|
Article
771. Mesures provisionals prèvies a la demanda de nul·litat, separació o divorci.
Sol·licitud, compareixença i resolució.
1.
El cònjuge que es proposi demanar la nul·litat, la separació o el
divorci del seu matrimoni pot sol·licitar els efectes i les mesures a
què es refereixen els articles 102 i 103 del Codi civil davant el
tribunal del seu domicili.
Per
formular aquesta sol·licitud no cal que hi intervingui un procurador i
advocat, però sí que és necessària la seva intervenció per
qualsevol escrit i actuació posterior.
2.
En vista de la sol·licitud, el tribunal ha de manar citar els cònjuges
i, si hi ha fills menors o incapacitats, el ministeri fiscal, a una
compareixença, que ha de tenir lloc en els deu dies següents. A
aquesta compareixença hi ha d'anar el cònjuge demandat assistit pel
seu advocat i representat pel seu procurador.
En
la mateixa resolució pot acordar de manera immediata, si la urgència
del cas ho aconsella, els efectes a què es refereix l'article 102 del
Codi civil i el que consideri procedent en relació amb la custòdia
dels fills i l'ús de l'habitatge i parament familiars. Contra aquesta
resolució no es pot interposar cap recurs.
3. A
l'acte de la compareixença a què es refereix l'apartat anterior, si no
hi ha acord dels cònjuges sobre les mesures que s'han d'adoptar o
aquest acord, oït, si s'escau, el ministeri fiscal, no és aprovat en
tot o en part pel tribunal, s'han d'oir les al·legacions dels
concurrents i s'ha de practicar la prova que aquests proposin i que no
sigui inútil o impertinent, així com la que el tribunal acordi d'ofici. Si alguna prova no es pot practicar en la
compareixença, s'ha
d'assenyalar una data per practicar-la, en unitat d'acte, dins els deu
dies següents.
La
falta d'assistència, sense causa justificada, d'algun dels cònjuges a
la compareixença pot determinar que es considerin admesos els fets al·legats
pel cònjuge present per fonamentar les seves peticions sobre mesures
provisionals de caràcter patrimonial.
4.
Finalitzada la compareixença o, si s'escau, acabat l'acte que s'hagi
assenyalat per a la pràctica de la prova que no s'hagi pogut produir en
aquella, el tribunal ha d'emetre resolució, en el termini de tres dies,
mitjançant interlocutòria, contra la qual no es pot interposar cap
recurs.
5.
Els efectes i les mesures acordats d'acord amb el que disposa aquest
article només subsisteixen si, dins els trenta dies següents a la seva
adopció, es presenta la demanda de nul·litat, separació o divorci.
[Aquest article està
modificat per la Llei 13/2009, de 3 de novembre,
de reforma de la legislació processal per a la
implantació de la nova Oficina Judicial (BOE
núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313;
Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp.
1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de
07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua
catalana al núm. 84, p. 1). Per veure la
legislació vigent faci click
aquí]
[Aquest
article està modificat per la
Ley 15/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el Código Civil y la
Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio (BOE núm. 163, de 09-07-2005, pp. 24458-24461;
Suplement en llengua catalana al núm. 163, pp.
1970-1974).
Per veure la redacció posterior faci click
aquí]
|