LEC: Llibre II: Títol IV

Article 451. Resolucions recurribles en reposició. Inexistència d’efectes suspensius.

1. Contra les diligències d’ordenació i decrets no definitius es pot interposar recurs de reposició davant el secretari judicial que va dictar la resolució recorreguda, excepte en els casos en què la llei prevegi el recurs directe de revisió.

2. Contra totes les providències i interlocutòries no definitives es pot interposar recurs reposició davant el mateix tribunal que va dictar la resolució recorreguda.

3. La interposició del recurs de reposició no té efectes suspensius respecte a la resolució recorreguda.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 452. Termini, forma i inadmissió del recurs de reposició.

1. El recurs de reposició s’ha d’interposar en el termini de cinc dies, i hi ha de constar la infracció en què la resolució hagi incorregut segons el parer del recurrent.

2. Si no es compleixen els requisits establerts a l’apartat anterior, s’ha d’inadmetre, mitjançant providència no susceptible de recurs, la reposició interposada contra providències i interlocutòries no definitives, i mitjançant un decret que es pot recórrer directament en revisió la formulada contra diligències d’ordenació i decrets no definitius.

Article 453. De l'audiència a les parts recorregudes i de la resolució.

1. Admès a tràmit el recurs de reposició, s'ha de concedir a les altres parts personades un termini comú de cinc dies per impugnar-lo, si ho consideren convenient.

2. Transcorregut el termini d'impugnació, s'hagin presentat escrits o no, el tribunal ha d'emetre resolució sense més tràmits, mitjançant interlocutòria, en un termini de cinc dies.

Article 454. Impossibilitat de recórrer contra la interlocutòria que resol la reposició.

Llevat dels casos en què escaigui el recurs de queixa, contra la interlocutòria que resolgui el recurs de reposició no es pot presentar cap recurs, sens perjudici de reproduir la qüestió objecte de la reposició en recórrer, si és procedent, contra la resolució definitiva.

[La rúbrica d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 454 bis. Recurs de revisió.

1. Contra el decret resolutiu de la reposició no es pot presentar cap recurs, sense perjudici de reproduir la qüestió en recórrer, si és procedent, la resolució definitiva. Aquesta reproducció s’ha de fer, necessàriament, en la primera audiència davant el tribunal després de prendre la decisió i, si no és possible per l’estat de les actuacions, es pot sol·licitar abans que es dicti la resolució definitiva perquè s’hi resolgui.

Es pot interposar recurs directe de revisió contra els decrets pels quals es posi fi al procediment o n’impedeixin la continuació. El recurs manca d’efectes suspensius sense que, en cap cas, sigui procedent actuar en sentit contrari al que s’hagi resolt.

També es pot interposar recurs directe de revisió contra els decrets en els casos en què es prevegi expressament.

2. El recurs de revisió s’ha d’interposar en el termini de cinc dies mitjançant un escrit en el qual s’ha de citar la infracció en què la resolució hagi incorregut. Complerts els requisits anteriors, el secretari judicial, mitjançant diligència d’ordenació, ha d’admetre el recurs i concedir a les altres parts personades un termini comú de cinc dies per impugnar-lo, si ho estimen convenient.

Si no es compleixen els requisits d’admissibilitat del recurs, el tribunal l’ha d’inadmetre mitjançant providència.

Transcorregut el termini per a impugnació, tant si s’han presentat els escrits com si no, el tribunal ha de resoldre sense més tràmits, mitjançant interlocutòria, en un termini de cinc dies.

Contra les resolucions sobre admissió o inadmissió no es pot interposar cap recurs.

3. Contra la interlocutòria dictada per resoldre el recurs de revisió només es pot interposar recurs d’apel·lació quan posi fi al procediment o n’impedeixi la continuació.

[Aquest article ha estat afegit per la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1)].

CAPÍTOL III

Del recurs d'apel·lació i de la segona instància

SECCIÓ 1a DEL RECURS D'APEL·LACIÓ I DE LA SEGONA INSTÀNCIA: DISPOSICIONS GENERALS

Article 455. Resolucions que poden ser objecte de recurs en apel·lació. Competència i tramitació preferent.

1. Les sentències dictades en tota classe de judici, les interlocutòries definitives i aquelles altres que la llei assenyali expressament, són apel·lables en el termini de cinc dies.

2. Coneixen dels recursos d'apel·lació:

1r Els jutjats de primera instància, quan les resolucions apel·lables hagin estat dictades pels jutjats de pau del seu partit.

2n Les audiències provincials, quan les resolucions apel·lables hagin estat dictades pels jutjats de primera instància de la seva circumscripció.

3. S'han de tramitar preferentment els recursos d'apel·lació legalment previstos contra interlocutòries que inadmetin demandes per falta de requisits que la llei exigeixi per a casos especials.

Article 456. Àmbit i efectes del recurs d'apel·lació.

1. En virtut del recurs d'apel·lació es pot perseguir, d'acord amb els fonaments de fet i de dret de les pretensions formulades davant el tribunal de primera instància, que es revoqui una interlocutòria o sentència i que, en lloc seu, se'n dicti una altra de favorable al recurrent, mitjançant un nou examen de les actuacions portades a terme davant aquell tribunal i d'acord amb la prova que, en els casos que preveu aquesta Llei, es practiqui davant el tribunal d'apel·lació.

2. L'apel·lació contra sentències desestimatòries de la demanda i contra interlocutòries que posin fi al procés no té efectes suspensius, i en cap cas no és procedent actuar en sentit contrari al que s'hagi resolt.

3. Les sentències estimatòries de la demanda contra les quals s'interposi el recurs d'apel·lació tenen, segons la naturalesa i el contingut dels seus pronunciaments, l'eficàcia que estableix el títol II del llibre III d'aquesta Llei.

SECCIÓ 2a DE LA SUBSTANCIACIÓ DE L'APEL·LACIÓ

Article 457. Preparació de l'apel·lació.

1. El recurs d'apel·lació s'ha de preparar davant el tribunal que hagi dictat la resolució que s'impugni dins el termini de cinc dies comptats des l'endemà de la notificació de la resolució.

2. En l'escrit de preparació l'apel·lant s'ha de limitar a citar la resolució apel·lada i a manifestar la seva voluntat de recórrer-hi amb expressió dels pronunciaments que impugna.

3. Si la resolució impugnada és apel·lable i el recurs s’ha preparat dins el termini establert, el secretari judicial ha de tenir per preparat el recurs i emplaçar la part recurrent per vint dies perquè l’interposi, de conformitat amb el que disposen els articles 458 i següents.

4. Si el secretari judicial entén que no es compleixen els requisits a què es refereix l’apartat anterior respecte a la preparació del recurs, ho ha de posar en coneixement del tribunal perquè es pronunciï sobre la preparació del recurs.

Si el tribunal entén que es compleixen els requisits de l’apartat 3, ha de dictar providència i tenir-lo per preparat; en cas contrari, ha de dictar interlocutòria en què es negui. Contra aquesta interlocutòria només es pot interposar el recurs de queixa.

5. Contra la diligència d’ordenació o providència per les quals es tingui per preparada l’apel·lació no es pot interposar cap recurs, però la part recorreguda pot al·legar la inadmissibilitat de l’apel·lació en el tràmit d’oposició al recurs a què es refereix l’article 461 d’aquesta Llei.

[Els apartats 3, 4 i 5 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 458. Interposició del recurs.

1. Dins el termini que estableix l'article anterior, l'apel·lant ha d'interposar l'apel·lació davant el tribunal que hagi dictat la resolució objecte de recurs. Aquesta apel·lació s'ha de fer per mitjà d'un escrit, en el qual s'han d'exposar les al·legacions en què es basi la impugnació.

2. Si l’apel·lant no presenta l’escrit d’interposició dins el termini establert, el secretari judicial ha de declarar desert el recurs d’apel·lació i queda ferma la resolució recorreguda.

La resolució que declari deserta l’apel·lació ha d’imposar a l’apel·lant les costes causades, si n’hi ha.

[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 459. Apel·lació per infracció de normes o garanties processals.

En el recurs d'apel·lació es pot al·legar infracció de normes o garanties processals en la primera instància.

Quan sigui així, l'escrit d'interposició ha de citar les normes que es considerin infringides i al·legar, si s'escau, la indefensió soferta. Així mateix, l'apel·lant ha d'acreditar que va denunciar oportunament la infracció, si ha tingut oportunitat processal per fer-ho.

Article 460. Documents que es poden adjuntar a l'escrit d'interposició. Sol·licitud de proves.

1. Només es poden adjuntar amb l'escrit d'interposició els documents que estiguin en algun dels casos que preveu l'article 270 i que no s'hagin pogut aportar en la primera instància.

2. En l'escrit d'interposició es pot demanar, a més a més, la pràctica en segona instància de les proves següents:

1a Les que hagin estat denegades indegudament en la primera instància, sempre que s'hagi intentat la reposició de la resolució denegatòria o s'hagi formulat la protesta oportuna en la vista.

2a Les proposades i admeses en la primera instància que, per qualsevol causa no imputable a qui les hagi sol·licitat, no s'hagin pogut practicar, ni tan sols com a diligències finals.

3a Les que es refereixin a fets de rellevància per a la decisió del plet esdevinguts després del començament del termini per dictar sentència en la primera instància o abans de l'esmentat terme sempre que, en aquest últim cas, la part justifiqui que n'ha tingut coneixement posteriorment.

3. El demandat declarat en rebel·lia que, per qualsevol causa que no li sigui imputable, s'hagi personat en les actuacions després del moment establert per proposar la prova en la primera instància pot demanar en la segona que es practiqui tota la que convingui al seu dret.

Article 461. Trasllat de l'escrit d'interposició a la part apel·lada. Oposició al recurs i impugnació de la sentència.

1. El secretari judicial ha de traslladar a les altres parts l’escrit d’interposició del recurs d’apel·lació, i les ha de citar per deu dies perquè presentin, davant el tribunal que va dictar la resolució apel·lada, un escrit d’oposició al recurs o, si s’escau, d’impugnació de la resolució apel·lada en el que li sigui desfavorable.

2. Els escrits d'oposició al recurs i, si s'escau, d'impugnació de la sentència per qui inicialment no hagi recorregut, s'han de formular d'acord amb el que s'estableix per a l'escrit d'interposició.

3. Es poden aportar els documents i sol·licitar les proves que la part o les parts apel·lades considerin necessaris, d'acord amb el que disposa l'article anterior, així com formular les al·legacions que es considerin oportunes sobre l'admissibilitat dels documents aportats i de les proves proposades per l'apel·lant.

4. El secretari judicial ha de traslladar a l’apel·lant principal els escrits d’impugnació a què es refereixen els apartats 1 i 2 d’aquest article, perquè en el termini de deu dies manifesti el que consideri convenient sobre l’admissibilitat de la impugnació i, si s’escau, sobre els documents aportats i les proves proposades per l’apel·lat.

5. En els processos en els quals siguin aplicables els articles 81 i 82 del Tractat de la Comunitat Europea o els articles 1 i 2 de la Llei de defensa de la competència, el secretari judicial ha de traslladar a la Comissió Nacional de la Competència de l’escrit d’interposició del recurs d’apel·lació.

[L'apartat 5 d'aquest article ha estat afegit per la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 159, de 04-07-2007, pp. 28848-28872; Suplement en llengua catalana al núm. 22, pp. 3035-3058)]. Per veure la redacció anterior faci click aquí].

[Els apartats 1 i 4 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 462. Competència del tribunal de la primera instància durant l'apel·lació.

Durant la substanciació del recurs d'apel·lació, la jurisdicció del tribunal que hagi dictat la resolució objecte de recurs s'ha de limitar a les actuacions relatives a l'execució provisional de la resolució apel·lada.

Article 463. Remissió de les actuacions.

1. Interposats els recursos d’apel·lació i presentats, si s’escau, els escrits d’oposició o impugnació, el secretari judicial ha d’ordenar la remissió de les actuacions al tribunal competent per resoldre l’apel·lació, amb citació de les parts pel termini de trenta dies.

Si l’apel·lant no hi compareix dins del termini assenyalat, el secretari judicial ha de declarar desert el recurs d’apel·lació i queda ferma la resolució recorreguda.

2. Si s’ha sol·licitat l’execució provisional, ha de quedar testimoni en el de primera instància del que sigui necessari per a l’execució.

Quan s’hagi sol·licitat després d’haver-se remès les actuacions al tribunal competent per resoldre l’apel·lació, el sol·licitant ha d’obtenir prèviament d’aquest testimoni del que sigui necessari per a l’execució.

Article 464. Admissió de proves i assenyalament de vista.

1. Rebudes les actuacions pel tribunal que hagi de resoldre sobre l’apel·lació, si s’han aportat nous documents o proposat prova, ha d’acordar el que sigui procedent sobre la seva admissió en el termini de deu dies. Si s’ha de practicar prova, el secretari judicial ha d’assenyalar dia per a la vista, que s’ha de celebrar, dins el mes següent, d’acord amb el que es preveu per al judici verbal.

2. Si no s’ha proposat prova o si tota la proposta ha estat inadmesa, també es pot acordar, mitjançant providència, la celebració de vista sempre que així ho hagi sol·licitat alguna de les parts o el tribunal ho consideri necessari. En cas que se n’acordi la celebració, el secretari judicial ha d’assenyalar dia i hora per a aquest acte.

Article 465. Resolució de l’apel·lació.

1. El tribunal ha de resoldre sobre el recurs d’apel·lació mitjançant interlocutòria quan aquest s’hagi interposat contra una interlocutòria i mitjançant sentència en cas contrari.

2. La resolució ha de ser dictada dins els deu dies següents a l’acabament de la vista. Si no s’ha celebrat cap vista, la interlocutòria o la sentència s’han de dictar en el termini d’un mes a comptar de l’endemà a aquell en què s’hagin rebut les actuacions en el tribunal competent per a l’apel·lació.

3. Si la infracció processal al·legada s’ha comès en dictar sentència en la primera instància, el tribunal d’apel·lació, després de revocar la sentència apel·lada, ha de resoldre sobre la qüestió o qüestions que siguin objecte del procés.

4. Quan no sigui aplicable el que disposa l’apartat anterior d’aquest article i la infracció processal és de les que originen la nul·litat radical de les actuacions o de part d’aquestes, el tribunal ho ha de declarar així mitjançant providència, i les ha de reposar a l’estat en què estaven quan la infracció es va cometre.

No s’ha de declarar la nul·litat d’actuacions si el vici o defecte processal pot ser solucionat en la segona instància, i per a això el tribunal ha de concedir un termini no superior a deu dies, llevat que el vici es posi de manifest a la vista i sigui solucionable en la interlocutòria.

Produïda l’esmena i, si s’escau, escoltades les parts i practicada la prova admissible, el tribunal d’apel·lació ha de dictar resolució sobre la qüestió o qüestions objecte del plet.

5. La interlocutòria o sentència que es dicti en apel·lació s’ha de pronunciar exclusivament sobre els punts i les qüestions plantejats en el recurs i, si s’escau, en els escrits d’oposició o impugnació a què es refereix l’article 461. La resolució no pot perjudicar l’apel·lant, llevat que el perjudici provingui d’estimar la impugnació de la resolució de què es tracti, formulada per l’inicialment apel·lat.

6. Es pot suspendre el termini per dictar sentència en els procediments sobre l’aplicació dels articles 81 i 82 del Tractat de la Comunitat Europea o dels articles 1 i 2 de la Llei de defensa de la competència quan el tribunal tingui coneixement de l’existència d’un expedient administratiu davant la Comissió Europea, la Comissió Nacional de la Competència o els òrgans competents de les comunitats autònomes i sigui necessari conèixer el pronunciament de l’òrgan administratiu. La suspensió s’ha d’adoptar motivadament, amb l’audiència prèvia de les parts, i s’ha de notificar a l’òrgan administratiu. Aquest, al seu torn, ha de traslladar la seva resolució al tribunal.

Contra la interlocutòria de suspensió del procés només es pot presentar recurs de reposició.

Article 466. Recursos contra la sentència de segona instància.

1. Contra les sentències dictades per les audiències provincials en la segona instància de qualsevol mena de procés civil, les parts legitimades poden optar per interposar el recurs extraordinari per infracció processal o el recurs de cassació.

2. Si els dos recursos a què es refereix l'apartat anterior, els prepara la mateixa part i contra la mateixa resolució, s'ha de considerar inadmès el recurs de cassació.

3. Quan els diferents litigants d'un mateix procés optin, cada un d'ells, per una classe diferent de recurs extraordinari, cal atenir-se al que disposa l'article 488 d'aquesta Llei.

Article 467. Recurs de cassació contra sentències dictades per les audiències provincials després d'estimar-se recurs extraordinari per infracció processal.

No obstant el que disposa l'article anterior, contra les sentències que dictin les audiències provincials a conseqüència d'haver-se estimat recurs extraordinari per infracció processal no es pot admetre de nou aquest recurs extraordinari si no es fonamenta en infraccions i qüestions diferents de la que va ser objecte del primer recurs.

CAPÍTOL IV

Del recurs extraordinari per infracció processal

Article 468. Òrgan competent i resolucions que poden ser objecte de recurs.

Les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia han de conèixer, com a sales civils, dels recursos per infracció processal contra sentències i interlocutòries dictades per les audiències provincials que posin fi a la segona instància.

Article 469. Motius. Denúncia prèvia en la instància.

1. El recurs extraordinari per infracció processal només es pot fonamentar en els motius següents:

1r Infracció de les normes sobre jurisdicció i competència objectiva o funcional.

2n Infracció de les normes processals reguladores de la sentència.

3r Infracció de les normes legals que regeixen els actes i les garanties del procés quan la infracció determini la nul·litat d'acord amb la llei o hagi pogut produir indefensió.

4t Vulneració, en el procés civil, de drets fonamentals reconeguts en l'article 24 de la Constitució.

2. Només és procedent el recurs extraordinari per infracció processal quan, si és possible, aquesta o la vulneració de l'article 24 de la Constitució s'hagin denunciat en la instància i quan, si s'ha produït en la primera, la denúncia s'hagi reproduït en la segona instància. A més a més, si la violació del dret fonamental ha produït una falta o un defecte esmenable, se n'ha d'haver demanat l'esmena en la instància o les instàncies oportunes.

Article 470. Preparació.

1. El recurs extraordinari per infracció processal s'ha de preparar mitjançant un escrit presentat davant el tribunal que hagi dictat la sentència o interlocutòria en el termini dels cinc dies següents al de la seva notificació.

2. Presentat l’escrit de preparació del recurs i transcorreguts els terminis de què disposin totes les parts per preparar el recurs extraordinari per infracció processal, el secretari judicial l’ha de tenir per preparat sempre que la resolució sigui recurrible, s’al·legui algun dels motius previstos a l’article 469 i, si s’escau, s’hagi procedit d’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’esmentat article.

3. Si el secretari judicial entén que no es compleixen els requisits a què es refereix l’apartat anterior, ho ha de posar en coneixement del tribunal perquè es pronunciï sobre la preparació del recurs.

Si el tribunal entén que es compleixen els requisits de l’apartat 2, ha de dictar providència en què el tingui per preparat; en cas contrari, ha de dictar interlocutòria en què la denegui. Contra aquesta interlocutòria únicament es pot interposar recurs de queixa.

4. Contra la diligència d’ordenació o providència en la qual es tingui per preparat el recurs extraordinari per infracció processal, la part recorreguda no hi pot interposar cap recurs, però es pot oposar a l’admissió del recurs extraordinari per infracció processal en comparèixer davant el Tribunal Superior de Justícia.

[Els apartats 2, 3 i 4 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 471. Interposició.

En el termini dels vint dies següents a aquell en què es consideri preparat el recurs s'ha de presentar, davant el tribunal que hagi dictat la sentència objecte de recurs, un escrit d'interposició del recurs extraordinari per infracció processal, en el qual s'ha d'exposar enraonadament la infracció o la vulneració comesa i s'ha d'expressar, si s'escau, de quina manera va influir en el resultat del procés.

En l'escrit d'interposició també es pot sol·licitar que es practiqui alguna prova que es consideri imprescindible per acreditar la infracció o la vulneració produïda, i sol·licitar que se celebri la vista.

Finalitzat el termini per interposar el recurs sense haver presentat l’escrit d’interposició, el secretari judicial l’ha de declarar desert i condemnar el recurrent a les costes causades, si n’hi ha.

[El paràgraf 3 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 472. Remissió de les actuacions.

Presentat l'escrit d'interposició, dins els cinc dies següents s'han de remetre totes les actuacions originals a la sala esmentada a l'article 468, sens perjudici que, quan un litigant o litigants diferents dels recurrents per infracció processal hagin preparat recurs de cassació contra la mateixa sentència, s'hagin d'enviar a la sala competent per al recurs de cassació testimoni de la sentència i dels particulars que el recurrent en cassació sol·liciti, i s'hi ha de posar una nota que expressi que s'ha preparat recurs extraordinari per infracció processal, als efectes del que disposa l'article 488 d'aquesta Llei.

Si el recurrent no compareix dins el termini assenyalat, el secretari judicial ha de declarar desert el recurs i queda ferma la resolució recorreguda.

[L' apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 473. Admissió.

1. Rebudes les actuacions en el tribunal, s'han de passar al magistrat ponent perquè s'instrueixi i sotmeti a la deliberació de la sala el que s'hagi de decidir sobre l'admissió o la inadmissió del recurs extraordinari per infracció processal.

2. El recurs extraordinari per infracció processal s'inadmet en els casos següents:

1r Si, malgrat que s'ha considerat preparat el recurs, s'aprecia en aquest tràmit la falta dels requisits que estableixen els articles 467, 468 i 469.

2n Si el recurs manca de fonament manifestament.

La sala, abans d'emetre resolució, ha de posar de manifest la possible causa d'inadmissió del recurs a les parts personades perquè, en el termini de deu dies, formulin les al·legacions que considerin procedents.

Si la sala entén que hi concorre alguna de les causes d'inadmissió, ha de dictar interlocutòria en què declari la inadmissió del recurs i la fermesa de la resolució objecte de recurs. Si la causa d'inadmissió no afecta més que alguna de les infraccions al·legades, ha de resoldre també mitjançant interlocutòria l'admissió del recurs pel que fa a les altres que el recurs denunciï.

3. No es pot interposar cap recurs contra la interlocutòria que resolgui l'admissió del recurs extraordinari per infracció processal.

Article 474. Oposició de les parts objecte de recurs.

Admès, totalment o parcial, el recurs extraordinari per infracció processal, s'ha de lliurar còpia de l'escrit d'interposició a la part o les parts objecte de recurs i que s'han personat, perquè formalitzin per escrit la seva oposició en el termini de vint dies. Durant el termini esmentat les actuacions han d'estar exposades a la secretaria.

En l'escrit d'oposició també es poden al·legar les causes d'inadmissibilitat del recurs que es considerin existents i que no hagin estat ja rebutjades pel tribunal, sol·licitar les proves que s'estimin imprescindibles i demanar que se celebri la vista.

Article 475. Vista i prova.

1. Transcorregut el termini a què es refereix l'article anterior, s'hagin presentat o no els escrits d'oposició, la sala ha d'assenyalar, mitjançant provisió, dins els trenta dies següents, dia i hora perquè se celebri la vista o, si s'escau, per a la votació i la decisió del recurs extraordinari per infracció processal.

2. Si s'ha demanat i s'ha admès la pràctica d'alguna prova o si la sala, d'ofici o a instància de part, ho considera oportú per millorar la impartició de la justícia, en el recurs extraordinari s'ha d'acordar que se celebri la vista, que ha de començar amb l'informe de la part recurrent, i després s'ha de procedir al de la part objecte de recurs. Si són diverses les parts recurrents, cal atenir-se a l'ordre d'interposició dels recursos, i si són diverses les parts objecte de recurs, a l'ordre de les compareixences.

3. La pràctica de les proves s'ha de regir pel que disposa la llei per a la vista dels judicis verbals.

Article 476. Sentència. Efectes.

1. La sala ha de dictar sentència dins els vint dies següents al de finalització de la vista o a l'assenyalat per a la votació i resolució.

2. Si el recurs s'ha fonamentat en la infracció de les normes sobre jurisdicció o competència objectiva o funcional, s'ha d'examinar i decidir sobre aquest motiu en primer lloc.

Si s'ha denunciat la falta de jurisdicció o de competència objectiva i s'estima el recurs, la sala ha de cassar la resolució impugnada, sense que això afecti el dret de les parts a exercir les pretensions davant de qui correspongui.

Si el recurs s'ha interposat contra una sentència que confirmava o declarava la falta de jurisdicció o de competència, i la sala l'estima, després de cassar la sentència, ha d'ordenar al tribunal de què es tracti que iniciï o prossegueixi el coneixement de l'afer, llevat que la falta de jurisdicció s'hagi estimat erròniament una vegada contestada la demanda i practicades les proves, cas en què s'ha d'ordenar al tribunal de què es tracti que decideixi sobre el fons de l'afer.

En els altres casos, si s'estima el recurs per totes o alguna de les infraccions o vulneracions al·legades, la sala ha d'anul·lar la resolució objecte de recurs i ha d'ordenar que es reposin les actuacions a l'estat i el moment en què es va incórrer en la infracció o la vulneració.

3. Si la sala no considera procedent cap dels motius al·legats, ha de desestimar el recurs i s'han de retornar les actuacions al tribunal d'on procedeixin.

4. Contra la sentència que resolgui el recurs extraordinari per infracció processal no es pot presentar cap recurs, llevat del que es preveu sobre el recurs en interès de la llei davant la Sala Civil del Tribunal Suprem.

CAPÍTOL V

Del recurs de cassació

Article 477. Motiu del recurs de cassació i resolucions susceptibles de recurs en cassació.

1. El recurs de cassació s'ha de fonamentar, com a motiu únic, en la infracció de normes aplicables per resoldre les qüestions objecte del procés.

2. Són susceptibles de recurs en cassació les sentències dictades en segona instància per les audiències provincials, en els casos següents:

1r Quan es dictin per a la tutela judicial civil de drets fonamentals, llevat dels que reconeix l'article 24 de la Constitució.

2n Quan la quantia de l'afer excedeixi els cent cinquanta mil euros.

3r Quan la resolució del recurs presenti interès cassacional.

3. Es considera que un recurs presenta interès cassacional quan la sentència objecte de recurs s'oposa a doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem o resol punts i qüestions sobre els quals existeix jurisprudència contradictòria de les audiències provincials o aplica normes que no fa més de cinc anys que estan en vigor, sempre que, en aquest últim cas, no hi hagi doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem relativa a normes anteriors de contingut igual o similar.

Quan es tracti de recursos de cassació dels quals ha de conèixer un tribunal superior de justícia, s'entén que també hi ha interès de cassació quan la sentència objecte de recurs s'oposa a doctrina jurisprudencial o no hi ha l'esmentada doctrina del tribunal superior sobre normes de dret especial de la comunitat autònoma corresponent.

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de vint-i-cinc milions de pessetes per cent cinquanta mil euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)]

Article 478. Competència. Simultaneïtat de recursos.

1. El coneixement del recurs de cassació, en matèria civil, correspon a la Sala Primera del Tribunal Suprem.

No obstant això, correspon a les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia conèixer dels recursos de cassació que siguin procedents contra les resolucions dels tribunals civils amb seu a la comunitat autònoma, sempre que el recurs es fonamenti, exclusivament o al costat d'altres motius, en infracció de les normes del dret civil, foral o especial propi de la comunitat, i quan l'estatut d'autonomia corresponent hagi previst aquesta atribució.

2. Quan la mateixa part prepari recursos de cassació contra una mateixa sentència davant el Tribunal Suprem i davant un tribunal superior de justícia, s'ha de considerar, mitjançant provisió, no presentat el primer d'aquests, quan s'acrediti aquesta circumstància.

Article 479. Preparació del recurs.

1. El recurs de cassació s'ha de preparar mitjançant un escrit presentat davant el tribunal que hagi dictat la sentència, dins els cinc dies següents a la seva notificació.

2. Si es pretén recórrer contra una sentència de les que preveu el número 1r de l'apartat 2 de l'article 477, l'escrit de preparació s'ha de limitar a exposar succintament la vulneració de dret fonamental que es consideri comesa.

3. Quan es pretengui recórrer contra una sentència d'acord amb el que disposa el número 2n de l'apartat 2 de l'article 477, l'escrit de preparació únicament ha d'indicar la infracció legal que es considera comesa.

4. Quan es pretengui recórrer contra una sentència a l'empara del que disposa el número 3r de l'apartat 2 de l'article 477, l'escrit de preparació ha d'expressar, a més a més de la infracció legal que es consideri comesa, les sentències que posin de manifest la doctrina jurisprudencial o jurisprudència contradictòria en què es fonamenta l'interès cassacional que s'al·legui.

Article 480. Resolució sobre la preparació del recurs.

1. Si el recurs o recursos de cassació que s’han preparat compleixen els requisits establerts a l’article anterior, el secretari judicial els ha de tenir per preparats. Si els requisits no es compleixen, ho ha de posar en coneixement del tribunal perquè es pronunciï sobre la preparació del recurs.

Si el tribunal entén que es compleixen els requisits, ha de dictar providència i tenir-lo per preparat; en cas contrari, ha de dictar interlocutòria en què el rebutgi. Contra aquesta interlocutòria únicament s’hi pot interposar recurs de queixa.

2. Contra la diligència d’ordenació o providència en què es tingui per preparat el recurs de cassació, la part recorreguda no hi pot interposar cap recurs, però es pot oposar a l’admissió del recurs en comparèixer davant el tribunal de cassació.

Article 481. Interposició del recurs.

1. En el termini dels vint dies següents a aquell en què es consideri preparat el recurs de cassació, s'ha de presentar, davant el tribunal que hagi dictat la sentència objecte de recurs, un escrit d'interposició, en el qual s'han d'exposar els seus fonaments, amb l'extensió necessària, i es pot demanar que se celebri la vista.

2. A l'escrit d'interposició s'hi ha d'adjuntar una certificació de la sentència impugnada i, quan sigui procedent, un text de les sentències que s'addueixin com a fonament de l'interès cassacional.

3. Si s'escau, en l'escrit d'interposició, a més a més de fonamentar-s'hi el recurs de cassació, s'hi ha de manifestar enraonadament tot el que es refereixi al temps de vigència de la norma i a la inexistència de doctrina jurisprudencial relativa a la norma que es consideri infringida.

4. Finalitzat el termini per interposar el recurs de cassació sense haver presentat l’escrit d’interposició, el secretari judicial ha de declarar desert el recurs i imposar al recurrent les costes causades, si n’hi ha.

[L'apartat 4 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 482. Remissió de les actuacions. Negativa a expedir certificacions.

1. Presentat l’escrit d’interposició, dins els cinc dies següents el secretari judicial ha de remetre totes les actuacions originals al tribunal competent per conèixer del recurs de cassació, amb citació de les parts pel termini de trenta dies.

Si el recurrent no compareix dins el termini assenyalat, el secretari judicial ha de declarar desert el recurs i queda ferma la resolució recorreguda.»

2. Si el recurrent no ha pogut obtenir la certificació de sentència a què es refereix l’article 481, s’ha d’efectuar no obstant la remissió de les actuacions disposada a l’apartat anterior. La negativa o resistència a expedir la certificació ha de ser corregida disciplinàriament i, si és necessari, la sala de cassació les ha de reclamar al secretari judicial que l’hagi d’expedir.

Article 483. Decisió sobre l'admissió del recurs.

2. Escau la inadmissió del recurs de cassació:

1r Si, malgrat haver-se considerat preparat el recurs, aquest és improcedent, pel fet que la sentència no és susceptible de recurs o per qualsevol defecte de forma no esmenable en què s'hagi incorregut en la preparació.

2n Si l'escrit d'interposició del recurs no compleix els requisits que estableix, per als diferents casos, aquesta Llei.

3r Si l'afer no arriba a la quantia requerida, o no hi ha interès cassacional per inexistència d'oposició a doctrina jurisprudencial, per falta de jurisprudència contradictòria o si la norma que es pretén infringida fa més de cinc anys que és vigent o, a judici de la sala, hi ha doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem sobre la norma esmentada o sobre una altra d'anterior de contingut igual o similar.

Així mateix, s'inadmet el recurs en els casos del segon paràgraf de l'apartat 3 de l'article 477, quan el tribunal superior de justícia corresponent consideri que ha establert doctrina sobre la norma discutida o sobre una altra d'anterior de contingut igual o similar.

3. La sala, abans d'emetre resolució, ha de posar de manifest mitjançant provisió la possible causa d'inadmissió del recurs de cassació a les parts personades perquè, en el termini de deu dies, formulin les al·legacions que considerin procedents.

4. Si la sala entén que hi concorre alguna de les causes d'inadmissió, ha de dictar interlocutòria en què declari la inadmissió del recurs de cassació i la fermesa de la resolució objecte de recurs. Si la causa d'inadmissió no afecta més que alguna de les infraccions al·legades, també ha de resoldre mitjançant interlocutòria l'admissió del recurs respecte de les altres que el recurs denunciï.

5. Contra la interlocutòria que resolgui l'admissió del recurs de cassació no s'hi pot interposar cap recurs.

Article 484. Decisió sobre la competència en tràmit d'admissió.

1. En el tràmit d'admissió a què es refereix l'article anterior, la sala ha d'examinar la seva competència per conèixer del recurs de cassació, abans de pronunciar-se sobre la seva admissibilitat. Si no es considera competent, ha d'acordar, amb l'audiència prèvia de les parts pel termini de deu dies, la remissió de les actuacions i la citació de les parts perquè compareguin davant la sala que es consideri competent en el termini de deu dies.

2. En el cas a què es refereix l'apartat anterior, rebudes les actuacions i personades les parts davant la sala que s'hagi considerat competent, ha de continuar la substanciació del recurs des del tràmit d'admissió.

3. Les sales dels tribunals superiors de justícia no poden declinar la seva competència per conèixer dels recursos de cassació que els hagin estat remesos per la Sala Primera del Tribunal Suprem.

Article 485. Admissió i trasllat a les altres parts.

Admès el recurs de cassació, el secretari judicial ha de traslladar l’escrit d’interposició, amb els seus documents adjunts, a la part o parts recorregudes, perquè hi formalitzin l’oposició per escrit en el termini de vint dies i manifestin si consideren necessària la celebració de vista.

En l’escrit d’oposició també s’hi poden al·legar les causes d’inadmissibilitat del recurs que es considerin existents i que no hagin estat rebutjades pel tribunal.

Article 486. Votació i resolució. Vista eventual..

1. Transcorregut el termini a què es refereix l’article anterior, tant si s’han presentat els escrits d’oposició com si no, si totes les parts han sol·licitat la celebració de vista el secretari judicial ha d’assenyalar dia i hora per a la seva celebració. De la mateixa manera s’ha de procedir quan el tribunal hagi resolt, mitjançant providència, que considera convenient, per impartir millor justícia, la celebració de l’esmentat acte. En cas contrari, la sala ha d’assenyalar dia i hora per a la votació i decisió del recurs de cassació.

2. La vista ha de començar amb l’informe de la part recurrent, i després procedir al de la part recorreguda. Si són diverses les parts recurrents, cal atenir-se a l’ordre d’interposició dels recursos, i si són diverses les parts recorregudes, a l’ordre de les compareixences.

Article 487. Sentència. Efectes.

1. La sala ha de dictar sentència sobre el recurs de cassació dins els vint dies següents al de finalització de la vista o a l'assenyalat per a la votació i la resolució.

2. Si es tracta dels recursos de cassació que preveuen els números 1r i 2n de l'apartat 2 de l'article 477, la sentència que posi fi al recurs de cassació ha de confirmar o cassar, en tot o en part, la sentència objecte de recurs.

3. Quan el recurs de cassació sigui dels que preveu el número 3r de l'apartat 2 de l'article 477, si la sentència considera fonamentat el recurs, ha de cassar la resolució impugnada i ha d'emetre resolució sobre el cas, i declarar el que correspongui segons els termes en què s'hagi produït l'oposició a la doctrina jurisprudencial o la contradicció o divergència de jurisprudència.

Els pronunciaments de la sentència que es dicti en cassació en cap cas no han d'afectar les situacions jurídiques creades per les sentències, diferents de la impugnada, que s'hagin invocat.

Article 488. Substanciació i decisió dels recursos de cassació i extraordinari per infracció processal, quan litigants d'un mateix plet optin per diferent recurs extraordinari.

1. Quan diferents litigants d'un mateix procés optin, cada un d'ells, per diferent recurs extraordinari, el que es fonamenti en infracció processal l'ha de substanciar el tribunal competent amb preferència al de cassació, la tramitació del qual, tanmateix, s'ha d'iniciar i ha de continuar fins que se'n decideixi l'admissió, i després ha de quedar en suspens.

2. Si es dicta sentència totalment desestimatòria del recurs per infracció processal, s'ha de comunicar immediatament al tribunal competent per a la cassació, se n'ha d'alçar immediatament la suspensió i s'ha de tramitar el recurs d'acord amb el que disposa aquest capítol.

3. Si s'estima el recurs extraordinari per infracció processal, el recurs de cassació presentat queda sense efecte, sens perjudici del que preveu l'article 467 d'aquesta Llei.

Article 489. Substanciació i decisió dels recursos de cassació foral i extraordinari per infracció processal, quan litigants d'un mateix plet optin per diferent recurs extraordinari.

Quan diferents litigants d'un mateix procés optin, cada un d'ells, per diferent recurs extraordinari, un per infracció processal i un altre per vulneració de les normes de dret civil foral o especial propi d'una comunitat autònoma, ambdós recursos s'han de substanciar i decidir acumulats en una sola peça, i la sala ha d'emetre resolució en una sola sentència tenint en compte que només es pot pronunciar sobre el recurs de cassació si no estima l'extraordinari per infracció processal.

CAPÍTOL VI

Del recurs en interès de la llei

Article 490. Resolucions susceptibles de recurs en interès de la llei.

1. Es pot interposar recurs en interès de la llei, per a la unitat de doctrina jurisprudencial, pel que fa a sentències que resolguin recursos extraordinaris per infracció de llei processal quan les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia mantinguin criteris discrepants sobre la interpretació de normes processals.

2. No escau el recurs en interès de la llei contra sentències que hagin estat objecte de recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.

Article 491. Legitimació per recórrer en interès de la llei.

En tot cas poden recórrer en interès de la llei el ministeri fiscal i el Defensor del Poble. Així mateix, poden interposar aquest recurs les persones jurídiques de dret públic que, per les activitats que duguin a terme i les funcions que tinguin atribuïdes, en relació amb les qüestions processals sobre les quals versi el recurs, acreditin interès legítim en la unitat jurisprudencial sobre aquestes qüestions.

Article 492. Interposició i substanciació.

1. Els recursos en interès de la llei s'han d'interposar, en el termini d'un any des que es va dictar la sentència més moderna, directament davant la Sala Civil del Tribunal Suprem.

2. A l'escrit en què s'interposi el recurs en interès de la llei s'hi han d'adjuntar els documents següents:

1r Còpia certificada o testimoni de les resolucions que posin de manifest la discrepància que s'al·legui.

2n Certificació expedida pel Tribunal Constitucional que acrediti que, transcorregut el termini per recórrer en empara, no s'ha interposat el recurs esmentat contra cap de les sentències al·legades.

3. L’escrit o escrits d’interposició, amb els seus documents annexos, l’ha de traslladar el secretari judicial als qui s’hagin personat com a parts en els processos en què s’hagin dictat les sentències objecte del recurs, perquè, dins el termini de vint dies, hi puguin formular al·legacions expressant els criteris jurídics que considerin més fonamentats.

[L'apartat 3 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 493. Sentència.

La sentència que es dicti en els recursos en interès de la llei ha de respectar, en tot cas, les situacions jurídiques particulars derivades de les sentències al·legades i, quan sigui estimatòria, ha de fixar en la decisió la doctrina jurisprudencial. En aquest cas, s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat i, a partir de la publicació, ha de complementar l'ordenament jurídic i vincular en aquest concepte tots els jutges i tribunals de l'ordre jurisdiccional civil diferents del Tribunal Suprem.

CAPÍTOL VII

Del recurs de queixa

Article 494. Resolucions susceptibles de recurs de queixa.

Contra les interlocutòries en què el tribunal que hagi dictat la resolució denegui la tramitació d'un recurs d'apel·lació, extraordinari per infracció processal o de cassació, es pot interposar recurs de queixa davant l'òrgan al qual correspongui la resolució del recurs no tramitat.

Els recursos de queixa s'han de tramitar i resoldre amb caràcter preferent.

No és procedent el recurs de queixa en els processos de desnonaments de finca urbana i rústica, quan la sentència que sigui procedent dictar si s’escau no tingui la consideració de cosa jutjada.

[S'ha afegit l’últim paràgraf d’aquest article conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].

Article 495. Substanciació i decisió.

1. El recurs de queixa s'ha de preparar demanant, dins el cinquè dia, reposició de la interlocutòria objecte de recurs, i en cas que no s'estimi, testimoni de les dues resolucions.

2. Si el tribunal no dóna lloc a la reposició, ha de manar alhora que, dins els cinc dies següents, es faciliti el testimoni esmentat a la part interessada, i el secretari judicial ha d'acreditar, a continuació d'aquest, la data de lliurament.

3. Dins els deu dies següents al del lliurament del testimoni, la part que l'hagi sol·licitat ha de presentar el recurs de queixa davant l'òrgan competent i aportar el testimoni obtingut.

4. Presentat en el termini escaient el recurs amb el testimoni, el tribunal n'ha d'emetre resolució en el termini de cinc dies.

Si considera ben denegada la tramitació del recurs, ha de manar que es posi en coneixement del tribunal corresponent, perquè consti en les actuacions. Si la considera mal denegada, ha d'ordenar a l'esmentat tribunal que continuï la tramitació.

5. Contra la interlocutòria que resolgui el recurs de queixa no es pot interposar cap recurs.