|
Inici
Programa
Inscripció
Ponències
Comunicacions
Organització
Seu
Participants
Galeria
|
PONÈNCIA
A LES XV
JORNADES
DE DRET
CATALÀ
A TOSSA
TERCERA
PONÈNCIA
LA SUCCESSIÓ
CONTRACTUAL
La
fiscalitat en
la successió de l’empresa familiar a Catalunya
Javier Ragué Santos
de Lamadrid
Advocat
I. Introducció
II. L'impost sobre successions i donacions a Espanya en el 2008
III. L'impost de successions i donacions a Catalunya
IV.
Aspectes tributaris de la commutació de l'usdefruit
L'objecte d'aquesta ponència és analitzar la situació actual
i futura de l'impost sobre Successions i Donacions (en
endavant ISD) a Catalunya. Una aproximació a aquesta qüestió
requereix no perdre de vista l'entorn geogràfic, atès que
durant els tres últims anys hem contemplat com algunes
Comunitats Autònomes han fet ús de la seva capacitat
normativa per legislar sobre l'ISD. Com a conseqüència
d'aquesta dispersió normativa, actualment podem visionar un
mapa tributari absolutament dispar en què segons la
normativa aplicable els contribuents pateixen greuges
comparatius.
L'ISD és un impost directe,
personal i estatal que grava les adquisicions lucratives per
persones físiques originades per algunes de les causes
contingudes en el fet imposable de l'impost, és a dir, per
causa de mort, donació o contracte d'assegurança de vida. La
seva regulació es troba a la Llei 29/1987, de 18 de desembre
(en endavant LISD), i al reglament que la desenvolupa,
aprovat pel Reial decret 1629/1991 (en endavant RISD).
Tot i que l'ISD s'aplica en tot el territori estatal, amb
l'excepció del
País Basc i Navarra, es tracta d'un impost cedit de
conformitat amb la Llei 21/2001 de finançament de les
Comunitats Autònomes. La Llei 21/2001 no només cedeix el
rendiment de l'ISD a la Comunitat Autònoma sinó també la
gestió, la liquidació, la recaptació i la inspecció de
l'impost. Addicionalment atribueix capacitat normativa a les
Comunitats Autònomes sobre els aspectes següents:
-
la
gestió i la liquidació de l'impost,
-
les
reduccions de la base imposable, i poder millorar les
estatals o establir reduccions pròpies,
-
els
trams i la tarifa de l'impost
-
la
quantia de patrimoni preexistent i els coeficients
multiplicadors,
-
les
deduccions i les bonificacions en la quota.
Les Comunitats Autònomes, en ús de la
seva capacitat normativa, ja han introduït modificacions en
alguns dels aspectes relacionats anteriorment, amb la qual
cosa han provocat diferències fiscals entre els
contribuents.
Algunes Comunitats Autònomes han optat per la reducció de la
càrrega tributària derivada de l'ISD mitjançant la
introducció d'una bonificació o deducció en la quota que
minora la quota original fins a un import que podríem
qualificar d'anecdòtic. La reducció de l'impost en aquestes
Comunitats Autònomes pel que fa a altres comunitats, que
mantenen l'impost en els seus termes originals, genera
greuges comparatius entre contribuents, tal com es desprèn
del mapa que s'exposa tot seguit:

Aquestes diferències tan substancials animen, en casos
determinats, que els contribuents es desplacin cap a
territoris en què la tributació en les transmissions
lucratives entre pares i fills o cònjuge és inexistent.
D'aquesta manera sorgeix la necessitat d'identificar la
normativa de la Comunitat Autònoma que sigui aplicable. Per
a això, la Llei de cessió de tributs fixa els punts de
connexió que difereixen segons es tracti d'una transmissió
mortis causa o una donació. En el cas d'una herència, la
normativa aplicable per a la determinació de la quota de
l'impost és la de la Comunitat Autònoma
on tenia la seva residència el difunt, amb
independència d'on resideixin els hereus. En les donacions
cal diferenciar si el que es dóna són béns mobles o
immobles, perquè en el primer cas la normativa aplicable és
la de la Comunitat Autònoma on resideixi habitualment el
donatari, mentre que al segon s'aplica la normativa de la
Comunitat Autònoma on estan ubicats els béns. Aquesta última
regla resulta extensible a les donacions de participacions
majoritàries de societats l'actiu de les quals està composat
per més d'un 50 per 100 per immobles (participacions a les
quals fa referència l'article 108 de la Llei de Mercat
de Valors). De manera resumida, els punts de connexió
que permeten determinar la normativa aplicable són els
següents:
|
Adquisicions gravades per l'ISD
|
Normativa aplicable
|
|
Successions i assegurances de vida
|
CCAA residència habitual del difunt
|
|
Donació de béns diferents als immobles
|
CCAA residència habitual del donatari
|
|
Donació d'immobles
|
CCAA on estigui ubicat l'immoble
|
|
Donació de valors als quals fa referència l'art. 108 de
la LMV
|
CCAA on estiguin ubicats els immobles
|
Per
tant, i amb exclusió de la donació d'immobles o participacions
majoritàries en societats immobiliàries, la residència habitual
determina la normativa aplicable de la Comunitat Autònoma.
Per tal d'evitar desplaçaments artificials que tinguin
per objecte beneficiar-se de regulacions més favorables,
l'obtenció de la residència fiscal als efectes de l'ISD
requereix cinc anys de permanència en la Comunitat Autònoma la
regulació de la qual es pretén aplicar. Els cinc anys es
computen de data a data, des del dia anterior a la data de
defunció. Si s'ha canviat de residència i en el moment de la
meritació de l'impost encara no s'han consolidat els cinc anys
de permanència en la Comunitat Autònoma, s'aplicarà la regulació
estatal. Aquesta circumstància pot provocar situacions
perjudicials fins i tot
en supòsits de desplaçament entre dues Comunitats
Autònomes amb tributacions simbòliques de l'ISD, atès que el
contribuent ni manté la seva residència fiscal ni encara ha
consolidat la nova, la qual cosa fa que s'hagi d'aplicar la
regulació estatal amb la consegüent pèrdua dels beneficis
fiscals d'ambdues Comunitats Autònomes.
En
termes generals, Catalunya ha mantingut fins a l'1 de gener de
2008 la mateixa càrrega tributària que contempla la Llei
estatal. La competència entre territoris i la supressió de
l'impost a les Comunitats Autònomes veïnes ha obligat a la
introducció de canvis que pretenen reduir la bretxa existent amb
elles. Catalunya ha reduït la càrrega tributària exclusivament
en les donacions entre pares, fills, cònjuges i ascendents, i
manté inalterada la
fiscalitat
de les transmissions per defunció.
Les
novetats tributàries a la Comunitat de Catalunya es troben
recollides a la Llei 17/2007, de 21 de desembre, de mesures
fiscals i financeres amb entrada en vigor l'1 de gener de 2008
(en endavant, Llei 17/2007).
La
modificació més substancial és la relativa a la nova escala,
aplicable a la base liquidable, per obtenir la quota íntegra que
cal satisfer en les transmissions lucratives inter vivos a favor
de descendents, adoptats, cònjuges (contribuents dels grups I i
II) i que queda establerta, amb efecte
a partir de l'1 de gener de 2008, de la manera següent:
|
Base liquidable
|
Quota íntegra
|
Resta base
liquidable
|
Tipus
|
|
0 €
|
0 €
|
200.000,00 €
|
5%
|
|
200.000,00 €
|
10.000,00 €
|
600.000,00 €
|
7%
|
|
600.000,00 €
|
38.000,00 €
|
en endavant
|
9%
|
L'aplicació d'aquesta tarifa exigeix que la donació o el negoci
lucratiu inter vivos s'hagi formalitzat en escriptura pública.
D'aquesta manera, el legislador
ha establert una reducció en la tarifa relativa a les donacions.
La tarifa se simplifica en tres trams, oscil·lants entre el 5%i
el 9%, i deixa intacta l´antiga tarifa [1],
d'aplicació en les transmissions mortis causa, com també a les
donacions que es facin a favor de contribuents que no pertanyin
als grups de parentiu I i II, i a donacions que no es
formalitzin mitjançant escriptura pública:
|
Base liquidable
|
Quota íntegra
|
Resta base
liquidable
|
Tipus
|
|
0 €
|
0 €
|
8.000,00 €
|
7,42%
|
|
8.000,00 €
|
593,60 €
|
8.000,00 €
|
8,25%
|
|
16.000,00 €
|
1.253,60 €
|
8.000,00 €
|
9,07%
|
|
24.000,00 €
|
1.979,20 €
|
8.000,00 €
|
9,89%
|
|
32.000,00 €
|
2.770,40 €
|
8.000,00 €
|
10,72%
|
|
40.000,00 €
|
3.628,00 €
|
8.000,00 €
|
11,54%
|
|
48.000,00 €
|
4.551,20 €
|
8.000,00 €
|
12,37%
|
|
56.000,00 €
|
5.540,80 €
|
8.000,00 €
|
13,19%
|
|
64.000,00 €
|
6.596,00 €
|
8.000,00 €
|
14,02%
|
|
72.000,00 €
|
7.717,60 €
|
8.000,00 €
|
14,84%
|
|
80.000,00 €
|
8.904,80 €
|
40.000,00 €
|
15,67%
|
|
120.000,00 €
|
15.172,80 €
|
40.000,00 €
|
18,16%
|
|
160.000,00 €
|
22.436,80 €
|
80.000,00 €
|
20,64%
|
|
240.000,00 €
|
38.948,80 €
|
160.000,00 €
|
24,75%
|
|
400.000,00 €
|
78.548,80 €
|
400.000,00 €
|
28,87%
|
|
800.000,00 €
|
194.028,80 €
|
en endavant
|
32,98%
|
Si
comparem la liquidació d'una donació entre pares i fills segons
la tarifa del 2007 i la del 2008, podrem apreciar que els
estalvis són substancials:

No
obstant això, es mantenen diferències amb altres territoris, tal
com es desprèn del quadre següent, en el qual es compara la
liquidació d'una donació en diferents Comunitats Autònomes:

La
tributació inferior de la donació respecte a l'herència, el
llegat o qualsevol altre títol successori obliga a un
replantejament des del punt de vista fiscal de les
planificacions successòries. En qualsevol cas, el traspàs
patrimonial via donació ha de considerar dos aspectes
addicionals que poden encarir l'operació.
Per
una banda, la donació d'un actiu que acumula una plusvàlua
tàcita (immobles, accions, etc.) tributa en la seu del donant
per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques com a
alteració de patrimonial tipus fix del 18 per 100 per la
diferència entre el cost d'adquisició i el seu valor de mercat.
Aquesta tributació pot quedar reduïda a un import insignificant
per l'aplicació dels coeficients d'abatiment si l'actiu té certa
antiguitat. Si el que es dóna són diners, el donant no suportarà
cap tipus de tributació, atès que el líquid no acumula plusvàlua
tàcita.
El
segon aspecte que cal considerar és de l'acumulació de les
donacions entre si i de l'acumulació de les donacions a
l'herència. El fraccionament de la transmissió d'un patrimoni en
vida a una mateixa persona mitjançant la planificació d'una
pluralitat de donacions, podria eludir la progressivitat de la
tarifa, atès que la càrrega tributària és menor quant menor és
l'adquisició individual.
Aquest efecte de minoració de la progressivitat de
l'impost és encara més palpable des de l'1 de gener de 2008 en
l'acumulació de donacions a l'herència, atès que la tarifa de
les primeres és bastant més barata que la de la segona.
Per
això l'article 30 de la LISD disposa:
1.
Les donacions i la resta de transmissions inter vivos
equiparables que s'atorguin per un mateix donant a un mateix
donatari dins del termini de tres anys, comptadors des de la
data de cada una, es consideren com una sola transmissió als
efectes de la liquidació de l'impost. Per determinar la quota
tributària cal aplicar, al valor dels béns i drets actualment,
el tipus mitjà de gravamen que correspongui al valor de la
totalitat dels acumulats.
2.
Això que disposa l'apartat anterior, a efectes de la
determinació de la quota tributària, és igualment aplicable a
les donacions i la resta de transmissions inter vivos
equiparables acumulables a la successió que es causi per part
del donant a favor del donatari, sempre que el termini que hi
hagi entre aquesta i aquelles no excedeixi els quatre anys.
Cal
precisar, però, que el mecanisme que utilitza l'article 30 de la
LISD de l'acumulació de les bases és als efectes exclusius de
calcular el tipus mitjà de gravamen que cal aplicar a la donació
o a l'herència actuals. La donació anterior acumulada no
s'encarirà per aplicació de les regles de l'article 30 de la
LISD i mantindrà inalterada la seva quota tributària.
Per
tant, hi ha dos aspectes que cal considerar en les
planificacions successòries en què s'utilitza la donació. Per
una banda, l'aspecte temporal, que implica que les donacions
s'acumulen a les donacions o a l'herència següents si el lapse
temporal entre les unes i les altres, de data a data, és de tres
o quatre anys respectivament. Si s'excedeixen aquests lapses
temporals, la donació no s'acumularà a la donació o a l'herència
següent i no aplica la regla continguda a l'article 30 de la
LISD, i no incrementa el tipus de gravamen sobre l'última
donació o la massa que quedi a l'herència. El segon aspecte que
cal considerar és el relatiu a la massa patrimonial que es deixa
en herència i la
fiscalitat
de la qual es pot veure influïda per la regla de l'acumulació
tributària. Si la massa hereditària ha quedat
substancialment reduïda per donacions prèvies, encara que
s'apliqui la regla d'acumulació, la major progressivitat que
suportaran els béns de l'herència no comportarà una quota
considerable, perquè la major part del patrimoni ha tributat com
a donació a un tipus que no podrà excedir del 9 per 100 enfront
del 32,98 per 100 previst per a les transmissions "mortis
causa".
Suposem que un pare dóna al seu fill (resident a Catalunya)
150.000 euros el 10 de març de 2008. Per aplicació de la
normativa catalana i de conformitat amb la nova escala prevista
per a les donacions, la quota a ingressar pujaria a 7.500 euros
(150.000 x 5%). El 12 de setembre de 2011 mor el pare i el fill
percep una massa hereditària de 400.000 euros. En haver
transcorregut, de la donació a la data de defunció, un termini
inferior als quatre anys, la donació s'acumula a l'herència per
tal de determinar el tipus mitjà de gravamen aplicable sobre
l'herència.


El càlcul del tipus mitjà de gravamen resultat de l'acumulació i
que tracta de recuperar la progressivitat de l'impost només
afecta l'herència, i la donació manté una quota inalterada de
7.500 euros.
Amb
l'aprovació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre
quart del Codi Civil de Catalunya, s'introdueix la figura de la
commutació del dret d'usdefruit universal en la successió
intestada. L'article 442.5 del llibre quart del Codi Civil de
Catalunya preveu l'opció, exercitable en el termini d'un any
comptador des de la mort del causant, de la commutació del dret
d'usdefruit universal per l'usdefruit de l'habitatge familiar
més la plena propietat d'una quarta part de l'herència.
Des
del punt de vista civil, en absència d'aquesta previsió legal,
la commutació de l'usdefruit per béns de ple domini no tenia
empara en la regulació de la partició, no es tractava d'un acte
de concreció de la quota hereditària ideal en béns, sinó que
tenia la consideració d'un acte translatiu, nascut de
l'autonomia de la voluntat de les parts, diferent
de la successió i la partició.
Des
d'una perspectiva fiscal, aquesta dissociació d'actes a més
d'una liquidació per l'ISD, en provoca d'altres en l'àmbit de
l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics
Documentats, tant en l'usufructuari, per l'adquisició de béns en
ple domini, com en els nus propietaris, per la consolidació del
domini dels béns que s'alliberen de l'usdefruit.
La
normativa fiscal excepciona aquestes conseqüències a l'article
57 del RISD. Aquest article fa referència a les successions
regides pel dret comú i només fa referència a l'usdefruit vidual
atribuït expressament per la llei al cònjuge vidu, tant en
successió testada com intestada, i que té caràcter de legítima,
amb la qual cosa es permet civilment la seva commutació, de
conformitat amb els articles 839 i 840 del Codi Civil per una
renda vitalícia, un capital en efectiu, i només en casos
determinats per béns en ple domini de l'herència. En aquests
casos, l'article 57 del RISD preveu unes normes de liquidació
que consisteixen a que l'usufructuari només practiqui una
liquidació per la quantitat que coincideixi entre el valor
comprovat dels béns adjudicats i el valor de l'usdefruit, i es
liquida la diferència al nu propietari. La commutació no es
configura com un negoci jurídic nou aliè a la partició, i en
conseqüència només procedeix la liquidació per l'ISD.
Fins a l'actualitat, es negava la possibilitat d'aplicar a
Catalunya l'article 57 del RISD a l'usdefruit vital en la
successió intestada, perquè en la normativa catalana no existia
una norma anàloga a l'article 839 i 840 del Codi Civil. La
incorporació de l'article 442-5 del llibre quart del Codi Civil
de Catalunya resol aquest defecte i entenem que s'hauria de
permetre l'aplicació de l'article 57 del RISD i reduir la doble
tributació que s'ha generat fins a la data.
Article 3 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de
mesures fiscals i administratives, en la redacció
atorgada per Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures
fiscals i administratives.
Jornades de
Dret Català a Tossa >
XV Jornades
> Ponències
>
Javier Ragué Santos de Lamadrid
Amunt |
|