituir també mitjançant el sistema
de compromissaris a què es refereix l'article 17.
Article 19
La junta directiva
1. La junta directiva, amb aquesta denominació o amb una altra de semblant, és
l'òrgan col·legiat de representació, de govern i de gestió de la mutualitat.
2. La junta directiva és integrada pel nombre de membres que els estatuts
determinin, en cap cas inferior a cinc. Els components de la junta directiva han
d'ésser persones físiques sòcies o bé persones jurídiques associades a la
mutualitat, les quals han de nomenar una persona física que les representi.
3. La retribució dels administradors per llur gestió forma part de les despeses
d'administració i no pot excedir els límits fixats per reglament.
4. Els treballadors de la mutualitat, llurs representants o les persones
vinculades professionalment amb l'entitat no poden tenir majoria en la junta
directiva ni cap d'ells no pot ocupar en cap cas la presidència, la
vicepresidència o la secretaria. Els estatuts han d'establir les disposicions
necessàries per a prevenir possibles situacions de conflicte d'interessos.
5. Els membres de la junta directiva han d'ésser persones de reconeguda
honorabilitat, amb les condicions necessàries de qualificació o experiència
professional, i no han de incórrer en cap prohibició o incompatibilitat legal,
d'acord amb el que estableixen les normes que despleguen aquesta Llei. Els
estatuts han d'establir l'edat màxima per a ésser elegit membre de la junta
directiva i el període màxim de permanència en la dita junta.
6. Els membres de la junta directiva són elegits per l'assemblea en votació
secreta. Els estatuts han d'establir el règim de distribució de càrrecs de la
junta directiva.
7. La junta directiva elegeix entre els seus membres els càrrecs de president o
presidenta i de secretari o secretària, com a mínim, llevat que els estatuts
determinin que els dits càrrecs siguin elegits directament per l'assemblea. Els
estatuts poden establir també que el càrrec de secretari o secretària sigui
exercit per una persona que compleixi unes condicions determinades o a per un
professional o una professional extern a la junta, amb veu però sense vot.
8. El mandat dels membres de la junta directiva, que poden ésser reelegits, té
una durada màxima de quatre anys. Si els estatuts determinen la renovació
parcial de la junta, també han d'establir els torns de renovació; si no els
estableixen, la renovació es fa per meitats i per excés cada dos anys, i els
primers membres a renovar es determinen per insaculació.
9. El mandat dels membres de la junta directiva acaba el dia en què es reuneix
l'assemblea ordinària de l'any corresponent o el dia en què fineix el termini
perquè es reuneixi.
10. Les funcions de la junta directiva són determinades pels estatuts i per
l'assemblea. Les facultats delegades per l'assemblea no poden ésser objecte
d'una nova delegació.
11. La junta directiva, que ha d'ésser convocada pel president o presidenta o
per la persona que n'exerceixi les funcions, es reuneix amb caràcter ordinari un
cop cada tres mesos, com a mínim, i amb caràcter extraordinari tantes vegades
com calgui.
12. Els estatuts han de regular el règim de convocatòria, funcionament i
constància dels acords de la junta directiva.
13. Els membres que no assisteixin a una reunió de la junta directiva poden
delegar la representació en un altre membre. Els acords presos per la junta
directiva, tant en primera com en segona convocatòria, són vàlids si hi són
presents la meitat més un dels components. La segona convocatòria s'ha de tenir
com a mínim mitja hora després de l'hora fixada per a la primera.
14. Els acords de la junta directiva són presos per majoria de vots. En cas
d'empat, el vot del president o presidenta dirimeix.
15. Les actes de les reunions de la junta directiva, que han d'ésser signades
pel secretari o secretària i el president o presidenta, han de reflectir
resumidament els debats, han de transcriure el text dels acords presos amb el
resultat de les votacions i han d'incloure la llista d'assistents.
16. El president o presidenta de la junta directiva, que ho és també de
l'entitat, n'exerceix la representació legal.
17. Els estatuts han de regular el sistema de provisió de les vacants de la
junta directiva que es produeixin entre assemblees. Els membres nomenats per la
junta segons aquest sistema han d'ésser ratificats per l'assemblea següent i
cessen en el càrrec quan hauria finit el mandat del membre a qui substitueixen.
18. Correspon a la junta directiva de tractar les qüestions que la legislació o
els estatuts no atribueixen expressament a un altre òrgan.
Article 20
El director o directora
1. Els estatuts de les mutualitats que tinguin més de cinc mil socis o persones
protegides, que recaptin més d'un milió d'euros per quotes o que destinin més
d'un milió d'euros a provisions tècniques i, en tots els casos, les mutualitats
constituïdes per persones jurídiques han d'establir l'existència d'un director o
directora, amb aquesta denominació o amb una altra de semblant, que exerceixi
les facultats directives i administratives que la junta directiva li delegui.
2. El director o directora, que és nomenat i contractat per la junta directiva,
ha d'ésser una persona de reconeguda honorabilitat, amb les condicions
necessàries de qualificació o experiència professional, i no ha de incórrer en
cap prohibició o incompatibilitat legal, d'acord amb el que les normes que
despleguen aquesta Llei estableixen. El nomenament i el cessament del director o
directora s'han d'inscriure en el Registre de Mutualitats de Previsió Social,
indicant-ne les facultats.
3. El director o directora pot assistir amb veu però sense vot a les reunions de
la junta directiva, si així ho estableixen els estatuts de la mutualitat, sense
que calgui que sigui elegit per l'assemblea general, llevat que es tractin
assumptes que l'afectin personalment, amb les limitacions establertes per
l'article 19.
4. El director o directora exerceix, sota el control de la junta directiva, les
facultats i els poders que aquesta li delega, que en cap cas no poden incloure:
a) La rendició de comptes i la presentació dels balanços.
b) Les competències expressament delegades a la junta directiva per l'assemblea
general.
c) L'aprovació i la modificació de reglaments de prestacions.
d) L'acceptació de socis protectors i de les aportacions que facin a la
mutualitat.
e) Les decisions referides a la compra i la venda d'actius patrimonials de la
mutualitat en què estiguin invertides les provisions tècniques, el marge de
solvència o el fons de garantia, quan es tracti de béns immobles o en els casos
que s'estableixi per reglament atenent criteris com el percentatge que els
actius en qüestió representen sobre el total del concepte corresponent.
Article 21
Comissió de control
1. Les mutualitats que tinguin més de cinc mil socis o persones protegides, que
recaptin més d'un milió d'euros per quotes o que destinin més d'un milió d'euros
a provisions tècniques i, en tots els casos, les mutualitats constituïdes per
persones jurídiques i les federacions han de tenir una comissió de control,
integrada per un mínim de tres membres, que s'ha de reunir com a mínim un cop
l'any. Els membres d'aquesta comissió, que no poden ésser membres de la junta
directiva ni han d'estar lligats a l'entitat per contractes laborals o de manera
que es pugui donar qualsevol altra situació de conflicte d'interessos, són
elegits per l'assemblea general per un termini de quatre anys i, per a dur a
terme llur activitat, poden ésser assessorats per professionals.
2. Els estatuts han de regular el funcionament, l'organització i les funcions de
la comissió de control.
3. Les funcions principals de la comissió de control són les següents:
a) La verificació del funcionament econòmic i financer de l'entitat.
b) El seguiment de la gestió econòmica i financera de l'entitat.
c) L'emissió d'informes d'ordre intern sobre els aspectes relatius a la gestió
econòmica i financera.
d) L'encàrrec a experts independents i externs a l'entitat, excepcionalment,
d'estudis i informes de viabilitat econòmica i financera.
e) La sol·licitud d'informació als auditors de comptes de la mutualitat.
f) Les altres que estableixin els estatuts.
TÍTOL III
Àmbit i capacitat d'actuació
Capítol I
Previsió social
Article 22
Extensió de les prestacions
1. Les mutualitats de previsió social poden actuar en qualsevol dels àmbits
asseguradors que els estatuts estableixen, sense cap altra limitació que les que
les normes generals d'assegurances estableixen.
2. Els límits de les prestacions aplicables a les mutualitats de previsió social
fixats per la normativa vigent es poden actualitzar d'acord amb els criteris
establerts per la dita normativa.
Article 23
Prestacions i rams
1. Les mutualitats poden operar per prestacions i també per rams, d'acord amb la
normativa bàsica aplicable i segons que determinin els estatuts i s'estableixi
en el programa d'activitats corresponent, el qual s'ha de sotmetre a
autorització administrativa. Quan l'activitat prevegi prestacions d'assistència
sanitària, s'han de complir les disposicions establertes per la normativa
sanitària.
2. Les mutualitats poden optar per consignar en reglaments de prestacions o en
pòlisses les normes reguladores de les cobertures atorgades, subjectant-se a les
normes generals d'assegurances. Aquests reglaments i pòlisses i les bases
tècniques corresponents no necessiten autorització administrativa prèvia llevat
que comportin una modificació del programa d'activitats, però han d'estar a
disposició de l'òrgan administratiu competent al domicili social de la
mutualitat, en la forma que s'estableixi per reglament. El dit òrgan en pot
ordenar la modificació i en pot suspendre totalment o parcialment l'aplicació en
el cas que no s'ajustin a la normativa vigent.
3. Els reglaments de prestacions i llurs modificacions tenen eficàcia en els
mutualistes que hagin subscrit la cobertura corresponent. Les condicions dels
dits reglaments i llurs modificacions resten acceptades des del moment que
s'aproven.
4. Per raons de solvència justificades tècnicament d'acord amb el que
s'estableixi per reglament, es poden adoptar modificacions de prestacions que
impliquin una reducció dels drets econòmics dels socis, assegurats o
beneficiaris, que han d'ésser aprovades per l'assemblea, en l'ordre del dia de
la qual han de constar expressament.
[El Tribunal Constitucional, per provisió de 21 d'octubre de 2003, ha admès a
tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President
del Govern, contra l'apartat 1 d'aquest article. Així mateix, ordena la
suspensió de la vigència i aplicació d'aquest precepte des de la data
d'interposició del recurs - 29 de setembre de 2003- per a les parts en el procés
i des de la publicació del corresponent edicte en el BOE respecte els tercers
(BOE núm. 262, de 1-11-2003, p. 38690).]
[Per actuació de 17 de març de 2004, el Tribunal Constitucional ha acordat
aixecar la suspensió d'aquest article, impugnat en el recurs
d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President del Govern (DOGC
núm. 4108, de 7-04-2004, p. 6645).]
Article 24
Activitat complementària de caràcter mutualista, assegurador i social
1. Les mutualitats de previsió social poden dur a terme, si han obtingut
prèviament l'autorització administrativa corresponent, activitats de caràcter
social complementàries de l'activitat asseguradora.
2. La realització d'activitats socials complementàries ha d'ésser establerta
pels estatuts i pot ésser regulada per un reglament específic. Aquestes
activitats han de tenir una dotació pròpia i independent, a càrrec del patrimoni
no compromès a l'activitat asseguradora.
3. Les activitats a què es refereix l'apartat 2 han de tenir comptabilitat
separada i s'han d'ajustar a la normativa aplicable sobre comptabilitat i, si es
duen a terme per mitjà d'empreses participades, a la normativa aplicable sobre
consolidació.
4. Les mutualitats de previsió social poden establir convenis per a la
distribució de productes amb altres entitats asseguradores o amb mitjancers
d'assegurances, d'acord amb la normativa aplicable. Els convenis de distribució
entre mutualitats poden regular la condició de soci o sòcia i la d'assegurat o
assegurada dins llur àmbit d'aplicació i poden establir que els socis de
l'entitat d'origen només ho siguin d'aquesta.
5. Les mutualitats de previsió social poden establir formes de cooperació amb
institucions públiques i de la Seguretat Social i amb institucions privades,
d'acord amb la normativa vigent.
Article 25
Coassegurança i reassegurança
Les mutualitats de previsió social poden dur a terme operacions de coassegurança
i reassegurança d'acord amb el que disposi la normativa vigent.
[El Tribunal Constitucional, per provisió de 21 d'octubre de 2003, ha admès a
tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President
del Govern, contra aquest article. Així mateix, ordena la suspensió de la
vigència i aplicació d'aquest precepte des de la data d'interposició del recurs
- 29 de setembre de 2003- per a les parts en el procés i des de la publicació
del corresponent edicte en el BOE respecte els tercers (BOE núm. 262, de
1-11-2003, p. 38690).]
[Per actuació de 17 de març de 2004, el Tribunal Constitucional ha acordat
aixecar la suspensió d'aquest article, impugnat en el recurs
d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President del Govern (DOGC
núm. 4108, de 7-04-2004, p. 6645).]
Capítol II
Federació, agrupació, fusió i altres formes de col·laboració
Article 26
Federacions
1. Les mutualitats poden constituir voluntàriament federacions, que tenen
personalitat jurídica pròpia, amb l'objecte de representar aquelles i
millorar-ne les funcions. Aquestes federacions s'han de regir pel que
estableixin llurs estatuts, que han d'ésser inscrits en els registres
corresponents d'acord amb el que disposa aquesta Llei, i poden, així mateix,
constituir agrupacions per al compliment d'objectius específics o per modalitats
de prestacions amb la mateixa finalitat.
2. Corresponen a les federacions, a més de les que llurs estatuts els
atribueixen, les funcions següents:
a) Prestar serveis financers comuns.
b) Assessorar tècnicament les entitats federades.
c) Elaborar estudis i publicacions sobre el mutualisme de previsió social.
d) Elaborar estudis i treballs estadístics.
e) Participar en les comissions de conciliació en representació de les
mutualitats i actuar, mitjançant l'organització d'un tribunal, en
l'administració d'arbitratges de dret privat.
f) Col·laborar amb l'Administració pública en els àmbits propis del mutualisme.
3. Una federació, per a poder referir la seva denominació a un àmbit geogràfic
determinat, ha d'acreditar que hi és majoritària, tant pel que fa al nombre
d'entitats federades com pel que fa al nombre de mutualistes i beneficiaris de
les mutualitats federades.
4. Les federacions i les agrupacions, un cop autoritzades, han d'ésser inscrites
en el Registre de Mutualitats de Previsió Social de Catalunya per a adquirir
personalitat jurídica.
5. Les federacions i les agrupacions es regeixen, en tot allò que llur normativa
específica no regula, sempre que no sigui incompatible amb llur naturalesa, per
les mateixes normes que les mutualitats.
6. La federació que compleix en l'àmbit de Catalunya els requisits fixats per
l'apartat 3 exerceix amb caràcter general la representació i la defensa dels
interessos del mutualisme de previsió social català.
Article 27
Fusió, escissió, transformació i participació en altres entitats asseguradores
1. Les mutualitats de previsió social es poden fusionar amb altres mutualitats
per absorció o mitjançant la creació d'una nova entitat, sempre que es
compleixin les condicions següents:
a) Que hi hagi l'acord previ de les assemblees generals respectives, amb les
exigències legals i estatutàries que escaiguin.
b) Que s'obtingui l'autorització administrativa corresponent.
2. Les mutualitats es poden escindir i transformar en altres entitats
asseguradores, sempre que compleixin els requisits establerts per l'apartat 1 i
els que siguin exigibles per a constituir l'entitat que resulti de l'escissió o
de la transformació.
3. Els socis de les mutualitats tenen dret, en cas de fusió, escissió o
transformació, a causar baixa de la mutualitat i que se'ls reemborsi la part de
la quota no consumida, a més dels altres drets que els corresponguin en cas de
baixa voluntària.
4. Les mutualitats de previsió social poden adquirir participacions i la
totalitat o part dels actius i els passius de societats anònimes asseguradores.
5. S'han de regular per reglament els procediments de fusió .especialment
abreujat per a les entitats de petita dimensió., escissió i transformació de les
mutualitats.
Capítol III
Revocació, dissolució i liquidació
Article 28
Revocació
1. Per la revocació de l'autorització atorgada, la mutualitat de previsió social
perd l'habilitació per a exercir l'activitat de manera total o parcial per
sectors o rams, sens perjudici de mantenir garantides les prestacions que hagi
atorgat fins que siguin liquidades.
2. La revocació l'acorda l'Administració competent d'ofici o a instància de
part, en virtut de les causes que la normativa bàsica aplicable a les
mutualitats de previsió social determini expressament.
3. És competent per a la revocació total o parcial de l'autorització l'òrgan que
l'ha concedida o el que ho sigui en el moment de produir-se la causa de
revocació.
Article 29
Dissolució
1. La revocació total de l'autorització o la concurrència d'alguna de les causes
de dissolució establertes per la normativa bàsica comporta la dissolució de la
mutualitat.
2. L'existència de causa de dissolució ha d'ésser comunicada en el termini d'un
mes a l'òrgan administratiu competent, el qual, si la causa és susceptible de
remoció i l'entitat ho demana, ha de fixar un termini, que no pot ésser inferior
a un mes ni superior a sis mesos, perquè la mutualitat pugui remoure la dita
causa.
3. Si l'entitat, en donar-se alguna de les causes de dissolució, no fa la
comunicació a què es refereix l'apartat 2, l'òrgan administratiu competent pot
convocar l'assemblea general perquè hi sigui presentat un pla de viabilitat o,
en cas contrari, per dissoldre d'ofici l'entitat.
4. Els acords de l'entitat i les resolucions administratives de dissolució han
d'ésser inscrits en el Registre de Mutualitats de Previsió Social.
Article 30
Liquidació i extinció
1. Acordada la dissolució de l'entitat, s'ha de liquidar, excepte en els casos
de fusió o altres formes de cessió d'actius i passius, d'acord amb els termes i
les condicions generals establerts expressament amb aquesta finalitat.
2. Durant el període de liquidació l'entitat conserva la personalitat jurídica,
a l'únic efecte de preservar l'eficàcia dels riscs coberts sense pròrroga fins
al venciment.
3. Per a facilitar la liquidació, l'òrgan administratiu competent, sia d'ofici
sia a petició dels liquidadors, pot disposar que es cedeixin els compromisos a
favor d'una altra mutualitat o pot acordar el venciment de les obligacions dels
mutualistes en una data determinada.
4. La liquidació pot comportar, eventualment, la intervenció de la mutualitat,
d'acord amb les seves normes reguladores, per salvaguardar els interessos propis
o de tercers.
5. Sens perjudici del que disposa l'apartat 4, l'òrgan de supervisió pot nomenar
liquidadors si la mutualitat no en nomena, encomanant, si escau, aquestes
funcions a les federacions que siguin habilitades per a complir-les per llurs
estatuts. Així mateix, pot establir convenis amb els organismes estatals o
autonòmics que compleixen funcions liquidadores. Tot això s'entén sens perjudici
del que estableix la disposició addicional segona.
6. Un cop finalitzades les operacions de liquidació, s'ha de declarar extingida
l'entitat i l'extinció s'ha d'inscriure en els registres corresponents i s'ha de
publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en un diari que es
difongui en l'àmbit territorial d'actuació de l'entitat.
Capítol IV
Règim econòmic i solvència de les mutualitats de previsió social
Article 31
Exercici econòmic
1. L'exercici econòmic de les mutualitats coincideix amb l'any natural.
2. Les mutualitats de previsió social han de retre comptes a l'autoritat de
supervisió, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.
3. Els resultats de cada exercici s'han d'aplicar d'acord amb les normes
comptables que els regeixin, i en concret:
a) Una vegada cobertes les garanties financeres establertes per l'article 33,
els resultats positius de cada exercici es poden destinar, en primer lloc, a
retribuir els finançaments subordinats que hi hagi; en segon lloc, si escau, a
la devolució de les aportacions efectuades al fons mutual quan el mutualista o
la mutualista es doni de baixa o quan ho acordi l'assemblea, les quals han
d'ésser substituïdes amb excedents de l'exercici, i, en darrer lloc, al que
determinin els estatuts.
b) Els resultats negatius de cada exercici donen lloc a les derrames passives
corresponents o bé s'han de compensar a càrrec de les reserves lliures.
Article 32
Quotes, recursos i patrimoni
1. L'import de les quotes es fixa prenent com a base criteris de lliure
competència però respectant els principis d'equitat i suficiència i
fonamentant-se en les regles de la tècnica asseguradora.
2. Els ingressos de les mutualitats s'integren a llur patrimoni i es destinen a
llurs finalitats. Són constituïts pels recursos següents:
a) Les quotes dels socis i les derrames.
b) Els rendiments dels béns i els drets de l'entitat.
c) Les aportacions de les persones protectores i els ingressos per concerts.
d) Les subvencions o aportacions voluntàries.
e) Les donacions i els llegats.
f) Qualsevol altre que no sigui contrari a la normativa que els sigui aplicable.
Article 33
Provisions tècniques, marge de solvència, fons de garantia i fons de maniobra
1. Les mutualitats de previsió social han de calcular i comptabilitzar les
provisions tècniques que tinguin obligació de constituir, les quals han d'ésser
invertides en els actius i amb els límits establerts per la normativa vigent,
d'acord amb els principis de congruència, seguretat, liquiditat i rendibilitat.
2. Les mutualitats de previsió social han de disposar sempre, com a marge de
solvència, d'un patrimoni no compromès, un cop deduïts els elements immaterials.
La tercera part de la seva quantia mínima ha de constituir el fons de garantia.
El desplegament reglamentari que es dugui a terme en aquesta matèria, en el marc
de la normativa bàsica, ha d'incloure la regulació dels finançaments
subordinats, entre els quals, les quotes participatives. Als efectes d'aquesta
Llei cal entendre per quotes participatives les aportacions dineràries sense
drets polítics, la retribució de les quals resta supeditada a l'obtenció de
resultats positius. S'han d'establir per reglament les limitacions a la
subscripció de les dites quotes per una mateixa empresa o per un grup d'empreses
per tal d'evitar el control indirecte de l'entitat.
3. En la reglamentació de les quotes participatives s'ha de regular un dret
preferent d'adquisició, en el termini que s'estableixi, d'una tercera part de
les quotes pels mutualistes de l'entitat i d'una altra tercera part per les
administracions públiques catalanes. La part de quotes participatives reservades
als mutualistes i a les administracions que aquests no hagin subscrit en el
termini corresponent pot ésser subscrita pels inversors privats.
4. En la reglamentació de les quotes participatives cap persona, natural o
jurídica, o grup econòmic pot posseir, directament o indirectament, quotes
participatives per un import superior al 5% de les quotes totals vigents, llevat
de les administracions públiques catalanes.
5. Les mutualitats de previsió social han de constituir un fons mutual
permanent, que no ha d'ésser inferior al que per a cada cas estableix la
normativa legal vigent.
6. Les mutualitats que operen a quota variable han de constituir amb llur
patrimoni un fons de maniobra, que els ha de permetre de pagar els sinistres i
les despeses sense haver d'esperar el cobrament de les derrames.
7. L'actuari o actuària d'assegurances ha d'emetre un informe certificat sobre
l'adequació de les provisions tècniques, el marge de solvència, el fons de
garantia i el fons de maniobra.
Article 34
Comptabilitat
La comptabilitat de les mutualitats de previsió social s'ha d'ajustar a les
normes establertes pel Pla de comptabilitat de les entitats asseguradores i les
altres normes aplicables.
TÍTOL IV
Tutela administrativa
Capítol I
Objecte, àmbit i funcions
Article 35
Objecte i àmbit d'activitat administrativa
1. L'activitat de l'Administració en l'àmbit assegurador té com a objecte la
supervisió i l'exigència del compliment de les normes que regulen el sector,
especialment les que regulen la solvència necessària de les entitats
asseguradores amb la finalitat de mantenir els drets dels assegurats.
2. L'àmbit d'actuació de l'Administració inclou totes les activitats de caràcter
assegurador, principal o complementari, i les de prestació social subjectes a
les competències exclusives i d'execució de la Generalitat, d'acord amb aquesta
Llei.
3. Correspon a l'òrgan competent del Departament d'Economia i Finances
l'exercici de les funcions i les potestats en què es concretin, d'acord amb
aquesta Llei, les normes que la despleguen i les altres que són aplicables a
l'activitat administrativa en l'àmbit assegurador.
Article 36
Funcions
1. Les funcions de l'Administració respecte a les mutualitats de previsió social
són:
a) Autoritzar l'exercici de l'activitat.
b) Inscriure-les en el registre corresponent.
c) Autoritzar els estatuts i les modificacions estatutàries.
d) Seguir-ne la situació econòmica i financera.
e) Adoptar mesures cautelars.
f) Exercir la inspecció i la potestat sancionadora.
g) Aquelles altres que les normes que els són aplicables estableixen.
2. Per a complir les funcions a què es refereix l'apartat 1, l'Administració pot
sol·licitar aquelles informacions que permetin fer el seguiment de l'activitat i
regular-ne el contingut i l'abast.
3. Necessiten autorització administrativa prèvia, a més de les actuacions per a
les quals aquesta Llei o altres lleis d'aplicació general ho estableixen, les
actuacions següents:
a) Modificacions estatutàries.
b) Actuació per rams o prestacions.
c) Inici de les activitats asseguradora, complementària i de caràcter social.
d) Operacions de fusió, cessió o transformació.
e) Dissolució.
Article 37
Registre
1. El Registre de Mutualitats de Previsió Social té caràcter administratiu i
públic, i es basa en els principis de publicitat i de legalitat. S'hi han
d'inscriure, amb la qualificació prèvia dels documents corresponents, els actes
als quals es refereix l'apartat 3.
2. La inscripció en el Registre de Mutualitats de Previsió Social té caràcter
constitutiu per a l'accés a l'activitat i es produeix una vegada acreditada la
preceptiva inscripció en el Registre Mercantil.
3. És preceptiva la inscripció en el Registre de Mutualitats de Previsió Social
dels actes següents:
a) La constitució, l'agrupació, la fusió, l'escissió i la transformació de les
mutualitats de previsió social.
b) Els estatuts i llur modificació.
c) Els nomenaments, els cessaments i les renovacions de les persones físiques o
jurídiques que integren les juntes directives i els nomenaments i els cessaments
dels qui, per qualsevol títol, exerceixen la direcció efectiva de les entitats.
d) La dissolució i l'extinció d'entitats de previsió social.
e) Qualsevol altre que sigui determinat per la legislació vigent.
4. Els comptes anuals de les mutualitats i les auditories corresponents s'han de
dipositar a les dependències de l'òrgan de control i han d'estar a disposició
dels socis i de qualsevol persona que acrediti un interès legítim, sens
perjudici del que la legislació mercantil i, en concret, la referent al Registre
Mercantil disposen.
5. Les persones que acreditin un interès legítim tenen dret a accedir al
Registre de Mutualitats de Previsió Social i a obtenir les certificacions
corresponents, d'acord amb la legislació aplicable a la Generalitat en matèria
de règim jurídic de l'Administració i procediment administratiu, sens perjudici
de les limitacions que s'estableixin per a garantir el deure de secret
professional o els drets legalment protegits.
Article 38
Inspecció
1. Són objecte de la inspecció l'activitat de les mutualitats de previsió social
i l'actuació de les persones o els òrgans que n'exerceixen la representació o la
direcció.
2. La Inspecció Financera, en l'exercici de les funcions que li són pròpies, pot
estudiar, comprovar o investigar, amb caràcter general o respecte a qüestions
determinades, la situació legal, tècnica i econòmica de les mutualitats de
previsió social i les condicions en què duen a terme llur activitat, sens
perjudici que les activitats que es puguin qualificar d'asseguradores estiguin
igualment subjectes a la inspecció perquè es pugui comprovar si són exercides
amb l'autorització administrativa corresponent.
3. Els inspectors designats tenen, en l'exercici de llur funció, la condició
d'agents de l'autoritat pública i estan obligats a guardar secret professional,
fins i tot una vegada finit l'exercici de llur funció.
4. Per a exercir correctament les seves funcions, els inspectors poden examinar
la documentació relativa a les operacions de l'entitat i requerir que els en
sigui presentada o lliurada còpia per a incorporar-la a l'acta d'inspecció. Les
mutualitats els han de donar les màximes facilitats per a l'exercici de llur
funció. Si la persona o l'entitat inspeccionada té motius fundats per a fer-ho,
es pot oposar al lliurament de la còpia de la documentació adduint per escrit
els seus motius, que s'han d'incorporar a l'acta.
5. Els inspectors designats tenen accés al domicili social de la mutualitat i a
les dependències i les oficines en les quals du a terme les seves activitats. En
cas que la mutualitat s'hi oposi, per a accedir al domicili social necessiten
l'autorització judicial pertinent i per a accedir a les altres dependències,
l'autorització de l'òrgan administratiu competent.
6. Els inspectors poden actuar amb el suport d'altres treballadors de
l'Administració o de les altres persones amb la preparació tècnica suficient que
designi l'òrgan competent, els quals estan sotmesos al mateix deure de
confidencialitat i de secret professional.
7. Les actes d'inspecció han d'incloure, si escau:
a) Els fets constatats per l'inspector o inspectora actuant que siguin
rellevants per a la qualificació jurídica de la conducta o l'activitat
inspeccionada.
b) La situació legal i economicofinancera derivada de la inspecció.
c) Les causes que poden determinar la revocació de l'autorització, la dissolució
administrativa, l'adopció de mesures de control especial i la imposició de
sancions administratives.
d) La proposta de revocació de l'autorització, de dissolució administrativa de
l'entitat asseguradora o l'adopció de mesures de control especial.
8. Formen part de l'acta d'inspecció, amb caràcter general, els annexos i les
diligències esteses per l'inspector o inspectora actuant durant l'activitat
comprovadora.
9. Les actes d'inspecció tenen la naturalesa de documents públics i
constitueixen prova dels fets que l'inspector o inspectora actuant hi consigna,
tret que s'acrediti altrament.
10. El procediment administratiu d'inspecció ha de seguir els tràmits següents:
a) S'inicia per resolució de l'òrgan administratiu competent, la qual ha de
determinar els aspectes que han d'ésser objecte d'inspecció.
b) S'aixeca acta de cada inspecció, sens perjudici de la possibilitat d'aixecar
actes provisionals, d'acord amb el que s'estableixi per reglament. L'acta ha
d'ésser notificada a l'entitat o la persona inspeccionada, que disposa de quinze
dies per a formular-hi al·legacions i proposar les proves que estimi pertinents
en defensa del seu dret. Si es proposa una prova i l'òrgan administratiu
competent l'admet, s'ha de practicar en un termini no inferior a deu dies ni
superior a trenta.
c) Vistes les actuacions, l'òrgan administratiu competent ha de dictar la
resolució que correspongui conforme a dret.
Capítol II
Mecanismes de protecció dels assegurats
Article 39
Resolució de conflictes
1. Els conflictes que sorgeixin entre prenedors, assegurats, beneficiaris,
tercers perjudicats o drethavents de qualsevol d'ells i la mutualitat s'han de
resoldre davant els jutges i tribunals competents.
2. Els conflictes a què es refereix l'apartat 1 es poden sotmetre a conciliació
i arbitratge federatiu o de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya, d'acord
amb els articles 9 i 26, sens perjudici d'acudir a altres procediments arbitrals
establerts per la normativa vigent.
Article 40
Defensor o defensora del mutualista
1. Les mutualitats de previsió social, individualment o agrupades en funció del
tipus d'assegurances que ofereixen, la proximitat geogràfica, el volum de quotes
o altres criteris, han d'optar entre tenir un servei d'atenció al client o
clienta encarregat de resoldre les queixes i les reclamacions o designar un
defensor o defensora del mutualista entre entitats o experts independents de
reconegut prestigi, a qui sotmetin voluntàriament les reclamacions de les
persones a què es refereix l'article 39.1. La designació d'un defensor o
defensora del mutualista és obligatòria per a les entitats que tenen més de deu
mil socis.
2. La decisió del defensor o defensora del mutualista favorable al reclamant o
la reclamant vincula l'entitat asseguradora, sens perjudici de la possibilitat
d'interposar recurs per la via judicial o de recórrer a altres mecanismes de
solució de conflictes.
3. Les entitats asseguradores han de comunicar a l'òrgan de control la
designació del defensor o defensora del mutualista.
4. S'ha d'establir per reglament l'existència d'un servei de reclamacions
adscrit a l'òrgan de control de les mutualitats, encarregat d'atendre les
reclamacions que presentin les persones a què es refereix l'article 39.1. En
tots els casos, per a adreçar-se a aquest servei cal acreditar que s'ha formulat
la reclamació corresponent per escrit davant el servei d'atenció al client o
clienta o el defensor o defensora del mutualista establerts per l'apartat 1.
Capítol II
Règim d'intervenció i règim sancionador
Article 41
Mesures de control especial
1. En l'exercici de les funcions que li són pròpies, l'Administració competent
pot adoptar, sobre les mutualitats de previsió social, d'acord amb la normativa
bàsica aplicable, una vegada acreditada la situació de fet i instruït el
procediment aplicable, les mesures de control especial establertes per la dita
normativa que consideri adequades, tenint en compte les particularitats a què es
refereixen els apartats 2 i 3.
2. Una vegada acordat per l'òrgan de control el cessament de la mesura de
substitució provisional dels òrgans d'administració de l'entitat, els
administradors provisionals han de convocar immediatament l'assemblea general de
la mutualitat, en l'ordre del dia de la qual s'ha d'incloure necessàriament
l'aprovació de la gestió dels administradors provisionals i el nomenament de la
junta directiva que ells mateixos proposin, d'acord amb l'article 19, fins a la
presa de possessió de la qual els administradors provisionals han de continuar
complint llurs funcions.
3. Els acords de la junta directiva nomenada d'acord amb l'apartat 2 que
s'adoptin dins el període d'un any a comptar de la presa de possessió s'han de
notificar en el termini de cinc dies a l'òrgan de control, el qual els pot
anul·lar si són contraris al que estableixen els plans de sanejament o
rehabilitació a què l'entitat estigui sotmesa o si n'impedeixen l'acompliment.
L'òrgan de control ha de notificar, en el termini de quinze dies, la resolució,
la qual ha d'indicar si l'acord s'ajusta als dits plans i, si escau, ha de
proposar l'adopció de les mesures que estimi pertinents per tal de deixar-lo
sense efecte o de modificar-lo. Tanmateix, en els casos en què, per raons
d'urgència degudament acreditada, calgui executar l'acord, els terminis
esmentats més amunt es redueixen a dos i cinc dies, respectivament. La junta
directiva, un cop rebuda la notificació de la resolució de l'òrgan administratiu
de control, ha d'adoptar, de manera immediata, les mesures pertinents per a
modificar o deixar sense efecte l'acord. L'incompliment d'aquesta obligació pot
comportar l'adopció de les mesures de control especial establertes per la
normativa a què es refereix l'apartat 1.
Article 42
Règim sancionador
1. No es pot imposar cap sanció si no s'ha instruït prèviament, d'acord amb la
normativa aplicable, l'expedient corresponent i s'ha donat audiència a les
persones interessades.
2. L'execució de les resolucions dictades en els expedients sancionadors
correspon a l'òrgan competent per raó de la matèria, el qual, si escau, pot
prendre possessió de les oficines, els llibres i els documents i lliurar-los als
administradors, als liquidadors o als interventors designats a aquest efecte,
sens perjudici de passar el tant de culpa, si escau, als tribunals de justícia o
al Ministeri Fiscal perquè puguin exercir les accions que siguin procedents.
Article 43
Règim de les infraccions i de les sancions administratives
El règim de les infraccions i de les sancions administratives, llur tipificació
i llur determinació són els que estableix la normativa bàsica aplicable a les
mutualitats de previsió social.
Disposicions addicionals
Primera
1. La Federació de Mutualitats de Catalunya, d'acord amb el que estableix
l'article 26, exerceix amb caràcter general la representació i la defensa dels
interessos del mutualisme de previsió social català.
2. A més de les funcions establertes per l'article 26.2, correspon a la
Federació de Mutualitats de Catalunya reassegurar els riscs que les mutualitats
de previsió social assumeixin i sostenir un servei de refugi de les mutualitats
per a mantenir les prestacions als mutualistes d'entitats liquidades i
extingides que s'hi vulguin acollir, d'acord amb els reglaments específics
corresponents.
Segona
Les mutualitats que no acreditin que s'han adaptat als requeriments imposats per
la normativa vigent, que no hagin complert les obligacions de tramesa de la
informació estadisticocomptable corresponent a l'exercici 2001 a l'òrgan de
control, que es dediquin a activitats alienes al mutualisme o que deixin de dur
a terme activitats de previsió social s'han d'adaptar, d'acord amb el que es
determini per reglament, a un altre règim jurídic associatiu, mantenint llur
personalitat jurídica i llur caràcter d'entitats sense afany de lucre.
Tercera
1. Les garanties financeres i les obligacions de tramesa d'informació a
l'autoritat de supervisió que han de complir les entitats sotmeses a aquesta
Llei s'han de determinar per reglament.
2. En el marc de la legislació mercantil, el desplegament reglamentari a què es
refereix l'apartat 1 pot establir les excepcions pertinents o pot disposar que
l'òrgan de control les estableixi, per tal de facilitar el compliment de la
normativa vigent a les mutualitats de petita dimensió, definides per l'article
7.1.d, que ho sol·licitin, sempre que no hagin estat sotmeses a mesures
cautelars en els tres exercicis anteriors i que llurs estatuts estableixin la
possibilitat de dur a terme derrames de quotes o la reducció de prestacions, o
que tinguin socis protectors que puguin assumir, si cal, els compromisos de
l'entitat amb els seus assegurats.
Quarta
El Govern, en el termini de sis mesos, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta
Llei, ha d'aprovar el corresponent reglament de desenvolupament. Mentre aquest
no s'aprovi, les mutualitats que tinguin més de cinc mil socis poden tenir
l'assemblea de compromissaris establerta per l'article 17. Els estatuts han de
fixar el nombre de compromissaris entre 100 i 250.
Cinquena
1. En la llei tributària corresponent, s'han d'establir els requisits i les
condicions perquè les quotes satisfetes pel contribuent o la contribuent a
mutualitats de previsió social i mútues d'assegurances en concepte
d'assegurances de vida i no-vida, incloent-hi la dependència, en les quals el
beneficiari o beneficiària siguin ell mateix o els altres membres de la seva
unitat familiar, gaudeixin de la deducció que escaigui de la quota íntegra de
l'impost sobre la renda de les persones físiques, en la part corresponent a la
Generalitat. La dita llei pot fer extensiva la deducció a les quotes satisfetes
a societats anònimes pels mateixos conceptes.
2. Es reconeix el dret a deduir de la quota íntegra de l'impost sobre la renda
de les persones físiques, en la part corresponent a la Generalitat, les
quantitats abonades pel contribuent o la contribuent en virtut de les
assegurances contractades amb mutualitats de previsió social per a treballadors
per compte d'altri o socis treballadors de cooperatives, incloent-hi les
contribucions del promotor o promotora que els hagin estat imputades en concepte
de rendiment del treball, quan s'efectuïn d'acord amb el que estableix la
disposició addicional primera de la Llei de l'Estat 8/1987, del 8 de juny, de
regulació dels plans i fons de pensions, incloent-hi la prestació per
desocupació dels dits socis treballadors. La deducció de la quota íntegra ha
d'ésser determinada per llei en el moment en què s'aprovi la llei de
pressupostos de la Generalitat de l'any corresponent. També gaudeixen d'aquesta
deducció les quantitats abonades per socis d'entitats mercantils que duguin a
terme llur activitat laboral en la mateixa societat, sempre que, per aquesta
activitat, cotitzin en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, fins al
límit màxim establert per a les contribucions empresarials. Aquestes
contribucions no són qualificades com a aportacions empresarials, excepte a
efectes del còmput de límits.
Sisena
Les referències fetes als actuaris en les normes en vigor s'entenen fetes als
professionals que tenen l'habilitació necessària per a exercir l'activitat
actuarial d'acord amb la normativa vigent.
Disposicions transitòries
Primera
1. Les mutualitats de previsió social subjectes a aquesta Llei han d'adaptar els
estatuts i la composició dels òrgans de govern a les prescripcions d'aquesta
mateixa Llei en el termini d'un any, a comptar de la data en què entra en vigor,
sens perjudici de la validesa del sorteig que es pugui haver dut a terme a
l'empara del que estableix la disposició transitòria segona de la Llei 31/2002,
del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives. Aquesta adaptació, si
escau, ha d'ésser formalitzada en escriptura pública i ha d'ésser inscrita en el
Registre de Mutualitats de Previsió Social.
2. Per a aprovar les modificacions estatutàries necessàries per a adaptar les
mutualitats a aquesta Llei és suficient el vot favorable de la majoria simple de
l'assemblea.
3. Les disposicions dels estatuts de les mutualitats que s'oposin al que
estableix aquesta Llei resten sense efecte a partir de la data en què entri en
vigor.
Segona
En els casos de les entitats que no s'hagin adaptat al que la normativa en vigor
estableix i que es trobin immerses en processos de dissolució, l'inici del
període de dissolució s'ha d'anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya i en un diari del mateix abast territorial que el de l'activitat de
l'entitat.
Disposició derogatòria
Resta derogada la Llei 28/1991, del 13 de desembre, de les mutualitats de
previsió social, i les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que
estableix aquesta Llei.
Disposicions finals
Primera
El Govern, en el moment de presentar el primer projecte de llei de pressupostos
posterior a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ha de presentar també un projecte
de llei que inclogui les mesures fiscals necessàries per a incentivar el
desenvolupament de la figura del soci o sòcia protector.
Segona
1. La Generalitat assumeix totes les competències establertes pels articles 9.21
i 10.4 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya en matèria asseguradora, en
particular les relatives a mútues d'assegurances, plans i fons de pensions,
societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o
entitat, present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d'acord amb
les definicions legals que escaiguin.
2. La Generalitat té competència sobre les persones o les entitats amb domicili
a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa als aspectes
organitzatius, mentre que pel que fa a l'activitat s'ha d'atenir al que
estableix la normativa estatal.
[El Tribunal Constitucional, per provisió de 21 d'octubre de 2003, ha admès a
tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President
del Govern, contra aquesta disposició final. Així mateix, ordena la suspensió de
la vigència i aplicació d'aquest precepte des de la data d'interposició del
recurs - 29 de setembre de 2003- per a les parts en el procés i des de la
publicació del corresponent edicte en el BOE respecte els tercers (BOE núm. 262,
de 1-11-2003, p. 38690)].
[Per actuació de 17 de març de 2004, el Tribunal Constitucional ha acordat
aixecar la suspensió d'aquesta disposició final, impugnada en el recurs
d'inconstitucionalitat núm. 5851/2003, promogut pel President del Govern (DOGC
núm. 4108, de 7-04-2004, p. 6645)].
Tercera
1. El Govern pot actualitzar per decret les quantitats dineràries establertes
per aquesta Llei en funció de la variació anual de l'índex de preus al consum.
2. Les lleis de pressupostos de la Generalitat poden modificar les quantitats
dineràries establertes per aquesta Llei.
Quarta
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat íntegrament en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals
pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 13 de juny de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Francesc Homs i Ferret
Conseller d'Economia i Finances
|
|
|
