XVI Jornades

Jornades de Dret Català a Tossa

Jornades de Tossa

   Inici

   Programa

   Inscripció

   Ponències

   Comunicacions

   Organització

   Seu

   Participants

   Galeria

 

PONÈNCIA A LES XV JORNADES DE DRET CATALÀ A TOSSA
TERCERA PONÈNCIA
LA SUCCESSIÓ CONTRACTUAL

 La fiscalitat en la successió de l’empresa familiar a Catalunya

Javier Ragué Santos de Lamadrid

Advocat

Sumari

I. Introducció

II. L'impost sobre successions i donacions a Espanya en el 2008

III. L'impost de successions i donacions a Catalunya

IV. Aspectes tributaris de la commutació de l'usdefruit

I. Introducció

L'objecte d'aquesta ponència és analitzar la situació actual i futura de l'impost sobre Successions i Donacions (en endavant ISD) a Catalunya. Una aproximació a aquesta qüestió requereix no perdre de vista l'entorn geogràfic, atès que durant els tres últims anys hem contemplat com algunes Comunitats Autònomes han fet ús de la seva capacitat normativa per legislar sobre l'ISD. Com a conseqüència d'aquesta dispersió normativa, actualment podem visionar un mapa tributari absolutament dispar en què segons la normativa aplicable els contribuents pateixen greuges comparatius.

II. L'impost sobre successions i donacions a Espanya en el 2008

L'ISD és un impost directe, personal i estatal que grava les adquisicions lucratives per persones físiques originades per algunes de les causes contingudes en el fet imposable de l'impost, és a dir, per causa de mort, donació o contracte d'assegurança de vida. La seva regulació es troba a la Llei 29/1987, de 18 de desembre (en endavant LISD), i al reglament que la desenvolupa, aprovat pel Reial decret 1629/1991 (en endavant RISD).

Tot i que l'ISD s'aplica en tot el territori estatal, amb l'excepció  del País Basc i Navarra, es tracta d'un impost cedit de conformitat amb la Llei 21/2001 de finançament de les Comunitats Autònomes. La Llei 21/2001 no només cedeix el rendiment de l'ISD a la Comunitat Autònoma sinó també la gestió, la liquidació, la recaptació i la inspecció de l'impost. Addicionalment atribueix capacitat normativa a les Comunitats Autònomes sobre els aspectes següents:

- la gestió i la liquidació de l'impost,

- les reduccions de la base imposable, i poder millorar les estatals o establir reduccions pròpies,

- els trams i la tarifa de l'impost

- la quantia de patrimoni preexistent i els coeficients multiplicadors,

- les deduccions i les bonificacions en la quota.

Les Comunitats Autònomes, en ús de la seva capacitat normativa, ja han introduït modificacions en alguns dels aspectes relacionats anteriorment, amb la qual cosa han provocat diferències fiscals entre els contribuents.

Algunes Comunitats Autònomes han optat per la reducció de la càrrega tributària derivada de l'ISD mitjançant la introducció d'una bonificació o deducció en la quota que minora la quota original fins a un import que podríem qualificar d'anecdòtic. La reducció de l'impost en aquestes Comunitats Autònomes pel que fa a altres comunitats, que mantenen l'impost en els seus termes originals, genera greuges comparatius entre contribuents, tal com es desprèn del mapa que s'exposa tot seguit:

Aquestes diferències tan substancials animen, en casos determinats, que els contribuents es desplacin cap a territoris en què la tributació en les transmissions lucratives entre pares i fills o cònjuge és inexistent.

D'aquesta manera sorgeix la necessitat d'identificar la normativa de la Comunitat Autònoma que sigui aplicable. Per a això, la Llei de cessió de tributs fixa els punts de connexió que difereixen segons es tracti d'una transmissió mortis causa o una donació. En el cas d'una herència, la normativa aplicable per a la determinació de la quota de l'impost és la de la Comunitat Autònoma  on tenia la seva residència el difunt, amb independència d'on resideixin els hereus. En les donacions cal diferenciar si el que es dóna són béns mobles o immobles, perquè en el primer cas la normativa aplicable és la de la Comunitat Autònoma on resideixi habitualment el donatari, mentre que al segon s'aplica la normativa de la Comunitat Autònoma on estan ubicats els béns. Aquesta última regla resulta extensible a les donacions de participacions majoritàries de societats l'actiu de les quals està composat per més d'un 50 per 100 per immobles (participacions a les quals fa referència l'article 108 de la Llei de Mercat de Valors). De manera resumida, els punts de connexió que permeten determinar la normativa aplicable són els següents: 

Adquisicions gravades per l'ISD

Normativa aplicable

Successions i assegurances de vida

CCAA residència habitual del difunt

Donació de béns diferents als immobles

CCAA residència habitual del donatari

Donació d'immobles

CCAA on estigui ubicat l'immoble

Donació de valors als quals fa referència l'art. 108 de la LMV

CCAA on estiguin ubicats els immobles

Per tant, i amb exclusió de la donació d'immobles o participacions majoritàries en societats immobiliàries, la residència habitual determina la normativa aplicable de la Comunitat Autònoma.  Per tal d'evitar desplaçaments artificials que tinguin per objecte beneficiar-se de regulacions més favorables, l'obtenció de la residència fiscal als efectes de l'ISD requereix cinc anys de permanència en la Comunitat Autònoma la regulació de la qual es pretén aplicar. Els cinc anys es computen de data a data, des del dia anterior a la data de defunció. Si s'ha canviat de residència i en el moment de la meritació de l'impost encara no s'han consolidat els cinc anys de permanència en la Comunitat Autònoma, s'aplicarà la regulació estatal. Aquesta circumstància pot provocar situacions perjudicials fins i tot  en supòsits de desplaçament entre dues Comunitats Autònomes amb tributacions simbòliques de l'ISD, atès que el contribuent ni manté la seva residència fiscal ni encara ha consolidat la nova, la qual cosa fa que s'hagi d'aplicar la regulació estatal amb la consegüent pèrdua dels beneficis fiscals d'ambdues Comunitats Autònomes.

III. L'impost de successions i donacions a Catalunya

En termes generals, Catalunya ha mantingut fins a l'1 de gener de 2008 la mateixa càrrega tributària que contempla la Llei estatal. La competència entre territoris i la supressió de l'impost a les Comunitats Autònomes veïnes ha obligat a la introducció de canvis que pretenen reduir la bretxa existent amb elles. Catalunya ha reduït la càrrega tributària exclusivament en les donacions entre pares, fills, cònjuges i ascendents, i manté inalterada la fiscalitat de les transmissions per defunció.

Les novetats tributàries a la Comunitat de Catalunya es troben recollides a la Llei 17/2007, de 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres amb entrada en vigor l'1 de gener de 2008 (en endavant, Llei 17/2007).

La modificació més substancial és la relativa a la nova escala, aplicable a la base liquidable, per obtenir la quota íntegra que cal satisfer en les transmissions lucratives inter vivos a favor de descendents, adoptats, cònjuges (contribuents dels grups I i II) i que queda establerta, amb efecte  a partir de l'1 de gener de 2008, de la manera següent:

Base liquidable

Quota íntegra

Resta base liquidable

Tipus

0 €

0 €

200.000,00 €

5%

200.000,00 €

10.000,00 €

600.000,00 €

7%

600.000,00 €

38.000,00 €

en endavant

9%

L'aplicació d'aquesta tarifa exigeix que la donació o el negoci lucratiu inter vivos s'hagi formalitzat en escriptura pública.

D'aquesta manera, el legislador ha establert una reducció en la tarifa relativa a les donacions. La tarifa se simplifica en tres trams, oscil·lants entre el 5%i el 9%, i deixa intacta l´antiga tarifa[1], d'aplicació en les transmissions mortis causa, com també a les donacions que es facin a favor de contribuents que no pertanyin als grups de parentiu I i II, i a donacions que no es formalitzin mitjançant escriptura pública:

Base liquidable

Quota íntegra

Resta base liquidable

Tipus

0 €

0 €

8.000,00 €

7,42%

8.000,00 €

593,60 €

8.000,00 €

8,25%

16.000,00 €

1.253,60 €

8.000,00 €

9,07%

24.000,00 €

1.979,20 €

8.000,00 €

9,89%

32.000,00 €

2.770,40 €

8.000,00 €

10,72%

40.000,00 €

3.628,00 €

8.000,00 €

11,54%

48.000,00 €

4.551,20 €

8.000,00 €

12,37%

56.000,00 €

5.540,80 €

8.000,00 €

13,19%

64.000,00 €

6.596,00 €

8.000,00 €

14,02%

72.000,00 €

7.717,60 €

8.000,00 €

14,84%

80.000,00 €

8.904,80 €

40.000,00 €

15,67%

120.000,00 €

15.172,80 €

40.000,00 €

18,16%

160.000,00 €

22.436,80 €

80.000,00 €

20,64%

240.000,00 €

38.948,80 €

160.000,00 €

24,75%

400.000,00 €

78.548,80 €

400.000,00 €

28,87%

800.000,00 €

194.028,80 €

en endavant

32,98%

Si comparem la liquidació d'una donació entre pares i fills segons la tarifa del 2007 i la del 2008, podrem apreciar que els estalvis són substancials:  

No obstant això, es mantenen diferències amb altres territoris, tal com es desprèn del quadre següent, en el qual es compara la liquidació d'una donació en diferents Comunitats Autònomes:

La tributació inferior de la donació respecte a l'herència, el llegat o qualsevol altre títol successori obliga a un replantejament des del punt de vista fiscal de les planificacions successòries. En qualsevol cas, el traspàs patrimonial via donació ha de considerar dos aspectes addicionals que poden encarir l'operació.

Per una banda, la donació d'un actiu que acumula una plusvàlua tàcita (immobles, accions, etc.) tributa en la seu del donant per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques com a alteració de patrimonial tipus fix del 18 per 100 per la diferència entre el cost d'adquisició i el seu valor de mercat. Aquesta tributació pot quedar reduïda a un import insignificant per l'aplicació dels coeficients d'abatiment si l'actiu té certa antiguitat. Si el que es dóna són diners, el donant no suportarà cap tipus de tributació, atès que el líquid no acumula plusvàlua tàcita.

El segon aspecte que cal considerar és de l'acumulació de les donacions entre si i de l'acumulació de les donacions a l'herència. El fraccionament de la transmissió d'un patrimoni en vida a una mateixa persona mitjançant la planificació d'una pluralitat de donacions, podria eludir la progressivitat de la tarifa, atès que la càrrega tributària és menor quant menor és l'adquisició individual.  Aquest efecte de minoració de la progressivitat de l'impost és encara més palpable des de l'1 de gener de 2008 en l'acumulació de donacions a l'herència, atès que la tarifa de les primeres és bastant més barata que la de la segona. 

Per això l'article 30 de la LISD disposa:

1. Les donacions i la resta de transmissions inter vivos equiparables que s'atorguin per un mateix donant a un mateix donatari dins del termini de tres anys, comptadors des de la data de cada una, es consideren com una sola transmissió als efectes de la liquidació de l'impost. Per determinar la quota tributària cal aplicar, al valor dels béns i drets actualment, el tipus mitjà de gravamen que correspongui al valor de la totalitat dels acumulats.

2. Això que disposa l'apartat anterior, a efectes de la determinació de la quota tributària, és igualment aplicable a les donacions i la resta de transmissions inter vivos equiparables acumulables a la successió que es causi per part del donant a favor del donatari, sempre que el termini que hi hagi entre aquesta i aquelles no excedeixi els quatre anys.

Cal precisar, però, que el mecanisme que utilitza l'article 30 de la LISD de l'acumulació de les bases és als efectes exclusius de calcular el tipus mitjà de gravamen que cal aplicar a la donació o a l'herència actuals. La donació anterior acumulada no s'encarirà per aplicació de les regles de l'article 30 de la LISD i mantindrà inalterada la seva quota tributària.

Per tant, hi ha dos aspectes que cal considerar en les planificacions successòries en què s'utilitza la donació. Per una banda, l'aspecte temporal, que implica que les donacions s'acumulen a les donacions o a l'herència següents si el lapse temporal entre les unes i les altres, de data a data, és de tres o quatre anys respectivament. Si s'excedeixen aquests lapses temporals, la donació no s'acumularà a la donació o a l'herència següent i no aplica la regla continguda a l'article 30 de la LISD, i no incrementa el tipus de gravamen sobre l'última donació o la massa que quedi a l'herència. El segon aspecte que cal considerar és el relatiu a la massa patrimonial que es deixa en herència i la fiscalitat de la qual es pot veure influïda per la regla de l'acumulació tributària. Si la massa hereditària ha quedat  substancialment reduïda per donacions prèvies, encara que s'apliqui la regla d'acumulació, la major progressivitat que suportaran els béns de l'herència no comportarà una quota considerable, perquè la major part del patrimoni ha tributat com a donació a un tipus que no podrà excedir del 9 per 100 enfront del 32,98 per 100 previst per a les transmissions "mortis causa". 

Suposem que un pare dóna al seu fill (resident a Catalunya) 150.000 euros el 10 de març de 2008. Per aplicació de la normativa catalana i de conformitat amb la nova escala prevista per a les donacions, la quota a ingressar pujaria a 7.500 euros (150.000 x 5%). El 12 de setembre de 2011 mor el pare i el fill percep una massa hereditària de 400.000 euros. En haver transcorregut, de la donació a la data de defunció, un termini inferior als quatre anys, la donació s'acumula a l'herència per tal de determinar el tipus mitjà de gravamen aplicable sobre l'herència.

El càlcul del tipus mitjà de gravamen resultat de l'acumulació i que tracta de recuperar la progressivitat de l'impost només afecta l'herència, i la donació manté una quota inalterada de 7.500 euros.

IV. Aspectes tributaris de la commutació de l'usdefruit

Amb l'aprovació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, s'introdueix la figura de la commutació del dret d'usdefruit universal en la successió intestada. L'article 442.5 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya preveu l'opció, exercitable en el termini d'un any comptador des de la mort del causant, de la commutació del dret d'usdefruit universal per l'usdefruit de l'habitatge familiar més la plena propietat d'una quarta part de l'herència.

 Des del punt de vista civil, en absència d'aquesta previsió legal, la commutació de l'usdefruit per béns de ple domini no tenia empara en la regulació de la partició, no es tractava d'un acte de concreció de la quota hereditària ideal en béns, sinó que tenia la consideració d'un acte translatiu, nascut de l'autonomia de la voluntat de les parts, diferent  de la successió i la partició.

Des d'una perspectiva fiscal, aquesta dissociació d'actes a més d'una liquidació per l'ISD, en provoca d'altres en l'àmbit de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, tant en l'usufructuari, per l'adquisició de béns en ple domini, com en els nus propietaris, per la consolidació del domini dels béns que s'alliberen de l'usdefruit.

La normativa fiscal excepciona aquestes conseqüències a l'article 57 del RISD. Aquest article fa referència a les successions regides pel dret comú i només fa referència a l'usdefruit vidual atribuït expressament per la llei al cònjuge vidu, tant en successió testada com intestada, i que té caràcter de legítima, amb la qual cosa es permet civilment la seva commutació, de conformitat amb els articles 839 i 840 del Codi Civil per una renda vitalícia, un capital en efectiu, i només en casos determinats per béns en ple domini de l'herència. En aquests casos, l'article 57 del RISD preveu unes normes de liquidació que consisteixen a que l'usufructuari només practiqui una liquidació per la quantitat que coincideixi entre el valor comprovat dels béns adjudicats i el valor de l'usdefruit, i es liquida la diferència al nu propietari. La commutació no es configura com un negoci jurídic nou aliè a la partició, i en conseqüència només procedeix la liquidació per l'ISD.

Fins a l'actualitat, es negava la possibilitat d'aplicar a Catalunya l'article 57 del RISD a l'usdefruit vital en la successió intestada, perquè en la normativa catalana no existia una norma anàloga a l'article 839 i 840 del Codi Civil. La incorporació de l'article 442-5 del llibre quart del Codi Civil de Catalunya resol aquest defecte i entenem que s'hauria de permetre l'aplicació de l'article 57 del RISD i reduir la doble tributació que s'ha generat fins a la data.



[1] Article 3 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, en la redacció atorgada per Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

 

Jornades de Dret Català a Tossa > XV Jornades > Ponències > Javier Ragué Santos de Lamadrid

Amunt

 

© Jornades de Dret català a Tossa http://civil.udg.edu/tossa
Institut de Dret privat europeu i comparat de la Universitat de Girona

E-mail: Secretari: Dr. Jordi Ribot (Contactar)
Webmaster: Dr. Albert Ruda (Contactar
)

Última actualització de la web: 21/05/12