LEC: Llibre IV: Títol I

Article 749. Intervenció del ministeri fiscal.

1. En els processos sobre incapacitació, en els de nul·litat matrimonial i en els de determinació i impugnació de la filiació sempre és part el ministeri fiscal, encara que no n'hagi estat el promotor ni hagi d'assumir, de conformitat amb la Llei, la defensa d'alguna de les parts.

2. En els altres processos a què es refereix aquest títol és preceptiva la intervenció del ministeri fiscal, sempre que algun dels interessats en el procediment sigui menor, incapacitat o estigui en situació d'absència legal.

Article 750. Representació i defensa de les parts.

1. Llevat dels casos en què, de conformitat amb la Llei, hagin de ser defensades pel ministeri fiscal, les parts han d'actuar en els processos a què es refereix aquest títol amb l'assistència d'un advocat i representades per un procurador.

2. En els procediments de separació o divorci sol·licitat de comú acord pels cònjuges, aquests es poden valer d'una sola defensa i representació.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, quan algun dels pactes proposats pels cònjuges no sigui aprovat pel tribunal, el secretari judicial ha de requerir les parts perquè en el termini de cinc dies manifestin si volen continuar amb la defensa i representació úniques o si, en canvi, prefereixen litigar cadascuna amb la seva pròpia defensa i representació. Així mateix, quan, malgrat l’acord subscrit per les parts i homologat pel tribunal, una de les parts demani l’execució judicial de l’esmentat acord, el secretari judicial ha de requerir l’altra part perquè nomeni un advocat i procurador que la defensi i representi.

[El paràgraf 2 de l’apartat 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 751. Indisponibilitat de l'objecte del procés.

1. En els processos a què es refereix aquest títol no tenen efecte la renúncia, l'assentiment ni la transacció.

2. El desistiment requereix la conformitat del ministeri fiscal, llevat dels casos següents:

1r En els processos de declaració de prodigalitat, així com en els que es refereixin a filiació, paternitat i maternitat, sempre que no hi hagi menors, incapacitats o absents interessats en el procediment.

2n En els processos de nul·litat matrimonial per minoria d'edat, quan el cònjuge que va contraure matrimoni sent menor exerceixi, després d'arribar a la majoria d'edat, l'acció de nul·litat.

3r En els processos de nul·litat matrimonial per error, coacció o por greu.

4t En els processos de separació i divorci.

3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, les pretensions que es formulin en els processos a què es refereix aquest títol i que tinguin com a objecte matèries sobre les quals les parts puguin disposar lliurement, segons la legislació civil aplicable, poden ser objecte de renúncia, assentiment, transacció o desistiment, de conformitat amb el que preveu el capítol IV del títol I del llibre I d'aquesta Llei.

Article 752. Prova.

1. Els processos a què es refereix aquest títol s'han de decidir d'acord amb els fets que hagin estat objecte de debat i estiguin provats, amb independència del moment en què hagin estat al·legats o introduïts de l'altra manera en el procediment.

Sens perjudici de les proves que es practiquin a instància del ministeri fiscal i de les altres parts, el tribunal pot decretar d'ofici totes les que consideri pertinents.

2. La conformitat de les parts sobre els fets no vincula el tribunal, que tampoc no pot decidir la qüestió litigiosa basant-se exclusivament en la conformitat esmentada o en el silenci o les respostes evasives sobre els fets al·legats per la part contrària. El tribunal tampoc no està vinculat, en els processos a què es refereix aquest títol, a les disposicions d'aquesta Llei en matèria de força probatòria de l'interrogatori de les parts, dels documents públics i dels documents privats reconeguts.

3. El que disposen els apartats anteriors també és aplicable a la segona instància.

4. Pel que fa a les pretensions que es formulin en els processos a què es refereix aquest títol, i que tinguin com a objecte matèries sobre les quals les parts poden disposar lliurement segons la legislació civil aplicable, no són aplicables les especialitats que contenen els apartats anteriors.

Article 753. Tramitació.

1. Llevat que expressament es disposi una altra cosa, els processos a què es refereix aquest títol s’han de substanciar pels tràmits del judici verbal, però el secretari judicial ha de traslladar la demanda al ministeri fiscal, quan sigui procedent, i a les altres persones que, de conformitat amb la llei, hagin de ser part en el procediment, hagin estat o no demandats, emplaçant-los perquè la contestin en el termini de vint dies, de conformitat amb el que estableix l’article 405 d’aquesta Llei.

2. En la celebració de la vista de judici verbal en aquests processos i de la compareixença a què es refereix l’article 771 d’aquesta Llei, una vegada practicades les proves el tribunal ha de permetre les parts formular oralment les seves conclusions, i hi és aplicable amb aquesta finalitat el que estableixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article　433.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 754. Exclusió de la publicitat.

En els processos a què es refereix aquest títol poden decidir els tribunals, mitjançant provisió, d'ofici o a instància de part, que els actes i les vistes se celebrin a porta tancada i que les actuacions siguin reservades, sempre que les circumstàncies ho aconsellin i encara que no s'estigui en cap dels casos de l'apartat 2 de l'article 138 d'aquesta Llei.

Article 755. Accés de les sentències a registres públics.

Quan sigui procedent, el secretari judicial ha d’acordar que les sentències i altres resolucions dictades en els procediments a què es refereix aquest títol es comuniquin d’ofici als registres civils per a la pràctica dels assentaments que corresponguin.

A petició d'una de les parts, també s'ha de comunicar a qualsevol altre registre públic als efectes que siguin procedents en cada cas.

[El paràgraf 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 756. Competència.

És competent per conèixer de les demandes sobre capacitat i declaració de prodigalitat el jutge de primera instància del lloc en què resideixi la persona a què es refereixi la declaració que se soláliciti.

Article 757. Legitimació en els processos d'incapacitació i de declaració de prodigalitat.

1. La declaració d'incapacitat, la poden promoure el cònjuge o qui estigui en una situació de fet assimilable, els descendents, els ascendents o els germans del presumpte incapaç.

2. El ministeri fiscal ha de promoure la incapacitació si les persones esmentades en l'apartat anterior no existeixen o no l'han sol·licitat.

3. Qualsevol persona està facultada per posar en coneixement del ministeri fiscal els fets que puguin ser determinants de la incapacitació. Les autoritats i els funcionaris públics que, per raó dels seus càrrecs, coneguin que hi ha una possible causa d'incapacitació d'una persona, ho han de posar en coneixement del ministeri fiscal.

4. No obstant el que disposen els apartats anteriors, la incapacitació de menors d'edat, en els casos en què sigui procedent de conformitat amb la Llei, només pot ser promoguda pels que exerceixin la pàtria potestat o la tutela.

5. La declaració de prodigalitat només pot ser instada pel cònjuge, els descendents o els ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o estiguin en situació de reclamar-los-hi i els representants legals de qualsevol d'ells. Si no la demanen els representants legals, ho ha de fer el ministeri fiscal.

[L'apartat 1 d'aquest article ha estat modificat per l'art. 14 de la Ley 41/2003, de 18 de noviembre, de protección patrimonial de las personas con discapacidad y de modificación del Código Civil, de la Ley de Enjuiciamiento Civil y de la Normativa Tributaria con esta finalidad (BOE núm. 277, de 19-11-2003, pp. 40852-40863). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

Article 758. Personació del demandat.

El presumpte incapaç o la persona la declaració de prodigalitat de la qual se sol·liciti poden comparèixer en el procés amb la seva pròpia defensa i representació.

[El paràgraf 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 759. Proves i audiències preceptives en els processos d'incapacitació.

1. En els processos d'incapacitació, a més a més de les proves que es practiquin d'acord amb el que disposa l'article 752, el tribunal ha d'oir els parents més pròxims del presumpte incapaç, examinar-lo pel seu compte i acordar els dictàmens pericials necessaris o pertinents en relació amb les pretensions de la demanda i altres mesures previstes per les lleis. No s'ha de decidir mai sobre la incapacitació sense el dictamen pericial mèdic previ, acordat pel tribunal.

2. Quan s'hagi sol·licitat en la demanda d'incapacitació el nomenament de la persona o les persones que hagin d'assistir o representar l'incapaç i vetllar per ell, sobre aquesta qüestió s'ha d'oir els parents més pròxims del presumpte incapaç, aquest, si té judici suficient, i les altres persones que el tribunal consideri oportú.

3. Si la sentència que decideixi sobre la incapacitació és apel·lada, també s'ha d'ordenar d'ofici en segona instància la pràctica de les proves preceptives a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article.

Article 760. Sentència.

1. La sentència que declari la incapacitació n'ha de determinar l'extensió i els límits, així com el règim de tutela o guarda a què ha de quedar sotmès l'incapacitat, i s'ha de pronunciar, si s'escau, sobre la necessitat d'internament, sens perjudici del que disposa l'article 763.

2. En el cas a què es refereix l'apartat 2 de l'article anterior, si el tribunal accedeix a la sol·licitud, la sentència que declari la incapacitació o la prodigalitat ha de nomenar la persona o les persones que, d'acord amb la llei, han d'assistir o representar l'incapaç i vetllar per ell.

3. La sentència que declari la prodigalitat ha de determinar els actes que el pròdig no pot dur a terme sense el consentiment de la persona que l'ha d'assistir.

Article 761. Reintegració de la capacitat i modificació de l'abast de la incapacitació.

1. La sentència d'incapacitació no impedeix que, sobrevingudes noves circumstàncies, es pugui instar un nou procés que tingui com a objecte deixar sense efecte o modificar l'abast de la incapacitació ja establerta.

2. Correspon formular la petició per iniciar el procés a què es refereix l'apartat anterior a les persones que esmenta l'apartat 1 de l'article 757, a les que exerceixin el càrrec tutelar o les que tinguin l'incapacitat sota la seva guarda, al ministeri fiscal i al mateix incapacitat.

Si s'ha privat l'incapacitat de la capacitat per comparèixer en un judici, ha d'obtenir l'autorització judicial expressa per actuar en el procés pel seu compte.

3. En els processos a què es refereix aquest article s'han de practicar d'ofici les proves preceptives a què es refereix l'article 759, tant en primera instància com en segona, si s'escau.

La sentència que es dicti s'ha de pronunciar sobre si és procedent deixar sense efecte la incapacitació, o sobre si se n'han de modificar l'extensió i els límits.

Article 762. Mesures cautelars.

1. Quan el tribunal competent tingui coneixement de l'existència de possible causa d'incapacitació en una persona, ha d'adoptar d'ofici les mesures que consideri necessàries per a la protecció adequada del presumpte incapaç o del seu patrimoni i ha de posar el fet en coneixement del ministeri fiscal perquè promogui, si ho considera procedent, la incapacitació.

2. El ministeri fiscal també pot sol·licitar al tribunal la immediata adopció de les mesures a què es refereix l'apartat anterior, quan tingui coneixement de l'existència d'una possible causa d'incapacitació d'una persona.

Les mateixes mesures es poden adoptar, d'ofici o a instància de part, en qualsevol estat del procediment d'incapacitació.

3. Com a regla, les mesures a què es refereixen els apartats anteriors s'han d'acordar amb l'audiència prèvia de les persones afectades. Per a això és aplicable el que disposen els articles 734, 735 i 736 d'aquesta Llei.

Article 763. Internament no voluntari per trastorn psíquic.

1. L'internament, per trastorn psíquic, d'una persona que no estigui en condicions de decidir-ho per ella mateixa, encara que estigui sotmesa a la pàtria potestat o a tutela, requereix l'autorització judicial, que ha d'obtenir el tribunal del lloc on resideixi la persona afectada per l'internament.

L'autorització ha de ser prèvia a l'internament, llevat que hi hagi raons d'urgència que facin necessària l'adopció immediata de la mesura. En aquest cas, el responsable del centre en què s'hagi produït l'internament n'ha de donar compte al tribunal competent al més aviat possible i, en tot cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, als efectes que s'efectuï la ratificació preceptiva d'aquesta mesura, que s'ha de fer en el termini màxim de setanta-dues hores des que l'internament arribi a coneixement del tribunal.

En els casos d'internaments urgents, la competència per ratificar la mesura correspon al tribunal del lloc en què radiqui el centre on s'hagi produït l'internament.

Aquest tribunal ha d'actuar, si s'escau, d'acord amb el que disposa l'apartat 3 de l'article 757 d'aquesta Llei.

2. L'internament de menors sempre s'ha de fer en un establiment de salut mental adequat a la seva edat, amb l'informe previ dels serveis d'assistència al menor.

3. Abans de concedir l'autorització o de ratificar l'internament que ja s'ha efectuat, el tribunal ha d'oir la persona afectada per la decisió, el ministeri fiscal i qualsevol altra persona la compareixença de la qual consideri convenient o li sigui sol·licitada per l'afectat per la mesura.

A més a més, i sens perjudici que pugui practicar qualsevol altra prova que consideri rellevant per al cas, el tribunal ha d'examinar pel seu compte la persona afectada per l'internament i oir el dictamen d'un facultatiu designat per ell. En totes les actuacions, la persona afectada per la mesura d'internament pot disposar de representació i defensa en els termes que assenyala l'article 758 d'aquesta Llei.

En tot cas, la decisió que adopti el tribunal en relació amb l'internament és susceptible de recurs d'apel·lació.

4. A la mateixa resolució que acordi l'internament hi ha de constar l'obligació dels facultatius que atenguin la persona internada d'informar periòdicament el tribunal sobre la necessitat de mantenir la mesura, sens perjudici dels altres informes que el tribunal pugui requerir quan ho consideri pertinent.

Els informes periòdics han de ser emesos cada sis mesos, llevat que el tribunal, atesa la naturalesa del trastorn que ha motivat l'internament, assenyali un termini inferior.

Rebuts els referits informes, el tribunal, amb la pràctica prèvia, si s'escau, de les actuacions que consideri imprescindibles, ha d'acordar el que sigui procedent sobre la continuació de l'internament.

Sens perjudici del que disposen els paràgrafs anteriors, quan els facultatius que atenguin la persona internada considerin que no cal mantenir l'internament, han de donar l'alta al malalt, i ho han de comunicar immediatament al tribunal competent.

Article 764. Determinació legal de la filiació per sentència ferma.

1. Es pot demanar als tribunals la determinació legal de la filiació, i es pot impugnar en contra seva la filiació legalment determinada, en els casos que preveu la legislació civil.

2. Els tribunals han de rebutjar l'admissió a tràmit de qualsevol demanda que pretengui la impugnació de la filiació declarada per sentència ferma, o la determinació d'una filiació contradictòria amb una altra que també hagi estat establerta per sentència ferma.

Si l'existència d'aquesta sentència ferma s'acredita una vegada iniciat el procés, el tribunal ha de procedir de ple a arxivar-lo.

Article 765. Exercici de les accions que corresponguin al fill menor o incapacitat i successió processal.

1. Les accions de determinació o d'impugnació de la filiació que, d'acord amb el que disposa la legislació civil, corresponguin al fill menor d'edat o incapacitat poden ser exercides pel seu representant legal o pel ministeri fiscal, indistintament.

2. En tots els processos a què es refereix aquest capítol, si mor l'actor, els seus hereus poden continuar les accions que s'hagin entaulat.

Article 766. Legitimació passiva.

En els processos a què es refereix aquest capítol són part demandada, si ells no han interposat la demanda, les persones a les quals aquesta atribueixi la condició de progenitors i de fill, quan es demani la determinació de la filiació i els qui constin com a progenitors i com a fill en virtut de la filiació legalment determinada, quan aquesta s'impugni. Si qualsevol d'ells ha mort, els seus hereus són part demandada.

Article 767. Especialitats en matèria de procediment i prova.

1. En cap cas no s'ha d'admetre la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si amb aquesta no es presenta un principi de prova dels fets en què es fonamenta.

2. En els judicis sobre filiació és admissible la investigació de la paternitat i de la maternitat mitjançant tota mena de proves, incloses les biològiques.

3. Encara que no hi hagi una prova directa, es pot declarar la filiació que resulti del reconeixement exprés o tàcit, de la possessió d'estat, de la convivència amb la mare en l'època de la concepció o d'altres fets dels quals s'infereixi la filiació, de manera anàloga.

4. La negativa injustificada a sotmetre's a la prova biològica de paternitat o maternitat permet al tribunal declarar la filiació reclamada, sempre que hi hagi altres indicis de la paternitat o maternitat i la prova no s'hagi obtingut per altres mitjans.

Article 768. Mesures cautelars.

1. Mentre duri el procediment pel qual s'impugni la filiació, el tribunal ha d'adoptar les mesures de protecció oportunes sobre la persona i els béns del sotmès a la potestat del que consta com a progenitor.

2. Reclamada judicialment la filiació, el tribunal pot acordar aliments provisionals a càrrec del demandat i, si s'escau, adoptar les mesures de protecció a què es refereix l'apartat anterior.

3. Com a regla, les mesures a què es refereixen els apartats anteriors s'han d'acordar amb l'audiència prèvia de les persones que puguin resultar-ne afectades.

Per a això és aplicable el que disposen els articles 734, 735 i 736 d'aquesta Llei.

No obstant això, quan hi hagi raons d’urgència, es poden acordar les mesures sense més tràmits, i el secretari judicial ha de manar citar els interessats a una compareixença, que s’ha de celebrar dins els deu dies següents i en la qual, després d’escoltar les al·legacions dels compareixents sobre la procedència de les mesures adoptades, ha de resoldre el tribunal el que sigui procedent per mitjà d’interlocutòria.

Article 769. Competència.

1. Llevat que es disposi altrament de manera expressa, és tribunal competent per conèixer dels procediments a què es refereix aquest capítol el jutjat de primera instància del lloc del domicili conjugal. En cas que els cònjuges resideixin en diferents partits judicials, és tribunal competent, a elecció del demandant o dels cònjuges que sol·licitin la separació o el divorci de comú acord, el de l'últim domicili del matrimoni o el de residència del demandat.

Els que no tinguin domicili ni residència fixos poden ser demandats en el lloc en què es trobin o en el de la seva última residència, a elecció del demandant i, si tampoc no es pot determinar així la competència, correspon al tribunal del domicili de l'actor.

2. En el procediment de separació o divorci de comú acord a què es refereix l'article 777, és competent el jutge de l'últim domicili comú o el del domicili de qualsevol dels sol·licitants.

3. En els processos que versin exclusivament sobre la guarda i custòdia de fills menors o sobre aliments reclamats per un progenitor contra l'altre en nom dels fills menors, és competent el jutjat de primera instància del lloc de l'últim domicili comú dels progenitors. En cas que els progenitors resideixin en diferents partits judicials, és tribunal competent, a elecció del demandant, el del domicili del demandat o el de la residència del menor.

4. El tribunal ha d'examinar d'ofici la seva competència.

Són nuls els acords de les parts que s'oposin al que disposa aquest article.

Article 772. Confirmació o modificació de les mesures provisionals prèvies a la demanda, en admetre's aquesta.

1. Quan s’hagin adoptat mesures amb anterioritat a la demanda, admesa aquesta, el secretari judicial ha d’adjuntar les actuacions sobre adopció de les esmentades mesures a les actuacions del procés de nul·litat, separació o divorci, i ha de sol·licitar, a aquest efecte, el corresponent testimoni, si les actuacions sobre les mesures s’han produït en un tribunal diferent del que conegui de la demanda.

2. Només quan el tribunal consideri que és procedent completar o modificar les mesures prèviament acordades ha d’ordenar que es convoqui les parts a una compareixença, que ha d’assenyalar el secretari judicial i s’ha de substanciar d’acord amb el que disposa l’article anterior.

Contra l’interlocutòria que es dicti no es pot presentar cap recurs.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 775. Modificació de les mesures definitives.

1. El ministeri fiscal, si hi ha fills menors o incapacitats i, en tot cas, els cònjuges poden sol·licitar al tribunal que modifiqui les mesures acordades pels cònjuges o les adoptades si no hi ha hagut acord, sempre que hagin variat substancialment les circumstàncies tingudes en compte en aprovar-les o acordar-les.

2. Aquestes peticions s'han de tramitar de conformitat amb el que disposa l'article 771. No obstant això, si la petició la fan ambdós cònjuges de comú acord o l'un amb el consentiment de l'altre i s'hi adjunta la proposta del conveni regulador, s'ha de seguir el procediment que estableix l'article següent.

3. Les parts poden sol·licitar, en la demanda o en la resposta, la modificació provisional de les mesures definitives concedides en un plet anterior. Aquesta petició s'ha de substanciar d'acord amb el que preveu l'article 773.

[L'apartat 2 d'aquest article ha estat modificat per la Ley 15/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio (BOE núm. 163, de 09-07-2005, pp. 24458-24461). Si vol veure la nova redacció d'aquest article, consulti la versió en castellà disponible aquí.]

Article 778. Eficàcia civil de resolucions dels tribunals eclesiàstics o de decisions pontifícies sobre matrimoni rat i no consumat.

1. En les demandes en sol·licitud de l'eficàcia civil de les resolucions dictades pels tribunals eclesiàstics sobre nul·litat del matrimoni canònic o les decisions pontifícies sobre matrimoni rat i no consumat, si no es demana l'adopció o la modificació de mesures, el tribunal ha de donar audiència, pel termini de deu dies, a l'altre cònjuge i al ministeri fiscal i ha de resoldre mitjançant interlocutòria el que sigui procedent sobre l'eficàcia en l'ordre civil de la resolució o la decisió eclesiàstica.

2. Quan en la demanda s'hagi sol·licitat l'adopció o la modificació de mesures, s'ha de substanciar la petició d'eficàcia civil de la resolució o la decisió canònica conjuntament amb la relativa a les mesures, seguint el procediment que correspongui d'acord amb el que disposa l'article 770.